Any quart - 2.B Epoca. -N.u 117 Dissabte 23 de Gener de 1926

Justícia Social__j? ¿j '&, Ü»

Cada dia treballem en profit nostre. Esdeure nostre també treballar cada diaper la societat. Ja ho fem?

15 ets. SETMANARI SOCIALISTAIMI i mmm: MM ui (MI)

Apartat de Cormas, m . BARCELONA

€1 Problema de r organització obreraa Catalunya

El reviscola ment de laConfederació General

del Treball.Anhels de renovació i de rectificació vol portar "Vida Sindical"

a l'activitat obrera. Aliieonats pels í'ets els homes més representa-tius de la Confederació General del Treball, els que tingueren enels darrers temps a la seva ma la regència de la vida social obrerade Catalunya i bona part d'Espanya, prediquen propòsits d'esmenai siguen una declaració col·lectiva on juren fe al seu penediment.

r/otser està mai dit penediment. Nosaltres que mantes vegadesens hem encarat amb elis i no ho hem fet més sovint perquè creiemque ws pieis interns nan d arranjar-se en l'intimitat i no en el ceí-oDert on guaita l enemic i avui la C. M. T. no té vida intima, con-lesdem que aquests nomes son ei rnuior amb que contava, reconei-xem que nur mes groSTteTecrg^omiue punamrm reeymovimene obrer, grupeis i nuclis irresponsables leren presoneres,moltes vegades, la seva intel·ligència i la seva voluntat i ells no sa-beren reaccionar nonrosament.

Llastimós ha escac que ei pas que avui donen no l'haguessin do-nat uns quants anys enrera, quan la (Joníederació tenia una exis-tència real, no una existència virtual com ara, quan s'ni redossavauna multitud proletaria que ni cercava ueiensa i Idealität, (^ue noparlessin sincerament navors, es la seva culpa; que no lliuressin aia vindicta popular, a i escarní uè ia gent, aquests grups insolventsque río ueixaven xer res de pront i que quan .obraven miamavenmantes vegades tot ei cos social. Aquesta es la seva culpa i aquestaes ia seva pumcío; que avui eis grupees, abandonats per tots elsourers, liquidada ia gran agrupació, corn aqueiis iniusons exclamenque lora trens no ni na res i eis bandegen i loragiten de la seva voracom uns apestáis, v iciuna esclatant de la mitjama i de ia vanitatridicula. „ . ; . ,

AVUI ja la uomeueracío río existeix, parlar d'ella és parlar d'es-pectres,—aquests restes clandestins son uns pobres xicots queamb tin llençol ai cap volen fer d'espectres.—rero un nucli d'nomésresponsables voi reier-ia. La nostra auhesió lleial, ei nostre entu-siasme siriceí', els acompanyaran. Creiem que la Confederació hade reier-se, que l'obrer no trobarà defensa hns que retorni a la sevatradició sindical, l'ero no pensin aquests homes de "Vida Sindicar'que ei refer la Confederació sigui un plet més o menys llarg ambels grups i els individus que avui es diuen continuadors sense queningú els fes tal comanda, que la renaixença de la Confederaciósigui un assumpte a solventar sois entre la família anarquista, sinóque interessa a tots els obrers catalans. La col·laboració a l'obra had ésser de tots, no solament dels companys que com a sant i senyahagin fet professió de fe àcrata.

Si volen fer sindicats francament anarquistes, diguint-ho,—elsd'"El Productor" ja ho declaren així;—però no ens obliguin als queno ho som a representar el paper de chor comentant les incidènciesde la lluita, no tenim vocació de princesa presonera que amb l'ai alcor esguarda la baralla entre el drac i el cavaller, i es boti per eivictoriós. Com que també és la nostra pell i el nostre esperit el queací es discuteix nosaltres també volem intervenir en la lluita, tambévolem ésser-hi en la barreja, també volem amidar les nostres armes.

Bé que es refaci la C. N. T. a base de neutralitat i apoliticisme.l'ero no volem que s'interpreti apoliticisme com sinònim d'antipo-liticisme; que s'entengui neutralitat com una declaració de princi-pis llibertaris. Mai ha estat la Catalunya obrera per unanimitat lli-bertària, però avui menys que mai; avui avancen els comunistes i

avancem nosaltres amb gent prou selecta i audaç per a no tenir-nosen compte. Si ens obliden, si ens menyspreuen, si volen vexar-nos,la Confederació no tpdrà un moment de pau ni farà obra de profit,ja que una lluita interior anul·larà els millors propòsits, les més en-certades iniciatives; si com a companys tots marxem, les possibili-tats de l'obra comú són inexhauribles.

Aportem-hi tots el nostre esforç a l'obra suprema de la reivin-dicació obrera; cerquem aquells principis que poden unir-nos. Pre-cisament aquests són els més bàsics, són els més pregons i més hu-mans, són aquells àrab els quals l'obrer capgirarà el món i serà inicide nova era i nova cultura.

"Treballadors de tot el món, uniu-vos !" Fa més de mig segle queressonà aquest crit á la terra. Amb el mateix esperit però reduintllur extensió, exclamem: Obrers de Catalunya, uniu-vos! Uniu-vosper a l'obra comú; uniu-vos contra l'enemic comú. Uniu-vos per a lacreació d'una era més justa i més bella. I amb unió i per l'unió, en-davant tots!

••••••••«•»•••••• rOOQCQOOQQQOOOOQQOOO«

a ims amesEn el darrer article, fèiem esment d'algunes associacions que,

essent essencialment obreres, s'han mantingut sempre al marge del'actuació proletària. En nombrar-les férem omissió de la més im-portant de totes—tant pel nombre de components, com per les di-verses especialitats que s'hi apleguen.

Aquesta associació no és altra que l'Associació de Dependentsdel Comerç i de la Indústria.

L'omissió va ésser voluntària, car teníem el propòsit de parlarseparadament d'aquesta entitat.

Tot el qui conegui el desenrotllament d'aquesta associació, il'obra realitzada defensant els drets de llurs associats, i fomentantconstantment llur instrucció i cultura, veurà en aquesta associacióun factor importantíssim que, posant-se a l'avantguarda d'altresentitats que negligeixen llur intervenció en la lluita de classes, por-t. ria sens dubte una nova orientació en el sí de l'organització obre-

intervenint com a part integrant de la mateixa, en tots els pro-blemes que ens afecten com a obrers i com a ciutadans.

Actualment aquesta entitat és la que representa el nucli mesnombrós d'obrers organitzats, essent, per tant, una força que po-dria fer sentir el seu pes entre la família obrera, de molt tempsdesorientada a causa de continuats fracassos, en les tàctiques se-guides fins fa poc.

L'ideari exposat pel periòdic d'aquesta associació en temps demés llibertat, assenyala un deure a llurs components, i aquest deureés el d'endinsar-se en la qüestió social fent reflexar-hi el veritableesperit dels obrers de Catalunya, que en el fons, no és estrany a unaactuació moderada ni refractaria a una intervenció política.

