b61 def-MABE:CEM 03/06/09 12:32 Pgina 1 el Butlletí · Dia 12, diumenge. Secció de Senderisme: De...

l Entrevista

Eva Mas

l Camí de Santiago

Pàgs. 12 i 13

l Corea

Pàgs. 14 i 15

l Marxa Campdevànol

Pàg. 21

l Curs d’Alpinisme

Pàgs. 22 i 23

l Futbol Sala

Pàg. 28

i a més:

Agenda, Forat del

Pany, Medi Ambient,

Senderisme...

s u m a r i

Núm. 61Època II DL.B-45290-97

C. Major, 109. Tel. 93 668 79 01 - (Apt. de Correus 45)

Revista Trimestral d'Informació Socialjuny - juliol - agost de 2009

http://cem.molinsderei.net

[email protected]

Fundat l’any 1961

el Butlletíel Butlletídel centre excursionista

molins de rei

but61_def-MABE:CEM 03/06/09 12:32 Página 1

NÚMERO 61ÈPOCA II

juny, juliol i agost 2009

Edita:CEM (Centre Excursionista

Molins de Rei)C/ Major, 109

Tel: 93 668 79 01Fax: 93 680 02 29

e-mail: [email protected]

Direcció:Enric Solà

Disseny i maquetació:Oriol Solà

Publicitat:M. Lluïsa Domingo

Assessor lingüístic:Servei Local de Català de

Molins de Rei (Ca n'Ametller)

Impressió:

Hi col.laboren:

Enric SolàÀngel Beumala

Carme ValldoseraMarià Caimo

Jesús JiménezDavid BlascoDavid PagèsTeresa CoteloPilar CalzadaAnton Gómez

La redacció de "El Butlletí" nosintonitza necessàriament ambcap dels escrits signats.

Fotos Portada:

Vall de Pineta(Tot el grup)

Riera de Vallvidrera (L’exposició)

Curs d’Alpinisme (Un èxit)

EDITORIAL

Finalment la Serra de Collserola ha estat declarada Parc Natural. Com molt bé ens va dir

en Jordi Roca, el passat 16 de maig de 2009 en la presentació de les jornades dedicades a

la riera de Vallvidrera, sense la declaració de Parc Natural el Consorci només podia super-

visar l'urbanisme i fer una mínima gestió forestal contra els incendis. A més a més, la

suma dels nou ajuntaments representats al Consorci sovint impedia una visió global, i les

accions que es feien eren descentralitzades i poc coordinades. En aquest sentit, l'entrada

de la Generalitat de Catalunya al Consorci del Parc de Collserola ha estat decisiva. A par-

tir d'ara es podran gestionar i conservar ecosistemes, treballar la connectivitat de Collse-

rola amb els espais naturals limítrofs (Serralada de Marina, Via Verda-Serra de Sant Llo-

renç del Munt, Parc Agrari del Baix Llobregat), naturalitzar sectors degradats per la cons-

trucció il· legal i evitar la massificació de la serralada. Tanmateix, segons un comunicat

d'Ecologistes en Acció, aquesta declaració arriba tard: "Quan la majoria d'ajuntaments ja

ha desenvolupat urbanísticament les seves reserves de sòl edificables opcionals pel Pla

General Metropolità de 1976, encara vigent, i la serra està pràcticament aïllada i envolta-

da de grans vials i un urbanisme impermeable". D'altra banda, sembla segur que la mida

del Parc Natural disminuirà respecte l'actual superfície del Pla especial de protecció i

ordenació de la Serra de Collserola (PEPCo). Això significa que a Collserola, però fora

dels límits del "Parc Natural", encara pesarà l'amenaça de vials que travessin i fragmen-

tin els ecosistemes de la serra (Vial de Cornisa, Túnel d'Horta, Túnel Central, etc). Sigui

com sigui, és positiu que augmentin les zones protegides i sembla que per fi hi haurà les

vitals reserves d'especial protecció com la Font groga i la Rierada. Per a qualsevol aclari-

ment, adreceu-vos al nostre vocal de la Secció de Medi Ambient, a en Marià Caimo, que

és el nostre representant al Consell Consultiu del Consorci del Parc de Collserola.

Els dos mesos que encara tenim per davant ens porten activitats força engrescadores per

acabar la temporada, especialment pel que fa referència a la secció de Medi Ambient, amb

els darrers actes organitzats amb motiu de l'Exposició fotogràfica referent a la Riera de

Vallvidrera, els dies 6 i 7 de juny (vegeu l'Agenda a la pàgina 4), on les diferents seccions

us ofereixen els seus projectes.

Pel que fa al passat trimestre, aquest ha estat atractiu, dens i ben aprofitat quant a activitats.

No podem oblidar que 640 persones van participar a la clàssica Molins de Rei - Montserrat

el passat 5 d'abril de 2009, i que la Caminada Popular d'enguany ha recuperat els seus

millors nivells de participació amb 450 persones que van gaudir d'allò més el passat 10 de

maig de 2009. Tampoc no podem oblidar el curs d'alpinisme que ha organitzat la Secció

d'Alta Muntanya, i que ha estat un èxit quant a inscripcions i desenvolupament. Hi ha la

intenció de programar-ne de nous passat l'estiu, o sigui que estigueu atents perquè valen

molt la pena, i us recordem que els socis gaudeixen del 50% de descompte!

De nou, el torneig solidari de futbol sala s'ha pogut dur a terme en la seva segona edició, tot

i que ha estat un repte aconseguir la participació femenina d'aquesta especialitat. Esperem

que l'any vinent es pugui tancar l'equip abans i es puguin fer alguns entrenaments previs.

Finalment, acabem l'editorial desitjant-vos bones vacances i fent una crida perquè publi-

queu al butlletí les experiències que viviu aquest estiu. Ens consta que molts socis i sòcies

fan senderisme, alpinisme o visites naturalistes, en llocs de la península i del món que

molts no coneixem. No sigueu tan exigents amb vosaltres mateixos i compartiu els pai-

satges dels quals heu gaudit amb tots els socis i sòcies. La nostra revista costa molt de fer

i si no l'omplim de contingut perd riquesa i qualitat.

3


AGENDA

4

JUNY 2009

Fins el 12 de juny: Exposició fotogràfica a càrrec de MariàCaimo: La Riera de Vallvidrera i el paisatge fluvial de la Vallde la Rierada. Al local del CEM, de 19 a 21 h, de dilluns adivendres.

Dia 6, dissabte, al local del CEM, a les 19 h: Conferències idebats: “El Projecte de Gestió Participada de la Riera deVallvidrera". A càrrec de Marian Navarro, biòloga, tècnica delServei d'Ús Públic i Educació Ambiental del Consorci del Parcde Collserola. Organitza: Secció Medi Ambient.

Dia 6, dissabte, al local del CEM, a les 20 h: Conferències idebats: "Els aspectes socioambientals i algunes propostes degestió sostenible de la Vall de la Rierada". A càrrec de Mòni-ca Santamans i Forés, Regidora de Medi Natural, Sanitat i SalutPública de l'Ajuntament de Molins de Rei. Organitza: SeccióMedi Ambient.

Dia 7, diumenge. Secció de Medi Ambient: Sortida formati-va i naturalista a la Riera de Vallvidrera, guiada i comenta-da per membres de l'entitat "Projecte Rius". Entretingut tre-ball de camp on coneixerem espècies de fauna i flora dels espaisfluvials mediterranis, i avaluarem l'estat de salut d'un tram de laRiera de Vallvidrera fent servir paràmetres físico-químics, ibioindicadors com els macroinvertebrats aquàtics. Inscripcions ala Secretaria del CEM. Vocal: Marià Caimo.

Dia 10, dimecres. Caminem entre setmana! Recorregut a peud'un dels 10 "Itineraris a l'abast per Molins de Rei". Sortidaa les 9 h matí a la plaça dels Països Catalans. Cadascú s'ha deportar el seu esmorzar i beguda.

Dia 11, dijous, al local del CEM, a les 21 h: Audiovisual-Col· loqui sobre el Camí de Sant Jaume de Galícia. A càrrecde membres de l'associació d'"Amics del Camino de Santiago",d'Esplugues de Llobregat. Organitza: BotMol.

Dia 13, dissabte. Grup de Caminades de Resistència: Partic-ipació a la 3a Marxa Cap de Rec (Cerdanya) (51 km). Mésinformació a la Secretaria del CEM. Vocal: Sebastià Pi.

Dia 14, diumenge. Secció de Senderisme, sortida circularamb l'ascensió del cim del Comanegra (La Garrotxa).Desplaçament amb autocar. Sortida a les 7 h matí. Inscripcions ala Secretaria del CEM. Vocal: Jesús Jiménez.

Dia 14, diumenge. Secció Escalada: Esportiva al sector deMontbrú (Moià). Reunió preparatòria dijous 11 de juny, a les 20h, al CEM. Vocal: Mireia Sellarès.

Dia 18, dijous, al local del CEM, a les 20 h: Projecció del doc-umental : "La sal de la mort: orígens i problemàtica de lasalinització del riu Llobregat". A càrrec d'en Roger Lloret,membre de la plataforma "Montsalat" i soci del CEPA-EdC.

Dies 20 i 21, dissabte i diumenge. Grup de Caminades deResistència: Participació a la 20ena Marxa Montserrat -Reus (100 km). Més informació a la Secretaria del CEM. Vocal:Sebastià Pi.

Dia 28, diumenge. Sortides de Descoberta Cultural: Sendersi Cultura del Baix Empordà. Sortida de tot el dia amb visitaguiada a Peratallada, Forallac, església de Sant Esteve deCanapost i els Clots de Sant Julià. Comiat de temporada ambdinar al restaurant "La Riera" de Peratallada. Inscripcions a laSecretaria del CEM. Vocals: Joan Miró i Enric Solà.

JULIOL 2009

Dia 4, dissabte. Secció de Medi Ambient: Sortida nocturna alTuró d'en Galzeran (486 m), a Tiana (Maresme). Itinerarisuau de 4 km amb bones vistes sobre el Barcelonès i la línia decosta del Maresme. Inscripcions a la Secretaria del CEM. Vocal:Marià Caimo.

Dies 4 i 5, dissabte i diumenge. Grup de Caminades deResistència: Participació a la 19ena Travessa "Núria - Quer-alt " (94 km). Més informació a secretaria. Vocal: Sebastià Pi.

Dia 8, dimecres. Caminem entre setmana! Recorregut a peud'un dels 10 "Itineraris a l'abast per Molins de Rei". Sortidaa les 8 h matí a la plaça dels Països Catalans. Cadascú s'ha deportar el seu esmorzar i beguda. No cal inscriure's.

Dia 9, dijous, al local del CEM, a les 20 h: Xerrada-col· loqui: "Les nuclears i les Terres de l'Ebre", arran de lapropera renovació de les llicències de les centrals nuclearsd'Ascó i Vandellós. A càrrec d'un membre de l'associació de Tor-tosa "Apaguem les nuclears".

