4 L’ECONÒMIC

FOCUS

a marca Barcelo-na es troba en elseu moment mésdolç. Conegudainternacional-

ment com a destí turístic, laciutat també comença a sermolt valorada per la recerca,la innovació, la tecnologia il’emprenedoria. L’atraccióque irradia la capital de Cata-lunya s’estén pel territori iimpulsa l’economia amb unarapidesa que fa uns anys, im-mersos en la crisi econòmica,

Lresultava quimèrica. Peròl’atracció actual de Barcelo-na, i per extensió del país, ésel fruit d’una estratègia estu-diada i, sobretot, abraçadapel conjunt de les forces polí-tiques i socials. “La idea del’economia creativa a les ciu-tats prové del 2009-2010. Erauna política a llarg termini,que va donar impuls, per ex-emple, al barri 22@. Després,la crisi va fer caure els preusde lloguer de les oficines i delsespais industrials i va sorgirel coworking. L’altre mo-ment clau per a la ciutat va serl’arribada del Mobile World

Congress. Tot plegat respon auna estratègia de ciutat allarg termini”, explica MarcPradel, del grup de recercaCrit (Creativitat, Innovació iTransformació Urbana).

Des de l’ideari d’impulsarles ciutats –liderat per Pas-qual Maragall– o el país –pro-jecte defensat per Jordi Pu-jol–, l’objectiu final no era al-tre que situar l’economia ca-talana entre les primeres delmón a través del desenvolu-pament de la tecnologia i lesrelacions internacionals.Obrir nous mercats, màximaeficiència i productivitat em-

presarial i una nova indústriacom a suport de la també no-va economia global havien deportar el país al seu millor ni-vell d’excel·lència. Els resul-tats es comencen a percebre.

ATRACTIU. “Barcelona s’haconvertit, s’està consolidanti té una gran projecció de fu-tur com un dels hubs tecno-lògics del món”, va assegurarel president de la Generalitat,Carles Puigdemont, aquestestiu, en la inauguració delnou Pier 01, la seu del Barce-lona Tech City, que acull mésde 1.000 professionals i 80

empreses del sector digital.El clima, la ubicació, les in-

fraestructures, la qualitat devida i un ampli ecosistemaindustrial, tecnològic i aca-dèmic situen Barcelona entreles ciutats més atractives delmoment. “Té les caracterís-tiques ideals per esdeveniruna ciutat d’innovació”,afirmava fa unes setmanesRaúl Rojas, professor de laUniversitat de Berlín i experten robòtica, que va assistircom a convidat a la II Nit de laRobòtica, organitzada perl’Associació d’Enginyers In-dustrials de Catalunya.

“Londres, Berlín i Ham-burg, juntament amb Barce-lona, s’han definit a Europacom a hubs d’innovació. Lacapital catalana té l’avantat-ge de tenir la indústria al seuvoltant i molt bones conne-xions entre aquesta i les uni-versitats. Hi ha efervescènciarespecte a les start-up, lessmart cities i les noves tec-nologies. I això passa perquèexisteix cohesió no nomésamb la indústria del segle XXsinó també amb la del segleXXI”, deia Rojas, alertantque “se l’ha d’ajudar”.

L’atracció de Barcelonatambé es fa sentir entre lesempreses estrangeres quedecideixen obrir seu a la ciu-tat. “Nosaltres vam triar Bar-celona per establir la nostraseu a Europa perquè és moltbon lloc per desenvolupar elnegoci. Tens bons preus per a

CONSENS. La ciutat se situa amb força en el mapa global d’urbs tecnològiques ambmés atractiu fruit d’una estratègia premeditada conjunta. FITA. Una forta aposta perla nova economia basada en les tecnologies aporta la diferència i el valor afegit

BARCELONA ‘TECH’:DEL PROJECTE A LASEDUCCIÓ GLOBAL

M. SARDÀBARCELONA

1- CENTRES TECNOLÒGICSObjectiu: fomentar l’oferta d’innovació i tecnologia al servei de les pimes.Estructura:

·· Eurecat: integració ASCAMM, Barcelona Media, Barcelona digital, CETEMMSA i CTM.

· 61 organitzacions tecnològiques han estat acreditades amb el segell TECNIO.

Aportació: 38,35 milions d’euros entre el 2012 i el 2015.

2- NUCLIS DE RECERCA INDUSTRIAL I DE DESENVOLUPAMENT EXPERIMENTALObjectiu: promoure projectes d’R+D d’empreses catalanes per aconseguir nous productes i serveis diferencials que tinguin un fort impacte en la indústria i amb abast internacional.Aportació: 23,5 milions entre el 2012i el 2015.

···

···

% SENSE ASSALARIATS SENSE ASSALARIATS TOTAL 0 A 10 TREBALLADORS

FONT: TECNO. JULIOL 2016

EMPRESES TIC A CATALUNYAINVERSIONSD'ACCIÓ(2012-2016)

La innovació a CatalunyaPRINCIPALS ZONES DE NEGOCI

2011-2014 2015

COMUNITATS AUTÒNOMES AMB MAJOR FINANÇAMENT PER A ‘START-UPS’ ÀMBITS PRINCIPALS D’INVERSIÓ

4.000

6.000

8000

10.000

12.000

14.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

57%59% 60% 60% 60% 59% 60%60%

CATALUNYA MADRID PAÍS VALENCIÀ

324

16520

BARCELONA 53%

RESTA DE CATALUNYA 38%

RESTA DE L’ESTAT 56%

RESTA D’EUROPA 16%

AMÈRICA DEL NORD 10%

RESTA D’AMÈRICA 22%

ÀFRICA 9%

RESTA DEL MÓN 7%

RENOVACIÓ/AMPLIACIÓ GAMMA PRODUCTES/SERVEIS

64,1%

RENOVACIÓ/AMPLIACIÓ PROCESSOS PRODUCTIUS

30,7%

CANVIS EN L’ORGANITZACIÓ I GESTIÓ 27,6%

CANVIS EN QUALIFICACIONS DE PROFESSIONALS

24,6%

ALTRES 0,6%

DEL 13 AL 19 DE NOVEMBRE DEL 2016 5

oficines i hi ha molt bons des-envolupadors”, comentaAnna Baidachnaya, cap per aEuropa d’Appodeal, empresanord-americana que moni-toritza la publicitat per aaplicacions mòbils, presental Barcelona Games World, elcongrés de videojocs celebrata la ciutat l’octubre passat.També Manfred Karrer, pro-gramador informàtic aus-tríac, va triar Barcelona fatres anys i mig per desenvo-lupar el seu projecte, únic almón: Bitsquare, una aplica-

ció per transferir bitcoins demanera descentralitzada.“M’agraden les qualitats de laciutat. Hi estic a gust”, diu.