L'ingrés de la A. de D. del C. i de la I. a la Federació Sindicald'Amsterdam, acaba de refermar la nostra creença que aquesta asso-ciació pot ésser un factor principalíssiïn per a donar l'empentatriomfadora al partit socialista obrer català.

Creiem sincerament que l'ideari de la "Unió Socialista de Ca-talunya encaixa perfectament amb l'esperit d'un gran nombredels obrers que pertaynen al CADCI i per això esperem veure aviatles nostres files nodrides per tots aquells que, sentint veritablementla qüestió social, vulguin posar Catalunya al nivell que li corresponper la seva significació i cultura, contribuint a la creació d'una for-ça obrera intel·ligent i constructiva.

VILADOM

VICE-PRISfOSNT DE LA UNIÓSOCIALISTA DE CATALUNYA A

L'ARGENTINA

Sa primera conferència en el "Ca-aal Català" de Buenos Aìre» és perdonar a conèixer

"EL SOCIALISME CATALÀ I

EL MOMENT ACTUAL DE CA-

TALUNYA".

El socialisme cattala col·labora alprogrés social del món i a l'allibera-ció de nostre poble.

En el pròxim número en donareml'extracte que el nostre corresponsalens envia.

«•"IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIHIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIlItllIlllllllllHII

Comet dur*.beteipdox ;$.

LA CRUISSIMA DITA

En la fosca de l'arbre projec-tada més negra entre dos fanalsd'escassa ponència lluminosa,poc més tard de l'hora de plegarels comerços, dos joves—masclei femella—, s'esclafen un contraF\ahre de tant juntaras9. Cuasino parlen. Hi ha nemes en ells,tot un tremolor d' expressionsbarbres, eternes, sense sentit, in-fantívoles. Tremen de desig. Iallò és un espectacle més aviatdepriment. — t/rjs òrgans geni-tals agullonats per 1' encís, enplena gloriosa tumescencia, comprimits per l'hora, la relativa so-litud i iota la moral social,—es-claten en un admirable turment.

En aquells moments, que sem-pre poden esídevenir històricssegons els historiadors, un ho-me enquarentenat en anys i en¡es coses de la vida, alegroi i rà-pid passa, se'ls guaita, somriu idiscretament amb dolça v^ucrida :

—Això entre dos llençols, fillsmeus. I mellor sense altra robaque la fresca pell. No?

I la parella mig avergonyida,trobant-s'hi en imatge, suplicant,és mira l'home que ha dit, sem-bla, les més justes, substancio-ses paraules possibles.

Però aquella parella, com al-tres, com tantes altres, moral-ment continua en la fosca,—carnadmirable en admirable suplici.

BRAND„,i ! ninni.unii miniimi.i.iinmiïiiiiiiiHiiii.iiiii

Companys, acudiu demà diumengedia 24 a l'acte d'admiració que el pobletreballador de Barcelona tributa al granartista i a l'amic cordial de tots els ho-mes d'ideals.

L'acte tindrà lloc al Cafè del TeatreCòmic del Paralel,

J U S T I C I A S O C I A L

llieme

Per fi, les nostres continuades gestions i les dels nostres amics,per acabar la rara situació del nostre estimat company Josep Jové,s'han vist coronades de l'èxit. Divendres, dia 15, a les deu de la nitsortia de la Presó Model, després d'un any just, ni dia més ni diamenys, d'haver-hi entrat, per haver-se decretat el seu empresona-ment per ordre governativa. Cal subratllar, doncs, que el nostreamic no està processat ni compromès en cap afer judicial. Tots elscàrrecs que poden pesar damunt seu són el d'haver realitzat unviatge d'estudi al país dels Soviets, que nosaltres mateixos li acon-sellàrem des del moment que per realitzar-lo se li donaren facilitatsque en cap sentit representaven coacció sobre la independènciadels seus principis.

Donem la nova de la llibertat de Josep Jové amb la natural sa-t ¡sfaccio, que compartiran els nostres amics que tan vivament tam-bé la desitjaven; car ningú oblida que es tracta d'un company deiv.'tòria significació dintre el nostre obrerisme, d'un treballador quen -AÌ ha deixat voluntàriament la feina i d'un home d'història (netai d'ideals irrenunciables.

La nostra abraçada a l'amic Jové.

1Copiem de "El Socialista":

flrgumeníar de mala íe jLa animosidad con que el semana-

rio catalán "Justicia Social" suele juz-gar al Partido Socialista y a sus hom- !bres representativos le lleva muchas 'veces a emitir juicios injustos—con- !tradiciendo su propio título—acerca •de la actuación de nuestros elemen-tos.

Esa animosidad le ha llevado unavez más a cegarle, no sólo los ojos dela inteligencia, sino el órgano mate-rial de la vista, en el afán de buscarpretexto para combatir al Partido. Ba-jo el título de "Una estadística inte-resante", copia "la mitad" del cuadrodemostrativo de las fuerzas del Parti-do en los dos últimos años que hacet:~~y_j,..;at»'*~i<HiM**>'u' ' .a¿-»ocm.ii*ta;vdecir, la parte relativa al número deAgrupaciones y afiliados, dejando decopiar la otra mitad, que es la quecontiene el número de SociedadesObreras afiliadas al Partido y cuyonúmero de adheridos es de 3.234. Deese modo, truncando el cuadro esta-dístico, hace aparecer disminuidas lasfuerzas del Partido, para llegar a lafalsa conclusión de "que ello confir-ma de modo contundente cuanto repe-

tidamente venimos diciendo sobre lamalhadada táctica emprendida a par-tir "del nuevo régimen" por los di-rectores del Partido Socialista Espa-ñol".

Así no se argumenta, colega. Decirla mitad de la verdad para deducirconclusiones favorables a una tesistendenciosa, es poco honrado, y quie-nes así proceden no pueden aspirara que se discuta con ellos seriamente.

O JUSTICIA SOCIAL ha proce-dido de mala fe, o ha incurrido enuna "plancha" monumental."

Cap animositat sentim pels com-panys que no opinen com nosaltres.

En parlar nosaltres de malaventura-da tàctica del directors del socialismeoficial ens referíem preferentment aCatalunya, i per això copiàrem sola-ment el quadr* j·i·vti'j .?. l-•c'lUW^O'iitiques, sense fer-hi comen-taris, per moure's l'"Unió Socialista"dins del mateix camp i a fi que el lec-tor intel·ligent podés comparar tot soll'eficàcia relativa entre la nostra ac-ció de ires anys i l'acció de quarantaanys de propegandes socialistes. Com-parar i treure'n la conseqüència.

