barcelonaBarcelona Informació Ajuntament de Barce lona #41 / febrer 2001

14-15

Ciutat Vellapionera en la regulaciódel trànsit

4-5

Fer de pagès a la ciutat

10-11

Augmenten els usuaris de les biblioteques

Els barceloninsapostem pel

civisme

Els barceloninsapostem pel

civisme

2

barcelona fem-ho bé

Tots volem viure feliços. I ens esforcem per sentir-nos-hi.

Sovint, però, pensem que la felicitat és una qüestió estric-

tament personal, íntima. No es ben bé així.

Els entesos en intel·ligència humana aconsellen, per la feli-

citat sempre desitjada, crear i buscar formes de relacionar-

nos amb els altres, satisfactòries: cal organitzar la pròpia

felicitat personal des de la convivència amb els altres. Més:

fem coses pels altres, generosament.

Això és el civisme. Viure en plenitud a la ciutat, a

Barcelona, ser-hi i viure-hi més i més feliç, comporta

molestar-se en l’implicar-te en les coses comunes, de tots,

de la ciutat. De Barcelona.

Comporta, potenciar, practicar un conjunt de petits i grans

valors com l’escolta plural, la col·laboració en el bon fun-

cionament de la vida quotidiana compartida, la generositat,

la tolerància, la solidaritat,… Civisme és sinònim de viure

actiu: ser-hi!. Barcelona, en tot això, estem bé. Però el

ritme de la ciutat d’avui i el demà ens demana més: fer-ho

més i més bé. Potenciar més i més civisme. Més i més com-

plicitat per una excel·lent i còmode vida del cada dia a la

ciutat.

Sota el rètol FEM´HO B, està present als carrers de

Barcelona i als mitjans de comunicació, una campanya per

animar-nos a tot això. Per implicar-nos-hi Ajuntament i

ciutadans. Tots. Junts.

La campanya vol compartir amb tots els barcelonins i bar-

celonines un renovat impuls d’il·lusió i implicació en la quo-

tidianitat de la ciutat.

Dit d’una manera, un pèl exagerada, però per això mateix

contundentment clara, FEM-HO B ens proposa deixar algu-

nes actituds i maneres de viure a Barcelona i optar més per

unes altres.

Per a fer-ho bé Els barcelonins s’impliquen enla vida quotidiana de la ciutat

NO HO FEM BHO FEM B

3

barcelonafem-ho bé

1El bon funcionament quotidià de laciutat és cosa de l’Ajuntament.El bon funcionament és cosa de tots:de l’Ajuntament i els ciuta-dans.També. I molt.

2Jo deixo les deixalles on vull i com vull:pago impostos perquè les retirin.Malament! La ciutat és la casa detots: Tots l’hem de mantenir neta:deixalles, papers, cartons…, tenenun lloc molt clar. M’hi apunto.

3I el meu cotxe em serveix per circu-lar còmodament per la ciutat: aparcoon és més a prop d’on em convésense cap problema.El problema, llavors, el tenen elsaltres: embussaments, enrabia-des…Amb el còmodes que son actualmentels transports públics!

4Cada dia trec el meu gos a passejar ino puc anar al seu darrera recollint,contínuament, les seves caques.La neteja de la ciutat preocupa a tot-hom: passejo el meu gos i el cuidocom ell em cuida.

5A la nit surto amb els amics als puntsde més marxa i el que volem ésarmar el follón.La ciutat de nit és també la ciutatper la relació, la festa, el contactesense presses…, amb respecte aldes-cans dels altres. Bona nit és nitrespectuosa.

6M’han dit que l’hi havia dit que unvespre un de color va atracar al migde Barcelona la amiga de la sevaamiga.El color cívic dels comportaments ésl’únic que compta! Tots els ciuta-dans son benvinguts a la Barcelonaque compartim: ciutat segura.

7A la nit és fantàstic conduir per laciutat. I és especialment emotiu sal-tar-se tots els semàfors.A la nit he de potenciar la cura, per-què la ciutat dorm i la seguretat ésvida meva i pels altres.

8Sorolls jo, nosaltres? Això és cosadels altres, si us plau.Tots busquem materials aïllants per la casa, la feina. Vivim un mónde velocitat, de soroll. Aquietar-los, viure sense fer soroll és magnífic.

9Aquí el que fa falta és mà dura: méspoli i castanyes.Aquí el que cal és que tots ens impli-quem més i més en la vida quotidia-na de qualitat.

10Amb queixo i queixo, però la ciutatno acaba de solucionar algunesqüestions.La solució, gairebé sempre, començaper un mateix, sumant comporta-ment i maneres de fer cíviques ambles de tothom.

