BARCELONA ROMANA - COOLTUR€¦ · d’estar a fora de la ciutat. A dins hi fan domus o edificis...

#unmondecultura

www.cooltur.org © COOLTUR Turisme Cultural

BARCELONA ROMANA

@cooltur1 @twitcooltur

@_cooltur

#unmondecultura

RUTA TURÍSTICA DE COOLTUR TURISME CULTURAL

#unmondecultura


Els Romans van arribar a Catalunya l'any 218 aC., amb el desembarcament

dels generals Escipió i les seves legions a Empúries, durant la Segona Guerra

Púnica. Aquest desembarcament no tenia una altra missió que tallar les

comunicacions d’Hanníbal, que ja era creuant els Alps amb els seus famosos

elefants. Un cop finalitzada la guerra amb victòria romana, la República de

Roma es va trobar amb uns territoris molt rics en primeres matèries i va decidir

ocupar-los de forma permanent. El Ibers, antics habitants autòctons, van ser

convençuts de la superioritat de la civilització romana per tractats o per la força.

August va ser el primer emperador de Roma. També qui va conquerir tota la

Península Ibèrica de manera definitiva i el fundador de Barcelona. En el context

de les Guerres Càntabres (segle I a.C.), va tenir lloc una reordenació de

territoris per tal d'establir-hi els legionaris llicenciats. En aquest moment va ser

quan, entre Empúries i Tàrraco (Tarragona), es van fundar unes colònies per

assegurar el control administratiu del territori. Moltes ciutats es van situar en

punts claus ja ocupats pels ibers, ja fos per la seva bona comunicació, riquesa

o control del territori. Tant és així que, abans de l'existència de Barcino, ja tenim

proves de la gran densitat de població ibèrica al pla de Barcelona. També de

l’existència d’un gran assentament a la falda de Montjuic (Barkeno), per afavorir

el comerç pel riu Llobregat.

Si bé durant els primers anys va funcionar el “port” al, llavors, estuari del riu

Llobregat, finalment va ser descartat com a assentament a causa de la seva

insalubritat. Llavors els romans van urbanitzar una alçada a tocar de mar, a

l’altra banda de la muntanya: El mont Tàber va ser el lloc on s’aixecaria la

ciutat. Es va triar aquesta elevació per diversos motius: Era més salubre i

accessible que “Barkeno”, hi arribava aigua abundant de les rieres que

baixaven pel pla. Tenia un possible resguard natural pels vaixells molt a prop i,

potser el més important, aquesta alçada permetia que la ciutat i els seus edificis

més monumentals es veiessin perfectament des de qualsevol punt del pla de

Barcelona. Això darrer servia per a fer propaganda del nous habitants.

De seguida la ciutat va esdevenir el centre administratiu i cívic del pla, que

també va ser dividit en parcel·les pels enginyers militars romans. Si tenim en

compte que la ciutat era molt petita i no hi cabien més de 2000 habitants,

sembla evident que administrava un territori força més gran i més habitat. La

#unmondecultura


riquesa del territori de Barcelona estava assegurada per la fertilitat de la terra,

apta per al conreu dels cereals i la vinya; pels recursos miners, amb explotació

de ferro i potser de plata, a la zona de Gavà i, finalment, per l’abundància de

productes del mar. D'aquests últims, el poeta Ausoni en destacava la salsa de

peix i les ostres (no és gens estrany trobar a les excavacions urbanes closques

d’aquest mol·lusc, malauradament desaparegut del litoral barceloní). Sembla

que les principals activitats econòmiques van ser el conreu de la vinya, la pesca

i els teixits de lli.

També podem parlar de l’existència de suburbis. Els obradors, cases humils i

viles dels latifundistes (com la de la Plaça Maura o Sant Pau del Camp) havien

d’estar a fora de la ciutat. A dins hi fan domus o edificis administratius. De ben

segur que els suburbis ocupaven 3 dels 4 costats de les muralles, excepte on hi

havien alguns aiguamolls.

Des de COOLTUR us volem proposar un recorregut per la Barcelona

romana, per tal de descobrir les restes arqueològiques que s'amaguen a

la ciutat. Aquestes restes també ens permetran conèixer una mica més

com vivien els romans a Barcino.

#unmondecultura


Plaça 8 de Març

Aqüeducte

Començarem la ruta per les restes romanes

de Barcelona per l'aqüeducte.

