AGRAÏMENTS

Voldria començar anomenant a la que fou professora de l’ Institut Montserrat Isabel Gil,

la meva anterior tutora que m’ha ajudat en la realització inicial i a desenvolupar els

primers esbossos del treball amb l’ajut de retalls de premsa i documents que em va

facilitar i que han estat de gran utilitat per a la meva recerca.

També m’agradaria agrair l’ajut del senyor Dagoberto Escorcia ja que va dedicar part del

seu temps a ajudar-me en la realització de la part pràctica.

Agrair també el suport de la meva família, que m’ha ajudat durant tot el treball, i per

últim, agrair l’ajuda a la tutora del treball, Rosa Maria Asensi, qui des del primer dia s’ha

mostrat molt pendent i m’han servit de gran ajuda tots els consells que m’ha anat aportant

al llarg de la realització del Treball de Recerca.

ÍNDEX

I.- Introducció ................................................................................................................. 1

II.- Els Jocs Olímpics:

II.1.- Què són els Jocs Olímpics? ....................................................................... 3

II.2.- Els orígens dels Jocs Olímpics .................................................................... 4

II.3.- Les característiques dels Jocs Olímpics ...................................................... 7

II.4.- Els Jocs Olímpics més importants .............................................................. 9

III.- Barcelona’92

III.1.- Els Jocs de Barcelona’92 ......................................................................... 10

III.2.- Perquè a Barcelona? ............................................................................... 10

III.3.- Preparació dels Jocs ................................................................................. 12

IV.- Canvis i conseqüències que van comportar els Jocs Olímpics a Barcelona:

IV.1.- Conseqüències de Barcelona’92 ............................................................. 16

IV.2- Conseqüències socials .............................................................................. 17

IV.3.- Conseqüències econòmiques ................................................................... 19

IV.4.- Conseqüències urbanístiques i arquitectòniques ..................................... 23

IV.4.I – Àrea de la muntanya de Montjuic ............................................ 24

IV.4.II- Àrea de Sants Montjuic ............................................................. 30

IV.4.III- Àrea Olímpica de la Vall Hebron ............................................ 33

IV.4.IV- Àrea Olímpica de la Diagonal ................................................ 38

IV.4.V- Àrea Olímpica del Poble Nou ................................................... 41

IV.4.VI- Altres infraestructures ............................................................. 46

IV.5.- Evolució de la ciutat a partir de Barcelona’92 ........................................ 49

IV.6.- Evolució de la identitat catalana .............................................................. 51

V.- Entrevista a un periodista esportiu ......................................................................... 53

VI.- Conclusions ............................................................................................................ 57

VII.- Bibliografia ........................................................................................................... 59

TREBALL DE RECERCA

Barcelona, la transformació

Olímpica

Martí Pina i Altimir

Rosa Maria Asensi Estruch

2n Batxillerat 2.4

Institut Montserrat de Barcelona

6/11/2013

1

Logotip de Barcelona’92

I-INTRODUCCIÓ

El tema del meu Treball de Recerca consisteix en una aproximació als Jocs Olímpics

celebrats a Barcelona l’estiu de 1992 (del 25 de juliol al 9 d’agost) aprofundint amb els

factors que han fet que gràcies a l’organització d‘aquest jocs, Barcelona es sotmetés a

uns grans canvis socials i econòmics, de tal magnitud que podríem parlar de la Barcelona

preolímpica i la post olímpica.

Amb aquest treball, el meu objectiu és ensenyar aspectes importants que avui ens són

inherents a la pròpia ciutat però que van sorgir gràcies a la bona organització d’aquest

esdeveniment, sense oblidar altres factors socials i econòmics que potser són poc

coneguts per als ciutadans però també molt importants.

També vull ensenyar a qui llegeixi el treball , i sobretot a mi mateix, els fets que van fer

que actualment Barcelona sigui una de les ciutats més importants arreu del món gràcies

2

a moltíssima gent, coneguda i anònima, que van lluitar per un somni olímpic, el qual,

vint anys després, encara és molt viu a la ciutat.

Sobre la Barcelona olímpica podria escriure pàgines i pàgines però amb aquest treball em

centraré bàsicament en les conseqüències posteriors a l’organització d’aquest

esdeveniment i els canvis que en diferents àmbits es van produir a la nostra ciutat, es a

dir, en la Barcelona post olímpica.

Imatge de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92

3

II- ELS JOCS OLÍMPICS

II.1 Què són els Jocs Olímpics?

Els Jocs Olímpics moderns són un esdeveniment internacional que es celebra cada quatre

anys en la qual els millors esportistes participen en diverses competicions.

Els Jocs Olímpics són considerats l’esdeveniment més important a nivell esportiu i es

celebren tant amb esports d’estiu com esports d’hivern. En aquest esdeveniment hi

participen més de dues-centes nacions. Actualment els jocs es celebren bianualment

alternant els jocs d’estiu amb els d’hivern, es a dir, cada quatre anys té lloc un d’aquest

dos i aquest període és el que anomenem Olimpíada.

Des de l’any 1960 també existeixen els anomenats “Jocs Paralímpics” en els que els

participants són esportistes minusvàlids.

El moviment olímpic comprèn federacions esportives internacionals, comitès olímpics

nacionals i comitès organitzadors per cada Jocs Olímpics específics.

El Comitè Olímpic Internacional (en endavant COI), l'organisme que pren les decisions,

escull la ciutat organitzadora de cada celebració dels Jocs. La ciutat amfitriona és la

responsable d'organitzar i finançar l'esdeveniment.

El programa olímpic -que determina els esports que es practiquen als Jocs- també és

escollit pel COI.

Hi ha diversos rituals i símbols olímpics: la bandera olímpica, la torxa olímpica i

les cerimònies d'obertura i clausura dels Jocs on hi desfilen els esportistes participants.

4

Més de 13.000 atletes competeixen durant els Jocs Olímpics d'estiu i d'hivern en 33

esports diferents i gairebé 400 competicions. Els atletes que finalitzen en primera, segona

i tercera posició de cadascuna de les competicions reben una medalla olímpica d'or,

de plata o de bronze, respectivament.

II.2 Els orígens dels Jocs Olímpics

L’Origen dels Jocs Olímpics el trobem en l’Antiga Grècia, i en concret a la regió

d’Olímpia, on s’hi van celebrar els primers jocs, l’any 776 a. C.

La finalitat dels primers jocs olímpics era per rendir culte als Déus i en especial els jocs

es celebraven en honor al Déu Zeus, pare dels Déus en la mitologia grega.

L’origen dels jocs està envoltat d’una sèrie de mites i llegendes i es diu que, segons la

llegenda, fou Hèracles qui anomenà per primer cop els Jocs com olímpics i qui establí la

costum de celebrar-los cada quatre anys. El mite segueix explicant que, després que

Hèracles completés els seus dotze treballs, construí l'Estadi Olímpic en honor a Zeus.

Antigament els Jocs olímpics es celebraven durant la segona o la tercera lluna plena

després del solstici d’estiu, la celebració dels jocs també es feien en èpoques de guerres i

conflictes ja que quan es celebraven els jocs, tots els conflictes quedaven exclosos de la

competició i l’únic important durant aquet període era la unió dels estats participants ja

que si es violava l’esperit de pau, no podies tenir accés a una nova participació.

En aquella època els únics participants eren homes lliures i les dones casades ni tan sols

tenien dret a participar com a espectadores dels jocs.

5

Fotografia de la celebració dels antics Jocs Olímpics

Després de molts anys d’oblit dels jocs, fou el baró Pierre de Coubertin, qui va decidir

tornar a establir aquesta competició i restaurar l’esperit dels antics jocs però ja amb un

esperit internacional.

Pierre de Coubertin va ser l’encarregat de fundar el Comitè Olímpic Internacional (COI)

que, com ja he dit en l’anterior apartat, és la institució encarregada de l’organització

d’aquest esdeveniment i de mantenir l’esperit dels orígens. Així doncs, els Jocs Olímpics

van quedar restaurats i celebrats de nou el 23 de juny de 1894 i els primers jocs de l’era

moderna es van celebrar a la ciutat d’Atenes l’any 1896.

Pierre de Coubertin, va ser també el creador de la bandera olímpica formada per cinc

anells on els colors que hi predominen són el blau, el negre, el groc, el vermell i el verd i

és una manera de simbolitzar els cinc continents units per l’esperit olímpic.

Bandera olímpica, creada per Pierre de Coubertin

6

Pierre de Coubertin, creador dels jocs olímpics moderns

L’any 2016 els Jocs Olímpics s’hauran celebrat en 44 ciutats de 23 països diferents de

forma consecutiva amb excepció dels períodes bèl·lics: les edicions dels anys 1916, 1940

i 1944 a causa de la 1ª i la 2ª Guerra Mundial.

