B) SUBVENCIONES Y BECAS C) OTROS ASUNTOS · Rosa Serrano Llácer. [2019/9609] III. ACTOS...

Any XLII Dimecres, 9 d’octubre de 2019 / Miércoles, 9 de octubre de 2019 Núm. 8652

42983

42991

42992

42993

42994

42995

42996

42997

42998

42983

42991

42992

42993

42994

42995

42996

42997

42998

III. ACTES ADMINISTRATIUS

B) SUBVENCIONS I BEQUES

Presidencia de la Generalitat - Vicepresidencia Segunda y Conselleria de Vivienda y Arquitectura Bioclimática -Conselleria de Justicia, Interior y Administración PúblicaDECRET 201/2019, de 4 d’octubre, del Consell, d’aprova-ció de les bases reguladores i del procediment de concessió directa d’ajudes urgents al lloguer d’habitatge a les persones i unitats de convivència residents en els municipis afectats pels danys produïts pel temporal de pluges, fenòmens costa-ners i vents ocorregut a la Comunitat Valenciana entre l’11 i el 14 de setembre de 2019. [2019/9555]

C) ALTRES ASSUMPTES

Presidència de la GeneralitatDECRET 206/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de l’Alta Distinció de la Generalitat a Francisco Brines Bañó. [2019/9602]

DECRET 207/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de la Gran Creu de l’Orde de Jaume I el Conqueridor a Francisco Brines Bañó. [2019/9603]

DECRET 208/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de l’Alta Distinció de la Generalitat, a títol pòstum, a Laura Pastor Collado. [2019/9604]

DECRET 209/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de la Gran Creu de l’Orde de Jaume i el Conqueridor a Laura Pastor Collado. [2019/9605]

DECRET 210/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de l’Alta Distinció de la Generalitat a Francis Montesi-nos. [2019/9606]

DECRET 211/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de la Gran Creu de l’Orde de Jaume I el Conqueridor a Francis Montesinos. [2019/9607]

DECRET 212/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de l’Alta Distinció de la Generalitat a Rosa Serrano Llá-cer. [2019/9608]

DECRET 213/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de la Gran Creu de l’Orde de Jaume I el Conqueridor a Rosa Serrano Llácer. [2019/9609]

III. ACTOS ADMINISTRATIVOS

B) SUBVENCIONES Y BECAS

Presidencia de la Generalitat - Vicepresidencia Segunda y Conselleria de Vivienda y Arquitectura Bioclimática -Conselleria de Justicia, Interior y Administración PúblicaDECRETO 201/2019, de 4 de octubre, del Consell, de apro-bación de las bases reguladoras y del procedimiento de con-cesión directa de ayudas urgentes al alquiler de vivienda a las personas y unidades de convivencia residentes en los municipios afectados por los daños producidos por el tem-poral de lluvias, fenómenos costeros y vientos ocurrido en la Comunitat Valenciana entre el 11 y el 14 de septiembre de 2019. [2019/9555]

C) OTROS ASUNTOS

Presidencia de la GeneralitatDECRETO 206/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Alta Distinción de la Generalitat a Francisco Brines Bañó. [2019/9602]

DECRETO 207/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Gran Cruz de la Orden de Jaume I el Conqueri-dor a Francisco Brines Bañó. [2019/9603]

DECRETO 208/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Alta Distinción de la Generalitat, a título póstu-mo, a Laura Pastor Collado. [2019/9604]

DECRETO 209/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Gran Cruz de la Orden de Jaume I el Conqueri-dor a Laura Pastor Collado. [2019/9605]

DECRETO 210/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Alta Distinción de la Generalitat a Francis Mon-tesinos. [2019/9606]

DECRETO 211/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Gran Cruz de la Orden de Jaume I el Conqueri-dor a Francis Montesinos. [2019/9607]

DECRETO 212/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Alta Distinción de la Generalitat a Rosa Serrano Llácer. [2019/9608]

DECRETO 213/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Gran Cruz de la Orden de Jaume I el Conqueri-dor a Rosa Serrano Llácer. [2019/9609]

Núm. 8652 / 09.10.2019

DECRETO 9/2019, de 7 de octubre, del president de la Generalitat, por el que concede la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo, en su edición 2019, a Roberto Bautista Agut. [2019/9633]

DECRETO 10/2019, de 7 de octubre, del president de la Generalitat, por el que concede la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo, en su edición 2019, a Liliana Fernández Steiner. [2019/9634]

DECRETO 11/2019, de 7 de octubre, del president de la Generalitat, por el que concede la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo, en su edición 2019, a Dolors Escamilla Pérez. [2019/9635]

DECRETO 12/2019, de 7 de octubre, del president de la Generalitat, por el que concede la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo, en su edición 2019, a Diego Malonda Mestre, Malonda II. [2019/9636]

DECRETO 214/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Distinción de la Generalitat, a título póstumo, a Leoncio Badía Navarro. [2019/9610]

DECRETO 215/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Distinción de la Generalitat, a título póstumo, a Carme Miquel i Diego. [2019/9611]

DECRETO 216/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Distinción de la Generalitat a Francisco Cabanes Pastor, el Genovés. [2019/9612]

DECRETO 217/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Distinción de la Generalitat a las instituciones, entidades y organizaciones implicadas en la respuesta a la DANA de septiembre de 2019. [2019/9613]

DECRETO 218/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural a Sol Picó Monllor. [2019/9614]

DECRETO 219/2019, de 7 de octubre, del Consell, por el que concede la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultu-ral a Ana Peñas. [2019/9615]

DECRETO 220/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural a Mamen García. [2019/9616]

DECRETO 221/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural a Miguel Calatayud Cerdán. [2019/9617]

DECRETO 222/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural a Llorenç Giménez Tarazona. [2019/9618]

DECRETO 223/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural a Escuelas de Artesanos Fundación de la Comunitat Valencia-na. [2019/9619]

DECRETO 224/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural al Instituto de Enseñanza Secundaria Lluís Vives. [2019/9620]

DECRETO 225/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Distinción de la Generalitat al Mérito Científico a María José Sanz Sánchez. [2019/9621]

DECRETO 226/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Distinción de la Generalitat al Mérito Científico a Aurelia Bustos Moreno. [2019/9622]

42999

43000

43001

43002

43003

43004

43005

43006

43007

43008

43009

43010

43011

43012

43013

43014

43015

42999

43000

43001

43002

43003

43004

43005

43006

43007

43008

43009

43010

43011

43012

43013

43014

43015

DECRET 9/2019, de 7 d’octubre, del president de la Genera-litat, pel qual concedeix la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu, en la seua edició 2019, a Roberto Bautista Agut. [2019/9633]

DECRET 10/2019, de 7 d’octubre, del president de la Gene-ralitat, pel qual concedeix la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu, en la seua edició 2019, a Liliana Fernández Steiner. [2019/9634]

DECRET 11/2019, de 7 d’octubre, del president de la Gene-ralitat, pel qual concedeix la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu, en la seua edició 2019, a Dolors Escamilla Pérez. [2019/9635]

DECRET 12/2019, de 7 d’octubre, del president de la Gene-ralitat, pel qual concedeix la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu, en la seua edició 2019, a Diego Malonda Mestre, Malonda II. [2019/9636]

DECRET 214/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de la Distinció de la Generalitat, a títol pòstum, a Leon-cio Badía Navarro. [2019/9610]

DECRET 215/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de la Distinció de la Generalitat, a títol pòstum, a Carme Miquel i Diego. [2019/9611]

DECRET 216/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de la Distinció de la Generalitat a Francisco Cabanes Pas-tor, el Genovés. [2019/9612]

DECRET 217/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de la Distinció de la Generalitat a les institucions, enti-tats i organitzacions implicades en la resposta a la DANA de setembre de 2019. [2019/9613]

DECRET 218/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a Sol Picó Monllor. [2019/9614]

DECRET 219/2019, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual concedeix la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a Ana Peñas. [2019/9615]

DECRET 220/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a Mamen García. [2019/9616]

DECRET 221/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a Miguel Calatayud Cerdán. [2019/9617]

DECRET 222/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a Llo-renç Giménez Tarazona. [2019/9618]

DECRET 223/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a Escu-elas de Artesanos Fundación de la Comunitat Valenciana. [2019/9619]

DECRET 224/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a l’Ins-titut d’Ensenyament Secundari Lluís Vives. [2019/9620]

DECRET 225/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Distinció de la Generalitat al Mèrit Científic a María José Sanz Sánchez. [2019/9621]

DECRET 226/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de la Distinció de la Generalitat al Mèrit Científic a Aure-lia Bustos Moreno. [2019/9622]

Núm. 8652 / 09.10.2019

43016

43017

43018

43019

43020

43021

43022

43023

43025

DECRETO 227/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Distinción de la Generalitat al Mérito Empresa-rial y Social a la Confederación Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV). [2019/9623]

DECRETO 228/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Distinción de la Generalitat al Mérito Empresa-rial y Social a la Caja Rural Central de Orihuela. [2019/9624]

DECRETO 229/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Distinción de la Generalitat al Mérito Empresa-rial y Social a la empresa social A Puntadas. [2019/9625]

DECRETO 230/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Distinción de la Generalitat al Mérito Empresa-rial y Social al Grupo Anecoop. [2019/9626]

DECRETO 231/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Distinción de la Generalitat por las acciones a favor de la igualdad y para una sociedad inclusiva, a la Aso-ciación de Voluntarios de Acogimiento Familiar (AVAF). [2019/9627]

DECRETO 232/2018, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Distinción de la Generalitat por las acciones a favor de la igualdad y para una sociedad inclusiva a la Aso-ciación de Amas de Casa y Consumidores Tyrius. [2019/9628]

DECRETO 233/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Distinción de la Generalitat por las acciones a favor de la igualdad y para una sociedad inclusiva, a la Obra Social Marillac. [2019/9629]

DECRETO 234/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Distinción Joan Lluís Vives a los prime-ros representantes valencianos en el Parlamento Europeo. [2019/9630]

DECRETO 235/2019, de 7 de octubre, del Consell, de conce-sión de la distinción honorífica de Ambaixador de la Comuni-tat Valenciana, a título póstumo, a Camilo Sesto. [2019/9631]

43016

43017

43018

43019

43020

43021

43022

43023

43025

DECRET 227/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresarial i Social a la Confederació Empresarial de la Comunitat Valen-ciana (CEV). [2019/9623]

DECRET 228/2018, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresarial i Social a la Caixa Rural Central d’Orihuela. [2019/9624]

DECRET 229/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresarial i Social a l’empresa social A Puntadas. [2019/9625]

DECRET 230/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresarial i Social al Grup Anecoop. [2019/9626]

DECRET 231/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de la Distinció de la Generalitat per les accions a favor de la igualtat i per a una societat inclusiva, a l’Associació de Voluntaris d’Acolliment Familiar (AVAF). [2019/9627]

DECRET 232/2018, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de la Distinció de la Generalitat per les accions a favor de la igualtat i per a una societat inclusiva, a l’Associació d’Ames de Casa i Consumidors Tyrius. [2019/9628]

DECRET 233/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de la Distinció de la Generalitat per les accions a favor de la igualtat i per a una societat inclusiva, a l’Obra Social Marillac. [2019/9629]

DECRET 234/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de la Distinció Joan Lluís Vives als primers representants valencians en el Parlament Europeu. [2019/9630]

DECRET 235/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de conces-sió de la distinció honorífica d’Ambaixador de la Comunitat Valenciana, a títol pòstum, a Camilo Sesto. [2019/9631]

Presidencia de la Generalitat -Vicepresidencia Segunda

y Conselleria de Vivienda y Arquitectura Bioclimática- Conselleria de Justicia,

Interior y Administración Pública

Presidencia de la Generalitat-Vicepresidencia Segunda

y Conselleria de Vivienda y Arquitectura Bioclimática- Conselleria de Justicia,

Interior y Administración Pública

DECRET 201/2019, de 4 d’octubre, del Consell, d’apro-vació de les bases reguladores i del procediment de con-cessió directa d’ajudes urgents al lloguer d’habitatge a les persones i unitats de convivència residents en els municipis afectats pels danys produïts pel temporal de pluges, fenòmens costaners i vents ocorregut a la Comu-nitat Valenciana entre l’11 i el 14 de setembre de 2019. [2019/9555]

DECRETO 201/2019, de 4 de octubre, del Consell, de aprobación de las bases reguladoras y del procedimien-to de concesión directa de ayudas urgentes al alquiler de vivienda a las personas y unidades de convivencia resi-dentes en los municipios afectados por los daños produci-dos por el temporal de lluvias, fenómenos costeros y vien-tos ocurrido en la Comunitat Valenciana entre el 11 y el 14 de septiembre de 2019. [2019/9555]

Los días 11, 12, 13 y 14 de septiembre de 2019 la Comunitat Valen-ciana se ha visto afectada por una Depresión Aislada en Niveles Altos (DANA), que comportó un temporal de lluvias de una intensidad y alcance inusitados, con precipitaciones superiores a los 250 litros por metro cuadrado en 24 horas en muchas localidades.

Dicho temporal ha afectado a miles de ciudadanos y ciudadanas en múltiples aspectos de la vida, entre ellos, en algo tan fundamental como sus viviendas, muchas de las cuales han sido arrasadas por el temporal o han quedado inhabitables.

Durante las dos semanas posteriores se ha llevado a cabo, mediante la Unidad de evaluación de daños y recuperación de edificaciones, una evaluación del estado general de las viviendas. Algunas de ellas, debido a su deterioro y al haber sufrido daños irreparables por las infiltraciones del agua se han declarado como inhabitables. Esta situación ha obliga-do a un número elevado de personas a abandonar sus casas de forma permanente.

La Generalitat pretende destinar los recursos necesarios para que las personas afectadas puedan encontrar una alternativa habitacional digna donde seguir desarrollando su vida con total normalidad. Por ello, para hacer posible el acceso a una vivienda digna, y dada la excepcional realidad de las comarcas más afectadas por la DANA, decide tomar medidas para implantar ayudas al alquiler de forma directa que den respuesta a los problemas habitacionales ocasionados.

Por el Real Decreto-Ley 11/2019, de 20 de septiembre, se adoptan medidas urgentes para paliar los daños causados por temporales y otras situaciones catastróficas, y se declara zona afectada gravemente por una emergencia de protección civil las provincias de Alicante y Valencia, por los graves sucesos causados por una DANA.

Por Acuerdo de 20 de septiembre de 2019, del Consell, se resuelve el inicio de las actuaciones para paliar los daños producidos por el tem-poral de lluvias, fenómenos costeros y vientos ocurrido en la Comunitat Valenciana entre el 11 y el 14 de septiembre de 2019, mediante el cual el Consell pondrá en marcha un plan de choque para la recuperación de la Vega Baja y demás comarcas afectadas por el temporal, que contempla entre otras medidas las ayudas a particulares cuyas viviendas o vehícu-los se hayan visto dañados por el temporal a que se refiere el acuerdo.

Concurren, además, circunstancias singulares y razones de interés público, social, económico y humanitario que dificultan la convocato-ria pública de ayudas y justifican su otorgamiento en régimen de con-cesión directa, de acuerdo con lo previsto en el artículo 22, apartado 2.c de la Ley 38/2003, de 17 de noviembre, general de subvenciones. Por otra parte, el artículo 168 de la Ley 1/2015, de 6 de febrero, de la Generalitat, de hacienda pública, del sector público instrumental y de subvenciones, regula el contenido mínimo de las bases reguladoras de las subvenciones mencionadas, así como algunos de los trámites que deben seguirse en el procedimiento de elaboración.

De acuerdo con el Decreto 5/2019, de 16 de junio, del president de la Generalitat, por el que se determinan el número y la denominación de las consellerias, y sus atribuciones, y con el Decreto 105/2019, de 5 de julio, del Consell, por el que establece la estructura orgánica básica de la Presidencia y de las consellerias de la Generalitat, corresponde a la Presidencia el impulso de la acción interdepartamental del Consell, y a la Vicepresidencia Segunda y Conselleria de Vivienda y Arquitectura Bioclimáticas las competencias en materia de vivienda y a la Conselle-

Els dies 11, 12, 13 i 14 de setembre de 2019 la Comunitat Valencia-na s’ha vist afectada per una Depressió Aïllada en Nivells Alts (DANA), que va comportar un temporal de pluges d’una intensitat i abast inusi-tats, amb precipitacions superiors als 250 litres per metre quadrat en 24 hores en moltes localitats.

