a Epoca - H.° Justíci Socia* *l ^*Vv ; . .'W'*^*'*'«»...poble que coneixem i d'aquesta massa...

4
»n» terc+f - tl. a Epoca - H.° 82 Disable 23 d* Maig 1925 Tf «.* * ^"*Vv ; . ... .'W'*^*'*'«» Justícia Social 15 cts. SETMANARI SOCIALISTA I Quan serà comprès que c , - » ¡ triolisinc consisteix, sobr; *'., * en fer la pàtria digna? ¡ l GABRIEL ALO' ' ( Rcòacció: Guardia, 14, pral. • BARC >NA tzzMK«£ift ««*". ESTAT DE PAU S'ha aixecat l'estat de guerra proclamat en 13 de se- tembre de 1923 i entrem oficialment a un estat de pau. No sabem si ens adonarem gaire de aquest canvi de nom de la vida excepcional que vivim. Més, malgrat ens inte- ressi moltíssim que el nom faci la cosa i que poguem constatar que van restablint-se efectivament les normes constitucionals, com més clara s'ofereixi aquesta realitat, més voldrem insistir en afirmar la necessitat que tenim d'imposar-nos nosaltres mateixos unes normes de lliber- tat i de respecte que ens donguin la força i l'autoritat necessàries per a sobreposar-nos a tota coacció o anor- malitat externa. Quanta més llibertat respirem, quanta més llibertat podem gaudir, més ens hem de convèncer de que la llibertat és, per damunt de tot,una força pròpia, ín- tima i espiritual que està per damunt de tota contingència. Es diu que els estats d'excepció donen lloc a conèixer la Virtualität de les opinions col·lectives i que tot el que sobreviu la pressió que pugui fer-se contra les idees de- mostra per aquest fet la raó de la seva existència i la bondat de la seva causa. Potser valdria més subvertir els arguments i dir que tot el que resisteix el lliure exàmen i que, apel·lant a un estat de consciència normal i reposat, s'aferra a la vida i prospera i s'exten, és allò el que porta els gèrmens veritables de raó i triomfarà finalment mal- grat topi algún dia amb una violent reacció de les forces adverses. No podem depositar molta confiança en les exhacerbacions morbides que es creen a l'ombra de un règim excepcional. Quan retorna l'estat de pau i les opi- nions poden novament manifestar-se, molts d'aquests pseude-estats d'opinió queden fàcilment volatitzats. Hem dit i repetim que tenim interès en fer obra sèria i de durada i considerem la més urgent i més trascenden- tal la de ajudar eficaçment a la producció de una cons- ciència col·lectiva que ens capaciti suficientment per a viure amb tota plenitud i sense ulteriors perills una vida civil i digna. Potser perquè és la feina més elemental se- rà aquesta la més difícil. Però considerem absurde i te- meran anar més enllà quan encara la major part d'aquest poble que coneixem i d'aquesta massa obrera que no es vol donar a conèixer no té una clara noció del que és la vida normal i permanent dels pobles civilitzats. Caldria en primer terme arribar a fer entendre a ca- da home que ell és un membre de col·lectivitat i que té el deure d'interessar-se per tota cosa que a la col·lectivi- tat afecta. Quan aquest home forma part de la classe desposseïda i per manca de gaubances materials ha po- gut cuidar més el seu esperit, quan aquest home és una esperança per aquesta societat exhausta, cal que redobli les manifestacions del seu interès per les coses col·lecti- ves. No pot produïr-se cap fet que no li interessi i menys aquests fets que es desenrotllen en l'ample òrbita de ço que s'anomena la política. Des del més modest pressu- post municipal a la més vasta combinació econòmica, des del petit assumpte de policia a la més trascendental qüestió diplomàtica, l'home que vol dirigir el pervindre té el deure manifest de registrar i estudiar tots els esde- veniments, treure la lliçó de cada un i formar criteri pro- pi en cada cas. Fins ara res d'això ha succeït a Catalunya. Els nos- tre obrers absents i indiferents al problemes que més els atanyen han sigut l'element incivil per excelencia i llur cooperació en les funcions col·lectives ha anat senyalada per una total ignorància del que representa l'esperit de dasse i la missió revolucionària del proletariat. En un règim excepcional com el que disfrutem hi ha la ventatja de que queda dissimulada aquesta absurda abstenció de la cosa pública de les nostres classes productores. Però si les llibertats es restableixen, si venen les consultes a l'o- pinió, aleshores serà dolorós veure que no hem avençat tai pas en el camí ascencional del governament col·lectiu, de l'auto-decissió del poble. Nosaltres preveiem que l'època de pau oficial que s'inaugura serà, com l'època de l'estat de guerra, període fécond d'activitats reaccionàries. No sabem si els nostres companys sabran desbalançar aquest pes que volen llen- çar damunt l'història els deshauciats de la fortuna. Ens aconsola, però, la certesa de que la naturalesa no afavo- reix el retrocés, ni li plau produir aborts sovinters. Quan la primavera somriu el més provable és veure la fulla í la flor i... després el fruit. Per això, malgrat la trista ex- periència viscuda, encara som optimistes i confiem amb que la Hum devallarà entre nosaltres. Els codex de la Noua Rússia Per primera vegada ha apa- regut traduït a una llengua occi- dental un recull de codificació russa. Les lleis de l'època zaris- ta no estaven totalment codifi- cades i la seva dispersió en pu- blicacions i butlletins oficials havia impossibilitat tot intent de traducció complerta amb un corpus ordenat. Aixís és que el primer volum dedicat per la Bi- bliothèque de Wnstitut de Droit comparé de Lyon, als Codes de la Russie Soviétique (1) és el primer contacte extens que pre- nem amb la legislació del orient europeu excepte amb referència a la legislació del treball ja co- neguda) precisament en el mo- ment en que aquesta ha experi- mentat una tal modificació què ha passat a ésser de una nova legislació arcàica i estretament nacional que era, una legislació modernissima i universalista. La gestació d'aquests còdex és sumament interessant. La pri- mera revolució russa (març-oc- tubre de 1917 ) ja va introduir en el dret rus una profonda mo- dificació al decretar la igualtat civil i política de tots els ciuta- dans sense distinció de sexe, classe, raça o religió, però el curt i mogut temps de durada del govern Kerensky no va per» metre fer una codificació d'a- questa legislació incipient. De 1917 a 1921 l'obra a la vegada de destrucció i creació del règim soviètic va traduïr-se en un nombre incalculable de decrets que la relativa durada del nou règim ha permès agrupar en un, recull de còdexs aparegut en 1922 i que en 3000 articles com- presos en un volum de 560 pà- gines (edició oficial russa) con- té tota la legislació del país. Una nova edició de 1923 pre- senta nombroses modificacions i sobre ella s'han apoyat els tra- ductors francesos. Solament els còdexs napoleò- nics són un monument compa- rable als còdexs soviètics, a- quests són molt més breus però en camvi ocupen una esfera le- gislativa molt més extensa. El més antic apoiat en decrets d« - ten dels anys de pur comunis- me és el que podríem anomenar còdex de la família, els altres són l'ordenació de decrets por- te rior a la nova política econò- mica. No són aquests còdexs un model d'art legislatiu en quant a la seva forma, havent-hi una gran descripció entre el valor de redacció i el de contingut. Però és que no hi ha hagut cap legislació que s'hagi elaborat tant ràpidament. Els còdexs dels tribunals mixtes d'Egipte fets per assegurar la reforma jurídica de 1925. Van ésser re- dactats en poques setmanes pe- rò no eren res original sinó una simple reducció dels còdexs francesos mentre que el legisla- dor rus ha volguí fer sobre tot obra original tallant tot llaç de unió amb la legislació antiga com ben clarament diu l'article 6 del Còdex Civil: «Està prohi- bit interpretar les disposicions d'aquest còdex sobre la base de les lleis dels governs caiguts i de (1) Les codet de la Rustie to- viéíiyue, i Cod« d« -a famille traduc- ció per JULES PATOUILLBT de la Universitat de Lió; Code Civil traduc- ció per JULES PATOUILLET i RA- OUL DUKOUK de la Universitat de Lille. París Otnrd, 1925. la pràctica dels tribunals d'a- vans de la revolució.» Les edi- dions oficials russes són fetes amb tanta pressa que estan quasi sense corretgir i plenes de faltes tipogràfiques. A més els redactors no han pogut rellegir els textes avans d'enviar-los a l'impremta i sota la pluma s'han escorregut mots equivocats i fins invertits. Aixís per exem- ple en l'ariicle 414 del Còdex Civil diu assegurat en lloc á'as- segurador, en altres llocs testa- ment posterior en lloc de testa- ment anterior, absent per difunt el negatiu per l'afirmatiu etc. Però prescindint de la part formal i fixant-nos en el fons lo primer que es nota és la reacció contra les fórmules tècniques, contra aquest caràcter endotèric que fa que els no iniciats no pu- guin entendre les lleis. La llen- gua convencional del dret que forma una muralla d'obstruc- cions contra la que topa el no professional que vol sapiguer quines són les lleis que el go- vernen i l'obliga a recórrer als sacerdots de la llei apenes 58'ha de posar en contacte amb pla anomenada justícia queda a- %orreada en la legislació russa, que en uns articles breus, clars i escrits en termes vulgars re- dacta les seves disposicions en ona forma compresible per un infant. Els còdexs occidentals es com- pliquen al pretendre puerilment resoldre tots els casos, i no dei- xar res sense preveure i orde- nar. Els fets demostren que això és impossible i per més articles que comprengui una llei si els que l'han aplicar tenen el propòsit de prescindir-ne troba- ran la manera de fer-ho i la trobaran sense que les seves víctimes ho coneguin doncs la llei sols poden interpretar-la els professionals que d'ella viuen. Els còdexs russos sols són una guia, deixant ample camp obert a la jurisprudència dels tribu- nals però al mateix temps ne- guen tota força ulterior a aques- ta jurisprudència salvant al po- ble rus d'aquests horribles re- culls de sentències del Tribunal Suprem i d'altres tribunals, pit- jors que les més farrogoses le- gislacions. El caràcter popular dels tribunals i dels jutges i la simplicitat de les lleis juntament amb el fet de que tothom pot conèixer la llei i per lo tant controlar la seva execució min- ven el perill de les interpreta- cions contràries al veritable es- perit de justícia. Josep de C. Serra i Ràfols Mentre els obrers, corpresos per la simplicitat dels dog- mes,- ens deixem impressio- nar per la faramalla de T abstencionisme polític i abandonem la pròpia autori- tat en mans dels altres es- taments, ens haurem de sots- metre, de grat o per força, a les lleis que els altres ens imposin. CRÓNICA HEBDOMADARIA Política internacional Del tràgic Orient Abans no decaiguí l'interès del lector per les coses balcàniques despertat per l'espatec de la bomba de la catedral de Sofia, ens permetrem dedicar unes ratlles a la memòria de Todor Panitza as- sassinat a Viena el dia 8 d'aquest mes. Cabalment fa pocs dies que vàrem esmentar el nom d'aquest aventurer en una de les nostres cròniques parlant de la situació de Bulgària la qual es va aclarint a mesura que les presons van omplint-se i la repressió segueix el seu curs amb incansable energia. Llegíem fa pocs dies de bona procedència que passaven ck tresmil els empresonats, 700 d'ells a Sofia i la major part dels restants en els districtes de Vratsa i Shumen. Els detinguts i alliberats després d'haver provat llur ignocència es compten també per milers. Mer- cès a tan previsores mesures el Govern està segur d'haver posat la grapa damut de tots els elements directors. El lector deu també haver vist el fall de la cort marcial que ha seguit la causa pel crim afrós de la Catedral: Friedmann i Koeff són condemnats a pública execució i Zadgorsky, el pobre sagristà, a execució ordinària. A part d'altres condemnes menors, també es condemna a pública execució als exdiputats comunistes Petrini i Kossofsky i als cone- guts organitzadors Qrantcharoff, Abadjieff i Dhhitroff, però cap d'aquests serà pastura del butxí perquè altres mans piadoses li han estalviat la feina. Aquest és el cas del cèl'lebre revolucionari macedònie Todor Nicoloff, conegut per Panitza. Personatge de primera fila en tota empresa de sang i de carnatge era temut i cobejat per la policia i encara que vivia a Viena el seu nom no era-mai absent en aquesta epopeia búlgara. Ell no es considerava pas fora de perill malgrat trobar-se lluny de l'escena i prenia totes les precaucions possibles, mes a pesar de la seva repugnància va acceptar el convit que li feu Mencia Carniciu d'anar a la representació de Peer Gynt al Teatre Nacional de Viena acompanyat de la seva muller i de .cinc indivi- duus de la seva garde du corps. En plena representació i en pre- sència de la multitud que omplia el teatre, la jove macedònica va disparar sobre Panitza deixant-lo mort, va ferir lleument a la seva muller i va escapar de la revenja dels amics de la víctima mercès a la immediata intervenció de la policia. Panitza i els seus companys anaven convenientment armats de pistoles Mauser. El capdill autonomista macedònie perseguit de Stambulinsky i que no volgué tractes amb els comunistes, Todor Alexandroff, va morir en mans traidores en 31 d'agost darrer. Al cap de vuit me- sos, Panitza, el rival d'Alexandroff, ha fet la mateixa fi. Entre l'un i l'altre hi havia una considerable diferència. Alexandroff era un primitiu en matèria de procediments mes la seva vida fou recta i desinteressada. Panitza, en canvi, fou una mena de Rais'ilí <le la Macedònia oriental. Durant els primers anys d'aquesta centúria co- manava una partida de bandolers que eren el flagell dels ^recs i turcs que habitaven aquelles terres. Parlava en nom de ia llibertat de Macedònia i anunciava una societat millor. Ell i San.« n -ky fo- ren el terror de les muntanyes i nodriren la imaginació o> u* pobra gent perduda en aquells erms. Els macedonis búlgars que pretenien l'anexió de tota L Mace- dònia a Bulgària com a única possibilitat de gaudir d'autonomia havien topat sovint amb els dos bandolers, però llur fama va créi- xer tant que Boris Sarafoff, en nom dels autonomistes mac•.•clònics, va proposar-los una avinença. Després d'un àpet amistós <i casa de Sarafoff, a Sofia, Panitza i Sandansky varen matar a Sarafoff i va- ren passar la frontera turca posant-se aviat en comunicació amb els joves revolucionaris que havien constituït el cèl'lebre comitè de Unió i Progrès. A Turquia varen tenir llur època de prestigi quan, en 1909, Mahmud Shevket Paixà va sublevar-se i va deposar el tirà Abdul Hamid. Panitza i Sandanskey amb llus komitajis va- ren secundar la revolta i varen entrar triomfalment a Constantino- ble acreditant-se després com a bons caçadors de «reaccionaris«. Però aviat els «joves turcs» varen poder prescindir de llurs serveis i conmençaren llur eliminació. Per a no estar en vaga varen ac- ceptar a les hores les proposicions del govern búlgar i d'acord amb ell, en 1912, varen organitzar una legió que va invadir >la vall de Struma i va caure com una plaga damunt de Dnama i Seres. Allà liquidaren ràpidament la gendarmeria turca i els altres agents que tenien la missió de perseguir-los i, de passada, saquejaren les cases dels habitants inofensius i aclariren la població. Tot seguit va venir la invasió búlgara i la legió de Panitza i Sandansky fou disolta incorporant una gran part dels efectius a l'exèrcit regular de Bulgària. Pocs dies abans de la guerra, europea,..Sasdaasky,, que tenia fama d'haver comès personalment m és 4è'Cinquanta morts, va cau- re en un parany preparat per la germana de Boris Sarafoff i va morir com un pollet. Panitza va fer-se fonediç durant la guerra fins que l'exdiputat socialista macedoni a la Cambra turca Vlahoff i el Dr. Athanassoff fundaren el partit federalista macedònie. Pa- nitza, canviant de nom sovint i amagant la seva història, mercès a la qual gaudia d'amples mitjans econòmics, devingué una figura prominent del nou partit i va crear la fracció comunista del- ma- teix que va acabar escindint-se i pactant i renyint amb els autono- mistes d'Alexandroff. I aquí va començar la llista de cnims i de re- venjes que encara continua i que tantes i vastes derivacions han tingut en la vida política de Bulgària. Quan fou assassinat Nicho- las Mileff, la participació de Panitza en el crim era prou clara per a que ell prengués la precaució de, marxar a Iugoslàvia i després a Viena on ha trobat la mort a man&^d'una noia de 25 anys que de- clara haver-lo colpit perquè era traidor a la causa de Macedònia. No valdria la pena de contar aquesta història tenebrosa i re- pugnant si el nom de Panitza no anés barrejat amb la brillant em- presa de constituir una federació balcànica de Repúbliques soviè- tiques entre les quals Macedònia havia de trobar la seva doble lli- beració social i nacional. Pamtz'a río és únic en el quadre de en minais més o menys afortunats. Facciosos i governants (?) han fet llargament ús del crim i el «comunisme», el «nacionalisme i l'«or- dre» resulten un mer pretext en aquelles terres per a agrupar-se els uns i els altres i exterminar-se recíprocament. La mori ile l'ad- versari és l'única finalitat i els ideals són cosa pàl·lida al costat de la sed de sang que tot ho arbora. Els que a casa nostra volien im- plantar el sistema poden pendre deguda nota dels resultats. M. Serra i rel Aquest número nu passat per la

