Ball de forja

A R T I B ’ 0 9

Govern de les Illes BalearsConselleria d’Educació i Cultura

ConsellerBartomeu Llinàs Ferrà

Director general de CulturaPere Joan Martorell Castelló

Cap del Departament de CulturaCatalina Ferrando Ballester

Secció d’Arts Plàstiques i ExposicionsM. Antònia Cantarellas Socias

PubliCACió

ProduccióGovern de les Illes BalearsConselleria d’Educació i Cultura

CoordinacióM. Antònia Cantarellas Aina Picó

TextosCarme RieraJoan CompanyJoan MartorellBernat Cabot

FotografiaGuillem Crespí

Revisió lingüísticaServei de Política de Normalitza-ció Lingüística de la Conselleria d’Educació i Cultura

Disseny i maquetaciówww.gdos.net

impressióIngrama S.A.

iSbN: 978-84-96816-91-6Dipòsit legal: PM-21-2010

© D’aquesta edició:Govern de les illes balearsConselleria d’Educació i Cultura© De les imatges: els autors© Dels textos: els autors

Aquesta publicació es va presentar el mes de març de 2010 amb motiu de l'exposició itinerant de les obres de Crespí i Alemany, que es mostrarà a diversos indrets acompanyant actuacions musicals de les illes balears.

AUDITORIUM DE PALMA DE MALLORCA

crespí i alemany

És sabut que l’art desitja crear el món de bell nou. I de totes les disciplines artístiques, és

igualment sabut que la música n’és la més abstracta, la més desvinculada de qualsevol

model previ. Aquesta condició fugissera la converteix, per tant, en un repte de primer

ordre per als creadors que, des d’altres vessants, intenten recollir la naturalesa musical.

La literatura ho ha provat i, quan l’autor nomia Thomas Mann o Bartomeu Rosselló-

Pòrcel, el resultats han estat colpidors. Les arts plàstiques també s’han emmirallat en la

música, trobant en diversos estils abstractes la millor forma d’acostar-se a l’experiència

d’escoltar Bach. Però és una operació difícil, i sols els artistes més autoexigents poden

intentar-ho, sempre amb el dubte de si el resultat serà un triomf o una fallida gloriosa.

Guillem Crespí n’ha sortit triomfant. Aquestes no són les paraules d’un crític d’art, ni ho

han de ser, però la contemplació de l’obra d’aquest creador no deixa lloc al dubte ni a

la indiferència. El metall de les seves escultures té una lleugeresa impensable, i tots els

seus instruments semblen dúctils, generadors d’una onada de sentits. Són peces d’art que

tenen ritme, per dir-ho així.

En tot cas, el projecte de Crespí és ambiciós, i el catàleg que teniu a les mans ha aconse-

guit estar a la seva alçada. El text de Carme Riera, la nostra Escriptora de l’Any, és molt

aclaridor i està escrit des d’un entusiasme que s’encomana. Les partitures de Joan Com-

pany, Joan Martorell i Bernat Cabot permeten aprofundir en la sensació que, en efecte, la

sinestèsia s’ha produït: aquesta pintura, aquesta escultura, tenen sonoritat. Són música.

BARToMEu LLInàS FERRàConseller d’Educació i Cultura

9Paraules per acompanyar la pintura i l’ escultura de Guillem Crespí

CARME RIERA

13JoAn CoMPAny I FLoRIT

14Ball de forja

JoAn MARToRELL

15CATàLEG

16 i 32BERnAT CABoT

49ExPoSICIonS IndIvIduALS

50ExPoSICIonS CoL·LECTIvES

52PREMIS I noMInACIonS

55oBRA En MuSEuS I InSTITuCIonS

56TEXTOS EN CASTELLANO

58ENGLISH TEXT

9

Paraules per acompanyar la pintura i l’ escultura de Guillem Crespí

Em demana Guillem Crespí i Alemany unes paraules per tal d’ acompanyar la seva ex-

posició. Tot i que la seva obra no necessita cap tipus de presentació ni menys encara d’

aval perquè per ella mateixa és importat i força reconeguda, complesc amb molt de gust

l’ encàrrec, com admiradora d’ aquest pintor i escultor mallorquí.

durant molt de temps, i en especial a les acaballes del segle xIx i principis del xx, un seguit

de pintors nacionals i internacionals visitaren Mallorca atrets, especialment per la llum illenca

que intentaren traslladar als seus quadres. L’ interès per captar la llum és, al meu entendre, l’

element que uneix, per exemple, el grup de pintors que s’ instal·len a Pollença - Anglada Ca-

marasa, Cittadini, Bernaregi o els que visiten els mateixos indrets i ho corroboren a les seves

teles, com Rusiñol o Mir. Tal vegada un dels secrets essencials de la bellesa és, precisament,

la llum que emana, una llum que també i tan bé sap copsar Guillem Crespí.

Crespí és de Santa Margalida, això vol dir del Pla de Mallorca, el poble- no els dominis

del seu ajuntament al qual pertany el desastre urbanístic de Can Picafort i Son Serra

de Marina- no ha sofert l’ envestida turística que n’ ha contaminat tants d’ altres i la

vida tranquil·la dels seus habitants, encara bastant lligada als treballs i els dies, juga

a favor de l’ obra del nostre artista. A Santa Margalida hi té l’ estudi on pot treballar

sense sorolls ni impediments, pendent només de convertir en pintura i escultura la seva

interpretació del món.