Aquest temporal ha afectat milers de ciutadans i ciutadanes en múl-tiples aspectes de la vida, entre ells, en una cosa tan fonamental com els seus habitatges, moltes de les quals han sigut arrasades pel temporal o han quedat inhabitables.

Durant les dues setmanes posteriors s’ha dut a terme, mitjançant la Unitat d’avaluació de danys i recuperació d’edificacions, una avaluació de l’estat general dels habitatges. Alguns d’ells, a causa del deteriora-ment i en haver patit danys irreparables per les infiltracions de l’aigua s’han declarat com a inhabitables. Aquesta situació ha obligat un nom-bre elevat de persones a abandonar les seues cases de forma permanent.

La Generalitat pretén destinar els recursos necessaris perquè les persones afectades puguen trobar una alternativa habitacional digna on continuar desenvolupant la seua vida amb total normalitat. Per això, per tal de fer possible l’accés a un habitatge digne, i donada l’excepcional realitat de les comarques més afectades per la DANA, decideix prendre mesures per a implantar ajudes al lloguer de forma directa que donen resposta als problemes habitacionals ocasionats.

Pel Reial decret llei 11/2019, de 20 de setembre, s’adopten mesures urgents per a pal·liar els danys causats per temporals i altres situacions catastròfiques, i es declara zona afectada greument per una emergència de protecció civil les províncies d’Alacant i València, pels greus succes-sos causats per una DANA.

Per Acord de 20 de setembre de 2019, del Consell, es resol l’inici de les actuacions per a pal·liar els danys produïts pel temporal de pluges, fenòmens costaners i vents ocorregut en la Comunitat Valenciana entre l’11 i el 14 de setembre de 2019, mitjançant el qual el Consell posarà en marxa un pla de xoc per a la recuperació de la Vega Baixa i altres comarques afectades pel temporal, que contempla entre altres mesures les ajudes a particulars els habitatges de les quals o vehicles s’hagen vist danyats pel temporal a què es refereix l’acord.

Concorren, a més, circumstàncies singulars i raons d’interés públic, social, econòmic i humanitari que dificulten la convocatòria pública d’ajudes i justifiquen el seu atorgament en règim de concessió direc-ta, d’acord amb el que es preveu en l’article 22, apartat 2.c de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions. D’altra banda, l’article 168 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hi-senda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, regula el contingut mínim de les bases reguladores de les subvencions esmenta-des, així com alguns dels tràmits que han de seguir-se en el procediment d’elaboració.

D’acord amb el Decret 5/2019, de 16 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen el número i la denominació de les conselleries, i les seues atribucions, i amb el Decret 105/2019, de 5 de juliol, del Consell, pel qual estableix l’estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat, correspon a la Presi-dència l’impuls de l’acció interdepartamental del Consell, i a la Vicepre-sidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtiques les competències en matèria d’habitatge i a la Conselleria de Justícia,

ria de Justicia, Interior y Administración Pública las competencias en materia de interior y de situaciones de emergencia.

Por todo lo expuesto, habiéndose seguido los trámites que se reco-gen en el artículo 168.1.c de la Ley 1/2015, de 6 de febrero, , y en virtud de lo que dispone el artículo 28.c, de la Ley 5/1983, de 30 de diciem-bre, de la Generalitat, del Consell, y a propuesta conjunta del president de la Generalitat, del vicepresidente segundo y conseller de Vivienda y Arquitectura Bioclimática, y de la consellera de Justicia, Interior y Administración Pública, previa deliberación del Consell en la reunión de 4 de octubre de 2019

DECRETO

Artículo 1. ObjetoEl objeto de este decreto es aprobar las bases reguladoras y estable-

cer el procedimiento para la concesión directa de ayudas para alquiler de vivienda a personas y unidades de convivencia cuya vivienda habi-tual y permanente se encuentre en alguna de las zonas de los municipios que se relacionan en el anexo I, y como consecuencia del temporal de lluvia, fenómenos costeros y viento producido por la DANA acaecida en el Mediterráneo entre el 11 y el 14 de septiembre de 2019; y que dicha vivienda haya sido destruida totalmente, haya sufrido daños que afecten a la estructura de modo que no se garantice la seguridad de los habitantes de la vivienda, o haya sufrido daños que impidan el normal desarrollo de las actividades domésticas ordinarias con unas mínimas condiciones de habitabilidad.

Por vivienda habitual se entenderá exclusivamente la que constituye el domicilio de residencia efectiva, continuada y permanente de la uni-dad familiar o de convivencia.

Artículo 2. Razones de interés público que concurren en su concesión e imposibilidad de su convocatoria pública

1. Estas subvenciones se conceden de forma directa, en aplicación de lo previsto en el artículo 22.2.c en relación con los apartados 2 y 3 del artículo 28 de la Ley 38/2003, de 17 de noviembre, y en aplicación de lo establecido en el artículo 168.1.c de la Ley 1/2015, de 6 de febre-ro, de la Generalitat, por concurrir razones de interés económico, social y humanitario, en virtud de las circunstancias de las que se ha dejado constancia en el Acuerdo de 20 de septiembre de 2019, del Consell.

Las subvenciones reguladas en este decreto tienen un carácter sin-gular, derivado del carácter excepcional y único de los acontecimien-tos que lo motivan. Dado el objeto especifico de las subvenciones, se requiere concesión directa y no procede una convocatoria pública.

2. En concreto, las razones de interés público que justifican el otor-gamiento directo de las subvenciones radican en la urgencia en aten-der las necesidades de las personas físicas cuya vivienda se haya visto afectada por el temporal, bien por haber quedado destruida o bien por haber perdido las condiciones de habitabilidad como consecuencia del temporal a que se refiere este decreto.

Artículo 3. Personas o unidades de convivencia beneficiariasSon beneficiarias de estas ayudas las personas físicas que tengan su

residencia habitual y permanente en una vivienda situada en alguno de los municipios que se relacionan en el anexo I, y que se haya visto afec-tada por el temporal como consecuencia directa de la DANA acaecida en septiembre de 2019, circunstancia que obligue a la persona o unidad de convivencia al arrendamiento de una vivienda para destinarla a su residencia habitual.

Artículo 4. Concepto de las ayudasSe concederá una ayuda por vivienda afectada hasta un máximo

conforme a la cantidad indicada en el anexo III, que podrá cubrir hasta el 100% de la renta de alquiler, por un período inicial de seis meses que podrá ser prorrogado por dos períodos de tres meses consecutivos.

Artículo 5. Financiación1. El importe global máximo de las ayudas a conceder derivadas de

este decreto asciende a 500.000 euros con fondos propios de la Genera-litat con el siguiente desglose de anualidades:

2019: 250.000 euros

Interior i Administració Pública les competències en matèria d’interior i de situacions d’emergència.

Per tot l’exposat, seguits els tràmits que es recullen en l’article 168.1.c de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, i en virtut del que disposa l’article 28.c, de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, i a proposta conjunta del president de la Generalitat, del vicepresident segon i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, i de la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, prèvia deliberació del Consell en la reunió de 4 d’octubre de 2019

DECRETE

Article 1. ObjecteL’objecte d’aquest decret és aprovar les bases reguladores i establir

el procediment per a la concessió directa d’ajudes per a lloguer d’habi-tatge a persones i unitats de convivència l’habitatge habitual de la qual i permanent es trobe en alguna de les zones dels municipis que es relacio-nen en l’annex I, i com a conseqüència del temporal de pluja, fenòmens costaners i vent produït per la DANA esdevinguda al Mediterrani entre l’11 i el 14 de setembre de 2019; i que aquest habitatge haja sigut des-truït totalment, haja patit danys que afecten l’estructura de manera que no es garantisca la seguretat dels habitants de l’habitatge, o haja patit danys que impedisquen el normal desenvolupament de les activitats domèstiques ordinàries amb unes mínimes condicions d’habitabilitat.

Per habitatge habitual s’entendrà exclusivament el que constitueix el domicili de residència efectiva, continuada i permanent de la unitat familiar o de convivència.

Article 2. Raons d’interés públic que concorren en la seua concessió i impossibilitat de la seua convocatòria pública

1. Aquestes subvencions es concedeixen de forma directa, en apli-cació del que es preveu en l’article 22.2.c en relació amb els apartats 2 i 3 de l’article 28 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, i en aplicació del que s’estableix en l’article 168.1.c de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, per concórrer raons d’interés econòmic, social i huma-nitari, en virtut de les circumstàncies de les quals s’ha deixat constància en l’Acord de 20 de setembre de 2019 , del Consell.

Les subvencions regulades en aquest decret tenen un caràcter sin-gular, derivat del caràcter excepcional i únic dels esdeveniments que el motiven. Donat l’objecte específic de les subvencions, es requereix concessió directa i no procedeix una convocatòria pública.

2. En concret, les raons d’interés públic que justifiquen l’atorga-ment directe de les subvencions radiquen en la urgència a atendre les necessitats de les persones físiques l’habitatge de les quals s’haja vist afectat pel temporal, bé per haver quedat destruït o bé per haver perdut les condicions d’habitabilitat com a conseqüència del temporal a què es refereix aquest decret.

Article 3. Persones o unitats de convivència beneficiàriesSón beneficiàries d’aquestes ajudes les persones físiques que tin-

guen la seua residència habitual i permanent en un habitatge situat en algun dels municipis que es relacionen en l’annex I, i que s’haja vist afecta pel temporal com a conseqüència directa de la DANA esdevin-guda al setembre de 2019 , circumstància que obligue a la persona o unitat de convivència a l’arrendament d’un habitatge per a destinar-la a la seua residència habitual.

Article 4. Concepte de les ajudesEs concedirà una ajuda per habitatge afectat fins a un màxim con-

forme a la quantitat indicada en l’annex III, que podrà cobrir fins al 100% de la renda de lloguer, per un període inicial de sis mesos que podrà ser prorrogat per dos períodes de tres mesos consecutius.

Article 5. Finançament1. L’import global màxim de les ajudes a concedir derivades

d’aquest decret ascendeix a 500.000 euros amb fons propis de la Gene-ralitat amb el següent desglossament d’anualitats:

2019: 250.000 euros

2020: 250.000 euros2. De acuerdo con la previsión legal del último párrafo del artí-

culo 168.1.c de la Ley 1/2015, dichas ayudas se imputarán a la línea de subvención que se habilite mediante el correspondiente expediente de modificación presupuestaria, en la aplicación 08.02.01.43110.4 del estado de gastos del presupuesto de la Generalitat para 2019.

Artículo 6. Plazo de presentación y requisitos1. El plazo para la presentación de solicitudes será de 15 días a par-

tir del día siguiente al de la publicación de este decreto en Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

2. Únicamente se podrá presentar una sola solicitud de ayuda por vivienda.

La solicitud deberá ir acompañada de la siguiente documentación:

a) Documentación acreditativa de la residencia efectiva en la vivienda afectada.

b) Declaración de conformidad con las presentes bases reguladoras, todo ello mediante la cumplimentación del modelo que se incluye en el anexo II de este decreto.

Artículo 7. Lugar de presentación y procedimiento1. La documentación, debidamente cumplimentada y firmada, debe-

rá presentarse en las oficinas de coordinación de la postemergencia habilitadas por la Generalitat o, en su caso, en las oficinas habilitadas por la Generalitat en los ayuntamientos, preferentemente en el de la localidad en la cual se ubica la vivienda.

Estas oficinas deberán verificar, en primera instancia, que la vivien-da afectada se halla en una zona afectada por el temporal a que se refiere este decreto de alguno de los municipios recogidos en el anexo I. En una segunda fase de la instrucción se verificará por parte de la administra-ción que dicha vivienda haya sido destruida totalmente, haya sufrido daños que afecten a la estructura de modo que no se garantice la seguri-dad de los habitantes de la vivienda, o haya sufrido daños que impidan el normal desarrollo de las actividades domésticas ordinarias con unas mínimas condiciones de habitabilidad.

2. Si la solicitud y documentación presentada fuera incompleta o defectuosa, se requerirá a la persona solicitante para que, en el plazo de 10 días, aporte la documentación necesaria o subsane los defectos observados, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 68 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del procedimiento administrativo común de las administraciones públicas, con la advertencia de que si así no lo hiciera se le tendrá por desistida de su solicitud, previa notificación de la resolución en los términos del artículo 21 de la citada ley. Completada la documentación, se elevará al órgano concedente a través del órgano instructor, propuesta sobre concesión o denegación de las ayudas.

3. Finalizado el plazo inicial del procedimiento de instrucción, las unidades citadas en el punto 1 de este artículo darán traslado a la Secre-taría Autonómica de Vivienda y Función Social, de la Vicepresidencia Segunda y Conselleria de Vivienda y Arquitectura Bioclimática, de la propuesta de las personas que han de ser beneficiarias de la subvención junto con las actuaciones y verificaciones que se hayan realizado.

Artículo 8. Órgano gestor y órgano competente para el otorgamiento de las subvenciones

Corresponde a la persona titular de la Dirección General de Emer-gencia Habitacional, Función social y Observatorio del hábitat dictar la resolución en la que se reconozca la condición de beneficiaria de las subvenciones reguladas en este decreto así como dictar las resoluciones de propuesta de pago.

Artículo 9. Obligaciones de las personas beneficiariasLas personas beneficiarias de esta subvención quedarán obligadas

a someterse a la normativa sobre supervisión, seguimiento y control de subvenciones, así como a facilitar toda la información requerida por el órgano gestor de la subvención.

Igualmente quedarán, en todo caso, sujetas a las obligaciones y con-trol impuestos por el artículo 14 y concordantes de la Ley 38/2003, y de la Ley 1/2015, de 6 de febrero.

2020: 250.000 euros2. D’acord amb la previsió legal de l’últim paràgraf de l’article

168.1.c de la Llei 1/2015, aquestes ajudes s’imputaran a la línia de sub-venció que s’habilite mitjançant el corresponent expedient de modifi-cació pressupostària, en l’aplicació 08.02.01.43110.4 de l’estat de des-peses del pressupost de la Generalitat per a 2019.

Article 6. Termini de presentació i requisits1. El termini per a la presentació de sol·licituds serà de 15 dies a

partir de l’endemà al de la publicació d’aquest decret en Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

2. Únicament es podrà presentar una sola sol·licitud d’ajuda per habitatge.

La sol·licitud haurà d’anar acompanyada de la següent documen-tació:

a) Documentació acreditativa de la residència efectiva en l’habi-tatge afectat.

b) Declaració de conformitat amb les presents bases reguladores, tot això mitjançant l’emplenament del model que s’inclou en l’annex II d’aquest decret.

Article 7. Lloc de presentació i procediment.1. La documentació, degudament emplenada i signada, haurà de

presentar-se en les oficines de coordinació de la postemergència habi-litades per la Generalitat o, si escau, en les oficines habilitades per la Generalitat als ajuntaments, preferentment en el de la localitat en la qual se situa l’habitatge.

Aquestes oficines hauran de verificar, en primera instància, que l’habitatge afectat es troba en una zona afectada pel temporal a què es refereix aquest decret d’algun dels municipis recollits en l’annex I. En una segona fase de la instrucció es verificarà per part de l’administració que aquest habitatge haja sigut destruït totalment, haja patit danys que afecten l’estructura de manera que no es garantisca la seguretat dels habitants de l’habitatge, o haja patit danys que impedisquen el normal desenvolupament de les activitats domèstiques ordinàries amb unes mínimes condicions d’habitabilitat.

2. Si la sol·licitud i documentació presentada fora incompleta o defectuosa, es requerirà a la persona sol·licitant perquè, en el termini de 10 dies, aporte la documentació necessària o esmene els defectes observats, de conformitat amb el que es disposa en l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, amb l’advertiment que si així no es fera es tindrà per desistida de la seua sol·licitud, prèvia notificació de la resolució en els termes de l’article 21 de l’esmentada llei. Completada la documentació, s’elevarà a l’òrgan concedent a través de l’òrgan ins-tructor, proposta sobre concessió o denegació de les ajudes.

3. Finalitzat el termini inicial del procediment d’instrucció, les unitats esmentades en el punt 1 d’aquest article donaran trasllat a la Secretaria Autonòmica d’Habitatge i Funció Social, de la Vicepresidèn-cia Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, de la proposta de les persones que han de ser beneficiàries de la subvenció juntament amb les actuacions i verificacions que s’hagen realitzat.

Article 8. Òrgan gestor i òrgan competent per a l’atorgament de les subvencions

Correspon a la persona titular de la Direcció General d’Emergència Habitacional, Funció social i Observatori de l’hàbitat dictar la resolució en la qual es reconega la condició de beneficiària de les subvencions regulades en aquest decret així com dictar les resolucions de proposta de pagament.