Transcript of a Epoca - H.° Justíci Socia* *l ^*Vv ; . .'W'*^*'*'«»...poble que coneixem i d'aquesta massa...

Page 1: a Epoca - H.° Justíci Socia* *l ^*Vv ; . .'W'*^*'*'«»...poble que coneixem i d'aquesta massa obrera que no es vol donar a conèixer no té una clara noció del que és la vida

»n» terc+f - tl.a Epoca - H.° 82 Disable 23 d* Maig 1925

Tf «.* * ^"*Vv ; . ... .'W'*^*'*'«»Justícia Social15 cts. SETMANARI SOCIALISTA

I Quan serà comprès que c , - »¡ triolisinc consisteix, sobr; *'., *

en fer la pàtria digna? ¡l GABRIEL ALO' ' (

Rcòacció: Guardia, 14, pral. • BARC >NAtzzMK«£ift ««*".

ESTAT DE PAUS'ha aixecat l'estat de guerra proclamat en 13 de se-

tembre de 1923 i entrem oficialment a un estat de pau.No sabem si ens adonarem gaire de aquest canvi de nomde la vida excepcional que vivim. Més, malgrat ens inte-ressi moltíssim que el nom faci la cosa i que poguemconstatar que van restablint-se efectivament les normesconstitucionals, com més clara s'ofereixi aquesta realitat,més voldrem insistir en afirmar la necessitat que tenimd'imposar-nos nosaltres mateixos unes normes de lliber-tat i de respecte que ens donguin la força i l'autoritatnecessàries per a sobreposar-nos a tota coacció o anor-malitat externa. Quanta més llibertat respirem, quantamés llibertat podem gaudir, més ens hem de convèncer deque la llibertat és, per damunt de tot,una força pròpia, ín-tima i espiritual que està per damunt de tota contingència.

Es diu que els estats d'excepció donen lloc a conèixerla Virtualität de les opinions col·lectives i que tot el quesobreviu la pressió que pugui fer-se contra les idees de-mostra per aquest fet la raó de la seva existència i labondat de la seva causa. Potser valdria més subvertir elsarguments i dir que tot el que resisteix el lliure exàmen ique, apel·lant a un estat de consciència normal i reposat,s'aferra a la vida i prospera i s'exten, és allò el que portaels gèrmens veritables de raó i triomfarà finalment mal-grat topi algún dia amb una violent reacció de les forcesadverses. No podem depositar molta confiança en lesexhacerbacions morbides que es creen a l'ombra de unrègim excepcional. Quan retorna l'estat de pau i les opi-nions poden novament manifestar-se, molts d'aquestspseude-estats d'opinió queden fàcilment volatitzats.

Hem dit i repetim que tenim interès en fer obra sèriai de durada i considerem la més urgent i més trascenden-tal la de ajudar eficaçment a la producció de una cons-ciència col·lectiva que ens capaciti suficientment per aviure amb tota plenitud i sense ulteriors perills una vidacivil i digna. Potser perquè és la feina més elemental se-rà aquesta la més difícil. Però considerem absurde i te-meran anar més enllà quan encara la major part d'aquestpoble que coneixem i d'aquesta massa obrera que no esvol donar a conèixer no té una clara noció del que és lavida normal i permanent dels pobles civilitzats.

Caldria en primer terme arribar a fer entendre a ca-da home que ell és un membre de col·lectivitat i que téel deure d'interessar-se per tota cosa que a la col·lectivi-tat afecta. Quan aquest home forma part de la classedesposseïda i per manca de gaubances materials ha po-gut cuidar més el seu esperit, quan aquest home és unaesperança per aquesta societat exhausta, cal que redobliles manifestacions del seu interès per les coses col·lecti-ves. No pot produïr-se cap fet que no li interessi i menysaquests fets que es desenrotllen en l'ample òrbita de çoque s'anomena la política. Des del més modest pressu-post municipal a la més vasta combinació econòmica,des del petit assumpte de policia a la més trascendentalqüestió diplomàtica, l'home que vol dirigir el pervindreté el deure manifest de registrar i estudiar tots els esde-veniments, treure la lliçó de cada un i formar criteri pro-pi en cada cas.

Fins ara res d'això ha succeït a Catalunya. Els nos-tre obrers absents i indiferents al problemes que més elsatanyen han sigut l'element incivil per excelencia i llurcooperació en les funcions col·lectives ha anat senyaladaper una total ignorància del que representa l'esperit dedasse i la missió revolucionària del proletariat. En unrègim excepcional com el que disfrutem hi ha la ventatjade que queda dissimulada aquesta absurda abstenció dela cosa pública de les nostres classes productores. Però siles llibertats es restableixen, si venen les consultes a l'o-pinió, aleshores serà dolorós veure que no hem avençattai pas en el camí ascencional del governament col·lectiu,de l'auto-decissió del poble.

Nosaltres preveiem que l'època de pau oficial ques'inaugura serà, com l'època de l'estat de guerra, períodefécond d'activitats reaccionàries. No sabem si els nostrescompanys sabran desbalançar aquest pes que volen llen-çar damunt l'història els deshauciats de la fortuna. Ensaconsola, però, la certesa de que la naturalesa no afavo-reix el retrocés, ni li plau produir aborts sovinters. Quanla primavera somriu el més provable és veure la fulla íla flor i... després el fruit. Per això, malgrat la trista ex-periència viscuda, encara som optimistes i confiem ambque la Hum devallarà entre nosaltres.

Els codex de la Noua RússiaPer primera vegada ha apa-

regut traduït a una llengua occi-dental un recull de codificaciórussa. Les lleis de l'època zaris-ta no estaven totalment codifi-cades i la seva dispersió en pu-blicacions i butlletins oficialshavia impossibilitat tot intentde traducció complerta amb uncorpus ordenat. Aixís és que elprimer volum dedicat per la Bi-bliothèque de Wnstitut de Droitcomparé de Lyon, als Codes dela Russie Soviétique (1) és elprimer contacte extens que pre-nem amb la legislació del orienteuropeu excepte amb referènciaa la legislació del treball ja co-neguda) precisament en el mo-ment en que aquesta ha experi-mentat una tal modificació quèha passat a ésser de una novalegislació arcàica i estretamentnacional que era, una legislaciómodernissima i universalista.

La gestació d'aquests còdex éssumament interessant. La pri-mera revolució russa (març-oc-tubre de 1917 ) ja va introduiren el dret rus una profonda mo-dificació al decretar la igualtatcivil i política de tots els ciuta-dans sense distinció de sexe,classe, raça o religió, però elcurt i mogut temps de duradadel govern Kerensky no va per»metre fer una codificació d'a-questa legislació incipient. De1917 a 1921 l'obra a la vegadade destrucció i creació del règimsoviètic va traduïr-se en unnombre incalculable de decretsque la relativa durada del nourègim ha permès agrupar en un,recull de còdexs aparegut en1922 i que en 3000 articles com-presos en un volum de 560 pà-gines (edició oficial russa) con-té tota la legislació del país.Una nova edició de 1923 pre-senta nombroses modificacionsi sobre ella s'han apoyat els tra-ductors francesos.

Solament els còdexs napoleò-nics són un monument compa-rable als còdexs soviètics, a-quests són molt més breus peròen camvi ocupen una esfera le-gislativa molt més extensa. Elmés antic apoiat en decrets d« -ten dels anys de pur comunis-me és el que podríem anomenarcòdex de la família, els altressón l'ordenació de decrets por-te rior a la nova política econò-mica. No són aquests còdexs unmodel d'art legislatiu en quanta la seva forma, havent-hi unagran descripció entre el valorde redacció i el de contingut.Però és que no hi ha hagut caplegislació que s'hagi elaborattant ràpidament. Els còdexsdels tribunals mixtes d'Egiptefets per assegurar la reformajurídica de 1925. Van ésser re-dactats en poques setmanes pe-rò no eren res original sinóuna simple reducció dels còdexsfrancesos mentre que el legisla-dor rus ha volguí fer sobre totobra original tallant tot llaç deunió amb la legislació antigacom ben clarament diu l'article6 del Còdex Civil: «Està prohi-bit interpretar les disposicionsd'aquest còdex sobre la base deles lleis dels governs caiguts i de

(1) Les codet de la Rustie to-viéíiyue, i Cod« d« -a famille traduc-ció per JULES PATOUILLBT de laUniversitat de Lió; Code Civil traduc-ció per JULES PATOUILLET i RA-OUL DUKOUK de la Universitat deLille. París Otnrd, 1925.

la pràctica dels tribunals d'a-vans de la revolució.» Les edi-dions oficials russes són fetesamb tanta pressa que estanquasi sense corretgir i plenes defaltes tipogràfiques. A més elsredactors no han pogut rellegirels textes avans d'enviar-los al'impremta i sota la pluma s'hanescorregut mots equivocats ifins invertits. Aixís per exem-ple en l'ariicle 414 del CòdexCivil diu assegurat en lloc á'as-segurador, en altres llocs testa-ment posterior en lloc de testa-ment anterior, absent per difuntel negatiu per l'afirmatiu etc.