L'aqüeducte de Barcelona era la conducció

que nodria d'aigua a la ciutat durant l'època

romana. La seva construcció es pot datar

durant el segle I dC, moment contemporani

a la fundació de la colònia. És difícil

determinar quan va deixar de funcionar. El

que sabem és que al segle IV, quan es

construeix el nou recinte emmurallat de la

colònia, els aqüeductes continuaven funcionant i també el cabal intern de

l'aigua que alimentava les diferents termes de la ciutat.

L'aigua es recollia de mines i fonts a Montcada, a uns 9 quilòmetres de

distància. Després circulava per una conducció arran de terra fins que, a poca

distància de les muralles, un desnivell va obligar als enginyers a aixecar

l'aqüeducte. Les arcades encara les

podem veure als murs dels edificis que

envolten la plaça. Uns metres més

endavant l'aqüeducte es dividia en dos i

entraven a la ciutat per la torre

esquerra de la Porta Decumana, com

veurem més tard.

Segurament va ser cap al segle IX

quan l'aqüeducte va deixar de funcionar

i es va començar a construir el Rec

Comtal. El creixement fora muralles, ja en època medieval, va donar lloc a un

raval al voltant de l'aqüeducte que va rebre el nom de Vilanova dels Arcs.

Aquest nom es deu a que les cases i tallers van aprofitar les arcades dels

aqüeductes com a parets mestres.

Dirigiu-vos a oest per Carrer de Duran i Bas cap a Av. Portal de l'Àngel 90 m Gireu a l'esquerra per Av. Portal de l'Àngel 29 m Gireu a l'esquerra per Plaça de Carles Pi i Sunyer 24 m Continueu per Carrer dels Capellans 81 m Gireu a la dreta i seguiu per Carrer dels Capellans. 84 m

https://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelona

https://ca.wikipedia.org/wiki/Col%C3%B2nia_romana

https://ca.wikipedia.org/wiki/Rec_Comtal

https://ca.wikipedia.org/wiki/Rec_Comtal

https://ca.wikipedia.org/wiki/Vilanova_dels_Arcs

#unmondecultura


Gireu a l'esquerra per Plaça Nova 14 m Gireu a la dreta i seguiu per Plaça Nova. 26 m Plaça Nova, 2

Arribem a la Porta Decumana, que era l'entrada nord oest de la ciutat romana. En el cas de Barcino encara es pot apreciar bastant bé. La porta era una entrada relativament petita, per fer més fàcil la seva defensa. Està flanquejada de dues torres circulars que la protegien. El fet que fossin circulars disminuïa els angles morts a l'hora de disparar contra agressors. Entre aquestes dues torres s'han trobat restes de la porta, o més concretament, de tres portes: La que ocupava el centre era més gran i estava

destinada als carros i muntures. A banda i banda d'aquest a porta hi havien dues de més petites per a peatons. Si ens apropem, a la dreta de la rampa que avui en dia creua les torres, darrera d'una reixa, podem veure les restes d'una d'aquestes dues portes. A la torre de l'esquerra es pot contemplar la darrera arcada d'un dels aqüeductes als quals ens hem referit abans. Aquesta construcció no és original, es tracta d'una restitució de 1958. També podem observar que, sota la figura de Sant Roc, hi destaca un tapiat de pedres diferent. Aquest seria el forat d'entrada del segon aqüeducte, al qual ens hem referit abans. Dirigiu-vos a sud per Plaça Nova cap a Carrer del Bisbe 33 m Gireu a l'esquerra per Carrer del Bisbe 30 m Gireu a l'esquerra per Carrer de Santa Llúcia La destinació quedarà a mà esquerra 20 m Carrer de Santa Llúcia, 5

