Balanç Muscular de Les Extremitats Inferiors

Fisioterpia I 2n Quadrimestre __________________________________________________________________________ Prctica Clnica

______________________________________________________________________________ Blanquerna Universitat Ramn Llull 44

TEMA 3: Balan Muscular de les Extremitats Inferiors

ARTICULACI DE MALUC

Encara que la cintura plvica s anloga a la cintura escapular, no poseeix la mateixa mobilitat, aquesta

es composa de 3 articulacions, les quals treballen en conjunt per donar mobilitat i estabilitat al cos.

Larticulaci sacro-ilaca s una anfiartrosi de mobilitat molt reduda i sostinguda per lligaments

molt forts:

- Lligament sacro-ilac anterior i posterior.

- Lligament interossi.

La sinfisi pbica, punt duni de la pelvis, s una articulaci rgida molt reforada pels lligament

superior i arquejat del pubis, i pel teixit lligaments relacionat amb el disc interpubi.

Larticulaci coxo-femoral t al seu crrec els moviments del maluc, s una enartrosi com

larticulaci com larticulaci gleno-humeral per amb menor amplitud de moviment i de ms estabilitat. Est

formada pel cap del fmur i de lacetbul o cavitat cotiloidea situada a la cara externa de los coxal.

Prctica Clnica __________________________________________________________________________ Fisioterpia I 2n Quadrimestre

Blanquerna Universitat Ramn Llull ______________________________________________________________________________ 45

Moviments de larticulaci de maluc

1. Flexi

2. Extensi

3. Abducci

4. Adducci

5. Rotaci externa

6. Rotaci interna Gluti Menor

7. Circumducci

- Psoas Ilac - Recte Anterior

- Gluti Major - Bceps Crural - Semitendins - Semimembrans

- Adductor Major - Adductor Menor - Adductor Mig o llarg - Pectini

- Gluti Mig - Sartori - Tensor de la Fascia Lata

- Gluti Major - Obturador Extern - Obturador Intern - Quadrat Crural - Piramidal - Gmini Superior - Gmini Inferior



FLEXI DE MALUC

MSCULS MOTORS

PRINCIPALS ORIGEN INSERCI INERVACI MSCULS ACCESSORIS

Psoas - Ilac Apfisis transverses de les 5 vrtebres lumbars.

Borell superior de la fossa ilaca.

Trocnter menor del fmur.

Nervi Crural.

Arrels L2-L4

Sartori

Tensor de la Fascia Lata

Adductor Major

Adductor Mig

Adductor Menor Recte Anterior Espina ilaca antero-

inferior.

Base de la rtula.

Tend rotuli a la tuberositat anterior de la tibia.

Nervi crural (o femoral).

Arrels L2, L3 i L4.



BALAN MUSCULAR DE LA FLEXI DE MALUC

Valoraci 3

Psoas-ilac: SD i amb flexi de genoll per inhibir el recte anterior.

Al final de la camilla amb les cames penjant, demanar al pacient que aixequi la cama.

Recte anterior: SD amb les cames estirades.

El mateix que en el cas anterior.

Sartori: t la singularitat danar de fora cap en dins. Flexi,

ABD i rotaci externa de maluc amb flexi de genoll i

rotaci interna de genoll.

SD, rotaci externa i en flexi de genoll, el pacient es

recolza a la llitera i li demanem una flexi de maluc

amb lleugera ABD.



Valoraci 4 i 5

Psoas-ilac: SD, fer resistncia amb la nostra m al ter

distal, laltra m ajuda a que el pacient

no vagi cap endarrera.

Recte anterior: DS, aixecar la cama en extensi de

genoll per allar el psoas-ilac. Farem

la resistncia per sobre de la rtula al

ter distal i am laltra m fixarem la

pelvis.

Sartori: SD amb les cames penjant, rotaci externa. Fer

contrapes pel turmell i al ter distal

de la cuixa, s a dir, en sentit contrari

al sartori.

* Segons ledat, farem ms resistncia o menys.

Valoraci 2 (sense gravetat)

DL, la cama a estudiar pot estar amb politges o en

contacte amb la camilla.

Si no hi ha politges subjectar la cama que no sexplora i la

a estudiar a sota, es pot ajudar amb taules de fusta, laltra

m fixar la pelvis.

Ens situarem darrera del pacient.

Psoas ilac: demanarem al pacient que faci una flexi

de genorll i que lapropi cap al seu cap.

Recte anterior: el mateix que en el cas anterior per

amb la cama estirada.

Sartori: (relatiu) DS, calacani sobre la tibia de laltra cama.

Demanar al pacient que tiri la cama cap el cap. El fisio no ha de palapar res, simplement visualitzar si fa

el moviment.

Valoraci 0 1 (Anatomia palpatria)



Psoas-ilac: DS, localitzar crestes ilaques, ens situarem per fora dels rectes abdominals. Demanarem

al pacient que vagi deixant laire poc a poc, daquesta manera podrem anar entrant cada vegada ms endins

perqu la zon abdominal sanir relaxant.

Per valorar 0 i 1, notar alguna vibraci o intent de moviment al flexionar el maluc.

Cara ilaca i fer el mateix exercici.

Es basa en que la lordosi lumbar acosta el psoas dorigen a inserci.

Recte anterior: DS, localitzar EIAS. Es troba aliniat amb la rtula.

Demanar al pacient que faci flexi de maluc amb la cama estirada.

Segons la patologia que tingui el pacient, comenarem a valorar per un grau o per altre. El grau 3 s

lestandaritzat.

Sempre fer valoraci de lextremitat sana, daquesta manera tenim una referncia.

Sartori: SD, rotaci externa amb lleugera ABD i cames penjant.

Lespina ilaca antero-superior s lestructura ssia de referncia, ja que el sartori sorigina en ella.

Es detecta una franja que separa des de cresta ilaca per sota del tubercle.