L’origen dels “Jocs Olímpics d’Hivern” el trobem l’any 1924 i es van celebrar a la ciutat

de París i les competicions esportives van lligades als esports de neu i gel. Al principi tant

els jocs d’estiu com els d’hivern coincidien però des de l’any 1994 es celebren dos anys

després que els d’estiu però amb la mateixa periodicitat. D’aquests jocs se’n n’han

celebrat 22 edicions.

Pel que fan els “Jocs Paralímpics”, s’inicien l’any 1960 amb la finalitat de que participin

esportistes discapacitats. El seu lema olímpic és una frase en llatí que diu: “Citius, Altius,

Fortius” (“més ràpid, més alt i més fort”). Aquesta frase reflecteix l’estímul dels

esportistes i el seu esperit de superació.

L’Antiga i llegendària tradició de la flama olímpica s’incorpora de nou en els jocs

d’Amsterdam celebrats l’any 1928 i va ser 76 anys després, amb la celebració dels jocs

d’Atenes 2004, que la flama olímpica va passar per primer cop pels cinc continents.

7

II.3 Les característiques dels Jocs Olímpics:

Els Jocs Olímpics consisteix en un esdeveniment esportiu que, com ja s’ha explicat, es

celebra cada quatre anys en una ciutat diferent del món. Agrupa diversos esports i alguns

dels quals tenen més d’una disciplina com, per exemple, la natació, la gimnàstica, el

piragüisme i l’atletisme.

En l’actualitat podem distingir quatre tipus de Jocs Olímpics:

Jocs Olímpics d’Estiu

Jocs Olímpics d’Hivern

Jocs Paralímpics

Jocs Olímpics de la Joventut.

En els Jocs Olímpics de l’Antiga Grècia les modalitats esportives eren les següents:

Pancracio: Era una competició de lluita a mort on es barrejava la boxa i la lluita.

Lluita: Era una competició molt semblant a la lluita greco-romana actual.

Boxa: Aquest esport era semblant a l’actual però amb menys regles.

Curses a peu: Aquesta cursa es denominava “final de l’estadi” i consistia en donar

una volta a un estadi de 192,27 metres. Un dels primers guanyadors d’aquesta

cursa va ser un cuiner anomenat Corebos

Curses amb carros

Pentatló: consistia en un conjunt de 5 proves: començava amb el salt de llargada;

els que superaven la marca mínima exigida passaven al llançament de javelina,

els quatre primers classificats feien una cursa a peu que consistia en donar una

volta a l’estadi; els tres primers classificats de la cursa passaven al llançament de

disc i, finalment, els dos primers en el llançament de disc decidien la victòria en

un enfrontament de lluita.

8

Actualment els Jocs Olímpics estan formats per 35 esports, 30 disciplines i

aproximadament uns 400 esdeveniments. En els jocs d’estiu s’hi fan 26 esports i, en canvi,

en els d’hivern només 16.

Els Jocs Olímpics són un dels esdeveniments més importants del món, no només pel fet

que hi participen els millors atletes sinó perquè la competició va més enllà de l’esport:

Els Jocs Olímpics signifiquen la unió del món gràcies a l’esport.

Imatge que mostra els principals esports que es practiquen en els Jocs olímpics moderns

9

II.4 Els Jocs Olímpics més importants:

La ciutat amfitriona d’uns Jocs olímpics és escollida uns set o vuit anys abans de la seva

celebració. El procés de selecció es du a terme en dues fases que s'allarguen cadascuna

durant dos anys. El primer pas per una ciutat que vol acollir uns Jocs és comunicar-ho al

Comitè Olímpic Nacional del seu país. Després s’exigeix que les ciutats candidates

omplin uns formularis amb els que es comprometen i asseguren que compliran amb la

“Carta Olímpica”. Finalment són els membres del COI qui deliberen i escullen la ciutat

amfitriona dels jocs.

En tota la historia dels Jocs Olímpics, només en vuit ocasions s’han celebrat fora d’Europa

o d’Amèrica del Nord i els propers, que es celebraran a Brasil l’any 2016 seran els

primers celebrats a l’Amèrica del Sud. Els Estats Units és el país que ha acollit més Jocs

Olímpics (dos d’estiu i dos d’hivern).

Molts consideren que els Jocs Olímpics més importants han sigut els jocs de Los Angeles

l’any 1.984 o els de Barcelona, l’any 1992. El primer és considerat important ja que van

aconseguir obtenir un benefici de 150 milions de dòlars i va ser la inspiració i el que va

voler pretendre Barcelona quan li va tocar el seu torn.

Però, pel que fa l’àmbit sociològic i esportiu, es pot considerar que els de Barcelona’92

han estat els Jocs Olímpics moderns que més repercussió han tingut.

10

III- BARCELONA’92

III.1 Els Jocs de Barcelona’92

Durant l’estiu de l’any 1992 a Barcelona es va produir l’esdeveniment esportiu més

important del món: els jocs olímpics d’estiu.

Barcelona va organitzar la XXV edició de l’era moderna i va ser aquest esdeveniment un

dels principals causants de la darrera transformació modernització de la ciutat

barcelonesa.

III.2 Perquè a Barcelona?

Barcelona va ser escollida com a organitzadora dels Jocs Olímpics que es celebrarien

l’any 1992 després d’imposar-se a ciutats com París o Belgrad en la cerimònia de

votacions celebrada a l’octubre de 1986 a Lausana (Suïssa).

Ciutat Ronda 1 Ronda 2 Ronda 3

Barcelona 29 37 47

París 19 20 23

Belgrad 13 11 5

Brisbane 11 9 10

Birmingham 8 8 -

Amsterdam 5 - -

Taula de resultats de les ciutats candidates i el nombre de votacions de cada una

11

La primera proposta per aconseguir albergar els jocs de 1992 es va fer en la època de la

transició política, quan a l’any 1979 es celebren eleccions municipals i va ser escollit

alcalde el socialista Narcís Serra.

Enmig del sentiment de la població envers al canvi del règim polític, hi havia una sèrie

de preocupacions que s’havien de tenir en compte com la crisis econòmica que també era

present en aquella dècada. És per aquest motiu que es decideix que l’únic que pot tornar

a donar vida a la ciutat i arreglar la situació econòmica era demanant els Jocs Olímpics

per a Barcelona.

Aquesta decisió coincideix amb l’entrada d’un membre del COI que serà essencial per la

candidatura olímpica: el barceloní Juan Antonio Samaranch que serà el president del

Comitè Olímpic Internacional.

La candidatura de Barcelona’92 va ser presentada l’any 1984, paral·lelament a

l’organització dels Jocs a la ciutat de Los Angeles, ciutat que va passar l’examen amb

nota perquè van aconseguir que els “seus” jocs deixessin grans beneficis econòmics.

Un dels factors més importants en l’elecció de la ciutat de Barcelona va ser que va haver-

hi un suport total de l’esforç de l’Ajuntament de Barcelona per part del Govern espanyol.

Un expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, va remarcar que la gran ajuda entre els

membres dels diferents partits polítics va ser vital per obtenir l’organització dels Jocs.

També és fonamental destacar que una de les ciutats rivals de Barcelona, París, no va

aconseguir la unió política que tenia España ja que el seu President, François Mitterrand,

no va permetre que l’èxit que suposaria per París organitzar uns Jocs Olímpics pogués

fer que la imatge del seu adversari i alcalde de París millores. Aquest sentiment de boicot

no va estar present en Barcelona i això, entre altres coses, va facilitar l’elecció de

Barcelona com a Seu Olímpica.

12

Pasqual Maragall, que en aquella època era alcalde de Barcelona, va argumentar tres raons

per les quals Barcelona necessitava uns Jocs:

o Perquè volien aconseguir una projecció mundial de la ciutat.

o Perquè volien inculcar l’esperit de l’esport als ciutadans de Barcelona.

o I perquè volien incorporar una tecnologia punta a la ciutat i ser capdavanters en

els factors de les comunicacions.

III.3 Preparació dels Jocs:

La preparació dels Jocs Olímpics de Barcelona va comportar la injecció d’un nombre

molt important de diners destinats a la construcció d’una sèrie d’infraestructures amb

l’objectiu d’aconseguir, a la llarga, un benefici i rentabilitzar aquesta despesa.

Les instal·lacions que varen ser creades per la realització dels Jocs, en la seva majoria,

són presents en la actualitat i en constant ús com per exemple la Vila Olímpica –edificis

on residien els atletes durant els Jocs- i que va consistir en la reforma del barri de Poble

Nou: on anteriorment hi havia una vella zona industrial anomenada Icària en record dels

antics socialistes utòpics.

Per a la preparació dels Jocs també es van crear, o remodelar, edificis tant representatius

de Barcelona com l’Estadi Olímpic de Montjuic (ara anomenat estadi Lluis Companys),

el Palau Sant Jordi o la Torre Calatrava.