#unmondecultura


Interior de la Casa de l'Ardiaca - Porta Decumana 2

A l'interior de la Casa de l'Ardiaca, actual Arxiu de la Ciutat, podrem veure més restes romanes. L'entrada és lliure i, un cop travessat el pati, podem accedir sense cap problema a la sala principal de la planta baixa. A dins s'hi pot veure com l'edifici gòtic es recolza sobre un mur de grans carreus. Aquests carreus corresponen a la muralla fundacional de Barcino, construïda al segle I a.C. Aquesta muralla, que només podrem contemplar aquí dins,

no tenia un caràcter defensiu. Només servia per delimitar l'espai cívic de la colònia romana. Prova d'això era la seva amplada, de només 2 metres, o l'absència de torres, ja que només en tenia a les cantonades. Més endavant, en aquesta mateixa sala, podem contemplar la part posterior d'una de les torres que guardava la Porta Decumana. Cal destacar els forats d'entrada dels aqüeductes, que aquí es veuen perfectament. Per aquestes obertures entrava l'aigua, que queia cap a un dispositiu de canalitzacions que la distribuïa per l'interior de la ciutat. Aquest sistema era públic i funcionava juntament amb el clavegueram. Entre tots dos, van fer de les ciutats romanes uns llocs força sanejats. Dirigiu-vos a sud-oest per Carrer de Santa Llúcia cap a Carrer del Bisbe 16 m Gireu a l'esquerra per Carrer del Bisbe 74 m Gireu a l'esquerra per Carrer de la Pietat 66 m Carrer de la Pietat gira cap a la dreta i passa a dir-se Carrer del Paradís. La destinació quedarà a mà esquerra

#unmondecultura


Al carrer Paradís trobem les restes del Temple d'August, que coronava el Fòrum de la ciutat. El Fòrum era com s'anomenava el centre d'una ciutat romana. Era on es desenvolupava tota l’activitat administrativa, religiosa, judicial i política. Barcino tenia un fòrum desmesuradament gran per a una ciutat tant petita, sobretot pel seu impactant Temple dedicat a August (emperador divinitzat després de la mort): El temple feia 35 per 17 metres i era hexàstil. És força semblant al de Saragossa (projectat per les mateixes legions). S’elevava sobre un podi que el fa ser visible des de fora les muralles. Les restes visibles del Temple corresponen a quatre columnes i un fragment

del podi. Una de les columnes està feta de fragments de tres que es van trencar durant el s. XIX. Algunes façanes porticades, que s’han trobat darrere el Temple, envoltarien la plaça del fòrum. La probable ubicació de l'edifici de la cúria seria davant per davant del temple. La cúria equivaldria a una assemblea d'uns 100 ciutadans que governava la ciutat.

El fòrum no només administrava la ciutat, sinó tot el Pla de Barcelona i territoris adjacents. Aquests territoris estaven poblats per granges, petits assentaments i vil·les rurals. Fins al segle VI, el fòrum de Barcelona no va ser gaire alterat. Durant el període visigot, va ser desmuntat per utilitzar-ne els materials en les noves construccions cristianes. Dirigiu-vos a nord-oest per Carrer del Paradís cap a Carrer de la Pietat 34 m Gireu a la dreta per Carrer de la Pietat 38 m Continueu per Baixada de Santa Clara 34 m Gireu a l'esquerra per Plaça del Rei La destinació quedarà a mà dreta

#unmondecultura


Al subsòl de la Plaça del Rei hi han diverses restes corresponents a un barri de tallers i comerços romans. Aquestes restes es poden visitar accedint-hi pel Museu d'Història de Barcelona. Hi trobarem cases i tallers, on es deurien produir algunes manufactures. Les grans factories i magatzems, però, es deurien situar a les afores de la ciutat. Al voltant de la zona del fòrum s’hi trobaven les cases formant illes.

A les restes sota la plaça hi destaca una factoria de garum, del segle II d.C. La base d’aquesta popular salsa d'origen grec, consistia en la maceració en sal dels menuts del peix (ous, sang, budells, ganyes, etc.), barrejats sovint amb petits peixos sencers. El seu sabor podia variar si s’hi afegien gambes, garotes, ostres, escopinyes, cloïsses o altres varietats de mol·luscs. De fet, per a l’elaboració d’aquestes salses es feien servir tot tipus de peixos, segons el que oferia la pesca de la zona. Coneixem, per exemple, el garum a la sang, a partir de les vísceres de la tonyina, i el garum negre, fabricat amb verat. Just al costat de la factoria de garum, trobem una tintoreria (que tenyia tant roba nova com usada) que també funcionava com a bugaderia. És ben conegut l’ús de la cendra per a fer la bugada en temps dels romans, ja que aquesta actuava com a agent blanquejant, de la mateixa manera que la calç que, a més, amarada i barrejada amb orin a, constituïa un detergent força eficaç. Calç i orina s’utilitzaven també com a mordent per a fixar els colors als teixits. Fins i tot s’han trobat àmfores plenes d'orina, i les fonts clàssiques fan referència al costum de posar àmfores al costat de les bugaderies, per tal de recollir l’orina dels vianants. El complex de tint i rentat està datat al voltant del segle III d.C. Tot seguit trobem unes instal·lacions vinícoles de gairebé 600 metres quadrats, corresponents al segles III i IV d.C. Hi veurem un seguit d’estances de