Amb molt de goig, però—tan bendemanat, qui s'hi negaria?—copiaremla segona part de l'estadística que, pelque es veu, volíem escamotejar:

Societats obreres adherides al Parti-do Socialista Espanyol

Andalucía. : ••• 17Afagón 1Castilla la Nueva 15Castilla la Vieja ... 3Cataluña lExtremadura 7Galicia 3Levante 5

59250

641148

30

382417570

19l

164l839

81128

650264

23380432646

-i- 1

+ l

| 219._ 22-f 9-f 118— 7

— 2H- 15-f- 76

Total 52 2.830 61 3.234 404

Total: 6 colectividades y 176 afiliados más.

Aquest és el resultat a Espanya.Ara, mirant les coses "desde nues-

tro rincón regional", aquest quadre vea confirmar el que dèiem fa dues set-manes. Si perdre set afiliats en un pe-ríode en que la generalitat dels sin-dicats de la C. N. del T. s'han tancats,després de la brillant campanya depropaganda del amic Saborit, de teniruna pila de regidors socialista-gover-natius i d'altres coses que no cal dir,perquè son prou sabudes, si perdresei afiliats repetim, en circunstanciestan excepcionalment favorables, hoconsideren com un èxit els nostressusceptipbles companys; els autorit-zem de bon grat perquè s'apuntin untanto. / qui no s'acoménta és perquèno vol.

* * *Altrament, el Secretari de la "Fede-

ración Socialista Catalana" comenta lamateixa estadística i damunt la ma-teixa edició de "El Socialista" ambaquestes paraules:

"Seguramente, los socialistas y simpa-tizantes que han leído la nota del estado

de fuerzas que componen nuestro Parti-do, publicada días pasados en este mis-mo diario, al fijarse en la Sección Cata-lana habrán quedado sumamente impre-sionados, e interiormente se habrán di-cho, con verdadero sentimiento: En Ca-taluña, no obstante los esfuerzos de to-dos, ni sólo no conservamos lo que ha-bía, sino que vamos disminuyendo pau-latinamente."

Tan senzill com fora reconèixer laveritat rotunda i innegable ! Tan pro-fitós com fora per le causa que susten-tem nosaltres i ells diuen sustentaruna rectificació franca dels errors!Tindreu ulls i no hi veureu...

Mentrestant, els grollers insults quedes de les planes de "El Socialista"foren llençats contra els nostres ho-mes no han merescut cap rectificació,ni cap comentari autoritzat, les extre-madament insurades paraules amb queles figures de major representació dela "Unió Socialista" han assajat d'en-taular un diàleg ideològic.

Què li farem!

iiiiiiiiiiHiUHiiiiiiiiiitiHumiiiiiaNiiiiiiKiiaiiiiiiiiiiiiHiiiiiiiiiiiininiiiiiiiiiuiiiim

lïïusen Social flrgcnííInstitut d'Informació, Estudi i Acció

socials.

126 - Maipú, Buenos Aires, U.T. 38,Mayo 7181

Traduïm de l'informe presentat pelDr. Amadeo:

ha d'ésser abans de tot humanitària idesprés nacionalista."

"Humanitària, perquè sia documsn-tació, sos estudis i esforços que farà,s'encaminaran enèrgicament a la re-forma social mitjançant el millora-ment de les classes proletàries i elperfeccionament moral de totes lesclasses socials. Humanitària, perquèperseguirà l'ideal de solidaritat entretots els homes que viuen en el móni s'aplegarà amb els altres paladins

que lluiten per a la mateixa causa.L'esperit nacionalista del Museu

Social Argentí no ha de dissentir decap de les maneres dels seus senti-ments humanitaris, abans el contrari,concordarà amb ells.

"Per què no podrà encaminar-sel'acció del M. S. A. a una aproxima-ció cada vegada major dels poblesrfn*~eencn tauïcî~Cîîs5s~coïniSS,"a unaunitat espontània que no afecti en res

llurs respectives autonomies?"Nosaltres també desitgem l'unitat

espontània dels pobles que no afectien res llurs respectius autonomies.

"Tot ciutadà, argentí o estranger,podrà aspirar a ésser soci actiu o ad-herit, i tenir son lloc d'estudi i d'ac-tivitat en les diverses seccions."

Preguem al dit Museu Social Ar-gentí, l'intercanvi.

Si recordeu, fa alguns mesos quetota la premsa europea donava la no-tícia que, Azzerklan, ministre çleNegocis estrangers i cunyat d'Abd-41-Krim, per ordre expressa d'aquest |com a càstic d'un delicte d'alta traí.ció havia estat lligat a la boca d'uncanó i dispersat pels aires el seu cos.

Quina cosa més cruelment bàrbara.Va dir tothom.

Bé, però, ara resulta que el minis-tre Azzerklan està tan bo com totsnosaltres. Fa pocs dies que va cele-brar una interviu amb un periodistaanglès.

El ministre va dir al periodista:—Cregueu que quan vaig tenir la no-tícia del meu suplici vaig inquietar-me molt. Després, però, vaig tranquil-litzar me pensant què si la cosa ha-gués estat veritat jo hauria estat elprimer en saber-ho.

Aquests periodistes maten a la gentsense mirar-s'hi.

Una cosa semblant va passar-li almalaguanyat diputat reformista se-nyor Zulueta, ara ja mort totalment.Un matí surt "La Vanguardia,", l'or-gue dels difunts, i dóna la notíciaquè el senyor Zulueta se'n havia anata l'altre món. Al vespre tots els dia-ris van sortir amb el retrat del senyorZulueta i amb unes llargues notes ne-crològiques. L'interessat que vivia aVilafranca, quan va saber-ho, desprésd'assegurarse que vivia, va excla-mar davant l'amic que li havia portatla notícia :

—No en feu cas. Aquests diarissempre exageren una mica.

JUSTÍCIA SOCIAL vol con¿ixer tots els

conflictes del treball per defensar les rei-

vindicacions obreres; vol estar assaben-

tada de totes les injustícies per procla-

mar «Is drets de l'home i vol donar a

con¿ixer tots els actes de propaganda i

organització que es facin en les diver-

ses localitats.

COMPANYS! ENVIEU-NOS-EN NOTA

SIA FETA DE LA MANERA QUE ES

VULGUI.

L'AMERICANISMEI ELS AMERICANS

Ja s'ha dit cent vegades; això queen diuen "íbero-americanismo" s'hi hade tenir algún sentit no pot quedartot en quatre manifestacions llam-pants i protocolàríes i quatre exces-sos oratoris de qualsevol poeta-flauta.Únicament pot traduir-se en una co-munitat espiritual en una compene-tració ètica.

Això vist des de Madrid vol dir lanecessitat d'un fogar irradiador, d'unpensanent i una cultura amb una for-ça expansiva. Madrid, però, no ha pastingut tot això. Madrid s'ha tancat ellmateix les portes, s'ha dedicat a unavida solitària i a refregar-se pel seucos l'oli d'una tradició brillant. Deportes en fora Madrid només ha visti encara hostilment l'element "extran-jero". Mentrestant altres poblesmenys refractaris, més enllà de les se-ves portes hi han vist els interessosde l'humanitat. A Madrid li ha man-cat un instint moralment imperial imetropolità, per això s'ha anat re-duint, reduint sense parar.