No hi ha dubte: l’enciam, els tomàquets o els pebrots són més bons i tenen millor

gust quan els conrea un mateix. Això ho saben molt bé els barcelonins d’orígen

rural, molts dels quals potser enyoren el contacte amb la terra. Però, clar, com

fer de pagès a un entorn urbà? Doncs la resposta a aquesta pregunta és afirma-

tiva: gaudir d’un hort a Barcelona és possible. La ciutat disposa de dos espais,

L’Hort de l’Avi, al barri del Coll (Gràcia), i Can Mestres, al de la Marina-Zona

Franca (Sants-Montjuïc), que ofereixen als jubilats del barri parcel·les per con-

rear les seves verdures i fruites. L’Hort de l’Avi, el més veterà, funciona des de

fa quinze anys, mentre que Can Mestres va ser posat en marxa per Parcs i

Jardins el 1998. No obstant això, comparteixen la mateixa filosofia: posar a l’a-

bast de les persones jubilades una alternativa gratificant i enriquidora per al seu

temps lliure.

Can Mestres és el punt de partida del projecte “Horts urbans familiars”, que té

com objectiu recuperar per a l’ús públic espais antigament dedicats a l’agricul-

tura. Parcs i Jardins preveu estendre aquesta iniciativa a tots els districtes. El

proper espai serà Can Soler, també conegut com la Font del Bacallà i situat a

Horta-Guinardó, que entrarà en funcionament cap a la primavera del 2001.

A la ciutat tambées pot fer de pagès

4

barcelona barcelona verda

L’Hort de l’Avi es va inaugurar el juny

del 1985. El primer hort urbà de

Barcelona es troba al vessant nord-

oest del Parc Güell. Va ser impulsat

pels Serveis Socials d’Atenció

Primària del Districte de Gràcia i el

gestiona el Centre Cívic El Coll. Els

mateixos jubilats van participar en

l’organització de l’hort i del seu model

de funcionament. L’Hort de l’Avi està

obert al públic, i també s’organitzen

visites per a les escoles. Una vintena

de parcel·les formen aquest petit oasi

agrícola enmig de la ciutat, on els

espinacs i els carbassons creixen

envoltats de blocs de pisos.

Per accedir a les parcel·les de L’Hort

de l’Avi s’ha de tenir més de seixanta

anys, ser pensionista o estar jubilat, i

residir al districte de Gràcia. Les par-

cel·les se cedeixen de forma vitalícia,

amb la condició que el terreny es des-

tini efectivament al conreu i que

aquesta activitat la porti a terme el

titular de la parcel·la i no un tercer.

CAN MESTRESA Can Mestres es conserva la masia

que dona nom a aquesta finca

d’11.000 metres quadrats, situada al

barri de la Marina-Zona Franca.

Parcs i Jardins es va fer càrrec de la

seva gestió i va crear una zona de

petits horts adreçats a la gent gran.

Actualment hi ha més de quaranta.

En aquest cas, la cessió de les par-

cel·les es fa mitjançant un contracte i

per un període de sis mesos, prorrogable en funció de la demanda. El contrac-

te especifica que els horts només es faran servir per a un ús agrícola. Per fer-

se càrrec d’una parcel·la s’ha d’estar jubilat i ser veí del districte. Però els més

petits també han pogut gaudir d’aquesta experiència. Les escoles dels voltants

disposen d’un hort on els nens aprenen de forma pràctica com es planten, crei-

xen i es recol·lecten aquestes hortalisses que després mengen a taula. Can

Mestres és obert al públic tots els dies de la setmana, de vuit del matí a tres de

la tarde.

Un model de funcionament semblant tindrà la Font del Bacallà, a Horta-

Guinardó. És una finca de 2.342 metres quadrats que es troba al llindar de

Collserola. Aquí es mantindrà la línia de recuperació d’elements del món rural

dins de l’entorn urbà. A més dels “Horts urbans familiars”, es posaran en marxa

diverses activitats de formació ambiental.

HORTS URBANS. INFORMACIÓCan Mestres, la Font del Bacallà: Parcs i Jardins. Tel. 413.24.00

L’Hort de l’Avi: Centre Cívic El Coll. Tel. 285.70.115

barcelonabarcelona verda

6

barcelona Homenatge a Joan Brossa

A finals de l’any passat el Districte d’Horta-Guinardóva iniciar el cicle “Coneixent Joan Brossa”; un cicled’homenatge a un català universal que va viure durantmolts anys, fins a la seva mort, al Guinardó. A partirde la idea de que no hi ha millor manera d’homenatjara Joan Brossa que donant a conèixer i acostant la sevaobra poètica, plàstica i dramàtica a tothom, adults,joves i infants, s’estan portant a terme tot un seguitd’actes que han omplert, omplen i seguiran omplin lesescoles, els teatres, les places i els equipaments del dis-tricte.