decantació i fermentació del most, així com dues premses i un dipòsit amb capacitat per a 10.000 litres de vi. La calç i l’aigua de mar o bé l’aigua salada, es feien servir en l’antiguitat per a clarificar el vi, provocant una reacció química que precipitava les sals. A la instal·la ció vinícola de

#unmondecultura


Barcino se n’ha pogut constatar l’ús, tal com es descriu als tractats romans sobre el tema. En aquests texts, s’indica la proporció correcta d’aigua de mar o de sal que s’havia d’afegir al vi. També se sap que era costum aromatitzar el vi amb tota mena de plantes o d’herbes, com ara la xufla, la canya de sucre o la canyella. Els residus que s’han localitzat proven que al vi que es produïa a Barcino s’hi afegia canyella, mel i algun altre xarop procedent de fruits carnosos en almívar. Dirigiu-vos a sud per Plaça del Rei cap a Baixada de Santa Clara 5 m Gireu a la dreta per Baixada de Santa Clara 34 m Gireu a la dreta per Carrer dels Comtes 95 m Gireu a la dreta per Baixada de la Canonja 42 m Gireu a la dreta per Carrer de la Tapineria 35 m Carrer de la Tapineria Al llarg del Carrer de la Tapineria i la Plaça de Ramon Berenguer podem veure restes de la muralla romana de la ciutat. Aquesta seria la segona fortificació que va envoltar la colònia romana.

A mitjans del segle III d.C., després de les primeres incursions dels pobles bàrbars, l'Imperi va veure la necessitat de reforçar les fortificacions de la ciutat. En pocs anys es va aixecar una nova muralla a Barcino. Aquesta nova defensa ja es va fer amb una perspectiva militar. Va utilitzar l'antiga muralla cívica com a mur posterior i s'hi va construir un de davanter amb carreus més petits i regulars. Aquests

dos murs paral·lels van ser reomplerts de runa. Sembla ser que la runa correspon a les restes dels suburbis de la ciutat, que van ser enderrocats per tal de deixar més espai lliure per a la defensa. Aquesta nova muralla tenia una alçada d'uns 10 metres i ja estava dotada de merlets i d'un pas de ronda. El fossar tenia entre 5 i 10 metres de profunditat. A dins era on desembocaven totes les clavegueres de la ciutat. A banda i banda del fossar es va deixar un marge per facilitar el tir des de les muralles. Hem de tenir en compte que, durant l'Edat Mitjana, la

#unmondecultura


muralla va patir moltes reformes encara visibles avui dia. Algunes d'aquestes reformes corresponen a l'ampliació de l'alçat de les torres o la construcció d'arcs d'un llenç de muralla a l'altre. De tota manera, a simple vista és possible veure les diferències entre les dues fases. Dirigiu-vos a est per Carrer de la Tapineria cap a Plaça de Ramon Berenguer el Gran 42 m Carrer de la Tapineria tomba a l'esquerra i passa a dir-se Plaça de Ramon Berenguer el Gran. 21 m Gireu lleugerament a la dreta cap a Plaça de Ramon Berenguer el Gran. 48 m Gireu a la dreta per Plaça de Ramon Berenguer el Gran 16 m Plaça de Ramon Berenguer el Gran tomba a l'esquerra i passa a dir-se Carrer de la Tapineria. 49 m Continueu per plaça de l'Àngel 25 m Continueu per Carrer del Sots - Tinent Navarro 210 m Gireu a la dreta per Carrer del Pom d'Or 34 m Carrer del Pom d'Or tomba a l'esquerra i passa a dir-se Plaça dels Traginers. La destinació quedarà a mà esquerra