Si algú em preguntés quins elements són fonamentals en aquesta interpretació diria,

que, a bandada de l’ entorn ofert pels fruits de la terra que l’ envolta, tan presents en

la seva trajectòria, la música ocupa un paper destacadíssim. Com poden la pintura i l’

escultura interpretar música? Crespí resol el seu concert pictòric oferint-nos els instru-

ments dels quals surt. Empra les seves formes per tal d’ evocar els sons que ens permetin

gaudir de la lectura d’ uns determinats pentagrames.

La interrelació entre les diverses arts han preocupat i ocupat als artistes, i de manera

especial als simbolistes que intentaren fins i tot organitzar concerts d’ olors. Jo crec que

la voluntat pictòrica i escultòrica de Guillem Crespí no és lluny de cercar correspondèn-

cies entre les arts diverses i aquestes correspondències els nostres sentits les capten de

manera sinestèsica, ja que de la seva pintura i escultura surt música que sentim amb els

ulls, mentre contemplem la seva obra.

9

CARME RIERA

10 Als tons de la paleta de Crespí hi ha una preferència pels colors de la natura, els ocres,

marronencs de la terra, els grisos dels cels de l’ hivern serveixen de rerefons de l’ objecte

que esdevé subjecte del quadre que de vegades podríem considerar un bodegó si entenem

com a tals la pintura d’ objectes de tan llarga tradició a l’ art occidental.

Els bodegons sovint tenien un sentit simbòlic - present ja en els que podem considerar

com antecedents, em referesc als trobats a les tombes dels antics egipcis- que s’ inten-

sificà a partir de l’ edat mitjana amb la presència d’ algun element, bé fora un crani o un

animaló fastigós- un ratolí, una mosca o un escarabat, com podem veure, per exemple, a

la pintura de Flegel, un pintor que a mi m’ entusiasma- que entre flors, fruits o menjars

deliciosos introdueix un element inquietant, negatiu o contaminador. Tot és efímer i

caduc, ens adverteix, i en conseqüència la nostra existència està amenaçada, tal i com

més endavant destacaran les “vanitas” que tants cops apareixen a la pintura barroca..

En certa mida ve a dir el mateix que la sentència clàssica: latet anguis in herba, entre les

flors glateix la serp...

A partir del segle xvIII, els bodegons, que es segueixen conrreant, van perdent les con-

notacions simbòliques o fins i tot al·legòriques de l’ època barroca i serveixen als pintors

per destacar els objectes que els atrauen i alhora experimentar amb la tècnica, construint

i deconstruit, penso amb Picasso, Braque o Gris que també empraren instruments musi-

cals, igual que Guillem Crespí.

El joc amb els rerefons, les tècniques mixtes, les líniess que suggereixen els contorns dels

instruments, que de vegades pareixen surar dins una atmosfera màgica, són aspectes perso-

nalíssims que situen els bodegons de Guillem Crespí en la història de l’ art contemporani.

Als tons de la paleta de Crespí hi ha una preferència pels colors de la natura, els ocres,

marronencs de la terra, els grisos dels cels de l’ hivern serveixen de rerefons de l’ objecte

que esdevé subjecte del quadre que de vegades podríem considerar un bodegó si entenem

com a tals la pintura d’ objectes de tan llarga tradició a l’ art occidental.

Els bodegons sovint tenien un sentit simbòlic - present ja en els que podem considerar

com antecedents, em referesc als trobats a les tombes dels antics egipcis- que s’ inten-

sificà a partir de l’ edat mitjana amb la presència d’ algun element, bé fora un crani o un

animaló fastigós- un ratolí, una mosca o un escarabat, com podem veure, per exemple, a

la pintura de Flegel, un pintor que a mi m’ entusiasma- que entre flors, fruits o menjars

deliciosos introdueix un element inquietant, negatiu o contaminador. Tot és efímer i

caduc, ens adverteix, i en conseqüència la nostra existència està amenaçada, tal i com

més endavant destacaran les “vanitas” que tants cops apareixen a la pintura barroca..

En certa mida ve a dir el mateix que la sentència clàssica: latet anguis in herba, entre les

flors glateix la serp...

A partir del segle xvIII, els bodegons, que es segueixen conrreant, van perdent les con-

notacions simbòliques o fins i tot al·legòriques de l’ època barroca i serveixen als pintors

per destacar els objectes que els atrauen i alhora experimentar amb la tècnica, construint

i deconstruit, penso amb Picasso, Braque o Gris que també empraren instruments musi-

cals, igual que Guillem Crespí.

El joc amb els rerefons, les tècniques mixtes, les líniess que suggereixen els contorns dels

instruments, que de vegades pareixen surar dins una atmosfera màgica, són aspectes perso-

nalíssims que situen els bodegons de Guillem Crespí en la història de l’ art contemporani.

L’art és gairebé tan antic com la humanitat. La música apareix a la història de la civilit-

zació al mateix temps que les arts plàstiques. Ambdues han anat per camins i viaranys

propis i, també, s’han complementat al llarg dels segles: des de l’art egipci, la ceràmica

grega, especialment durant el romànic, on la música envaeix les figuracions escultòri-

ques … fins als nostres dies.