Dia 12, diumenge. Secció de Senderisme: De Torroella deMontgrí fins a Cala Montgó (Costa Brava). Porteu elbanyador! Desplaçament amb autocar. Sortida a les 7 h matí.Inscripcions a la Secretaria del CEM. Vocal: Jesús Jiménez.

Dies 25 i 26, dissabte i diumenge. Secció Escalada: Esportivaa Talteüll, comarca del Rosselló (en francès, Tautavel).Reunió preparatòria dijous 23 de juliol, a les 20 h, al CEM.Vocal: Mireia Sellarès.

AGOST 2009

De l'1 al 31 d'agost l'entitat romandrà tancada per vacances.Per aquest motiu, convé que feu les vostres reserves delloguer de material amb el temps suficient.


5

PEL FORAT DEL PANY

Aquest noi si que té sort......Amb l'excusa de l'esport!

El millor del viatge...?...És observar el paisatge.

Imatge ben trobada......"La vaca enamorada".

Tenien moltes ganes... ...De tocar...Les campanes !

De Barbastro és la guia......I ho fa amb prou simpatia.

Saludeu bé aquest hereu......Que ens duu a tot arreu.


'Eva Mas va néixer aMolins de Rei el 4 denovembre de 1964. Al

CEM sempre ens han impressionatel seu compromís i la seguretat deles seves conviccions. Som davantd'una autèntica activista de l'ecolo-gisme, que a lavegada és sòciadel CEM i queparticipa sovint deles nostres activi-tats. No us perdeul'entrevista que lihem fet i conti-nueu llegint.

El teu activismeno dóna diners afi de mes. Quinaés la teva profes-sió per guanyar-te les garrofes?

Vaig treballar de psicòloga infantili juvenil, de mestra d'educacióespecial d'una escola d'educacióinfantil i primària; i ara gaudeixomolt fent de mestra d'educacióprimària. La feina de tutora empermet transmetre els valorsmediambientals, entre altres coses.Crec que canviar de feina de tanten tant m'ha regenerat i em dónamés energia i motivació, però emsembla que ja no penso canviarmés, perquè m'agrada molt la feinaque faig.

Tanmateix, tots et coneixem perla teva vinculació amb el CEPA.Què fa aquesta entitat i cap onestà evolucionant?

Aquesta entitat va néixer d'un con-junt de protestes en contra delsabocadors i per la manca d'unapolítica respectuosa amb l'entorn

en la manera de tractar els residus.Els que varen començar no erenmolinencs, però varen pensar queMolins era un poble dins de l'àreametropolitana amb un positiu teixitsocial. Un d'ells és amic del meupare, de la universitat, així que

varen començar a fer les reunionsa casa meva. Jo encara era estu-diant, fins a tenir local, que és unespai dins del local de la FederacióObrera.Després d'anys de treball principal-ment en temes de residus, el CEPAes va inaugurar el 1997 i jo en sócun dels membres fundadors. Alprincipi només feia petitescol· laboracions; després, vaigestar uns anys col· laborant ambuna altra ONG ecologista i quanvaig començar a col· laborar acti-vament, el grup de CEPA - Molinsvàrem estar treballant; alguns com-panys més centrats en temes delriu, i altres, en temes de Collserola.

Des del CEPA has format partde la Plataforma Cívica per a laDefensa de Collserola. Ens potsexplicar quin abast té aquestaplataforma i què fa?

Aquesta plataforma està formadaper diverses entitats cíviques i veï-nals dels diferents pobles de laserra. I el nostre objectiu és la pre-servació d'aquest espai verd queens queda a l'àrea metropolitana.Doncs des del Consorci de Collse-

rola és tractat comun parc urbà i desdels ajuntamentscom un recurs aexplotar. És peraixò, des de famolts anys, queestem demanant lafigura de ParcNatural, ja queamb les figuresexistents en l'ac-tualitat (PEIN iPEPCO) s'estàveient que sóninsuficients. Des-prés d'anys d'in-

tentar defensar la serra de Collse-rola de les múltiples agressionsque pateix, vàrem inaugurar la Pla-taforma Cívica per a la Defensa deCollserola el 2001.I vàrem aconseguir el 2002 que elParlament encarregués un estudisobre Collserola al Departamentde Medi Ambient de la Generalitati els tècnics varen elaborar unestudi amb 21 propostes de caireproteccionista i la necessitat de serdeclarat Parc Natural. Però des dellavors que se'n parla molt, i totsels polítics s'omplen la boca debons desitjos i de promeses que faanys que esperem i que mai arri-ben, i de moment encara no s'hadeclarat la figura de Parc Natural. Ien aquest temps la serra va patintmoltes agressions urbanístiques ide fragmentació.Però es veu que les administra-cions, especialment el Departa-

6

ENTREVISTA

L

L’Eva al despatx del CEM.


7

ENTREVISTA

ment de Política Territorial de laGeneralitat i l'ajuntament de Bar-

celona veuen massa proteccionistala proposta dels tècnics i en aquestmoment són els que estan frenantla declaració de parc natural. Mentrestant, la majoria d'ajunta-ments aprofiten per anar proposantnoves urbanitzacions, carreteres,etc., però també s'ha de valorar quede vegades parlen de protegir peti-tes zones, per compensar unamica. També, tot i que ens va costarmolt, vàrem aconseguir que elslímits del PEIN entressin a laXarxa Europea de Natura 2000,que és molt menys del que els ciu-tadans consideren com a parc. La proposta de Parc Natural sem-bla que ampliarà a aquests límits,si és que arriba a temps.

Ens pots posar una mica d'ordreen el munt de sigles i grups eco-logistes que hi ha actualment?

Des de la Federació d'entitats i pla-taformes ecologistes de Catalunya(EdC), considerem que no hemd'estar lligats a cap partit polític,defensem el que creiem sense lli-gams polítics. I estem convençutsque és el millor que podem fer.

No estem ni a favor, ni en contrade cap partit, sinó del que fan o

deixen de fer, independentment delpartit que sigui. El consell del'EdC està format per totes les enti-

tats i plataformes ecologistes quehi volen formar part. Normalment van a les reunions elsprincipals grups de cada zona cata-lana, i les úniques entitats que noen volen formar part són Greenpe-ace (per treballar en àmbit interna-cional), Ecologistas en Acción(per treballar en àmbit espanyol) iDEPANA (per treballar depenentd'un partit polític). Però jo, com la majoria quecol· laborem en el món ecologista,simpatitzem amb aquells partitspolítics que veiem, o ens sembla

veure, que estimen més la nostraterra i el nostre medi, i per tant lavaloraran més.

Què n'opines de Greenpeace?Has treballat mai amb ells?

Greenpeace treballa en temesd'àmbit internacional.Vaig col· laborar amb Greenpeacea traduir del castellà al català elInforme Coast Watch (informevigilància de la costa), perquè fauns anys els traductors informàticseren molt dolents. És un projecteeuropeu i des de Barcelona redac-ten un document amb la informa-ció que prové dels diferents grupslocals repartits per tota la costa

catalana. Només hi vaig estar unparell d'anys, perquè Greenpeaceja té prou gent i preferia dedicar-me a defensar Collserola. Però emva agradar molt, ja que vaig tenirla possibilitat d'aprendre moltescoses del Mediterrani, treballant alcostat del biòleg encarregat delprojecte.

Tots sabem que els mitjans decomunicació estan sotmesos alsinteressos dels grans grupsempresarials a què pertanyen.Com aconseguiu que surtin a la

Participant en el clàssic de Nadal.

En una pausa abans de pujar el pessebre.


premsa els fets contra el medinatural?

Tristament ho aconseguim moltpoques vegades de les que ho

demanem, per no dir poquíssimscops.Per exemple, el passat diumenge22 de març de 2009, l'EdC vàremmanifestar-nos a Barcelona encontra la política del Departamentde medi Ambient i del Departa-ment de Política Territorial de laGeneralitat. Quasi totes les reivin-dicacions del territori català varenser representades pels respectiuscol· lectius locals, vàrem ser mésde 2.000 persones pels carrers dela capital i, malgrat tot, el ressò vaser ínfim i mig tapat, poca gentse'n va assabentar, perquè no inte-ressava a les administracions.

L'evolució ens ha dotat d'un cer-vell per pensar a curt terminiperquè està dissenyat per als 30anys que vivien els primershumans.

Ser "depredadors tribals" ensva permetre sobreviure al paleo-lític, però ara aquesta mentalitatens està perjudicant ...

Certament, si no canviem els nos-tres hàbits diaris, diuen els expertsque exhaurirem els recursos queens permeten viure. Suposo queels humans actuem com una plagai les plagues són destructives. Coma societat hauríem de canviar elshàbits molt més de pressa del queho estem fent.Espero que cada vegada hi hauràmés consciència de la necessitat detenir uns hàbits molt més respec-tuosos amb l'entorn, ser més cons-cients que tenir una manera de fermés respectuosa amb l'entorn ensbeneficiarà a tots i molt.Per exemple, gràcies a la sequerade l'any passat hi ha força més gentconscienciada de no malbaratar elrecurs de l'aigua, però llàstima queencara es deixen construir piscinesunifamiliars, etc.Per exemple, estalviar tan comsigui possible l'energia elèctrica,perquè una proporció molt altaprové de les centrals nuclears. Iapostar més per les energies reno-vables, però llàstima que no essigui capaç d'aguantar la calor prò-pia del Mediterrani i cada estiu hihagi tanta propaganda perinstal· lar aires condicionats.Per exemple, fomentar el transportpúblic i sostenible, però llàstimaque es considera més importantanar a Madrid i a França, que a lescomarques de Catalunya.Per exemple, intentant reduir lescoses d'un sol ús, com reduir elsembolcalls dels productes, intentarcomprar només les coses que estana granel; no fer servir bosses deplàstic per anar a comprar, ja que

podem utilitzar bosses de roba,cistells o el carro; portar l'esmorzari els entrepans sense embolcallsd'un sol ús, podem fer servir car-manyoles, ...Reciclar és molt important, peròencara ho és més reduir els residus,els quals molts acaben als aboca-dors (anteriorment eren zones ver-des) o a les incineradores (embru-tant l'aire que respirem). Per exem-ple, no menjar peix petit, “pescadi-to frito”, calamarsets anomenats“chipirones”, etc. Si els consu-mim, es continuaran pescant i ésuna realitat que al Mediterranicada vegada hi ha menys peix, etc.

Tornem a la teva realitat perso-nal. Has treballat en d'altresentitats o d'altres projectessocials?

Durant 10 anys vaig ser monitorade l'Esplai Clariana amb nois inoies discapacitats psíquics. Elsdissabtes a la tarda els fèiem acti-vitats d'esplai o sortíem a passejari a l'estiu, anàvem una setmana decolònies.