Aquest mscul es correspon a la massa ms interna de les 2 mases musculars que sobresurten a la part

proximal de la cuixa.

Es millor palpar per dalt i al mig per no confondre amb laltre mscul.

El mscul sartori constitueix el lmit intern de la regi inguinal externa. Tamb constitueix el lmit

extern de la regi inguinal interna o triangle dScarpa.



BALAN ARTICULAR DE LA FLEXI DE

MALUC (0 a 125)

Goniometria

- Posici: pacient en

DS, el fisio sentat al

costat.

- Eix: trocnter major.

- Bra fix:

perpendicular a

larticulaci i parallela al tronc.

- Bra mvil: parallela al eix

longitudinal de la cuixa, seguint el

moviment i buscant el cao del peron.

Amb el genoll flexionat podem fer ms graus per qu

sinhibeix els isquio-tibials, qu sn extensors de maluc.

Passivament, si el pacient sajuda pot arribar a 110 -

120 iamb flexi de genol 140 - 145.

* La flexibilitat es mesura per 3 components: muscular, articular i lligaments.



EXTENSI DE MALUC

MSCULS MOTORS

PRINCIPALS ORIGEN INSERCI INERVACI MSCULS ACCESSORIS

Gluti Major Cresta Ilaca.

Regi postero-lateral del sacre i el cxis.

Tuberositat gltia entre trocnter major i lnia spera.

Nervi gluti inferior, rama del nervi citic menor.

Arrels L4, L5, S1 i S2.

Adductors (per estabilitzar maluc)

Bceps Cural

(pertany als isquio-

tibials)

Porci llarga: Tuberositat isquitica.

Porci curta: Llavi extern de la lnia spra del fmur.

Apfisi estilodes del cap del peron.

Tuberositat externa de la tibia (Tubercle de Gerdy)

Nervi Citic Major.

Arrels S1, S2 i S3.

Nervi Citic Major.

Arrels L5, S1 i S2.

Semitendins Tuberositat isqutica. Pota dnec. Nervi Citic.

Arrels L5 i S2.

Semimembrans Tuberositat isquitica. Cara postero-medial de la tibia.

Nervi Citic.

Arrels L5 i S2.



BALAN MUSCULAR DE LEXTENSI DE MALUC

Valoraci 3

Gluti major: DP, flexi de genoll per inhibir lacci extensora dels isquio-tibials.

Demanar al pacient que aixequi la cama.

Estabilitzar la pelvis amb labatbra de lexaminador.

Isquio-tibials: el mateix que en el cas anterior per amb

extensi de genoll, s a dir amb la cama estirada.

Valoraci 4 5

Gluti major i isquio-tibials: DP, posarem el punt de

resistncia per sobre del solc popliti i amb laltra m estabilitzarem

la pelvis per evitar que el pacient faci compensacions. Si ho fem

amb flexi de genoll, treballar el gluti major, i si es fa amb la cama

estirada treballaran els isquio-tibials.


Gluti major i isquio-tibials: DL, el tronc aliniat i la

cama a estudia en contacte amb el llit, el fisio soportar la cama

que queda per sobre.

Demanarem al pacient que arrissegui la cama cap

endarrera amb la cama estirada per evaluar els isquios o

doblegant el genoll pel gluti major.

En els 2 casos la posici del fisioteraputa s de cara al

pacient per no interrompre el moviment.




Gluti major: DP o DL. Tenir en compte sacre i trocnter major.

Demanarem al pacient que aixequi la cama flexionant el genoll i vigilarem que no hi hagin

compensacions, s a dir, mirarem de que no treballi la regi lumbar.

Isquio-tibials: el mateix exercici que en el cas del gluti major, per amb la cama estirada.

Palpar la part mitja, al ter mig del fmur.

* s important mantenir al pacient ben a prop nostre per no lesionar-nos.



BALAN ARTICULAR DE LEXTENSI DE MALUC (0 a 15)

Goniometria

- Posici: DP, membres inferiors en extensi i peus per fora

de la camilla.

- Eix: sobre el trocnter major.

- Bra fix: perpendicular a larticulaci i parallela al tronc.

- Bra mvil: parallela a leix longitudinal de la cuixa, ens fixarem en el cap del peron.

Estabilitzar firmement la pelvis, controlar que la espina ilaca no saixequi de la llitera al realitzar

lacci. Normalment es fa en extensi de genoll pels msculs agonistes que tiren, com per exemple el

recte anterior. Seria correcte fer-ho amb 90 de flexi de genoll, en aquest cas treballa el gluti major i

sinhibeix els isquitibials.

ABDUCCI DE MALUC

MSUCL MOTOR

PRINCIPAL ORIGEN INSERCI INERVACI

MSCULS

ACCESSORIS

Gluti Mig Cresta ilaca.

Aponeurosi gltia.

Cara externa del trocnter major.

Nervi gluti superior.

Arrels L4, L5 i S1. Gluti menor

Gluti major (fibres superiors) Sartori Espina ilaca antero-superior i escotadura

immediatament per sota de lespina.

Cara antero-medial de la difisi tibial per sota de la tuberositat.

Nervi crural (o femoral)

Arrels L2 i L3.

Tensor de la Fascia

Lata

Cara externa de la cresta ilaca i de lespina ilaca antero-superior.

Tuberositat externa de la tibia en la banda ilio-tibial de la fascia lata.


Arrels L4, L5 i S1.



BALAN MUSCULAR DE LABDUCCI DE MALUC

Valoraci 3

Gluti mig: DL, amb la cama de sota en lleugera flexi i el

membre inferior a evaluar en extensi i aliniat amb el cos.

Estabilitzar la pelvis amb la m del fisio.

Demanar al pacient que aixequi la cama, evitant rotacions, flexi o extensi de maluc.

Tensor de la Fascia Lata: DL, amb el genoll inferior lleugerament flexionat. Flexi de maluc (45) i

rotaci interna.