Article 9. Obligacions de les persones beneficiàriesLes persones beneficiàries d’aquesta subvenció quedaran obligades

a sotmetre’s a la normativa sobre supervisió, seguiment i control de sub-vencions , així com a facilitar tota la informació requerida per l’òrgan gestor de la subvenció.

Igualment quedaran, en tot cas, subjectes a les obligacions i control imposats per l’articule 14 i concordants de la Llei 38/2003, i de la Llei 1/2015, de 6 de febrer.

Artículo 10. Forma de pago de la subvenciónEl pago de la subvención se efectuará, por medio de transferencia

a la cuenta bancaria que la persona beneficiaria determine, una vez se haya dictado la resolución de propuesta de pago por seis meses por el importe máximo señalado en el anexo III.

Artículo 11. Justificación de la ayudaFinalizado el plazo para el que se ha concedido la ayuda inicial de

seis meses o cualquiera de las prórrogas, en el mes siguiente se proce-derá a la justificación del destino de la misma mediante aportación de la documentación que acredite el pago del alquiler.

Artículo 12. Prórrogas de la subvenciónEn el último mes del período inicial o, en su caso de la primera pró-

rroga, la persona beneficiaria podrá presentar solicitud de prórroga ante las dependencias de la Conselleria de Vivienda y Arquitectura Biocli-mática, acompañada de una declaración responsable en la que justifique que se mantienen las circunstancias que dieron lugar al otorgamiento de la concesión y que esa situación no obedece a causas imputables a la persona beneficiaria. El estado de la vivienda será objeto de comproba-ción por el personal técnico de la conselleria.

Artículo 13. Minoración, anulación y reintegro de las subvenciones1. En los casos previstos en el artículo 37 de la Ley general de sub-

venciones, las beneficiarias deberán reintegrar la cantidad percibida más los correspondientes intereses de demora. En estos casos se proce-derá a la incoación del oportuno expediente que, con audiencia previa de la persona interesada, será resuelto por la persona titular del órgano gestor de la subvención.

2. Las ayudas que se recogen en este decreto serán compatibles con cualesquiera otras ayudas o subvenciones que reciban las personas afectadas, procedentes de otras entidades públicas o privadas, hasta el límite de la renta de alquiler que conste en el contrato de arrendamiento.

3. El falseamiento o la ocultación de datos y documentos que afec-ten sustancialmente a la concesión y entrega de fondos públicos, dará lugar a la exigencia de responsabilidades tanto en el orden administra-tivo como en el jurisdiccional competente.

4. La Vicepresidencia Segunda y Conselleria de Vivienda y Arqui-tectura Bioclimática podrá realizar cuantas inspecciones técnicas y administrativas se consideren necesarias con objeto de confirmar la correcta ejecución de esta ayuda.

Artículo 14. Régimen jurídico aplicableEstas subvenciones se regirán, además de por lo dispuesto en este

decreto, por la Ley 38/2003, de 17 de noviembre, General de Subven-ciones, y por el Reglamento de la mencionada ley, aprobado por el Real decreto 887/2006, de 21 de julio, excepto en aquello que afecte los principios de publicidad y concurrencia, así como por lo dispuesto en la Ley 1/2015, de 6 de febrero, de la Generalitat, de hacienda pública, del sector público instrumental y de subvenciones, y por las restantes normas que sean aplicables.

Artículo 15. Compatibilidad con la normativa europea sobre ayudas públicas

Las ayudas reguladas en este decreto son compatibles con el merca-do interior porque no reúnen los requisitos acumulativos exigidos en el artículo 107.1 del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea, ya que las personas beneficiarias no son empresas productoras de bienes o prestadoras de servicios en el mercado, sino personas físicas.

Dado que se trata de ayudas no sujetas al artículo 107.1 del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea, y de acuerdo con lo que se establece en el artículo 3.4 del Decreto 128/2017, de 7 de septiembre, del Consell, regulador del procedimiento de notificación y comunica-ción a la Comisión Europea de los proyectos de la Generalitat dirigidos a establecer, conceder o modificar ayudas públicas, las subvenciones establecidas por medio de este decreto no requieren notificación o comunicación a la Comisión Europea.

Article 10. Forma de pagament de la subvencióEl pagament de la subvenció s’efectuarà , per mitjà de transferència

al compte bancari que la persona beneficiària determine, una vegada dictada la resolució de proposta de pagament per sis mesos per l’import màxim assenyalat en l’annex III.

Article 11. Justificació de l’ajudaFinalitzat el termini per al qual s’ha concedit l’ajuda inicial de sis

mesos o qualsevol de les pròrrogues, en el mes següent es procedirà a la justificació de la destinació de la mateixa mitjançant aportació de la documentació que acredite el pagament del lloguer.

Article 12. Pròrrogues de la subvencióEn l’últim mes del període inicial o, si escau de la primera pròrroga,

la persona beneficiària podrà presentar sol·licitud de pròrroga davant les dependències de la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, acompanyada d’una declaració responsable en la qual justifique que es mantenen les circumstàncies que van donar lloc a l’atorgament de la concessió i que aqueixa situació no obeeix a causes imputables a la persona beneficiària. L’estat de l’habitatge serà objecte de comprovació per personal tècnic de la conselleria referida.

Article 13. Minoració, anul·lació i reintegrament de les subvencions1. En els casos previstos en l’article 37 de la Llei general de subven-

cions, les beneficiàries hauran de reintegrar la quantitat percebuda més els corresponents interessos de demora. En aquests casos es procedirà a la incoació de l’oportú expedient que, amb audiència prèvia de la persona interessada, serà resolt per la persona titular de l’òrgan gestor de la subvenció.

2. Les ajudes que es recullen en aquest decret seran compatibles amb qualssevol altres ajudes o subvencions que reben les persones afec-tades, procedents d’altres entitats públiques o privades, fins al límit de la renda de lloguer que conste en el contracte d’arrendament.

3. El falsejament o l’ocultació de dades i documents que afecten substancialment la concessió i lliurament de fons públics, donarà lloc a l’exigència de responsabilitats tant en l’ordre administratiu com en el jurisdiccional competent.

4. La Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arqui-tectura Bioclimàtica podrà realitzar quantes inspeccions tècniques i administratives es consideren necessàries a fi de confirmar la correcta execució d’aquesta ajuda.

Article 14. Règim jurídic aplicableAquestes subvencions es regiran , a més de pel que es disposa en

aquest decret, per la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de sub-vencions, i pel Reglament de l’esmentada llei, aprovat pel Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, excepte en allò que afecte els principis de publicitat i concurrència, així com pel que es disposa en la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, i per les restants normes que siguen apli-cables.

Article 15. Compatibilitat amb la normativa europea sobre ajudes públiques

Les ajudes regulades en aquest decret són compatibles amb el mer-cat interior perquè no reuneixen els requisits acumulatius exigits en l’article 107.1 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, ja que les persones beneficiàries no són empreses productores de béns o pres-tadores de serveis en el mercat, sinó persones físiques.

Atés que es tracta d’ajudes no subjectes a l’article 107.1 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea , i d’acord amb el que s’estableix en l’article 3.4 del Decret 128/2017, de 7 de setembre del Consell, regu-lador del procediment de notificació i comunicació a la Comissió Euro-pea dels projectes de la Generalitat dirigits a establir, concedir o modi-ficar ajudes públiques, les subvencions establides per mitjà d’aquest decret no requereixen notificació o comunicació a la Comissió Europea.

DISPOSICIONES FINALES

Primera. Habilitación para el desarrollo del decretoSe faculta a la persona titular de la Vicepresidencia Segundo y Con-

selleria de Vivienda y Arquitectura Bioclimática para desarrollar lo dis-puesto en este decreto.

Segunda. EfectosEste decreto producirá efectos a partir del día siguiente al de su

publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Contra este decreto, que pone fin a la vía administrativa, se podrá potestativamente, interponer un recurso de reposición en el plazo de un mes desde la publicación del presente decreto en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 112, 123 y 124 de la Ley 39/2015 , de 1 de octubre, del procedimien-to administrativo común de las administraciones públicas, o bien se podrá interponer un recurso contencioso-administrativo ante la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana, en el plazo de dos meses contados a partir del día siguiente al de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Todo ello de conformidad con lo dispuesto en los artículos 10, 44 y 46 de la mencionada Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción Contencioso-Administrativa, y sin perjuicio de que se utilice cualquier otra vía que se considere oportuna.

València, 4 de octubre de 2019.

El president de la Generalitat,XIMO PUIG I FERRER

El vicepresidente segundo y consellerde Vivienda y Arquitectura BioclimáticaRUBÉN MARTÍNEZ DALMAU

La consellera de Justicia, Interiory Administración PúblicaGABRIELA BRAVO SANESTANISLAO

ANEXO I

PROVINCIA ALICANTE

Comarca: La Vega BajaAlbatera, Algorfa, Almoradí, Benejúzar, Benferri, Benijófar, Bigas-

tro, Callosa de Segura, Catral, Cox, Daya Nueva, Daya Vieja, Dolores, Formentera del Segura, Granja de Rocamora, Guardamar del Segu-ra, Jacarilla, Los Montesinos, Orihuela, Pilar de la Horadada, Rafal, Redován, Rojales, San Fulgencio, San Isidro, San Miguel de Salinas, Torrevieja

Comarca: El Baix VinalopóCrevillent, Elche, Santa Pola

Comarca: L’Alt VinalopóVillena

Comarca: El ComtatAlcocer de Planes. Alfafara, Agres, Almudaina, Beniarrés, Benillup,

Gaianes, Lorcha, Planes

PROVINCIA VALENCIA

Comarca: La CosteraCanals La Font de la Figuera, Mogente, Vallada

Comarca: La Vall d’AlbaidaAgullent, Aielo de Malferit, Albaida, Atzeneta d’Albaida, Bèlgida,

Bellús, Beniatjar, Benigànim, Benissoda, Bocairent, Carrícola, Castelló de Rugat, El Palomar, Fontanars dels Alforins, La Pobla del Duc, Llu-txent, L’Olleria, Ontinyent, Sempere

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Habilitació per al desenvolupament del decretEs faculta a la persona titular de la Vicepresidència Segona i conse-

lleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica per a desenvolupar el que es disposa en aquest decret.

Segona. EfectesAquest decret produirà efectes a partir de l’endemà de la publicació

en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Contra aquest decret, que posa fi a la via administrativa, es podrà potestativament, interposar un recurs de reposició en el termini d’un mes des de la publicació del present decret en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, d’acord amb el que es disposa en els articles 112, 123 i 124 de la Llei 39/2015 , d’1 d’octubre, del procediment admi-nistratiu comú de les administracions públiques, o bé es podrà inter-posar un recurs contenciós administratiu davant la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valen-ciana, en el termini de dos mesos comptats a partir de l’endemà al de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Tot això de conformitat amb el que es disposa en els articles 10, 44 i 46 de l’esmentada Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, i sense perjudici que s’utilitze qualsevol altra via que es considere oportuna.

València, 4 d’octubre de 2019


El vicepresident segon i consellerd’Habitatge i Arquitectura BioclimàticaRUBÉN MARTÍNEZ DALMAU

La consellera de Justícia, Interiori Administració PúblicaGABRIELA BRAVO SANESTANISLAO

ANNEX I

PROVÍNCIA ALACANT

Comarca: el Baix SeguraAlbatera, Algorfa, Almoradí, Benejúzar Benferri, Benijòfar, Bigas-

tro, Callosa de Segura, Catral, Cox, Daya Nueva, Daya Vieja, Dolores, Formentera del Segura, Granja de Rocamora, Guardamar del Segu-ra,Jacarilla, Los Montesinos, Orihuela, Pilar de la Horadada, Rafal, Redován, Rojales, San Fulgencio, San Isidro, San Miguel de Salinas, Torrevieja.

Comarca: el Baix VinalopóCrevillent, Elx, Santa Pola

Comarca: l’Alt VinalopóVillenaComarca: el ComtatAlcocer de Planes. Alfafara, Agres, Almudaina, Beniarrés, Benillup,

Gaianes, l’Orxa, Planes

PROVÍNCIA VALÈNCIA

Comarca: la CosteraCanals La Font de la Figuera, Moixent, Vallada

Comarca: la Vall d’AlbaidaAgullent, Aielo de Malferit, Albaida, Atzeneta d’Albaida, Bèlgida,

Bellús, Beniatjar, Benigànim, Benissoda, Bocairent, Carrícola, Castelló de Rugat, El Palomar, Fontanars dels Alforins, La Pobla del Duc, Llu-txent, L’Olleria, Ontinyent, Sempere

ANEXO IIModelo de solicitud de subvención y declaración responsable

Ayudas urgentes al alquiler de vivienda a las personas y unidades de convivencia residentes en los municipios afectados por los daños produ-cidos por el temporal de lluvias, fenómenos costeros y vientos acaecido en la Comunitat Valenciana entre el 11 y el 14 de septiembre de 2019.

1. Datos de la persona beneficiaria.– Nombre y apellidos:– DNI:– Dirección:– Localidad:– Provincia:– Teléfono:– Correo electrónico:2. Datos de la vivienda afectada:– Provincia– Municipio– Localidad– Código postal– Dirección exacta (debe indicarse el nombre de la calle/plaza/ave-

nida, el número de policía, la escalera, la planta, y el número de puerta, o cualquier otra precisión que se considere necesaria para individualizar completamente la vivienda).

3. Documentación acreditativa de la residencia efectiva en la vivien-da afectada.

4. Declaración responsable.a) Conforme a lo dispuesto en el artículo 5 del Decreto 165/2010, de

8 de octubre, del Consell, por el que se establecen medidas de simplifi-cación y de reducción de cargas administrativas en los procedimientos gestionados por la Administración de la Generalitat y su sector público, doy mi autorización para que la administración obtenga directamente la acreditación del cumplimiento de las obligaciones tributarias y con la Seguridad Social.

Sí � No �En caso de no subscribir la correspondiente autorización, la persona

interesada estará obligada a presentar los documentos correspondientes junto con esta conformidad.

b) Declaro, a la vista de las bases que rigen esta convocatoria, que las acepto íntegramente y acepto la subvención.

c) Declaro que no incurro en ninguna de las prohibiciones previs-tas en el artículo 13 de la Ley 38/2003, General de Subvenciones, que determina la prohibición de obtener la condición de beneficiario/a de subvenciones, resaltando especialmente la de no ser deudora por rein-tegro de subvenciones.

d) Declaro que todos los datos que figuran en este documento son ciertos.

e) Declaro, bajo mi responsabilidad, que los documentos que aporto son copia fiel de los originales, los cuales serán aportados a requeri-miento de la Administración. Información y consentimiento.

5. Información y consentimiento.Información sobre la Ley Orgánica de Protección de Datos:A los efectos previstos en el artículo 11 de la Ley orgánica 3/2018, de

5 de diciembre, de protección de datos personales y garantía de los dere-chos digitales, se le informa de que los datos consignados en el presente documento serán incorporados a un fichero del que es titular la Vicepre-sidencia Segunda y Conselleria de Vivienda y Arquitectura Bioclimática.

Sus datos serán empleados únicamente para la gestión de ayudas y subvenciones, y no serán cedidos ni usados para otro fin diferente.

Respecto de los mencionados datos, podrá ejercitar los derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición, en los términos que prevé la citada Ley orgánica 3/2018, de 5 de diciembre, ante la Vicepresiden-cia Segunda y Conselleria de Vivienda y Arquitectura Bioclimática.

Sí � No �En virtud de cuanto antecede, y dado que la vivienda que constituye

mi residencia habitual y permanente ha sido destruida totalmente, ha sufrido daños que afectan a la estructura de la vivienda de modo que no se garantiza la seguridad de los habitantes de la vivienda, o ha sufrido daños que impiden el normal desarrollo de las actividades domésticas

ANNEX IIModel de sol·licitud de subvenció i declaració responsable

Ajudes urgents al lloguer d’habitatge a les persones i unitats de con-vivència residents en els municipis afectats pels danys produïts pel tem-poral de pluges, fenòmens costaners i vents ocorregut en la Comunitat Valenciana entre l’11 i el 14 de setembre de 2019.