8

ENTREVISTA

Pujant al Pic de l’Infern.

Parc Nacional d’Aigüestortes.


Un parell d'estius vaig col· laboraramb ONG que treballen en païsosen desenvolupament, a Costa d'I-

vori en un psiquiàtric, substituintles cuidadores del país per tal quefessin vacances. I a Nicaragua, enun projecte que consistia a com-partir experiències com a mestrad'educació especial.

Parlem de la teva vessant espor-tiva. Al CEM t'hem vist moltparticipar a les sortides de sen-derisme. Què t'aporten aquestescaminades mensuals que orga-nitza aquesta Secció?

Tot el que sigui sortir al medi natu-ral sempre m'ha agradat. Aquestessortides sempre són per zones moltboniques. En algunes ja hi haviaestat i en d'altres no. Trobo que sónexcursions ben organitzades, sensedificultats, inclou el transport iamb bon ambient; per tant, unabona manera de passar el diumen-ge. I aprofito per agrair-ho alsorganitzadors d'aquesta secció.

Però suposem que també tens elteu "currículum" en alta mun-tanya. Quins són els cims mésemblemàtics que has pujat? Perquè?

De jove no era gens excursionistad'alta muntanya. Als 14 anys vaigpujar el Pedraforca, amb la secció

juvenil del CEM i vaig pensar queallò no era per a mi, i que no fariamai alta muntanya.

Però amb els anys canvies, t'ani-mes quan vas amb gent que hoconeix i com més proves de pujarmés amunt, i veus les marevellosesvistes, més t'agrada i més t'engres-ques.He fet la Pica d'Estats, la PicaRoja, el Marimanya, el Pic de l'In-fern, el Balandrau, el Comapedro-sa, el Cadí, el Bastiments, elsestanys de Carançà, el pic dels

Estanys de les Bulloses, els Portsde Beseit, la grimpadeta de lesAgudes del Montseny, el tramcatalà del GR-11 pels Pirineus i hevisitat alguns estanys del Pirineu.Tot i que des de més amunt, lesvistes són molt espectaculars, crecque l'alta muntanya no treu capmèrit a les excursions de tipus sen-derisme, per boscos, valls, rieres imuntanyes no tan altes.

I ja per acabar, recomana'ns unapel· lícula, un llibre i una músi-ca que signifiquin alguna cosaespecial per a tu.

La pel· lícula Los reyes del ártico.De música, el CD Les cançons

tel·lúriques d'en Roger Mas.

I quant a llibres, molts, preferible-ment escrits en català.

Vols afegir alguna cosa que not'haguem preguntat?

Gràcies per les col· laboracionsCEM - CEPA.

Moltes gràcies, Eva!

9

ENTREVISTA

La simpatia ecologista.

A la Pica d’Estats, al 2006.


10

iumenge 19 d'abril. Mati-nal pels aiguamolls deMolins de Rei: observa-

ció de les diferents aus i ocellsque l'habiten.

El nostre guia en aquesta matinalha estat en Sergi Sales, un ornitò-leg professional que treballa regu-larment a l'aiguamoll de Molins deRei fent observacions, cursets oanellaments d'aus. El Sergi, quetambé treballa a temps parcial al'estany d'Ivars i Vila-Sana, a lacomarca de El Pla d'Urgell, ens diuque la nostra és la llacuna d'aiguadolça més important del Baix llo-bregat. Creada el 1996 recuperavaun antic meandre del riu on hihavia una pollancreda que es vaanar perdent amb el pas del temps.Aquests últims anys l'aiguamolls'ha convertit en un espai naturalamb una gran diversitat biològica,un espai on podrem observar unagran quantitat d'ocells i aus aquàti-ques mentre passegem pel camíque voreja el seu perímetre i mal-grat sentir-nos envoltats per l'auto-pista i la línea de l'AVE. Aquestaremor contínua dels cotxes al seupas per l'autopista provoca que lesaus desisteixin d'esplaiar-se deforma natural en el seu cant ja queentre elles no aconsegueixen

escoltar-se prou bé. En aquestaèpoca comencen a retornar de l'A-frica els abellerols que comparti-ran l'aiguamoll amb les aus aquàti-ques que resten durant tot l'anycom l'ànec collverd, la fotja o elbernat pescaire. La tortuga de rie-rol és una altra de les espècies quehabiten en la llacuna i que vampoder observar en aquesta sortidaque recordem per la gran quantitatde coneixements que ens ha apor-tat el nostre guia.

Diumenge 17 de maig. Sortidamatinal pel camí que transitavora la riera de Vallvidrera.

Sortida guiada i comentada pelJordi Roca que va comptar amb laparticipació de quinze personesinteressades en tot allò que se'nsexplicava sobre la vall de la Riera-da i convençudes que aquest pai-satge fluvial és un patrimoni quecal protegir i respectar. El més important però és que lariera de Vallvidrera genera vida.L'aigua contribueix al creixementd'una variada vegetació i tambécrea un ambient profitós per anombroses espècies d'animals. En aquest sentit la riera propiciaun equilibri natural donant conti-nuïtat espacial al paisatge i exer-

cint la funció de corredor biològicon diferents ecosistemes com elsprats, les zones de conreu, els ermso el bosc de ribera es connectenentre si tot augmentant la biodiver-sitat. És evident que en aquest entornpositiu es crea tota una xarxa tròfi-ca que cal valorar, millorar-la i nopertorbar-la.Bona part del recorregut el vam feracompanyats per l'Enric Monfortede can Planas, un mas que conser-va el conjunt de construccionsrelacionades amb l'aprofitament del'aigua de la riera més important detota la serra.

No cal oblidar però que tot aquesttresor natural que tenim a tocar decasa pot tendir a degradar-se o finsi tot a anar desapareixent si la rierano manté un cabal d'aigua perma-nent, especialment a l'estiu. És important també preservar irevegetar els marges de la rieraamb espècies que li son pròpies(verns, freixes, pollancres...) i, almateix temps, controlar i fer nete-ges selectives d'espècies invasoreso no desitjades.

MEDI AMBIENT

D

Observació als aiguamolls.

Marià Caimo

Travessant la frondositat dels camins de ribera.


11

MEDI AMBIENT

a riera de Vallvidrera i elpaisatge fluvial de la vallde la Rierada”. Del 16 de

maig al 12 de juny.

Aquesta exposició no només volfer una mirada fotogràfica sobre labellesa paisatgística de la vall sinóque també vol aprofundir en la

seva importància ecològica imediambiental ja que sens dubtees tracta de la zona forestal delnostre terme municipal que con-serva un major interès naturalístic.Han estat moltes passejades endiferents èpoques de l'any, algunesde gran placidesa i pau interior,

d'altres d'observació i de troballesimprevistes, però sempre amb lamàquina de retratar a l'abast de lamà i la complicitat de la riera deVallvidrera i el seu entorn. Als queens agrada esmolar més la capaci-tat receptiva, els coneixements i lasensibilitat per apropar-nos a lanatura trobem en el nostre rodal unimmens llibre obert que ens ofe-reix il· limitades possibilitats degaudi i d'aprenentatges que nosempre són prou valorades. Els"Itineraris a l'abast per Molins derei" editats pel CEM fa 4 anysvolia precisament això: acostar-nos a aquests espais que bé merei-xen una exploració i que tenim lasort de tenir tant a prop de casanostra.Tornant a l'exposició fotogràficahan estat cinquanta fotografies que

abracen diferents aspectes de lavall com ara el bosc de ribera de lariera, les masies i l'aprofitament del'aigua, els camins o el veïnat de laRierada, totes elles amb uns escritsa peu de foto que miren d'interpre-tar-les d'una manera didàctica.Algunes de les fotos exposades

també deixen constància sobrealguns punts negres que pateixaquesta vall com les extraccionsd'aigua de la riera, la canalització i

pèrdua de la naturalitat de la llerade la riera, la necessitat d'un cabald'aigua mínim, les plantes quecolonitzen espais que no li sónpropis o l'amenaça del vial de cor-nisa que encara plana sobre la vall.La inauguració de l'exposició es vafer el passat 16 de maig a càrrec dela Regidora de Medi Natural, Sani-tat i Salut Pública del nostre ajun-tament, Mònica Santamans. Totseguit hi van haver dues conferèn-cies amb debats, la primera acàrrec de Jordi Roca, company inaturalista del CEM sobre laimportància que la vall conserviuns trets de naturalitat que poten-ciïn la seva biodiversitat i poste-riorment de Roger Gili, coordina-dor del Projecte Rius, una entitatque busca la participació i la impli-cació ciutadana i que van serseguides amb molt d'interès per lesaproximadament 40 persones quehi havia al nostre local.

L

Marià Caimo

Presentació a càrrec del president.

Senderó a tocar del pont de can Madolell.

Parlament d’en Roger Gili.


12

eia setmanes que ho havíempreparat tot. Volíem fer unapart del "Camí de Santiago" i

era tanta la il· lusió que ens feia, quevarem passar per alt qualsevol notíciaque pogués ser adversa al que volíemfer. Era evident el fort temporal depluja i neu que s'estava esperant i queanaven anunciant a la televisió feiadies.Les motxilles estaven carregades amballò indispensable, una "vieira" penja-da, l'emoció d'experimentar tot el quehavíem de gaudir els propers dies i...L'inici de la calamarsada a les 18.00 hdel dia 06/02/09 ens van encoratjar ainiciar la caminada des de la porta de

casa fins a l'estació de tren del Prat.Començàvem l'aventura que tantail· lusió ens feia. Allà anàvem els tres, en fila horitzon-tal i caminant per l'andana: el Jose M.,el meu germà Miguel i jo, la Pilar, benabrigats i amb les motxilles penjades:"Yuuuju!! Que marxem a fer el Camíde Santiago!!". La gent ens mirava imurmuraven: "Mira... mira... van a ferel camí, són pelegrins...". Teníem elspèls de punta i no era pas pel fred,sinó de l'emoció que ens havia envaït. L'anada l'havíem planejat en tren finsa Ponferrada. Va ser ideal. La sortidades de Sants Estació va ser a les 20.05h, puntual. Vàrem descansar gairebétota la nit. La nit es veia fosca des d'allà dintre ide mica en mica es mullaven els