Els joves pobles d'Amèrica quanhan tingut el desig de superar-se i

han sentit la fredor produïda per laseparació del redós maternal han gi-rat els ulls vers la vella Europa i l'en-tranya més calenta i hospitalàrial'han trobada a París. Es un fet. Lacultura sudamericana és principal-ment francesa. El sentiment que s'haimposat entre els homes d'ençà i d'en-llà ha estat el de reconèixer-se "ger-mans en llatinitat".

Sobre aquest punt l'escriptor ame-ricà Joaquín Edwars Bello escriu enel periòdic "El Escàndalo" paraulesdefinitives.

La paraula "íbero-americanisme"sembla, doncs, que encara se li ha dedonar un sentit veritable.

LERROUX

Després de tanta propaganda i detants anuncis al volt de la seva cam-panya política per Catalunya, tothoms'estranya què el gran Lerroux ca-lli com un mort.

En el moment que escrivim aques-tes ratlles no sabem encara que hagipronunciat cap dels seus discursosque prometien fer tant de soroll.

Lerroux i la seva xaranga fa tempsque marxen i contramarxen pel camídel ridícol.

Tot són aficions.

AIGUATS

La setmana passada dèiem queaquests temporals d'aigua i vent que

han devastat tantes comarques delNord d'Europa no havien arribat en-cara a Barcelona, on després de tot,no hi falten pas desgràcies.

Ja ens ho va dir un amic nostre:No crideu el mal temps. •

Després del que vàrem escriure noens ha faltat aigua.

Aquest nostre mar tan tranquil iprudent s'ha desmanegat com un ca-brit i amb quatre xarbotades ha des-truit algunes barriades de la nostra,cada dia més important, barracòpolis.Ja se sap que Barcelona cada diacreix. Creix la misèria i la fam. Ara,però, la cosa és greu. Quan us resig-neu amb la misèria i la fam us trobeuque els elements desencadenats usllencen a l'intempèrie sense cap con-sideració.

Davant d'això la societat que fa?Res absolutament.

I els obrers, almenys que fan pelsseus germans? Res absolutament.

Nosaltres des del primer dia i es-pecialment els nostres companys elsdoctors Mira, Aguadé i Montanyà,hem parlat de la necessitat d'acabaramb aquestes vergonyes. De reclamari d'exigir de la societat que evitiaquests atemptats contra la salut i lavida dels ciutadans.

Nosaltres els socialistes som inter-vencionistes pensant en la possibleacció del proletariat en aquest sentit.

El proletariat podria fer molt més del jquè fa.

Davant de nosaltres, davant delsnostres amics que amb la seva com-petència professional ha estudiat de-tingudament la qüestió, ens trobemsempre amb aquells obrers que diuenque no s'ha de fer res sinó esperar larevolució, que ens ho ha de donar totfet i solucionat. No saben el mal quefan.

Després de tot és molt freqüent que iaquests companys que diuen que novolen res sinó és de la revolució hand'acceptar com una almoina de la be-neficència burgesa allò que ells es po-drien pendre centuplicat.

COMODITATS

Heus-aquí—diu un propietari debarraques — que els meus estimatsllogaters no es podran queixar. Te-nen aigua corrent a totes les habita-cions. Els hauré d'apujar el pis.

CARTERES

Mussolini s'acaba de fer càrrec detres carteres més que són les de guer-ra marina i areonàutica.

A Mussolini li agraden molt lescarteres.

L'"EX-JOVEN" SENYOR PIC

El senyor Pic i Pon està desespe-rat. Després de la seva actuació ab-

negada en defensa dels interessos dela Propietat urbana es troba que elministre d'Hisenda, amb els seus de-crets sobre tributació, li dóna una so-lemne bufetada.

Serà que el senyor Pic té unes gal-tes molt atractives.

L'altre dia quan els periodistes lidemanaren la seva opinió sobre elsdecrets, el senyor Pic va començardient:

"El joven ministro de Hacienda..."El mot "joven" en boca del senyor

Pic prenia un accent encara que me-surat molt amarg.

Per un home reposat és massa em-penta la que porta el "joven" minis-tre.

Què hi farem? La joventut téaquestes coses.

De totes maneres el senyor Pic jase'n fa càrrec. Ell també quan era "jo-ven" era molt impulsiu.

Recordem aquella frase que va feren un míting de la Barceloneta. Deiallavors el camarada Pic :

"Jo per la República, sí; seria ca-paç de morir, sí; de quatre bales alcap, sí; al peu de la barricada."

Ja veu, senyor Pich, encara hi surtguanyant, perquè ara no són bales;són simplement bufetades i encarades de la "Gaceta".

J U S T I C I A S O C I A L

lüSOCiífl SOCÏflC es posa al tostat dels obrers baelarsCopiem de "El Obrero Balear":

Mitin emocionante.—Los huelguistas en-tregaran sus hijos a los demás traba-jadores.—El hambre se repartirá entret ode,s los socios de la Casa del Pue-blo. — Un reglamento de fábrica queconstituye una vergüenza patronal.

El locaut declarado por los patro-nos de la industria textil continúa enel mismo estado, sin que se vislumbrela vuelta de los fabricantes a su nor-malidad mental y, sanos ya de su de-mencia, se decidan a reabrir las fábri-cas con el horario que señala la leyya que no hay otra solución legal-mente posible más que ésta, aunquese den al asunto todas las vueltas quese quiera. Lean bien los patronos delramo textil el párrafo 2." del artícu-lo 4." de la R. O. de 15 de Enero de1920 y 'se convencerán de que se hanmetido en un callejón sin salida, puesni aun en el supuesto de que logra-ran rendir por hambre al personalobrero, su pretensión de conseguirun pacto de 240 horas extraordinariasal año no sería posible. Si sus abo-gados y asesores les dicen lo contra-rio, es porque padecen de miopía o nosaben leer. Y sino que consulten elcaso a jurisconsultos de talla y lo ve-rán. No olviden que esa clase de pac-tos han de ser colectivos, forzosa-mente colectivos, aunque el que hastaahora ha existido se hiciera indivi-dual.

Y si esto es así, que lo es, ¿a quéy para qué continuar manteniendo ce-rradas las fábricas, perdiéndose conello un caudal de riqueza aparte de lamiseria y privaciones estériles de másde un millar de familias que sufren ellocaut?

* * *

Previo el acuerdo tomado en unareunión de Directivas de la UniónGeneral de Trabajadores, el domingotuvo lugar en la Casa del Pueblo elmitin de solidaridad a favor de lostrabajadores textiles. Fue éste pre-sidido por el compañero Rafael Rigoy tras él usaron de la palabra loscompañeros Vicente Torres, Porcel,Bauza, García y Bisbal.