Els actes programats busquen la complicitat i el con-tagi de l’esperit obert, imaginatiu, reflexiu i crític deJoan Brossa, figura cabdal de la literatura catalanacontemporània i artista plàstic reconegut internacio-nalment. Guardonat amb nombrosos premis i reconei-xements, va escriure poesia, prosa, teatre, guions decinema, poesia visual i poesia objectual. També era unapassionat de manifestacions de l’anomenada culturapopular, la màgia, el transformisme, el cabaret…finsel punt que les va integrar en la seva obra.

La presentació del Poema - acció A? A! basat enalguns dels seus poemes visuals sobre la lletra A va serel punt de partida de totes les manifestacions en les quehi participen molts dels seus amics i les seves amigues

i d’altres artistes que transi-ten pels camins que ell vaobrir: Hausson, Faust,Núria Candela, Roser Ros,Pep Bou o PerejaumeBorrell són alguns delsnoms que hi han intervinguto que ho faran. Igualment iamb la finalitat de que elcicle arribes als menuts ijoves, s’han programat unasèrie d’actes adreçats espe-cíficament per a les escoles,formació del professorat,espectacles dirigits a l’a-lumnat i exposicions delstreballs realitzats per ells.

Una col·lecció de postals,amb imatges de la seva

obra, serveixen per difondre cada una de les activitats. A més laimatge del poema visual Cap de Bou és l’identificatiu de tots elsactes. Cal estar atent per què allà on trobem aquesta imatge, deben segur que hi trobarem quelcom, una paraula, un objecte,una imatge, que farà que anem coneixent una mica més a JoanBrossa.

CONEIXENT

JoanBrossaUN CICLE

D’APROPAMENT A

LA SEVA OBRA

7

Els consells escolars són l’òrgan

màxim de participació de la comunitat

educativa en el govern del centres

docents. Per la seva composició, són

l’únic espai en l’àmbit dels centres

docents sostinguts amb fons públics on

estan representats tots els sectors

implicats en l’ensenyament: professo-

rat, personal d’administració i serveis,

pares i mares i alumnat. El seu funcio-

nament és fonamental per la pràctica i

els hàbits democràtics del nostre siste-

ma educatiu, i la participació de tots

els sectors implicats en el procés elec-

toral de renovació dels actuals consells

és un indicador rellevant de l’estat

actual de la participació en els centres.

LES ELECCIONS A BARCELONAEl procés electoral per a la renovació

de la meitat de cadascun dels consells

escolars de centre afecta a 255 cen-

barcelonaeducació

tres públics i 247 centres concertats.

En total, es renovaran aproximada-

ment 1.300 llocs als centres públics i

1.265 llocs als centres concertats.

Per donar algunes dades de referència

de la importància i dimensions que té

la renovació dels consells escolars en

la nostra ciutat val la pena recordar

que en la darrera convocatòria, el

desembre de l’any 1998, van ser eme-

sos en els centres públics 43.342 vots,

dels quals 13.762 corresponien a

mares i pares i 23.202 a l’alumnat de

secundària. Aquestes xifres donen una

idea d’una de les xarxes més impor-

tants i extenses de participació i

coresponsabilitat que disposa la ciu-

tat de Barcelona, tant pel nombre de

centres i persones afectades directa-

ment com pel nombre de famílies que

representen.

Professorat, pares i mares i estudiants són cridats a participar en les elec-cions per escollir els seus representants en els consells escolars dels centresdocents de la ciutat. Durant el mes de febrer de 2001, els centres docentspúblics i concertats han de renovar el 50% de la composició del seu òrgande govern.

El sector amb més participació és el

professorat, amb un 94% a primària i

un 87% a secundària, seguit de l’a-

lumnat de secundària, amb un 57%, i

el sector de mares i pares, amb una

participació del 19 % a primària i un

3% a secundària.

EL REPTE DE LA RENOVACIÓTot i la forta participació en els ante-

riors processos de renovació, el repte

actual és incrementar la dels sectors

no professionals de l’educació. És

imprescindible poder implicar els seus

representants per tal de poder confi-

gurar els consells escolars com a viver

democràtic de la societat. En aquest

sentit, la participació del sector de

mares i pares en l’educació secundària

és significativa de la seva implicació

en l’educació dels seus fills i filles.