Des del govern català, s’hatreballat intensament per ar-ribar al bon moment en elqual es troba ara Barcelona ila seva àrea metropolitana.“El 1999 es va aprovar el pri-mer pla d’innovació i en elsúltims deu anys s’ha reforçataquest camp, perquè el go-vern entén que és allò que ensdiferencia i ens aporta valorafegit”, afirma Núria Betriu,directora general d’Indústriai consellera delegada d’Acció–agència per a la competiti-

·

·

3- COMUNITATS RIS3CATObjectiu: l’esforç més gran en matèria d’innovació a Catalunya centrat en grans projectes empresarials de recerca i innovació.Estructura: posada en marxa el 2016 de les cinc primeres Comunitats RIS3CAT

· 108 entitats.· 1.300 professionals.· 5 projectes sectorials liderats per l’IRTA, Biocat, Leitat, l’IREC I Ficosa

· 31 projectes d’R+D+i.· 43,8 milions d’euros.· Objectiu: 225 actuacions per crear nous productes i serveis, 50 noves marques i 10 noves empreses.

Aportació: 19,1 milions d’euros el 2016.

4- CUPONS A LA INNOVACIÓObjectiu: D’ús ràpid i flexible i de fins a 6.000 euros, que les empreses bescanvien per serveis d’innovació per iniciar-se en aquest camp.Aportació: 235.000 euros el 2015.

FONT: ACCIÓ

La indústria ha posat al-guna cosa més que un grade sorra en la construccióde l’ecosistema tecnològica Catalunya. Entre altresaspectes, ha aportat em-preses i bons professio-nals. “No ho devem estarfent molt malament quansom capaços de competirarreu del món i quan a al-tres països d’Europa, quanbusquen enginyers, mirencap aquí”, diu Pere Homs,director general dels en-ginyers industrials de Ca-talunya, des del 2014.

La Barcelona tecnològicaestà en un moment dolç.Estem en una situacióprou bona però no ens po-dem adormir. Ens quedamolt per fer i el món esmou molt de pressa. Sommolt atractius, però aixòno és suficient. Hem de seruna mica més autocrítics.

Tenim bona indústria?Catalunya és una de les re-gions industrials d’Euro-pa, però amb unes carac-terístiques molt concre-tes. La nostra és molt méspetita que la indústriamitjana europea, peròamb molt de pes. Gairebéel 20% del PIB de Catalu-nya és directament indus-trial, i indirectament se si-tua entre el 40% i el 50%.En molts aspectes, estemen un bon nivell.

També en tecnologia?La tecnologia s’està con-vertint en una activitatmolt transversal en la qualhi participen totes les es-pecialitats de l’enginye-ria. S’ha fet molt comple-xa i molt especialitzada.Avui dia ja no són perso-nes les que la desenvolu-pen, són equips multidis-ciplinaris. Tanmateix, lainnovació en tecnologia esfa, bàsicament, en el marc

de les empreses multinacio-nals. Aquest és un compo-nent a tenir en compte.

La innovació està en perill?Tot es mou molt de pressa i amés estem en un entorn enquè la dimensió pesa a l’horade desenvolupar noves tec-nologies. S’ha aconseguit unecosistema d’emprenedoria

important però aquests pro-jectes tenen moltes dificul-tats per consolidar-se. El queens passa és que els que tenenèxit sovint són absorbits o in-tegrats en entitats molt mésgrans. Aquesta és una estra-tègia que fan servir les granscorporacions del món per ac-celerar la seva pròpia inno-vació. Això és un problema.

Com ho hem de combatre?Sense deixar de banda l’em-prenedoria, hauríem de po-tenciar la intraemprenedo-ria, l’emprenedoria dins deles mateixes empreses. Per-què, al final, les empreses queja tenen un ecosistema fun-cionant gaudeixen d’un en-torn adequat perquè deter-minades aventures d’empre-nedoria puguin consolidar-se. La intraemprenedoria ens

donaria encara més bon re-sultat des de la perspectiva dela creació de valor, de la rapi-desa i de la consolidació. Laclau és la velocitat.

La robòtica seria un exemplede sector a fer créixer aquí?Pel que fa a la part més inno-vadora, com ara la robòticadels serveis, del món social,de la medicina o de l’agricul-tura, no estem bé. A altresllocs, per exemple a SiliconValley i Corea del Sud, sónmés àgils i s’estan imposant.Però pensem que els automa-tismes vindran per tot arreu iaquí tenim bones empresesde robòtica industrial. Tenenèxit i exporten, però d’inves-tigació, poca. Ens dediquembàsicament a les aplicacionsi, això sí, en aquesta àrea enspodem equiparar a qualsevolpaís del món. Tenir indústriade l’automòbil i enginyersamb una gran capacitat tam-bé ens ha ajudat molt. Peròno podem estar a tot arreu.Ens hem d’especialitzar.