Fue un acto muy concurrido y pro-fundamente emocionante, todos losoradores al mentar el acuerdo de lasDirectivas de hacerse cargo de loshijos de los huelguistas mientras du-re el conflicto, para resistirlo con másdesahogo y tranquilidad, penetraron

en el alma del auditorio haciendo vi-brar todas sus cuerdas sentimentales.Mucho tiempo hacía que no habíamosasistido a un acto en el que la delica-deza de sentimientos tuviera una ex-presión de naturalidad tan reflexa en ilos semblantes. Casi todo el auditoriolloraba de emoción ; una verdadera ola 'de sentimiento había invadido el salón- 'teatro de la Casa del Pueblo. ¡Cuán-ta nobleza se encierra en el corazón ide los trabajadores, de la gente hu- 'milde!

En dicho acto memorable se acordórepartir el hambre de los huelguistasentre todos los socios de la Casa delPueblo, no entregándoles dinero, queno tienen, sino sentando cada uno ensu mesa a un necesitado y recogiendoa sus hijitos para que no pasen ham-bre.—No a son de limosna, decían losoradores, sino por altruismo y por de-ber de solidaridad los demás trabaja-dores queremos nutrir a vuestros hi-jos para que la lucha os sea más fácil.No queremos que el hambre os rinday por eso queremos compartirla convosotros.

Esas palabras salidas de los labiosde los oradores con aquella pasión no-ble y cálida de quien habla al corazóndel auditorio con el propio corazón,para enlazarlos en un mismo senti-miento de sacrifìcio y al mismo tiempode justicia, hacían brotar de los ojosde la numerosa concurrencia lágrimasde emoción y ternura que los pañue-los casi no podían enjugar.

Pero aquel auditorio de sentimien-tos altruistas y generosos también fuepresa de la indignación y la ira al es-cuchar la lectura de un reglamento in-terior de fábrica que es un verdaderobaldón patronal. El citado reglamentoha sido redactado e imprimido expre-samente para ser colocado en las fábri-cas de tejidos cuando se vuelvan aabrir. Es un documento que no tienedesperdicio y que la Unión General deTrabajadores podía enviarlo a la Ofici-na Internacional del Trabajo comoejemplar de legislación moderna. Véa-se algo de su contenido.

"Art. 3." El horario que regirá seráel anotado en cuadro aparte, pudien-do la Dirección cambiai y distribuirhoras según SUS NECESIDADES."

"Los obreros retribuidos con un se-manal fijo, trabajarán en casos extra-ordinarios aquellas horas que seanprocedentes."

* * *"Los maquinistas, encargados y

subalternos dejarán las secciones

o máquinas a su cargo en disposiciónde funcionar debidamente todo» losprincipios de semana, trabajando a es-te objeto las horas que sean precisas."

"Los menores de 16 y de 14 añostrabajarán solamente las horas que de-termina la ley."

Como se ve, en este artículo no sehabla del horario legal, sino del queproceda a juicio y mandato de la Di-rección en relación con sus necesida-des, que nadie más qu« ella podrá me-dir. Tampoco se dice nada del límiteni de la retribución de las horas ex-traordinarias. Solamente se dice quetrabajarán las horas que determina laley los menores de 16 y de 14 años,lo que equivale a decir que los obre-ros mayores de dicha edad no traba-jarán según la ley, sino según el ca-pricho del patrono.

En el capítulo de "Jornales, sala-rios y su pago" se habla de jornale-ros, semanales y destajistas y de laforma y día de efectuarse el pago, pe-ro no de la cuantía de los salarios yretribuciones que han de regir.

En el artículo 4.° se dice que a losque cobren por semanal se les descon-tará las horas que falten al trabajo porsu propia voluntad y las de por "pa-ro por averias, falta de primeras ma-terias y cualquier otra causa no impu-table a ¡a voluntad del patrono, comotampoco les serán abonados los díasde paro que el patrono tenga a biendisponer, en toda la fábrica o partede ella, coto objeto de proceder a irí-ventarios, reparaciones, transformacio-nes, etc. sin necesidad de avisar pre-viamente para ello." Esto quiere decirsencillamente que los operarios sema-nales cobrarán por las horas de traba-jo que realicen y nada más, y que lode semanales fijos son filfas patrona-les.

En el Capítulo de "Obligaciones ge-nerales" hay una en que se obliga alobrero a indemnizar al patrono de losperjuicios causados voluntariamente, opor negligencia, en el empleo de pri-meras materias, ejecución de trabajosy manejo de máquinas útiles." Estopodría pasar en un régimen de traba-jo donde existiera el control obreropor medio de Consejos de Fábrica queestuviesen encargados de analizar, conel patrono, las causas de esos perjui-cios para saber si obedecen a voluntado negligencia del obrero, pero en unrégimen en que el patrono es el úni-co juez para calificar y fallar la sen-tencia, es realmente monstruoso es-tampar las palabras de que el obreroha de indemnizar al patrono.

En el capítulo de las "Prohibicio-nes" hay una muy curiosa, puesto queprohibe a los obreros: a leer, hablar,cantar, bailar, fumar, comer, formartertulias, mudar de sitio, escribir oestampar en ¡as paredes. Por lo visto,para evitar en las fábricas los bailes,

las tertulias, habladurías, comilionasy tertulias, no era suficiente que hu-biese un encargado, capataz o cabo devara para cada media docena de ahre-ros. ¡Si será intomable esa cuente defábrica! ¿No sería mejor y de éxitomás seguro pan acabar con los cantosy lecturas y bailes que al entrar losobreros y obreras en las fábricas lesataran la lengua y las piernas? ¿Có-mo no se le ha ocurrido esto al queha ocurrido esto al que ha redactadoel Reglamentito ese?

Hay otro capítulo, el que se refierea los despidos inmediatos sin dere-cho a indemnización, que es tambiénun modelo de mentalidad patronal Re-nunciamos a comentarlo porque lotranscrito basta ya para que nuestroslectores se hagan cargo de la máxi-ma estupidez patronal. No olviden,empero, que en el siglo XX, despuésde escrita la Parte XIII del Tratadode Paz de Versalles, dedicada exclu-sivamente a beneficiar al obrero conleyes y convenios de carácter inter-nacional, creándose a tal efecto la ofi-fina Internacional del Trabajo y ce-lebrándose a tal fin Conferencias In-ternacionales como la de Washingtonen que se aprobó el Convenio de li-mitar la jornada de trabajo a 8 ho-ras diarias o 48 semanales, Convenioal que sumaron sus votos las repre-

; sentaciones gubernamental, patronal y. obrera de España; no olviden nues-

tros lectores que en el presente si-' glo y después de creados esos orga-' nismos y leyes internacionales de pro-| tección al Trabajo, todavía en Palma

de Mallorca los fabricantes de tejidoscierran sus fábricas por no quereracatar esas leyes y en letras de moldeestatuyen preceptos reglamentarios defábrica en que se obliga a los obrerosa indemnizar al patrono. Entiéndanlobien: Los obreros, los que trabajanasalariados, los explotados han de in-demnizar al patrono.