El pintor margalidà Guillem Crespí i Alemany ens presenta una exposició de pintura i

escultura de temàtica musical dins un espai que ens serveix de pòrtic i unió entre les

arts plàstiques i la música, com un preludi visual i auditiu que precedeix els concerts de

l’orquestra Simfònica de Balears.

un dels primers exemples d’iconografia dels àngels músics a l’art occidental s’observa al

Pòrtic de la Glòria de la Catedral de Santiago —enguany s’hi celebra el xacobeo 2010— on

el Maestro Mateo (1188) va esculpir un meravellós conjunt instrumental de fídules, arpes,

salteris, etc. Posteriorment, a Mallorca, també podem trobar i contemplar, al Portal dels

Apòstols o al Mirador de la Seu, una gran colla d’àngels instrumentistes (amb cornamuses,

violes de braç, salteri gòtic …) que testifiquen la sempre eterna atracció de les arts.

Guillem Crespí ens convida a gaudir d’una selecció de l’univers dels instruments musicals

(cordòfons, aeròfons, idiòfons ...) a través de la pintura —tela i paper— i de l’escultura

—en ferro—: línies sinuoses, cromatismes, variacions, tons i colors donen vida a objectes

sonors perquè, com ell creu, el maridatge entre ambdues disciplines artístiques ha existit

i perdurarà sempre.

La teoria de la relació entre el so i el color és natural: en pintura s’utilitzen termes com

tons (apagats, vius, forts); en el llenguatge musical es parla de cromàtic, coloració…

Entre els músics, l’exemple més comú de sinestèsia és el que relaciona certs colors amb

el timbre de certs instruments. Fins i tot hi ha escriptors que han “definit” els colors de la

música d’alguns compositors: la de Mozart és blava, la de Chopin és verda, la de Wagner

és lluminosa, amb colors canviants...Tot això podreu trobar mirant i escoltant l’obra de Crespí i Alemany.

13

JoAn CoMPAny I FLoRITDirector fundador de la Coral universitària de les illes balears. Director artístic del Coro de la Orquesta Sinfónica de Galicia

14

BALL dE FoRJA

una peça de ferro morta que pren forma gràcies a la forja, als cops de

martell subtilment repartits per acabar transformant-se en art.

La música, escrita a ritme de vals, intenta transmetre la delicadesa

del ball que el martell ha de fer damunt del ferro contrastant amb les

enèrgiques martellades, col·locades magistralment.

Amb les seves escultures, en Guillem em transmet la sensibilitat de

qui dóna vida.

Joan Martorell

14

15

Sense títolFerro200 x 110 x 81 cm

16

El violí, instrument de palau i de la noblesa,

però també instrument del poble i del carrer, ha

estat capaç d’influir i seduir un gran nombre de

compositors i artistes plàstics, ja sigui per la seva

sonoritat, suau i enèrgica, alegre i misteriosa, o

tal vegada per la seva forma sinuosa i elegant, tan

propera al cos femení. una bella mostra d’aquesta

seducció entre l’instrument i l’artista plàstic la

tenim a l’obra de Guillem Crespí.

Per l’espontaneïtat, frescor i seducció de la

teva obra t’adjunt aquest fandango sota el títol

Fandango per regalar, amb lletra de Miquela Lladó

i música de Bernat Cabot, de Música nostra.

Fandango per regalar

un gorg ple de lluna plena

avui et vull regalar

i el cant de les caderneres

quan es canten festejant .

un llençol de cel blau,

un estel,

un nigul de la serra;

una posta de sol,

i un redol, d’ombres d’arbres vius en flors.

Tot això i més coses et voldria regalar.

una terra verge i neta

et voldria regalar.

El color de les muntanyes

i l’escuma de la mar.

La remor d’un torrent

uns esculls,

el mirall d’una cala.

una tanca amb un hort,

una font,

tots els peixos dins el port.


Les paraules més polides,

et voldria regalar, i uns costums perquè sabessis

d’allà on véns i cap on vas.

Les més belles cançons,

bells records, tradicions i rondalles.

L’alegria d’un ball,

d’un mercat,

d’un bon vi, d’un bon menjar.


Bernat Cabot

16

17


18 Sense títolFerro35 x 26 x 28 cm

20


21


22


23


28


29


30 Sense títolFerro40 x 25,5 x 23 cm

32

La imatge dels dos violins abraçant-se evoca d’alguna manera el diàleg que vivaldi, de manera

imaginativa i genial, estableix entre ells, com a dos éssers que senten, que viuen, que parlen.

Per això he escollit el concert L’Estro armonico, concert núm. 8 en La Menor per a dos violins, d’Antonio Vivaldi.

Antonio vivaldi, compositor venecià que va viure entre 1678 i 1741, va compondre multitud de

concerts per a instruments solistes, sobretot per a instruments d’arc, com el violí o el violoncel.

Concretament l’any 1711 es va publicar, amb l’imaginatiu títol de “L’Estro armonico”, una

col·lecció de dotze concerts, entre els quals es troba el núm. 8, en la tonalitat de La menor i escrit

per a dos violins solistes, corda i baix continu, amb el número de catàleg Rv 522.