Però prescindint de la partformal i fixant-nos en el fons loprimer que es nota és la reacciócontra les fórmules tècniques,contra aquest caràcter endotèricque fa que els no iniciats no pu-guin entendre les lleis. La llen-gua convencional del dret queforma una muralla d'obstruc-cions contra la que topa el noprofessional que vol sapiguerquines són les lleis que el go-vernen i l'obliga a recórrer alssacerdots de la llei apenes58'ha de posar en contacte ambpla anomenada justícia queda a-%orreada en la legislació russa,que en uns articles breus, clarsi escrits en termes vulgars re-dacta les seves disposicions enona forma compresible per uninfant.

Els còdexs occidentals es com-pliquen al pretendre puerilmentresoldre tots els casos, i no dei-xar res sense preveure i orde-nar. Els fets demostren queaixò és impossible i per mésarticles que comprengui una lleisi els que l'han aplicar tenen elpropòsit de prescindir-ne troba-ran la manera de fer-ho i latrobaran sense que les sevesvíctimes ho coneguin doncs lallei sols poden interpretar-la elsprofessionals que d'ella viuen.Els còdexs russos sols són unaguia, deixant ample camp oberta la jurisprudència dels tribu-nals però al mateix temps ne-guen tota força ulterior a aques-ta jurisprudència salvant al po-ble rus d'aquests horribles re-culls de sentències del TribunalSuprem i d'altres tribunals, pit-jors que les més farrogoses le-gislacions. El caràcter populardels tribunals i dels jutges i lasimplicitat de les lleis juntamentamb el fet de que tothom potconèixer la llei i per lo tantcontrolar la seva execució min-ven el perill de les interpreta-cions contràries al veritable es-perit de justícia.

Josep de C. Serra i Ràfols

Mentre els obrers, corpresosper la simplicitat dels dog-mes,- ens deixem impressio-nar per la faramalla deT abstencionisme polític iabandonem la pròpia autori-tat en mans dels altres es-taments, ens haurem de sots-metre, de grat o per força,a les lleis que els altres ens

imposin.

CRÓNICA HEBDOMADARIA

Política internacionalDel tràgic Orient

Abans no decaiguí l'interès del lector per les coses balcàniquesdespertat per l'espatec de la bomba de la catedral de Sofia, enspermetrem dedicar unes ratlles a la memòria de Todor Panitza as-sassinat a Viena el dia 8 d'aquest mes. Cabalment fa pocs dies quevàrem esmentar el nom d'aquest aventurer en una de les nostrescròniques parlant de la situació de Bulgària la qual es va aclarinta mesura que les presons van omplint-se i la repressió segueix elseu curs amb incansable energia.

Llegíem fa pocs dies de bona procedència que passaven ck tresmilels empresonats, 700 d'ells a Sofia i la major part dels restants enels districtes de Vratsa i Shumen. Els detinguts i alliberats desprésd'haver provat llur ignocència es compten també per milers. Mer-cès a tan previsores mesures el Govern està segur d'haver posatla grapa damut de tots els elements directors. El lector deu tambéhaver vist el fall de la cort marcial que ha seguit la causa pel crimafrós de la Catedral: Friedmann i Koeff són condemnats a públicaexecució i Zadgorsky, el pobre sagristà, a execució ordinària. Apart d'altres condemnes menors, també es condemna a públicaexecució als exdiputats comunistes Petrini i Kossofsky i als cone-guts organitzadors Qrantcharoff, Abadjieff i Dhhitroff, però capd'aquests serà pastura del butxí perquè altres mans piadoses lihan estalviat la feina.

Aquest és el cas del cèl'lebre revolucionari macedònie TodorNicoloff, conegut per Panitza. Personatge de primera fila en totaempresa de sang i de carnatge era temut i cobejat per la policia iencara que vivia a Viena el seu nom no era-mai absent en aquestaepopeia búlgara. Ell no es considerava pas fora de perill malgrattrobar-se lluny de l'escena i prenia totes les precaucions possibles,mes a pesar de la seva repugnància va acceptar el convit que li feuMencia Carniciu d'anar a la representació de Peer Gynt al TeatreNacional de Viena acompanyat de la seva muller i de .cinc indivi-duus de la seva garde du corps. En plena representació i en pre-sència de la multitud que omplia el teatre, la jove macedònica vadisparar sobre Panitza deixant-lo mort, va ferir lleument a la sevamuller i va escapar de la revenja dels amics de la víctima mercès ala immediata intervenció de la policia. Panitza i els seus companysanaven convenientment armats de pistoles Mauser.

El capdill autonomista macedònie perseguit de Stambulinsky ique no volgué tractes amb els comunistes, Todor Alexandroff, vamorir en mans traidores en 31 d'agost darrer. Al cap de vuit me-sos, Panitza, el rival d'Alexandroff, ha fet la mateixa fi. Entre l'uni l'altre hi havia una considerable diferència. Alexandroff era unprimitiu en matèria de procediments mes la seva vida fou recta idesinteressada. Panitza, en canvi, fou una mena de Rais'ilí <le laMacedònia oriental. Durant els primers anys d'aquesta centúria co-manava una partida de bandolers que eren el flagell dels ^recs iturcs que habitaven aquelles terres. Parlava en nom de ia llibertatde Macedònia i anunciava una societat millor. Ell i San.« n - k y fo-ren el terror de les muntanyes i nodriren la imaginació o> u* pobragent perduda en aquells erms.

Els macedonis búlgars que pretenien l'anexió de tota L Mace-dònia a Bulgària com a única possibilitat de gaudir d'autonomiahavien topat sovint amb els dos bandolers, però llur fama va créi-xer tant que Boris Sarafoff, en nom dels autonomistes mac•.•clònics,va proposar-los una avinença. Després d'un àpet amistós < i casa deSarafoff, a Sofia, Panitza i Sandansky varen matar a Sarafoff i va-ren passar la frontera turca posant-se aviat en comunicació ambels joves revolucionaris que havien constituït el cèl'lebre comitède Unió i Progrès. A Turquia varen tenir llur època de prestigiquan, en 1909, Mahmud Shevket Paixà va sublevar-se i va deposarel tirà Abdul Hamid. Panitza i Sandanskey amb llus komitajis va-ren secundar la revolta i varen entrar triomfalment a Constantino-ble acreditant-se després com a bons caçadors de «reaccionaris«.Però aviat els «joves turcs» varen poder prescindir de llurs serveisi conmençaren llur eliminació. Per a no estar en vaga varen ac-ceptar a les hores les proposicions del govern búlgar i d'acordamb ell, en 1912, varen organitzar una legió que va invadir >la vallde Struma i va caure com una plaga damunt de Dnama i Seres.Allà liquidaren ràpidament la gendarmeria turca i els altres agentsque tenien la missió de perseguir-los i, de passada, saquejaren lescases dels habitants inofensius i aclariren la població. Tot seguitva venir la invasió búlgara i la legió de Panitza i Sandansky foudisolta incorporant una gran part dels efectius a l'exèrcit regularde Bulgària.

Pocs dies abans de la guerra, europea,..Sasdaasky,, que teniafama d'haver comès personalment m és 4è'Cinquanta morts, va cau-re en un parany preparat per la germana de Boris Sarafoff i vamorir com un pollet. Panitza va fer-se fonediç durant la guerrafins que l'exdiputat socialista macedoni a la Cambra turca Vlahoffi el Dr. Athanassoff fundaren el partit federalista macedònie. Pa-nitza, canviant de nom sovint i amagant la seva història, mercès ala qual gaudia d'amples mitjans econòmics, devingué una figuraprominent del nou partit i va crear la fracció comunista del- ma-teix que va acabar escindint-se i pactant i renyint amb els autono-mistes d'Alexandroff. I aquí va començar la llista de cnims i de re-venjes que encara continua i que tantes i vastes derivacions hantingut en la vida política de Bulgària. Quan fou assassinat Nicho-las Mileff, la participació de Panitza en el crim era prou clara pera que ell prengués la precaució de, marxar a Iugoslàvia i després aViena on ha trobat la mort a man&^d'una noia de 25 anys que de-clara haver-lo colpit perquè era traidor a la causa de Macedònia.

No valdria la pena de contar aquesta història tenebrosa i re-pugnant si el nom de Panitza no anés barrejat amb la bri l lant em-presa de constituir una federació balcànica de Repúbliques soviè-tiques entre les quals Macedònia havia de trobar la seva doble lli-beració social i nacional. Pamtz'a río és únic en el quadre de enminais més o menys afortunats. Facciosos i governants (?) han fetllargament ús del crim i el «comunisme», el «nacionalisme i l'«or-dre» resulten un mer pretext en aquelles terres per a agrupar-seels uns i els altres i exterminar-se recíprocament. La mori ile l'ad-versari és l'única finalitat i els ideals són cosa pàl·lida al costat dela sed de sang que tot ho arbora. Els que a casa nostra volien im-plantar el sistema poden pendre deguda nota dels resultats.

M. Serra i rel

Aquest número nu passat per la

Page 2: a Epoca - H.° Justíci Socia* *l ^*Vv ; . .'W'*^*'*'«»...poble que coneixem i d'aquesta massa obrera que no es vol donar a conèixer no té una clara noció del que és la vida

et

^JUSTIGLArJSpqiAL M di J Mal» S«M

,a llibertatde cantar

I.» Part

Els tres borratxos, cantant alcarrer davant de la taberna:

—Visca Sant Jaume,visca Sant Jaume,visca Sant Jaume,visca Nadal,visca el Jueu de l'arrabal!El turista.—»Es curiós que

en aquest poble a les tres de lamatinada deixin cantar d'aques-ta faisó tan desaforada i l'autori-tat s'ho miri tan tranquil.»

El pcrioditta.—«La nostra au-toritat no fa altra cosa queSutrdar la llei. La nostra nova

ei que concedeix la llibertat delcant • tot hora, en tot temps ien tot lloc.»

El turista.—«Ja és rar això.No és que ho trobi ¡malament.Ho trobo pintoresc,] àdhuc es-tètic per a veure-ho |de passada.Un poble que a les nits d'estiudeixa cantar als borratxos sen-se dir-los res, no deixa d'ésserun poble decoratiu. Però jo emguardaria de dormir-hi enaquest poble.»

El periodista.—«Vos nocom-compreneu encara el nostresentit de Hibertat.>.

El turista.—«Ni vos tampoc;car m'heu assabentat que sor-tieu de la presó i que us restenvaris processos per delictes deimpremta».

Eis tres bortatxos, reprenentli cançó:

—Visca Sant Jaume,visca Sant Jaume...»La reina, irada des de la fi-

nestra.—«Voleu callar maleïtsborratxos? Des de les onze queesteu bramant i amoïnant alveïnat no deixant-lo dormir.»

El borratxo primer.—«Esteme 11 el nostre dret. El cantar éslliure en aquest poble.»

La veïna.—«Jo tinc una cria-tura malalta i me la desperteu ineguitejeu.»

El teixidor, sortint a l'altrafinestra.-—«I jo tinc de llevar-mea les cinc; poques soltes, gan-duls!»

El borratxo segon.—«Dormiu

També a la manera de Fíranoello

si voleu, i enfebreu-se si tantesganes en teniu. Nosaltres no vin-drem pas a treure-us del llit ni atreure-us la febre. Nosaltres somciutadans lliures i respectem lallibertat d'altri.»

dl teixidor.—«Bramant i des-pertant-nos; talosos. I vos, se-reno, què feu plegat az braçosdeixant que despertin alsveïns?»

El sereno.—-«Veureu, Pere, jocom a autoritat tinc de vetllar igarantir la lliure expansió delciutadà. La nostra constituciógaranteix als cantors.»

La vein», més enfutismada.—«Què se me'n dona a mi de lavostra constitució. Tinc una cria-tura malalta i no vull que aquestsubriacs me la matin amb elssus brams.»

El sereno, dirigint-se als bo-rratxos.—«Si voleu, canteu. Es-teu dintre de la lleu. Jo vos ensoc salvaguarda.»

El borratxo primer.—«Ja hocrec que cantarem. Som ciuta-dans lliures. Tornem-hi, nois.»