1. Dades de la persona beneficiària.– Nom i cognoms:– DNI:– Adreça:– Localitat:– Província:– Telèfon:– Correu electrònic:2. Dades de l’habitatge afectat:– Província– Municipi– Localitat– Codi postal– Adreça exacta (ha d’indicar-se el nom del carrer/plaça/avinguda,

el número de policia, l’escala, la planta, i el número de porta, o qual-sevol altra precisió que es considere necessària per a individualitzar completament l’habitatge).

3. Documentació acreditativa de la residència efectiva en l’habitatge afectat.

4. Declaració responsable.a) Conforme al que disposa l’article 5 del Decret 165/2010, de 8

d’octubre, del Consell, pel qual s’estableixen mesures de simplificació i de reducció de càrregues administratives en els procediments gestionats per l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, done la meua autorització perquè l’administració obtinga directament l’acreditació del compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.

Sí � No �En cas de no subscriure la corresponent autorització, la persona

interessada estarà obligada a presentar els documents corresponents juntament amb aquesta conformitat.

b) Declare, a la vista de les bases que regeixen aquesta convocatò-ria, que les accepte íntegrament i accepte la subvenció.

c) Declare que no incórrec en cap de les prohibicions previstes en l’article 13 de la Llei 38/2003, general de subvencions, que determina la prohibició d’obtindre la condició de beneficiari/a de subvencions, ressaltant especialment la de no ser deutora per reintegrament de sub-vencions.

d) Declare que totes les dades que figuren en aquest document són certs.

e) Declare, sota la meua responsabilitat, que els documents que aporte són còpia fidel dels originals, els quals seran aportats a requeri-ment de l’Administració. Informació i consentiment.

5. Informació i consentiment.Informació sobre la Llei Orgànica de Protecció de Dades:Als efectes previstos en l’article 11 de la Llei orgànica 3/2018, de 5

de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digi-tals, s’informa que les dades consignades en el present document seran incorporats a un fitxer del qual és titular la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica.

Les dades seran emprades únicament per a la gestió d’ajudes i sub-vencions, i no seran cedits ni usats per a una altra fi diferent.

Respecte de les esmentades dades, podrà exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, en els termes que preveu la cita-da Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, davant la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica.

Sí � No �Per tant, i atés que l’habitatge que constitueix la meua residència

habitual i permanent ha sigut destruït totalment, ha patit danys que afec-ten l’estructura de l’habitatge de manera que no es garanteix la seguretat dels habitants de l’habitatge, o ha patit danys que impedeixen el normal desenvolupament de les activitats domèstiques ordinàries amb unes

ordinarias con unas mínimas condiciones de habitabilidad por los efec-tos de los fenómenos costeros y viento producido por la DANA acaeci-da en el mar Mediterráneo entre los días 11 y 14 de septiembre de 2019, solicito el abono de la ayuda urgente al alquiler de vivienda para perso-nas y unidades de convivencia residentes en los municipios afectados.

Fecha y firma de la persona beneficiaria de la subvención.

ANEXO III

PROVINCIA COMARCA MUNICIPIOLÍMITE RENTA

MENSUAL

Alicante

La Vega Baja

Albatera 420,00 €

Algorfa 420,00 €

Almoradí 480,00 €

Benejúzar 420,00 €

Benferri 420,00 €

Benijófar 420,00 €

Bigastro 420,00 €

Callosa de Segura 420,00 €

Catral 420,00 €

Cox 420,00 €

Daya Nueva 420,00 €

Daya Vieja 420,00 €

Dolores 420,00 €

Formentera del Segura 420,00 €

Granja de Rocamora 420,00 €

Guardamar del Segura 480,00 €

Jacarilla 420,00 €

Los Montesinos 420,00 €

Orihuela 480,00 €

Pilar de la Horadada 420,00 €

Rafal 420,00 €

Redován 420,00 €

Rojales 420,00 €

San Fulgencio 420,00 €

San Isidro 420,00 €

San Miguel de Salinas 420,00 €

Torrevieja 480,00 €

El Baix Vinalopó

Crevillent 480,00 €

Elche 490,00 €

Santa Pola 480,00 €

L’Alt Vinalopó Villena 480,00 €

El Comtat

Alcocer de Planes 420,00 €

Alfafara 420,00 €

Agres 420,00 €

Almudaina 420,00 €

Beniarrés 420,00 €

Benillup 420,00 €

Gaianes 420,00 €

Lorcha 420,00 €

Planes 420,00 €

mínimes condicions d’habitabilitat pels efectes dels fenòmens costaners i vent produït per la DANA esdevinguda en el mar Mediterrani entre els dies 11 i 14 de setembre de 2019 , sol·licite l’abonament de l’ajuda urgent al lloguer d’habitatge per a persones i unitats de convivència residents en els municipis afectats.

Data i signatura de la persona beneficiària de la subvenció.

ANNEX III

PROVÍNCIA COMARCA MUNICIPILÍMIT

RENDA MENSUAL

Alacant

El Baix Segura

Albatera 420,00 €

Algorfa 420,00 €

Almoradí 480,00 €

Benejúzar 420,00 €

Benferri 420,00 €

Benijòfar 420,00 €

Bigastro 420,00 €

Callosa de Segura 420,00 €

Catral 420,00 €

Cox 420,00 €

Daya Nueva 420,00 €

Daya Vieja 420,00 €

Dolores 420,00 €

Formentera del Segura 420,00 €

la Granja de Rocamora 420,00 €

Guardamar del Segura 480,00 €

Jacarilla 420,00 €

Los Montesinos 420,00 €

Orihuela 480,00 €

Pilar de la Horadada 420,00 €

Rafal 420,00 €

Redován 420,00 €

Rojales 420,00 €

San Fulgencio 420,00 €

San Isidro 420,00 €

San Miguel de las Salinas 420,00 €

Torrevieja 480,00 €

El Baix Vinalopó

Crevillent 480,00 €

Elx 500,00 €

Santa Pola 480,00 €

L’Alt Vinalopó Villena 480,00 €

El Comtat

Alcocer de Planes 420,00 €

Alfafara 420,00 €

Agres 420,00 €

Almudaina 420,00 €

Beniarrés 420,00 €

Benillup 420,00 €

Gaianes 420,00 €

Orxa, l’ 420,00 €

Planes 420,00 €

Valencia

La Costera

Canals 420,00 €

La Font de la Figuera 420,00 €

Mogente 420,00 €

Vallada 420,00 €

La Vall d’Albaida

Agullent 420,00 €

Aielo de Malferit 420,00 €

Albaida 420,00 €

Atzeneta d’Albaida 420,00 €

Bèlgida 420,00 €

Bellús 420,00 €

Beniatjar 420,00 €

Benigànim 420,00 €

Benissoda 420,00 €

Bocairent 420,00 €

Carrícola 420,00 €

Castelló de Rugat 420,00 €

El Palomar 420,00 €

Fontanars dels Alforins 420,00 €

La Pobla del Duc 420,00 €

Llutxent 420,00 €

L’Olleria 420,00 €

Ontinyent 480,00 €

Sempere 420,00 €

València

La Costera

Canals 420,00 €

La Font de la Figuera 420,00 €

Moixent 420,00 €

Vallada 420,00 €

La Vall d’Albaida

Agullent 420,00 €

Aielo de Malferit 420,00 €

Albaida 420,00 €

Atzeneta d’Albaida 420,00 €

Bèlgida 420,00 €

Bellús 420,00 €

Beniatjar 420,00 €

Benigànim 420,00 €

Benissoda 420,00 €

Bocairent 420,00 €

Carrícola 420,00 €

Castelló de Rugat 420,00 €

El Palomar 420,00 €

Fontanars dels Alforins 420,00 €

La Pobla del Duc 420,00 €

Llutxent 420,00 €

L’Olleria 420,00 €

Ontinyent 480,00 €

Sempere 420,00 €

Presidència de la Generalitat Presidencia de la Generalitat

DECRET 206/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de l’Alta Distinció de la Generalitat a Francisco Brines Bañó. [2019/9602]

DECRETO 206/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Alta Distinción de la Generalitat a Fran-cisco Brines Bañó. [2019/9602]

El Consell, mediante el Decreto 28/1986, de 10 de marzo, creó la Alta Distinción de la Generalitat para premiar a las personas físicas o jurídicas que se hayan distinguido en su actividad al servicio de los intereses generales y peculiares de la Comunitat Valenciana.

Francisco Brines Bañó, nacido en Oliva en 1932, comenzó a escribir en plena adolescencia y pertenece a la segunda generación de poetas de la posguerra, encuadrado en el grupo de los años cincuenta. Su obra poética se caracteriza por un tono intimista y por la constante reflexión sobre el paso del tiempo; por la nostalgia de la infancia como un tiempo mítico, que desconoce la muerte, ligado al espacio de Elca, la casa de la niñez en Oliva.

Con su primer libro, Las brasas (1959), gana el Premio Adonáis en 1960 y, más tarde, con Palabras en la oscuridad (1966), el Premio Nacional de la Crítica. En 1987, recibe el Premio Nacional de Litera-tura por El otoño de las rosas (1986), uno de sus libros más conocidos y populares, integrado por sesenta poemas escritos a lo largo de diez años. En 1998, obtiene el Premio Fastenrath, que otorga la Real Acade-mia Española, por La última costa (1995); en 1999, el Premio Nacional de las Letras Españolas, y en 2010, el Premio Reina Sofía de Poesía Iberoamericana.

En 2001 fue nombrado miembro de la Real Academia Española.Por ello, en reconocimiento a su obra poética, con la convicción de

que «perdura la experiencia, como un cuarto cerrado de la infancia», previa deliberación del Consell, en la reunión del 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Alta Distinción de la Generalitat a Francisco Brines Bañó.

València, 7 de octubre de 2019


El Consell, mitjançant el Decret 28/1986, de 10 de març, va crear l’Alta Distinció de la Generalitat per a premiar les persones físiques o jurídiques que s’hagen distingit en la seua activitat al servei dels inte-ressos generals i peculiars de la Comunitat Valenciana.

Francisco Brines Bañó, nascut a Oliva en 1932, va començar a escriure en plena adolescència i pertany a la segona generació de poetes de la postguerra, enquadrat en el grup dels anys cinquanta. La seua obra poètica es caracteritza per un to intimista i per la constant reflexió sobre el pas del temps; per la nostàlgia de la infància com un temps mític, que desconeix la mort, lligat a l’espai d’Elca, la casa de la infantesa a Oliva.

Amb el seu primer llibre, Las brasas (1959), guanya el Premi Adonáis en 1960 i, més tard, amb Palabras en la oscuridad (1966), el Premi Nacional de la Crítica. En 1987, rep el Premi Nacional de Litera-tura per El otoño de las rosas (1986), un dels seus llibres més coneguts i populars, integrat per seixanta poemes escrits al llarg de deu anys. En 1998, obté el Premi Fastenrath, que atorga la Reial Acadèmia Espanyo-la, per La última costa (1995); en 1999, el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, i en 2010, el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana.

En 2001 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia Espanyola.Per això, en reconeixement a la seua obra poètica, amb la convicció

que «perdura l’experiència, com una habitació tancada de la infància», prèvia deliberació del Consell, en la reunió del 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir l’Alta Distinció de la Generalitat a Francisco Brines Bañó.




DECRET 207/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Gran Creu de l’Orde de Jaume I el Conqueri-dor a Francisco Brines Bañó. [2019/9603]

DECRETO 207/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Gran Cruz de la Orden de Jaume I el Conqueridor a Francisco Brines Bañó. [2019/9603]

El Decreto 12/2008, de 1 de febrero, del Consell, constituyó la Orden de Jaume I el Conqueridor para distinguir a aquellas personas físicas o jurídicas que, por sus méritos, se hayan destacado en los ámbi-tos cultural, profesional, económico, cívico o social, o por sus servicios al desarrollo y progreso de la Comunitat Valenciana, a la recuperación y dignificación de su cultura, identidad y símbolos, y a la difusión de los valores autóctonos del pueblo valenciano.

La disposición adicional segunda de este decreto establece que la concesión a personas físicas de la Alta Distinción de la Generalitat lle-vará aparejada la de la Gran Cruz de la Orden.

El Consell ha acordado conceder la Alta Distinción de la Generalitat a Francisco Brines Bañó.

En su virtud, y previa deliberación del Consell, en la reunión de 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Gran Cruz de la Orden de Jaume I el Conqueridor a Francisco Brines Bañó.



El Decret 12/2008, d’1 de febrer, del Consell, va constituir l’Orde de Jaume I el Conqueridor per a distingir aquelles persones físiques o jurídiques que, pels seus mèrits, hagen destacat en els àmbits cultural, professional, econòmic, cívic o social, o pels seus serveis al desenvo-lupament i progrés de la Comunitat Valenciana, a la recuperació i dig-nificació de la seua cultura, identitat i símbols, i a la difusió dels valors autòctons del poble valencià.

La disposició addicional segona d’aquest decret estableix que la concessió a persones físiques de l’Alta Distinció de la Generalitat com-portarà la de la Gran Creu de l’Orde.

El Consell ha acordat concedir l’Alta Distinció de la Generalitat a Francisco Brines Bañó.

En virtut d’això, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reu-nió de 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir la Gran Creu de l’Orde de Jaume I el Conqueridor a Fran-cisco Brines Bañó.




DECRET 208/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de l’Alta Distinció de la Generalitat, a títol pòstum, a Laura Pastor Collado. [2019/9604]

DECRETO 208/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Alta Distinción de la Generalitat, a título póstumo, a Laura Pastor Collado. [2019/9604]


Laura Pastor Collado, nacida en Cantavieja, vivió durante su infan-cia en La Vilavella, Bocairent y Alpuente, a causa del trabajo de su padre, que era médico rural. En València cursó la carrera de Filosofía y Letras, en la rama de Historia, y en esa etapa pasó a integrarse en el lla-mado Grupo de los Jueves, que conformaba la sección más progresista del carlismo. Becaria del Consejo Superior de Investigaciones Cientí-ficas y del Instituto Italiano Benedetto Croce, de Nápoles, fue auxiliar de la Cátedra de Historia Moderna y Contemporánea de la Facultad de Filosofía.

Formó parte de la Mesa Democrática del País Valenciano, la prime-ra plataforma unitaria de fuerzas antifranquistas, que se forjó en agos-to de 1973, y fue la única mujer del grupo conocido como Los 10 de Alaquàs, cuyos miembros fueron detenidos el 24 de junio de 1975 en la Casa de Ejercicios Espirituales de esa localidad, y procesados poco después por el régimen franquista, acusados del delito de asociación ilícita por haber constituido una comisión redactora del proyecto de Estatuto de Autonomía.

En las elecciones constituyentes de 1977, y ante el bloqueo del Gobierno a la legalización del Partido Carlista del País Valencià, se presentó una candidatura independiente en la provincia de Castellón, cuya lista encabezaba Laura Pastor.

Después de los comicios, Laura Pastor se trasladó a Madrid para tra-bajar en la formación carlista. En 1979 dimitió de sus cargos y regresó a València tras la crisis que disolvió el partido. Ya en esta nueva etapa, con el espíritu luchador que siempre le acompañó en la vida, participó activamente en el movimiento vecinal y en colectivos de mujeres.

Por ello, en reconocimiento a su valentía en la lucha por la demo-cracia y el autogobierno del pueblo valenciano, previa deliberación del Consell en la reunión de 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Alta Distinción de la Generalitat, a título póstumo, a Laura Pastor Collado.




Laura Pastor Collado, nascuda a Cantavieja, va viure durant la infància a la Vilavella, a Bocairent i a Alpuente, a causa del treball del pare, que era metge rural. A València va cursar la carrera de Filosofia i Lletres, en la branca d’Història, i en aquesta etapa va passar a inte-grar-se en l’anomenat Grup dels Dijous, que conformava la secció més progressista del carlisme. Becària del Consell Superior d’Investigaci-ons Científiques i de l’Institut Italià Benedetto Croce, de Nàpols, va ser auxiliar de la Càtedra d’Història Moderna i Contemporània de la Facultat de Filosofia.

Va formar part de la Mesa Democràtica del País Valencià, la primera plataforma unitària de forces antifranquistes, que es va forjar l’agost de 1973, i va ser l’única dona del grup conegut com Els 10 d’Alaquàs, els membres del qual van ser detinguts el 24 de juny de 1975 a la Casa d’Exercicis Espirituals d’aquesta localitat, i processats poc després pel règim franquista, acusats del delicte d’associació il·lícita per haver constituït una comissió redactora del projecte d’Estatut d’Autonomia.