¿Estáis enterados todos, trabajado-res del globo terráqueo?

laiuimniunuHHiiiiiiuiiiHmiuiciiiiiiiiiiuiiiiiiiniiiiiitinuuiiiiiiuiiiiiiiuma

Ahir, divendres, En Cristòfor deDomènec donà a l' Ateneu Barcelo-nès la seva conferència "Un pessimis-ta català a Itàlia". Avui, aquesta nit,en dóna una altra de les del cicle queli ha encarregat la Cooperativa "ElRellotge". I demà a la tarda en dona-rà una altra a Sardanyola.

L'activitat d' En Domènec confe-renciant és grossa. Dóna les confe-rències una darrera l'altra, i cada diaté més sol·licitades.

La setmana vinent ressenyarem to-tes tres conferències.

L'Assemblea Nacional de Turquiaacaba d'adoptar un important projec-te de llei reglamentant les condicionsde treball en el país. Conté aquestallei vàries disposicions referents a ladeclaració que els patrons industrialsvénen obligats a fer anualment res-pecte al nombre d'obrers i de la natu-ralesa, lloc i condicions de treball.Aquesta disposició prohibeix treba-llar en tota mena de fàbriques als noismenors de 12 anys i a les mines, alsjoves que no hagin encara complertels 18. La nova llei estipula una jor-nada màxima de 10 hores que ha decomprendre almenys un dia de des-cans i una setmana màxima de 60 ho-res.

Limita a 6 hores la labor diària ales mines, inclosa una de repòs ; aquestperíode es compta des de l'entrada ala mina del primer obrer fins a la sor-tida del darrer. Reglamenta les horesextraordinàries i disposa que llur rcrmuneració sigui en aquest cas igual ala tarifa normal, més un suplement detarifa normal, més un suplement de50 per cent com a mínimum.

Finalmente la dessus dita llei pro-hibeix el treball nocturn en els jovesmenors de 17 anys.

La traducció completa d'aquesta lleies troba en un número recent de "In-formations Sociales", revista semanalde la oficina internacional del Tre-ball.

Es interessant d'assenyalar que eldirector de la Oficina Internacionaldel Treball declarava en la Memòriaque va presentar en la darrera reunióde la Conferència que malgrat que laRepública Turca no formi part de laO. I. del T. es mantenen constants re-lacions amb la fi de mútua informa-ció, entre l'oficina i els serveix minis-terials d'Angora i els representantsdiplomàtics de Turquia a l'estranger.

Servei d'informació de la Oficina In-ternacional del Treball.

(Continuarà)

ELS QUE AJUDEN A "JUSTÍCIASOCIAL"

LLISTA DE DONATIUS

Set amics presos, pessetes 7 ; Jau-me Bertran, 65 ; Ismael Antich, 25 ;E. Saleta, 25 ; Ràfols Camí, 1 ; RicardSala, 2 ; Delfí Dalmau, 1 ; Albert Vi-lanova, 5; Sr. Aiguadé, 20; Carles PiSunyer, 2 ; J. LI. Pujol Font, 1 ; Puigi Esteve, 2; Muntanya, 20; Roure iTorrents, 2'50; Campalans, 20; C. Ro-fes, 20; Domènech, 5; Bonifaci, 20:D'uns amics de Canet de Mar, 12.—Total pessetes, 255'50.

A tots el nostre agraïment.

Fulletons de JUSTÍCIA SOCIAL

H. G. WELLS

Esquema de l'Histò-ria Universal

(RESUM I FRAGMENTS)

Per C. Rofes

ELS ARIS

Els aris, homes de cabell ros, i d'al-ta estatura, coneguts amb el nom deceltes, invaïren l'Europa, surtint pro-bablement del S. de Rússia, i sotme-teren als ibers bruns i més petits quepoblaven, ultra l'Iberia, França, An-glaterra, Irlanda, el S. d'Itàlia i el N.d'Africa, i en una època més tard tam-bé la Grècia i l'Àsia Menor. Sols elsbascs sortiren victoriosos.

En tant que els ibers enterravenllurs caps i la gent distingida en cam-bres megaiítiques—fetes amb padresgrosses—els aris cremaven els cadà-vers i col·locaven les urnes cineràriesen túmuls rodons.

Els aris s escamparen també cap al'Asia-Menor, la Pèrsia i la India onvaren vèncer gent de raça bruna i es

barrejaren amb els mongols de l'ÀsiaCentral. Hi ha historiadors que desig-nen el poble ari amb el nom de indo-europeus.

S'estudia llur vida fent un examencomparatiu del llenguatge. Per aixòles paraules equivalents a roda i ca-rro es troben en totes les llengüesàries i no d'una manera passatgera,sinó que evolucionen a través delstemps; doncs d'aquí s'ha deduït queels aris empraven els carros i pel ma-teix procediment hom creu que els ca-rro» eren tirats per bous i no per ca-

' valls.' En canvi els mongols domesticaren el' cavall i el feren servir per muntar des1 de temps molt llunyans. Els aris men-¡ javen la carn dels bous i vaques i esi desplaçaven per buscar pastura, i ca-j rregaven en els carros tots llurs béns.

Amb aquesta inseguretat del país enquè havien de viure bastien les casesarnb rames i fang, i per això no tro-bem restes d'edificacions àries prehis-tòriques. Pel cap alt arriben a cons-truir una espècie de cases on col·loca-ven les urnes funeràries, cosa queaprengueren de llurs predecessors, elsibes. També foren els ibers bruns elsque primerament bastiren temples,com els de Carnac i Stonehenge.

La vida dels pobles aris ens és co-neguda principalment per la tradicióoral. En tots aquells pobles hi haviabards que cantaven o recitaven les his-tòries del passat. Foren una gent queperfeccionaren el llenguatge i desen-voluparen la poesia en alt grau. Forenels bards els primers artistes de l'ore-lla, com els pintors prehistòrics ho fo-ren de la vista i de la mà. Els bardsdespert?' ~n en la ment dels homes elsentiment d'una cosa més gran queells mateixos i la tribu, el «entimentd'una vida que s'extenia molt lluny enel passat.

En aquella època no existia l'escrip-tura. I quan l'art d'escriure s'escampàper Europa fou poc desenvolupat imassa lent per a que pogués fixar totala riquesa dels recitals i contes delsbards i rapsodes que continuaren llurscants i narracions fins a l'Edat Mit-jana.