Els tres borratxos:—Visca Sant Jaume....La vein», tirant-los-hi un test

de geranis.—«Teniu, els llo-rersl...»

El borratxo tercer.—«Oi! oilM'han mort! Oi!»

Els altres borratxos.—«Sang!sang! Té el cap esberlat!»

El sereno.—«Què heu fet, dis-sortada? Heu occit un ciutadàdigníssim en ús d'un dret sagrat.A mi, gendar-mes! Agafem al'homicida abans no s'ens es-capi!»

(Els gendarmes i el serenoagafen a la veïna i l'amanillen,mentre els dos borratxos i el ta-berner curen al ferit.)

El turista.—«Quin poble méspintoresc...»

El taberner.—«Es la eternalluita per la llibertat mai com-presa pel baix poble.»

El borratxo primer.—Tófol,tu ets un martre de la llibertat.

Cot de Reddis(Continuarà)

Oe París estantD« política. En primer

maig. Les eleccionsmunicipals. La feinadel» joves patriotes.

La solució de la crisi miniate-rial va fer-se,—ja ho donaremgairebé com a segur en la nos-tra anterior crònica—a base dePaí aleve, Briand, Caillaux, queten ¿n al seu càrrec, respectiva-ment, Presidència-Guerra Ne-gocis Estrangers i Finances.També forma part del nou Mi-nisteri De Monzie, successor deClementél, a Finances, en el Mi-nisteri Herriot, i que actualmentha passat a Instrucció Pública.Ha estat una solució sorprenentper moltes raons: Per la rehabi-litació tan prompte de Caillaux,tot just amnistiat. Per la coexis-tència del mateix Caillaux i deBriand. Per la testificació de lapolitica del Cartel, que significaUi presesela d« partidaris demantenir l'ambaixada al Vaticà;de contraris de l'impost sobreel capital, de elements moderats,alguns dels quals més o menysostensiblement havien contribuiia la caiguda de Herriot. La pre-sència de Caillaux ha volgutjustificar-se, presentant-lo comun mena de taumaturg que ha-via de fer una segona edició delmiracle dels pans i dels peixos.S'ha apel·lat al patriotisme—pa-raula màgica d'aquest país—pera que les dretes s'empassessina 1 home per elles tan odiat, fentcreure que sols ell pot salvarl'enguniosa situació de la finan-ça francesa. Així, la seva entra-da ha passat dolçament en elSenat, i ha motivat, només, unalleugera protesta en la «Cham-¿A'». Aviat veurem quina és lascucio que profesava Caillauxin: r sortir del mal pas. Per ara,.s»1- avença que vol fer gransi i unomies, i això, no és pas cap

solució, per que toparà amb laresistència justa dels que veuranserveis desatesos i necessitatsno satifetes; També ha manifes-tat que segueix no creient viablel'impost sobre el capital, i heu's-aquí distint aquell lema de lesEsquerres «caí treure el dinerd'allí on és». En la declaracióministerial es rectifiquen dife-rents extrems del programa delCartel, malgrat dir-se que el Mi-nisteri Painlevé és continuadord'aquella política. Això feu quela seva gestació fos molt labo-riosa, i molts diputats del Blocd'Esquerres menaçaren amb novotar la confiança, per lo quetingué de fer-se una redaccióambigua, i això i tot hi haguéremarcables abstencions. Aquíes creu generalment que el Go-vern-barreja durarà poc, i, des-prés del resultat de les eleccionsmunicipals, ens afirmem en a-questa creença. Per a conquerirla opinió dels senadors, s'ha ti-rat aigua al vi, prescindint deles promeses solemnes que ser-viren de camí a l'esplèndit tri-omf del omze de maig 1924, peròaquestes claudicacions han detopar amb la • resistència delsdiputats radicals i socialistesque no es sentiran disposats aposar la llufa als seus electors.Es verament una situació difícilde sortejar, puix si un es decan-ta cap a l'esquerra topa amb elSenat i si se'n va cap a la dreta

j la topada és amb la Chambre.Per això, nosaltres, que no es-tem per mitges tintes, seriempartidaris de destruir l'obstacleque fa nosa per fer política es-querrana, amb més dret i delitque mai, ara que el poble haratificat amb el plebiscit del 3del corrent, la voluntat d'anarper aquell camí.

Es va sacrificar a Herriot pera fer callar als clericals i aman-sir a la gent de quartos, però elpoble francès acaba de manifes-tar la seva voluntat de que se-gueixi, ara més que mai, la po-lítica d'aquell home, admirableper tants conceptes. Si els repre-

sentants de les esquerres no ti-ren al dret, s'exposen a rebreun altre^dia una lliçó molt sèria.

r. :.,La festa del primer de maig,

aquesta diada que tots els treba-lladors hauríem de celebrar ambuna gran unció, va ésser vícti-ma, '• aquest any com l'any pas-sat, de la proximitat de les elec-cions. Ja es coneixia una minvade circulació per les vies reser-vades a l'activitat ciutadana;però no era de bon troç unamanifestació de descans, un ho-nor del treball com nosaltres lavoldríem, en semblant diada.

El no haver-hi, com altres ve-gades ha succeït, vaga remarca-ble en els serveis de Metro,Autobusos i Tranvies, feia quepassés gairebé desapercebu-da la festa. Varen celebrar-semoltes reunions obreres en lo-cals tancats, però es varen pen-dre grans precaucions per a queles manifestacions no passessinel carrer. I tot va anar com unaseda, més que per l'acció de lesautoritats, per que l'endemà pas-sat hi ha havia les eleccions.

Ja el celebrarem algún dia elnostre 1er. de maig, en la formaque el somnieml

Com ja hem avençat—i prouque ho saben ja els lectors—leseleccions municipals han mar-cat declaradament la voluntatde que segueix la política delCartel, o sigui del Bloc d'Es-querres. A París, segons sembla,la situació restarà igual que finsara, per que la distribució deDistrictes fa impossible que espugui manifestar la opinió radi-cal en relació a la seva poixança.Previsament un dels propòsitsdel Cartel era anar a la reformad'una tan defectuosa distribució,que dona el mateix nombre deregidors a barris molt directa-ment poblats, però l'actitut 'delSenat ho ha fet impossible, comtantes altres coses. Però, fórade París, les esquerres han co.n-seguit moltes ciutats importantsi moltíssims municipis petits, onhi dominaven els reaccionaris.Els comunistes nan experimen-tat una sensible reculada degut,al nostre entendre, principal-ment a la topada sagnant ambels joves patriotes i a la elecciód'Hindenburg, però també a laobstrucció sistemàtica i negativai favorable a les dretes, que vedescapdellant la minoria comu-nista de la Chambre dels Dipu*tats.

Hem fet alusió a una batussaentre comunistes i joves patrio-tes. Els llargs intervals que se-para les nostres cròniques, i elretard amb que surten al públicfan que no podem esmentar,com voldríem, tants esdeveni-ments com, sovint, es posen al'actualitat. Per altre part, prouque se n'assabenten els lectorsper la premsa diària. Nosaltresno volem aplaudir l'actitud delscomunistes, que contestaren atrets a un grup de gent que, for-mats militarment i exhibint enforma pinxesca les clàssiquesmatraques, anava a fer el fat-xenda en un barri hostil a laseva política. No ho aplaudim,però ho comprenem. Entre migde l'apassionament d'una lluitaelectoral, la vissió d'uns esca-mots que pretenen imposar-seper procediments que no tenenres que veure amb la política, ésnatural que sublevi als impetuo-sos... i vingui la topada.

El mateix moment de l'enter-rament a les víctimes es va apro-fitar per fer manifestació de/orces dretistes de xoc. Així esvaren veure, formats militarmentels afiliats a les tropes reaccio-naries, que somniaven en feruna edició francesa del feixisme.

Després es queixen si algúndia troben, com diem els cata-lans, sabata de llur peu.

Rafael Ramismaig 1925

ECOS i COMENTARIS< R«TUta de Catalunya >

El número de maig d'aquegta nota-ble rovista do cultura catalana, contéel següent sumari:

Josep Pla, «La concepció maurista»;Ferrati Sold«vila, «Els catalans a losilles Afortunades i & la Terra del Ptea-te Joans; Antoni Kovira i Virgili: «Elsorigens de la família comtal de Bar-celona»; Joan tistelrich, «Josap Corx-

rad>; Carlea Capdevila, «Marian Agui-ló»; /,., «Kl K u - K l u x Ivlan»; Sagitari;«Cròniques catalanes: La Història il'Erudició», per Ferran Soldevila; «LesLletres: Els poetes», per Tomàs Gar-cés; «Els prosistes», per DomènecGuansé; «L'Art», por Joan Sacs; «ElTeatre», per Pruderie! Uertrana; «Elspobles i els Estats», per A. R. i V.;«Periòdics i líovistes»

Pàgines dels vells mestres

LA FINESTRAO B E R T A

AL SENYOR SUINÌILALI HAN PRES LA CORONA

Confessem que no tenim gai-re altre coneixement de l'exis-tència del senyor Suintila, queuna vaga reminiscència melò-dica.

Del nostre pas per l'escolaprimària, tres aires musicals—d'una llei de cant gregorià ai-xelabraí—encara ens xiulen lesorelles: la taula de multiplicar,els rius ibèrics í el nomenclàtordels reis gòtics.

La cançó dels reis gòtics escantava a glops a glops, desd'Ataulf fins el senyor Roderic;i el senyor Suintila era el capd'una d'aquestes glorioses glo-pades... «Suintila, Sisenando,Xintila, Julga i Xindaswinte.»

Doncs bé: al senyor Suintila,que tenia le corona a Y ArmeriaReial, de Madrid, U han presTaugust capell. Com si se l'ha-gués deixat al penja-robes dela barberia.

lei seu nom gòtic autèntic,de reial prosàpia, ve barrejataquests dies, en els telegramesde la prempsa, amb els noms de«El Cubano» i «El Inglesito»,pressumptes complicats en lasubstracció, els pseude-onomàs-tics dels quals no deurien tenirpel senyor Suintila significatcomprensible; sobretot pel quefa referència al primer, atèsque en temps del senyor Suinti-la, encara no s'havia descobertAmèrica.

Avençant-se als aconteixe-ments, el senyor Suintila es vaposar al cap, segons conten lescròniques, que la monarquiafos hereditària, atribuint-se-lihaver pronunciat, en defensade la seva tesi, aquella cèlebrefrase de que «els testos s'assem-blen a les olles», volent signifi-car que únicament els vinclesfamiliars podien donar a la di-nastia gòtica aquella continuï-tat que li era necessària per nodecandir-se. Criteri que no com-partiren els nobles d'aquellaèpoca, contestant a la famosadita reial, que «no era igual unrei-test que un rei olla», volentsignificar, per la llur part, queels lligams de família no erensuficients garanties d'encert percontenir les turbulències delregne.

1 tan amunt v» arrribar ladiscussió, que els nobles varenpendre el ceptre al senyor Suin-tila, per donar-lo al senyor Si-senando que no mirava tant perla casa. Però, no devien tenirla mateixa mida de cap i li vandeixar, al senyor Suintila, lacorona.

I ara li han pres la corona,seuse pena ni glòria, sense comva ni com costa; de la mateixamanera que li haurien pogutpendre el rellotge.

L'afer es presta a molts i va-riats comentaris que els nostresllegidors compendràn que omi-tim per no distreure l'acció dela justícia.

De totes maneres, el senyorSuintila haurà sigut un rei feliç.Perquè fins mil doscents noran-ta quatre anys després del seuregnant, no li han pres la co-rona.

Airet

EL CATECISME SOCIALISTA d« Louis Blanc

P. — Que és el Socialisme? J JR. — Es l'Evangeli, en] acció.P. — Com pot ésser això?k. — El Socialisme té per fi-

nalitat realitzar entre els homesles quatre màximes fonamentalsde l'Evangeli: Ia. Estimeu-vosels uns als altres; 2a. No feu alpròxim allò que no volgueu queus sigui fet a vosaltres; 3a. Pauentre els homes de bona volun-tatl

P. — Que es desprèn d'aques-tes quatre màximes combinades?

R. — Es desprèn, segons SantPau i segons l'esperit de l'Evan-geli, que tots els homes, a des-grat de llurs desigualtats de for-ça i de l'intel·ligència, formenun sol tot, de la mateixa maneraque en el cos humà, encara quemolt dividits, els distints órguensformen nna sola unitat.

P. — Es això el que volen elssocialistes?

R. — Sí, i és allò que ells ex-pressen amb els mots SolidaritatHumana.

P.—Existeix una fórmula queresumeixi la doctrina del socia-listes? ( |

R. — Sí, heuse-la aquí: Lliber- <tat, Igualtat i Fraternitat.

P. —Que cosa és la Llibertat?R. — Es el poder atorgat a

l'home de desenrotllar comple-tament les seves facultats, sotal'imperi de la justícia i la salva-guarda de la llei.