Però el veritable valor d’aquest òrgan i

del procés de renovació que afrontem

va més enllà del pur acte electoral. La

participació al consell escolar consti-

tueix un autèntic aprenentatge i apro-

fundiment dels valors democràtics.

Comença la renovació dels

Consells Escolars

10

barcelona biblioteques

El dia 10 de gener en el decurs de la reunió del ConsellGeneral, es va constituir el Consorci de Biblioteques deBarcelona. La reunió va ser presidida per l’alcalde deBarcelona, Joan Clos i van assitir el president de laDiputació, Manuel Royes, vice-president del Consell; i eldiputat-president de l’Àrea de Cultura de la Diputació,Joan Francesc Marco i el regidor-president de l’ICUB,Ferran Mascarell.

El Consorci de Biblioteques de Barcelona té com a fina-litat, entre d’altres, gestionar el sistema de lectura públi-ca de la ciutat, desenvolupar el Pla de biblioteques i, engeneral, fomentar la lectura

Una ciutat com Barcelona, dinàmica i amb una gran vidacultural, necessita d’una bona xarxa de biblioteques. El“Pla de Biblioteques de Barcelona: 1998-2010” és unprojecte impulsat per l’Ajuntament, amb el suport de laDiputació de Barcelona, que preveu doblar el nombre debiblioteques públiques que existien a la ciutat al momentde la seva signatura. És a dir, de les 19 que que hi haviaen aquell moment, passar a 40 l’any 2010. En el momentactual de desenvolupament del Pla, Barcelona ja comptaamb 22 biblioteques populars.

Les Biblioteques de Barcelona són espais oberts poliva-lents que ens permeten accedir a la cultura i a l’oci en elformat que volguem: llibres, revistes, diaris, CD-roms,vídeos, discos compactes, còmics, internet, jocs, etc.

Són un espai preparat per a les persones que volen aug-mentar la seva formació i per a les que volen disfrutar

del seu temps lliure. Per aquelles que estimen la músicai el cinema. Són també un punt de trobada per a tothom,una guia per a les persones que comencen a llegir i perals grans lectors, una ajuda per a les persones que bus-quen una informació concreta. Les biblioteques deBarcelona són, en definitiva, una porta oberta que faci-lita a tots els ciutadans la igualtat d’accés a la informa-ció i al coneixement.

Les biblioteques son un servei que continuament creix ennúmero d’usuaris. En 1995 hi havia 1.100.000 lectors il’any 2000 s’ha superat el 1.900.000. Pel que fa al pres-tec de llibres, s’ha passat de 600.000 el 1977 a 900.000el 1999, el que significa un augment de, practicament, el50%.

Actualment, Barcelona dispossa de 22 biblioteques de lesque quatre van entrar en funcionament l’any passat. Alllarg d’aquest any, está previst que s’incorporin a laxarxa tres noves biblioteques de barri, la de laBarceloneta (Ciutat Vella), la de Montbau (Horta-Guinardó) i la del Poble Sec (Sants-Montjuïc). Tambéestan en obres o a punt d’iniciar la construcció, les deGràcia, Vallvidrera, Bon Pastor, Sagrada Família iCarmel.

El Pla de Biblioteques, que ara gestionarà el nouConsorci, és va iniciar el 1998 amb la previsió d’unainversió de 7.000 milions de pessetes fins l’any 2010,quan acabarà. De les 40 biblioteques que tindràBarcelona, 11 seran de districte, 28 de barri i una serà labiblioteca central del Born.

Amb la constitució del consorci

les bibliotequespúbliques de Barcelona reben un fort impuls

11

barcelonabiblioteques

serveis

Tot un món de serveisCONSULTAA les biblioteques de Barcelona només cal moure un dit

per tenir tota la informació a les teves mans. Els repro-

ductors de video i de compactes i els ordinadors et per-

meten accedir a Internet a tots els nous suports de la

cultura.

• Accés lliure per a la lectura, audició o visionat del

fons documental

• Infrastructura per a la consulta: ordinadors, repro-

ductors de vídeo i de discos compactes, hemeroteca

PRÉSTECEl millor de les biblioteques de Barcelona és que te les

pots emportar a casa. Emporta’t prestats llibres, CD,

vídeos, etc. Tant de la teva biblioteca com del fons

interbibliotecari. Tant si ets un particular com si per-

tanys a una entitat. I si tu no pots venir per dificultats

de mobilitat, te’ls portem a domicili.

• Préstec directe del fons de la biblioteca (llibres, dis-

cos compactes, vídeos, premsa, etc).