Per desgràcia la tradició no té lafixesa del testimoni escrit per quinmotiu no tenim més que vestigis i en-cara alterats d'aquella literatura par-lada prehistòrica: els vedes (sans-crits), els poemes èpics grecs i els sa-gas teutònics.

Els poemes èpics grecs, la Ilíada i

la Odissea, són uns dels més interes-sants documents d'aquesta classe.

La Ilíada en sa primitiva forma fouprobablement recitada cap a l'any1.000 a. de J. C., però no s'escrivífins el 700 o 600 a. de J. C. Un grannombre d'individus, varen contribuira sa redacció, però una tradició gregal'atribuí a un bard cec, de nom Homer,del que també es creu que fou autorde l'Odissea, obra d'un esperit i formamolt diferent (1). No fou sols Homer,el bard cec ; a Rodésia es fa perdre lavista al músic de la tribu perquè nos'escapi i és molt possible que es fesel mateix amb els bards antics.

Tornant a l'Iliada creu el Pr. Mur-ray que és un poema fet anteriormenta l'Odissea, encara que el material del'Odissea (2) extret del folk-lore si-gui molt més antic quei el de l'Iliada.Heus ací la descripció exacta de laconstrucció d'un túmul prehistòric se-gons l'Iliada.

(1) L'escriptor francès Bérard creuque Homer seguí i conegué tots els in-drets descrits en l'Odissea i que ell n'ésl'autor.—C. R.

(2) Recomanem als lectors que no ha-gin llegit l'Odissea la lectura d'una bonatraducció. Avui dia disposem dels exem-plars que l'Editorial Catalana te en venda.

Així enganxaven els bous i mulesals carros i marxaven al bosc a tallargran quantitat de brossa.

Empraven nou dies per a transpor-tar-la. Quan la desena aurora brillavasobre els malaurats mortals, s'anava abuscar a l'home més brau de la classeper a cremar-lo.

Troia plorava amargament.Damunt del túmul col·locaven el cos

de la víctima i hi calaven foc.La pira cremava dia i nit i quan en

el matí del onzè dia, el sol amb sosraigs dorats il·luminava la terra, el po-ble s'aplegava entorn del foc i l'apaga-va amb vi brillant.

Llavores els germans i amics reu-nien la blanca ossamenta en una urnad'or en mig de plors i suapirs.

Després l'embolcallaven amb un velde púrpura, cavaven un clot i l'enterra-ven.

Cubrien primer la fossa amb pedresi damunt amuntegaven el túmul.

Acabat el túmul tota la ciutat en lacort de Priam, l'alletat per Juno es re-partia un sumptuós sopar funerari.

I així en aquest ritual, Héctor, el domador de cavalls, donà son esperit alrepòs.

* * *

"lUS"flC1[À_lS_0_ClAL.

L ç> c^o ^^

IMetred è r i e

A la manera de•••

... Octavi Saitor,poeta estantís i crític feixuc

fcJ tràgic desconhort

Massa l'amor incendia ma vida,que ara el meu cor bullia de tempesta.Les flames del meu pit han ben rostidala passio que vaig covar, f eresta.

'sru','

Cada espurna és un llamp en el cel negredel desconhort. Quan els sentits deliren,ofega llur ahuc la calma alegredels jorns vençuts que vora meu llanguiren.

Llamps i trons pesombrosos ! He jaquidesrestelleres d'amades abrandadesAra, en venjança, han devingut paitides,i unglegen mes fal·leres turmentades.

Sóc un volcà sense ruixims d'estrelles. QSóc un sedent, boca-badat, que imploro.

™~~ O salivera, o remembrances belles,remulleu-me una mica, si no, em moro !

ARIEL

Notes marginals—Dimarts passat debutà al Teatre

Novetats la companyia de Teatre E-clèctic, la qual posarà en escena lesprincipals obres del teatre rus, tra-duïdes directamente.

Debutà amb el drama realista en 4actes de Leónides Andreiv "El pro-fessor Storitzin".

Seguiran, en aquest primer cicled'art rus, "Les tres germanes", comè-dia dramàtica en 3 actes d'AntoniTxejoo ; "Anfisa", drama realista en 4actes de Leónides Andreiv; "La fera",comèdia en un pròleg i tres possibi-litats d'Urbancef; "Sota el darrer ar-bust", melodrama en cinc actes deKlintexnicov; "El principal", comè-dia satírica en quatre actes d'Evrei-nov; "Anatema", misteri en set qua-dros de Leónides Andreiv; "La lleicontra la vida", melodrama en dotzecapítols de Lleó Toltoï; i "Vassa Ge-leznova", drama realista en 3 actes deMàxim Gorki.

Augurem un bon èxit a la tempora-da. I estem satisfets de l'èxit que su-posem, puix que el teatre rus, com laseva novel·la, és de les coses més se-rioses de la literatura moderna. Tin-drem al corrent als nostres lectors.

—Al local de l'Orfeó Gracienc, aliainaugurat una nova temporada «de tea-tre català. Va a càrrec de Na DoloresPeris, secundada per l'actor En PereTrull.

—A l'Olimpya ha debutat i hi ac-tua un espectacle verament interes-sant pel seu exotisme: Chocolat-Kid-dies", revista de negres nordameri-cans, consistent en danses, cants, mú-sica, escenes, etc. de negres. Tots elsartistes del "Chocolat-Kiddies" sónnegres o mulats.

—Al Teatre Goya hi actua la com-panyia de comèdies d'Ernest Vilches,l'actor que tant d'èxit ha obtingut en-tre la "gente bien".

—Divendres de la setmana passada,al Teatre Romea hi donà una repre-sentació l'actriu francesa, de la Comè-dia Française, Mlle. Marie Leconte,acompanyada de l'actor M. FerranLedora, també de la Comèdia Fran-çaise i d'artistes dels teatres Daunn iOdeon de París. Representà la bellacomèdia de Francis de Crousset "Lapassarelle". Maria Leconte plaguémolt. 1

—Com cada any, l'impresor Altés,ha publicat el seu magnífic "Almanacde ía Poesia", contenint una poesia decada un dels llibres apareguts durantl'any passat.

— La "Biblioteca SabadeUenca"prepara un volum d'articles, poesies,discursos i totes les produccions tea-trals—"L'esclau", "Muralla de ferro"i "La bogeria"—d'En Josep Cot i An-guera.

—Al Teatre Romea està per eatre-nar-se, si ja no s'ha estrenat en sortiraquestes ratlles al carrer, la comèdiaen 2 actes de Lluis Capdevila "Latranquil·litat.—Cafè". Per després,s'anuncia l'estrena d'obres de RamonVinyes i d'Antoni Muntanyola.