#unmondecultura


Seguint els carrers que us hem indicat abans, baixant pel carrer Sots-tinent Navarro, arribarem a la Plaça dels Traginers. En aquest trajecte hem pogut

observar més trams de muralla i algunes torres. Aquestes torres van ser la gran novetat de la nova defensa de Barcino. S'alçaven fins a uns 18 metres i entre elles hi havia un espai de 7 a 14 metres de distància. Les torres tenien dos pisos, a més del terrat. Cada pis tenia dues finestres de mig punt a la seva cara frontal, per tal de disparar als agressors. Cada planta comptava, a més, amb finestres laterals i portes per accedir-hi des del pas de ronda. Al terrat s'hi podrien haver instal·lat màquines de guerra. Barcino tenia un total de 76 torres defensives, que van

fer que durant molts segles fos una fortalesa formidable. La majoria de les torres eren quadrangulars, menys les cantoneres, que eren circulars. A la Plaça dels traginers en podem contemplar l'única circular que es conserva. Aquestes torres havien de cobrir més angles defensius i per això les van construir amb aquesta forma. Dirigiu-vos a sud per Plaça dels Traginers cap a Carrer del Correu Vell 30 m Gireu a la dreta per Carrer del Correu Vell 13 m Gireu lleugerament a l'esquerra per continuar per Carrer del Correu Vell. 80 m Gireu a la dreta per Carrer del Regomir 65 m Carrer del Regomir, 1 Ara arribarem a la Porta Pretòria, situada al Sud Est, també coneguda com a Porta de Mar. Inicialment, aquesta porta era igual que la Decumana, que ja hem vist que constava de tres accessos protegits per dues torres. L'única diferència a destacar entre les dues, és que la Pretòria seria més monumental i més decorada, segurament

#unmondecultura


per ser la més important de les quatre portes de la colònia. En aquesta àrea extramurs, però, s'hi van construir dues termes durant el segle I a.C. Concretament, les masculines a la banda dreta de la porta i les femenines a l'esquerra. Quan la ciutat es va re-fortificar al segle III d.C. aquesta porta va patir una gran reforma.

Com les termes femenines corresponien als suburbis, van ser enderrocades per tal d'ampliar la zona de seguretat i les fortificacions. Pel que fa a la part masculina, va ser envoltada per la nova muralla, formant un "cos avançat" a la planta de la ciutat. La construcció d'aquest cos va provocar un estretiment de la Porta Decumana. Dues noves torres circulars es van construir sobre les restes de les anteriors, avançant-ne lleugerament la posició i cegant part de l'antiga entrada. Concretament, la nova muralla tapià un dels accessos menors de la porta trilobulada. Més tard, es va tapiar l'altra porta peatonal, quedant obert únicament l'accés central. L'arrencada de l'arc de la porta central encara es pot apreciar des del carrer. Al costat de la Porta de Mar, on hi havia un cos de guàrdia, es van trobar més de cent monedes, segurament perdudes durant els pagaments dels impostos sobre les mercaderies que es feien abans d’entrar a la ciutat. L'ús concret de la fortificació avançada és un dels misteris de Barcino que queda pendent de resoldre.

#unmondecultura


Al costat mateix de les restes de la Porta Pretòria, és possible visitar part de les termes públiques femenines. (Carrer Regomir 7) És un espai de pagament, propietat del Museu de la Ciutat Com hem dit abans, a l'exterior de la primera muralla s'hi va construir un complex termal. A la banda oriental trobaríem l'edifici de les dones i a l'occidental el dels homes, precedit per un gran pòrtic monumental. La construcció de les dues termes es data al voltant dels segles I o II d.C. Les termes o banys públics eren un lloc d’esbargiment molt important en la vida d’un romà. Podríem dir que tenien tres funcions: higiènica, gimnàstica i fomentadora de la vida social entre ciutadans. . A les grans termes, fins i tot hi havia porxos i jardins per a passejar, biblioteca, sales per a conferències, en fi, tot allò que fomentés la vida de societat. L’horari de funcionament durava des de mig matí fins que es feia fosc. N’hi havia de propietat pública, d’associacions de banyistes i fins i tot de particulars.