En les eleccions constituents de 1977, i davant del bloqueig del Govern a la legalització del Partit Carlí del País Valencià, es va presen-tar una candidatura independent a la província de Castelló, la llista de la qual encapçalava Laura Pastor.

Després dels comicis, Laura Pastor es va traslladar a Madrid per a treballar en la formació carlina. En 1979 va dimitir dels seus càrrecs i va tornar a València després de la crisi que va dissoldre el partit. Ja en aquesta nova etapa, amb l’esperit lluitador que sempre li va acompanyar en la vida, va participar activament en el moviment veïnal i en col·lec-tius de dones.

Per això, en reconeixement a la seua valentia en la lluita per la democràcia i l’autogovern del poble valencià, prèvia deliberació del Consell, en la reunió del 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir l’Alta Distinció de la Generalitat, a títol pòstum, a Laura Pastor Collado.




DECRET 209/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Gran Creu de l’Orde de Jaume i el Conqueri-dor a Laura Pastor Collado. [2019/9605]

DECRETO 209/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Gran Cruz de la Orden de Jaume I el Conqueridor a Laura Pastor Collado. [2019/9605]



El Consell ha acordado conceder la Alta Distinción de la Generalitat a Laura Pastor Collado.


DECRETO

Conceder la Gran Cruz de la Orden de Jaume I el Conqueridor a Laura Pastor Collado.





El Consell ha acordat concedir l’Alta Distinció de la Generalitat a Laura Pastor Collado.


DECRETE

Concedir la Gran Creu de l’Orde de Jaume I el Conqueridor a Laura Pastor Collado.




DECRET 210/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de l’Alta Distinció de la Generalitat a Francis Montesinos. [2019/9606]

DECRETO 210/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Alta Distinción de la Generalitat a Fran-cis Montesinos. [2019/9606]


Francisco Montesinos Gil, conocido en el mundo de la moda como Francis Montesinos, se inició en el diseño en 1969, como estudiante de Interiorismo, Diseño y Moda en la Escuela de Artes y Oficios de València.

En 1972 abrió una tienda de moda en lo que antes era un nego-cio familiar, en la calle Caballeros, de València. Sus primeros desfiles tuvieron lugar en el teatro Talia y en los jardines de Ayora, pero el salto al mercado nacional se produjo en 1979, cuando presentó su colección de primavera-verano en el hotel Ritz, de Barcelona y, al año siguiente, en el teatro Olympia de la misma ciudad. Con el despegue de su carre-ra, en la década de los ochenta se traslada a Madrid y participa en la Pasarela Cibeles, aunque su desfile más recordado es el que se celebró en la plaza de toros de Las Ventas, en 1985, con la presentación de la colección Made in Spain.

Entre los galardones recibidos destaca la Aguja de Oro al Diseño en Moda (1985), la Medalla de Oro al Mérito de las Bellas Artes (2006) y el Premio de las Artes Escénicas al mejor vestuario, que ha recibido en dos ocasiones: por el estreno mundial de El lago de los cisnes, del Ballet Nacional de Cuba, en 2001, y por la obra teatral de Valle-Inclán Comedias bárbaras, dirigida por Bigas Luna, en 2004.

Por ello, en reconocimiento a sus cincuenta años de brillante trayec-toria en el mundo de la moda, como embajador de la luz, los colores y la creatividad mediterránea, previa deliberación del Consell, en la reunión de 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Alta Distinción de la Generalitat a Francis Montesinos.




Francisco Montesinos Gil, conegut en el món de la moda com Fran-cis Montesinos, es va iniciar en el disseny en 1969, com a estudiant d’Interiorisme, Disseny i Moda en l’Escola d’Arts i Oficis de València.

En 1972 va obrir una botiga de moda on abans hi havia un negoci familiar, al carrer dels Cavallers, de València. Les primeres desfilades van tindre lloc al teatre Talia i als jardins d’Aiora, però el salt al mer-cat nacional es va produir en 1979, quan va presentar la col·lecció de primavera-estiu a l’hotel Ritz, de Barcelona i, a l’any següent, en el teatre Olympia de la mateixa ciutat. Ja amb una carrera amb èxits, en la dècada dels huitanta es trasllada a Madrid i participa en la Passarel·la Cibeles, encara que la seua desfilada més recordada és la que es va celebrar a la plaça de bous de Las Ventas, en 1985, amb la presentació de la col·lecció Made in Spain.

Entre els guardons rebuts destaca l’Agulla d’Or al Disseny en Moda (1985), la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts (2006) i el Premi de les Arts Escèniques al millor vestuari, que ha rebut en dues ocasions: per l’estrena mundial d’El lago de los cisnes, del Ballet Nacional de Cuba, en 2001, i per l’obra teatral de Valle-Inclán Comedias bárbaras, dirigida per Bigas Luna, en 2004.

Per això, en reconeixement als seus cinquanta anys de brillant tra-jectòria en el món de la moda, com a ambaixador de la llum, dels colors i de la creativitat mediterrània, prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir l’Alta Distinció de la Generalitat a Francis Montesinos.




DECRET 211/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Gran Creu de l’Orde de Jaume I el Conqueri-dor a Francis Montesinos. [2019/9607]

DECRETO 211/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Gran Cruz de la Orden de Jaume I el Con-queridor a Francis Montesinos. [2019/9607]



El Consell ha acordado conceder la Alta Distinción de la Generalitat a Francis Montesinos.

En su virtud, y previa deliberación del Consell, en la reunión del 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Gran Cruz de la Orden de Jaume I el Conqueridor a Francis Montesinos.





El Consell ha acordat concedir l’Alta Distinció de la Generalitat a Francis Montesinos.

En virtut d’això, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reu-nió del 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir la Gran Creu de l’Orde de Jaume I el Conqueridor a Fran-cis Montesinos.




DECRET 212/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de l’Alta Distinció de la Generalitat a Rosa Serra-no Llácer. [2019/9608]

DECRETO 212/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Alta Distinción de la Generalitat a Rosa Serrano Llácer. [2019/9608]


La escritora, profesora y editora Rosa Serrano Llácer, nacida en Paiporta en 1945, y conocida en el mundo literario como Blanca Cas-sany, puso en marcha, en 1975, la Escola Gavina, en Picanya, pionera en la enseñanza del valenciano, en la que ha trabajado como maestra y bibliotecaria.

También fundó la Editorial Tàndem, que se dio a conocer con colec-ciones como Quaderns de Literatura Infantil i Juvenil, La rata Marieta, El Tàndem de la Memòria y, especialmente, El Cicle de Casana, la trilogía de las novelas del escritor de Castalla, Enric Valor. Rosa Serra-no también ha colaborado en la publicación de cuentos y artículos en diversas revistas, como Faristol, Saó, Clij o Camacuc.

Entre las numerosas obras de narrativa infantil y juvenil, libros de texto y divulgación lingüística, es autora de La paraula és una aventura (1981), Ui, ui, ui, quins ulls! (1983), Ma casa (1985), El quadern de Júlia (1985), Hola i adéu, Júlia (1986), David està malalt (1988), La domadora de somnis (1990), Papers secrets (1991), Amanida de bruixes (1994), o El vell mariner (1999). También ha publicado el poemario Paraules de vidre (2000) y las memorias Converses amb un senyor escriptor (1995).

Asimismo, Rosa Serrano ha sido presidenta de la Associació d’Edi-tors del País Valencià y miembro del Consell Valencià de Cultura.

Entre los premios y reconocimientos recibidos, en 1999 obtuvo el Premio Isabel de Villena, en 2007 el premio que otorga la Fundación Bromera para el fomento de la lectura, y en 2011 el Premio Vicent Ven-tura. Además, el pasado mes de marzo la Acadèmia Valenciana de la Llengua le concedió la máxima distinción académica de dicha insti-tución por su destacada participación en el Dictamen sobre la Lengua, aprobado el 13 de julio de 1998, en cumplimiento del mandato recibido de Les Corts.

Por ello, en reconocimiento a su dedicación por fortalecer nuestra personalidad colectiva y afirmar la cultura propia, desde la lealtad a la lengua en la que piensa y vive, previa deliberación del Consell, en la reunión de 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Alta Distinción de la Generalitat a Rosa Serrano Llácer.




L’escriptora, professora i editora Rosa Serrano Llácer, nascuda a Paiporta en 1945, i coneguda en el món literari com a Blanca Cassany, va posar en marxa, en 1975, l’Escola Gavina, a Picanya, pionera en l’ensenyament del valencià, en la qual ha treballat com a mestra i bibli-otecària.

També va fundar l’Editorial Tàndem, que es va donar a conéixer amb col·leccions com Quaderns de Literatura Infantil i Juvenil, La rata Marieta, El Tàndem de la Memòria i, especialment, El Cicle de Casana, la trilogia de les novel·les de l’escriptor de Castalla, Enric Valor. Rosa Serrano també ha col·laborat en la publicació de contes i articles en diverses revistes, com Faristol, Saó, Clij o Camacuc.

Entre les nombroses obres de narrativa infantil i juvenil, llibres de text i divulgació lingüística, és autora de La paraula és una aventura (1981), Ui, ui, ui, quins ulls! (1983), Ma casa (1985), El quadern de Júlia (1985), Hola i adéu, Júlia (1986), David està malalt (1988), La domadora de somnis (1990), Papers secrets (1991), Amanida de bruixes (1994), o El vell mariner (1999). També ha publicat el poemari Parau-les de vidre (2000) i les memòries Converses amb un senyor escriptor (1995).

Així mateix, Rosa Serrano ha sigut presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià i membre del Consell Valencià de Cultura.

Entre els premis i reconeixements rebuts, en 1999 va obtindre el Premi Isabel de Villena, en 2007 el premi que atorga la Fundació Bro-mera per al foment de la lectura, i en 2011 el Premi Vicent Ventura. A més, el mes de març passat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua li va concedir la màxima distinció acadèmica d’aquesta institució per la seua destacada participació en el Dictamen sobre la Llengua, aprovat el 13 de juliol de 1998, en compliment del mandat rebut de les Corts.

Per això, en reconeixement a la seua dedicació per enfortir la nostra personalitat col·lectiva i afirmar la cultura pròpia, des de la lleialtat a la llengua en la qual pensa i viu, prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir l’Alta Distinció de la Generalitat a Rosa Serrano Llácer.




DECRET 213/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Gran Creu de l’Ordre de Jaume I el Con-queridor a Rosa Serrano Llácer. [2019/9609]

DECRETO 213/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Gran Cruz de la Orden de Jaume I el Conqueridor a Rosa Serrano Llácer. [2019/9609]



El Consell ha acordado conceder la Alta Distinción de la Generalitat a Rosa Serrano Llácer.


DECRETO

Conceder la Gran Cruz de la Orden de Jaume I el Conqueridor a Rosa Serrano Llácer.



El Decret 12/2008, d’1 de febrer, del Consell, va constituir l’Ordre de Jaume I el Conqueridor per a distingir aquelles persones físiques o jurídiques que, pels seus mèrits, hagen destacat en els àmbits cultural, professional, econòmic, cívic o social, o pels seus serveis al desenvo-lupament i progrés de la Comunitat Valenciana, a la recuperació i dig-nificació de la seua cultura, identitat i símbols, i a la difusió dels valors autòctons del poble valencià.

La disposició addicional segona d’aquest decret estableix que la concessió a persones físiques de l’Alta Distinció de la Generalitat com-portarà la de la Gran Creu de l’Ordre.

El Consell ha acordat concedir l’Alta Distinció de la Generalitat a Rosa Serrano Llácer.


DECRETE

Concedir la Gran Creu de l’Ordre de Jaume I el Conqueridor a Rosa Serrano Llácer.




DECRET 9/2019, de 7 d’octubre, del president de la Generalitat, pel qual concedeix la Medalla de la Genera-litat al Mèrit Esportiu, en la seua edició 2019, a Roberto Bautista Agut. [2019/9633]

DECRETO 9/2019, de 7 de octubre, del president de la Generalitat, por el que concede la Medalla de la Genera-litat al Mérito Deportivo, en su edición 2019, a Roberto Bautista Agut. [2019/9633]

La Ley 2/2011, de 22 de marzo, de la Generalitat, del Deporte y la Actividad Física de la Comunitat Valenciana, señala en el artículo 3, como una de las líneas generales de actuación en el desarrollo de la política deportiva de la Generalitat, el reconocimiento y premio a las personas que se hayan distinguido en la práctica, gestión y promoción del deporte, mediante la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo.

El Decreto 120/2014, de 18 de julio, del Consell, regula la con-cesión de la Medalla y la Placa de la Generalitat al Mérito Deportivo, con el fin de premiar a aquellas personas o entidades merecedoras de la mencionada distinción.

El tenista castellonense Roberto Bautista Agut, nacido en Benlloc, en 1988, fue finalista en el Master 1000 de Shanghai 2016, semifinalis-ta en el Master Madrid Open, en 2014, y semifinalista en el torneo de Wimbledon, en 2019.

Recientemente se ha alzado con el triunfo en el torneo de Doha, en 2019, una victoria que se suma a las obtenidas en el torneo de Dubai, en 2018; en el de Winston-Salem y en el de Chennai, en 2017; en el de Sofía, en 2016, y en el de Stuttgart y en el de Hertogenbosch, en 2014, todos ellos incluidos en el calendario de la Asociación de Tenistas Pro-fesionales (ATP).

De su trayectoria deportiva cabe destacar el diploma olímpico en individuales y dobles en los Juegos Olímpicos de Río de Janeiro de 2016; la medalla de oro en individuales, y de bronce en dobles, en los Juegos Mediterráneos de 2009; el campeonato de Europa sub-16, así como la Copa Davis júnior y el campeonato de Europa sub-14 indivi-dual, en 2002.

Por ello, como reconocimiento a su carrera deportiva y a los pre-mios recibidos, fruto de la dedicación, disciplina y voluntad de supera-ción, a propuesta de la Comisión de Valoración para la concesión de la Medalla y Placa de la Generalitat al Mérito Deportivo, reunida el pasado 29 de septiembre,

DECRETO

Conceder la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo a Rober-to Bautista Agut.

València, 7 de octubre de 2019El president de la Generalitat,

XIMO PUIG I FERRER

La Llei 2/2011, de 22 de març, de la Generalitat, de l’esport i l’acti-vitat física de la Comunitat Valenciana, assenyala en l’article 3, com una de les línies generals d’actuació en el desenvolupament de la política esportiva de la Generalitat, el reconeixement i premi a les persones que s’hagen distingit en la pràctica, gestió i promoció de l’esport, mitjançant la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu.

El Decret 120/2014, de 18 de juliol, del Consell, regula la conces-sió de la Medalla i la Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu, amb la finalitat de premiar aquelles persones o entitats mereixedores de l’es-mentada distinció.

El tenista castellonenc Roberto Bautista Agut, nascut a Benlloc, en 1988, va ser finalista en el Màster 1000 de Xangai 2016, semifinalista en el Màster Madrid Open, en 2014, i semifinalista en el torneig de Wimbledon, en 2019.

Recentment s’ha alçat amb el triomf en el torneig de Doha, en 2019, una victòria que se suma a les obtingudes en el torneig de Dubai, en 2018; en el de Winston-Salem i en el de Chennai, en 2017; en el Sofia, en 2016, i en el de Stuttgart i en el de Hertogenbosch, en 2014, tots ells inclosos en el calendari de l’Associació de Tenistes Professionals (ATP).

De la seua trajectòria esportiva cal destacar el diploma olímpic en individuals i dobles en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro de 2016; la medalla d’or en individuals, i de bronze en dobles, en els Jocs Medi-terranis de 2009; el campionat d’Europa sub-16, i també la Copa Davis júnior i el campionat d’Europa sub-14 individual, en 2002.

Per això, com a reconeixement a la seua carrera esportiva i als pre-mis rebuts, fruit de la dedicació, disciplina i voluntat de superació, a proposta de la Comissió de Valoració per a la concessió de la Meda-lla i Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu, reunida el passat 29 de setembre,

DECRETE

Concedir la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu a Roberto Bautista Agut.

València, 7 d’octubre de 2019El president de la Generalitat,

XIMO PUIG I FERRER


DECRET 10/2019, de 7 d’octubre, del president de la Generalitat, pel qual concedeix la Medalla de la Genera-litat al Mèrit Esportiu, en la seua edició 2019, a Liliana Fernández Steiner. [2019/9634]

DECRETO 10/2019, de 7 de octubre, del president de la Generalitat, por el que concede la Medalla de la Gene-ralitat al Mérito Deportivo, en su edición 2019, a Liliana Fernández Steiner. [2019/9634]


El Decreto 120/2014, de 18 de julio, del Consell, regula la con-cesión de la Medalla y la Placa de la Generalitat al Mérito Deportivo, con el fin de premiar aquellas personas o entidades merecedoras de la mencionada distinción.