• Préstec interbibliotecari de qualsevol obra publicada

i disponible a una altra biblioteca de Barcelona.

• Préstec a entitats: escoles, associacions, etc.

• Préstec a domicili a persones amb dificultats de

mobilitat

INFORMACIÓSi tens alguna pregunta, les biblioteques de Barcelona

tenen totes les respostes: servei d’informació selectiva i

fons documental especialitzat, informació general i

local i informació a la carta.

• Servei d’informació selectiva i fons documental

especialitzat.

• Informació general i local amb accés a catàlegs

externs per mitjans telemàtics i entrega de material

informatiu.

FORMACIÓ I SUPORT DE L’USUARILes biblioteques de Barcelona són molt grans. Però

mai t’hi sentiràs sol. El nostre personal sempre és al

teu costat. T’ajudarà en l’autoprenentatge i en l’ús

dels suports telemàtics. Et guiarà en les visites pro-

gramades i en les visites escolars. I, fins i tot, t’ofe-

rirà un suport específic per al teu grup de treball.

• Visites programades.

• Suport a l’autoaprenentatge i assessorament per a

l’iniciació en l’ús dels suports telemàtics

• Servei de suport específic per a grups de treball.

SERVEIS PERSONALITZATSSi saps el que busques, t’ajudem a trobar-ho. I si no,

també. Les biblioteques de Barcelona t’ofereixen una

atenció personalitzada en la recerca. Perquè trobis

el que busques o perquè encertis en la selecció de la

teva lectura. També hi ha serveis específics per a

grups concrets: empreses, infants i col·lectius amb

minusvalideses.

• Sessions d’informació personalitzada per a col·lec-

tius concrets.

• Atenció personalitzada en la recerca.

• Serveis específics per a infants, empreses i col·lec-

tius amb minusvalies

ACTIVITATS CULTURALS I DE PROMOCIÓ DE LECTURAA les biblioteques de Barcelona passen tantes coses

que el temps passa volant: narracions periòdiques de

contes per als més petits, presentacions de llibres,

tallers de lectura, conferències, fòrums, debats i

exposicions.

• Hora del Conte setmanal, quinzenal o mensual.

Narracions periòdiques de contes i relats per als

més petits.

• Activitats programades per la biblioteca.

• Activitats coordinades amb altres agents culturals.

• Presentacions de llibres.

• Tallers de lectura.

• Conferències, fòrums i debats.

• Exposicions de diferents àmbits artístics i culturals.

• Altres activitats de promoció a la lectura i de dina-

mització cultural.

ALTRES SERVEIS• Fotocopiadores i sistemes de reproducció d’auto-

servei.

• Guarda-roba.

12

barcelona moure’s per barcelona

MOURE’S PER BARCELONA

Bitllet únic per al transport públic a la regió metropolitana de Barcelona

El passat mes de gener es va iniciar la Integració Tarifària

dels transports públics. La Integració Tarifària implantarà

el sistema del bitllet únic a la regió metropolitana de

Barcelona –200 municipis i més de 4’5 milions d’habi-

tants–, i permetrà als ciutadans desplaçar-se amb diversos

mitjans de transport pagant una sola vegada.

Per a portar a terme aquesta integració, la regió s’ha divi-

dit en sis corones i diferents sectors, que conformen un

seguit de zones tarifàries. El preu del bitllet s’establirà en

funció del nombre de zones tarifàries que es travessin

durant el viatge.

El nou sistema s’implantarà en diferents fases. De moment,

ja funciona per a les targetes multiviatge T-10 i T-50/30,

que es poden utilitzar a les xarxes de Ferrocarrils de la

Generalitat de Catalunya i de Transports Metropolitans de

Barcelona, així com a les empreses Autocars R. Font,

Empresa Plana, La Vallesana, Sarbús i Transports Lydia,

que afecta al 80 % dels desplaçaments en transport públic

en aquest àmbit. Els propers mesos s’aniran integrant al

sistema la resta de companyies d’autobusos interurbans. Es

preveu que tota la xarxa del transport públic col·lectiu

pugui oferir la tarifa integrada a final de juny. Per la seva

banda, RENFE ofereix la tarifa integrada en 22 estacions

de Barcelona i el seu entorn.

La Integració Tarifària portarà moltes avantatges als usua-

ris del transport públic. No només pel que fa a la comodi-

tat (poder utilitzar diferents mitjans de transport amb un

sol bitllet, o l’ampliació dels punts de venda de les targetes,

que es podran adquirir a tots els servicaixes, a d’altres enti-

tats financeres i als estancs, a més dels punts de venda

habituals dels operadors), sinó també perquè comportarà

un abaratiment dels preus. Es calcula que amb aquest sis-

tema els usuaris gaudiran d’una rebaixa d’un 16’7 % res-

pecte als preus del sistema actual.