Què recomanaria?Potenciar la intraemprene-doria i donar suport a la in-dústria. En un determinatmoment, semblava que a lasocietat li feia nosa la indús-tria i ara ja s’entén que és sòli-da des del punt de vista de ge-neració de valor, ocupació imedi ambient. Estem accep-tant que val la pena que do-nem suport i que dediquemun espai a l’activitat indus-trial. Però si volem indústria,necessitem enginyers, i no hiha enginyers sense estudiantsd’enginyeria. Hem d’oferir-los projectes professionals in-teressants que puguin desen-volupar aquí. La nostra socie-tat s’ha de plantejar si vol for-mar joves i tenir-los en situa-ció precària o apostar a travésd’ells per fer una societat ambun desenvolupament econò-mic més sòlid basat en la tec-nologia. Aquests són els rep-tes que tenim.

“Ens queda molt per fer,no ens podem adormir”

Pere HomsDIRECTOR GENERAL DE L’ASSOCIACIÓ/COL·LEGI D’ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA

M.S. BARCELONA

Pere Homs. L’ECONÒMIC

PERE HOMSDIR. GRAL. ENGINYERS INDUSTRIALS

L’emprenedorias’ha d’impulsartambé dins de lesmateixes empreses

Un bon nombred’empresesestrangeres hanobert seu a la ciutat

6 L’ECONÒMIC

FOCUS

vitat de l’empresa–, i destacaque des del govern es conti-nua impulsant la recerca, lainnovació i la indústria.

Entre les últimes actua-cions del govern hi ha la ini-ciativa Innova Global –cofi-nançament de projectes em-presarials a través d’Avançsa(entitat impulsora de nousnegocis amb un alt valor afe-git), dotat amb 25 milionsd’euros i dirigida a projectesempresarials amb fort com-ponent innovador o d’inter-nacionalització i desenvolu-pats en un dels set àmbits del’estratègia RIS3CAT (de baseindustrial). En aquesta línia,la Generalitat també vaanunciar a l’octubre l’ajut di-recte per a pimes que comen-cin a innovar amb els Cuponsa la Innovació, aportant fins a300.000 euros.

“El centres tecnològics, ararepresentats a Eurecat, sónuna altra aposta per impulsarla innovació, abans molt ato-mitzada”, explica Betriu, queapunta que “el que cal ésmassa crítica per poder ser lí-

ders al sud d’Europa, sercompetitius i atreure inver-sions”. Per la directora gene-ral d’Indústria, “és fàcil cap-tar talent quan comptes ambbones universitats i centresde negoci”, afirma. En aquestsentit, Betriu destaca la pet-jada de la indústria, “ara moltcompromesa amb la societat ique aporta el 20% del PIB, amés de llocs de treball esta-bles i de qualitat i inversionsde mitjà i llarg termini”.

‘START-UP’. L’emprenedoriaal voltant de les noves tecno-logies i el finançament quel’acompanya va arribar méstard que als mercats brità-nics, als Estats Units o a cer-tes ciutats d’Alemanya. ACatalunya, com a la resta del’Estat, el sector immobiliariva atreure les inversions enels anys de bonança. “Era unnegoci en què els beneficis esfeien de pressa i el sectorbancari li va donar ple su-port”, diu Betriu, que afe-geix: “Ara el nostre sistemaha madurat tant en projectescom en experts en inversió.”

L’estratègia ha dut també aun augment de les inversionsinternacionals. “En aquestsmoments, Catalunya lidera lainversió de fons privats in-ternacionals, aconseguint el71% del total del que inver-teixen a l’Estat.” En aquestalínia se situen les accions ex-teriors d’Acció per a start-up. “Som forts en aquest àm-bit i tenim molts casos d’èx-it”, apunta Betriu.

Malgrat els esforços que esfan des del govern, els em-prenedors lamenten que elcapital privat, a Catalunya,

arrisca poc i en quantitats es-casses. Per Eduard Biosca,director comercial a l’Estatde NetApp –empresa de ges-tió i emmagatzemament dedades–, l’atractiu de Barce-lona s’ha de canalitzar pertreure’n tot el profit. “Tenimuna indústria turística im-portant i uns congressos moltpotents, que han fet que escregui en les empreses tec-nològiques que comencen,però encara podríem fer moltmés. Tenim talent, però esnecessita més finançament.”

Nacho Lafuente, fundador i

CEO de Datumize (pàg. 7),està convençut que “Barce-lona està al mateix nivell queLondres, però ens falta ambi-ció”. Lafuente ha ubicatl’empresa a Viladecans i ambell treballen tres europeus“als qui no ha costat genstraslladar la seva residènciaal país”, comenta. TambéScott Mackin, fundador iCEO de la plataforma Barcin-no (pàg. 7) es troba molt cò-mode a la ciutat. Va arribar deBoston el 2013 per acabar elsestudis a Eada BusinessSchool, on des de fa un any ésprofessor de Màrqueting Di-gital, i va crear Barcinno, unaplataforma que ja ha esde-vingut una landing zone im-prescindible per a start-up.Per ell, “el govern ha fet unbon treball de suport a la ini-ciativa empresarial i a lacreació d’empreses”, alhoraque alaba també la feina fetaper l’Ajuntament, “sobretotper la marca Barcelona i el seuecosistema innovador”.

Esdeveniments com el Mo-

bile World Congress, els con-gressos d’IoT (Internet de lesCoses) o de Smart Cities –del 15al 17 d’aquest mes, a Barcelo-na–, Alimentària, BarcelonaMeeting Point, entre una llar-ga llista de trobades sectorialssón un gran aparador per a laciutat i el país, com també,destaca Betriu, “l’impuls de lesoficines d’Acció a l’exterior,ubicades en indrets clau comara Silicon Valley, Nova York,Boston, Israel, Londres, Ber-lín, Singapur o Hong Kong”.