La distribució d’uns banys públics era més o menys semblant arreu de l’Imperi Romà. Del vestíbul es passava al vestuari. A continuació, es feia tot un recorregut per diverses sales a diferents temperatures, semblants a les saunes modernes. A més d’aquestes sales, hi podia haver d’altres locals per a fer esport i establiments per a menjar i beure

Durant la reforma de la muralla, que va tenir lloc al segle III d.C., les termes femenines van quedar parcialment enderrocades i ocupades per les noves fortificacions. Les masculines van ser transformades i envoltades per la nova muralla, donant lloc a u n cos avançat fortificat o castellum. Com ja hem dit, actualment no tenim prou informació sobre la funció d'aquesta instal·lació militar, però és probable que envoltés un edifici oficial. Del conjunt termal femení només es conserven la piscina de la sala freda i les restes d’alguna estància, però en el seu origen tenia més de 1500 m2. Les seves dimensions mostren la importància

#unmondecultura


que tenien el tràfic portuari i les activitats mercantils. Més enllà de les termes s'han descobert les restes d'un gran magatzem subterrani, segurament relacionat amb el port. A l'interior del Centre Cívic del Pati Llimona (carrer Regomir 3), podrem observar un altre tram de muralla del segle III, amb les seves torres corresponents. En aquest fragment s'hi pot distingir molt bé les dimensions originals de la muralla, ja que les reformes posteriors hi destaquen molt. És un dels pocs trams que podrem contemplar de ben a prop. Dirigiu-vos a nord-oest per Carrer del Regomir cap a Carrer de Sant Simplici 38 m Continueu per Carrer de la Ciutat 42 m Gireu a l'esquerra per Carrer dels Templers 89 m Continueu per Carrer de Cervantes 62 m Gireu a la dreta per Carrer d'Avinyó

La destinació quedarà a mà dreta

50 m Carrer d'Avinyó, 15 La domus del Carrer Avinyó, datada entre els segles I-IV d.C., es troba al flanc sud de la ciutat romana. La domus va ocupar probablement la totalitat de l'illa de cases, però només se’n han trobat tres habitacions. S’han conservat els seus paviments i s’ha recuperat una gran quantitat de la pintura que decorava les parets i els sostres, datada entre finals d el segle I d.C. i principis del II.

#unmondecultura


La part excavada i visitable de la domus correspon a un espai de representació, per rebre convidats i gaudir de banquets. Eren sales destinades als actes socials, indrets on mostrar la posició social i econòmica dels propietaris. Es tracta d’un menjador amb columnes que s’obriria a una mena de vestíbul. El menjador presenta un paviment de mosaic i l'avantsala un terra de plaques de marbre. Al costat del menjador hi hauria una saleta que complementaria les funcions d’aquest espai de representació. Els banquets romans es realitzaven amb els comensals ajaguts sobre tres llits disposats en forma d’U amb una tauleta central. Així ho marca el dibuix del seu mosaic, format per diferents motius geomètrics i figuratius. A les domus importants podia haver-hi més d’un menjador, utilitzats en funció de l'estació de l'any. Pel que fa al cubiculum o saleta adjunta, aquestes solien tenir diverses funcions: Eren l’espai adient per a algunes de les activitats que acompanyaven els banquets, com els recitals literaris, les reunions de negocis o el pas a relacions més íntimes. A més d’un llit, devia haver-hi bancs i seients, una taula i, també, arques per guardar objectes. El cubiculum estava bellament decorat amb pintures. S’ha pogut recuperar un gran conjunt de pintura mural, datat entre la segona meitat el segle I i el II d.C. Les pintures, de gran qualitat, han permès apropar-nos a la decoració de les parets del menjador i la saleta. Les dues habitacions estan decorades amb panells de colors alterns, amb diversos motius figuratius, com poden ser un amoret i la musa Terpsícore. El sostre del cubiculum presenta una luxosa decoració on es troben diferents faixes de m otius florals i geomètrics, amb un rombe central on es representa el rapte de Ganimedes per Zeus. Es tracta d’un motiu poc freqüent en pintura, que relaciona l’espai amb el seu possible ús per a reunions i recitals literaris. Entre els fragments de pintura, s’ha localitzat un grafit que podria associar-se a una de les famílies més influents de la Barcino del segle II d.C. Dirigiu-vos a nord-oest per Carrer d'Avinyó cap a Carrer de la Lleona 130 m Gireu a la dreta per Carrer del Call La destinació quedarà a mà esquerra 16 m Carrer del Call, 1

#unmondecultura


A l'inici del carrer del Call, en concret al fons de la botiga que ocupa el número 1, podrem veure més restes de la muralla romana. Aquestes restes corresponen a una torre i un fragment de llenç de la muralla, perfectament integrada a la botiga. Aquí, fins i tot s'ha localitzat part del fossar de la muralla. Aquest fossar va acabar per canalitzar moltes de les aigües residuals de la ciutat, però també les riuades que baixaven pel Pla. Alguns d'aquests torrents van quedar fossilitzats sota els carrers actuals.