CALENDARI D’IMPLANTACIÓ DE LA TARIFA INTEGRADA

1 de generT-Mes i T-Dia a la primera corona. Per als ope-

radors: autobusos (Authosa, Mohn, Oliveras,

Rosanbus, Soler i Sauret, TMB, Transports

Lydia i Tugsal), Metro, FGC i Rodalies Renfe

(tret de les estacions de Sant Feliu de

Llobregat, Gavà, Viladecans, Castelldefels i

Aeroport).

15 de generT-10 i T 50/30. Per als operadors: autobusos

(TMB, Sarbús, La Vallesana, Empresa Plana,

Autocars Font i Transports Lydia), Metro i FGC.

1 d’abrilT-10, T 50/30, T-Mes i T-Dia. Per als opera-

dors: autobusos (Authosa, Mohn, Oliveras,

Rosanbus, Soler i Sauret, Tusgsal, Autos

Castellbisbal, Autocorb, Bus Castellví, Empresa

Casas, Hispano Igualadnina, Transports

Públics, Autocars Penedès, Autocars Barba,

Autocars Vendrell, Hispano Llacunense,

Marestrans, Martí Colomer i Transports

Generals d’Olesa). Amb les targetes T-10 i T

50/30, Rodalies Renfe (tret de les estacions de

Sant Feliu de Llobregat, Gavà, Viladecans,

Castelldefels i Aeroport).

30 de junyS’integren amb els títols T-10, T 50/30, T-Mes

i T-Dia les empreses Asser, Cingles Bus, Fytsa i

Empresa Sagalés, i la resta d’operadors que

s’adhereixin al sistema.

13

barcelonamoure’s per barcelona

ELS TÍTOLS INTEGRATS ATM

T-10 IntegradaTargeta multiviatge que permet fer 10 desplaçaments integrats per les zones adquirides i en

totes les modalitats de transport. Títol multipersonal. Títol horari (temps d’utilització en funció

del nombre de zones).

T-50/30Targeta multiviatge que permet fer 50 desplaçaments integrats per les zones adquirides i en

totes les modalitats de transport. Validesa temporal: 30 dies consecutius des de la primera can-

cel·lació. Títol unipersonal. Títol horari (temps d’utilització en funció del nombre de zones).

T-MesTítol de transport que permet fer un nombre de desplaçaments il·limitat, vàlid per viatjar en

totes les modalitats de transport dins de les zones adquirides. Validesa temporal: 30 dies con-

secutius des de la primera cancel·lació. Títol personalitzat mitjançant DNI o carnets acredita-

tius dels operadors. Durant el primer trimestre d’aquest any, només és vàlid a la primera coro-

na i per un mes natural.

T-DiaTítol vàlid per a les zones adquirides i totes les modalitats de transport, nombre de viatges il·limi-

tat. Validesa temporal: un dia (el dia de la primera cancel·lació fins a l’aturada del servei). Títol

unipersonal. Durant el primer trimestre d’aquest any, només és vàlid a la primera corona.

L’Institut Municipal de Parcs i Jardins reposarà aquest

hivern un total de 2.847 arbres a la ciutat de Barcelona

que substituiran els exemplars que, per diferents raons,

han resultat malmesos al llarg del darrer any (ja sigui

per impactes de vehicles en accidents de trànsit, per cai-

gudes arran de fortes ventades, per malalties, etc.).

La campanya de substitució de falles produïdes en l’ar-

brat viari, que es fa anualment, va començar fa unes set-

manes i finalitzarà cap a mitjan mes de març. Es fa de

manera conjunta amb la campanya de poda i es desen-

volupa a l’hivern, coincidint amb el període d’aturada

vegetativa de les espècies de fulla caduca.

L’objectiu d’aquesta actuació és garantir la qualitat de

l’arbrat viari de la ciutat (que supera les 150.000 uni-

tats) i, per tant, de l’equilibri ambiental que aporta a la

ciutat. Pel que fa a la campanya de poda, està previst

podar 25.000 arbres en la campanya d’enguany.

Durant l’hivern es

plantaran2.900arbres nous

16

barcelona la ciutat

Plaça de les Glòries: aparcament i transport públic per 725 pessetes

La plaça de les Glòries ofereix un servei no gaire utilitzat pels ciutadans. És la tarjeta Metropark, que per la quanti-

tat de 725 pessetes permet deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha a sota la plaça i utilitzar el transport públic de

Barcelona durant pràcticament tot el dia.