vidres del vagó, més ràpid i més a poca poc... Era quan plovia... o deixavade fer-ho. De tant en tant obria els ullsi controlava la temperatura exterior,cada vegada baixant més: "Quin freddeu fer allà fora...". "Com ens troba-rem el camí?", pensava jo. En total,207 km, segons la guia que portàvem,però n'hauríem de fer bastants més enhaver-hi neu. Segurament, hauríemd'agafar trams de carretera fent corbesi més corbes. Vuit etapes previstesamb una mitjana de 26 km/dia... Des-prés d'anar imaginant, somiant i des-cansant, anuncien l'arribada a Ponfe-rrada i ens preparem... "Ara és quancomença l'aventura de debò!". Són les6.45 h del dia 7. No sabem ben bé peron agafar el camí. És de nit, peròalmenys no plou. Preguntem en unacafeteria que hi ha oberta i ens indi-quen que hem d'anar uns carrers mésenllà. Tot seguint el que ens havienindicat i no gaire convençuts, decidimpreguntar a algú més. ¡Ostres!, varemtrobar-nos amb la gent més maca delBierzo: Jose Rellán i Pablo, el seuamic, van tenir la gentilesa de portar-nos en cotxe a l'inici, justament a"Columbrianos". Portaven tota la nitde festa, des que van acabar de treba-llar el dia abans. Anaven ben con-tents, però la seva amabilitat va serdesbordant. Ens vam fer fotos plegats,varem intercanviar telèfons i, totdesitjant-nos un bon camí, ens varemacomiadar d'ells. Ja fent-se de dia, al costat de l'ermitade Columbrianos, veiem un gran niude cigonyes, la boira sobre el camí i elfum que ja sortia de les xemeneies deles cases, acompanyats de la frescordel dia, del gebrat del paisatge i de l'o-lor de fusta dels focs de casa.Respiràvem a fons i es feia poc l'aireque agafàvem, gaudint de tot allò queteníem davant. Anàvem a FuentesNuevas. Hi havia infinitat d'ocelletspetits cantant sense parar i volant totsjunts d'un arbre a un altre. Feia un fredque et tallava la cara, els ulls plora-ven, però el cos per dintre anava

calent i fort. Certament, i arribataquest punt, ens agradaria explicar-vos-ho tot amb pèls i senyals, perquèus puc assegurar que cada dia que ensllevàvem era una nova aventura ques'enllaçava amb la del dia anterior, i aquina més bonica i emocionant, ja nopel paisatge i l'entorn, que eren depostal, sinó per les persones a qui vamanar trobant i les experiències quevàrem viure i compartir. El problemaés que aleshores hauríem d'escriure unllibre sencer i no pot ser..., Però usmostraré el més rellevant, perquèdurant una estona pugueu experimen-tar part del que varem viure nosaltresen aquests dies, i tal i com us hem

explicat fins arribar a aquest paràgraf.Anàvem direcció Vilafranca del Bier-zo. De camí, direcció Camponayaraens vam aturar en un restaurant pre-ciós que hi havia. També era hotel,cafeteria i botiga. Els balcons eren defusta i tot de pedra, semblava demuseu. Allà ens va convidar una donaque regentava l'establiment. A dintres'hi estava calent i l'esmorzar, bonís-sim: empanada de carn amb patata iun got de vi negre. Varem prosseguir direcció San Cle-mente, però hi havia una bifurcació alcamí. Sorprenentment ens va aparèi-xer un gos, més maco, blanc i marró,que no parava de moure la cua. Noteníem gaire clar per on seguir i elvàrem seguir a ell. De seguida es vandeixar veure els senyals del camí.

CAMÍ DE SANTIAGO

F

Comença la ruta. La frescor del dia ens acompanya.


13

CAMÍ DE SANTIAGO

Anàvem bé. El gos ens va acompan-yar tota la jornada, fins que ja està-vem encaminats a Vilafranca. Sem-blava mentida, però ens avançava iparava per esperar-nos. Ens va guiartota l'estona! Pel camí, ens varem tro-bar un ruc. Estava al mig d'un camp,lligat amb una corda llarga perquèpogués córrer. Només ens va veure, esva apropar a nosaltres, fins i tot al gos.Ens mirava i ens feia un soroll com sivolgués parlar. Mig plorava i mig par-lava. Tot era com un conte animat. Del'ull li queien unes llàgrimes al terra...El fred que feia i l'emoció de veure unanimal així, ens feia estar immersosen una aventura molt especial.

Travessàrem boscos sencers de cas-tanyers, trepitjàrem milions de fullesgrogues i marrons ja caigudes al terra,fins i tot ens varem trobar un senyordel National Geographic que ens vademanar permís per gravar-nos!, està-vem al· lucinant a cada instant.Anàvem cansats i amb ganes d'arribar.Fèiem tots tres una recopilació delque havíem anat experimentantdurant el dia, des que el dia anterior, ala tarda, vam sortir de Barcelona. Ensvenia de gust prendre una dutxa bencalenta i sopar bé; per això, en arribarvam buscar ràpidament l'allotjament ivam descansar una estona abans desopar. L'endemà era molt i molt dur.Havíem d'arribar a O'Cebreiro i pelport de Pedrafita. Molts més quilòme-tres que els habituals. Tothom ens

deia que hi havia molta neu, que està-vem bojos de fer el camí amb aquesttemporal, que fins i tot els nens noanaven al col· legi, però nosaltresvarem continuar. A l'esmorzar ens varem informar decom estava la situació pel port. Hihavia neu, i molta. Un bon esmorzar iendavant. Desconeixíem del tot elsquilòmetres del recorregut. Segons laguia eren 29, però en anar per laNacional donàvem una volta moltgran al voltant de la muntanya. Detota manera, volíem assegurar-nos l'a-rribada fos l'hora que fos, ja que tra-vessant per la Faba la gent ens deiaque quedaríem pel mig i així hovarem confirmar en arribar a l'albergon hi havia dos pelegrins que hohavien passat molt malament i a cadapas endavant se'ls ensorraven lescames senceres i no podien avançar.A més, van arribar amb mig cos xop. Varem travessar pobles i pobles, icada vegada la neu hi era més present.Pujàvem i pujàvem, i el port de Pedra-fita no s'acabava mai. Començava afer-se fosc i el nostre pas volia serràpid, però el cansament ens feia anara poc a poc. Ens començava a aparèi-xer boira i més neu, la pluja ens vaacompanyar gran part del camí i eltram final va ser dur. Varem arribar aPedrafita d'O'Cebreiro. En no haver-hi estat mai, ens pensàvem que era lanostra destinació, però en parar aprendre alguna cosa calenta ens vandir que encara havíem de continuar5,5 km més i pujant muntanya. L'e-nergia del descans ens va donar sufi-cient alè per arribar a lloc. Es va fer denit i la neu ens queia de front a la cara,així com el vent que bufava. Ensvarem oblidar del cansament peraquella estona i només vèiem el trosde carretera del davant i un metre iescaig de neu acumulada a la nostraesquerra que tapava la ratlla de lacarrera. "Cotxe, cotxe!!!", cridava joper avisar, i portava els bastonsdavant agafats amb les dues mans enposició horitzontal senyalitzant un

moviment de pèndul per a que ensveiessin els pocs cotxes que anavenpassant de tant en tant. Paràvem i ensajustàvem al màxim a la neu amunte-gada de la vora, perquè la tempesta deneu amb el vent i la boira feien que noes veiés absolutament res. Si hagués de dir el temps que va trans-córrer en aquell tram no ho sabria dir.Només volia que arribéssim ja, per-què era un perill imminent caminar enaquelles condicions i per aquellacarretera amb trànsit, però no podíemtornar enrere.Finalment, varem veure la indicacióamb el nom del poble, "O'Cebreiro", iens va envair una alegria desbordant.

A l'entrada de l'alberg els pelegrinsque ja havien arribat ens van rebremolt amablement, tot preguntant comhavia anat el camí i com havíem arri-bat en aquelles hores ja de nit. Va seruna estada molt confortable i el sopar,en un dels restaurants del costat del'alberg, va ser el millor de tot i el quenecessitàvem en aquell moment abansde descansar i recuperar forces per al'endemà. L'escalforeta de l'habitació,el record del dia tan maco, el paisatgei el gran esforç que havíem fet finsarribar allà, el so de la tempesta deneu que hi havia fora, amb el vent quesemblava que tenia veu pròpia de tantfort com se sentia, i tot l'entorn plegat,van fer una jornada inoblidable.

Continuarà... Pilar Calzada

Travessant les vinyes per esporgar. L'endemà, tot era calma...


14

a península coreana és unade les més muntanyoses delmón. El pic mes alt és el

Hallasan de 1.950 m i es troba a l'i-lla de Jejudo. La península la tra-

vessen tres rius que desemboquenal mar groc i, és on es concentra lamajor part de la producció d'arròs iproductes agrícoles.A la capital no hi ha terme mitjà:les avingudes són amples, rectes iordenades, els carrerons estrets,tortuosos i laberíntics. No tenennoms, ni números, estan numeratsperò sense ordre, ja que se'lsnumerava per ordre d'edificació il'única manera de trobar un carrerés conèixer el nom de l'edifici. Laseva gent és molt amable i acolli-dora. Seül és una ciutat segura i

tranquil· la com tot Corea del Sud.És un país amb llibertat de reli-

gions, però el confucianisme és,sens dubte, el pensament que mésha influït en la vida actual delscoreans.Des de 1896 usen el calendari gre-gorià, però les festes més impor-tants segueixen el ritme del calen-dari lunar que, depenent de l'any,canvia les dates. Una de les festesmés importants és Chusok, quedura tres dies i la majoria de perso-nes es desplaça per tot el país. Enaquesta festa es visiten les tombesdels avantpassats i es prepara lataula per als esperits. Els morts sónenterrats a terra, formant un túmulal damunt, que queda integrat en elpaisatge. A qualsevol muntanya o

camp de Corea pots trobar-hi grups

de túmuls, fins i tot entre els campsd'arròs. En aquests tres dies de

festa molts es vesteixen amb elsvestits típics.L'illa més gran és la de Jejudo,situada a100 km de distància alsud de la península. L'illa és d'ori-

gen volcànic i el clima, subtropi-

cal. En aquesta illa hi ha unes

escultures molt curioses que esdiuen harunbang "avis de pedra" i

COREA

Monument al·legòric.

El passat, molt present.

El mercat en plena ebullició.

L

L’IKEA mil·lenari.

Aturada comercial.


COREA

és una escultura sobre lava i rocade basalt que es troba per tota l'illa.Són petits tòtems d'ulls sortints,nas xato i grans orelles, que tradi-cionalment tenen la funció de pro-tegir els pobles.

Una altra illa és la d'Udo, que té 17km de llargada i que amb el ferri és

a un quart d'hora de Jeju. Aquestailla és coneguda per les dones bus-sejadores, anomenades haenyo ique ho fan a pulmó. És una feinamolt dura i avui dia només hi hadones grans que s'hi dediquin.Corea del Sud és un país amb molt

poc turisme, però molt interessant,ja que està tot reforestat i segueixen aquesta línia, malgrat les moltesinfraestructures que s'estan fent através de les muntanyes.Els àpats no varien gaire. El kim-

chi, l'arròs blanc i un bol de sopano falten mai. Allà tot el menjar és

picant i mentre que ells no tenenproblemes, nosaltres plorem imoquegem. També a prop de lescostes es gaudeix dels plats de peixfresc, cuinat de manera molt suau,o el calamar cru que també en vamhaver de menjar. Ja que no ens

enteníem i ens servien el que ellsvolien. Terra endins es menjava elpeix sec o cansalada tallada grui-xuda que havies de cuinar a lamateixa taula.Algun dia vàrem menjar sense

saber el que era, ja que a la carta deplats que en diríem "combinats"

estaven escrits en Coreà. Pensoque de carn de gos no en vaig men-jar, perquè és un plat de luxe.