Per Betriu, una de les basesde l’èxit és “la col·laboraciópublicoprivada, on tothomaporta tot allò que pot. Hem deser capaços de continuar ambel consens”. Tanmateix admetel desacord amb l’Ajuntamentde Barcelona pel que fa a l’es-tratègia de smart city , tot i quediu: “Estic convençuda quetrobarem punts d’acord per-què necessitem que el consis-tori se sumi a aquesta estratè-gia. El consens a llarg terminiés fonamental.” I rebla: “Somon som, però ha costat molt, is’ha de mantenir i impulsar,perquè tenim moltes capaci-tats per liderar.”

FONT: TECNO. Juliol 2016

26%30% 32%

44%

21%28%

31%

49%

40%

i2cat

Fugida de talents en el sector tecnològic

PROJECTES ACTIUS

FONT: i2cat

26%30%

21%28%

31%

40%

No es percep la fugida de talent SÍ, però el sector TIC catalàno se’n ressent

SÍ, de manera intensiva ipreocupant per al sector

2013 2014 2015

39 finançamentscompetitius

18%nacional

82%internacional

22 serveis d’R&Da les empreses

82%nacional

18%internacional

INGRESSOS3,65

milions d’euros

19% R+D+IServeis a les

empreses

13%Finançament

del governcatalà

55%Subvencionscompetitives

13%contribucions

del projecte

PERSONAL52

professionals

71%Enginyers i graduats

27%Doctorats

2% Aspirantsa doctorat

+30 publicacions conferències, revistes i capítols de llibres

+40 fires i congressosmés de 40 participacions en esdeveniments científics i comercials

NACHO LAFUENTEFUNDADOR DE DATUMIZE

L’atracció és laresposta a unaestratègia de ciutata llarg termini

Barcelona està almateix nivell queLondres, però ensfalta ambició

El juliol passat es vainaugurar el Pier01, la seudel Barcelona Tech City(BTC), al Palau de Mar, i jaestà en marxa elmecanisme per poderinaugurar l’any vinent elPier02. Miquel Martí, CEOde BTC, assegura quel’èxit del projecte rau en elfet que “s’està impulsantdes de la part privada,amb suport públic.L’aliança que es crea ésbrutal”. La demandaactual “podria omplir unsegon edifici i, fins i tot,un tercer”, assegura.

Necessitem quel’Ajuntament sesumi a l’estratègiade ‘smart city’NÚRIA BETRIUDIRECTORA GRAL. D’INDÚSTRIA

MARC PRADELGRUP DE RECERCA CRIT

Barcelona, en aquestsmoments, “transmet unaenergia que no es veu aEuropa des de fa temps”,afirma, alhora queanuncia: “La Barcelonetaesdevindrà un poltecnològic mundial.Costarà, però treballemamb aquest objectiu. Hemde crear un concepte on latecnologia convisqui ambel barri.” Ara per ara, BTCja és una marcareconeguda en l’universtecnològic. Només cal,segons ell, més massacrítica d’inversors.

Cap a un Pier02

Les oficines al’exterior d’Accióatreuen al paísinversió de qualitat

Només el consensentre les forcespolítiques potportar al lideratge

DEL 13 AL 19 DE NOVEMBRE DEL 2016 7

Fins que Scott Mackin,un jove de Boston queva venir a Barcelona aacabar els seus estudis,no va llançar el blogBarcinno per parlar deles novetats en l’entorntecnològic de Barcelo-na, pràcticament no espodia trobar res a in-ternet sobre aquestesactivitats emprenedo-res en anglès. Això lesfeia absolutament invi-sibles a ulls del món isobretot per a aquellsinteressats en el móninnovador i tecnològicque es desenvolupa a lacapital de Catalunya.Mackin va convertir el

Emprenedoria Projectes amb valor afegit

Nacho Lafuente, unaragonès establert a Vi-ladecans des de fa anys,és el fundador de Datu-mize, una companyiapionera en la gestió dedades fosques de gransempreses. Lafuente vadetectar que el mercatno donava cap solució adades de grans empre-ses que es perdien enuna teranyina de xarxesde comunicació internao de complexos dispo-sitius industrials i quesón rellevants per fercréixer el negoci. Vadecidir deixar una feinaestable als 37 anys –ara

El Port de Barcelona haendegat el projecte PortChallenge Barcelona,l’acceleradora d’em-preses de base tecnolò-gica, amb l’objectiu defer més eficient l’acti-vitat portuària. La ini-ciativa, pionera a l’Es-tat i amb tan sols unprecedent similar almón, al port de Rotter-dam, donarà suport a25 emprenedors ambprojectes relacionatsamb el món logísticportuari, en àmbits in-novadors de l’open da-ta, big data, internet deles coses, sensorització,impressió en 3D o mo-

Manfred Karrer, fun-dador i desenvolupa-dor de Bitsquare, és unprogramador informà-tic austríac que ha can-viat el que en diríemuna bona feina per ins-tal·lar-se a Barcelona idesenvolupar un pro-jecte propi que ha esde-vingut únic al món deles criptomonedes.Bitsquare és una aplica-ció multiplataformaque permet als usuarisintercanviar monedanacional per bitcoinsense dependre d’in-tercanvis centralitzats.És un projecte molt

2014 aquell blog en unagran plataforma im-prescindible per noperdre el fil del que suc-ceeix en l’ecosistematecnològic barceloní:companyies, empre-nedors, innovacions,productes, oportuni-

bilitat sostenible. L’ob-jectiu fixat és tenir a fi-nals d’any un pla detreball llest per captarinversió. A la iniciativahi col·labora el FounderInstitute Barcelona,una de les accelerado-res d’empreses més

en té 40– per dedicar-se en cor i ànima a Da-tumize. El resultat haestat una tecnologiaúnica, que permet a lesempreses capturar,processar i analitzar el99% de les seves dades

nou, llançat a l’abrilpassat, amb programa-ri obert i en el qual lestransaccions es fan depersona a persona, ambseguretat i transparèn-cia (les transferènciessón verificades per al-

fosques operatives. GasNatural Fenosa, Globa-lia o Quadis són algunsdels clients de Datumi-ze, que l’octubre passatva obrir una filial aHong Kong, en la sevaaposta per l’Àsia.

importants del món, itambé disposa de la im-plicació de BarcelonaTech City, BarcelonaActiva, la Cambra deComerç de Barcelona,CatalunyaEmprèn i lesxarxes de business an-gels d’Esade i Iese.

menys altres deu usua-ris de la plataforma). Lamultiplataforma jacompta més de 3.000usuaris i s’està impo-sant com el programaestrella en la comunitatbitcoin mundial.

tats laborals i un llargetcètera. Barcinno és,en definitiva, una “zo-na d’enlairament”,com Mackin descriu,on les start-up tecno-lògiques i el món de lainnovació prenen unagran visibilitat.