Les instal·lacions olímpiques es van dividir ens quatre àrees: l’àrea de la Diagonal, l’àrea

de la Vall d’Hebron, àrea del Parc del Mar i l’àrea de Montjuic.

13

L'expectació aixecada per la possibilitat que la ciutat de Barcelona fos l'escollida per ser

seu dels Jocs de la XV Olimpíada, des del moment de la presentació de la candidatura, va

esclatar finalment en un entusiasme desbordant el dia en què per la televisió es va poder

veure al President del COI, Joan Antoni Samaranch, llegir el nom de la ciutat designada.

Moltes persones que van viure aquells moments amb la il·lusió que la seva ciutat fos seu

dels Jocs, recordaran que en sortir al carrer la gent s'ho demanaven els uns als altres.

Persones que en el dia a dia no s'haurien adreçat a un desconegut o desconeguda, ho feien

amb un sentiment de naturalitat i d'alegre complicitat, per preguntar si l'altre coneixia ja

el resultat de les deliberacions que amb els propers anys hauria de tenir tant de pes en la

transformació de la ciutat i hauria de donar-li l'empenta que la portaria , més encara, al

cim de la popularitat internacional.

Els ciutadans de Barcelona van saber reflectir l'esperit dels Jocs adornant finestres,

terrasses i balcons de carrers i places de tota la ciutat sense excepció; tant els barris de la

Ciutat Vella com els del centre i la part alta van ser una única manifestació del sentiment

que va unir tots els barcelonins.

Durant la fase de candidatura, el projecte Barcelona’92 va captar 60.000 voluntaris

inscrits procedents de tot l’Estat Espanyol, xifra que va augmentar fins a 102.000.

El pla de formació dels voluntaris, finançat per Seat (un dels patrocinadors oficials de

Barcelona’92), es va estructurar en tres etapes: formació general sobre el projecte olímpic,

l’Olimpisme i els esports, impartida a través de cursos, entrevistes, la participació en

conferències i projeccions de pel·lícules; formació específica per al lloc de treball

assignat; i finalment formació a la instal·lació per conèixer els espais i l’equip operatiu.

El pla de formació es complementava amb un pla motivacional que pretenia crear i

mantenir la il·lusió i l’orgull de ser voluntari, la qual cosa comprenia l’entrega de

productes de “merchandising” per als voluntaris, beques d’estudis, un programa de ràdio

14

setmanal, i la revista Voluntaris’92, distribuïda gratuïtament entre els 102.000 inscrits.

Finalment, es va fer el procés de selecció i d’adscripció a l’àmbit de treball de cada

voluntari, mitjançant una enquesta duta a terme en estreta col·laboració amb les divisions

funcionals del COOB’92 (Comitè Olímpic Organitzador de Barcelona’92). El resultat

final d’aquest procés va ser de 35.000 voluntaris durant els Jocs Olímpics i 15.000

voluntaris durant el Jocs Paralímpics.

Nom que rep la Plaça en honor als voluntaris de Barcelona’92

Gran part de culpa de que els jocs olímpics de Barcelona es caracteritzessin per el major

èxit olímpic de la historia, és gracies a la figura del que fou alcalde de Barcelona durant

el període olímpic:

15

Pasqual Maragall i Mira (Barcelona 1941) va ser l’alcalde de la ciutat entre els anys 1982

i 1997. El seu mandat i la seva trajectòria política es caracteritza, en gran part, per haver

estat l'alcalde de la ciutat que va acollir la XXV Olimpíada.

Dins la història de la ciutat, aquest període engloba la normalització democràtica amb un

moment de desenvolupament urbanístic molt important, d’obertura al mar i

posicionament de la ciutat al món també a partir dels diversos càrrecs que va ocupar

Pascual Maragall a organismes com la International Union of Local Authorities i la

United Cities and Local Governments.

Maragall també va ser president del Comitè de Regions de la Unió Europea i president

honorífic del Consell Europeu de Municipis i Regions.

Dins la història dels Jocs Olímpics, Pasqual Maragall és l’única persona que ha viscut

tant el procés de candidatura com la celebració dels Jocs Olímpics com a alcalde d’una

ciutat organitzadora.

Imatge de Pasqual Maragall acompanyat de la mascota oficial de Barcelona’92: Cobi.

16

IV- CANVIS I CONSEQÜENCIES QUE VAN COMPORTAR ELS JOCS

OLÍMPICS A BARCELONA

IV.1 Conseqüències de Barcelona’92

Fa més de vint anys, el dia 9 d’agost de l’any 1992 va tenir lloc la celebració de la

cerimònia de clausura d’un dels esdeveniments més importants que s’han viscut en la

historia esportiva.

Aquell dia es donava per finalitzada l’aventura olímpica de Barcelona on la ciutat va

viure uns Jocs que serien el principi de la transformació d’una ciutat que actualment

gaudeix d’una enorme importància a nivell mundial.

Molts dels que van viure aquell moment coincidirien en que l’esdeveniment que es va

viure aquell estiu de 1992 va significar molt més que uns simples Jocs Olímpics i podem

afirmar que hi ha un abans i un després en la historia olímpica.

Al llarg dels anys s’ha pogut anar observant que Barcelona ha patit unes conseqüències

arrel d’aquells Jocs i que es van produir una sèrie de millores socials, econòmiques i

urbanístiques que van ajudar a situar a Barcelona en el mostrador de les grans ciutats del

món.

17

Imatge de la Cerimònia d’inauguració dels Jocs de Barcelona’92

Però com he explicat en la introducció del treball, el nucli del mateix pretén explicar les

conseqüències que va tenir per Barcelona la celebració dels Jocs. Aquestes conseqüències

les desenvoluparé a través dels següents apartats:

o Conseqüències socials

o Conseqüències econòmiques

o Conseqüències urbanístiques i arquitectòniques

o IV.2 Conseqüències socials:

Barcelona l’any 1981, anteriorment als Jocs Olímpics, era una ciutat que estava lluny de

ser una ciutat sostenible, no ho era ni socialment ni econòmicament ja que era víctima

dels desequilibris econòmics i socials del període franquista i de l’anterior crisis

econòmica. Això va portar a que, Narcís Serra, alcalde de Barcelona, al febrer de 1981

fes les següents declaracions:

18

“Un país que té dos milions d’aturats necessita il·lusions. Els Jocs olímpics poden anar

en aquesta direcció”.

Tal i com havia avançat Narcís Serra, la població de Barcelona va patir uns forts canvis

socials arran de la celebració dels Jocs Olímpics. Un dels factors que van fer que la vida

dels ciutadans canvies va ser que gràcies a la gran activitat econòmica que generen uns

Jocs Olímpics, es van incrementar de forma molt important els llocs de treball i això va

provocar un major benestar en la població.

Els Jocs van significar la possibilitat de posar en pràctica una política anticíclica

sustentada en la inversió pública i que tenia dos objectius diferents: d’una banda,

aconseguir disminuir l’atur, a partir d’un efecte multiplicador basat en inversions

d’infraestructures i construcció; d’altra banda, atraure capital privat, gràcies a les

expectatives de negoci generades.

Finalitzat el període olímpic, es van veure els fruits d’aquest objectius i es va poder

comprovar que l’atur es va reduir (el Padró de l’any 1986 establia la taxa d’atur de

la ciutat de Barcelona en el 21.4%), i al llarg del temps, es va veure com les inversions

del capital estranger van fer augmentar l’economia de la ciutat.

El problema, assenyalat després com un dels riscos, fou la “distribució” del producte

generat i, en aquest punt, el mercat va imposar les seves regles i les administracions foren

incapaces de controlar-lo.

La gran importància que aquets jocs van significar per la població va ser que van servir

per crear i retornar una il·lusió i els ciutadans es van veure sotmesos per una millora de

vida tot i que també van servir per retornar l’espai públic i retornar el dret a la ciutat i un

sentiment d’orgull cap a Barcelona.

19

Aquet va ser l’objectiu més ben assolit, ja que la seguretat de la ciutat va augmentar i

això va donar lloc a una millora de la seva imatge de cara a l’exterior.

Un altre dels factors que socialment va aprofitar Barcelona va ser la participació de la

gent jove en els jocs, ja que molts van ser voluntaris en la seva organització i això va fer

millorar l’autoestima dels ciutadans de cara el futur.

o IV.3 Conseqüències econòmiques:

Els experts economistes arriben a la conclusió i afirmen que l’organització dels Jocs

Olímpics és l’esdeveniment esportiu que més diners mou, per això diuen que és “una

màquina de fer diners”.

Barcelona és el clar exemple d’aquesta teoria ja que, juntament amb Los Angeles, ha sigut

la seu que ha obtingut més benefici de l’era moderna.

Però no en tots els casos pot sortir tant rentable: el cas més recent és el cas d’Atenes 2004

on primerament es va preveure una inversió i, per tant, un cost de 4.500 milions d’euros

però que al final aquest pressupost va ser de més de 10.000 milions d’euros. Això va fer

que hagessin d’invertir els diners que faltaven a traves del capital públic i va provocar

que el país entres en una constant fallida, de la que encara n’és víctima.