15

Teresa Cotelo

Un recés davant del temple.

Conreus de postal.Calamars prenent el sol.

Els aventurers.


e Mura a Can Prat deCastellbell. 15 de febrer de 2009

Hola, Agustina,

Com que no vas poder venir a l'ex-cursió del 15 de febrer, te'n farécinc cèntims mitjançant les quatre

fotos que t'envio i que resumeixenel que va ser un dia força tranquil,sense gaires desnivells i marcatpels núvols, que no ens van deixarveure ni una ullada de sol. La primera foto és del Puig de la

Balma, una masia de pessebreconstruïda a l'empara de la roca ide la qual es té constància des del'any 1.170. Actualment ofereix

servei d'allotjament i restaurant enun lloc incomparable. Aquí vamesmorzar, després d'un curt tram decamí des de Mura i tot passant pelcostat d'una riera força cabalosa a

causa de les pluges d'aquellamateixa setmana, pluges que vanfer que l'aigua discorregués permolts dels llocs on vam passar. La segona foto correspon a l'horade dinar. És d'unes fonts que hi ha

a prop del poble de Rellinars, llocque, tal com pots veure, semblauna autèntica piscina per la granquantitat d'aigua que rajava per tot

arreu. Malgrat el fred, hi ha algunscompanys que seuen amb els peusen remull: és que volien dinarcòmodament asseguts a les taules.Per arribar fins aquí, vam seguir

senderons entre pinars, amb conti-nus descensos i remuntades, i vampoder veure alguna masia una micaallunyada del nostre camí. La tercera foto no cal ni que te l'ex-pliqui. Aquesta vista de Montserrat

16

SENDERISME

D

Balma Puiggraciós.

Foto del grup.Fonts de Rellinars.

Des de Rellinars.


al complet ens va acompanyardurant bona part de la tarda, mentrebaixavem cap a la urbanització, perentre matolls i boscos esclarissats.Després de creuar l'autopista i lavia del tren, estàvem convençutsque la cervesa era allà. Però, no.Els del bar van decidir que jahavien treballat prou i que no ensmereixíem el tan esperat refresc.La quarta, evidentment, la delgrup.Amb tot això, m'imagino que jat'hauràs posat al corrent. La prope-ra me l'hauràs d'explicar tu perquèjo no hi seré. No t'hi cansis.

Travessada Albarca - Cabacés(pel camí de capçada de la SerraMajor del Montsant). 15 de març de 2009

Aquesta sortida a la Serra delMontsant va ser preparada pel Car-les Bueno, la Maria Albertí i enJaume Gallart. La vàrem gaudir elsquaranta cinc senderistes que hivam assistir. I el fet de llevar-nos ales 6 de la matinada va tenir diver-ses recompenses interessantsdurant els 20 quilòmetres que vamcaminar. El punt de sortida va ser

Albarca, un petit i bonic poblet quepertany al municipi de Cornudellade Montsant. També, ens varen agradar diferentsindrets que els nostres peus trepit-javen i els nostres ulls poguerenveure durant tot el camí. Tot seguit us en explicaré alguns.La pujada des de poble fins la RocaCorbatera, de 1163 metres, n'és unexemple que ens sorprengué. A dalt es veia el poble de Siuranacol· locat al cim d'una cinglera deroca calcària a 737 metres d'altitud,a la part més baixa de la Serra de laGritella. Als seus peus hi teníem elpantà del mateix nom i la vall delSiurana que rega bona part de lesterres del Priorat. Un cop dalt de la Roca Corbatera,si la visibilitat atmosfèrica ens ho

hagués permès, haguéssim pogutveure bones panoràmiques cap elsdos extrems de Catalunya, des delsPirineus fins als Ports de Beset i, al'altre cantó, el mar. Passada la Corbatera, l'indret quevàrem recórrer de la carena princi-pal o Serra Major ens va impres-sionar perquè malgrat ser un espaiaspre, pelat i feréstec, ens feia de

llarg esglaó, permetent-nos assabo-rir visualment de tot el massís, ambels barrancs que el solquen i lesdiferents carenes secundàries. En aquest camí, un cop passat elPiló dels Senyalets de 1109 metres,el segon punt més alt de la serra,vàrem poder veure el pantà deMargalef i ens apropàrem al Clotdel Cirerer. Aquest racó del cor de la serra deMontsant, el Clot del Cirerer, és undels indrets emblemàtics del ParcNatural. Constitueix un oasi deverdor enmig de l'àrida SerraMajor, doncs acostuma a haver-hiaigua tot l'any. Contràriament alque es pot pensar, al bell mig d'a-questa fondalada s'hi troba unnoguer i no pas un cirerer. El cire-rer que va donar nom al lloc vamorir anys enrere i al seu lloc s'hiva plantar un noguer. Antigamentels pastors hi portaven els ramats abeure i encara s'hi conserven elsabeuradors que van preparar perals seus ramats. Nosaltres hireposàrem una estona i un coprecuperats iniciàrem el descensfins a Cabacés tot passant per l'er-mita de la Foia vora una gran roca.A la font que és troba a pocsmetres de l'ermita, omplirem lesnostres cantimplores amb un dolld'aigua abundant i fresca. I pocaestona després trobàrem una novaermita, la de Sant Roc, voltada dexiprers i edificada sota una balma. Cabacés va ser el punt final de lanostra sortida. Aquest municipi del Priorat situatal nord-oest de la comarca, al límitamb la Ribera d'Ebre, és d'origenàrab té arcades gòtiques a casesdels ss. XIII - XIV i a nosaltres ensva agradar força.

SENDERISME

17

Foto del grup.

Jesús Jiménez


18

BTT

'Oest de Montserrat(Anoia) (22,4 km). 15 demarç de 2009.

Assistents: Josep Campmajó, JoanGarcia, Marta Torà, Montse Haro iDavid Blasco

Primer vam fer una ràpida aproxi-mació a la sortida al municipi delBruc, on vam començar el dia ambun esmorzar espectacle consistenten la caiguda d'un globus aerostà-tic. Tot això sense moure'ns de laterrassa on ens preníem l'esmorzar.Comencem a pedalar pels carrersdel Bruc per després entrar en unapista ampla i còmoda. Tot just comencem a enfilar-noscamí de Sant Miquel de Vilaclara,atenem la trucada, ja concertada,de Ràdio Molins de Rei, per inte-

ressar-se sobre les activitats queaquest cap de setmana va realitzar

el CEM en les diferents seccions.Trobarem el primer exemple delpatrimoni d'aquest sector proper almassís de Montserrat.

Es tracta d'una tina bastida en l'ab-sis d'una ermita romànica (Sant

Miquel de Vilaclara). Les tines eren construccions en

què fermentava el raïm premsat.Continuem la nostra aventura pertrobar-nos a continuació una granbalma, la balma de Can Solà, que

segurament devia servir d'habita-cle en temps prehistòrics, però quemés tard es va fer servir com aestable per al bestiar. El darrer exemple de patrimoni estracta d'una torre de telègraf òptic.Des de Barcelona sortien diferentslínies cobertes per torres que escomunicaven mitjançant senyals.Aquestes xarxes de torres de tele-grafia òptica civil van quedarobsoletes quan va aparèixer la tele-grafia elèctrica. Ara només quedarà baixar fins alcoll de Can Maçana per agafar elcamí, que vorejant el monument alTimbaler del Bruc, ens portarà finsal punt de sortida.

L

Montserrat per la seva vessant oest.

Cortines, Tendals, Persianes,...Sistemes de comandament

elèctrics i automàtics.

P E R S I A N E S

C A R M E N

L a p r o t e c c i ó s o l a r a l s e u a b a s tC/ Miquel Tort, 4 Telèfon 93 668 24 53 Molins de Rei

El grup a la balma de Can Solà.


ESPECIALISTES EN VISIÓ ESPORTIVAPREUS ESPECIALS PER ALS SOCIS

C. Major, 58 - Av. de Barcelona, 18 · 08750 Molins de Rei

Tel. 93 668 04 41 - 93 668 72 53

http://www.bofillbassons.com - e-mail: [email protected]

BOFILL BASSONS

Pobles Medievals del BaixEmpordà (45 km). 17 de maig de2009.

Assistents: Marta Torà, EduardTorà, Joan Garcia, Josep Campma-jó, Sergi Seguer, Enric Cabrera,Montse Haro i David Blasco.

Vam començar la sortida des delpoble de Peratallada, encara que al

principi no era a la ruta, però hovam fer així per qüestions logísti-ques, és a dir, per acabar la sortida

amb un bon àpat i així acomiadarla temporada d'hivern primavera2009. Aquest poblet és un entrant del que

veurem, ja que enllaçarem totpedalant poblets encantadors, com

ara la Bisbal de l'Empordà, SantMartí Vell, Madremanya, Corçà,Púbol i la Pera.

Aquests pobles presenten unaspecte feudal, amb castells iesglésies o recintes fortificats, quefa que tots tinguin un abundantpatrimoni i molta història. Els des-plaçaments entre les poblacionsseran entre camps de conreu, ambun magnífic paisatge propi de laprimavera i masses boscoses. Totplegat, un recorregut estimulant isuggestiu.Després d'aquestes sortides ensqueden uns mesos per preparar lapropera temporada, així que siteniu idees, no dubteu a plantejar-les.

BTT

19

Un mar de roselles a l'Empordà.

Madremanya al fons.