XQUÈ FA: Multiplataformaper comprar o vendre lamoneda virtual demanera descentralitzada

Intercanviar bitcoinssense intermediarisBITSQUARE

Logo de la multiplataforma ideada per Karrer. L’ECONÒMIC

DATUMIZEXQUÈ FA: Processar igestionar les dadesrellevants de l’empresaque no s’han atrapat

Capturar les dadesfosques de l’empresa

Nacho Lafuente, fundador i CEO de Datumize. L’ECONÒMIC

XQUÈ FA: Projecte PortChallenge Barcelona,acceleradora d’empresesamb base tecnològica

PORT DE BARCELONA

Impulsar ‘start-ups’ pera l’activitat portuària

Una de les grues que operen al port barceloní. ARXIU

XQUÈ FA: Compilacióexhaustiva del que esrespira a l’ecosistematecnològic de la ciutat

La gran plataforma de lainnovació barceloninaBARCINNO

Scott Mackin, fundador i CEO de Barcinno. L’ECONÒMIC

DIUMENGE, 13 DE NOVEMBRE DEL 20168 L’ECONÒMIC

FOCUS

Albert Gallart, presi-dent del Health TechCluster, i Thomas J.Sommer, president delMassachusetts MedicalDevide Industry Coun-cil (MassMEDIC), elclúster de dispositiusmèdics més gran delsEstats Units i del món,van signar un convenide col·laboració a finalsde l’octubre passat, enel marc de les II Jorna-des d’Immersió Estra-tègica celebrades a Ter-rassa. El conveni té coma objectiu impulsar lacol·laboració en lesàrees clau de les tecno-logies de la salut i l’in-tercanvi d’informaciósobre el sector, a més dedeixar la porta oberta afuturs acords i projec-tes d’investigació.

Aquest és només un

Indústria: Catalunya, territori clúster

dels molts exemples deles iniciatives que sor-geixen des dels clústerscatalans. “Fa 23 anysque van començar ambel propòsit de situar elnostre model de clústerentre els millors delmón. Per tant, no és ca-sual que el nostre modelsigui referència”, asse-gura Joan Martí, direc-tor del Cluster Deve-lopment Divisiond’Acció. Catalunya téun total de 30 clústersrepartits per la sevageografia. “El nostreobjectiu de futur és serconsiderats com aWorld Class Clusters,els clústers de referèn-cia internacional mun-dial. En aquest sentit, elconveni signat ambMassMEDIC està enaquesta línia”, afirma.

Els clústers catalanstenen una activitat in-ternacional frenètica.Alguns exemples sónels acords de col·labo-ració d’enguany entreel clúster ferroviari

Railgrup i el seus ho-mònims al Quebec,Portugal i Dinamarca;l’acord entre el clústerdel packaging i la KoreaPackaging Associationl’agost passat; la cons-titució, a l’octubre, dela Cosmetic ClustersInternational Network(CCIN), formada per 16associacions clústermundials, entre lesquals el Beauty ClusterBarcelona; o l’acord decol·laboració, l’abrilpassat, entre el clústerde l’automoció (CIAC) ila Cambra Internacio-nal de Comerç Xinesade Wuhan (CCPIT).

ACCIÓ DE GOVERN. “Partde la nostra feina –ex-plica Martí– és organit-zar viatges de prospec-ció internacional perestablir col·laboracionsi aliances.” Algunes deles sortides dels darrersmesos han portat elclúster de béns d’equip(Cequip) o el de l’aigua(CWP) a l’Iran o el clús-

ter de la domòtica (Do-motys) a Corea del Sud.

Catalunya va ser undels territoris pioners adissenyar i implemen-tar els clústers per im-pulsar la competitivitatde les empreses. Barce-lona i la seva àrea me-tropolitana n’allotgenla majoria, però “el ter-ritori d’acció dels clús-

ters és Catalunya”,puntualitza Martí, queremarca que tot i que elstecnològics són els demés anomenada, “entenim en els sectors dela carn porcina, domò-tica, educació, gurmet,il·luminació, salutmental, moda o vins icaves”. Per Martí, tam-bé és important

“atreure inversió i po-der oferir aquí una ca-dena de valor atracti-va”, i destaca el valorque “dues de les enti-tats internacionals demés prestigi en el móndels clústers hagin es-tablert seu a Barcelona:el TCI Network i l’Eu-ropean Foundation forClusters Excellence.

COMPETITIVITAT

Pel camí de ser referentinternacional mundial

XQUÈ FAN: Accionsd’innovació en els modelsde negoci i prospecció ennous mercats

Una botiga de Simon, membre del clúster d’il·luminació CICAT, a la Xina. L’ECONÒMIC

a xarxa internet vacomençar com un

experiment als anys vuitanta.Avui en dia, el 78% de lapoblació dels païsosdesenvolupats està connectata internet. Podem dir,considerant la piràmide depoblació, que tenim unaconnexió per persona en edatde fer-la servir.