Respecte a la inversió que va comportar l’organització dels Jocs a Barcelona, va suposar

una gran inversió a llarg termini ja que la part més important d’una bona rentabilització

en els jocs és la reutilització que es dona a les obres urbanístiques. Una de les grans

accions que va fer l’organització de Barcelona va ser que a l’hora d’invertir capital, va

decidir invertir el 61% del pressupost en obres civils i tant sols nomes el 9% en les

instal·lacions esportives.

20

D’aquesta forma, Barcelona es va modernitzar i totes les inversions o la gran majoria

d’elles han pogut ser utilitzades de nou i, per tan, han estat rentables per la ciutat.

Així doncs, seguint les declaracions de Ferran Brunet, professor de la Universitat

Autònoma de Barcelona, en les que deia que: “Los juegos olímpicos son una golosina

que se da a una Ciudad. Además atraen Inversiones por lo que en la majoria de los casos

se autofinancian”. Podem afirmar que la rentabilitat econòmica de Barcelona’92 va ser

màxima i que no només va obtenir grans beneficis a la conclusió dels Jocs sinó que durant

aquells quinze dies de celebració, els sectors hotelers i de la restauració -que van tenir

una gran repercussió en la disminució de l’atur- van crear molt llocs de treball temporals

i van ser un dels sectors més beneficiats. Tot i que en l’àmbit urbà i turístic, també va

haver-hi una gran repercussió posterior ja que van servir per la millora de la imatge

internacional de la pròpia ciutat.

Es calcula que la organització dels Jocs va suposar un cost de 6.728 milions d’euros

mentre que l’impacte econòmic que això va suposar es calcula que ja ha sobrepassat els

19.000 milions d’euros.

Les grans multinacionals juguen un dels papers més importants en l’economia dels Jocs

Olímpics, ja que hi ha una sèrie d’empreses que tenen els drets dels Jocs i poden explotar-

los i obtenir un benefici propi, tot i que la seva funció principal és subministrar ajudes

econòmiques per a l’elaboració dels jocs. Uns exemples d’aquestes empreses son Coca-

Cola, Samsung o McDonald’s.

Una de les grans benefactores dels Jocs Olímpics de Barcelona va ser l’empresa Coca-

Cola, que en motiu de la celebració dels Jocs va presentar al mercat una beguda per

esportistes que va acabar revolucionant el mercat: la beguda creada va ser “Aquarius”,

que estava destinada a néixer i a morir en el període olímpic.

21

També és important explicar que el model econòmic es guiava sota un criteri

d’autofinançament com a objectiu principal i amb una forta implicació del teixit

empresarial local. La configuració del pressupost, el qual es considera que va ajustar-se

exitosament en el balanç final, es basava en prospectives realitzades a partir de l’estudi

dels resultats dels esdeveniments olímpics anteriors.

Gràfics on ens mostren els ingressos, les despeses i la distribució dels ingressos dels jocs olímpics.

Una altre font d’ingressos durant el període olímpic van ser els drets televisius, juntament

amb el patrocini.

Amb aquest objectiu, el COOB’92, es va encarregar de garantir la correcta distribució del

senyal internacional a totes les cadenes compradores dels drets, així com d’abastir la

infraestructura necessària per als professionals encarregats de la cobertura comunicativa

dels Jocs.

22

El COI i el COOB’92 van negociar els contractes per un costat, i les cadenes i

associacions per un altre. Finalment la xifra obtinguda va ser de 635 milions de dòlars,

més de 200 milions de dòlars superior a la de l’anterior edició dels jocs.

Taula estadística on ens mostren els ingressos dels drets televisius i la zona geogràfica.

Així doncs, podem assegurar que la realització dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 van

ser una gran font d’inversió i que una de les principals causes del ben estar econòmic

actual de Catalunya, en comparació a Espanya i a altres indrets del món, sigui gracies a

la que molts consideren el millor esdeveniment olímpic de la era moderna i això ha donat

molts beneficis en el moment de la seva celebració i durant mols anys després.

23

Taula estadística on ens ensenya els principals ingressos i despeses de Barcelona’92

o IV.4 Conseqüències urbanístiques i arquitectòniques:

Una de les coses més importants alhora de dur a terme un esdeveniment tant important a

nivell mundial és la imatge de la teva Seu , es a dir, de la ciutat organitzadora. És per

aquest motiu que això va suposar un gran esforç per als ciutadans que a través d’una

pujada d’impostos, van haver d’invertir en un seguit d’instal·lacions per a la celebració

dels Jocs, unes instal·lacions que més endavant serien reutilitzades.

Per aquest motiu, la ciutat es va “dividir” en cinc àrees de construcció on es van construir

les instal·lacions que es necessitaven.

24

I.- Àrea de la muntanya de Montjuic:

Estadi Olímpic, Anella Olímpica, Palau Sant Jordi, Piscines Picornell, edifici INEFC,

Torre Calatrava, Museu Olímpic de l’Esport.

II.- Àrea de Sants Montjuic:

Palau dels Esports, Palau de la Metal·lúrgia Pavelló de l’Espanya Industrial

III.- Àrea Olímpica de la Vall d’Hebron:

Velòdrom d’Horta, Pavelló Municipal d’Esports de la Vall d’Hebron:

IV.- Àrea Olímpica de la Diagonal:

Camp Nou, Estadi de Sarrià, Real Club de Polo, Palau Blaugrana

V.- Àrea Olímpica del Poble Nou:

Port Olímpic, Pavelló de la Mar Bella.

IV.4.I.- Àrea de la Muntanya de Montjuic:

o Estadi Olímpic de Montjuïc:

L’Estadi Olímpic de Montjuïc va ser projectat per l’arquitecte Pere Domènech i Roura

l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona, però va ser l’any 1992

quan aquest va ser remodelat pels arquitectes Correa-Milà-Margarit-Buixadé, juntament

amb Vittorio Gregotti. Van aconseguir que l’estadi tingues una capacitat per a 55.000

espectadors.

25

L’ús d’aquest estadi va ser reinvertit definitivament l’any 1997 on el Reial Club Esportiu

Español s’hi va traslladar i l’any 2001 li van canviar el nom en honor al President de la

Generalitat, Lluis Companys. Montjuic va significar l’escenari principal d’aquets Jocs

Olímpics perquè si va celebrar la cerimònia d’inauguració, la de clausura i totes les

proves d’atletisme.

Posteriorment a les olimpíades, l’estadi s’ha utilitzat per una gran nombre

d’esdeveniments musicals com el concert de Rolling Stones l’any 2007

Fotografia des de l’aire de l’estadi de Montjuic.

o Anella Olímpica

L’Anella Olímpica està situada al voltant de l’Estadi de Montjuic i de la muntanya de

Montjuic, geogràficament al sud-oest de la ciutat i es considerada l’àrea més important ja

que és on estaven situades les instal·lacions esportives més importants. Al centre

d’aquesta hi trobem la Torre Calatrava.

26

Fotografia de l’àrea de l’Anella Olímpica, on hi observem la Torre Calatrava, les piscines Picornell,

l’Estadi de Montjuic i el Palau Sant Jordi entre d’altres.

Imatges on observem l’evolució de l’Anella Olímpica durant el període olímpic fins a

l’actualitat:

1d’octubre de 1990 – Anella olímpica

27

26 de juny de 2012 – Anella olímpica

Les instal·lacions projectades en aquesta àrea són:

o El Palau Sant Jordi:

On s’hi van celebrar els esports d’handbol, el voleibol i la gimnàstica. És una de les

instal·lacions més importants que es van construir durant el període olímpic dissenyat

per l’arquitecte japonès Arata Isozaki. Actualment s’utilitza per tota mena

d’esdeveniments musicals i esportius tot i que un dels esdeveniments més importants que

s’hi ha celebrat és la conferencia del Dalai Lama l’any 2007.

Fotografia de l’interior del Palau Sant Jordi

28

I en quan als esdeveniments musicals, el Palau Sant Jordi ha sigut l’escenari on han actuat

la majoria d’estrelles de la musica (per exemple, Lady Gaga o Justin Bieber)

o Piscines Picornell:

Durant els Jocs Olímpics s’hi van celebrar els esports aquàtics, es a dir, la natació, la

natació sincronitzada i el waterpolo. Foren construïdes pels arquitectes Antonio Lozoya i

Josep Ricart l’any 1969. Aquestes piscines han tingut un gran ús posteriorment a la

celebració dels jocs ja que es gestionada per una empresa i els ciutadans poden fer ús dels

seus serveis lliurement.