Estabilitzar la pelvis i demanar que faci lacci delevar la

cama, fins un angle aproximat de 30.

Valoraci 4 5

Gluti menor i Tensor de la fascia lata: en la mateixa

posici que en la valoraci 3, fent resistncia posant la m a la cara

externa del genoll.

Vaolarci 2 (sense gravetat)

Gluti mig: DS, cames estirades. Estabilitzar la pelvis.

Demanar que faci el moviment dABD.

El fisio es collocar al costat contrari.

T.F.L.: DS, aixecar una mica lextremitat inferior que volem evaluar.

Demanar lacci dABD.

Si ho fem en SD sanula una mica el gluti mig.



Valoraci 0 -1 (Anatomia palpatria)

Gluti mig: DL, els punts essencials sn el vrtex de lespina ilaca i el vorell superior del trocanter

major. Es detecta quan el pacient fa lacci ABD.

T.F.L.: DL o DS, 2 dits per darrera de lEIAS. Fer una lleugera flexi de maluc i demanar al pacient

que faci lacci dABD.

La linia vertical ficticia que uneix lEIAS amb el trocnter major i que delimita anteriormet la regi

gltia, representa el vorell posterior del m. TFL. Per veure la cintilla ilio-tibial, en lacci dABD es

veur un aplanament.



BALAN ARTICULAR DE LABDUCCI DE MALUC (0 a 45)

- Posicio: DS, amb les cames estirades.

- Eix: 2 dits per sota de lEIAS del membre a evaluar. Tamb es

pot fer partint del la part mitja del cos, juntar EIAS i tornar a fer

la lnia mitja.

- Bra fix: parallela a la lnia imaginria que uneix les 2 EIAS o

la columna. Observar que el gonimetre est a 90, llavors

restarem del que ens hagi donat.

- Bra mvil: parallela a la lnia mitja de la cuixa.

Estabilitzar la pelvis i realitzar lacci. El fisio tamb pot corregir

lABD.

ADDUCCI DE MALUC

MSCULS MOTORS

PRINCIPALS ORGENS INSERCI INERVACI MSCULS ACCESSORIS

Adductor Major (magnus)

Tuberositat isquitica.

Lnia spera i lnia condlia interna.

Nervi obtuador i rama del citic major.

Arrels L3 i L4.

Recte intern

Psoas-ilac

Obturador extern

Gluti major

Semitendins

Semimenbrans

Adductor Mig (ADD llarg = longus)

Cara anterior del pubis, immediatament per sota de la cresta.

Lnia spera, en el ter mig del fmur.

Nervi obturador.

Arrels L3 i L4. Adductor Menor (ADD curt)

Superfcie externa de la rama inferior del pubis.

Ter superior de la lnia spera.

Pectini Eminncia ilio-pbica i en el llabi anterior del conducte obturador.

Cara lateral del tubercle del pubis.

Nervi femoral i rama de lobturador.

Grcil (recte intern) Pubis.

Rama isquitica

Pota dnec. Nervi obturador.

Arrels L2 i L4.



BALAN MUSCULAR DE LADDUCI DE MALUC

Valoraci 3

DL, amb lextremitat a examinar aliniada i recolzada sobre la camilla.

El fisio subjecta la cama sana (cama de sobre) i estabilitza la pelvis.



Demanar al pacient que faci ADD de la cama que es troba en contacte amb la camilla.

Valoraci 4 5

Subjectar extremitat sana i fer resistncia a la part

interna del ter distal del fmur.

El fisio es posar de cara al pacient, daquesta

manera veiem si hi ha dolor o no.


DS, la cama sana penja de la camilla, ja que el que

ens interessa s laltra meitat quan es fa lADD. Tamb es pot fer amb politjes


Per fer aquesta valoraci abans hem dinformar al pacient del que farem, ja que, s una zona delicada.

Pectini: abordatje a la zona plvica, exactament a la snfisi pbica, EIAS, sartori i just al costat es

troba el pectini, la snfisi pbica s una lnia anatmica. Tamb es pot fer amb la cama en flexi. Els nostres dits

notaran quan es faci ADD.

Adductor mig o llarg: just per sota del pectini, quan fem resistncia a lADD el notem, s molt llarg

ja que va des de lrea pbica fins a la tuberositat dels adductors (zona tendinosa).

Adductor major: es troba en un pla ms profund que ladductor llarg o mig, separant grcil (= recte

intern) i a la part mitja del fmur.

Adductor menor: es troba entre pectini i ladductor llarg, sha dentrar profundament, encara que s

una palpaci difusa per qu al fer contracci, tamb ens aixequen els dits el pectini i lADD llarg.



BALAN ARTICULAR DE LADDUCCI DE MALUC (0 a 30)

- Posici: DS, moderada flexi i ABDucci de maluc. el membre a

evaluar ha destar en completa extensi i en posici neutra.

- Eix: per sota de lEIAS.

- Bra fix: parallel a la lnia imaginria que uneix les dues espines

ilaques antero-superiors.

- Bra mvil: parallela a la lnia mitja de la cuixa.

Si es fa en flexi tenir en compte que no xoqui amb el recte anterior de laltra

cama.

Tamb es pot fer penjant la cama.

Compensacions: per oferir una major estabilitat del tronc i evitar inclinacions laterals, el pacient es pot

agafar del vorell de la camilla.

Fixar sempre la pelvis.



ROTACI EXTERNA DE MALUC

MSCULS MOTORS


Gluti Major Cresta Ilaca.

Regi postero-lateral del sacre i el cxis.

Tuberositat gltia entre trocnter major i la lnia spera.

Nervi gluti inferior, rama del nervi citic menor.

Arrels L4, L5, S1 i S2.

Psoas-ilac

Gluti menor

Gluti mig

Obturador Extern Vorell extern del forat obturador.

Membrana obturatriu.

Rama del pubis i de lsquion.