David Blasco


l passat diumenge, 17 demaig de 2009, es va dur aterme la 50a Marxa de

Regularitat de Campdevànol, pun-tuable per l' XI Copa Catalana deMarxes Tècniques Regulades. Un aniversari que no va passardesapercebut a socis de la nostraentitat que hi van voler ser pre-sents. En total dosequips, formats perMaria Lluïsa Domingo iMagdalena Escala, iTeresa Monfort i AntonGómez, respectivament.La marxa va començarpuntual a les 8.15 h delmatí davant de la seu delGE Campdevànol. Adiferència de la nostraMarxeta, els participantsno han de fer servir capbrúixola perquè el reco-rregut està tot senyalit-zat. La gràcia es troba acaminar seguint el ritmede temps regular que haestablert l'organització.Ni més ràpid ni méslent. L'itinerari va sermolt bonic, especial-ment les vistes. Tot iaixò, les pujades ens elvan fer gruar: l'inici fou per dintrede la vila de Campdevànol, finsque ens vam endinsar a la muntan-ya per una pista que ens va portar ales masies de Cal Teuler, Cal Perrisi la Teularia, i des d'aquí al mirador

del pla de la Tomba, amb vistes a lavall del riu Freser engorjada, elPuigmal, el Nou Creus i tota l'ollade Núria... Amb això ja deveuhaver endevinat que vam tenir unbon dia, serè i ben assolellat. Pocdesprés vam arribar a Sant Pered'Aüira, on havíem de fer 40minuts de neutralització. Situada

en un puig a la dreta del Freser a1.200 m d'altitud aquesta ermita,que ja es troba documentada l'any1150, va ser reconstruïda a princi-pis del s. XIII seguint l'estil del"romànic tardà" i va ser ampliada

el 1640 amb dues capelles laterals.Com que eren els 50 anys de laMarxa, per celebrar-ho l'organitza-ció va convidar a esmorzar. I renoiquin esmorzar! Pa amb tomàquet ibotifarra, cansalada, botifarranegra... Amb aquestes menges, ques'apartin les píndoles energètiques iels beuratges isotònics! Després

d'aquest àpat vam bai-xar seguint el torrent deSant Pere i vam passarper la font del mateixnom, que en aquestaocasió rajava de maneraabundant. Pel camítransversal que ve delcoll de Casals arribàremal coll de Batalla, on s'i-niciava una pujada finsa la carena de la masiade Cal Xandri. A partird'aquí el camí, en suaubaixada, ens va portarfins a la Creu de lesMissions, on hi havia unavituallament de quatregaletes i aigua, i on vamdisposar de 10 minutsper contemplar lapanoràmica del poble deCampdevànol abans d'a-rribar al punt de sortida.

Si voleu conèixer quin paper vamfer, consulteu la classificació de laprova que teniu penjada al suro decartells de l'entitat, a la sala desecretaria!

MARXA DE CAMPDEVÀNOL

21

E

DISTRIBUÏDOR EXCLUSIUQUADS

Concessionari Oficial

Av. València, 25 Molins de Rei Tel. 93 668 16 42 - Fax 93 668 94 61 - mail:[email protected]

Anton Gómez

Un tram del recorregut.


urs d'alpinisme nivell 1.Del 16 al 29 d'abril.

Quines ganes teníem de fer un cursd'alpinisme! I de trobar-nos una

colla ben xula! Sobretot desprésdel gran èxit que va tenir el d'esca-lada. Potser per això va venir gentde molt lluny (Canadà, Mart...Corbera) i es va omplir de seguida.L'organització va ser a càrrec d'untal Xavi Primo (Qui el coneix?Diuen que ens ho passarem bé) del'escola reconeguda per la FEEC(tal com li agrada subratllar a ell)del Centre Excursionista de l'Hos-pitalet de Llobregat, vaja, de lacompetència.Doncs, en Xavi és un paio collonutque ens ho va fer passar molt bé.Tot i que el primer dia mentrexerrava del material a més d'un seli van aclucar els ulls entre diapo idiapo sobre la teoria de les capesde ceba o els tipus de botes...Volem canya!!!Doncs tindreu canya. El primercap de setmana tocava visitar lesterres de ponent, i com que el camíera llarguet ens va convocar a les 6del matí: quina son! Tot i quealgun n'hi va haver que se li van

enganxar els llençols a la cara i vahaver de venir bufant amb unapilot de rallis.Per fer boca vam començar ambun circuit de ràpel, grimpada, flan-queig i progressió encordat. Els

compis del Xavi (l'Alfred i el Ser-vand) i el Garci ens van explicarun munt de coses mentre s'assegu-raven que no ens trenquéssim res,o això deien. I entre tanta corda,arnès, casc, cintes planes, cintesamericanes i cintes franceses noera fàcil sortir-ne sencer.

Després de dinar una mica, tampocgaire (i ja forçant la cosa perquè enXavi no és partidari de dinar almonte, potser per això el tio està

fet un figurín... però què se n'ha fetdel tall de formatge, el fuet i labota... agre tot, ara ja només que-den barretes energètiques, ganyipsliofilitzats i sucs sintètics, tot ple-gat ideal per agafar un mal d'estò-mac), toca escalar o repassar, peròla pluja decideix per nosaltres i ensfa plegar; au! cap a Erill la Vall. El poble és preciós. I com ho sé sino el vaig visitar? Per les fotos,dona! Allà ens vam allotjar a l'al-berg del poble, molt confortable icalentó. I quan va parar de plourevam fer unes pràctiques d'orienta-ció (allò que tothom diu que sapfer però que en realitat no en té niidea), alguns jocs (el xollo, elteto,...) i sobretot, el millor delsmillors: el Barça!El diumenge a primera hora (no aprimeríssima com el dissabte) vamfer unes pràctiques amb neu: auto-detencions, recerca amb arva, comcavar una trinxera de 2,5 m de fonsi acabar destrossat (per poder dirque estem forts), com clavar-se ungrampó a la cuixa sense dessagnar-nos, com enterrar dos paios i suar

per treure'ls... molt educatiu i pràc-tic.El següent dijous es va dedicar a laseguretat a muntanya, un tema que

C

CURS D’ALPINISME

22

Pràctiques a Soperia (grimpada, rappel i assegurament).

Pràctiques d'orientació a Erill la Vall.


Forn de Pa

“CAL CARDONA”PA DE TOTA MENA, PASTES, PIZZES

i ESPECIALITAT EN COCA DE FORNERTARDES PA CALENT

Plaça de Catalunya, 16Tel. 93 668 27 81

MOLINS DE REI

tots estarem d'acord que és impor-tant; si no, no haguéssim fet el

curs, oi? Però la teca va venir elcap de setmana, amb una sortida aPrat d'Aguiló (Cerdanya). La intenció era dedicar dissabte ales pràctiques d'assegurar amb unancoratge de tipus "T" amb un pio-let (a més de preparar un ràpel i demenjar uns macarrons allà mateixmentre el món quedava aturat) i eldiumenge, fer una ascensió com acas real per aplicar el que havíemaprès. Tot conduït pel Xavi, elGarci, el Jordi i l'Oliver.Però sant Pere o Zeus ens teniareservada una altra versió i ens vaenviar uns núvols ben gruixuts quevan acabar descarregant una neva-da digna de menció. Tant, que fins i tot vam patir pelscotxes. O sigui que vam practicarla grimpada assegurant amb cordai altres qüestions duodenals.

Sort, però, que el sopar del refu vaser apoteòsic. Quina currada la del

guarda! Ara que la sorpresa va ser:el mag Jordi! Que ens va fer un

espectacle de professional a 2.037m: tot un luxe i una babejada del15. I després a clapar i a sentir ron-car els companys, que també esmereixen una mica d'atenció: qui

dubta que els roncs són tot un artdel malson?Llàstima que tot el que començaacaba en algun moment i dimecresel curs era al seu darrer dia: exa-men (tots aprovats perquè som unscracks... especialment la que porta35 anys d'experiència, je, je) isoparet amb la divertida compan-yia del Xavi (alguna diu que ets unfreakie, i hi estic més que d'acord,però he d'afegir que també ets untio molt divertit i original) i elJordi. Ah! I alguns van acabar enalgun antro de Molins repassant lateoria entre birra i birra, peròaquesta és una altra història.No sé a qui se li devia ocórrer demuntar aquests cursos (potser algúque perd la cartera i la torna a tro-

bar tot d'una) però la va encertar deple.

Felicitats!David Pagès

23

CURS D’ALPINISME

Pràctiques a Prat d'Aguiló.

Pràctiques d'autodetenció, bolet de neu, arva i novologia a l'estació de Boí-Taüll.


24

n home dels compromesosens ha deixat sense fersoroll, al final de la seva

vida.Josep Homet Sampons, el soci142, va deixar petjada a les juntesde les quals va formar part, amb la

feina i la dedicació com a principifonamental de la seva trajectòriaexcursionista. El comiat es va fer el mateix dia dela Caminada de Resistència:Molins de Rei - Montserrat; sem-bla una premonició del destí el fetde marxar discretament, perquè aell precisament no li agradaven elshomenatges ni els afalacs, i els queno hi varem poder assistir peraquest motiu recordàvem, mentrepassaven les hores i els camina-dors davant nostre, la seva tasca al'entitat organitzant les sortidesculturals o "turístiques", i mésendavant les "combinades", comes deia aleshores, o fent feina demanteniment i remodelació de l'es-tatge social on, malgrat el pas deltemps, encara podem veure la seva

obra, que va ser força endreçada ipolida. Els coetanis d'aquellaèpoca del CEM que hi teníem larelació més propera en guardem unrecord excel· lent, perquè el Josepera un home bo, un home empre-nedor i un excursionista de cor i de

fets. Aviat farà 50 anys la nostraentitat, el 2011 i, necessàriament,com marca la llei natural, la nostragent més gran que la va fer créixerens va deixant a poc a poc, peròimplacablement, i ens dolem de lespèrdues perquè ells ja no podenparticipar d'allò que els va costartant d'aconseguir. Tot i això veiem que, malgrat tot,seguim el camí amb l'esperançaque allò que van fer els nostresamics que marxen servirà d'una oaltra manera per a les noves gene-racions que comencen a prendre laresponsabilitat del seu futur sociali compromès igual o diferent, tantse val, en aquest univers excursio-nista que tant valorem. Segura-ment les capacitats, els mitjans, lesintel· ligències i les tècniques per

fer entitat ja estan molt a anys llumdels orígens, però necessàriamentel que sí que cal és reconèixer elsmèrits de tots, absolutament tots,els que van fer possible que tot iles seves precarietats en els recur-sos, ens hagin lliurat un present

que ens fa ser on som, amb els mit-jans actuals, mamant la mateixafilosofia que ho va fer possible.Que per molts anys puguem com-partir feliçment i amb una bonaqualitat de vida anhels, projectes idedicacions amb molts i moltsJoseps Homets com el referentirrepetible que hem perdut. Serveixi aquest article com a con-dol a tota la seva família i amics, iper enlairar una samarreta perso-nal, al sostre de l'estadi virtual delCEM, del número 142, una sama-rreta de la nostra lliga ACB parti-cular, que mai es podrà posarningú més que ell, on sigui. Arre-veure, amic de complicitats,afanys i anhels, d'aquesta casa, elCEM, que tant hem estimat ple-gats.

EL MOLINET

U

Excursió a la Garrotxa.

Enric Solà

Al volcà de Santa Margarida.