Bernat Cabot

32

33

Sense títoltècnica mixta / tela100 x 80 cm

34


35


36


37


38 Sense títoltècnica mixta / tela100 x 80 cm

40

Sense títoltècnica mixta / paper65,5 x 50 cm

41

Sense títoltècnica mixta / paper65,5 x 50 cm

42

Sense títoltècnica mixta / paper50 x 50 cm

43


44


45


46


47


49 1995 - xII Fira d’Abril de Santa

Margalida (Mallorca)- Sa Capella Fonda. Maria

de la Salut (Mallorca)

1996 - “ous a l’art”. Sala Els

Cavallets. Sa Pobla (Mallorca)

1998- “natura’rt amb

Llimona”. Sala d’exposicions Sa nostra. Sa Pobla (Mallorca)

- “La Beata 98”. Sala de l’Ajuntament de Santa Margalida (Mallorca)

1999 - “dos Artistes”. Roxana

Basso-Guillem Crespí.

2000 - Colònia de Sant Pere.

Artà (Mallorca)- Banca March. Manacor

(Mallorca)- Sala S’Agrícola.

Manacor (Mallorca)- Sala Ajuntament de

Sineu (Mallorca)- Casa de Cultura.

Ajuntament de Felanitx (Mallorca)

2001 - “un tros de natura”. Club

diario de Mallorca. Palma - Galeria Baleàric Art.

Sencelles (Mallorca)

2002 - “Pintures”. Galeria

Marimón. Can Picafort (Mallorca)

- Galeria navarro. Palma - Galeria Taüll. Barcelona 2003 - Centre Cultural

Blanquerna. Madrid - Galeria dionís

Bennàssar. Madrid - Can Janer Galeria d’Art.

Inca (Mallorca)

2004 - Matisos, Galeria d’Art.

Colònia de Sant Jordi (Mallorca)

- “Somiant Joguines” Galeria Fran Reus, Centre d’Art. Palma

2006 - Galeria Marimón. Can

Picafort (Mallorca)

2007 - Can Janer Galeria d’Art.

Inca (Mallorca)- “Trancant colors”.

Galeria Fran Reus, Centre d’Art. Palma

- “Instru-ments”. Església de la Misericòrdia. Palma

- Acte inaugural Son Ciurana. Ariany (Mallorca)

2008 - “La boira dels

Instruments”. Matisos, Galeria d’Art. Colònia de Sant Jordi (Mallorca)

- “del fruit a l’instrument”. Sala Sa Rectoria. Santa Margalida (Mallorca)

- Sala Can Pere Ignasi. Campos (Mallorca)

- Sala de l’Auditori. Porreres (Mallorca)

- Claustre de Sant domingo. Inca (Mallorca)

2009 - Museu de Menorca.

Maó - “L’edat de les muses”.

Espai Can Fondo. Alcúdia (Mallorca)

ExPoSICIonS IndIvIduALS

50 1995 - III Trobada de Pintura,

escultura i dibuix de Marratxí (Mallorca)

1997 - ”Per Amor a l’art”.

Palma - IFEBAL. Palma - Sala Magna del Poble

Espanyol. Palma

1999 - Sala Sol y Mar.

varadero. Cuba - 4t Saló Internacional

d’Arts Plàstiques ACEA. Barcelona

- Galeria d’art BM. Granollers. Barcelona

- Sala Acaps. France Monde, Marsella (França)

- Fira de mostres del Pilar 99. Saragossa

- “o Eclectismo do Terceiro Milénio”. Quinta das Cruzadas, Centro de Exposiçoes.

Arte e Multimedia. Sintra. (Portugal)

- “6º Trofeo Remo Brindisi”. Castello Estense. Medola, (Itàlia)

- 5è Saló Internacional d’Arts Plàstiques ACEA. Barcelona

2000 - “Pequeño formato”.

Quinta das Cruzadas, Linhó. Sintra (Portugal)

- “L’an 2000 vu par nos artistes”. Galerie Artitude Art contemporain. París (França)

- “Exposició de Primavera”. Galeria Marimón. Can Picafort (Mallorca)

- Galeria Hexalfa. Lisboa (Portugal)

- “2a trobada d’artistes al Baix Ebre”. Centre de Comerç de Tortosa (Tarragona)

- “Homenaje a Will Faber”. Sala Bergara, BBv. Barcelona

- “Entorno del siglo xIv español”. Castillo Mora de Rubielos. Teruel

- 6è Saló Internacional d’Arts Plàstiques ACEA. Barcelona.

- “Artisti in Fiera”. Feria Internacional Bolònia (Itàlia)

- World festival of art on paper. Slovenski trg 1 4000 Kranj. Eslovènia

- xxvIII Salon du val d’or. Espace des Chaumes MEILLAnT. França

- 25 Salon internacional de Buixères. Les Mines. França

- “Gran format”. Galeria Marimon. Can Picafort (Mallorca)

- “Envia(rte)”. Espacio F Galeria de arte. Madrid.

- Col·lectiva de nadal. Estudi Conceptes. Sineu (Mallorca)

2001 - “Artisti spagnoli del

terzo millennio”. Galeria EuropART. Bolònia (Itàlia).

- decor-Expo/Art. new york.

- Galeria Barcelona - “Spring into Art”.

Artesanos Art Gallery. Miami

- xIx Salon Internacional du val de Cher. França

- Saló d’Art de Reus - “Arte, Poesía y Música”.

Associació Cultural “ Circolo Ferrari” Palau Robellini. Acqui-Terme. Itàlia

- MAC’21 4rta. Feria de arte contemporáneo de Marbella

- Galeria Artitude. Paris (França)

- “Plástica Española de hoy”. Artesanos Art Gallery. Miami

- 53 Frankfurter Buchmesse. Frankfurt

- Les artistes d’ACEA a Paris. Artitude, Art Contemporain París (França)

ExPoSICIonS CoL·LECTIvES

51 2002 - Arte Sevilla. Feria de

Arte Contemporáneo. Palau d’ Exposicions i Congressos de Sevilla.