P. — Per què en la definicióde la Llibertat us serviu del motpoder i no del mot drefi

R. — Perquè amb el mot dretla llibertat no és altra cosa queuna teoria vaga mentres que elmot poder tendeix a fer-ne unacosa real.

P. — Em podeu aclarir aixòamb un exemple?

R. — Que li esdevindria a unmalalt si en lloc d'administrar-litot allò que pot donar-li la salut,hom es contentes de proclamarque té el dret de guarir-se? Elmateix passa amb l'home alqual la seva ignorància, la sevafeblesa, retenen en la servitud.Si es vol donar-li de bo 4e bola llibertat, no n'hi ha prou deproclamar que té el dret d'ésserlliure; cal donar-li tots els mit-jants, el poder per a devenír-ho.

P. —Que cosa és l'Igualtat?R. — Es, per a tots els homes,

l'igual dessenrotllament de llursfacultats desiguals i l'igual sa-tifacció de llurs fretures desi-guals.

P. —Que voleu dir amb això?R.J— Heuso-aquí: Tots els ho-

mes no són pas iguals en forçafísica ni en intel·ligència; no totstenen els mateixos gustos, lesmateixes aficions ni les mateixesaptituds com no tenen la mateixafisonomia ni la mateixa talla.Però és just, es conforme alprincipi de la solidaritat asse-nyalat abans i a les lleis de lanatura, que cada u sigui posaten condicions de treure partit,tan completament com siguipossible i en vista de la felicitatdel pròxim, de la facultats quehagi rebut de la naturalesa i desatisfer, tan completament comsigui possible, les necessitatsque la naturalesa li ha donat. Esaixí mateix que, en el cos humà,no hi ha vigoria ni salut no mésquan cada membre reb allò quepot presservar-lo de tot som-ment i permetre-li d'acomplircom cal la seva destinació par-ticular.

P. — L'Igualtat, segons vos,no és altra cosa que la propor-cionalitat?

R. — Certament, i no existiràd'una manera veritable fins quecada u, segons la llei escritad'alguna faisó en la seva orga-nització per Deu mateix, pro-duirà segons les seves facultatsi consumirà segons les sevesnecessitats.

P. — Vos no admeteu, doncs,que es concedeixi als més intel-ligents i pel sol fet d'esser-ho,una part més grossa dels aven-tatges socials?

R. — No, sens dubte, perquèhi ha en això encara una inver-sió manifesta de les lleis natu-rals. Si un home tingués neces-sitat, per ha viure, de certescoses de les quals un altre, mésintel·ligent, no en tingués de ferres, no fóra absurde de privar-neel primer que les necessita, pera atorgar-les al segon, pel qualsón inutils? Vos sou dues voltesmés fort que el vostre vel: ésla prova de que Deu us ha des-tinat a portar una càrrega duesvoltes més feixuga. El vostreveí no podria viure sense unaracció doble que la vostra: és laprova de que Deu li ha donatdret a una racció doble que lavostra. Al que més deu rebre,més li és degut; i qui més potmés deu.

(continuarà)

Els nostres lectors no han d'estranyar que, aparent-ment, negligim, a voltes, certs esdeveniments d'actualitat,deixant de subrallar-los amb el comentari degut. Però hihan albiradores dificultats insuperables.

Altrament, l'ideari conegut de JUSTÍCIA SOCIAL ila dignitat civil dels que redactem aquesta fulla, donenla màxima eloqüència al nostre silenci.

Edicions de JUSTÍCIA SOCIALS'ha posat ja a la 'venda a totarreu el SEGON NUMERO de les

Edicions de JUSTICIA SOCIALPublicarà sencera la gran obra de H.-G. Wells,apareguda en diversos fulletons d'aquest hemdo-madari, traduïda pel company /. Roure i Torrent,

Aquest diantre de sabatots!'inte rés amb que han estat seguits els fulletons,augura un veritable èxit del segon nùmero de les

Edicions de JUSTÍCIA SOCIALque formarà un fullet de 54 pàgines de text, im~prés amb paper verjurat. Només costarà 30 cents.

Feu tot seguit les comandes.Gompanyí Propagueu l'obra de H. Q. WBLS

Aquest diantre de sabatots!

Page 3: a Epoca - H.° Justíci Socia* *l ^*Vv ; . .'W'*^*'*'«»...poble que coneixem i d'aquesta massa obrera que no es vol donar a conèixer no té una clara noció del que és la vida

»d. Kftiff i» UM FI U N T I C I A S O C I A L

BIOÌl te Ifl üWfl CdinpßMlü A BARCELONA Lletres al DirectorW . * » flrhí> rii Rarra mianrirt 1'nrrír1f>ntí> I . . . . . x. .__,_ i i _* i_ _-vi. « _*.

I.—«Beautus Ule....»Oh els minúscols pobletsl Els de nom ignorat,qui s'estan, patriarcals, al damunt d'un serrat,alii on del món no arriben disbauxes ni follies,allí on plàcids s'escolen els sanitosos dies...

II.—Els /a/os.Els vells qui ja fan nosa i tenen lloc fixat:l'estiu a la porxada, l'hivern a vora el gat,van els matins de sol a la Plassa Major,s'asseuen al pedriç de cal senyor Rector,i, evocant aquell temps que eren d'or els diners,parlen tot convençuts del moro i del francès.

lli,—La sanitosa flaire.Oh els carrers tortuosos d'empedrats impossibles,amb cases que s'aguanten per lleis inconcebibles,qui oferiu com a símbol de digestions passadesencencers primitius en vostres cantonades!Al batarell del sol s'eleva dels corralsun ba! espès, poema de flaires ideals,1 amb noves harmonies d'olors ubriagadores,brandant alegrement sucoses portadoresi enllefernats d'adobs humils i llegendaris,passen els fematers, eterns turiferaris.

' IV.—El Senyor Metge.Teniu un Senyor Metge qui recepta sangriesbon punt són iniciades totes les malalties.Sab fer-vos admirats dient quatre glosse mesmentre ompliu l'aparell pels persuassius enemes,i sab que les receptes que fa el veterinarisón les que van més llests a ca l'apotecari.

V.—El vegetar.Oh la mort de la mula! Quin plor sense consoliQuan el bailet malalt fa el seu darrer grinyol—Que Déu el tingui al celi—dieu amb devoció,i amoroseix el dol santa resignació.Les llargues nits d'hivern aneu a dormir d'hora,i per cada verema n'hi ha al món un més que plora.En vostra fe senzilla, de cristià primitiuvos ameu uns als altres, i bé el xafar deix diuque més de quatre adoren pagans refinaments.Però és cosa sabuda: en tots els casaments,si la natura encara no ha dat un tom més granles faldilles nupcials curtejen del devant.

VI.—L'església, les velles i la manilla.La vostra església és xica, més rublerta d'uncióper les litografies de la Sacra Passióque exornen el mur ròneg, emblanquinat de poc.I virolada, sobre del seu altar barroc,prodigant penjarelles el vestit de satí,diríeu que la Verge és obra d'en Gaudí.Oh Verge, qui com totes heu donat tant que dirper vostra taumaturgia, preneu pietat de mil-Quan clama amb veu de bronze el campanar xaruc,les velles arrupides, del caminar feixuc,deixant al H tranquiles les prolífiques nores,amb el cadiró al braç, com pràctic llibre d'hores,arriben a l'església automàticament,

, Bl sacrista allavors dues llànties encén...Les velles, bo i fent mitja, esperen el rosari.I el Senyor Recto, encara a ca l'apotecarifa «per quarta vegada» la darrera manilla.

VIL—Els gossos austers.Oh els vostres gossos magres, de cenyida cotilla,als qui deu casa franca i subtils els menjarsl...Viuen fidels i austers sabent-se populars;amb petulància ostenten les nafres ancestralsi en col·loquis d'amor es diuen madrigalsamb fondes ensumades... Poetes innoscents,ignoren de Versalles els gais acataments.

Vili.—La. mainada i les mosques.Després de la gossada, la quitxalla innombrableés dels poblets la cosa més greixosa i notable.Oh els-marrecs qui a les tardes, amants de la tabola,amb un sarrafoll èpic, davant la Horda escolas'esperen fins que el mestre retorna del cafèlAmb llibres i crostons porten el sarró ple,més sabent que les lletres són uns banals gargotsles exilien dels llibres omplint-los de ninots.Amb el vestir no es lliguen a modes enutjoses,i mai no es perden dintre les calces espaioses,amb unes, de cordill, xarpes rudimentàries.Saben matà els ocells de morts estrafalàries,i saben, de menuts, culli els fems amb unciói trobà entre la pols les peles de meló.En llur borsa de canvis són joies cobdiciades:ossets, cèrcols de bota, ferradures gastades,auques, cartrons, petxines i pinyols assecats.Amb les mosques conviuen en bones amistatsi com elles no els furga l'ideal impossible:devoren tota cosa vagament comestible,s'enfilen pel damunt quan a l'hostal entreu,com elles amoinen i n'hi han per tot arreu.

XL—Epilogáis.I encara haveu joiells que jo no sé glossarcar són eterns prodigis que el .món admiraràmentre hi hagi poetes amb cor de gafarró:Les bromes que s'acaben amb quinze a la presó,i aquella tenda xica »lli on venen de tot,i el seau seminarista que serà un cap de brot,i les, dels temps dels «moros», imprescindibles ruines,i aquell hereu trapella, que enganya les fadrines,i la font pestilent d'aigua medicinal,i el pi o el lladoner que sempre és el més alt,i els quatre amb molta lletra que llegeixen diaris,fies sales de ball dels dos partits contraris,i la renomenada pel pebrot o el pernil,i el chor que es va desfer que en deien «El Pensil»,i el begut dels diumenges qui esbronca i no re,i el sabater avançat qui gasta acetilè,i aquell pont que us prometen totes les el·leccians,i el rellotge de sol i la casa amb balcons,i els senyors i el fonògraf que venen a l'estiu,i el fill bastant il·lustre i l'heroi adoptiu.

X.—Endreça.Germà que vius al camp, pària dels nostres dies,absent a les eternes sagrades rebeldiesque a vila i a ciutat agiten els humans:Aixeca el front) Desperta'tl Dona'ns les teves mans!

Urbe di Barca, quando l'occidentelento si stempra in languidi colori,del sole estremo dietro i nuovi erronia|te ritorna il mio' spirto. sovente.

E la tua Rambla leggiadra di fiori,di canzoni e di popolo fervente,ed il tuo Parco magico e silentescorro ed evoco i vecchi tuoi splendori.

Ferve tultor nel mar greco la sciadi Ruggero di Lluria, e ancor le velemunicipal sciolgon su i Mori «i Cento»

Ancor Raimondo salpa per Soria:fugge ancora da te Pietro il Crudelee il vessil dalle sbarre esulta al ventol

MARIO GARBA

(Amb molt degoig publiquem aquesta poesia que Til'lustra poeta i pensa-dor de la jove Itàlia ha tingut la gentilesa de remesar-nos.)

J» de FfontânyA

Les tores que de-sroden els pobles.

CONFERENCIA ditDr. Montaña al «Cep-tre Democràtic Reött-blicà» de Rubí.

El dissapte, dia 9 del correal»el nostre benvolgut company, ¡fiinfatigable President de la Sep-ció d'Estudis de l'«Uni6 Sòcia- ;lista de Catalunya», Dr. Mcratíjt-nà, desenrrotllà al «Centre De-mocràtic Republicà» de Rubí al-tra de les conferències que so-bre temes culturals i científic^en son caire social, ve expa%;;'|diní arreu de Catalunya. .:,'

Començà el Dr. Montaña pail-lant de l'evolució que ha sofertl'home en les seves costuras.dés,dels temps prehistòrics, valent-se dels mitjans naturals percrear-sè comoditat, però:aM-'bant a fer-los servir en matitacassos, contra si /mateix, alextrem d'esdèvenir-ne tares hu-manes, com és l'alcoholisme,pa-lesant els estralls que, de mane-ra directa i sobretot des -de fasis segles que fou isolat l'alco-hol per N'Arnau de Vilanova.veocasionant a l'humanitat. Diuque no esdevenen alcohòlicssols els borratxos; també perso-nes que no arriben a fer-ne untan remarcat abús, en sofreixenles conseqüències que derivensobre la raça. Amb tot i quèconsidera l'alcohol vínic elmenys inofensiu, cita, per pro-var la seva influència sobre ilageneració, que ja els romans,'que tan abús en feien en les se-ves festes, quan aquestes erende noces, posaven als nuvis lescopes del revés.

Recalca llurs arguments pre-nent peu de la frase d'AnatoleFrance nomenant «Fills del dis-sapte» l'estol de degenerats quepoblen manicomis, cases de sa-.lut i àdhuc les presons. Parla del'influència que en la sotaísiódels pobles té l'alcohol, per Pès-tat d'embrutiment a que redueixa l'home, palesant l'abús què,com de l'opi per part del angle-sos, n'han fet altres pobles 'co-lonitzadors per a sotmetre 'alsindígenes amb menor esforç.Recomana fer us moderat delvi que fins facilita les funcionsdigestives, i apartar-se en absó-,lut dels licors les essències delsquals obren perniciosament so-bre el sistema nerviós.