25

DESCOBERTA CULTURAL

a primera activitat realitza-da va ser al santuari deBellpuig de les Avellanes,

el mes de març, amb una visitaguiada al castell de Bellpuig i elmuseu de les campanes, amb lavinculació d'aquest poblet, on anyrere any es troben tots els campa-ners d'arreu del país i fins i tot elsprofessionals d'arreu del món.Després, de la mà d'un germàmarista, que fins i tot ens alliçona-va en l'habilitat d'esquivar elsradars del trànsit, efectuàvem lavisita al monestir i, en acabar, ensendinsàvem en l'edifici del famós iprolífic arxiu Gavin, amb la sevapeculiar manera de concentrar iclassificar la documentació. Fins itot els participants van poder gau-dir de la documentació fotogràficadels elements més representatiusde Molins de Rei. El mes d'abril

visitàvem la capital del maresme,Mataró, recuperant una mica lahistòria de la seva fundació com aciutat, l'arribada del primer tren dela península ibèrica i la seva rela-

ció amb el món del tèxtil i la immi-gració dels segles XIX i XX: tot unrepte per a un municipi de no gairegrandària. Un ruixat inoportú i jahabitual aquesta primavera, ens vaportar com a "pla B" al Museu deMataró per saber més coses d'a-questa ciutat des de 1702, de la mà

de l'eficient Verònica, que incansa-ble es va guanyar l'admiració dels

participants. Un passeig pel portnàutic i el seu espigó ens va com-pensar de les penúries climatològi-ques matinals.El mes de maig, amb motiu del

"Cap de setmana del Soci",retornàvem a Bielsa i el seu encan-tador hotel, i a la vall de Pineta perprovar si el temps ens respectavaaquest cop. Després, vàrem tastarles excel· lències de Barbastro i laseva guia local, molt distesa ientretinguda, la Isabel, que ens va

fer passar més d'una hora amb elo-qüència entenedora, per la vida imiracles de la catedral de la ciutat.Piau Engali, a la tarda ens dedica-va unes gotetes persistents perquèno oblidéssim la nostra gosadia enpassar el túnel de Bielsa.L'endemà podíem refer la jornadade l'any passat, amb les excursionsprogramades, que al final nomésen va ser una i prou profitosa, finsa la cascada del Cinca, perquè eltemps va respectar-nos malgrat lesamenaces. Un cop més, el bonambient dels 47 participants va serla part més positiva de la sortida ides de l'organització volem felici-tar-nos per aquest motiu.

Enric Solà

L

ROBA, COMPLEMENTS I CALÇAT

PEL LLEURE A LA MUNTANYA

I TOTS ELS ESPORTS.

10% de descompteals socis del CEM

Major, 4508750 - Molins de Rei

Tfn. 93 680 22 39 [email protected]

(Només a Intersport)Descomptes especials en rellotges SUUNTO

El grup al jardí de les Avellanes.

Explicacions a Bellpuig.


MARÇ

DESCOBERTA CULTURAL

ACTIVITAT: Monestir de Santa Maria deBellpuig.DATA: Diumenge 22.ASSISTENTS: 36 persones.

MEDI AMBIENT

ACTIVITAT: Matinal pel Parc de la Ser-ralada Litoral: Can Girona, Turó delCastellruf, Font de la Mercè.DATA: Diumenge 8.ASSISTENTS: 20 persones.

SENDERISME

ACTIVITAT: D'Albarca fins a Cabacés.DATA: Diumenge 15.ASSISTENTS: 45 persones.

ACTIVITAT: Caminem entre setmana -Itineraris a l'abast per Molins de Rei.DATA: Dimecres 18.ASSISTENTS: 13 persones.

ALTA MUNTANYA

ACTIVITAT: Corredor NE Clàssic delBony d'Envalira.DATA: Dissabte 14. ASSISTENTS: Ivan i Ainhoa.

ESCALADA

ACTIVITAT: Via llarga a Montserrat -Sol Solet.DATA: Diumenge 15.ASSISTENTS: Emili, Jordi, Carme,Mireia i Mònica.

BTT

ACTIVITAT: Sortida a L'Oest deMontserrat.

DATA: Diumenge 15.ASSISTENTS: David Blasco, Joan Gar-cia, Montse Haro, Josep Campmajó iMarta Torà.

CAMINADES DE RESISTÈNCIA

ACTIVITAT: Ruta dels tres monestirs, 52km.DATA: Diumenge 8.ASSISTENTS: Dennis Teuling i SebastiàPi.

ACTIVITAT: Marxa dels castelles de laSegarra, 51 km.DATA: Diumenge 15.ASSISTENTS: Miguel Cáceres, GerardFlorensa, Jose Manuel Martínez, JosepaMassana, Emili Fuentes, Dennis Teuling iSebastià Pi.

ACTIVITAT: Marxa de la Selva delCamp, 66,5 km.DATA: Dissabte 28.ASSISTENTS: Miguel Cáceres, JoséManuel Martínez, Emili Santiado, DennisTeuling, Josepa Massana i Sebastià Pi.

ABRIL

ACTIVITAT: 14ena edició de la Traves-sada Molins de Rei - Montserrat, 51 km /25 km.DATA: Diumenge 5.ASSISTENTS: Llarga 472 persones,Curta 113 persones - Socis del CEM 22persones.

DESCOBERTA CULTURAL

ACTIVITAT: Mataró, ciutat des de 1702.DATA: Diumenge 26.ASSISTENTS: 25 persones.

MEDI AMBIENT

ACTIVITAT: Matinal, observació de les

diferents aus i ocells que habiten alsaiguamolls de Molins de Rei.DATA: Diumenge 19.ASSISTENTS: 22 persones.

SENDERISME

ACTIVITAT: Caminada circular : Beuda- Mare de Déu del Mont - Beuda.DATA: Diumenge 19.ASSISTENTS: 42 persones.

ALTA MUNTANYA

ACTIVITAT: Curs d'Alpinisme nivell I.DATA: del 16 al 29 d'abril.ASSISTENTS: Mireia, Carme, Àfrica,Anna, Andrea, Juan Carlos, Kiko, Xavi,Pedro, Jordi Canals, David, Aitor,Isabelle i Mònica.

ESCALADA

ACTIVITAT: Vies Opera Prima 6a, i 98Octanos 6a, al Gorro Frigi.DATA: Diumenge 26.ASSISTENTS: Juanma, José Luis i Ivan.

ACTIVITAT: Via Normal al Puro de Rig-los, 6b.DATA: Martes 28.ASSISTENTS: Ivan i Juanma.


ACTIVITAT: 8a Marxa pels camins delsmatxos, 61,6 km.DATA: Diumenge 19.ASSISTENTS: Emili Santiago, JoséManuel González, Miguel Cáceres,Josepa Massana i Sebastià Pi.

ACTIVITAT: 7a Marxa Riudoms - LaMola - Riudoms, 53 km.DATA: Diumenge 26.

26

RESUM D’ACTIVITATS

PARQUETS · PORTES · CUINES · MOBLES A MIDA

Passeig Pi i Margall, 34. 08750 Molins de Rei. Tel. 605 818 898


27

RESUM D’ACTIVITATS

MAIG

ACTIVITAT: Participació del CEM altorneig solidari de futbol-sala.DATA: Divendres 1.ASSISTENTS: 10 persones.

ACTIVITAT: 24ena edició de la Camina-da de Molins de Rei.DATA: Diumenge 10.ASSISTENTS: 500 persones.

ACTIVITAT: Exposició fotogràfica "Unamirada íntima a la Riera de Vallvidrera:La riera que riu, viu".DATA: del 16 de maig al 13 de juny.

DESCOBERTA CULTURAL

ACTIVITAT: Cap de setmana del soci,Vall de Pineta.DATA: Dissabte 23 i diumenge 24.ASSISTENTS: 47 persones.

MEDI AMBIENT

ACTIVITAT: Matinal vora la Riera deVallvidrera, entre Molins de Rei i LaRierada.DATA: Diumenge 17.ASSISTENTS: 16 persones.

SENDERISME

ACTIVITAT: Caminem entre setmana -Itineraris a l'abast per Molins de Rei.DATA: Dimecres 13.ASSISTENTS: 16 persones.

ACTIVITAT: La Volta al Pedraforca.DATA: Diumenge 31.ASSISTENTS: 38 persones.

ALTA MUNTANYA

ACTIVITAT: Mont Perdut, 3.355 m.

DATA: Divendres 1 i dissabte 2.ASSISTENTS: Josep i Aurora.

ACTIVITAT: Circular Agulles - Frares -Ecos a Montserrat.DATA: Dissabte 9.ASSISTENTS: Juan Carlos, Àfrica,Anna, Lobo, Gerard, Albert i Xavi.

ACTIVITAT: Ascensió a l´Aneto, 3.404mts. per el corredor Estasen.DATA: Dissabte 30 i diumenge 31.ASSISTENTS: Àfrica, Juan Carlos,Anna, Pedro, Aitor, Ivan i Ainoa.

ESCALADA

ACTIVITAT: Serra de Sant Joan, Via ElCap i el Passarell.DATA: Divendres 1.ASSISTENTS: Jordi Garcia i CarlesMoyés.

ACTIVITAT: Aguja Roja de Riglos - ViaVallarig, 6A 150 m.DATA: Dissabte 2.ASSISTENTS: Juanma Muñoz i IvanCoronas.

ACTIVITAT: Agulles de Montserrat - LaBitlla, Aresta Brucs, IV 60 m.DATA: Dissabte 16.ASSISTENTS: Juanma Muñoz, IvanCoronas i Pedro Caballero.

ACTIVITAT: Agulles de Montserrat - LaBola de la Partió, Via Normal + Sildharta,V/A2 70 m.DATA: Dissabte 16.ASSISTENTS: Juanma Muñoz, IvanCoronas i Pedro Caballero.

ACTIVITAT: Via Ferrata de Les BaumesCorcades a Centelles.DATA: Diumenge 17.ASSISTENTS: Mònica, Lluis, Jordi,Mireia i Carme.

ACTIVITAT: Gorros Montserrat - GorroFrigi, Via del Carles, V+ 170 m.DATA: Dissabte 23.ASSISTENTS: Mireia Sellarès, PedroCaballero i Juanma Muñoz.

ACTIVITAT: Diables de Montserrat - Vial'Esquena del Diable, IV+, 195 m.DIA: Diumenge 31.ASSISTENTS: Carme, Manel, Núria,Josep Lluis, Xavi G. i Jordi S.

BTT

ACTIVITAT: Pobles medievals del BaixEmpordà.DATA: Diumenge 17.ASSISTENTS: Àngel Beumala, DavidBlasco, Montse Haro, Enric Cabrera,Josep Campmajó, Edudard Torà, MartaTorà, Joan Garcia, Sergi Seguer.


ACTIVITAT: 6a Marxa Meridià verd apeu, 72 km.DATA: Diumenge 3.

ACTIVITAT: 22a Marxa Romànica deResistència, 80 km.DATA: Dissabte 9 i diumenge 10.