- “Homenatge a xam”. Club diario de Mallorca. Palma

- Galeria Taüll. Barcelona - “Mardavall quaranta

artisti contemporanei de l’isola di Maiorca”. Galleria Lazzaro. Milà (Itàlia)

- “Exposició d’estiu”. Galeria navarro. Palma

- nit de la Cultura. Casal Balaguer. Palma

- Galeria Marimón. Can Picafort (Mallorca)

- octubre 2002. Museu i Fons Artístic de Porreres. Mallorca

2003 - Galeria Marimón. Can

Picafort (Mallorca)- Galeria navarro. Palma - Galeria Taüll. Barcelona - Galeria Can Janer. Inca - “Rondo. Tema eròtic”.

Galeria dionis Bennassar. Madrid

- “El juguete como pretexto”. Centre Puerta de Toledo. Madrid

- Matisos Galeria d’Art. Colònia de Sant Jordi (Mallorca)

- ”Evolució”. Galeria Fran Reus. Palma

2004 - Galeria Joan oliver

“Maneu”. Palma - Matisos Galeria d’Art.


- “Quinze Artistes a la Rectoria”. Santa Margalida (Mallorca)

- “Ajuda als animals Salvatges” Galeria Fran Reus. Palma

- Galeria Marimón. Can Picafort (Mallorca)

- “Index Art”. Castell de Benidormiens. Castell d’Aro. Girona

2005 - Galeria Fran Reus.

Palma - Galeria Marimón. Can

Picafort (Mallorca)- Galeria Comas.

Barcelona - Galeria Joan Planellas.

Tossa de Mar. Girona



Picafort (Mallorca)- Galeria Comas.

Barcelona - Galeria Joan Planellas.

Tossa de Mar. Girona - Matisos, Galeria d’Art.


2007 - “In vino veritas 16

artistes al vi”. Galeria Fran Reus. Palma


Palma - “Botart”. Bodegues Can

Ribas. Consell. Mallorca - “Botart”. Círculo de

Bellas Artes. Madrid - Galeria Joan Planellas.

Tossa de Mar (Girona)- Ajuntament de Porreres.



Picafort (Mallorca)- “Botart”. Santa

Margalida (Mallorca)- Can Janer Galeria d’Art.

Inca (Mallorca)- “Illes Sense Fronteres”.

Art Center Berlin. Berlin (Alemanya)

- “Illa6”. Museu Can Planes. Sa Pobla (Mallorca)

- Centre Cultural d’Inca. Mallorca

- “Artefacto”. Espai d’art Gelosia. Palma (Mallorca)

- Acte inaugural Casal Joan Mascaró i Fornés. Santa Margalida (Mallorca)

52 1999 - 2n Premi de pintura

Bodegó. Interior 4t Saló Internacional d’Arts Plàstiques ACEA. Barcelona

- Menció de mèrit al “Premio di Pittura, trofeo Remo Brindisi” Europ’Art. (Itàlia)

- Concessió de menció d’Honor al 5è Saló Internacional d’Arts Plàstiques ACEA. Barcelona

2000 - Premi especial del

jurat per la qualitat i l’originalitat de l’obra. Artitude. Art contemporain. París (França)

- Primer premi Aquarel·la contemporània. Barcelona

- Premi millor artista estranger “xxvIII Salon du val d’or”. Espace des Chaumes Meillant. França.

2008 - Primer premi vI Edició

Internacional del Certàmen d’Art Creatiu Aina Maria Lliteras.

Seleccionat

1993 - Iv Certamen

Internacional de Pintura de Binissalem (Mallorca)

1995 - vII Certamen de

Pintura de Son Carrió (Mallorca)

1999 - v Exposició nacional de

Pintura i vI Exposició nacional de Fotografia. vinos de la Mancha. Alcázar de San Juan (Ciudad Real)

- “xLvIII Exposición de otoño, de la Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungría”. Sevilla

2000 - I Certamen

Internacional de Pintura “Royal Premier Hoteles”. Torremolinos (Màlaga)

- “World festival of art on paper” Slovenski trg 1 4000 Kranj. Eslovènia

- 16 Premi de Pintura Antònia Mir. Lleida

Nominacions

1999 - Monogràfic: Guillem

àngel Crespí, pintor. Canal 4Tv. Palma

2000 - Els pintors de la Galeria

Baleàric Art. Sencelles. Canal 4Tv. Palma

- La gent dels nostres pobles. Santa Margalida. Canal 4Tv. Palma

- Els pintors de la Galeria d’art contemporani Marimón, Can Picafort. Mallorca . Canal 4Tv. Palma

2002 - Programa artista: Crespi i Alemany. Canal 4Tv. Palma - ”Academico asociado”

per la Academia Internazionale Greci-Marino. Itàlia

- Programes Audivisuals

PREMIS I noMInACIonS

55MACMA. Museu d’Art Contemporani de Mallorca. Sa Pobla (Mallorca)

Fundació Joan Beltran. Campanet (Mallorca)

Col·lecció Grup Serra

Ajuntament de Santa Margalida (Mallorca)

Ajuntament de Campos (Mallorca)