De camí cap a la següent aturada, al carrer del Call número 5, podem contemplar una façana amb el tall de la muralla romana. Concretament del seu pas de ronda. Dirigiu-vos a nord-est per Carrer del Call cap a Carrer de l'Arc de Sant Ramon del Call 71 m Gireu a l'esquerra per Carrer de Sant Domènec del Call 45 m Gireu a la dreta per Carrer de la Fruita La destinació quedarà a mà dreta 5 m Carrer de la Fruita, 2

#unmondecultura


La domus del Carrer de Sant Honorat era una casa, propietat d’un personatge important de la ciutat, que va ser construïda durant el segle IV d.C. Com ja hem vist, va ser un moment pròsper de la ciutat. Com era habitual a l’època, la casa s’organitza al voltant d’un pati portic at (110 metres quadrats) que permetia l’entrada de llum i ventilació, i alhora feia un paper de punt de trobada familiar i d'oci. Al voltant d'aquest pati s’hi obrien les habitacions, algunes pavimentades amb mosaics i decorades amb pintures. Només les cases més riques s'ho podien permetre, fet que posa de manifest l’estatus social dels seus habitants. La distribució respecte al pati porticat seria la següent: A llevant, un seguit de habitacions de la família, una zona de serveis a migjorn i un espai de magatzem orientat a tramuntana. Hi ha indicis arqueològics que permeten suposar que la casa també disposava d’unes termes privades, igual que la resta de domus trobades a la ciutat. També s'hi han localitzat tres tabernae obertes al Fòrum. Aquests locals

comercials haurien de pertànyer, directament o per lloguer, al propietari de la domus. Les tabernae eren els locals simples on es feien transaccions comercials (bars, tabernes, flequers, etc...) i també eren les vivendes d’aquells qui hi treballaven, ocupant en molts dels casos part de la rebotiga i/o altells construïts expressament per a ser la vivenda de la família.

Darreres interpretacions arqueològiques, situarien en aquest lloc l'antiga Cúria de la ciutat. Algunes troballes materials, com un petit altar i restes d'una estàtua, serveixen per afirmar l'existència d'aquest edifici públic del segle I a.C., fins a la seva transformació en vivenda particular, ja al segle IV. El govern de la ciutat (l’administració, el cobrament de tributs, etc.) restava en mans d’una assemblea (una cúria o senat d’uns 80 - 100 membres) i uns magistrats (edils) elegits pels ciutadans. Era un reflex del sistema republicà iniciat a l’antiga ciutat de Roma. Els qui aspiraven a aquests càrrecs polítics feien donatius a la ciutat i s’esforçaven per embellir-la amb monuments, per tal d’adquirir prestigi davant dels ciutadans. Aquestes persones tenien dret a

#unmondecultura


recaptar els tributs dels ciutadans, però n’havien de respondre, davant el poder central de l’Imperi, amb la seva pròpia fortuna. Durant un temps, això els va permetre d’obtenir importants ingressos. Dirigiu-vos a sud-oest per Carrer de la Fruita cap a Carrer de Sant Domènec del Call 5 m Continueu per Carrer de Marlet 41 m Gireu a l'esquerra per Carrer de l'Arc de Sant Ramon del Call 36 m Gireu a la dreta per Carrer del Call 40 m Gireu a la dreta per Carrer dels Banys Nous La destinació quedarà a mà dreta 28 m Carrer dels Banys Nous, 4 A l'interior de la cafeteria modernista "La Granja", podem veure un altre llenç de la muralla romana de la ciutat. Com es pot apreciar, els grans carreus van conformar la muralla fundacional del segle I a.C. Dirigiu-vos a nord-oest per Carrer dels Banys Nous cap a Carrer de l'Ave Maria 140 m Continueu per Carrer de la Palla 86 m Carrer de la Palla, 27 A la placeta de Federic Marés hi podrem veure un nou llenç de muralla romana de la ciutat. Molts autors han destacat la gran importància que va tenir la conservació de les fortificacions pels conflictes que havien de venir. Aquestes muralles van estar en ús fins al segle XIII.