Fotografia de les piscines Picornell

o Edifici de L’INEFC:

l’Edifici de L’INEFC fou inaugurat el 21 de juliol de 1991 que va ser dissenyat per

l’arquitecte barceloní Ricard Bofill. Durant la celebració dels jocs va albergar les

competicions de lluita olímpica (judo, taekwondo etc..).

29

Actualment aquest espai no té gaire repercussió ja que és utilitzat únicament per a

esdeveniments de caràcters esportiu com conferències, assemblees o serveix com a lloc

d’entrenament de la selecció catalana de les disciplines de lluita.

Fotografia de l’Edifici de L’ INEF

o Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch:

Aquest museu fou inaugurat l’any 2007 en honor del expresident del COI que va fer que

fos possible el somni olímpic de Barcelona

Fotografia del Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch.

30

o Torre de Calatrava:

La Torre de comunicacions de Calatrava fou dissenyada per l'enginyer i arquitecte

valencià Santiago Calatrava. Aquesta torre d'acer de 136 metres d'alçada té una forma

estructural inclinada. Gràcies a la seva orientació, aquesta torre actua com a rellotge de

sol quan projecta l'ombra de l'agulla central.

La seva especial silueta recorda el cos d'un atleta i la seva base està recoberta de

"trencadís", en clara referència a una de les característiques constructives de Gaudí

Fotografia de la Torre de Calatrava, davant del Palau Sant Jordi i l’estadi de Montjuic

IV.4.II.- Àrea de Sants-Montjuïc:

Aquesta àrea la trobem situada als voltants de la muntanya de Montjuïc, però no a dins

de l’anella olímpica. Aquesta àrea estava composta per al Palau dels Esports de

Barcelona, el Palau de la Metal·lúrgia i pel Pavelló de l’Espanya Industrial.

31

o Palau dels Esports de Barcelona:

Va ser el recinte on es van donar lloc la celebració de les proves esportives referents a la

gimnàstica i al voleibol. El Palau dels Esports de Barcelona fou construït l’any 1955 per

Josep Soteras, gràcies a la celebració dels Jocs del Mediterrani.

Durant la dècada dels anys 90, a causa de la desaparició del club de basquet de l’Espanyol,

l’ús d’aquest recinte es va anar reduint, també a causa de l’aparició del Palau Sant Jordi,

però durant el període olímpic va anar adquirint un nou ús ja que era el recinte principal

de la disciplina de la gimnàstica rítmica i de les fases preliminars dels voleibol.

Actualment, el coneixem com a Barcelona Teatre Musical ja que l’any 2000 abandonà

les funcions esportives per convertir-se en un recinte musical.

Façana del Barcelona Teatre Musical

32

o Palau de la Metal·lúrgia

El Palau de la Metal·lúrgia és un pavelló situat dins el recinte de la Fira de Barcelona, fou

dissenyat pels arquitectes Alexandre Soler i Amadeu Lleopart i va ser inaugurat l’any

1929 en motiu de la celebració de l’Exposició Internacional de 1929.

Durant l’any 1992, en el període olímpic, fou utilitzat per a les proves olímpiques

d’esgrima i pentatló modern.

Actualment està integrat en les instal·lacions de la Fira de Barcelona amb el nom de

Pavelló 8.

Actual edifici del Palau de la Metal·lúrgia Fotografia de l’antiga façana l’any 1929

o Pavelló de l’Espanya Industrial

El Pavelló de l’Espanya Industrial, tot i que des de l’any 1993 rep el nom de Poliesportiu

de l’Espanya Industrial, és una instal·lació que alberga diferents usos i està situada al

costat del Parc de l’Espanya Industrial.

33

Va ser inaugurat el 7 de desembre de 1991 i fou dissenyat pels arquitectes Ramón

Artigues i Ramón Sanábria, sobre l’antiga fàbrica industrial.

La utilitat que va tenir aquest recinte durant l’estiu de 1992 va consistir en la realització

de les proves d’halterofília.

Actualment s’hi disputen proves esportives a nivell nacional i internacional ja que consta

d’una piscina, pista de basquet, de hoquei i pistes per practicar el bàdminton.

L ‘inversió total realitzada a l’Àrea de Montjuic va ser d’uns 272 milions d’euros (45.269

milions de pessetes d’aleshores).

IV.4.III.- Àrea Olímpica de la Vall d’Hebron

L’Àrea de la Vall d’Hebron fou una de les cinc àrees projectades per a la inauguració dels

Jocs Olímpics de Barcelona, la construcció es va dur a terme per l’arquitecte Eduard Bru

situada a la part nord de la ciutat, a la part de la serralada de Collserola, situada al districte

d’Horta-Guinardó, al nord-est de la ciutat i al costat de la Ronda de Dalt.

Dins d’aquesta àrea, destaquen les instal·lacions de quatre edificis, entre d’altres.

o Velòdrom d’Horta:

El Velòdrom va ser inaugurat l’any 1984 amb motiu del campionat mundial del ciclisme

en pista, així doncs, l’any 1992 va ser l’encarregat d’acollir les proves olímpiques de

ciclisme en pista.

És un velòdrom exterior situat al districte d’Horta-Guinardó, disposa d’una capacitat de

3.800 espectadors i és l’actual seu de la Federació Catalana de Ciclisme. Aquest recinte

és gestionat per l’Ajuntament de Barcelona, a part de les proves de ciclisme, també

disposen d’un gimnàs, de pistes de basquet, de futbol sala i de futbol 7.

34

Fotografia del Velòdrom d’Horta

o Pavelló Municipal d’Esports de la Vall d’Hebron:

Aquest pavelló va ser inaugurat l’any 1992 i dissenyat pels arquitectes Jordi Garcés i

Enric Sòria, aquest recinte comptava amb una capacitat de 2.500 espectadors i va ser a on

es van celebrar les proves olímpiques del voleibol tant masculí com femení.

Actualment és una instal·lació multiesportiva i des de l’any 1997 és gestionat per

l’empresa IGE BCN.

L’edifici es divideix en dues zones, la zona del Palau Municipal d’Esports i el Centre

Municipal de Pilota, entre els dos recintes, es calcula una superfície de més de 18.000

metres quadrats.

35

Interior del Pavelló de la Vall d’Hebron durant el període olímpic.

Exterior del Palau d’esports de la Vall d’Hebron

36

o Centre Municipal de Tenis Vall d’Hebron

Aquest espai fou inaugurat l’any 1992 sota el disseny de l’arquitecte Tonet Sunyer amb

motiu de que seria l’encarregada d’albergar el torneig de tenis durant el període olímpic.

Es varen construir disset pistes de tenis de terra batuda, tot i que durant els jocs només es

van utilitzar nou de les disset, ja que les altres foren destinades a zones de premsa, descans

per als participants i a la construcció temporal d’una nova graderia.

Així doncs la pista principal que comptava amb una capacitat de 3.400 espectadors, es va

veure augmentada fins a la capacitat de 8.000 espectadors durant els Jocs Olímpics.

Com la major part de les instal·lacions esmentades, també actualment està sota control de

l’Ajuntament de Barcelona i és la seu principal d’entrenament de la secció catalana de

tenis.

Diverses fotografies de les instal·lacions del Club de tenis Vall d’Hebron.

37

o Camp Olímpic de tir amb arc

Aquesta instal·lació fou construïda de forma temporal a causa dels jocs olímpics de

Barcelona, durant l’any 1992 per a la realització de les proves esportives de tir amb arc.

Es troba situat en un solar proper a la Ronda de Dalt, més endavant, aquest recinte consta

de diversos camps de futbol i d’un camp de rugbi.

Està annexada a una àrea esportiva anomenada Complex Esportiu de la Teixonera.

Vista aèria dels diversos recintes esportius de la Vall d’Hebron.

La inversió total en l’edificació d’aquestes instal·lacions fou de 130 milions d’euros,

21.784 de les antigues pessetes.

38

IV.4.IV.- Àrea Olímpica de la Diagonal

L’Àrea de la Diagonal estava ubicada a la part sud-est de la ciutat, i les seves instal·lacions

estaven situades al llarg de l’Avinguda Diagonal. En aquesta àrea hi destaquen quatre

infraestructures:

o Camp Nou:

La instal·lació més important d’aquesta àrea és l’estadi del Camp Nou. El Camp Nou és

actualment un edifici conegut per a tothom, va ser construït l’any 1957 a mans dels

arquitectes Francesc Mitjans, Josep Soteras i Lorenzo García-Barbón..

Durant el període olímpic, l’estadi va ser testimoni de gran part dels partits de futbol

jugats en la competició, incloent la final, la qual España hi fou vencedora. En l’actualitat,

aquest estadi és l’estadi del F.C Barcelona i és un dels estadis més grans i importants del

món, ja que disposa d’una capacitat de gairebé 100.000 espectadors.

Imatge aèria del Camp Nou

39

o Estadi de Sarrià

Una de les altres instal·lacions més importants d’aquesta àrea és l’estadi de Sarrià,

conegut també com a el Vell Sarrià. Aquest estadi fou inaugurat l’any 1923 i dissenyat

per l’arquitecte Matías Colmenares.