ACTIVITAT: 34a Travessa del Montseny,46 km.DATA: Diumenge 17.

ACTIVITAT: 22a Marxa Gràcia-Montserrat, 57 km.DATA: Dissabte 23 i diumenge 24.


28

FUTBOL SALA

El passat 1 de maig de 2009es va celebrar la 10a ediciódel Torneig de Futbol Sala

de Cooperació.

Organitzat per l'AgrupamentEscolta Jaume Vicenç Vives, elspartits es juguen durant tot el dia 1de maig, a partir de les vuit del

matí, simultàniament a les duespistes del Pavelló Poliesportiu deMolins de Rei. Els beneficis de lesinscripcions dels equips semprevan a parar a projectes solidaris decooperació amb el tercer món. Pertant, es tracta d'un torneig de cairepopular, on les ganes de passar-hobé primen per sobre de l'esperitcompetitiu, i amb una característi-ca que el fa molt peculiar: elsequips han de ser obligatòriamentmixtos, de nois i noies.

Dit d'una altra manera, sempre hiha d'haver, com a mínim, una noiajugant a la pista, mai poden ser totnois.

En aquest torneig, cada equip jugaobligatòriament tres partits de 25minuts cada un, i si es classifica,passa a quarts de final, després a

semifinals i, si ho guanya tot, jugala final del torneig a les sis de latarda.I bé, ja deveu estar impacients perconèixer el paper que vam fer, oi?Doncs en l'aparellament no vamtenir gaire fortuna i ens van tocarequips difícils. Només vam acon-seguir empatar el primer partit (3-3) amb gols, per part del CEM, deJosep Roca, Oriol Colell, i l'AnnaSaumell. El segon partit va marcar una

tendència que ja no vam poderredreçar. Vam perdre per golejada(3-8) i els tres gols del CEM els vafer l'Oriol Colell, un d'ells de

penal. El tercer partir també el vamperdre per golejada (1-10). El golde l'honor el va fer Sebastià Pi, res-

ponsable del Grup de Marxes deResistència de la nostra entitat, itot l'equip el vam celebrar ambinvasió de camp, abraçant-nos ifent una pinya a l'entorn del Sebas.El més important? Que ens ho vampassar molt bé i que l'any que ve,malgrat els resultats d'enguany, hiha ganes de repetir-ho.

S

Àngel Beumala

La plantilla d’aquest any.

Sebastià Pi iniciant un contraatac.

El nostre porter va encaixar 21 gols

amb esportivitat.

Anna Saumell xuta amb estil i encert.


29

LA JUNTA INFORMA

l dissabte dia 25 d'abril de2009 es va celebrar a SantaColoma de Farners l'As-

semblea Ordinària de la FEEC,organitzada pel Centre Excursio-nista Farners. Es va debatre sobre l'informe de lesactivitats i estat de comptes de l'e-xercici 2008 de les societats mer-cantils participades per la FEEC.Es va exposar i aprovar lamemòria de gestió i activi-tats de la liquidació de l'e-xercici 2008 i l'estat decomptes de la FEEC a 31de desembre de 2008, i esva ratificar el pressupostper l'exercici 2009. Final-ment, i per unanimitat, esva aprovar la proposta pre-sentada pel Club Excursio-nista de Gràcia referent ala potenciació de les aju-des a les entitats excursio-nistes, amb el següent text:"Considerem que es podenpotenciar més les ajudes ales entitats, veritablesfederades de la FEEC iproposem que es dediquinmés esforços econòmicsper potenciar les activitatsde base i en especial lesformatives per mitjà decursos d'iniciació fets per les enti-tats".Atenent el que disposa el regla-ment que regula les DivisionsTerritorials de la FEEC, i haventpassat els quatre anys des de l'últi-ma ratificació del Veguer del BaixLlobregat, es van reunir les entitatsdel Baix Llobregat, entre elles elCEM, el 22 d'abril de 2009, i vanformar una nova Junta Directiva: lanova veguera és Montserrat Ros,del SAC de Corbera de Llobregat;com a sotsveguer tenim en Lluís

Solé i Sugranyes, del SEAS deSant Just Desvern; i com a secreta-ri en Francesc Mitjavila, de la UECde Cornellà. La Junta agraeix la feina feta pelveguer sortint, en Carles XavierPons, d'Abrera, i li desitja tot elmillor en el seu nou càrrec com avocal de la nova Junta Directiva dela FEEC.

El Sr. Jaume Fusté és el nou direc-tor de les nostres travessades dellarga distància, en substitució delSr. Anton Gómez. La Junta agraeix l'esforç de tota lacomissió que porta endavant, enanys alterns, la Molins de Rei -Montserrat, i la Molins de Rei -Vilafranca del Penedès, i en espe-cial al Sr. Anton Gómez per la sevadedicació. Alhora, agraeix la bona disposiciódel Sr. Jaume Fusté per agafar lanova direcció, i anima tots els socis

i sòcies a continuar col· laboranten l'organització d'aquests esdeve-niments, que puntuen per la CopaCatalana de Marxes de Resistènciai que donen molt de prestigi a lanostra entitat. Els membres de junta, Jordi GarciaLaborda i Mireia Sellarès, han fetel curs d'escalada de nivell 3. Aixòpermetrà que les sortides d'escala-

da i alta muntanya delCEM comptin amb duespersones titulades en esca-lada per vies desequipadeso per equipar, en autores-cats i en tècniques d'esca-lada artificial.En aquesta línia, durant eltrimestre setembre-desem-bre 2009, se celebrarà alCEM un nou curs d'escala-da per donar continuïtat atots els cursetistes que vanfer el curs de nivell 1, elpassat octubre de 2008.Aquest cop, com és lògic,faran el curs de nivell 2.Aquest mes d'abril de2009, catorze socis de lanostra entitat han partici-pat en un curs d'alpinismede nivell 1. La junta està molt conten-ta de la bona acollida que

estan tenint aquestes activitats for-matives i anima els socis a partici-par-hi. Fem bo aquell lema: "A la muntan-ya, ves-hi segur! "

Com sempre, trobareu la resta d'a-cords presos en la Junta Directivaal llibre d'actes de l'entitat.

E

La Junta Directiva

El nou director de la Molins de Rei - Montserrat/Vilafranca.


30

SECRETARIA

Actualment, el nombre de socis de la nostra entitat és de 641

ALTES

MOVIMENT DE SOCIS

BAIXESSoci Cognoms i Nom d/m/a

1619 OLLÉ CAMATS, NIL 20/02/20091620 LAUDO PUIG, ANTONIO 26/02/20091621 PASTOR VILLALOBOS, EVA 05/03/20091622 FERNÁNDEZ MARTÍNEZ, JOAN C. 05/03/20091623 DÍAZ DURAN, ANTONI 12/03/20091624 CARRERAS MIRÓ, JORDI 13/03/20091625 ROMEU VIDAL, ORIOL 13/03/20091626 HERNÁNDEZ ASENSI, MIREIA 13/03/20091627 CANO DUARTES, RAFAEL DE PAULA 16/03/20091628 VELAZQUEZ ROCA, CRISTINA 19/03/20091629 CIRCUJANO VELAZQUEZ, MARCOS 19/03/20091630 MORENO MATEO, XAVIER 20/03/20091631 MOÑINO AGUILERA, ELENA 20/03/20091632 MORENO MOÑINO, NIL 20/03/20091633 PRATS LOPEZ, SERGIO 27/03/20091634 FUSALBA CORTAT, NÚRIA 27/03/20091635 DELGADO REYES, MANUELA 02/04/20091636 MAGRIÑÁ MARTÍNEZ, ROGER 15/04/20091637 DE MIGUEL IBAÑEZ, JAVIER 21/04/20091638 CASTILLO CRIADO, MARIA 07/05/20091639 AGUDO COLLANTES, MARIO 07/05/20091640 BACHS BAYÉS, ELISABETH 19/05/20091641 HOMET BRAVO, JORDI 19/05/2009

Soci Cognoms i Nom d/m/a

0997 ROIG ARMENGOL, TERESA 04/03/20091298 DORDAS I CABAÑAS, ISIDRE 05/03/20091299 CARBONELL ANGLADA, Mª NURIA 05/03/20091513 CALZADA HERNÁNDEZ, IVAN 16/03/20091473 PRATS SANZ, ADELA 03/04/20091485 BOADA MARTINEZ, CARLOS 03/04/20090932 MARGALEF ESCALA, JOAN 21/04/20090933 MARGALEF ESCALA, JORDI 21/04/20091290 AROS SANTIAGO, XAVIER 13/05/20091423 AROS SANTIAGO, MARC 13/05/20090470 CANALS MAIMÓ, JULIÀ 18/05/20090142 HOMET SAMPONS, JOSEP 19/05/20091523 HOMS MARTÍNEZ, JUAN RAMON 19/05/20091600 RODRÍGUEZ TURMO, MÓNICA 20/05/2009

Julià Canals i Maimó, soci de la nostra entitat i compositor sardanista. La seva darrera activitat musical va ser d'organista a l'església de Sant Miquel, de Molins de Rei. El nostre consoci, a part de ser un gran activista social, va ser regidor de Cultura de l'Ajuntament, del 1979, a les prime-res eleccions democràtiques, fins els anys 80, quan les entitats ressorgíem de l'emmudiment de la dictadura i la transició,per recuperar les llibertats, reconduint l'esclat de les iniciatives més enriquidores. Va ser quan també va crear la músicadel ball del Camell, que any rere any balla la nostra bèstia fantàstica per Carnestoltes.La seva demostrada generositat l'ha portat fins al final de la seva vida, lliurant el seu cos a la ciència, com a darrera volun-tat. La gent del CEM transmetem als que van compartir la seva tasca fonamental, a la seva família i amics, el nostre més sen-tit condol.

També hem de lamentar la mort de la mare de la nostra consòcia Mercè Alari.La dedicació que hi ha tingut sempre, i especialment a les darreres èpoques de la seva existència, ens fan encoratjar laMercè en aquests moments de pèrdua sense retorn. Nosaltres, en aquesta pàgina li transmetem el condol en nom de totsels socis del CEM.

Comuniquem als nostres lectors i associats, la sobtada mort del pare del nostre soci Josep Dagà, a qui volem reconfortaren uns moments tant difícils de superar. Rebi de part de tots, el nostre condol i el recolzament moral des d'aquesta redacció.

L'article del Molinet d'aquest número està dedicat específicament a la memòria del nostre benvolgut consoci, Josep Hometi Sampons que malauradament, també ens ha deixat. Us convidem a llegir-lo.


b61 def-MABE:CEM 03/06/09 12:32 Pgina 1 el Butlletí · Dia 12, diumenge. Secció de Senderisme: De...

Documents

Transcript of b61 def-MABE:CEM 03/06/09 12:32 Pgina 1 el Butlletí · Dia 12, diumenge. Secció de Senderisme: De...