Superfcie posterior del coll anatmic del fmur.

Nervi obturador.

Arrels L3 i L4.

Obturador Intern Vorell intern del forat obturador.

Membrana obturatriu.

Escotadura citica menor.

Foseta digital del trocnter major.

Nervi obturador.

Arrels L5, S1 i S2.

Quadrat Crural Tuberositat isquitica. Vorell posterior del trocnter major. Nervi crural.

Arrels L4, L5 i S1.

Piramidal Cara anterior del sacre, lateralment als forats sacres del 1r al 4t.

Vorell superior del trocnter major.

Nervi crural.

Arrels S1 i S2.

Gmini Superior Regi externa de la espina isquitica. Trocnter major. Rama del nervi

obturador intern.

Gmini Inferior Porci superior de la tuberositat isquitica. Trocnter major. Rama del nervi crural.



BALAN MUSCULAR DE LA ROTACI EXTERNA DE MALUC

Valoraci 3

Es realitza amb paralleles per evitar compensacions.

Tamb es pot fer en SD deixant les cames penjant i ben separades.

Demanar al pacient que puji el peu a la cara. En aquesta acci tamb trevallen els pelvi-trocanteris.

Valoraci 4 i 5

Farem la resistncia posant una m al genoll i laltra al turmell.

Que el pacient sagafia a la camilla i el fisio una mica per

davant.

Valoraci 2

DS amb les cames estirades o amb politges amb el peu recte.

Demanar al pacient que faci la mxima rotaci externa.

Aquesta valoraci s molt relativa.

Valoraci 0 i 1

Sota gluti major trobem piriforme o piramidal.

Piramidal: DP, a la meitat de la lnia que es dibuixa entre trocnter major i sacre. Demanar al

pacient que faci una rotaci externa.

Obturador extern: DS, peus fora el llit. Buscar EIAS i trocnter major en direcci al sacre. El gluti

major ens pot confondre per no tot perqu hi ha fibres que sn accessries per a la rotaci externa.



BALAN ARTICULAR DE LA ROTACI EXTERNA DE GENOLL (0 a 45)

- Posici: SD amb les cames penjant (90). Les mans subjecten el

vorell de la camilla.

- Eix: centrat a larticulaci del genoll.

- Bra fix: en posici vertical.

- Bra mvil: parallela a la lnia mitja de la tibia.

Compensacions: evitar flexi i ADD de maluc o inclinaci del tronc cap el

costat evaluat.



ROTACI INTERNA DE MALUC

MSCULS MOTORS


Gluti Menor Part inferior de la cara externa de llion, sota espina ilaca.

Cara anterior del trocnter major


Arrels L4, L5 i S1.

Tensor de la Fascia Lata.

BALAN MUSCULAR I ARTICULAR DE LA ROTACI INTERNA GENOLL (0 a 45)

Les valoracions sn les mateixes que en la rotaci externa per varia el sentit del moviment.

Les EEII necessiten crrega perqu sn de marxa, la EESS sn moviments de precissi.

Gluti menor: DL, es troba entre gluti mig i en direcci a TFL. Trocnter major i EIAS, trobem el

gluti menor quan es fa una rotaci interna.



ARTICULACI DE GENOLL

El genoll s larticulaci ms gran i compexa del cos, localitzada entre 2 llargs segments que actuen

com llargs braos de palanca: el fmur i la tibia; aix la fa ms vulnerable a lesions traumtiques perqu est

subjecta a mxima tensi i adems no est protegida per capes de greix o de mscul.

Larticulaci d genoll s una articulaci bicondlea des del punt de vista anatmic, per des del punt de

vista mecnic pot considerar-se com una articulaci troclear o de gnglimo que uneix el fmur a la tibia i a la r

tula.

Els meniscs serveixen per adaptar les superfcies dels cndils femorals a les cavitats glenoidees de la

tibia, per amortir els cops de la marxa, carrera i salt, per prevenir el desgast i permetre els moviments de l

articulaci del genoll.

Externament la tibia sarticula amb el cap del peron. Aquesta articulaci s independent de

larticulaci de genoll per t certes relacions funcionals amb la seva activitat.

A la cara inferior del fmur trobem el solc intertroclear i als costats els 2 epicndils.

Per la part postero-interna est lepicndil medial i el tubercle dels adductors.

A lepicndil lateral, per sota queda el cap del peron. s una zona tendinosa on al Lligament lateral

extern vindr a parar el bceps.

La rtula es troba a nivell medial, palpar el candell superior palpant fins vrtex inferior o trobo el

lligament rotuli i on acabaria la TTA.

Si fem extensi de genoll, a la zona superior de la rtula trobem el tend del qudriceps. Amb una

flexi de genoll i als costats del tend rotuli es troba la interlnia, zona articular entre cndils femorals i tibia.

De TTA als costats estan les mesetes tibials interna i externa. A lexterior trobem el Tubercle de

Gerdy.



EXTENSI DE GENOLL

MSCULS MOTORS


QUDRICEPS CRURAL:

Recte Anterior

Espina ilaca antero-inferior.

Base de la rtula.

Tend rotuli a la TTA.

Nervi Crural (o femoral)

Arrels L2, L3 i L4.

Tensor de la Fascia Lata.

Vast mitj Cara antero-lateral i superior de la difisi femoral.

Vast medial o intern Tota la longitud de la lnia aspra i la lnia supracondlea interna.

Vorell medial de la rtula i el tend cum del qudriceps.


Vast lateral Cara externa de la lnia intertrocantrea.

Base del trocnter major.

Meitat superior de la lnia aspra.

Vorell supero-lateral de la rtula i el tend quadricipital.




BALAN MUSCULAR DEL QUDRICEPS

Valoraci 3

El pacient en SD, amb les cames penjant. Es pot subjectar a la camilla per estabilitzar el tronc. El fisio

es situar assegut al costat de la cama afectada.