La tarja Metropark és una bona opció per als conductors de fora de Barcelona que cada dia acudeixen a fer gestions a

la capital i es volen estalviar els embussos del centre. Especialment pels que entren a Barcelona per les rondes o l’auto-

pista A-19 procedents del Maresme, el Vallès o Girona. Poden deixar el cotxe aparcat per un temps màxim de 18 hores

al dia (de dilluns a dijous de cinc de la matinada a onze de la nit) i divendres, dissabtes i vigílies fins a la una de la mati-

nada). El mateix abonament serveix per desplaçar-se amb metro i autobús una persona sense límit de desplaçaments.

Els usuaris habituals d’aquest servei de la Societat Municipal d’Aparcaments i Transports Metropolitans de Barcelona

poden beneficiar-se d’un abonament setmanal (de dilluns a dissabte) per un preu de 3.000 pessetes.

La web de l’Ajuntament de Barcelona comptaamb una pàgina que ofereix, quasi en temps real,imatges sobre l’estat del trànsit en els principalscarrers i accessos. L’usuari accedeix a un plànolil·lustrat amb 26 icones que representen càmeresde video. Clicant sobre una d’elles, es pot obser-var l’estat de congestió en deu punts diferents deles rondes i en 16 del centre: Meridiana-Rio deJaneiro, plaça Antoni López, Marina, Túnel de laRovira, plaça dels Països Catalans, placesEspanya, Diagonal, carretera d’Esplugues,Velòdrom... El servei funciona les 24 hores deldia, si bé les imatges no són en rigorós directe;tenen un desfàs d’entre cinc minuts i un quartd’hora.

Dins de la mateixa web, un altre plànol mostra,pintats en diferents colors, la trama de carrers. Sila circulació en un carrer és molt fluïda s’utilitzael color blau; si és fluïda, el verd; si és densa, elgroc; si és molt densa, el taronja; i si hi ha con-gestions, el vermell. El plànol es pot observaramb més detall per districtes i ofereix informaciócomplementària sobre aparcaments i transportpúblic.

Així mateix, a la web es pot consultar la millorforma de desplaçar-se d’un punt a un altre i acce-dir a informació tan variada com la xarxa demetro i autobusos, les tarifes de les targes multi-viatge, els punts de lloguer de bicicletes, la xarxade carrils bici, el transport turístic, les illes devianants, el pacte per a la mobilitat o el funcio-nament del Centre de Control de Trànsit.

Tot plegat, una informació ben útil que el ciutadàpot consultar abans de sortir de casa, per aixípoder decidir el recorregut o el mitjà de transportmés adequat.

http://www.transit.bcn.es/

17

barcelonaen xarxa

Informaciódel trànsit en

directe

Dins el programa de Barcelona Neta, s’ha posat en marxa

un nou servei de recollida de mobles i trastos vells a domi-

cili. Només s’ha de trucar al 010 i es concertarà un dia, dins

d’un termini inferior a una setmana, per a què els serveis de

neteja municipals passin a recollir els mobles que ja no es

necessiten. Aquest sistema “personalitzat” suposa moltes

avantatges per a tothom: és més ràpid i còmode per als ciu-

tadans, i evita la presència d’objectes voluminosos al carrer.

El servei s’ofereix en dues modalitats:

1. RECOLLIDA A DOMICILI GRATUÏTA EN MENYSD’UNA SETMANAMitjançant una trucada telefònica al 010, es concreta un

dia en el que el moble o trasto vell s’ha de dipositar a

l carrer a partir de les 20 hores per a la seva recollida.

2. RECOLLIDA A DOMICILI EN MENYS DE 48 HORESÉs una opció que ofereix al ciutadà la possibilitat de con-

cretar dia i hora per fer la recollida de mobles, en un ter-

mini de menys de 48 hores. En aquest cas s’haurà d’abonar

una taxa, que variarà en funció de si el moble es baixa al

carrer (el preu és més baix) o si la recollida es fa directa-

ment a casa (més car), a l’hora convinguda. Aquest servei

no està disponible els caps de setmana.

En ambdòs casos, el servei no es es pot sol·licitar per a la

recollida de sanitaris, runes o altres restes d’obres als habi-

tatges.

Una tercera opció per a desfer-se dels mobles i trastos vells

és portar-los directament als nous Punts Verds que han

començat a funcionar a diferents zones de la ciutat. També

es recomana dipositar als Punts Verds els frigorífics, apa-

rells d’aire condicionat o qualsevol altre tipus d’electro-

domèstic amb clorofluorocarbons.