Aquest estadi fou durant molts anys l’estadi on el Reial Club Esportiu Español jugava, ja

que va ser enderrocat l’any 1997.

L’altre part dels partits de futbol durant el període olímpic es van celebrar en aquest

estadi. L’estadi de Sarrià compte amb una capacitat de 44.000 espectadors i fou

enderrocat a causa de problemes econòmics es va veure obligat a renunciar-hi.

Imatge central de l’Estadi de Sarrià

o El Palau Blaugrana

El Palau Blaugrana és la tercera gran instal·lació d’aquesta àrea, fou inaugurada l’any

1971, el 23 d’octubre en mans del ja esmentat arquitecte Josep Soteras i Francesc Cavallé.

Durant el període olímpic, el Palau va ser la seu de les competicions de hoquei patins, de

judo i de taekwondo.

40

El Palau tenia la capacitat d’un aforament de 5.696 espectadors , però no va ser després

de l’any 1994 quan es van produir obres d’ampliació del palau i el seu aforament va

augmentar fins als 7.585 espectadors.

En l’actualitat, el Palau Blaugrana és el Pavelló poliesportiu d’algunes de les seccions

esportives del F.C Barcelona com per exemple el bàsquet, el handbol, el hoquei patins i

el futbol sala.

Imatge de l’exterior del Palau Blaugrana

o Reial Club de Polo

41

El Club de Polo és un recinte el qual va ser la seu principal de les proves olímpiques

d’hípica i de pentatló modern, va ser traslladat al recinte de la Diagonal i on

actualment s’hi ubica l’any 1932, tot i que la fundació del club data del 1897.

Imatge del conjunt d’instal·lacions del Reial Club de Polo de Barcelona

La inversió total realitzada a l’Àrea de la Diagonal va ser de 33,3 milions d’euros ( 5.539

milions de pessetes d’aleshores).

IV.4.V.- Àrea Olímpica del Poble Nou:

l’Àrea Olímpica de Poble Nou, es troba situada en el districte de Sant Martí, el barri de

Poble Nou. Està situat al nord-oest de la ciutat i va ser una de les zones que va patir una

transformació més forta a causa dels Jocs Olímpics. Les reformes aplicades en aquesta

àrea van incloure també l’aparició d’un dels grans canvis urbanístics en el període, la Vila

Olímpica, amb capacitat per a 15.000 persones.

La Vila Olímpica és un recinte que fou construït com a allotjament per als esportistes, va

ser construït en una part de la zona vella del barri de Poble Nou, anomenada Icària.

42

Aquest disseny i la seva remodelació es va fer en mans de l'equip Bohigas-Martorell-

Mackay-Puigdomènech. Aquesta operació va suposar la recuperació del front litoral i la

creació de nous espais com el Port Olímpic, els parcs de la nova Icaria i la seva platja.

Un dels canvis que es van produir fou el de la construcció de dos gratacels jòniques, tot i

que el projecte constava de quatre columnes que al final no van poder ser edificades.

Apart de la creació de la Vila Olímpica, en aquesta àrea hi destaquen també altres

edificacions importants.

Imatges del barri de Poble Nou

15 de febrer de 1989 26 de juny de 2012

o Port Olímpic:

43

El Port Olímpic de Barcelona és un port esportiu situat dins el districte de Sant Martí,

davant de la Vila Olímpica i a una certa proximitat amb la platja de Barcelona i la Nova

Icària. Fou construïda l’any 1991 sota el disseny dels mateixos arquitectes que van dur a

terme la construcció de la Vila Olímpica, tot i que la direcció del disseny va caure en

mans de Joan Ramon de Clascà. Va ser construïda amb l’objectiu de donar a la ciutat un

port esportiu a la seva altura, amb les ordres de reconvertir la zona nord de la ciutat en un

entorn d’oci i de zones residencials.

El seu entorn hi són presents una gran part d’edificis i instal·lacions importants com les

torres Mapfre o el Zoo de Barcelona , així com també hi predominen un gran nombre de

bars i establiments d’oci.

Pel que fa la seva importància en els Jocs Olímpics, fou l’encarregat de ser la seu de les

competicions olímpiques de vela.

Imatges de la vila olímpica

16 de Maig de 1990 26 de Juny de 2012

o Poliesportiu de l’Estació del Nord

44

Aquest recinte és un recinte multiesportiu situat a les instal·lacions de l’Estació del Nord

que des de l’any 1994 es gestionat per a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

L’estació del Nord fou dissenyada l’any 1856, un 21 de maig, per l’arquitecte P. Andrés

i Puigdoller, però aquest edifici fou abandonat l’any 1972.

A causa del poc ús que se li donava a aquesta instal·lació, van posar en marxa un projecte

per a remodelar el recinte, així doncs, l’any 1991 es va creuar dues zones en l’edifici, una

per a l’ús de estació d’autobusos regionals i l’altre zona va ser destinada per a

esdeveniments esportius múltiples.

Aquest recinte va albergar l’any 1992 les competicions olímpiques de tenis taula, com a

motiu d’això, es varen aixecar unes graderies amb capacitat d’uns 5.000 espectadors

aproximadament.

Actualment aquest recinte disposa d’una gran varietat d’instal·lacions per a la pràctica

d’esports de tota mena.

Imatge de l’exterior del Poliesportiu de l’Estació del Nord

o Pavelló de la Mar Bella:

45

Aquest recinte fou dissenyat i construït el dia 30 d’abril de 1992 en mans dels arquitectes

Manuel Ruisánchez i Xavier Vendrell amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona amb

l’objectiu d’albergar les competicions esportives de la modalitat de bàdminton, comptava

amb una capacitat de tan sols 1.000 espectadors.

El Pavelló de la Mar Bella, actualment anomenat complex esportiu de la Mar Bella, és

una instal·lació situada al barri de Poble Nou i situat també davant de la platja de la Mar

Bella. Actualment aquest recinte és gestionat pel Consell de L’esport Escolar de

Barcelona (CEEB).

La funció d’aquesta instal·lació és únicament esportiva i per això s’hi practiquen una gran

varietat d’esports tot i que també ha sigut seu de trobades estudiantils o esdeveniments

culturals.

Imatge de l’exterior del Pavelló de la Mar Bella

L’ inversió total realitzada a l’Àrea de Parc de Mar va ser la més alta de les quatre Àrees

Olímpiques, gairebé 973 milions d’euros (161.889 milions de pst. d’aleshores).

IV.4.VI-Altres infraestructures:

46

Per aconseguir un total rendiment a nivell olímpic no només va ser necessari una neteja

d’imatge de la pròpia Barcelona , sinó que es van dur a terme altres projectes que van fer

possible l’èxit de Barcelona’92.

Així doncs, a part de les àrees urbanes citades, es van construir una sèrie de subseus que

també foren de vital importància.

Barcelona’92 va comptar amb 15 ciutats com a subseus olímpiques, que van acollir 9

esports oficials: basquetbol (Badalona), beisbol (l'Hospitalet de Llobregat i Viladecans),

boxa (Badalona), futbol (Sabadell, Saragossa i València), handbol (Granollers), hoquei

(Terrassa), piragüisme (Castelldefels i la Seu d’Urgell), rem (Banyoles), i tir olímpic

(Mollet del Vallès). L’hoquei sobre patins, que era esport de demostració també es va

competir en ciutats subseus (Sant Sadurní d’Anoia, Reus i Vic).

A partir de l’elaboració d’un pla específic per a les subseus, es van projectar 7

instal·lacions esportives noves i tres remodelacions.

Això situa la XXVa Olimpíada com un procés de desenvolupament esportiu i urbanístic

a molts indrets de Catalunya a més de Barcelona, sobretot a llocs amb tradicions

esportives específiques com l’hoquei a Terrassa o el basquetbol a Badalona. L’èxit del

model de subseus olímpiques de Barcelona’92 es considera que rau en la bona entesa amb

els ajuntaments participants, combinat amb la il·lusió dels ciutadans aficionats als esports

acollits a cada subseu.

Dins del conjunt de subseus, a més es van habilitar residències per esportistes específiques

a Banyoles i la Seu d’Urgell, la qual cosa explica la diferència d’inversions ja que les

subseus amb residència van rebre un total d’uns 185 milions d’euros (30.934 milions de

pst.) i la resta de subseus 92 milions d’euros (15.412 milions de pessetes).

o Parc Olímpic del Segre:

47

El Parc del Segre està situat a la zona nord de Catalunya, a la ciutat de La Seu d’Urgell

(capital de l’Alt Urgell).

És un parc esportiu que va ser construït per a la celebració dels jocs olímpics l’any 1992

i amb la finalitat d’acollir les proves olímpiques de piragüisme en la disciplina d’eslàlom.