Ajuntament de Maria de la Salut (Mallorca)

Ajuntament de Sa Pobla (Mallorca)

Col·lecció Canal 4 Tv. Palma

The Mardavall Art Collection (Mallorca)

Museu de Porreres (Mallorca)

Col·lecció Agrupació s’Agrícola de Manacor (Mallorca)

Col·lecció diario de Mallorca

Col·lecció Banca March

oBRA En MuSEuS I InSTITuCIonS

56

TEXTOS EN CASTELLANO

Palabras para acompañar la pintura y la escultura de Guillem Crespí Carme Riera Me pide Guillem Crespí i Alemany unas palabras para acompañar su exposición. Aunque su obra no necesita ningún tipo de presentación y menos aún de aval, ya que por ella misma es importante y muy reconocida, cumplo con mucho gusto el encargo, como admiradora de este pintor y escultor mallorquín.durante mucho tiempo, y en especial a finales del siglo xIx y principios del xx, una serie de pintores nacionales e inter-nacionales visitaron Mallorca atraídos, especialmente por la luz isleña, que intentaron trasladar a sus cuadros. El interés por captar la luz es, a mi entender, el elemento que une, por ejemplo, al grupo de pintores que se instala Pollensa - An-glada Camarasa, Cittadini, Bernaregi- o los que visitan los mismos lugares y lo corroboran en sus telas, como Rusiñol o Mir. Tal vez, uno de los secretos esenciales de la belleza es, precisamente, la luz que emana, una luz que también y tan bien sabe captar Guillem Crespí. Crespí es de Santa Margalida, esto quiere decir del Pla de Mallorca, el pueblo -no los dominios de su ayuntamiento al que pertenece el desastre urbanístico de Can Picafort y Son Serra de Marina-. Su pueblo no ha sufrido la embestida turística que ha contaminado tantos otros y limitado la vida tranquila de sus habitantes, la cual aunque bastante ligada a los trabajos y los días, juega a favor de la obra de nuestro artista. En Santa Margalida tiene el estudio donde puede trabajar sin ruidos ni impedimentos, pendiente sólo de convertirse en pintura y escultura su interpretación del mundo. Si alguien me preguntara qué elementos son fundamentales en esta interpretación, diría que, dentro del entorno que le ofrecen los frutos de la tierra que le rodea, tan presentes en su trayectoria, la música desempeña un papel destacadí-simo. ¿Cómo pueden la pintura y la escultura interpretar música? Crespí resuelve su concierto pictórico ofreciéndonos los instrumentos de los que sale. Emplea sus formas con el fin de evocar los sonidos que nos permitan disfrutar de la lectura de unos determinados pentagramas.La interrelación entre las diversas artes han preocupado y ocupado a los artistas, y de manera especial a los simbolistas que intentaron incluso organizar conciertos de olores. yo creo que la voluntad pictórica y escultórica de Guillermo Crespí no está lejos de buscar correspondencias entre las artes diversas y estas correspondencias nuestros sentidos las captan de manera sinestésica, ya que de su pintura y escultura sale música que sentimos con los ojos, mientras contemplamos su obra. En la paleta de tonos de Crespí hay una preferencia por los colores de la naturaleza, los ocres, el pardo de la tierra, los grises de los cielos del invierno sirven de trasfondo del objeto que se convierte en sujeto del cuadro que a veces, podría-mos considerar un bodegón si entendemos como tales la pintura de objetos de tan larga tradición en el arte occidental. Los bodegones a menudo tenían un sentido simbólico -presente ya en los que podemos considerar como antecedentes, me refiero a los encontrados en las tumbas de los antiguos egipcios- que se intensificó a partir de la edad media con la presencia de algún elemento, bien fuera un cráneo o un animalito asqueroso como un ratón, una mosca o un escarabajo, como podemos ver, por ejemplo en la pintura de Flegel, un pintor que a mí me entusiasma -que entre flores, frutos o comidas deliciosas introduce un elemento inquietante , negativo o contaminador. Todo es efímero y caduco, nos advier-te, y en consecuencia nuestra existencia está amenazada, tal y como más adelante destacarán las “vanitas” que tantas veces aparecen en la pintura barroca. En cierta medida viene a decir lo mismo que la sentencia clásica: latet Anguis in herba, entre las flores latía la serpiente.A partir del siglo xvIII, los bodegones que se siguen realizando van perdiendo las connotaciones simbólicas o incluso alegóricas de la época barroca, y sirven a los pintores para destacar los objetos que los atraen y al mismo tiempo ex-perimentar con la técnica, construyendo y deconstruyendo. Pienso en Picasso, Braque o Gris que también utilizaron instrumentos musicales, al igual que Guillem Crespí.El juego con trasfondo, las técnicas mixtas, las líneas que sugieren los contornos de los instrumentos, que a veces pa-recen flotar en una atmósfera mágica, son aspectos personalísimos que sitúan los bodegones de Guillem Crespí en la historia del arte contemporáneo.