Entent que a Catalunya el p«*rill de l'alcoholisme fora d'ordresecundari si no fos pel de la tu-bercolosi, que sovint n'es influiti que, segons estadístiques, acu-sa a la nostra terra un total detrenta mil atacats. Diu que elSindicat de Metges de Catalu-nya, per-iniciativa del Dr. Pres-ta que de fa trenta anys ve de-dicant-se a l'estudi dels mitjansK r combatre la plaga de la tu-

rculosi, proposarà la creaciód'un segur mutu social que per-meti isolar al atacat sens descui-dar ei manteniment dels que de-penguin d'ell en tant duri el trac-tament, per barrar el pas al con-tagi i poguer retornar a la so-cietat un nome sa. Aquesta obraque, per l'esforç econòmic querepresenta, no la pot fer l'Estatni àdhuc ajudat de la£caritat, ul-tra lo despresiu que això resul-ta, poden fer-ho totes les clas-ses socials prevenit-se contra elcontagi per mitjà del segur.

Canta un himne al grup esco-lar «Fundació Ribas» amb que

La mm tel pensa

compta Rubí, on els infants te-nen sales espaioses i xamosos iimmensos jardins, deduint quesi cada població tingués aitalsinstitucions fora bastant menyspaorós el problema de la tuber-culosi.

Altre de les tares—diu el Dr.Montaña—oprobi de l'humani-tat, és la prostitució, aqueix vilcomerç que és fa del cos, en-genirtdor de vicis contra natu-ra i de malalties de conseqüèn-cies racials?que vosaltres sabreumolt bé diferenciar de l'amorlliure. Baix el punt de vista eco-nòmic, els guanys de les casesde prostitució a Barcelona sontan fabulosos que espaordeix,pensant el que es podria fer enbé social amb les despeses querepresentada Alemanya importael doble de lo consignat per ins-trucció pública, i als EstatsUnits més del que puja el man-teniment de l'exèrcit i marinaJunts.

Parla de les causes que donencontingents a la prostitució, dei-xant de banda, per la insignifi-cancia llur, aquelles que son de-gudes al temperament, o a unafany de luxe, considerant quela que fatalment hi rendeix el»es nombrós contingent és laeconomia. Aquesta manca deprotecció a la dona per no cau-re dins la prostitució i una ve-gada caiguda, aquesta regla-mentació són coses que, com laprostitució mateixa, el socialis-me no pot admetre. La prostitu-ció es la causa principal de pro-pagació de les malalties vene-rianes com la sífilis, altra plaga.social que causa estralls, ma-jors si cap que l'alcoholisme i la'tuberculosi, en l'humanitat i que$ens dubte dona majors contin-gents als hospitals.

, Senyala els estralls que ensos períodes primari, secundarii terciari reporta la sífilis, sin-gularment en el darrer que elmalalt esdevé en un estat d'idio-tisme o bogeria, ceguera i finsparalissi.-

Diu que en ares d'una mora-litat -que no compagina amb lavoluntat que de la reglamenta-ció de la prostitutions governspalesen, es persisteixi en nostrepais en nomenar secretes lesmalalties respecte de les qualsmés s'hauria de cridar l'atencióper tal de prevenir-s'hi i procu-rar evitar-les. .

Creu que seria hora d'imitara Nordamèrica i a alguns pais-sos d'Europa on, deixant-se deescrúpols ridicols davant del pe-rill de la raça, fixin per les can-tonades, editats amb grans titu-lars i patrocinats per les autori^tats, enormes cartells cridantl'atenció dels ciutadans i singu-larment de la joventut vers elperill.

Un esclat d'aplaudiments fouel premi a la labor del Dr. Mon-taña que estigué parlant propde dues hores sense que la nom-brosa concurrència demostrésla més lleugera fatiga.

J. de C. 8. 1 R,—Esperem amb inte-rès articles promesos. Tenim ganesd'estrenye us la mà.

P. Q,—Suposant-vos com a bonamic, lector de J. 8., ens han sorprèsmolt les vostres paradox als pregun-tes, per tal com tot ef que us intéres-sa saber ha estat dit en el nostre heb-domadari. Quan tinguem ocasió deveure'ns, ens plaurà, però, satisfer lavostra curiositat inadvertida.

F. A., de Tolosa.—Es publicarà.

En totes les èpoques i en totes lesedata, des de que el món ós món,l'homo, l'ésser rues perfecte de la crea-ció, és el rei de la naturalesa. Bl pen-sament humà, aquest importantíssimfactor de la vida, aquesta força Invisi-ble que s'enclou i funcionad'unafaisótan mará vellosa en els nervis i teixitsdel cervell, dintre del crani, és i haestat sempre la pedra angular a l'en-torn de la qual es produeixen i girenamb matemàtica precisalo tots els mo-viments i totes les accioni nobles i su-blims, bàrbares i sanguinàries, 1 ex-tèu el seu camp de domini des da leslleis còsmiques que regeixen els mo-viments siderals, com eli movimentadels electrons dins de l'àtom, més en-1lla de l'ultramicoscopi.

Bl pensament! Heu's, aquí la funciómés noble dels órguens humans.Aquesta maravellosa funció de lescellules cerebrals que amb velocitatvertiginosa trasllada el pensamentd'un cap de món a l'altre, que exaltala imaginació amb les figures mésbelles, que atura 1 governa a la «bès-tia interior» de l'home i és la força 1i el motor que dicta totes les accionsi tots els gestes, tan morals com ma-quinals.

Sense el pensament, la vida no foravida, sinó una cosa àrida i trista comels rosers en temps d'hivern, i aixípis ésaers desgraciats que per defectesde constitució estan mancats de tatatribut són ésser« atrofiais, morts ma-terialment, res més que un pilot deoarn amb figura humana i instintsselvatges.

L'home compenetrat de que el pen-sament necessita expandir-se més en-llà dols nervis i els teixits ha cercatsempre mitjans i motius per a expres-sar sigui com sigui els sous pensa-ments bons' o dolents, tan és així queen ei s primers temps de la humanitat,en l'edat de pedra, l'home selvatge deles cavernes, isolat dels demés per lafúria dels elements, en plena trans-formació i la salvatgia del terrer,gravava i esculpia signes gràfics enel llom de les roques, o alçava dòl-mens i menhirs, pugnant a tothoraper a que els seus anhels trascendis-sin a travers dels temps í l'eepal, versels demés indlviduus i col·lectivitatshumanes.

En els temps més antics als que esremonta la història després de le»èpoques que seguiren als grans cata-clismes geològics, els homes i les col-lectivitats aprofitaren hàbilment totsels mitjans i tots ois recursos per adifondre arreu l'expressió de llur pen-sa com ho veiem encara avui en lesruïnes soterrades en els més àrids de-serts de l'Assia i així les grandiosespiràmides de l'Egipte s'alcen immu-tables als segles i als elements que esconfabulen per a destrulr-les, i parlenals homes d'una manera tan eloqüentd'uns fets, d'unes accions i d'una ci-vilització pertanyents a èpoquesallunyades per milers d'anys.

A Grècia primer i Roma desprésquan la pol enta llum de la seva civi-lització enlluernava la faç del món, elpensament humà era sagrat i lliurealhora i els ciutadans sense opinió desexes ni d'opinions acudien als jar-dins, a les places públiques, ales Aca-dèmies, al fòrum 1 al colisseum a oïrles més variades expressions del pen-sament encarnades en les ensenyan-ces, les polèmiques; els diàlecs, lesdisertación«, les farses i les tragèdieson els filòsops, els savis, ela oradors,els poetes i els dramaturgs abocavensóbrelos multituds los meravellosescreacions de llur erglny i de llurtalent.

Sense els mitjans d'expressió quehan usat els homes per a comunicarals demés llurs pensaments en la pa-raula, l'escriptura, la impremta, avuidia no coneixem ois fruits dels gransclàssics ni el tresor científic acumulat por l'experiència i l'especulació.

Oh aquells temps sortais on que les

Obra n0va

J O S E P P L A

COSES DISTES1920-1925

Contes - Retrati - Impressionade viatge - Capitola de novel·la

Paisatges.

PREU: 4 ptes.

E D I C I O N S D I A N ARambla de Catalunya , 125

BARCELONA

gents, amb esperit més noble i me«tolerant que les generacions d'avui,consideraren el pensament humà t enconseqüència l'Intel ícete i lee ideaicom una cosa sagrada, patrimoni deliDéus, apreciant per'tant el valor delihomes representatiu» par llur geai ídespreciant o fent cas omís deli de-més individuus que pretenien sobrea-surtlr 1 gloriflcar-se pel aol fet deposseir riqueses o la destresa en mane-jar l'aspasa i dirigir combat« »»b po-derosos exèrcits.

A mesura cue J» civilització l'anàimposant arreu deia terra umlflcantels pobles i agrupant lea col·lectivi-tats en estats o nacions, el pensament1

humà trobà que no eren,j)roji ellmitjana coneguts fins allaTor» j»r «expreaar-se » través .dell .ROW», Us»que surti per l'obra d'un Outanbergl'invent de 1* imprwafe jpifpfpro-dilla damunt del paíér |'f$t||ft»enprofusa i amb tota combinació d* 4ipui caràcter« lé« raea ¡variitó expres-sions del pensament humà.

Ah allaversl fou tan grau el »volque va aixecar el mAravelló» intentfomentant tan ràpida í univeraalm«ntla cultura què ela que vivien a coit»de les tenebre« t de Tignoíàncla, es-pantats de la vivísitòia Claror ambque comença van á brillar lei »oveiideas amenasant amb envair tota ellVilla nrejuju^s declarea w» guerraá'taort contra tot íó ^ofc'lájgrnlflquéiquelcom de progrès i betfa-tSjáí de-sencadenada la cruente lluït« del fa-natisme ¡contra lá llibertat, i el •• pro-grès contra l'oscurantismo, lei tene-bres contra la llum'.

Els vells poders sectari«,'el'despo-tisme i la església, doblement inte-ressats per a fer desaparèixer tota

•expressió del pensament, d« tendèn-cia lliberal i progressista apel·laren atots els recuraoa per a sortir amb laseva, des del' presiri a la forca i al'assassinat i » la foguera, cometent-se ela errors més granai ell orimimés monstruosos amb lea cremes delísuposats bruixot» a Holanda, Alema-nya, Bèlgica i Espanya. Época espan-tosa d« frarea i misses, d'exoomu-nions, autos de fe 1 prediccions apo-calíptiques, com al s'hagueaaln de-sencadenat totes les fúries dels antreainfernals imperant tant sols la força 1el despotisme més desfermat, de lafaisÓ que emetre una opinió o unconcepte científic i l'escriure o fulle-jar un llibre que no fos de litúrgia o —teologia era ésser tingut per heretgei cremat a la plaça pública com unterrible criminal com succeí ambGiordano Bruno i amb Miquel Ser-vet. «

Més, a desgrat de totes lea persecu-cions dels assassinata i els autos de feno aconseguireu «Is mesquina esperits de la reacció acabar i ni tan soladeturar els anhels de llibertat delpensament humà, ans al contrari leaIdees embestint furiosament com unalret acabaren amb la barbàrie i laHumanitat lliure de la plag» delsdogmes i del fanatisme rellgiói tornàal sou curs normal de civilització pervindicar-se de ba}dgns de Deshonraque l'hi havien Imposat eli-aferratsdefensors de l'obícuratisme,,,, ,

I així veiem com el penjament hu-mà produeix a l'ensems qu« ie* obresmestres de la literatura, la poesia, elteatre, la música, la cultura, iUa cièn-cia en totea les seves manifestaclonitambé fa produir en el man de learealitats amb brillant i terrible res-plandor totes les Idees- de justícia,llibertat i redempció, que germinenen ela cervells 'd'aquests homes quesofreixen l pensen. Híha quité l'ànimad'artista amarada de l&jflwna^dlvtoade l'Art i amb e1 a pinzells" o él burildona formà » lea, imatges que forja enel seu cervell, el ponreador de la mûsica que fa brollar cascate» d'armo-nia, el poeta qua tr»dulexik»! BOVI«'emociona en formosos verso«, 1 el víalo •narl que amb l'ànim» amarad* pel focde la rebeldia porta *ca^«l» gransfets i lea grana acclou« dftliüwwcló.