Liliana Fernández Steiner nació en Benidorm, donde estudió y empezó a practicar el voleibol playa.

Fue la primera española en clasificarse para unos juegos olímpicos en esta modalidad deportiva, en Londres 2012, y ha sido, durante 5 años consecutivos, campeona de España Absoluta (2009-2013).

En su palmarés internacional hay que destacar la participación en los Juegos Olímpicos de Rio de Janeiro (2016), la medalla de plata en el campeonato de Europa (Klagenfurt, 2013), y dos medallas de bronce en los campeonatos de Europa celebrados en La Haya (2012) y Moscú (2019).

El pasado 21 de septiembre se clasificó para participar en los próxi-mos juegos olímpicos, que se celebrarán en Tokio, en 2020.

Por ello, como reconocimiento al esfuerzo, motivación y volun-tad de superación a lo largo de su carrera deportiva, a propuesta de la Comisión de Valoración para la concesión de la Medalla y Placa de la Generalitat al Mérito Deportivo, reunida el pasado 29 de septiembre,

DECRETO

Conceder la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo a Liliana Fernández Steiner.


XIMO PUIG I FERRER

La Llei 2/2011, de 22 de març, de la Generalitat, de l’esport i l’acti-vitat física de la Comunitat Valenciana, assenyala en l’article 3, com una de les línies generals d’actuació en el desenvolupament de la política esportiva de la Generalitat, el reconeixement i premi a les persones que s’hagen distingit en la pràctica, gestió i promoció de l’esport, mitjançant la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu.


Liliana Fernández Steiner va nàixer a Benidorm, on va estudiar i va començar a practicar el voleibol platja.

Va ser la primera espanyola a classificar-se per a uns jocs olímpics en aquesta modalitat esportiva, a Londres 2012, i ha sigut, durant 5 anys consecutius, campiona d’Espanya Absoluta (2009-2013).

En el seu palmarés internacional cal destacar la participació en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro (2016), la medalla de plata en el cam-pionat d’Europa (Klagenfurt, 2013), i dues medalles de bronze en els campionats d’Europa celebrats a la Haia (2012) i Moscou (2019).

El passat 21 de setembre es va classificar per a participar en els pròxims jocs olímpics, que se celebraran a Tòquio, en 2020.

Per això, com a reconeixement a l’esforç, motivació i voluntat de superació al llarg de la seua carrera esportiva, a proposta de la Comissió de Valoració per a la concessió de la Medalla i Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu, reunida el passat 29 de setembre,

DECRETE

Concedir la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu a Liliana Fernández Steiner.


XIMO PUIG I FERRER


DECRET 11/2019, de 7 d’octubre, del president de la Generalitat, pel qual concedeix la Medalla de la Genera-litat al Mèrit Esportiu, en la seua edició 2019, a Dolors Escamilla Pérez. [2019/9635]

DECRETO 11/2019, de 7 de octubre, del president de la Generalitat, por el que concede la Medalla de la Gene-ralitat al Mérito Deportivo, en su edición 2019, a Dolors Escamilla Pérez. [2019/9635]


El Decreto 120/2014, de 18 de julio, del Consell, regula la con-cesión de la Medalla y la Placa de la Generalitat al Mérito Deportivo, con el fin de premiar a aquellas personas o entidades merecedoras de la mencionada distinción.

Dolors Escamilla Pérez (Borbotó, València,1939) directora y ges-tora deportiva, cuenta con una dilatada y reconocida trayectoria en los clubes femeninos de la Comunitat Valenciana. Es un referente en la gestión deportiva y en la participación activa de la mujer en el deporte, destacando por su labor en los equipos Dorna Godella y Levante UD.

Siendo gerente del Dorna Godella, el club valenciano ganó la Euro-copa en los años 1992 y 1993, y el Campeonato del Mundo Interclubs en Brasil, en 1992, así como 6 ligas y 4 copas de España.

Dolors Escamilla ha sido durante años directora general del equipo femenino del Levante Unión Deportiva, que ha conquistado 4 ligas, 6 copas de la Reina y 2 Supercopas de España.

Por ello, como reconocimiento al esfuerzo y dedicación a lo largo de su carrera profesional y, especialmente, a su destacada contribución para la visibilización de la mujer en el ámbito deportivo, a propuesta de la Comisión de Valoración para la concesión de la Medalla y Placa de la Generalitat al Mérito Deportivo, reunida el pasado 29 de septiembre,

DECRETO

Conceder la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo a Dolors Escamilla Pérez.


XIMO PUIG I FERRER

La Llei 2/2011, de 22 de març, de la Generalitat, de l’Esport i l’Activitat Física de la Comunitat Valenciana, assenyala en l’article 3, com una de les línies generals d’actuació en el desenvolupament de la política esportiva de la Generalitat, el reconeixement i premi a les per-sones que s’hagen distingit en la pràctica, gestió i promoció de l’esport, mitjançant la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu.


Dolors Escamilla Pérez (Borbotó, València,1939) directora i gesto-ra esportiva, compta amb una dilatada i reconeguda trajectòria en els clubs femenins de la Comunitat Valenciana. És un referent en la gestió esportiva i en la participació activa de la dona en l’esport, i ha destacat per la seua labor en els equips Dorna Godella i Llevant UE.

Com a gerent del Dorna Godella, el club valencià va guanyar l’Eu-rocopa en els anys 1992 i 1993, i el Campionat del Món Interclubs al Brasil, en 1992, i també 6 lligues i 4 copes d’Espanya.

Dolors Escamilla ha sigut durant anys directora general de l’equip femení del Llevant Unió Esportiva, que ha conquistat 4 lligues, 6 copes de la Reina i 2 Supercopes d’Espanya.

Per això, com a reconeixement a l’esforç i dedicació al llarg de la seua carrera professional i, especialment, a la seua destacada contribu-ció per a la visibilització de la dona en l’àmbit esportiu, a proposta de la Comissió de Valoració per a la concessió de la Medalla i Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu, reunida el passat 29 de setembre,

DECRETE

Concedir la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu a Dolors Escamilla Pérez.


XIMO PUIG I FERRER


DECRET 12/2019, de 7 d’octubre, del president de la Generalitat, pel qual concedeix la Medalla de la Gene-ralitat al Mèrit Esportiu, en la seua edició 2019, a Diego Malonda Mestre, Malonda II. [2019/9636]

DECRETO 12/2019, de 7 de octubre, del president de la Generalitat, por el que concede la Medalla de la Gene-ralitat al Mérito Deportivo, en su edición 2019, a Diego Malonda Mestre, Malonda II.[2019/9636]


El Decreto 120/2014, de 18 de julio, del Consell, regula la con-cesión de la Medalla y la Placa de la Generalitat al Mérito Deportivo, con el fin de premiar aquellas personas o entidades merecedoras de la mencionada distinción.

Diego Malonda Mestre, nacido en Oliva en 1952, ha sido un depor-tista de referencia en la pelota valenciana. Conocido en el mundo de la pilota como Malonda II, comenzó a jugar en la calle, como los niños de su época, para después dar el paso a profesional, participando en las primeras competiciones profesionales de la modalidad de raspall.

Malonda II, del que se recuerda, especialmente, su gran saque en el juego y la capacidad de remontada, marcó toda una época en la evo-lución de esta modalidad de pilota. En 1986 fue finalista en el primer Individual y en 1988 ganó la quinta liga de raspall. Entre otros éxitos deportivos, en 1981, haciendo pareja con su hermano Malonda I, parti-cipó y ganó el desafío contra Genovés, que se acababa de retirar.

Por ello, como reconocimiento a los éxitos de su carrera deportiva, dedicada a la pilota valenciana en la modalidad de raspall, a propuesta de la Comisión de Valoración para la concesión de la Medalla y Placa de la Generalitat al Mérito Deportivo, reunida el pasado 29 de septiembre,

DECRETO

Conceder la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo a Diego Malonda Mestre, Malonda II.


XIMO PUIG I FERRER

La Llei 2/2011, de 22 de març, de la Generalitat, de l’Esport i l’Activitat Física de la Comunitat Valenciana, assenyala en l’article 3, com una de les línies generals d’actuació en el desenvolupament de la política esportiva de la Generalitat, el reconeixement i premi a les per-sones que s’hagen distingit en la pràctica, gestió i promoció de l’esport, mitjançant la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu.


Diego Malonda Mestre, nascut a Oliva en 1952, ha sigut un espor-tista de referència en la pilota valenciana. Conegut en el món de la pilota com Malonda II, va començar a jugar al carrer, com els xiquets de la seua època, per a després passar a professional, participant en les primeres competicions professionals de la modalitat de raspall.

Malonda II, del qual es recorda, especialment, el seu gran servei en el joc i la capacitat de remuntada, va marcar tota una època en l’evolu-ció d’aquesta modalitat de pilota. En 1986 va ser finalista en el primer Individual i en 1988 va guanyar la cinquena lliga de raspall. Entre altres èxits esportius, en 1981, fent parella amb el seu germà Malonda I, va participar i va guanyar el desafiament contra el Genovés, que s’acabava de retirar.

Per això, com a reconeixement als èxits de la seua carrera esportiva, dedicada a la pilota valenciana en la modalitat de raspall, a proposta de la Comissió de Valoració per a la concessió de la Medalla i Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu, reunida el passat 29 de setembre,

DECRETE

Concedir la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu a Diego Malonda Mestre, Malonda II.


XIMO PUIG I FERRER


DECRET 214/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Distinció de la Generalitat, a títol pòstum, a Leoncio Badía Navarro. [2019/9610]

DECRETO 214/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Distinción de la Generalitat, a título pós-tumo, a Leoncio Badía Navarro. [2019/9610]

El Consell, mediante el Decreto 177/2003, de 12 de septiembre, creó la Distinción de la Generalitat para reconocer la labor de aquellas personas físicas y jurídicas que, en el desarrollo de su actividad, hayan destacado por sus valores de convivencia, humanismo, compromiso con la solidaridad y ayuda a los otros.

Leoncio Badía Navarro nació en L’Eliana en 1905, pero su vida estuvo vinculada a Paterna, a donde se trasladó muy joven. Inició los estudios de Magisterio y, aunque no llegaría a terminarlos, su vocación docente le llevaría a enseñar a sus vecinos analfabetos a leer y escribir.

Participó en la Guerra Civil como voluntario en el bando republica-no. Tras el fin de la guerra fue sometido a juicio sumarísimo y condena-do a muerte, condena que no se llegó a ejecutar.

De regreso a casa, entre 1939 y 1945 –los años más duros de la represión de posguerra– tuvo que trabajar como enterrador en el cemen-terio, donde daría sepultura, en setenta fosas comunes, a más de dos mil personas fusiladas durante aquellos años en Paterna.

De forma clandestina, y a pesar de los riesgos que corría por ello, Leoncio Badía ayudaba como podía a las familias de los represaliados y les permitía ver por última vez a sus muertos y, cuando era posible, enterrarlos con dignidad, o trataba de facilitar la identificación de los cadáveres situando junto a ellos mensajes con sus nombres.

Tras perder el trabajo como enterrador, Leoncio Badía se retiraría al «exilio interior». Falleció en 1987, sin que sus esfuerzos por asistir a las familias de las víctimas fueran reconocidos, hasta que, veinticinco años más tarde, empezaron a excavarse las fosas comunes del cemen-terio de Paterna.

Por ello, como reconocimiento a su sentido de la humanidad y a su valor en las circunstancias más difíciles, y en recuerdo de una de las figuras más significativas de la memoria democrática en la Comunitat Valenciana, previa deliberación del Consell, en la reunión de 7 de octu-bre de 2019,

DECRETO

Conceder la Distinción de la Generalitat, a título póstumo, a Leon-cio Badía Navarro.



El Consell, mitjançant el Decret 177/2003, de 12 de setembre, va crear la Distinció de la Generalitat per a reconéixer la labor d’aquelles persones físiques i jurídiques que, en el desenvolupament de la seua activitat, hagen destacat pels seus valors de convivència, humanisme, compromís amb la solidaritat i ajuda als altres.

Leoncio Badía Navarro va nàixer a l’Eliana en 1905, però la seua vida va estar vinculada a Paterna, on es va traslladar molt jove. Va ini-ciar els estudis de Magisteri i, encara que no arribaria a acabar-los, la seua vocació docent el portaria a ensenyar als seus veïns analfabets a llegir i escriure.

Va participar en la Guerra Civil com a voluntari en el bàndol repu-blicà. Després de la fi de la guerra va ser sotmés a judici sumaríssim i condemnat a mort, condemna que no es va arribar a executar.

De retorn a casa, entre 1939 i 1945 –els anys més durs de la repres-sió de postguerra– hagué de treballar com a enterrador al cementeri, on donaria sepultura, en setanta fosses comunes, a més de dues mil perso-nes afusellades durant aquells anys a Paterna.

De forma clandestina, i malgrat els riscos que corria per això, Leon-cio Badía ajudava com podia les famílies dels represaliats i els permetia veure per última vegada els seus morts i, quan era possible, enterrar-los amb dignitat, o tractava de facilitar la identificació dels cadàvers situant al costat d’ells missatges amb els seus noms.

Després de perdre el treball com a enterrador, Leoncio Badía es retiraria a l’«exili interior». Va morir en 1987, sense que els seus esfor-ços per assistir les famílies de les víctimes foren reconeguts, fins que, vint-i-cinc anys més tard, van començar a excavar-se les fosses comunes del cementeri de Paterna.

Per això, com a reconeixement al seu sentit de la humanitat i al seu valor en les circumstàncies més difícils, i en record d’una de les figures més significatives de la memòria democràtica a la Comunitat Valenci-ana, prèvia la deliberació del Consell, en la reunió de 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir la Distinció de la Generalitat, a títol pòstum, a Leoncio Badía Navarro.




DECRET 215/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Distinció de la Generalitat, a títol pòstum, a Carme Miquel i Diego. [2019/9611]

DECRETO 215/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Distinción de la Generalitat, a título pós-tumo, a Carme Miquel i Diego. [2019/9611]


La escritora y profesora Carme Miquel, nacida en La Nucia, en 1945, y fallecida el pasado mes de junio, fue pionera en la introducción del valenciano en los centros de enseñanza.

Participó en la fundación de la Sección de Pedagogía de Lo Rat Penat en 1964, y en la creación de la Coordinadora de Alumnos, Padres y Profesores por la Enseñanza Pública en Valenciano en 1984, que daría lugar a la actual Federació Escola Valenciana, de la que Carme fue pre-sidenta de 1990 a 1994.

Coordinadora y profesora de Didáctica de los cursos de lingüísti-ca valenciana del Instituto de Ciencias de la Educación (ICE), de la Universitat de València, bajo la dirección de Manuel Sanchis Guarner, Carme Miquel también formó parte del equipo técnico del Plan experi-mental de la enseñanza del valenciano en el primer Consell preautonó-mico (1978-1980). El 15 de junio de 2016, a propuesta del Pleno de la Acadèmia Valenciana de la Llengua, fue nombrada académica de dicha institución.

Carme Miquel es autora de material didáctico y coautora de libros de texto para la enseñanza del valenciano, como Vola Topi, Milotxa y Micalet, y de una treintena de obras de literatura infantil, juvenil y para todos los públicos. Su novela Aigua en cistella fue reeditada más de diez veces y de la cual vendió cerca de 20.000 ejemplares.

En 1997 recibió el Premio Samaruc de los bibliotecarios valencia-nos; el de novela Ciutat d’Alzira, en 1998, y la distinción a su trayecto-ria en los Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, en 2016. La Fundación Bromera le ha otorgado, en 2019, el Premio al Fomento de la Lectura, y este mismo año ha recibido el Premio Isabel Ferrer por su trabajo para la educación en igualdad a lo largo de 39 años como docen-te en Tavernes de la Valldigna, Torrent, València y Alcàsser.

Por ello, como reconocimiento a su dedicación como docente, y al activismo cívico, lingüístico y pedagógico a lo largo de su vida, con-vencida de que ser maestra obliga a luchar por una sociedad diferente, previa deliberación del Consell, en la reunión del 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Distinción de la Generalitat, a título póstumo, a Carme Miquel i Diego.




L’escriptora i professora Carme Miquel, nascuda a la Nucia, en 1945, que va morir el mes de juny passat, va ser pionera en la introduc-ció del valencià en els centres d’ensenyament.