Demanar al pacient que estiri la cama.

Estabilitzar la pelvis sense fer pressi sobre el tend proximal del recte anterior.

Valoraci 4 i 5

Farem la resistncia al 1/3 distal de la tibia i el peron.

Laltra m la posarem sota el fmur, per sobre del genoll per

estabilitzar larticulaci.

Valoraci 2

DL, amb la cama a examina a sota.

El fisio subjecta laltra cama en posici de zafata, per darrera del pacient. Amb laltra m estabilitzo la

pelvis. Tamb es podrien untilitzar politges.

Partint duna flexi de genoll, demanarem al pacient que estiri la cama, lliscant amb la llitera.

Valoraci 0 i 1

Recte anterior: DS, demanarem al pacient que faci flexi de maluc amb la cama estirada.

Vast medial va ms avall que el lateral o extern.

Els vast intern i extern es palpen medial i lateral al recte anterior.

Tots es recullen al tend quadricipital i es palpa a la part superior de la rtula.

Es palpar tot perqu molts cops es nota algo al tend, no al mscul.

BALAN ARTICULAR DE LEXTENSI DE GENOLL (140 - 130 a 0)

- Posici: SD amb les cames penjant (90). Les mans subjecten el vorell de la camilla. El fisio es

situar assegut al costat de la cama a evaluar. Tamb es pot posar el DP, per per veure si existeix un bon

moviment articular (no muscular).

- Eix: epicndil extern.

- Bra fix: cara lateral de fmur en direcci al maluc.

- Bra mvil: aliniat al peron buscant el punt fix al malel extern.



El 0 s la cama recta.

Per anotar a la histria clnica que no est 0 es posa que la posici inicial del pacient s de 10 -10.

FLEXI DE GENOLL

MSCULS MOTORS


Bceps Crural Porci llarga: tuberositat isquitica.

Porci curta: llabi extern de la lnia spra del fmur.

Apfisi estiloides del cap del peron.

Tuberositat externa de la tibia.

Nervi citic major.

Arrels S1, S2 i S3.

Nervi citic major.

Arrels L5, S1 i S2.

Popliti.

Grcil o recte intern.

Plantar prim.

Gastrocnemis.

Els primers graus de

moviment sn

relaitzats pels

gastrocnemis i el

plantar prim.

Semitendins Impressi infero-interna de la tuberositat isquitica, per un tend com al bceps crural

Cara antero-interna de la tibia a lextrem superior de la difisi, continu al Sartori.

Nervi citic major.

Arrels L5, S1 i S2. Semimembrans Impresi supero-externa de la tuberositat isquitica.

Cara posterior de la tuberositat interna de la tibia.

Cara postero-interna del cndil extern del fmur.

Sartori Espina ilaca antero-superior i escotadura immediatament per sota de lespina.

Cara antero-medial de la difisi tibial per sota de la tuberositat.

Nervi crural (o femoral)

Arrels L2 i L3.



BALAN MUSCULAR DE LA FLEXI DE GENOLL

Valoraci 3

DP, estabilitzar la pelvis amb lavant-bra. Tamb s pot valorar amb paralleles, demanat que faci una

flexi de genoll en BP.

El 3 pur en aquest cas s fins 90, perqu a partir de llavors actua el pes.

El fisio es collocar homolateral a la cama a avaluar.

Bceps femoral: demanar que faci la flexi amb rotaci externa.

Semimebrans i semitenidns: demanar que faci la flexi amb rotaci interna.



Valoraci 4 i 5

Resistncia al ter inferior de la cama per sobre del tal.

M al ter distal del fmur per estabilitazar.

Valoraci 2

DL, demanarem que faci lacci lliscant a cama amb la

llitera.

El fisio subjecta la cama que queda amunt.

Estabilitzar la pelvis per evitar lextensi de maluc.

Valoraci 0 i 1

DP, Localitzar el cap del peron ja que s on anir a parar el tend del bceps femoral.

Al fer una flexi resistida es veu una lnia que augmenta de volum, s el bceps femoral, el tend que es

veu ms extern s el del bceps i a la part proxima distingim entre porci curta i porci llarga.

A la cara interna del genoll es veu el semitendins i just per sota es palpa el tend del semimembrans i

ms interior es palpa el membrans.



B ALAN ARTICULAR DE LA FLEXI DE GENOLL (0 a 130 - 140)

- Posici: DP, cames estirades i peus fora de la llitera.

- Eix: epicndil extern.

- Bra fix: cara lateral de fmur en direcci al maluc.

- Bra mvil: aliniat al peron buscant el punt fix al malel

extern.

Estabilitzar la pelvis amb lavant-bra.

El DP s til en persones que ho tolerin com per exemple joves o esportistes, sin tamb es podria fer

en DL.

ARTICULACI DE TURMELL I DE PEU

El peu no est dissenyat pe moviments amplis i delicats, s realment un rgan de suport i propulsi.

Trasmet el pes del cos durant la marxa.

El peu est format per 26 ossos i 33 articulacions:

- 7 ossos tarsians: astrgal, calcani, escafoides, cuboides i 3 ossos en forma de cua anomenats

cuneiformes.

- 5 ossos metatarsians, numerats de dins cap enfora.

- 14 falanges, 3 per a cada dit excepte, el 1r dit que en t 2.



1. Articulaci tibio-tarsiana: articulaci en bisagra formada per lextrem inferior de la tibia i del

peron (articulaci tibio-peroneal inferior), i lastrgal (articulaci tibio-astragalina).

2. Articulacions intertarsianes: sn les articulacions situades entre els 7 ossos del tars.

a. Articulaci subastragalina, formada per la cara inferior de lastrgal i la cara superior del

calcani.

b. Atriculaci astrgalo-escafoidea, guarda relaci amb la subastragalina, est formada per la cara posterior de lastrgal, que encaixa amb la cavitat cncava posterior de lescafoides.

c. Articulaci calcani-cuboidea, constituda per la superfcie anterior del calcani i la careta

posterior del cuboides.