I avui, degut a lea continues convulsions en que es debaten ¿U pobles,l'expressió del pensamqnt eatwdueixon aquesta febre que .envíe.!*, ¡totenlus activitats i que cornea^» «brillarajnb núvols de foc vera l'Orient -, Els homes, compenetrat» tnéjtsnié*

pols grans dolors que planen damuntd'ells, de que els dictats del seu pen-g unont han de trascendí? cap etàdomés es dediquen a expressar 19» «Igui com sigui i heu's a^ui la forçadel pensament: lea Idees inapirant lesparaules de l'orador que arboren Ienmultituds, ela eacrita del* periònicad'avantguarda, els follets 1 ela llibresquo escampen l'eaperit de i» revolta

. predecessora de la gran tempesta quacom pluja de foc caurà sóbrela So-cietat per sanejar-là de lea autzuresque la corquen. •

Salvador Majó

Page 4: a Epoca - H.° Justíci Socia* *l ^*Vv ; . .'W'*^*'*'«»...poble que coneixem i d'aquesta massa obrera que no es vol donar a conèixer no té una clara noció del que és la vida

iTTírioiAifta**!, M A*«M« tile

Acala de pnbìicar-se

ï

¡Ubre de poesies de

EMEI SALETA i LLORENSamb uà pròleg de f

IGNACI IGLESIAS». «A l'Ombri lei Crai» col·loca il m

:;tj«BHft.«'»» Hoc dliHnglt «otre l'tstol4c (Md 4« la nom ptonadou qo«

ite |1M* de Catalunya.

BdkU Defter deflt ornada amb botxa»

Spies.'Ra»M Tobtib, ImprtMor

Carne, 18-Barcelona«gMKi ofyt*t iì j r

TW. OTOT«ifl tfjfl

tUiïHruncQ• MM

n Jtíjígii í¿¿¿

•»è ôis

,«01 f; ü 1;ilnititució,genui-fc obrera, és un ex-

^rimflnt viu d'emandpa-cjo »ocUl 1 econòmica. Té.dret, doncs, « la »olidari-

.,,'jÍt da IM eotiteta •imüar·t • r*jnt de tete el» homes

progrwwius.

< Tortoran te wa MÍ«wlo «nuu4of, 3«, interior

(CKHbOXTA

'DummiitUnnìsiima ut inni ilun u rau NOILh niit iHüal pn li

Obrers del campiLlegiu 1 propagaeu

"LA TERRA"SETMANARI POPULAR

PORTAVEU DB LA «UNIÓ DB RA-BASAUtBS DB CATALUNYA»

BÍ p*Hica cada diitabtt. 15 Cit.

HtìaaiUtìlstndUirtirj.lM:•ABOBX.OHA

Company; 8! sentiu les in-quietuds que dignifiquen iacondició humana dels opri-

mits, propagueuJ U S T Í C I A S O C I A L

periòdic socialista català,

Porltnt* at la Federació de Coo-ftrutittt dt Catalunya

Articles doctrinals sobrecooperado: El movimentCooperatiu a Catalunyai a¡ Espanya : Problemessociã)s relacionats amb

la cooperació.APARBIX CADA QUINZENA

Svscripció anyal: 4 ptes.MKÜ I IttbtTid,:

,11 Ui.-[Util

TreballadorlSigna tigne de la teva coadl-

dó tananaiemanóme, t'ha« de sentir

datada 1 laborar amb él soda-tane per l'adveniment d'una

aodetat millor.Com a productor, t'has d'a- J

piegar din« les organltiadonsobrere«, i treballar pel millora-ment immediat del« tens ger-

Què fas pel milloramentde la nostra societat? Comcontribueixes al manteni-ment de la premsa socia-

lista I obrerista? ]

Noves i documentsÜHAN BHUTAN YA - X.M oàrregne»

pnbUqu««.La secció d'informacions del Inde-

pendent Labour Party ha publicat imresum do com han sigut repartits elafondoi de l'erari públic durant l'any1924. Segona aquest informe cada ha-bitant del regne unit ha contribuïtper defenc» nacional 16 xelins 4 pe-nics; per pensions de guerra, 11 x.3 p.: per educació T x. S p.- per pen-sions ais vells. S x. O 1 mig p.; per alssense feina, 2 x.; per assistència pú-blica, 6 x.; per higiene, 1 x. 111 migpenics; donant un total per habitant,de 2 lliures 3 x. 13 p. Els serveis d'interessos i amortització del deute pú-blic equivalent a 211.13 x. i 4 p. perhabitant, resultant, doncs, que aques-ta partida és la que absorveix la ma-jor part de l'esforç contributiu de laaran Bretanya. Malgrat això, és con-venient fixar l'atenció en el fet deque mentre es gasten 16 x. i 4 p. perhabitant per a flns de guerra, se engasten no mes que 111. i 7 x. per aflns de prevlsiió social. I cal tenir encompte que la Gran Bretanya és undels països capdavanters del món enmatèria de previsió social.

Blaonprtinpoit.

El ministre de Finances, Mr. Chur-chill, ha presentat a la Cambra delsComuns el pressupost per a l'exerci-cl de 1925-26 el qual presenta un to-tal d'ingressos de 801.060.000 lliuresesterlines i un total de despeses de709.400.000, deixant un superàvit de1.000.000. Amb aquest motiu ha tingut de confessar davant la Cambrales grans dots administratives del seuantecessor, el ministre socialista deFinances, Mr. Snowden, el qual vaconfeccionar un pressupost amb unsuperàvit demés de quatre milionsde lliures esterlines havent se deu os-trat en el curs de l'exerclcl l'exacti-tut i sabiduría dels seus càlculs.

Malgrat aquesta confessió, Mr.Churchill, s'aparta en el projecte depressupost de les línies iniciades perSnowden i justifica el retorn a certestaxes aduaneres (automòvlls, sedes,etc.) amb una rebaixa a l'impost deutilitats (twpertax) particularment enels salaris, donant com a nota sensa-olonal el retorn al patró or i el nouplan de pensions que calcula podràassegurar fins a un 70 per cent de lapoblació britànica. Quedaran inclosos.en el nou règim de pensions les vi-dues lela orfes: les' primeres rebran10 xelins (unes 17 pessetes al canviactual) setmanals i 5 xelins pel pri-mer fill que tinguin i 3 per cada uudels següents i els orfes rebran 7 xe-lics 6 penics setmanals el primer, i6 xelins cada un dels successius. Elsvells tindran 10 xelins setmanals, 1l'edad que ara son 70 anys, quedaràrebaixada a 05. L'Estat ha de contri-buir del pressupost 5.750.000 lliuresesterlines en els primers onze anys,15.000.000 en els successius, 24.000.000 des dels vint anys i d'aquí a tren-ta cinc anys minvarà la seva contri-bució a 21.000.000 rebaixant se paula-tinament fins a quedar extingida deaquí a vuitanta anys en qual data elrègim d'assegurances generals fun-cionarà sense cap contribució del tre-sort públic.

SUBCIA.-Efaotins) «Indloal«.

Les daáes publicades respecte aliefectius de les organitzacions sindi-cals sueques demostren que el totald'afiliats ha passat de 313.031 en l.erde gener de 1924 a 360.337 en l.er degener de 1925 o sigui un augmentdel 15 por cent. Existeixen 34 federa-cions afiliades a la central les qualssumen 3810 centres d'administració.El nombre total d'homes que era de286.269 en començar el 1924, ha pas-sat a 329.283 1 el de dones que era de26.753 ha pujat flns a 31.025. En 31 dedesembro de 1920 el total d'afiliats erade 280.029. Al r«vés del que ha succeïten molts països, l'organització sindi-cal sueca no solament ha conseguiimantenir l'unió de les forces recluta-des, si no que va agrupant als pocsobrers que queden dispersos establintel veritable front únic polític i sindi-cal que tan excelents fruits està do-nant en aquell país exemplar.

BÈLGICA.—El noa mtnUteri.

Com dèiem la setmana passada,des-prés de 38 dies de laborioses gestions,s'ha conseguii formar govern amb laesperança d'aprovar els pressupostos1 altres lleis necessàries 1 arrivar a laconvocatòria de unes noves eleccionsque decideixin la sort pels socialisteso pels catòlics. La llista del nou mi-nister i és com segueix: Presidència iFinances, M. Alois Van de Vyvere;Justícia, León Theodor, Interior, ves-compte Poullet; Agricultura i Tre-balls públics, Baron Ruzzette; Indús-tria i Comerç, Tschoffen; Defença na-cional, general Hellebaut: Colònies,

Carton; Afers econòmics, Moyerscsn.Demés, M. Theodor queda/Interina-ment encarregat del departament deCiències i Arts, Baron Ruzzette deld'Afers extrangers i M. Tschoffen delde Ferrocarrils, Marina i Correus.

Poullet, Euzzette, Tschoffen, Car-ton i Moyerioeu pertanyen al partitcatòlic i eren membres de l'anteriorgabinet que presidia M. Theunis.Theodor és membre del partit inde-pendent i fou deportat durant eltemps de l'ocupació alemanya. Vande Vyverd forma també en el partitcatòlic 1 també havia sigut ministredos anys enrera en el gabinet theu-nis.

La vida d'aquest ministeri depènde l'actitut qut prenguin els 22 dipurtats lliberals que bi ha al Parlament.EU socialistes que són la fracció mèiimportant sostenen una moció dedesconfiança però l'impressió és quodeixaran viure algun temqs aquestministeri per tal de no crear dificul-tats Insuperables a la corona la qualha seguit amb la major delicadesa lpulcritut les normes constitucionals,

RUSSIÀ.-X.amortd·aUvlBkoft.

Segons la versió oficial, Boris Sa-vinkoff, a l'intentar escapar de la pre-só on estava reclòs, va tirar-se de un*alçada de cinc pisos i va morir instentànlament., Se sospita, però, que foumort violentament per a evitar que fu-gis de la presó tte Moscou, pero elcert és que ha mort tràgicament comtràgica havia sigut la seva vida.

Després de combatre els Sovietsamb tota la passió, per l'agost del'any passat, soptadament, va pau-sar la frontera i va fer la més formal ipública retractació de 1» seva ai.teriorconducta reconeixent el Govern so-!

vlètlc com l'autèntic i llegítim go-vern format pels treballadors i els parf esos. El seu acte va sorpendre a tot-hom, però les autoritats russes varenpendre lei degudes precaucions pet;tal d'evitar cap mala passada. .Fou;portat devant dels tribunals i gem-"blant sinceres les seves manifesta- ;cions d'adhesió i simpatta pel règim, ;fou perdonat de les faltes comeses tcondemnat no més a deu anys de,, r«> ,<jelusiu. Ell esperava uua amnistia iconflava rependre aviat la vida pûtyli-ca tal com sembla U havien promès.Dzrezhlnsky I algún altre. Per fi deohaver-se convençut que el seu portindre era tancat i ha preferit la mort auna vida de idactivltat i reclusió.

Havia format entre els Socialistesrevolucionaris russos des de jove íhavia pres part en l'organització delsplans terroristes, però quan esdevin-gueren les morts de Plehve en 1904 ila del Gran Duc Sergi en 1905 va ve«- :re's que Savlnkoff havia treballat d'àcord amb el confident Azeff. Va 'fson,-segir justificar-se i continuar les se-ves activitats revolucionàries fent yl»da d'exili i d'aventura fins que en es-clatar la guerra va pendre part activ*a favor dels aliats topant amb tots eladirigents del partit 1 formant ell grupa part. Després de la revolució demarç de 1917 ocupà el lloc de sots-sa-cretari de guerra en el govern de Ka- •rensky 1 semblava un entuaalasta dela continuació de la guerra contraAlemanya. Quan el general Korniloffintentà un moviment contra Kerens-ky, Savlnkoff va jugar un paper pocnet ço que va indisposar-lo amb elsgenerals adietes.

Després de la revolució d'octubre,Savinkoffva començar una sèrie detreballs de conspiració contra els So-viets. Va intentar, sense succés, po-sar-se en contacte amb els generalidel Don i, en 1918 va aconseguir su-blevar els joves oficials de Yaroslavlqual moviment fou crudelment domi-nat. Ta formar aquell mateix any eqel Comitè rus que va pendre part a laConferència de la pau, de Versailles.Posteriorment, sota la protecció delseu amic el ruariscal Pilsudskl, dePolònia, va organitzar moviments in-surreccionáis entre els pagesos de laRússia meridional que tots varen fra-cassar. Incansable, batallador, cons-pirador per excel·lència, resolt i ines-table, la seva vida ha sigut una lluitacontinua i estèril i la seva moral feblei sospitosa. Les seves grans dotí coma escriptor i orador' eren devoradesper la seva sed neguitosa d'actuar queel portava a desfer lo que ell mateixhavia fet o projectat.

La seva fi ha sigut trista no pel fetmaterial de la seva mort, si no pelfracàs que evidència. El seu darrercop d'audàcia al passar la frontera,entregar-se als Soviet! i retractar-sede la seva història i de les seves opi-nions fervldament sostingudes, no vafer néixer la més petita confiança enels bolxevics i va denigrar-lo p«ren-nement entre els seus antics camara-des, alguns, víctimes de les seveselucubracions i plans. Malgrat les se-ves aptituta i la seva vida agitada, haconsegult morir sense l'estimaoló de

ningú. Els governants actuals deRussia no eren prou eàtidits per afiar se do la «ora inconstância i varenfer bé ilo no nxposar-ne i mantenir !<>endreçat per a no sul'rir la molèstiade una »ova sorpresa.