Va participar en la fundació de la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat en 1964, i en la creació de la Coordinadora d’Alumnes, Pares i Professors per l’Ensenyament Públic en Valencià en 1984, que donaria lloc a l’actual Federació Escola Valenciana, de la qual Carme va ser presidenta de 1990 a 1994.

Coordinadora i professora de Didàctica dels cursos de lingüística valenciana de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE), de la Univer-sitat de València, sota la direcció de Manuel Sanchis Guarner, Carme Miquel també va formar part de l’equip tècnic del Pla experimental de l’ensenyament del valencià en el primer Consell preautonòmic (1978-1980). El 15 de juny de 2016, a proposta del Ple de l’Acadèmia Valen-ciana de la Llengua, va ser nomenada acadèmica d’aquesta institució.

Carme Miquel és autora de material didàctic i coautora de llibres de text per a l’ensenyament del valencià, com Vola Topi, Milotxa i Mica-let, i d’una trentena d’obres de literatura infantil, juvenil i per a tots els públics. La seua novel·la Aigua en cistella va ser reeditada més de deu vegades i en va vendre prop de 20.000 exemplars.

En 1997 va rebre el Premi Samaruc dels bibliotecaris valencians; el de novel·la Ciutat d’Alzira, en 1998, i la distinció a la seua trajectòria en els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, en 2016. La Fun-dació Bromera li ha atorgat, en 2019, el Premi al Foment de la Lectura, i aquest mateix any ha rebut el Premi Isabel Ferrer pel seu treball per a l’educació en igualtat al llarg de 39 anys com a docent a Tavernes de la Valldigna, Torrent, València i Alcàsser.

Per això, com a reconeixement a la seua dedicació com a docent, i a l’activisme cívic, lingüístic i pedagògic al llarg de la seua vida, con-vençuda que ser mestra obliga a lluitar per una societat diferent, prèvia deliberació del Consell, en la reunió del 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir la Distinció de la Generalitat, a títol pòstum, a Carme Miquel i Diego.




DECRET 216/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Distinció de la Generalitat a Francisco Caba-nes Pastor, el Genovés. [2019/9612]

DECRETO 216/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Distinción de la Generalitat a Francisco Cabanes Pastor, el Genovés. [2019/9612]


El pilotari Francisco Cabanes Pastor, el Genovés, nacido en 1954 en la población del mismo nombre, es una de las cinco figuras del siglo XX en la modalidad de escala i corda, y como tal aparece en la galería de honor del Trinquet de Pelayo, de València.

La talla humana y deportiva del Genovés explica que la pilota valenciana pasara, durante sus años en activo, por el momento de mayor popularidad y, una vez retirado, su recuerdo haya sido un pilar sobre el que sustentarse.

Desde que en la infancia ganara sus primeros cinco duros contra un veterano local, hasta el 9 de julio de 1995, fecha en la que, frente a un rival al que doblaba la edad, protagonizó, en un trinquet de Sagunto abarrotado, la que se considera la mejor partida de todos los tiempos, su trayectoria está marcada por la admiración de todas las personas afi-cionadas a este deporte.

Con su hermano Pepe, fue campeón en los años 1978, 1979, 1981, 1983 y en 1989; en 1984 lo fue jugando como mitger.

Entre los reconocimientos recibidos destaca la Medalla de Oro de la Generalitat Valenciana al mérito deportivo, en 1991, y el Premio Vicent Ventura, en 2018. En su honor, el trinquet de la Universitat Politècnica de València, inaugurado el 25 de marzo de 2003, lleva el nombre de El Genovés.

Por ello, como reconocimiento a los éxitos de su carrera deportiva como pilotari, en la que demostró su espíritu luchador en cada golpe, para vencer incluso en la derrota, previa deliberación del Consell, en la reunión de 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Distinción de la Generalitat a Francisco Cabanes Pas-tor, el Genovés.



El Consell, mitjançant el Decret 177/2003, de 12 de setembre, va crear la Distinció de la Generalitat per a reconéixer la tasca d’aquelles persones físiques i jurídiques que, en el desenvolupament de la seua activitat, hagen destacat pels valors de convivència, humanisme, com-promís amb la solidaritat i ajuda als altres.

El pilotari Francisco Cabanes Pastor, el Genovés, nascut en 1954 en la població del mateix nom, és una de les cinc figures del segle XX en la modalitat d’escala i corda, i així apareix en la galeria d’honor del trinquet de Pelayo, de València.

La talla humana i esportiva del Genovés explica que la pilota valen-ciana passara, durant els seus anys en actiu, pel moment més gran de popularitat i, una vegada retirat, el seu record haja sigut un pilar sobre el qual sustentar-se.

Des que en la infància guanyara els seus primers cinc duros contra un veterà local, fins el 9 de juliol de 1995, data en què, enfront d’un rival al qual doblegava l’edat, va protagonitzar, en un trinquet de Sagunt abarrotat, la que es considera la millor partida de tots els temps, la seua trajectòria està marcada per l’admiració de totes les persones aficiona-des a aquest esport.

Amb el seu germà Pepe, va ser campió en els anys 1978, 1979, 1981, 1983 i en 1989; en 1984 ho va ser jugant com a mitger.

Entre els reconeixements rebuts destaca la Medalla d’Or de la Gene-ralitat Valenciana al mèrit esportiu, en 1991, i el Premi Vicent Ventura, en 2018. En el seu honor, el trinquet de la Universitat Politècnica de València, inaugurat el 25 de març de 2003, porta el nom del Genovés.

Per això, com a reconeixement als èxits de la seua carrera esportiva com a pilotari, en la qual va demostrar l’esperit lluitador en cada colp, per a véncer fins i tot en la derrota, prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir la Distinció de la Generalitat a Francisco Cabanes Pastor, el Genovés.




DECRET 217/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Distinció de la Generalitat a les institucions, entitats i organitzacions implicades en la resposta a la DANA de setembre de 2019. [2019/9613]

DECRETO 217/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Distinción de la Generalitat a las institu-ciones, entidades y organizaciones implicadas en la res-puesta a la DANA de septiembre de 2019. [2019/9613]


Entre los días 11 y 14 de septiembre, la Comunitat Valenciana se vio afectada por un temporal de lluvias de intensidad y extensión extraor-dinarias, acompañadas de fuertes vientos y fenómenos costeros, como consecuencia del fenómeno atmosférico conocido como «depresión aislada en niveles altos» (DANA).

Las lluvias torrenciales, que en muchos puntos llegaron a acumular más de 250 litros por metro cuadrado en menos de 24 horas, dieron lugar a inundaciones que produjeron la pérdida irreparable de vidas humanas, así como daños de enorme gravedad en todo tipo de bienes públicos y privados, viviendas, infraestructuras, instalaciones producti-vas, explotaciones agrícolas y ganaderas, vehículos, etc., que afectaron a miles de ciudadanos en más de sesenta municipios, principalmente en la comarca alicantina de la Vega Baja.

La intervención inmediata y coordinada de las diversas institucio-nes, entidades y organizaciones implicadas en la prevención de catás-trofes y la respuesta frente a las emergencias, permitió controlar y paliar el alcance de los daños, así como rescatar y albergar a la población más directamente afectada, con lo que se consiguió que los efectos de las inundaciones hayan sido incalculablemente inferiores a los que podría haber causado un fenómeno de esta magnitud.

Es preciso por ello dejar constancia de la abnegación y el esfuerzo realizado por todas las personas que intervinieron en las tareas de pro-tección de personas y bienes, de rescate, de limpieza y de recuperación de la normalidad en las localidades afectadas, y, muy especialmente, hay que reconocer y agradecer, por la competencia demostrada y por la eficacia de sus actuaciones, la labor realizada por las instituciones, entidades y organizaciones siguientes:

– La Unidad Militar de Emergencias (UME).– La Guardia Civil de la Sexta Zona.– El Cuerpo Nacional de Policía.– La Unidad del Cuerpo Nacional de Policía adscrita a la Comunitat

Valenciana.– Los cuerpos de policía local de los municipios afectados.– El Consorcio Provincial de Bomberos de Alicante.– El Servicio de Bomberos Forestales de la Generalitat.– La Cruz Roja Española.– Las agrupaciones de protección civil y voluntariado de protección

civil de la Comunitat Valenciana.Por ello, como reconocimiento del compromiso que han asumido con

los valores de solidaridad y de auxilio a las personas que se encuentran en situaciones de riesgo y emergencia, por la eficacia de su labor humanita-ria y por el inestimable servicio prestado a la Comunitat Valenciana con ocasión de las inundaciones catastróficas de septiembre de 2019, previa deliberación del Consell, en la reunión de 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Distinción de la Generalitat a la Unidad Militar de Emergencias (UME), a la Guardia Civil de la Sexta Zona, al Cuerpo Nacional de Policía, a la Unidad del Cuerpo Nacional de Policía ads-crita a la Comunitat Valenciana, a los cuerpos de policía local de los municipios afectados, al Consorcio Provincial de Bomberos de Alicante, al Servicio de Bomberos Forestales de la Generalitat, a la Cruz Roja Española y a las agrupaciones de protección civil y voluntariado de protección civil de la Comunitat Valenciana.




Entre els dies 11 i 14 de setembre, la Comunitat Valenciana es va veure afectada per un temporal de pluges d’intensitat i extensió extra-ordinàries, acompanyades de forts vents i fenòmens costaners, com a conseqüència del fenomen atmosfèric conegut com a «depressió aïllada en nivells alts» (DANA).

Les pluges torrencials, que en molts punts van arribar a acumular més de 250 litres per metre quadrat en menys de 24 hores, van donar lloc a inundacions que van produir la pèrdua irreparable de vides huma-nes, així com danys d’enorme gravetat en tota mena de béns públics i privats, habitatges, infraestructures, instal·lacions productives, explo-tacions agrícoles i ramaderes, vehicles, etc., que van afectar milers de ciutadans en més de seixanta municipis, principalment en la comarca alacantina del Baix Segura.

La intervenció immediata i coordinada de les diverses institucions, entitats i organitzacions implicades en la prevenció de catàstrofes i la resposta davant de les emergències, va permetre controlar i pal·liar l’abast dels danys, així com rescatar i allotjar la població més directa-ment afectada, amb la qual cosa es va aconseguir que els efectes de les inundacions hagen sigut incalculablement inferiors als que podria haver causat un fenomen d’aquesta magnitud.

Per això, cal deixar constància de l’abnegació i l’esforç realitzats per totes les persones que van intervindre en les tasques de protecció de persones i béns, de rescat, de neteja i de recuperació de la normalitat a les localitats afectades, i, molt especialment, cal reconéixer i agrair, per la competència demostrada i per l’eficàcia de les seues actuacions, la tasca realitzada per les institucions, entitats i organitzacions següents:

– La Unitat Militar d’Emergències (UME).– La Guàrdia Civil de la Sisena Zona.– El Cos Nacional de Policia.– La Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la Comunitat

Valenciana.– Els cossos de policia local dels municipis afectats.– El Consorci Provincial de Bombers d’Alacant.– El Servei de Bombers Forestals de la Generalitat.– La Creu Roja Espanyola.– Les agrupacions de protecció civil i voluntariat de protecció civil

de la Comunitat Valenciana.Per això, com a reconeixement del compromís que han assumit amb

els valors de solidaritat i d’auxili a les persones que es troben en situa-cions de risc i emergència, per l’eficàcia de la seua labor humanitària i per l’inestimable servei prestat a la Comunitat Valenciana en ocasió de les inundacions catastròfiques de setembre de 2019, prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir la Distinció de la Generalitat a la Unitat Militar d’Emer-gències (UME), a la Guàrdia Civil de la Sisena Zona, al Cos Nacional de Policia, a la Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la Comu-nitat Valenciana, als cossos de policia local dels municipis afectats, al Consorci Provincial de Bombers d’Alacant, al Servei de Bombers Forestals de la Generalitat, a la Creu Roja Espanyola i a les agrupaci-ons de protecció civil i voluntariat de protecció civil de la Comunitat Valenciana.




DECRET 218/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a Sol Picó Monllor. [2019/9614]

DECRETO 218/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural a Sol Picó Monllor. [2019/9614]

El Consell, mediante el Decreto 35/1986, de 10 de marzo, creó la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural para distinguir a las per-sonas físicas, entidades y colectivos que por sus méritos hayan contri-buido a destacar la aportación de la Comunitat Valenciana en cualquier ámbito de la cultura.

La bailarina y coreógrafa Sol Picó Monllor, nacida en Alcoy, dio sus primeros pasos como profesional con la compañía teatral La Cassola, de Alcoy, para crear después su propia compañía, Danza Robadura y, en 1993, la compañía que lleva su nombre. Entre 1990 y 2003 trabajó como intérprete y coreógrafa con Rayo Malayo Danza, Los Rinos y La Fura dels Baus.

Sol Picó ha recibido 10 premios Max, el Premio Nacional de Danza de Cataluña (2004), el Premio Ciudad de Barcelona, de Danza (2015) y el Premio Nacional de Danza, en 2016.

Muchos de sus espectáculos indagan en el universo femenino, desde Split Brides, en sus comienzos, hasta La mujer manca o Barbie-Supers-tar (2003), El llac de les mosques (2009) o La piel del huevo te lo da (2014).

En Memorias de una pulga (2012) reflexiona sobre la crisis y pro-pone una huida hacia delante, como reacción y esperanza; Halab (Alepo en árabe) es un homenaje a los que llegaron y a los que han muerto en el mar; One-hit wonders (2014) repasa sus 20 años de carrera y WW We Women (2015) plantea una mirada intercultural, a través de un proyecto colaborativo con otras artistas de distintas etnias y orígenes, que sirve de reflexión sobre el papel de la mujer.

Sol Picó es una artista generosa, que ha sabido tejer fértiles cola-boraciones con otros creadores: en Paella mixta (2004) se medía en un ring de boxeo con el bailaor Israel Galván, y en Lluna peluda (2005), contaba con las pianistas Mariona Sagarra y Uma Ysamat. El estreno de esta última producción sorprendió al público del Festival Temporada Alta, de Girona, porque Sol bailó embarazada de ocho meses.

Por ello, como reconocimiento a su talento para dar sentido a la creación artística, haciendo confluir en la danza contemporánea una línea hacia la abstracción y un vehículo de reivindicación, previa deli-beración del Consell, en la reunión de 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural a Sol Picó Monllor.



El Consell, mitjançant el Decret 35/1986, de 10 de març, va crear la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural per a distingir les persones físiques, entitats i col·lectius que pels seus mèrits hagen contribuït a destacar l’aportació de la Comunitat Valenciana en qualsevol àmbit de la cultura.

La ballarina i coreògrafa Sol Picó Monllor, nascuda a Alcoi, va fer els seus primers passos com a professional amb la companyia teatral La Cassola, d’Alcoi, per a crear després la seua pròpia companyia, Danza Robadura i, en 1993, la companyia que porta el seu nom. Entre 1990 i 2003 va treballar com a intèrpret i coreògrafa amb Rayo Malayo Danza, Los Rinos i La Fura dels Baus.

Sol Picó ha rebut 10 premis Max, el Premi Nacional de Dansa de Catalunya (2004), el Premi Ciutat de Barcelona, de Dansa (2015) i el Premi Nacional de Dansa, en 2016.

Molts dels seus espectacles indaguen en l’univers femení, des d’Split Brides, en els seus començaments, fins a La mujer manca o Barbie-Superstar (2003), El llac de les mosques (2009) o La piel del huevo te lo da (2014).

En Memorias de una pulga (2012) reflexiona sobre la crisi i pro-posa una fugida cap avant, com a reacció i esperança; Halab (Alep en àrab) és un homenatge als qui van arribar i als qui han mort en el mar; One-hit wonders (2014) repassa els seus 20 anys de carrera i WW We Women (2015) planteja una mirada intercultural, a través d’un projecte col·laboratiu amb altres artistes de diferents ètnies i orígens, que serveix de reflexió sobre el paper de la dona.

Sol Picó és una artista generosa, que ha sabut teixir fèrtils col·labo-racions amb altres creadors: en Paella mixta (2004) es mesurava en un ring de boxa amb el ballador Israel Galván, i en Lluna peluda (2005), comptava amb les pianistes Mariona Sagarra i Uma Ysamat. L’estrena d’aquesta última producció va sorprendre el públic del Festival Tempo-rada Alta, de Girona, perquè Sol va ballar embarassada de huit mesos.