#unmondecultura


Dirigiu-vos a nord-est per Carrer de la Palla cap a Plaça de Frederic Marès 53 m Gireu a l'esquerra per Plaça Nova 17 m Gireu a l'esquerra per Carrer dels Boters 79 m Continueu per Plaça de la Cucurulla 23 m Continueu per Carrer de la Portaferrissa 23 m Gireu a la dreta per Carrer del Duc 89 m Gireu a l'esquerra per Carrer de Francesc Pujols 56 m Plaça de la Vila de Madrid A la Plaça Vila de Madrid hi podrem observar les restes d'una necròpoli romana articulada al voltant d'un camí. Aquests enterraments corresponen a un període que va dels segles I al III d.C. En aquesta època, la llei romana prohibeix els enterraments dins de les ciutats, sobretot per motius higiènics i de salut. D'aquesta manera, els cementiris es van anar formant als marges d'algunes vies que sortien de les ciutats, conegudes com a Vies Sepulcrals. Com quasi tot en la societat romana, els enterraments també són classistes i, per tant, els rics s'enterren en els trams de camí més propers a la ciutat. Seus són també els monuments funeraris més decorats i luxosos. Això vol dir que, com més ens allunyem d'una ciutat, més humils seran les tombes que trobarem. A la necròpoli de Vila de Madrid trobarem diferents tipus d'enterrament, totes de tipus corresponent a la classe baixa de la societat. Això vol dir esclaus o bé esclaus alliberats, lliberts, en la seva gran majoria. Aquestes tombes no van seguir una ordenació concreta, i les hem d'imaginar als vorals del camí amb una tanca per delimitar-ne l'espai. La Via feia uns 5 metres d'ample, era de terra, amb pedres i ceràmica piconada, i tenia el seu origen a la Porta Sud-Oest de Barcino. El camí travessava un paisatge obert de pins, alzines, roures i algun xiprer. Una riera propera baixava aigua de Collserola, sobretot en cas de pluges abundants. S'hi han identificat 85 sepultures de diferents tipus: sis cupae, que recorden (i probablement vinguin d’aquí) a mitja bota tallada, sis ares o petits altars, una estela (làpida), dues lloses amb inscripció, trenta-tres túmuls (dos d'ells cònics i la resta quadrangulars o cupae d'obra), disset enterraments protegits amb teules i restes àmfores i vint enterraments sense proteccions de cap mena. Els aixovars són pobres, els morts infantils presenten malnutrició, els adults

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cupae

#unmondecultura


acusada activitat física, una esperança de vida d'uns 30-45 anys i només hi ha un d’entre 50 i 60 anys.

Aquí trobem tombes tant d’incineració com d’inhumació, les dues maneres més corrents d’enterrament que tenen els romans. Cal comptar que la més antiga és la cremació, progressivament substituïda per l’enterrament, que no té res a veure amb l'avenç del Cristianisme. Hi ha un parell de pous i un “lagus” (dipòsit ritual) per subministrar aigua pels ritus. Hi trobem també sitges sagrades: per llençar ofrenes animals o

restes de banquets funeraris. Les restes de les libacions són de vi, llet i sang (líquids de la vida). Poc després de deixar-se d'utilitzar, la necròpoli es va anar cobrint de terres procedents del torrent proper. Això va mantenir amagades les pedres i va evitar que es reutilitzessin com a material de construcció. L'excepcionalitat del jaciment consisteix en el fet que les tombes s'han trobat en el seu context original, ja que, de la gran majoria de sepultures romanes que coneixem, només en tenim elements de pedra reutilitzats en altres obres o bé sepultures aïllades. Es pot accedir al jaciment i visitar-ne la zona d'interpretació, que pertany al Museu de la Ciutat. Des de COOLTUR esperem que us hagi agradat la ruta i desitgem que

passeu un molt bon dia

Barcino al segle III

#unmondecultura


BARCELONA ROMANA - COOLTUR€¦ · d’estar a fora de la ciutat. A dins hi fan domus o edificis...

Documents

Transcript of BARCELONA ROMANA - COOLTUR€¦ · d’estar a fora de la ciutat. A dins hi fan domus o edificis...