Les excel·lents condicions de lite-rat de Boris Savinkof són demostradesen les seves dugués noveles de la vidarevolucionària russa titolades Bica-nali pàl·lid i Ço que no ha sigut.

FRANÇA. — Lei «laooloiu mnnlel-9tíM.Fete els recomptes definitius dels

resultats de les eleccions municipalscelebrades els dies 4 i 11 de maig esconfirma encarp més la clamorosavictòria de les esquerres a tots elsindrets del país. Les dretes han per-dut ja les esperances 1 noes parlarà

•de la dissolució del Parlament car ésmés que evident que unes noves elec-ción* no farien si no augmentar lesforces esquerranes 1 reduir a la mésabsoluta impotència el famós Blocnacional.' Les xifres demostren que els repu-blicans moderats i conservadors hanperdut 57 municipis importants i elsrepublicans .dits d'esquerra 18 totseil qual« han sigut guanyats pelsnostres companys socialistes o pelsradicals-socialistes. Ara els 379 ajun-taments dels caps de districte deFrança «s reparteixen així: 42 socia-listes; un comunista; 8 republicanssocialistes; 192 radicals-socialist es; 13.republicans radicali; 51 republicansd'esquerra, 62 republicans moderats i

'{Ó conservadors. Entre els municipisinopoftants que tindran majories so-'olaliste», s'hi conten Lyon, Burdeos,Marsella, Lille, Tolouse, Brest, Tou-lon, Strasbourgh, Mulhouse, Colmar,Nlme», Pas de Calais, Clermont-Fer-rand, Amiens, Limoges, Saint Nazairei a't f es. Bacar» que en el municipide París continuïn tenint majoria elsmoderats, han perdut dos llocs i elsVots obtinguts pel Bloc nacional su-men 139.425 contra 153.020 de lesoposicions., Dagues dones elegides pels subur-Vts de Villejuir i St. Demis plan tejentin«qüestió important carles donesno són elegibles a França. No obstantpiles pendran possessió i actuaranmentre llur elecció no sigui anul·la-da. Ambdugues són comunistes.

: * • El fet més remarcable és la granunanimitat amb que Alsacià ha votatoi» candidat i.del bloc de les esquerresdesmentint rutundament les campa-nyes insidioses dels clericals contra¿tmtalsterl Herrlot que intentava im-plantar a les novel províncies les lleislaiques de la República. El poble de-mostra amb el seu vot la ficció de la

..fuga escolar i altres mitjans de resis-tència i s'abraça decididament a laBepública laica i lliure pensadora. Potdir-se que Herrlot ha guanyat les.eleccions i és de creure que Painlevé,.Briand i De Mon zie no desatendranaquesta explícita indicació de la vo-luntat popular bon punt l'ocasió s'o-fereixi 1 repondrán la política de Her-rlot en mala hora abandonada. . '

Quantitat« recaptades. amb destinació als; obrers-estudiants •m-fl. presonati.

.Suma anterior; 923'10J. S., 2;Í pta.; I, S., 1: J. P., 2: P. A. P.,

*A.»Mit.M.flî-R,d,2; V.,'t;í. M., 1: X. X. X., 40; J. B. B., 5;;M,C.,2\R.C.,'2;J.S.,1;S.F.,1,í. C, 1; \, S. B., à; D. v*., 2; P. V.'W-F-áíE..^!^..^!^.,íljA.M.,1; I. M,, 2: M. S. de'Mariona, 5; J. S. B., 2; P. V., 1;í. M., 5; N. V. d'Agramunt, 5;j. M., 1; J, A., 1; J.'M! C., 2; R.SC,2;I.C,1;J. R, 1; ï. B, 1;T. frff 1: J. S., 1; P. R., 5; j. P., 2;.P. V., ¿; J. F., 2; V. N.,, l'15; R.C, 5; J. S. B,, 2; J. M., 2; N. A.,2jI .M. , - l {A.C. , l ;P .V. t l ; .J .S . ,UM 2;A.P,'2;Í. S., l.-To-tal: 1073*25.

fca correspondència d'administracióde JUSTÍCIA SOCI AL, (girs, recla-macions, canvis d'adreça), per que nosufreixi cap retard, preguem es diri-geixi a Marçal Badia, carre* Lloverá,13,Reus.

El Piim ü felí al MrtllEnguany el ftiaier de Maig

en aquesta vila transcorreguéamb la mateixa densitat delsanys passats. L'atur, pot dir-seque fou general, presentant lavila l'aspecte dels dies festius,doncs per la força de la costumestablerta per la classe obrerael comerç també s'assoda a ladiada des de molts anys ha.

Com l'any passat i amb motiude les actuals circumstàncies nopogué cel'lebrar-se la manifes-tació pública que cada any re-corria els carrers de la vila, iri-tegrada per bon nombre de tre-balladors de tots els estamentsorganitzats.

Però no passà en va la com-memoració de là Festa del Tre-ball. Al local de la Cooperativa«La Reforma» i organitzada peraquesta entitat tingué Hoc unaconferència acarree del com-pany Balagué Baró, que vinguérepresentant a la «Unió Socia-lista de Catalunya», El companyBalagué, durant una bella esto-na, feu una exposició dels seuspunts de mira sobre diversosafers que interessen de prop ala classe treballadora, tenintsempre desperta l'atenció de laconcurrència que fou bastantnombrosa, havent acudit moltscompanys dels pobles de la co-marca, que sense tenir-ne es-ment havien baixat amb el pres-sentiment de que es celebrarlaalgún acte.

Com sigui que fins al mateixdia no es tingué coneixementexacte de la vinguda de dit con-ferenciant, no arrjbà a coneixe-ment de molts companys i amicsque altrament hi haurien ücudit,no havent-se pogut fer públicdit acte per disposició de lesautoritats.

Bones colles de vilatans pas-saren el dia a fora, havent-seaprofitat la jornada per a orga-nitzar diverses excursions a dis-tints indrets d'aquestes encon-trades.

I. M.Vendrell 9 de maig de 1925

P ibi i il(U i s«ANALES·.-'El número 4 del vo-

lum HI d'aquesta notabilissi-ma publicació de la «Comií-sió Mixta del Treball en elComerç», da Barcelona, esconserva a l'altura del« ante-rior«, contenint un interes-sant sumari.

No servirem cap stf *-cripció que no vinguiacompanyada del »euImport.

Preguem alè nóltréteutcriptors per trimes-tres se serveixin reno-var llur suscripció.

AIS COmpanyS queexpontaniamentens ajuden amb llur col·laboració, hem de ^règaf-los!

vulguin fer-se càrrec de la limitació de l'espai disponi-ble i no oblidar mai les restriccions imposades per lesactuals circumstàncies. Interessa que per a facilitar lanostra tasca procurin:

1." • Parlar d'allò que es pugui parlar.2.on Tractar especialment qüestions sindicals i de

propaganda de les doctrines socialistes.3." Exposar els temes amb la major claretät i çòu-

cissió possibles, i4.' Escriure en quartel'les per una sola cara i dei-

xant els interlineats ben amples a fi que podem íer*hial damunt les eventuals correccions ortogràfiques.:

. >>'(itv'kK.a''S .ÇiV '.y

rfaltet.—Sit Uegi&an «de J.

4'55 ptes.¿lofa. — B. a., t pta.

"Company!"ptrlMàxim Gorki

P B B U : ; i O c è n t i m s

Oeraaneu aquest intéressant fullet ál'administració de JUSTÍCIA SOCIAL

aJbciAl

SETMANARI SOCIALISTA2 . a è p o c a

CIÈNCIES - LITERATURA - ARTS

fiBDACCIÓ:

Caiïtfoeurt.lUral.-BIlKELOmADMINISTRACIÓ:

Martial ïaiíUHwra, 13.-IEDSREDACTORS i COL·LABORADORS:

Gabriel Alomar-Serra i Moret ,Josep Comaposada - Alfons Ma-seras - Dr. Aguadé Miró - Crtstij-for de Domènec - J. Carner Ri-balta - J. Lloren» I ArtigasDr. Emili Mir« - Vicens VilaratsauDr. Joaquim Xirau - Francesa X.Casals - "Apa. * Rossend ListesDr. Muntanya - Francesc Vllado-mat • Sara Llorens - Manuel @»US*"OaldrIC. - Màrius Vidal - FerranCuito - B. Parré - Josep Ricart iSala • Manuel E*cor«a - Dr. J. E«-taddlaArno - ]. Recasens I Mer-cadé - Rafael Campalans - Fran-cesc Oandia - Dr. losep AmorósEmili Saleta - "Shum, - F. Caña-da« - Josep M." de Sucre - K Rou-re 1 Torrent - Manuel Alcântara lGusart - Dr. Cosme Rofes - IgnasiIglesia» - Roc Gulnart - Puig Pu-lades-Joan Fronjosà - BalaguéBaró-R. Ràfols Camí - JaumeCardas -1. Duran I Guardia • loan

'Forment.REDACTORS-COBUaSPONSALSAlbert Schneeberger - Rafael Ra-

mis, francaJoan Comorera.—ArgentinaCarlota Goteres.—XileRené LYTV-BèlykMRoberto Marosi.—ttàfaDr. Andrés Ovejero.—Afacír/tf

PREUS D'ABONAMENT,:Catalunya i Provindes:

Trimertre,2'SOpl«i.. Mig«ny,«0pf«i.Un any, » ptta.

Estranger: :

Migan?, áf7l pt«t.Un«w, ÍtfJOpttt.

8U8CR1VIU-VOS-HI...-artf·ft·jWa^J'èiAwitóf ò ï*itrnatfttttderabo»ataeot* Pièni*v, imluteelh «fe corm,gir postai, etc.

SI et» eotìsdetrt raivasclwamtìit tí comi'deHttt'íátte: ' ; • ; . ' • *

Own a boa«* hi* d'ét*'^tff-Metalista. • " ' ' •' ' r

€<waa ötweryiäctivtKidi.orte. • : ' - •'' .--i i

itroatiiüniïMinmiC&Ml*. - J. T. -'Belade» Stf'ptei,

a cotnpte paquets.Papiol. — J. P. — ídem 19 sraorlp-

cl<5 Desembre 1925.Ao**. - í. T. - Idam ;1S(«<^ 48*0

paquets n.'To U de B. G. donatiu,, Ärtif'~8.' ».-MemuS!ïr ¿t«,

paquets n.'81.Barcelona. - L^ttUfìitnA'SO au-

cripció semestre. , t£ltÚ*.-ií. J, O.-ÏUbud». 10 pt«.

•Uprego uov»Bwnt proourl.iw tßt» taais«ta.«ljrt, - , , t,M1 . , . .


Coneixem Miquel Barceló

Coneixem Miquel Barceló

Coneixem les textures

Coneixem les textures

Coneixem Santa Eugènia CEIP Mestre Guillemet

Coneixem Santa Eugènia CEIP Mestre Guillemet

Coneixem la lupa

Coneixem la lupa

Coneixem les parts del cos (1)

Coneixem les parts del cos (1)

Coneixem una mica més el nostre territori

Coneixem una mica més el nostre territori

CONEIXEM ELS MAGRIBINS

CONEIXEM ELS MAGRIBINS

Coneixem Estats Units?

Coneixem Estats Units?

La noció de mode verbal dels alumnes de la secundària obligatòria

La noció de mode verbal dels alumnes de la secundària obligatòria

Coneixem espanya guia 2

Coneixem espanya guia 2

Paràmetres psicomotors: lateralitat, noció de cos, organització ET

Paràmetres psicomotors: lateralitat, noció de cos, organització ET

Estadística i probabilitat - descartes.cnice.mec.esdescartes.cnice.mec.es/.../EDAD_1eso_cat_estadistica_i_probabilitat/... · 4. Probabilitat Noció de probabilitat Regla de Laplace

Estadística i probabilitat - descartes.cnice.mec.esdescartes.cnice.mec.es/.../EDAD_1eso_cat_estadistica_i_probabilitat/... · 4. Probabilitat Noció de probabilitat Regla de Laplace

Coneixem llucmajor

Coneixem llucmajor

Coneixem el modernisme

Coneixem el modernisme

Coneixem altres éssers vius. 2a part

Coneixem altres éssers vius. 2a part

Coneixem espanya guia borrador

Coneixem espanya guia borrador

Coneixem l'Estat del Vaticà

Coneixem l'Estat del Vaticà

Coneixem Alcúdia de més a prop_final

Coneixem Alcúdia de més a prop_final

Ens coneixem

Ens coneixem

Coneixem una mica més gràcia

Coneixem una mica més gràcia