Les articulacions astrgalo-escafoidea i calcani-cuboidea formen una articulaci ms amplia anomenada

articulaci mig-tarsiana o de Chopart, constituda per 2 parts: la interlnia astrgalo-escafoidea, cncava cap

endarrera (part interna) i la lnia calcani-cuboidea, cncava cap endavant (part externa), de manera que la

interlnia de Chopart vista des de dalt t forma de S itlica.

3. Articulacions tarso-metatarsianes: presenta, a la part interna els 3 cuneiformes i a la part externa el cuboides, aquests sarticulen amb la base de cada meta fins los del tars corresponent i cap a la base dels metas

vens.

4. Articulacions metatarso-falngiques: corresponen als caps dels 5 metas que sarticulen amb les

bases de les 5 falanges proximals, respectivament.

5. Articulacions interfalngiques: sn les articulacions existents entre les falanges proximals, mitjes i

distals dels dits.

Moviments del peu

1. Flexi plantar __________________________ Gastrocemis intern i extern (Bessons i Soli)

2. Dorsiflexi / Inversi ____________________ Tibial Anterior

3. Eversi / Flexi plantar __________________ Peroneu lateral llarg / Peroneu lateral curt

4. Inversi _______________________________ Tibial Posterior

5. Flexi MTF 1r dit ______________________ Flexor curt del 1r dit

6. Flexi MTF 2n 5 dit __________________ Lumbricals plantars

7. Flexi IFP i IFD dels dits ________________ F.Com llarg / F.C.dels dits / F.Llarg 1r dit

8. Extensi MTF dels dits __________________ E.C.Llarg / Pedi o E.C.dels dits / E.Llarg del 1r

dit



FLEXI PLANTAR

MSCULS MOTORS


GASTROCNEMIS O BESSONS:

Gastrocemi intern

Cara posterior del cndil intern del fmur.

Tend dAquiles, el qual sinserta a la part mitja de la cara posterior del calcani.

Nervi citic popliti intern.

Arrels L5, S1 i S2.

Tibial posterior

Peroneu lateral llarg i curt.

Plantar prim. Gastrocnemi extern Cara postero-lateral

del condil extern.

Soli Ter postero-superior de la difisi del peron.

Lnia popltia i ter mig del vorell intern de la tibia.

Cara posterior del calcani, juntament amb els bessons al tend dAquiles.

Nervi citic popliti intern i tibial posterior.

Arrels L5, S1 i S2.



BALAN MUSCULAR DE LA FLEXI PLANTAR

Valoraci 3

DP, peus fora de la camilla. Tamb es pot fer en DS.

Demanar que faci el moviment.

Soli: la mateixa acci per amb una flexi de genoll de 90. La flexi de genoll durant lavaluaci

del soli permet la relaxaci parcial dels bessons, degut a que sapropen els punts dorigen i inserci, per tant

disminueix la seva acci mecnica.

Valoraci 4 i 5

Fer la resistncia a la planta del peu, a la

zona dels metas.

El fisio assegut de cara als peus.

Com que per fer el 5 es necessita molt de pes,

el fisio pot fer la resistncia amb les espatlles.

Valoraci 2

DL, amb la cama a avaluar en contacte amb la llitera.

El genoll en extensi si vull valorar els bessons o en flexi pel soli.

Estabilitzar per sobre del turmell (cara anterior).

Valoraci 0 i 1

Bessons: localitzar vast intern i extern i demano flexi plantar.

Soli: en el moment que conflueixen els 2 vastos i mobro als costats, faig flexi plantar i noms

estar tocant soli. Es palpa millor al ter inferior de la cama.



BALAN ARTICULAR DE LA FLEXI PLANTAR (0 a 45 - 50)

- Posici: DS o SD, amb el peu en posici neutre.

- Eix: cara interna o medial de larticulaci del turmell, a 2cm per sota del

malel intern.

- Bra fix: parallel a leix longitudinal de la cama.

- Bra mvil: parallel a leix longitudinal del 1r meta.

Estabilitzar per sobre del coll del peu i realitzar lacci.

FLEXI DORSAL

MSCULS MOTORS


Tibial Anterior Tuberositat externa de la tibia (tubrcle de Gerdy)

Cares dorsal del 1r cuneiforme.

Cara dorsal de la base del primer meta.

N.Tibial anterior.

Arrels L4, L5 i S1.

Extensor llarg del 1r dit.

Extensor com dels dits.

BALAN MUSCULAR DE LA FLEXI DORSAL

Valoraci 3

SD, amb les cames penjant i el coll del peu en posici neutra.

Estabilitzar en la cara posterior, amb un m per sobre del coll del peu i amb laltra es flexiona

passivament els dits, per inhibir lacci de lELDG i de lECD.

Valoraci 4 i 5

Resistncia fixant amb la m el dors del peu, laltre estabilitza

amb la m al calcani.

El pacient es pot agafar a la llitera.

Valoraci 2

DL, la cama a avaluar en contacte amb la camilla.



Valoraci 0 i 1

DS, es pot palpar el vtex anterior de la tibia a la 1 cunya quan demanem una flexi dorsal.

Com el Tibial Anterior t el seu origen al cap del peron, posarem una m a la part superior i laltra

sobre el turmell.

BALAN ARTICULAR DE LA FLEXI DORSAL (0 a 25 - 30)


- Eix: 1 cm per sota del maleol peroneal.

- Bra fix: en direcci al cap del peron.

- Bra mvil: 3r meta.

El fisio es situar per davant de gonimetre.

El tal no pot tocar la camilla.

Situacions de moviments excntrics o concntrics

En relev: Concntric en cadena tancada (gastrocnemis).

Isomtric quan es vol aixecar el pes i no pot.