SERVEI ESPECIAL PER VALLVIDRERA I LES PLANESA Vallvidrera i Les Planes, la recollida de mobles vells es

farà dos cops al mes, de l’1 al 5 i del 15 al 20. Entre aques-

tes dates, els ciutadans podran deixar els mobles a uns con-

tenidors especials instal·lats per a aquesta funció.

18

barcelona què cal fer per...?

Per a més informació: Tel. 010Web: www.bcn.es/neta

Desfer-se dels mobles i trastos vells

barcelona Edita: Ajuntament de Barcelona. Direcció de Comunicació Corporativa i Qualitat. Consell d’Edicions iPublicacions: Vladimir de Semir (president), Enric Casas (coordinador), Mario Giménez (secretari), Joan-

Anton Benach, Assumpta Escarp, Jordi Marti, Francesc Navarro, Marta Continente, José Pérez Freijo,

Antoni Puig. Director: Francesc Navarro. Redacció: Felicia Esquinas, Gabriel Pernau, Carme Anfosso.

Redacció Districtes: Pilar Fernández (Ciutat Vella), Caridad Farré (Eixample), Josep Pasqual (Sants-

Montjuïc), Gemma Galvez (Les Corts), Teresa Gàmez (Sarrià-Sant-Gervasi), Isabel Pagés (Gràcia), Esther

Sust (Horta-Guinardó), Rosa Farga (Nou Barris), Susana Gómez (Sant Andreu), Ferran Martorell (Sant

Martí). Edició web: Ramon Muns. www.publicacions.bcn.es/BI. Disseny: Zinc design & communication.

Maquetació: Gerard Medina, Marta Costa i Cristina Vidal. Fotografia: Antonio Lajusticia, Luis Clúa, Manel

Socías, Rafael Escudé. Foto portada: Pere Vives. Han col·laborat en aquest número: Toni Puig.

Fotomecànica: Imatge i Producció Editorial. Impressió: Rotocayfo-Quebecor SA. Dipòsit Legal: 29175-94.

Barcelona és de color...De vegades és transpa-

rent i neta, d’altres grisa

i fosca. Però en general

és transparent.

Una estació de l’any?El mes de maig, perquè els arbres han tret la fulla i,

com que és un mes plujós i ventós, la ciutat està neta.

I també l’octubre perquè, un mes de temporals.

Mar o muntanya?Sense mar, Barcelona és inconcebible, però

Collserola també té espais molt atractius.

Canviaria Barcelona per...Per res. Alguna temporada que he viscut fora de

Barcelona, l’he trobat a faltar.

Què canviaria?Reduiria el trànsit tractant de perjudicar el mínim i

faria una ciutat més per al vianant.

Un personatge?Maragall, per exemple, que va fer força cosetes, o

algun compositor.

Un barri?Horta, on vaig viure, es va desgraciar amb el túnel, i

l’Eixample em sembla massa monòton. Em quedo

amb la varietat del Casc Antic.

Un edifici?El pavelló Mies Van der Rohe. No tot és modernisme.

Un record?Les passejades per Montjuïc quan era al front del

parc meteorològic, passejant per la natura en plena

Barcelona, veient passar les estacions.

A més de l’exhibició

de la col·lecció per-

manent, els museus

municipals progra-

men exposicions

temporals -ja siguin producció pròpia o bé externa-, que

conviden a revisitar-los, i els converteixen en centres

dinàmics, generadors de cultura.

Per a l’any 2001 hi ha previstes prop de 30 exposicions,

entre les quals destaquen dues al Museu Picasso

–”Albert Gleizes” i “Picasso eròtic”–, la segona mostra

del cicle Meditrerraneum, després de l’èxit de

“Deesses” –”Aliments sagrats. Pa, vi i oli a la Mediter-

rània antiga”–, una mostra sobre els mamífers que

poblaven la península abans de la presència humana fa

20 milions d’anys al Museu de Zoologia, una sobre l’o-

bertura de la Via Laietana al Museu d’Història de la

Ciutat, una sobre l’exposició que Frederic Marès va fer

a Madrid l’any 1926 i tres mostres al Museu de les Arts

Decoratives, l’una El laboratori de la joieria, de peces

de joiers catalans, i

dues integrades dins

la Primavera del

Disseny: una antolo-

gia de les obres de

l’artista italià Ales-

sandro Mendini i els

mobles dissenyats

per Mies van der

Rohe.

Les exposicionsde l’any2001

La Barcelona d’...

19

barcelonabreus

Alfred Rodríguez Picó