57

Joan Company

El arte es casi tan antiguo como el hombre. La música aparece en la historia de la humanidad al mismo tiempo que las artes plásticas y ambas han ido por caminos y senderos propios y, también, se han complementado a lo largo de los siglos: desde el arte egipcio, la cerámica griega, especialmente durante el románico donde la música invade las figura-ciones escultóricas... hasta nuestros días. El pintor Margalida, Guillem Crespí i Alemany, nos presenta una exposición de pintura y escultura de temática musical dentro de un espacio que nos sirve de pórtico y unión entre las artes plásticas y la música, como un preludio visual y auditivo que precede a los conciertos de la orquesta Sinfónica de Baleares. uno de los primeros ejemplos de iconografía de los ángeles músicos arte occidental se observa en el pórtico de la gloria de la Catedral de Santiago -este año se celebra el xacobeo 2010 - donde el Maestro Mateo (1188) esculpió un maravi-lloso conjunto instrumental de fídula, arpas, salterios, etc. Posteriormente, en Mallorca también podemos encontrar y contemplar, en el Portal de los Apóstoles o el Mirador de la Seu, una gran grupo de ángeles instrumentistas (con corna-musas, violas de brazo, salterio gótico...) que atestiguan la siempre atracción de las artes.Guillem Crespí nos invita a disfrutar de una selección del universo de los instrumentos musicales (Cordófonos, aerófonos, idiófonos...) a través de la pintura -tela y papel- y de la escultura -en hierro-: líneas sinuosas, cromatismos, variaciones, tonos y colores dan vida a objetos sonoros que, como él cree, el maridaje entre ambas disciplinas artísticas ha existido y perdurará siempre. La teoría de la relación entre el sonido y el color es natural: en pintura se utilizan términos como tonos (apagados, vivos, fuer-tes), en el lenguaje musical se habla de cromático, coloratura... Entre los músicos, el ejemplo más común de sinestesia es el que relaciona ciertos colores con el timbre de ciertos instrumentos. Incluso hay escritores que han particularizado los colores a algunos compositores: la música de Mozart es azul, la de Chopin es verde, la de Wagner es luminosa con colores cambiantes. Todo ello puede encontrarse mirando y escuchando la obra de Crespí i Alemany.

BAILE dE fOrjA Joan Martorell

una pieza de hierro muerta que toma forma gracias a la forja, los golpes de martillo sutilmente repartidos para acabar transformándose en arte. La música, escrita a ritmo de vals, intenta transmitir la delicadeza del baile que el martillo debe hacer sobre el hierro contrastando con los enérgicos martillazos dispuestos magistralmente. Con sus esculturas, Guillem me transmite la sensibilidad de quien da vida.

Bernat Cabot

El violín, instrumento de palacio y de la nobleza, pero también, instrumento del pueblo y de la calle, ha sido capaz de influir y seducir a gran número de compositores y artistas plásticos, ya sea por su sonoridad suave y enérgica, alegre y misteriosa, o tal vez por su forma sinuosa y elegante tan cercana al cuerpo femenino. una bella muestra de esta seduc-ción entre el instrumento y el artista plástico la tenemos la obra de Guillem Crespí. Por la espontaneidad, frescura y seducción de tu obra te adjunto este fandango bajo el título Fandango para regalar, letra de Miquela Lladó y música de Bernardo Cabot, Música nostra.

La imagen de los dos violines abrazándose evoca de alguna manera el diálogo que vivaldi, de forma imaginativa y genial, establece entre ellos, como dos seres que sienten, que viven, que hablan. Por eso he escogido el concierto L’Estro armónico, concierto núm. 8 en La Menor para dos violines, de Antonio vivaldi. Antonio vivaldi, compositor veneciano que vivió entre 1678 y 1741, compuso multitud de conciertos para instrumentos solistas, sobre todo para instrumentos de arco, como el violín o el violonchelo, concretamente el año 1711 se publicó con el imaginativo título de “L’Estro armónico”, una colección de doce conciertos, entre los que se encuentra el núm. 8, en la tonalidad de la menor y escrito para dos violines solistas, cuerda y bajo continuo con el n º de catálogo Rv 522.