Excntric baixar el relev poc a poc aguantant un pes.

Tibial Anterior: Excntric DS, flexi dorsal, resistncia al peu i el pacient es deixa guanyar.



INVERSI

MSCULS MOTORS


Tibial Posteior 2 teros de la cara postero-interna del peron.

Ter proximal de la membrana interssia.

Tuberositat inferior de lescafoides.

1a cunya, amb expansions per la 2a i 3a cunyes, calcani, cuboides i les bases del 2n, 3r i 4t metas.

N.Tibial Posterior.

Arrels L5 i S1.

Tibial Anterior

Gmin intern

BALAN MUSCULAR DE LA INVERSI DE PEU

Valoraci 3

DL, amb el peu a avaluar a sota.

Valoraci 4 i 5

Resistncia a la cara dorsal, vorell intern del peu, fent la

fora en direcci contrria a la de lacci.

Estabilitzar per sobre del coll del peu, cara externa, evitant fer pressi sobre el tend distal del tibial

posterior.

Valoraci 2



DS o amb politjes.

Valoraci 0 i 1

Trobem la part tendinosa distal entre escafoides i malel intern posteriorment.

Buscar amb 2 dits la part posterior de la tibia.

BALAN ARTICULAR DE LA INVERSI DE PEU (0 a 30 - 40)

- Posici: DS, posarem un foli a la planta del peu en posici neutre ajudant-nos amb una carpeta.

- Traarem una lnia recta.

- Demanar la inversi o eversi poc a poc i marcar langle que fa.

- Mirar el que dna amb el gonimetre.

- Amb la carpeta es respecten totes les estructures del peu.



EVERSI

MSCULS MOTORS


Peroneu Lateral Llarg

Als 2 teros superiors de la cara externa del peron.

Tuberositat externa de la Tibia.

El tend va per darrere del melel extern, es dirigeix diagonalment cap a linferior del cuboides, creua la planta del peu i arriba a la base del 1r meta i la 1a cunya.

Nervi mscul-cutani.

Arrels L4, L5 i S1.

Extensor com del s dits

Peroneu anterior

Peroneu Lateral Curt

Als 2 teros inferiors de la cara etxerna del peron (per sota del Proneu Lateral Llarg).

Tamb passa per darrere del malel extern i sinserta a lextrem proximal de la tuberositat externa de la base del 5 meta.



BALAN MUSCULAR DE LA EVERSI DE PEU

Valoraci 3

DL, amb el membre a evaluar a la part superior.

Demanar que porti el peu cap enfora.

Peroneu lateral llarg: aplicarem una resistncia a la cara plantar del cap del 1r meta cap a munt i en

dins.

Peroneu lateral curt: resistncia al vorell extern del peu cap a baix i en dins sobre la superfcie

dorsal del 5 meta.

Valoraci 4 i 5

Farem la resistncia amb la m al calcani i a la part lateral del peu.

Valoraci 2

DS, recolzant el tal o amb politjes.

Valoraci 0 i 1

Els peroneus es troben entre Soli i Tibial anterior. El tend busca el melel extern al tubercle dels

peroneus.

El peroneu lateral llarg va per sota el peu

fins buscar la 1 cunya.

El peroneu lateral curt sinserta a lapfisi

estiloides del 5 meta.



BALAN ARTICULAR DE LA EVERSI DE PEU (0 a 15 - 20)

La valoraci es fa igual que en la inversi, per varia el sentit del moviment.

FLEXI METATARSOFALNGIQUES

MSCULS MOTORS


Lumbricals Angle de separaci dels tendons del ECD.

Es dirigeixen cap endavant pel vorell tibial dels ltims 4 metas i dits, sinserten a les expansions tendinoses de lECD a la cara dorsal de les falanges proximals

Primer lumbrical: N.Plantar intern. Arrels L4 i L5.

2n, 3r i 4t lumbricals: N.Plantar extern. Arrels S2 i S2.

Interssis dorsals i plantars

FC 5 dit

FLCD

F.Curt Plantar

FLDG

Flexor Curt del 1r dit

Part interna de la superfcie inferior del cuboides.

El tend es divideix en 2 porcions, les quals sinserten a cada costat de la falange proximal del 1r dit.

N.Plantar intern. Arrels L4, L5 i S1.



BALAN MUSCULAR DE LA FLEXI MATATARSOFALNGICA

Valoraci 3 i 2

Veure si el pacient pot fer flexi. Tamb es pot fer el 2 en DL.

Valoraci 4 i 5

Resistncia als cndils distals dels metas.

Valoraci 0 i 1

Els msculs lumbricals i el FCDG, es troben en plans

profunds, el qual limita la seva palapaci.

Palparem els cndils.

BALAN ARTICULAR DE LA FLEXI METATARSOFALNIGICA (0 a 35 - 40)

Sutilitza un Gonimetre especial per dits.


- Eix: cara lateral de larticulaci del 1r meta.

- Bra fix: parallel a leix longitudinal del 1r meta.

- Bra mvil: parallel a leix longitudinal de la 1a falange.

Estabilitzar firmement a nivell dels metas i realitzar lacci de totes les articulacions

metatarsofalngiques.

FLEXI DE LES ARTICULACIONS INTERFALNGIQUES

MSCULS MOTORS


Flexor Curt del Dits

Flexi interfalngica proximal dels 4 ltims dits.

Apfisi interna de la tuberositat del calcani i aponeurosi plantar.

Donada per 4 tendons que es divideixen en 2 bandes i sinserten a cada costat de la segona falange dels ltims 4 dits.

N.Plantar intern.

Arrels L4 i L5.

Interssis dorsals i plantars



Flexor Llarg Com dels Dits

Flexi interfalngica distal dels 4 ltims dits.

Cara posterior de la difisi tibial, per sota de la lnia popltia i aponeurosi que cobreix el tibial posterior.

Basesd e les falanges distals dels ltims 4 dits.