L

Poder comunicar personesentre elles o persones ambmàquines és només una partde les potencialitats de laxarxa. Podem fer que lesmàquines també puguinparlar entre elles o fins i totque les coses (objectes quefins ara no necessitaven estarconnectats) puguin oferirnoves funcionalitats fruit dela seva connexió.Aproximadament unapersona té al seu voltant mésde cent objectes que enl’actualitat es podenconnectar. Cent és una xifraque sembla exagerada, però sipensem només en els endolls,interruptors o llums que hi haa casa ja en tenim un bon

grapat. Si hi afegim el cotxe,els sistemes de vigilància de lallar, els electrodomèstics, elsistema de climatització, elscomptadors de llum, aigua igas, detectors d’incendis,equips de monitorització del’estat de salut i tots els que hiha a la nostra ciutat o a lanostra feina, podem superarel centenar.

Aquesta connectivitat ensservirà per obtenir dadesgenerades per l’objecte i perpoder modificar-lo de formaremota. Si bé podem veure lautilitat de connectar cosesamb màquines i persones, enspot quedar el dubte de perquina raó ho volem connectara internet. La resposta la

tenim en una de les lleisfonamentals de les xarxes decomunicacions: el valord’una xarxa creix amb elquadrat del nombre de nodesde la xarxa. Està clar que sivolem maximitzar la utilitatde la connexió ho hem de ferconnectant-nos a la xarxaamb més nodes, és a dir,internet. La següent preguntaque ens podem fer és perquina raó pensem enconnectar les coses ara i no faun o dos anys. En aquestmoment tenim les condicionsnecessàries per començar aconnectar coses i construir lapròxima generaciód’internet, la internet de lescoses (IoT). Per una banda

tenim una davallada en elspreus dels dispositius, podemfer dispositius intel·ligents (ode forma menys pretensiosa,que funcionin tot sols) i tenimuna internet omnipresentfàcilment accessible (el mòbilque portem a sobre n’és unbon exemple). El resultat ésque per menys de 5 € tenimuna cosa connectada ainternet. Comença a ser difíciltrobar excuses per no fer-ho,i això només és el principi. Enel fons, allò que resultainteressant és què farem ambaquesta connectivitat, mésque no pas com la farem.

Assignar funcions a la connectivitatOPINIÓ

Josep Paradells

Director de la Fundació i2cat

DIUMENGE, 13 DE NOVEMBRE DEL 201646 L’ECONÒMIC

Les ciutats són les responsa-bles del 80% de la generació deriquesa al món. Hi ha estudisque estimen que al 2050 el 70%de la població mundial viuràen ciutats, una dada que ensposa en alerta sobre els reptesen habitabilitat i sostenibilitatals quals s’hauran de fer front.Les ciutats intel·ligents tenenmolt a dir en la nova estructurad’urbs que es dibuixa en un fu-tur que ja podem considerarpresent.

Segons les conclusions quepresenta l’índex Cimi –Cities inMotion Index– d’enguany, rea-litzat per tercer any consecutiuper l’escola de negocis IESE,sota la direcció dels professorsPascual Berrone i Joan EnricRicard, i que avalua el nivell dedesenvolupament en 181 ciu-tats de més de 80 països: “Noexisteix un model d’èxit únicper considerar una ciutatsmart; no n’hi ha prou de ser boen una sola dimensió; és im-portant tenir en compte el con-junt i evitar l’aïllament entredepartaments; la ciutat perfec-ta no existeix i, per tant, és difí-cil que maximitzi totes les di-mensions; els canvis són lentsper a la majoria de les ciutats; iles ciutats no sempre tenen lareputació que es mereixen i nooperen de manera aïllada.”

Nova York, Londres i Parísencapçalen el rànquing Cimi,que situa Barcelona en el lloc33è, cinc posicions més quel’aconseguida el 2013. A horesd’ara, és la ciutat de l’Estat mésben situada, superant d’unaposició Madrid –davant la qualtreu millor nota en capital hu-mà, governança, planificació

urbana, projecció internacio-nal i tecnologia–. Nova York,Londres i París són les urbs queper dimensió i volum encapça-len el rànquing Cimi d’en-guany. Pel que fa a Europa oc-cidental, Amsterdam, Ginebrai Copenhaguen segueixen, enaquest ordre, les ciutats deLondres i París.

D’altra banda, un altre estu-di, presentat el maig passat perla companyia britànica d’estu-dis de mercat Juniper Re-search, situa Singapur com la

ciutat més intel·ligent –smart–del món pel que fa a l’adopcióde tecnologies de xarxes intel-ligents, il·luminació intel·li-gent, l’ús de tecnologia de la in-formació per millorar el trànsit,punts d’accés Wi-Fi, penetra-ció de telèfons intel·ligents ientorn d’aplicacions (app). Perdeterminar la posició en el ràn-quing,, la consultora també téen compte la variable del pres-supost públic que es dedica aaquestes finalitats.

Ser ‘smart’. Després de Sin-gapur, Juniper Research situaBarcelona, “la capital chic deCatalunya”, en la segona posi-ció de ciutats més intel·ligentsdel món, per l’ús que fa delssensors per ajudar a controlari gestionar el trànsit i els siste-mes de planificació del flux devehicles, que pretenen reduir

un 21% el trànsit a la ciutat. Se-gons la consultora, Barcelonaestà fent més que utilitzar latecnologia intel·ligent per aaquesta finalitat, i esmenta lainstal·lació de tecnologia in-tel·ligent en aparcaments, aixícom fanals intel·ligents i sen-sors per monitoritzar la quali-tat de l’aire i el soroll. L’estudiesmenta també l’expansió dela xarxa de connexió Wi-Fi enels espais públics.

Tot i lloar les solucions tec-nològiques de primera gene-ració que s’han implementat a

Barcelona, Juniper Researchalerta que la ciutat va caure unesglaó en el seu lideratge l’anypassat, tot i que destaca elsprojectes ambientalment sos-tenibles que implementa, queassegura que són ”notable-ment millors que els imple-mentats a Nova York o a Lon-dres”.