58

ENGLISH TEXT

Words to accompany the paintings and sculpture by Guillem Crespí Carme Riera Guillem Crespí i Alemany asked me to say a few words to go along with his exhibit. Although his work does not need any type of presentation, much less any warranty since the work itself is significant and widely recognized, as an admirer of this Majorcan painter and sculptor it gives me great pleasure to accede to his request,.For a long time, especially near the end of the 19th century and the beginning of the 20th, a number of national and international painters visited Mallorca, attracted especially by the island light, which they attempted to imbue in their paintings. This interest in capturing the light is, to my understanding, the key element that joins, for example, the group of painters that settled in Pollensa - Anglada Camarasa, Cittadini, Bernaregi- or those who visited such places and melded it into their canvases, such as Rusiñol or Mir. Perhaps one of the essential secrets of beauty is indeed the light that emanates forth, a light that Guillem Crespí knows also and so well how to capture. Crespí is from Santa Margalida, which means the Plaza of Mallorca; the town – not those domains of its city that belong to the zoning disasters of Can Picafort and Son Serra de Marina. His town has not suffered the onslaughts of tourists that have polluted so many others and infringed upon the serene lives of their inhabitants which, even though sufficiently bound to jobs and days, plays in favour of the works of our artist. He keeps his studio in Santa Margalida, where he is free to work without noise or interruptions, waiting only to convert into paint and sculpture his interpreta-tion of the world. If someone were to ask me what elements are fundamental in this interpretation, I would say that, within the envi-ronment that offers him the fruits of the Earth that surrounds him, remember that in his path, music plays a most extraordinary role. How can painting and sculpture interpret music? Crespí resolves his painting concerto by offering us the instruments from whence it comes. He uses his forms for the purpose of evoking sounds that allow us to enjoy the reading of certain determined pentagrams.The interrelation between the different arts has long worried and preoccupied artists, especially the symbolists who have even tried to organize scent concerts. I believe that the pictorial and sculptural will of Guillermo Crespí is not far from seeking correspondence between the various arts, and these congruencies catch our senses synaesthesically, since from his painting and sculpture comes music that we feel with the eyes, while we contemplate his work. In Crespí’s palette of tones there is a preference for the colours from nature: ochres, the brown of Earth, the greys of the winter skies serve as a backdrop for the object that becomes the subject of the painting that we could at times consider a still life if we understood as such the painting of objects of such a long tradition in western art. Still lifes often have a symbolic sense - already present in what we may consider as forebears, referring to those found in the tombs of an-cient Egyptians - which intensified starting from the middle ages with the presence of some element, whether a skull or a revolting little animal such as a rat, a fly or a scarab, such as we can see, for example, in the painting of Flegel (a painter who excites me) where between the flowers, fruits or delicious foods he introduced a disquieting, negative or contaminating element. It warns us that everything is ephemeral and will end and, consequently, our very existence is threatened, just as would later stand out the vanitas that appear in Baroque painting. To a certain extent it comes to mean the same as the classic Latin sentence: Latet anguis in herba; “The snake in the grass”.Starting from the 18th century, the still lifes that continued to be painted began to lose their symbolic or even allegori-cal connotations of the Baroque period, and were used by painters to emphasize objects that attract, while at the same time experimenting with technique, constructing and deconstructing. I am thinking now about Picasso, Braque or Gris, who also used musical instruments, the same as Guillem Crespí.The playing with background, the mixed techniques, the lines that suggest the contours of instruments, which some-times seem to float in a magical atmosphere, are most personal aspects that place the still lifes of Guillem Crespí in the history of the contemporary art.

59

Joan Company

Art is almost as ancient as man himself. Music appears in the history of humanity at the same time as the fine arts and, while both have gone their own ways and paths, they have also been complementary throughout the centuries: from Egyptian art, Greek ceramics, especially during the Romanesque period when music invades sculptured figures even to the present day…. Santa Margalida’s painter Guillem Crespí i Alemany presents us a painting and sculpture exhibit of a musical theme within a space that serves us as a portal and a juncture between the fine arts and music, as a visual and auditory prelude that precedes the concerts of the Baleares Symphony orchestra. one of the first examples of iconography of musical angels in western art is observed in the Glory Entrance of Santiago Cathe-dral - this year the site of xacobeo 2010 - where Master Mateo (1188) carved a wonderful instrumental collection of fiddle, harps, zithers, etc. Later on, in Mallorca, in Portal de los Apóstoles or El Mirador de la Seu, we can also find and contemplate a large group of instrumental angels (with cleats, violas, Gothic zithers…), which evidences the eternal attraction of the arts. Guillem Crespí invites us to enjoy a selection from the universe of musical instruments (chordophones, aerophones, idio-phones…) through painting - canvas and paper - and sculpture - in iron -: curving lines, chromatisms, variations, tones and colours give life to sonorous objects that show, as he believes, that the melding between both artistic disciplines has always existed and always will. The theory of the relationship between sound and colour is natural: in painting terms like tones (dull, lively, strong) are used, while in the language of music we speak of chromatic, coloratura… Among musicians, the commonest example of synaesthesia is that which relates certain colours to the timbre of certain instruments. There are even writers who have distinguished the colours of some composers: the music of Mozart is blue, that of Chopin is green, that of Wagner is luminous with changing colours. All this can be found by viewing and listening to the work of Crespí i Alemany.

fOrGE dANCEJoan Martorell

A dead piece of iron takes shape thanks to the forge, the blows of hammer spread subtly to end up transformed into art. Music, written as a waltz, seeks to transmit the delicacy of the dance that the hammer must perform on the iron contrasted with the masterfully energetic hammer blows skilfully dispatched. With his sculptures, Guillermo transmits to me a sensitivity of who gives life.

Bernat Cabot

The violin, an instrument for palaces and the nobility, but also an instrument of the people and the streets, has been able to influence and seduce a large number of composers and fine artists, either for its smooth but energetic loudness, joyful but mysterious, or perhaps due to its curved and elegant form, so near to the female body. We have a beautiful sample of this seduction between the instrument and the artist in the work of Guillem Crespí. For the spontaneity, freshness and seduction of your work I accompany this fandango under the title Fandango para regalar (Fandango as a Gift), words by Miquela Lladó and music by Bernat Cabot, Música Nostra (our Music).

The image of the two violins embracing each other somehow evokes the dialogue that vivaldi, in an imaginative and brilliant fashion, establishes between them, as two beings that feel, that live, that speak. For that reason I have chosen the concerto L'Estro armonico, Concerto no. 8 in A Minor for two violins, by Antonio vivaldi. Antonio vivaldi, a venetian composer who lived between 1678 and 1741, composed a multitude of concertos for solo instruments, mainly for bow instruments such as the violin or violoncello. In 1711 he published a collection of twelve concertos with the imaginative title L'Estro armonico, among which is Concerto no. 8, written in the key of A Minor for two solo violins, strings and basso continuo under catalogue n º Rv 522.

Ball de forja

Documents

Transcript of Ball de forja