Està situat vora el riu Segre mitjançant un canal artificial paral·lel de 800 metres i que

aquest es bifurca en dos canals d'aigües jònegues d'un total de 500 metres de llarg. El

desnivell d'aquests canals d'aigües braves és de 6,5 metres amb un cabal de fins a 15 m3.

El Parc del Segre disposa d'una mini central hidroelèctrica reversible, que, per una banda,

produeix electricitat, i per l'altra, en èpoques de sequera garanteix el suficient cabal

d'aigua per la seva utilització

Imatge del Parc olímpic del Segre.

o Circuit de Montmeló:

48

El Circuit de Catalunya, conegut com a Circuit de Montmeló, està ubicat a la zona de

Parets del Vallés molt a prop de Granollers.

Gràcies a la intervenció de la Generalitat, l’Ajuntament de Montmeló i el Reial Automòbil

Club de Catalunya que es van reunir el febrer de 1989 amb motiu de la celebració dels

jocs, van posar en marxa un procés de reformació del circuit per estar a l’altura del

esdeveniment.

En aquest circuit, durant el període olímpic, es van celebrar les proves de ciclisme en la

categoria de 100 km contra-rellotge.

Imatge aèria del circuit de Montmeló

IV.5 Evolució de la ciutat a partir de Barcelona’92:

49

Els Jocs Olímpics celebrats a Barcelona durant l’estiu de 1992, van significar un canvi

radical en la ciutat de Barcelona. Així doncs, podem dir que la Barcelona tal i com ara la

coneixem, és fruit dels esplèndids resultats obtinguts en uns jocs inoblidables per a la

població barcelonina.

Barcelona’92 va servir per dur a terme la restauració d’iniciatives públiques i privades

que van anar a favor de la remodelació de la ciutat. La reurbanització de nous llocs de

negocis i així posar en marxa un augment en l’allotjament gràcies, entre d’altres, a la

creació de nous hotels.

Un dels principals canvis en el model urbanístic es va produir a la zona alta de Barcelona,

gràcies a la construcció de noves vies de desplaçament com la Ronda de Dalt o el Nus de

la Trinitat.

El Nus de la Trinitat és un dels avenços més destacats del pla urbanístic de la ciutat ja que

facilita molt l’entrada a la ciutat. És així com, des d’aleshores, els conductors que entren

a la ciutat des de la zona nord, poden creuar la ciutat i accedir-hi sense passar pel centre

de Barcelona, cosa que ha facilitat molt el transit de la ciutat ja que el nus pot tenir una

capacitat de 6.000 vehicles per hora.

Fotografia de les Rondes vist des de dalt.

També es van finalitzar els túnels de Vallvidrera, que enllaçarien la capital catalana amb

el Vallès Occidental, al nord-oest de la Segona Corona metropolitana.

50

Es va construir un tram més del Segon Cinturó de Barcelona, enllaçant així el Vallès

Oriental amb la ciutat comtal a través de la ciutat de Badalona, al voltant de la qual també

es van ampliar els laterals de l’autopista A-19.

El barri de la Vall d’Hebron és un dels llocs on els Jocs Olímpics van deixar una marca

més profunda, ja que va fer millorar la imatge del barri a traves d’unes instal·lacions

decents i va fer que fos sotmesa a un canvi radical que fou que el barri es convertís en una

de les zones de Barcelona més consolidades.

Un dels elements que encara no s’ha esmentat i que és fill de l’era olímpica de Barcelona

és la Torre de Telecomunicacions de Collserola. La Torre de Collserola és la definició

perfecta del que va significar la nova personalitat de la ciutat.

La torre dissenyada per l’arquitecte Norman Foster es caracteritza per aconseguir un

trencament del perfil tradicional de la ciutat i fer de la torre el nou teló de Barcelona.

Imatge de la Torre de Collserola.

51

També hem de destacar que una de les grans evolucions que sense dubte va patir

Barcelona arran dels Jocs Olímpics va ser la millora en les vies aèries, és per això que es

va produir una remodelació en l’Aeroport del Prat, l’aeroport de Barcelona.

L’Aeroport del Prat havia patit una sèrie d’anys amb un estancament tant de nivell de

tràfic aeri com a nivell financer. Amb motiu d’això, Barcelona’92 va impulsar un projecte

amb l’objectiu d’obtenir una modernització i ampliació de la terminal B, terminal que ja

estava vigent en aquella època, i la construcció de dues noves terminals, la terminal A i

la terminal C.

Aquesta nova estructura de l’aeroport va ser dissenyat per l’arquitecte Ricard Bofill i

Leví, arquitecte que més endavant, l’any 1996, dissenyaria la nova i actual torre de control

de l’aeroport.

La construcció d’aquestes dues noves terminals incorporaven una novetat, l’entrada a

l’avió a traves d’unes passarel·les d’accés directe.

IV.5 Evolució de la identitat catalana:

L’Organització dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 va suposar el que es considera un

període històric per a la projecció mundial de Catalunya.

En primer lloc, gracies als Jocs Olímpics, la llengua catalana va estar present en molts

aspectes de la competició ja que un dels principals idiomes d’aquets període olímpic va

ser el català, inclús per davant del castellà. Per altre banda, el català es va utilitzar en la

senyalització dels accessos a tots els recintes i serveis, també va estar present el català en

els moments dels parlaments oficials i públics.

52

La imatge catalanista es va projectar a traves d’elements com el trencadís, banderes i

diversos murals com el de la cerimònia d’obertura dels jocs.

Un altre aspecte que va millorar aquesta imatge fou l’augment turístic, que això va servir

per donar a conèixer i fer una promoció gastronòmica i del patrimoni històric del país.

Imatge que ens mostra una bandera catalana (senyera) amb una inscripció en Alemany la frase de:

Benvingut a Catalunya.

V- ENTREVISTA A UN PERIODISTA ESPORTIU

53

La part pràctica del meu Treball de Recerca ha consistit en una entrevista al periodista

esportiu del diari La Vanguardia Sr. Dagoberto Escorcia Gonzalez.

Dagoberto Escorcia Gonzalez, actualment és el redactor en cap de la secció d’esports

del diari La Vanguardia. Des de fa molts anys, el senyor Escorcia, que és de nacionalitat

Colombiana, resideix a la ciutat de Barcelona. L’entrevista es va realitzar el dia

7/10/2013.

1- Per quin mitjà de comunicació treballava vostè durant la celebració dels Jocs

olímpics de Barcelona’92?

Llevaba seis años trabajando en La Vanguardia.

2- Quines conseqüències creu vostè que pot tenir per un periodista esportiu que la

ciutat on treballa organitzi uns jocs olímpics?

Todas beneficiosas. Trabajas en casa, conoces las instalaciones y, sobre todo, estás en

la élite. La ciudad es el mundo durante esos días, ciudadanos de muchos países,

deportistas de todas partes, y mucho trabajo.

3- La gran majoria de gent i de mitjans de comunicació han fet esment sempre que

els millors Jocs Olímpics que s’han celebrat han estat els de Barcelona’92. Vostè

considera també que realment la ciutat de Barcelona va organitzar els millors jocs

olímpics?

Los Jocs de Barcelona marcaron una época. La ceremonia inaugural fue rompedora y al

mismo tiempo brillante. Y la ciudad entera los vivió, en el mar y en la montaña, en cada

rincón barcelonés había la sensación de estar participando en algo hermoso. Creo, sin

embargo, que cada ciudad sede se habrá sentido orgullosa de lo que ha hecho, pero

Barcelona fue, sin duda, superior a Atlanta, Sydney, Atenas y Londres. Pekín fue otro

mundo.

54

4- El col·lectiu de periodistes van rebre, en algun moment, alguna indicació política

d’abstenir-se en algun aspecte que potser seria criticable?

No, en absoluto.

5- Des d’un punt de vista professional, Quines considera vostè que van ser les millors

i les pitjors coses dels Jocs olímpics de Barcelona?

Lo mejor el ambiente que vivió la ciudad, deportivamente la explosión de los deportistas

espanyoles, la medalla de oro del fútbol en el Camp Nou, el oro de Fermín Cacho en

1.500, el bronce de Jordi Arrese en el tenis, el dream team de la NBA. Lo peor, parece

mentira, pero no recuerdo aspectos desagradables de aquellos Juegos. Deportivamente,

el chasco de Espanya de baloncesto contra Angola.

6- I a títol personal?

Me ocupé del tenis y viví momentos muy importantes e inolvidables con Arantxa Sánchez

y Conchita Martínez y con Jordi Arrese. Tuve una pàgina con personajes y me encantó

entrevistar a Nadia Comaneci en un barco donde actuaba para un grupo de aficionados

elitistas.

7- És evident que la ciutat de Barcelona va patir un canvi arrel de la celebració dels

jocs olímpics l’estiu del 1992. Des de un punt de vista social, com considera vostè que

va afectar a la ciutat de Barcelona i als seus ciutadans la celebració dels Jocs

olímpics?