Nervi citic popliti intern.

Arrels L5 i S1.

Flexor Llarg del Dit Gros

Als 2 teros inferiors de la superfcie posterior del peron i la porci inferior de la membrana interssia.

Base de la falange distal del 1r dit.

N.Tibial Posterior.

Arrels L5, S1 i S2.



BALAN MUSCULAR DE LA FLEXI INTERFALNGICA

Valoraci 3

DS, el peu en posici neutre.

Demanar lacci estabilitzant la filera proximal d les falanges del 4 ltims dits.

Valoraci 4 i 5

Resistncia a la cara plantar de la 2, 3 falanges segons el que volem

valorar o dels 4 ltims dits, o de la falange proximal en cas del dit

gros.

Hiperextendre lleugerament larticulaci metatarsofalngica del dit

gros per inhibir lacci del dit gros.

Valoraci 2

DL, coll del peu neutre.

Valoraci 0 i 1

Els msculs FCD i FLCD es troben en plans profunds, lo qual limita la seva palpaci.

El tend distal del FLDG es pot palpar a la cara plantar de la falange proximal.



BALAN ARTICULAR DE LA FLEXI INTERFALNGICA (0 a 50 - 80)


- Eix: sobre larticulaci que es mesura.

- Bra fix: sobre el meta.

- Bra mvil: sobre el dit que sest velorant, a la part dorsal.

EXTENSI METATARSOFALNGICA I INTERFALNGICA

MSCULS MOTORS


Extensior Com del Dits

Extensi de les articulacions metatarsofalngiques

Tuberositat externa de la Tibia.

3/4 antero-superiors de la difisi del peron.

A la cara dorsal de la 2 i 3 falange del ltims 4 dits.

N.Tibial Anterior.

Arrels L4, L5 i S1.

Pedi (o extensor curt dels dits)

Extensi de les articulacions metatarsofalngiques

Cara anterior i superior del calcani.

Acaba en 4 tendons: el ms intern a la base dorsal de la falange proximal del 1r dit; els altres 3 sinserten als tendons de lECD del 2n, 3r i 4t dits.

N.Tibial Anterior.

Arrels L5 i S1.

Extensor Llarg del 1r Dit

Extensi de les articulacions interfalngiques

2/4 parts mitjes de la cara anterior del peron.

Membrana interssia.

Cara dorsal, a la base de la falange distal del 1r dit.

N.Tibial Anterior.

Arrels L4, L5 i S1.



BALAN MUSCULAR DE LEXTENSI METATARSOFALNGICA I INTERFALNGICA

Valoraci 3

SD. Estabilitzar firmement els metas per la cara plantar.

Valoraci 4 i 5

Fer la resistncia a les falanges proximals .

Valoraci 2

DL, estabilitzant el smetas per la cara plantar.

Valoraci 0 i 1

ECD: els tendons distals es palpen i observen a la cara dorsal dels metas al realitzar lextensi.

Resistncia als 4 ltims dits.

Pedi: el trobem a la cara dorsal i externa del peu, per sota de la lnia articular del turmell. T

prolongacions que van del 2n al 4t dit.

ELDG: es palpa fcilment a la cara dorsal de la falange proximal i sobre le 1r meta.

FCD: resistncia a totes les falanges



BALAN ARTICULAR DE LEXTENSI METATARSOFALNGICA (0 a 80) I

INTERFALNGICA ( 80 - 50 a 0)


- Eix: cara plantar de larticulaci metatarsofalngica o

interfalngica.

- Bra fix: parallel a leix longitudinal del 1r meta .

- Bra mvil: parallel a leix longitudinal de la 1a falange.

Estabilitzar firmement a nivell dels metas i realitzar lacci.



A la planta del peu hi trobem:

- Fexor Curt 5 dit

- ABDuctor 5 dit

Sota laponeurosi est :

- Flexor Curt dels Dits

Sota el quadrat plantar estan els tendons del Flexor Llarg dels dits.

No es poden palpar, si laponeurosi i algun moviment dels adductors.

En el balan muscular es valora a ull i comparant amb el cant sa.

ABD i ADD s respecte la lnia mitja que est al 3r dit.

Una altra opci s posar el gonimetre al perfil del peu o per sobre del dors del peu.

En ADD i ABD es marca el peu amb tinta per marcar la petjada en un foli, un en posici inicial i un

altre en ABD ADD, seguidament es medeix amb el gonimetre.

INNERVACI I VASCULARITZACI EXTREMITAT INFERIOR

Artria femoral: DS, ens posem sobre el pectini, entrem una mica i notem un polze. Aquesta artria

s a de ms dimetre del cos hum.



Nervi Crural: cama flexionada, buscar ladductor prop del pectini. Al intentar entrar i separar

notarem el nervi. El pacient t sensaci de rampa (s profund, sha demtrar-hi).

Nervi citic popliti intern: DL, cama flexionada la que queda sota. Buscar semitendins i

semimenbrans flexionant ms o no. Entre aquests hi ha una corda que llisca entre ells. Tamb es pot palpar en

DP i una flexi de genoll de 90.

Nervi citic popliti extern: situar-nos just per sota del tend del bceps com si ans a buscar el cap

del peron (per darrera del genoll zona popltia).

DL, cama flexionada externa, just per sota del bceps es demana contracci de la cama no ms de 90,

palpar per sota. Tamb es pot palpar en DP, no crepita per s tou, sensaci de rampa. Part interna del bceps

femoral, enganxat a aquest.

Nervi cutani dorsal lateral: DP, valorar a nivell del dors del peu cap el 5 meta. demanar flexi

plantar i inversi, es veu pel dors passant per sobre del malel peroneal.

Polze pedi: es situa al malel extern, entre tibial anterior i flexor dels dits.

Balanç Muscular de Les Extremitats Inferiors

Documents

Transcript of Balanç Muscular de Les Extremitats Inferiors