L’informe també asseguraque “la força de Barcelona estroba en els seus projectesd’energia sostenible intel·li-gents, els comptadors intel·li-gents i l’ampli pla per reduir

les emissions de carboni”, iapunta al desplegament de lail·luminació LED intel·ligent.La capital catalana, segons Ju-niper Research, també ha es-tat pionera en el programa perabordar la sequera que es vaproduir fa uns anys. Com a re-sultat –diu– “s’ha desenvolu-

pat un sistema de sensors in-tel·ligents per al reg de la ciu-tat, que analitzen el nivell pre-vist de pluja i modifica els as-persors en funció dels pronòs-tics meteorològics, una accióque ajuda a conservar l’aigua ino malbaratar-la”.

Fa especial esment de la pla-taforma Sentilo, de programa-ri de codi obert, que es pot tro-bar a Github i que “permet alsplanificadors de les ciutatsd’arreu del món estudiar lesdades dels projectes intel·li-gents de Barcelona i aprendred’ells”.

M.S. BARCELONA

LIDERATGE. Barcelona es posiciona coma una de les ‘smarts cities’ de referènciamundial

La ciutatdel futur jaés realitat

PRESÈNCIA. Catalunya té com a objectiu ser un referent en el món de les ciutats intel·ligents

La sisena edició de l’SmartCity Expo World Congress(SCEWC) se celebrarà aBarcelona del 15 al 17 denovembre, al recinte deGran Via de l’Hospitalet.Tot apunta que superarà demés d’un 25% les xifresaconseguides en l’edició de

Smart City ExpoWorld CongressGran Via

CITA IMPRESCINDIBLE

l’any passat. Hi ha inscritsmés de 500 exhibidors de600 ciutats i 75 start ups, hiparticiparan més de 400conferenciants en unaseixantena de sessions i s’hihan programat més de migcentenar d’activitatsrelacionades amb el sector.Els organitzadors esperensuperar també el nombrede visitants, que calculenque aquest any podensuperar els 14.000.

Barcelona ocupael segon lloc en elrànquing mundiald’urbs intel·ligents

Les ciutats són lesresponsables del80% de la riquesaque es crea al món

Smart city PÀGINES ESPECIALS

DIUMENGE, 13 DE NOVEMBRE DEL 201648 L’ECONÒMIC

Les noves solucions tecnològi-ques ja estan canviant l’aspec-te i les funcionalitats de les ciu-tats, grans i petites, on s’apli-quen. A Catalunya, des demolts ajuntaments, es treballaper implementar-les amb l’ob-jectiu principal de millorar laqualitat de vida de les perso-nes, però sobretot sota el pris-ma de situar la tecnologia alservei del ciutadà i no a l’inre-vés.

“No es tracta de col·locar sen-sors que ens avisin de quancanviaran els semàfors, sinó decrear les oportunitats per dis-senyar aquests productes in-tel·ligents aquí, a través de l’im-puls de la indústria 4.0. Això ésmolt important, però sobretothem de fer que les ciutats in-tel·ligents siguin amatents a lespersones, respectant i prote-

gint la seva privacitat”, va des-tacar Antoni Garrell, directorgeneral de Fundit, en la seva in-tervenció en un dels sis tallersorganitzats en el marc de la jor-nada La ciutat integradora:quan la realitat s’obre pas, or-ganitzada pel grup de treballsmart cities del Col·legi d’Engi-nyers Industrials de Catalunya(EIC) i GrausTIC, el novembrepassat, a Barcelona.

La jornada va permetre undebat a fons sobre les propos-tes de futur orientades a la mi-llora de les ciutats intel·ligentsen àrees com el benestar sociali la salut, el coneixement, l’eco-nomia, la governança, la tec-nologia i el medi urbà. A més,una taula rodona, amb repre-sentants de set ajuntamentscatalans –l’Hospitalet, Badalo-na, Sabadell, Sant Boi de Llo-bregat, Cunit, Tarragona i Tor-

dera– va oferir una visió gene-ral del que s’està fent des delsconsistoris per implementaraquestes noves solucions tec-nològiques, projectes de ciutatintel·ligent, articulats al voltantde la millora de la qualitat de vi-da de les persones, l’eficiènciaenergètica, l’anticipació als ris-cos o la participació ciutadana.

Objectius. Realitzar gestionsintegrals i integradores, crearaliances estratègiques entreadministració pública, univer-

sitat i empresa –com la que s’haimpulsat des del projecte Tar-ragona Smart MediterraneanCity–, facilitar la vida dels ciu-tadans i situar-los com a ele-ment central d’una tecnologiaintegradora són alguns delspunts que van exposar els po-nents dels consistoris, ambuna alerta verbalitzada perOriol Lladó, representant del’Ajuntament de Badalona:“Les smart cities no són l’objec-tiu; són l’instrument.”

No són pocs els reptes als

quals ha de fer front aquestanova ciutat intel·ligent i quevan recollir les conclusions dela jornada: Disposar d’un plade qualitat urbana, en el quals’impliqui el tercer sector i tin-gui en compte els valors que re-clama la ciutadania; fer de laformació, la recerca i la innova-ció els pilars del coneixement,fomentant la cooperació il’economia circular; afavorir elconsum de proximitat, tambéen les contractacions de les ad-

ministracions públiques;transparència en les inversionsi despeses públiques; treballarperquè la governança adoptiun nou model de govern obert,potenciant els moviments ciu-tadans basats en la cultura di-gital i la innovació tecnològica.

Cal percebre la ciutat com aun espai educatiu amb obliga-cions i deures per als ciutadansi les administracions, aplicantadequadament la tecnologia ipermetent la interoperabilitatde les diferents plataformes.S’ha de facilitar a les pimes laseva tasca, estimular els quick-wins i definir i comunicar unpla estratègic centrat en el be-nefici del ciutadà. En definiti-va, s’ha de potenciar la ciutatcom a espai per a la convivèn-cia definint procediments departicipació ciutadana.