—Com saben els nostres lectors,l'estimat company Cristòfor de Do-mènec està per publicar el seu volumde contes "L'oci del filòsof". Mentreaquest llibre està a les caixes, duesimportants cases editorials li han de-manat altres llibres: l'una és la "So-cietat Catalana d'Edicions" de Barce-lona, l'altra és la biblioteca "La Mira-da" de Sabadell. Sembla que En Do-mènec els donà un volum a cada una ;a la "Societat Catalana d'Edicions"pensa entregar un llibre de recordsdel segle passat. Al mateix temps hadonat als obradors Sellares de Sabadelí els seus "Carnet d'un hétérodo-xe"; enviat, doncs, tots els celebra-díssims "Carnets d'un hétérodoxe"que. amb el psendònim de Brand hapublicat a JUSTÍCIA SOCIAL i al-tres d'inèdits estaven seleccionats irecollits.

Augurem u'n èxit per tots quatrellibres del nostre Cristòfor de Domè-nec.

En Lluis Capdevila ha traduit apanyol l'obra en 4 jornades d'EnricLluelles "La vida no és nostra". Latraducció porta el títol "La ley dela vida".

—En Puig i Ferrater ha publicata "La Novel·la d'Ara la novel·la "Elstres aHucinats", llibre en el qual sos-tenen tràgica lluita el diner, el méspur idealisme, la sensualitat més tor-badora i l'amor més elevat. "Els tresaHucinats" forma dos volums de 130pàgines cada un de la dita publicació.

Tenim entes—cacara no- l'hem llegida— qu* és la millor novel·la d'En J.Puig i Ferïater, el gran dramaturgque se'ns presentà com un dels nos-tres millors novel·listes amb "L'homeque tenia més d'una vida".

—En Pere Corominas ha publicatun nou llibre. Es la novel·la "Gülèn",primera part de "Les dites i facèciesde l'estrem filantrop En Tomàs de Ba-jalta". No hem llegit l'obra, però lacomplicació del títol ens fa moltapor.

—"El Diluvio" ha recollit en un vo-lum tots els articles que fins ara hapublicat en aquell diari el venerableConrad Roure, el degà dels escriptors

dels federals catalans. "Recuerdosde mi larga vida", que es titulen elsarticles i el llibre, comprèn tota la vi-da catalana des de 1850 a 1900. A a-quest primer volum, en seguirà unaltre que publicarà els articles queactualment En Conrad Roure publicaa l'esmentat diari barceloní.

SEGUEIX LA VAGA TÈXTILEN SANTA MARIA

Segons llegim en nostre estimat con-frare "El Obrero Balear" segueix lavaga forçosa del personal de les fàbri-ques de teixits de Palma, havent tancatdarrerament la del Sr. Bauza, per novoler cumplir el decret de 3 d'abrilde 1919 sobre la jornada màxima legalde vuit hores.

PRÒXIMS CONGRESOS

Abril.— Pasqües a Brusel·les.Confederació internacional de Tre-

balladors intel·lectuals.A la mateixa data, a AmsterdamInternacional de la joventut socia-

lista..

Esdardenyes EL CIS-NE. Són les que durenmés. Exigiu aquesta

marca

durfíciaJbcíal

SETMANARI SOCIALISTA

2 . a è p o c aCIÈNCIES - LITERATURA - ARTS

REDACCIÓ ¡ ADMINISTRACIÓ:

Vilaúoma;. l08(l[npfïra!a).-BflRtELol1A

JUSTÍCIA SOCIAL és

l'únic periòdic socia-

lista que es publica

a Catalunya. Teniu el

deure d'ajudar-lo.

suscmviu-vos-mpersonalment a la re-

dacció, o bé trametent

l'import de l'abona-

ment a T administra-

dor, amb segells de

correu, gir postal, etc.

PREUS D'ABONAMENT:

Catalunya i Provindes:

Trimestre, 2'50 pies. - Mig any, 4'5fl ple«Un any, S ptes

Estranger:

Mig any, 575 pies.

Un any, tO'50 pies.

TREBALLADOR?'Nosaltres som la vanguarda.Cada un de nosaltres ha deser propagandista actiu or-ganitzador de la nostra clas-se, i s'ha de posar en relacióamb els companys per aug-

mentar ¡a tasca.Devem capacitar-nos. Estu-diar. En el llibre i en la rea-litat, en la societat i en el

món.Si volem influir més en elsdestins de la humanitat no

devem perdre un minut

Editorial Barcelonesa -Viladomat, 10§

IÇJinimiiiiiiiiiiiii"""""""• »•-•»»"»»-•--»•"«»« .....H.,,..,.... ,.„.„,.... .,.„„ , „ .„„„.„„ ,„„.„„„„„ .,„„.„.„,„iiiMimitiimititmiiitiiiMimimiimtiiimiitiiiiiiiimi

L L E C I U

JOAN SANTAMARÍA

MA V I D AEN DOINA

(Memories del Doctor Verdú)

eggs

E D I C I O N S D I A N A

Petritxol, 5

B A R C E L O N A

En Modest Palahídemés de cuidar de la ve da i suscrip-ció de JUSTICIA SOCIAL, admet sus-cripcions i anuncis a »Bella Terra»,«La Novel·la Estrangera», «Lluita»,«L'Esport Català», «La Terra>, «AccióCooperatista» i «Guia Catalana de F -rrocarrils».

Travesía del Carme, 8, 1.GIRONA

Toia la corres-pondència de Re-dacció adreceu-laa l'apartat de Co-rreus 757.

Preguem als nostres sus-

criptors per trimestres se-

serveixin renovar llurs sus-

cripcions.

El llibre que tot-hom esperava:

RÚSSIAUna enquesta periodística

PER

JOSEP PLA

3 PESSETES¡ E D I C I O N S D I A N A :PETRITXOL, 5 - BARCELONA

^^t^^mKwmmsmMm^mmObrers del campiLlegiu i propagueu

"LA TERRA"SETMANARI POPULAR

PORTAVEU DB LA «UNIÓ DE RA-BASAJRES DE CATALUNYA»

Surt els dissabtes 15 ets.

Obrers: Organitzeu-vosi sereu ben forts.^

mm \m\\m. liitmMi"BABOELONA

liiliilliliililliiiiiliiliiliiliiliililiiiliiiiiiiiiiiiiiiiiininiiii

f i l (t

Portaveu de la Federació de Cooperatites de Catalunya

APAREIX CADA QUINZENA

Suscrípció anyal: 4 ptes.

Mudí I UibUtncU:Aní, 11 to.-(util

PETRITXOI-, •

B A R C E L O N Aiiiitiiiiiiiiiniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiitiiiiiii

ACABA DE SORTIR

A. Esclasans : Articles inè-dits 3 pica.

J. Folguera : Poesies 5 pta.

C. A. Jordana - L. Clave-ries: L'anell del Nibe~lung 4 ptes.

J. Pla: Rússia ... 3 ptes.

N. Rubió: Caceres a l'Afri-cà Tropical ... 12 ptea.

J. Santamaría: Ma vida endoina 4 ptes.

F. A. Trabal: L' any queve 3 pte».

..JÈ:—.