Barcelona ya era mundialmente conocida, pero los Jocs sirvieron para lograr un

reconocimiento mayor, para que el mundo hablara de la hospitalidad de sus ciudadanos,

que durante esos días, con un voluntariado dedicado 24 horas a atender a todo el mundo.

Los Jocs impregnaron a la ciudad de alegría, de optimismo, y de positivismo.

8- Tothom coincideix en que les conseqüències d’aquest jocs van ser realment bones

i que Barcelona va treure un gran profit d’aquest esdeveniment però: Considera

vostè que els jocs olímpics de 1992 van poder portar alguna conseqüència negativa

a nivell social o de cara a la pròpia ciutat? Si es així, quines?

55

NO, en absoluto. Todo lo que aportaron y dejaron fue positivo.

9- Durant el període de campanya per aconseguir que la ciutat de Barcelona fos

olímpica. Pasqual Maragall -en aquell moment alcalde de Barcelona- va

argumentar que un dels principals objectius de la candidatura era donar a conèixer

la ciutat de Barcelona a nivell mundial. Creu vostè que es va complir aquest

objectiu?

Por supuesto. Ya lo he dicho antes.

10- Amb el llarg dels anys hem pogut observar que Catalunya però sobretot

Barcelona van obtenir nombrosos beneficis com a conseqüència dels Jocs. Considera

vostè que Espanya es va beneficiar dels Jocs olímpics de Barcelona? Si es així, en

quins aspectes?

En aquellos momentos la idea de independentismo no rondaba por la cabeza de los

catalanes. Y lo que era bueno para Barcelona, también lo era para Espanya, y viceversa.

El mundo no podía desligar una ciudad (Barcelona) de su país (Espanya). Y Espanya

obtuvo un reconocimiento total como país que podía organizar un acontecimiento

importante.

11- Es evident que la celebració d’uns jocs olímpics comporta una enorme despesa

per a la ciutat organitzadora i que la major part del pagament cau en mans dels

ciutadans mitjançant l’augment d’impostos. En el cas de Brcelona’92, creu vostè

que aquesta inversió va ser rentable per als ciutadans de Barcelona? Perquè?

Indudablemente. Barcelona necesitaba invertir en sí misma. Era obligatorio darle un

cambio a la ciudad, repintarla y mejorar sus accesos, sus hoteles, toda su infraestructura

tanto las deportivas como las de uso ciudadano, transporte, por ejemplo. Esta ha sido la

inversión mejor empleada de Barcelona.

Un cop analitzades les respostes del senyor Escorcia, he pogut verificar la meva idea

inicial sobre la transcendència que van tenir els Jocs Olímpics i que van suposar un abans

i un després en la historia de la nostra ciutat. I que el sector periodístic, com molts altres

àmbits, es va beneficiar gratament de l’esdeveniment i va significar un fet molt positiu en

56

l’àmbit professional de les persones que van tenir un contacte tant estret amb aquella

olimpíada.

La visió que m’ofereix el senyor Escorcia, crec que reflecteix el que realment va significar

els jocs de Bracelona’92: una gran porta cap a l’èxit com a ciutat, però també va suposar

un èxit per a les persones que van col·laborar en que el somni olímpic fos realitat.

Per això, puc dir que realitzar aquesta entrevista m’ha confirmat un dels objectius de la

recerca del meu treball, m’ha servit de gran ajuda veure que realment totes les hipòtesis i

les constants preguntes que m’he anat fent al llarg del treball realment tenien la resposta

esperada i que a través de les respostes obtingudes, puc afirmar que Barcelona’92 fou, i

sempre serà, alguna cosa més que uns Jocs Olímpics.

VI- CONCLUSIONS

57

A partir de les recerques realitzades en la memòria d’aquest treball i finalitzats els seus

aspectes teòrics, penso que puc verificar i afirmar que els Jocs Olímpics que es van

celebrar l’estiu de 1992 a Barcelona, han suposat uns dels èxits més importants de la

historia esportiva i, seguidament, puc concloure que Barcelona’92 va suposar una total

transformació de la ciutat.

De l’extensa informació que he obtingut sobre els efectes i les conseqüències de la

celebració dels Jocs, crec que una de les principals causes de la bonança econòmica que

ha gaudit Barcelona respecte l’estat espanyol possiblement és per l’èxit de la celebració

dels Jocs Olímpics i també a que Barcelona és mundialment coneguda gràcies a aquest

mateix èxit col·lectiu, circumstància que ha provocat que aquesta ciutat avui dia sigui una

de les principals potències turístiques.

Tot el que en principi només semblava una simple hipòtesis sobre el veritable èxit que va

portar aquest període olímpic, a través de l’entrevista realitzada al periodista Dagoberto

Escorcia i la seva visió sobre les conseqüències positives dels Jocs, va fer que totes les

meves idees preconcebudes sobre el possible canvi de la ciutat fossin realment certes, ja

que la seva versió sobre l’esdeveniment va corroborar que realment la celebració dels

Jocs Olímpics de Barcelona van tenir uns aspectes positius més destinats a la societat i al

propi país que no pas, o no tan sols, un èxit només a nivell esportiu.

Així doncs, després d’una llarga recerca i estudi, he pogut comprovar que totes les

“llegendes” sobre la gran època olímpica són reals i que la Barcelona olímpica encara

perdura en la memòria de cada racó de la ciutat tot i que ja han passat més de vint anys.

Una de les altres conclusions que he pogut obtenir a partir de la realització d’aquest treball

és que fer una recerca sobre aquest aspecte de la historia de Barcelona m’ha ajudat molt

a poder arribar a conèixer uns aspectes que eren nous per mi. Per exemple, el més

important i amb el que crec que he obtingut un major enriquiment ha estat en el àmbit

urbanístic perquè he comprovat el veritable origen de la ciutat tal i com jo la he conegut,

58

i ha significat una cosa molt positiva per a mi saber que les instal·lacions que m’envolten

diàriament són fruit d’aquells Jocs.

Un altre aspecte, que crec que és molt important que hi faci referència des d’un nivell més

personal, és que ha estat un treball que m’ha motivat i m’ha engrescat molt i és, amb

diferencia, una de les tasques acadèmiques realitzades que més m’ha ensenyat. Això,

penso que és degut, fonamentalment, perquè he tingut llibertat en l’elecció del tema del

treball i en la seva elaboració. D’aquesta manera, estic convençut que si el tema del meu

treball no hagués estat escollit per mi, o m’hages tocat a l’atzar, segur que no m’hauria

entusiasmat tant com aquest, ni l’hi hauria dedicat tantes hores i esforços.

VII.- BIBLIOGRAFIA

Pàgines web utilitzades per a la recerca del treball:

-20 años Barcelona '92 | Blog oficial del especial multimedia sobre Barcelona '92

59

-Barcelona 92 | Ya está el listo que todo lo sabe

-Aquellos juegos inolvidables | Mundo | elmundo.es

- 20 años Barcelona '92 | Blog oficial del especial multimedia sobre Barcelona '92 | Página 4

-Los dudosos beneficios de albergar unos Juegos Olímpicos — Nada es Gratis

-▶ Informe Robinson - Barcelona 92 - YouTube ( Documental amés a la cadena privada de

Canal + el dia 25/ 12/ 2011)

-Història dels Jocs Olímpics

-Jocs Olímpics - Viquipèdia

-Educació física Sant Julià » ELS JOCS OLÍMPICS: TRADICIÓ I PRESENT

-Barcelona'92, el ejemplo a seguir - MARCA.com

-olympicstudies.uab.es/pdf/WP001_spa.pdf

-olympicstudies.uab.es/pdf/wp006_cat.pdf

-Instal·lacions esportives als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 - Viquipèdia

-www.escolessas.com/escolessas/laie/recerca/bat/barcelona/bcn92.pdf

-Els Jocs Olímpics de Barcelona: oportunitats i riscos. Un balanç des de la sostenibilitat social

-olympicstudies.uab.es/pdf/wp003_cat.pdf

60

-olympicstudies.uab.es/lec/pdf/spa_preuss.pdf

-Barcelona Olímpica

-20 años Barcelona '92 | Blog oficial del especial multimedia sobre Barcelona '92

-20 años Barcelona '92 | Blog oficial del especial multimedia sobre Barcelona '92

-http://www.barcelonaolimpica.net/tema.asp?id_bloc=1&id_tema=5

- http://www.bcn.cat/arxiu/visitadobrabcn92/es/ ( exposició virtual del museu Joan Antoni

Samaranch)

Documents amb suport paper emprats per a la recerca del treball:

- Revista El Capital número 155 i data de l’agost del 2013. Revista mensual d’economia

del grup DixiPress.

- Retalls de revistes facilitats per de la professora Isabel Gil referents a les conseqüències

arquitectòniques.