M.S. BARCELONA

Ajuntamentsamb ànimaintel·ligentPROJECTES. S’estén la implementació desolucions tecnològiques a les ciutats

JORNADA. Dani Pujol i Jordi Bastida presentant les conclusions

Cal un pla estratègicper a les noves urbsenfocat en elbenefici del ciutadà

Tot just som a l’inici de la quartarevolució industrial i ja s’inten-ta fer una llista de noves profes-sions que sorgiran arran del’entrada de les solucions tec-nològiques a l’economia, la in-dústria i, també, al món laboral.Es comença a percebre, de ma-nera encara difusa, el camí queemprendran les noves profes-sions del futur, moltes encaralluny de ser etiquetades, men-tre altres, ara ben instal·lades enl’imaginari col·lectiu, estancondemnades a la desaparició.Així, la cohesió entre la tecnolo-gia i les persones és el gran repte

a què han de fer front els go-verns actuals. Però la tecnologiaavança a un ritme molt més ac-celerat que les estratègies per

evitar el trencament de la cohe-sió social.

És peremptori definir el pascap al món laboral del futur. Lesorganitzacions sindicals ja han

alertat del que pot significaruna absència de planificacióque, diuen, es traduirà en unaugment espectacular de l’atur,provocat per la desaparició demoltes de les feines més feixu-gues. La tecnologia smart –in-tel·ligent– està enfocada a mi-llorar la qualitat de vida de lespersones, però en aquest camís’ha de preveure també la refor-mulació de les professions i lareconversió de molts treballa-dors. Que les solucions intel·li-gents han d’estar al servei de lespersones és una idea comparti-da. Ara només calen polítiquesper aplicar-la a l’ocupació.

M.S. BARCELONA

Els interrogants laboralsd’un món més tecnològic

TECNOLOGIA. Planta de producció de Seat a Martorell

L’ocupació en elfutur model deproducció és la claude la cohesió social

Smart city PÀGINES ESPECIALS

DIUMENGE, 13 DE NOVEMBRE DEL 2016 L’ECONÒMIC 49

uan a començamentdels anys noranta l’al-calde Maragall expli-

cava al Palau de Congressos deMadrid que des dels avions noes veuen les fronteres dels estatssinó les llumetes de les ciutats,poc podia pensar que 25 anysdesprés Barcelona seria testi-moni excepcional d’una confe-rència en què el seu amic Ri-chard Sennett parlaria de la Eu-rope of cities, i de les xarxes queconformen avui les grans me-

Q

tròpolis. Les ciutats, on es pre-veu que el 2030 hi viuran el 80%de les persones, s’han confir-mat com a epicentre de qualse-vol país i la seva governança re-clama gestionar assumptes finsara reservats als estats nació.

Amb aquest creixement, ele-ments clau com ara la contami-nació, la gestió del trànsit, laqualitat de vida del ciutadà o laprovisió d’energia i de les tele-comunicacions han passat a serles grans preocupacions per ales quals cada ciutat busca res-postes, fent ús de les noves tec-nologies per a resoldre-les. Estracta d’un moviment apassio-nant, ple de possibilitats, que esconeix amb el nom de smart ci-ties.

Barcelona, després de latransformació dels Jocs del92, la creació del districte 22@ ila celebració del Fòrum del

2004, va aprofitar l’empenta dela Fira i la capitalitat del Mobileper a posar en marxa l’any 2011el primer Smart City ExpoWorld Congress (SCEWC), en elqual l’any passat van participarmés de 100 països i 500 ciutats.

Aquest moviment, gràcies a lafacilitat de l’aplicació de les tec-nologies de la informació i la co-municació (TIC) i en particulard’internet, es produeix alhora atots els continents. Aquest anys’ha celebrat la segona SmartCities India Expo a Nova Delhi iles primeres a Abidjan, Accra,

Casablanca, Kuala-Lumpur,Yinchuan... 

En aquest context, i tenint encompte que de res valen elsavenços tecnològics si no estanal servei de les persones, el grupde treball de smart cities, creat faun any per membres d’Engi-nyers Industrials de Catalunya(EIC) i de GrausTIC, va organit-zar el 3 de novembre passat lajornada La ciutat integradora,en què Pilar Conesa, directoradel SCEWC, va posar sobre lataula els tres grans reptes ac-tuals: aconseguir una visiótransversal de les ciutats, definirestàndards i protocols, i impul-sar una major participació ciu-tadana; i set ajuntaments cata-lans van exposar les seves expe-riències i reflexions, des d’ini-ciatives tècniques per a poderoferir banda ampla als petitsmunicipis, desplegament de

sensors per monitoritzar cab-dals de rius o la reducció delconsum d’energia, fins a novesexperiències de participació di-recta dels ciutadans, la xarxaCatalonia Smart Lab i les possi-bilitats i peculiaritats de les ciu-tats mediterrànies de la iniciati-va Tarragona Smart Mediterra-nean City.

Queda molt per fer, però nocaiguem en la fascinació deveure la ciutat únicament comun artefacte que cal optimitzar.Pensem que de res valen elsavenços tecnològics si no estanal servei de les persones. Aques-tes reflexions ens han d’ajudar afer que les ciutats on viuen i viu-ran la gran majoria dels ciuta-dans d’aquest segle XXI siguincada dia més integradores, hu-manes i accessibles. Tenim a lesnostres mans les tecnologiesper a fer-ho possible.

La ciutat integradoraOPINIÓ

JORDI BASTIDAI JOAN GIRÓGRUP DE TREBALL DE ‘SMART

CITIES’ DE L’ASSOCIACIÓ

D’ENGINYERS INDUSTRIALS DE

CATALUNYA I GRAUSTIC

INDUSTRIALS DE BARCELONA La Barcelona delsJocs, el 22@ i el MWCva ser l’origen de laciutat ‘tech’

Smart cityPÀGINES ESPECIALS

1550

34-1

1474

21®