Per això, com a reconeixement al seu talent per a donar sentit a la creació artística, fent confluir en la dansa contemporània una línia cap a l’abstracció i un vehicle de reivindicació, prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a Sol Picó Monllor.




DECRET 219/2019, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual concedeix la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a Ana Peñas. [2019/9615]

DECRETO 219/2019, de 7 de octubre, del Consell, por el que concede la Distinción de la Generalitat al Mérito Cul-tural a Ana Peñas. [2019/9615]


Ana Peñas Chumillas, nacida en València, es la primera mujer que ha ganado el Premio Nacional del Cómic en España, en 2018.

Diplomada en Diseño Industrial y graduada en Bellas Artes en la Universitat Politécnica de València, fue seleccionada en 2015 para rea-lizar una residencia artística en Oporto. También ha realizado residen-cias artísticas en la Feria de Ilustración de Madrid, Ilustrísima, y en el festival de autoedición de València, Tenderete, con varios proyectos de autoedición.

Ha realizado exposiciones individuales en la Ó! Galeria, de Lisboa, en Estudio 64 y Pepita Lumier, de València. También ha participado en varias exposiciones colectivas en València, con los proyectos Refugio Ilustrado y AnArco.

Como ilustradora, ha trabajado para la revista Pikara Magazine y colaborado con el proyecto sonográfico Hits With Tits y la plataforma CIES NO.

Entre su obra gráfica como ilustradora destaca Mexique, que relata el viaje en barco de cientos de niños y niñas del exilio español a Méxi-co, y En Transición, que ilustra ese periodo de nuestra historia reciente desde la mirada de la gente corriente. En 2018, con su novela gráfica Estamos todas bien, Ana Peñas rinde tributo a sus abuelas –Maruja y Herminia– y, en general, a las mujeres de la posguerra, que consagraron su vida a sacar adelante la de los suyos.

Además del Premio Nacional del Cómic, Ana Peñas ha recibido el Premio Internacional de Novela Gráfica Fnac-Salamandra Graphic, en 2016, y la mención especial en Iberoamérica Ilustra 2015, con la serie Viaje al interior. En 2016 ganó el VII Catálogo Iberoamericano Ilustra con Buscando un sitio, y en 2018 fue galardonada con el premio Autora Revelación Nacional, del Salón del Cómic de Barcelona.

Por ello, como reconocimiento a su sensibilidad artística para recu-perar la memoria de las pequeñas cosas, dando rostro y voz a las per-sonas que vivieron como personajes silenciados de la historia, previa deliberación del Consell, previa deliberación del Consell, en la reunión de 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural a Ana Peñas.




Ana Peñas Chumillas, nascuda a València, és la primera dona que ha guanyat el Premi Nacional del Còmic a Espanya, en 2018.

Diplomada en Disseny Industrial i graduada en Belles Arts en la Universitat Politècnica de València, va ser seleccionada en 2015 per a realitzar una residència artística a Porto. També ha realitzat residèn-cies artístiques en la Fira d’Il·lustració de Madrid, Ilustrísima, i en el festival d’autoedició de València, Tenderete, amb diversos projectes d’autoedició.

Ha realitzat exposicions individuals en l’Ó! Galeria, de Lisboa, en Estudio 64 i Pepita Lumier, de València. També ha participat en diverses exposicions col·lectives a València, amb els projectes Refugio Ilustrado i AnArco.

Com a il·lustradora, ha treballat per a la revista Pikara Magazine i col·laborat amb el projecte sonogràfic Hits With Tits i la plataforma CIES NO.

Entre la seua obra gràfica com a il·lustradora destaca Mexique, que relata el viatge amb vaixell de centenars de xiquets i xiquetes de l’exili espanyol a Mèxic, i En Transición, que il·lustra aquest període de la nostra història recent des de la mirada de la gent corrent. En 2018, amb la seua novel·la gràfica Estamos todas bien, Ana Peñas ret tribut a les seues àvies –Maruja i Herminia– i, en general, a les dones de la post-guerra, que van consagrar la seua vida a tirar avant la dels seus.

A més del Premi Nacional del Còmic, Ana Peñas ha rebut el Premi Internacional de Novel·la Gràfica Fnac-Salamandra Graphic, en 2016, i l’esment especial en Iberoamèrica Ilustra 2015, amb la sèrie Viaje al interior. En 2016 va guanyar el VII Catàleg Iberoamericà Ilustra amb Buscando un sitio, i en 2018 va ser guardonada amb el premi Autora Revelació Nacional, del Saló del Còmic de Barcelona.

Per això, com a reconeixement a la seua sensibilitat artística per a recuperar la memòria de les xicotetes coses, donant rostre i veu a les persones que van viure com a personatges silenciats de la història, prè-via deliberació del Consell, en la reunió de 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a Ana Peñas.




DECRET 220/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a Mamen García. [2019/9616]

DECRETO 220/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural a Mamen García. [2019/9616]


Mamen García Martín, nacida en Ontinyent, lleva demostrando su talento, desde los años setenta, en el teatro, la música y la televisión. Este último medio le ha deparado notable popularidad en series como Cuéntame, Escenas de matrimonio o Señoras del (h)AMPA.

En los años setenta formó parte de Dúo Aries, y en la década de los ochenta cantaba en la orquesta Patxinger Z. Además, ha publicado tres álbumes en solitario: Y yo también a ti (1987), Marzo (1997) y El cofrecito (2012).

En el teatro, ha formado parte del reparto de Crisis de identidad, El diluvio que viene, Terapias, Norine, El hombre de La Mancha, Memory: de Hollywood a Broadway, Alarmas y excursiones y Zorba el griego, entre otros espectáculos. En la actualidad integra el elenco del musical Billy Elliot.

Como actriz de teatro y comedia musical, ha merecido en dos oca-siones el premio de interpretación en los Premios de las Artes Escénicas de la Generalitat Valenciana: en 2000, a la mejor actriz, por su papel de Leonor en Naturaleza y propósito del universo, y en 2006, a la mejor actriz de reparto, por la psiquiatra Berta Bornikoff en Terapias. En el 2009 recibió el Premio Berlanga a la Trayectoria Profesional; en 2015, el Premio Narcís otorgado por el Sindicato de Actores y Actrices Pro-fesionales Valencianos (AAPV), y el pasado año, el Premio de Teatro Musical BroadwayWorld Spain, como mejor actriz de reparto.

Por ello, como reconocimiento a su talento para interpretar papeles y escribir canciones bajo la inspiración de lo que nos conmueve, previa deliberación del Consell, en la reunión de 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural a Mamen García.




Mamen García Martín, nascuda a Ontinyent, ha demostrat el seu talent, des dels anys setanta, en el teatre, la música i la televisió. Aquest últim mitjà li ha oferit notable popularitat en sèries com ara Cuéntame, Escenas de matrimonio o Señoras del (h)AMPA.

En els anys setanta va formar part de Duo Àries, i en la dècada dels huitanta cantava en l’orquestra Patxinger Z. A més, ha publicat tres àlbums en solitari: Y yo también a ti (1987), Marzo (1997) i El cofrecito (2012).

En el teatre, ha format part del repartiment de Crisi d’identitat, El diluvio que viene, Teràpies, Norine, El hombre de La Mancha, Memory: de Hollywood a Broadway, Alarmas y excursiones i Zorba el griego, entre altres espectacles. En l’actualitat integra l’elenc del musical Billy Elliot.

Com a actriu de teatre i comèdia musical, ha merescut en dues ocasions el premi d’interpretació en els Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana: en 2000, a la millor actriu, pel seu paper de Leonor en Naturalesa i propòsit de l’univers, i en 2006, a la millor actriu de repartiment, per la psiquiatra Berta Bornikoff en Teràpies. En el 2009 va rebre el Premi Berlanga a la Trajectòria Professional; en 2015, el Premi Narcís, atorgat pel Sindicat d’Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV), i l’any passat, el Premi de Teatre Musical BroadwayWorld Spain, com a millor actriu de repartiment.

Per això, com a reconeixement al seu talent per a interpretar papers i escriure cançons sota la inspiració del que ens commou, prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a Mamen García.




DECRET 221/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a Miguel Calatayud Cerdán. [2019/9617]

DECRETO 221/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural a Miguel Calatayud Cerdán. [2019/9617]


Miguel Calatayud Cerdán, nacido en Aspe, inició sus estudios en la Escuela de Artes Aplicadas de Murcia, ciudad en la que residía, y los concluyó en València, en la Escuela Superior de Bellas Artes de San Carlos.

Comenzó su carrera como ilustrador en los años setenta, realizando para la revista Trinca las series Peter Petrake y Los doce trabajos de Hércules.

Posteriormente, ilustró los cromos del álbum Dos leyendas de Béc-quer, para el Club Juvenil del Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Sevilla, así como numerosas obras de literatura infantil. Con El pie frito ganó, en 1998, el premio a la mejor obra de autor español, del Salón del Cómic de Barcelona. Miguel Calatayud ha sido director de arte de la colección de álbumes ilustrados Diálogo infantil, de la Editorial Diálo-go, y comisario de las exposiciones Animales en su tinta y Originales para cinco rondallas, en el marco del II Salón del Libro Infantil Ilustra-do Ciudad de Alicante.

Ha obtenido los premios más prestigiosos en el sector, como el Lazarillo de ilustración (1974), y tres veces el Nacional de Ilustración: en 1989, por Una de indios y otras historias; en 1992, por Libro de las M’Alicias, y en 2009, por el conjunto de su obra. En el año 2000 fue candidato español al Premio Hans Christian Andersen.

Por ello, como reconocimiento a su mirada privilegiada como ilus-trador y dibujante de cómics, creador de un discurso plástico medite-rráneo, geométrico y surrealista, previa deliberación del Consell, en la reunión de 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural a Miguel Calatayud Cerdán.




Miguel Calatayud Cerdán, nascut a Aspe, va iniciar els estudis a l’Escola d’Arts Aplicades de Múrcia, ciutat en la qual residia, i els va concloure a València, a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles.

Va començar la carrera com a il·lustrador en els anys setanta, realit-zant per a la revista Trinca les sèries Peter Petrake i Los doce trabajos de Hércules.

Posteriorment, va il·lustrar els cromos de l’àlbum Dos leyendas de Bécquer, per al Club Juvenil del Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Sevilla, així com nombroses obres de literatura infantil. Amb El pie frito va guanyar, en 1998, el premi a la millor obra d’autor espanyol, del Saló del Còmic de Barcelona. Miguel Calatayud ha sigut director d’art de la col·lecció d’àlbums il·lustrats Diálogo infantil, de l’Editorial Diálogo, i comissari de les exposicions Animales en su tinta i Originales para cinco rondallas, en el marc del II Saló del Llibre Infantil Il·lustrat Ciutat d’Alacant.

Ha obtingut els premis més prestigiosos en el sector, com el Laza-rillo d’il·lustració (1974), i tres vegades el Nacional d’Il·lustració: en 1989, per Una de indios y otras historias; en 1992, per Libro de las M’Alicias, i en 2009, pel conjunt de la seua obra. L’any 2000 va ser candidat espanyol al Premi Hans Christian Andersen.

Per això, com a reconeixement a la seua mirada privilegiada com a il·lustrador i dibuixant de còmics, creador d’un discurs plàstic mediter-rani, geomètric i surrealista, prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a Miguel Calatayud Cerdán.




DECRET 222/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a Llorenç Giménez Tarazona. [2019/9618]

DECRETO 222/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural a Llorenç Giménez Tarazona. [2019/9618]


Llorenç Giménez Tarazona, nacido en Alfafar en 1954, comenzó su andadura como maestro en la escuela La Gavina, uno de los centros pioneros en la enseñanza en valenciano, y continuó en la escuela pública de Llaurí.

Fue colaborador en Ràdio 9, en el programa Comarca a comarca y en el programa infantil Sambòrik, de Canal 9.

Como cuentacuentos, contribuyó a recuperar la figura del rondaller en la Comunitat Valenciana y recorrió la mayor parte de los pueblos de nuestro territorio, llegando también a Cataluña, Baleares y Alguer.

Entre su obra escrita destaca Més contes, per favor (2014), Els acu-dits de Llorenç (2003), El secret de les cinc llegendes (2001), Les ende-vinalles de Llorenç (1997) i El fantasma dels ulls blaus (1996).

Llorenç Giménez recibió el Premio Empar de Lanuza, de literatura infantil; el de la Crítica Serra d’Or, de literatura infantil y juvenil, y el de la Associació de Biblioteques Valencianes.

Por ello, como reconocimiento a su sensibilidad e ingenio para hacer magia con las palabras, dejando con la boca abierta a niños, niñas y mayores, que gozaron del privilegio de escucharlo, previa delibera-ción del Consell, en la reunión de 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural, a título póstumo, a Llorenç Giménez Tarazona.




Llorenç Giménez Tarazona, nascut a Alfafar en 1954, va començar la seua trajectòria com a mestre a l’escola La Gavina, un dels centres pioners en l’ensenyament en valencià, i va continuar en l’escola pública de Llaurí.

Va ser col·laborador en Ràdio 9, en el programa Comarca a comar-ca i en el programa infantil Sambòrik, de Canal 9.

Com a contacontes, va contribuir a recuperar la figura del rondaller a la Comunitat Valenciana i va recórrer la major part dels pobles del nostre territori, arribant també a Catalunya, Balears i l’Alguer.

Entre la seua obra escrita destaca Més contes, per favor (2014), Els acudits de Llorenç (2003), El secret de les cinc llegendes (2001), Les endevinalles de Llorenç (1997) i El fantasma dels ulls blaus (1996).

Llorenç Giménez va rebre el Premi Empar de Lanuza, de literatura infantil; el de la Crítica Serra d’Or, de literatura infantil i juvenil, i el de l’Associació de Biblioteques Valencianes.

Per això, com a reconeixement a la seua sensibilitat i enginy per a fer màgia amb les paraules, deixant bocabadats xiquets, xiquetes i majors, que van gaudir del privilegi d’escoltar-lo, prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural, a títol pòs-tum, a Llorenç Giménez Tarazona.




DECRET 223/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a Escuelas de Artesanos Fundación de la Comunitat Valen-ciana. [2019/9619]

DECRETO 223/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural a Escuelas de Artesanos Fundación de la Comu-nitat Valenciana. [2019/9619]


El centro educativo Escuelas de Artesanos, de València, es una ins-titución fundada en el año 1868, promovida por la burguesía local de la época con la finalidad de ofrecer y fomentar, gratuitamente, la enseñan-za práctica de las artes y oficios.

De entre los más de 200.000 jóvenes que desde entonces se han formado en sus aulas destacan el periodista Félix Azzati, el escultor Silvestre de Edeta y los pintores José Segrelles, Cecilio Plá, Enrique García Carrilero, Amadeo Roca y, el más universal de todos ellos, Joa-quín Sorolla, que a los trece años ingresó en las clases nocturnas de las Escuelas de Artesanos para aprender los fundamentos del dibujo.

En el año 2007, la institución se convirtió en una fundación, actual entidad titular del centro docente privado, concertado y laico que recien-temente ha celebrado su 150 aniversario. Fiel al lema con el que se ini-ció este proyecto educativo, Escuelas de Artesanos, de València, sigue favoreciendo la igualdad de oportunidades, la atención a la diversidad y la ayuda a escolares con dificultades de aprendizaje.

Por ello, como reconocimiento al esfuerzo de docentes, alumnos y alumnas que a lo largo de 150 años han contribuido al prestigio del centro Escuelas de Artesanos, de València, con la convicción de que la educación no es tanto preparar para la vida, como la vida misma, previa deliberación del Consell, en la reunión de 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural a Escue-las de Artesanos Fundación de la Comunitat Valenciana.




El centre educatiu Escuelas de Artesanos, de València, és una ins-titució fundada l’any 1868, promoguda per la burgesia local de l’època amb la finalitat d’oferir i fomentar, gratuïtament, l’ensenyament pràctic de les arts i oficis.

Dels més de 200.000 joves que des de llavors s’han format a les seues aules destaquen el periodista Félix Azzati, l’escultor Silvestre de Edeta i els pintors José Segrelles, Cecilio Plá, Enrique García Carrilero, Amadeo Roca i, el més universal de tots, Joaquín Sorolla, que amb tret-ze anys va ingressar en les classes nocturnes d’Escuelas de Artesanos per a aprendre els fonaments del dibuix.

L’any 2007, la institució es va convertir en una fundació, actual entitat titular del centre docent privat, concertat i laic que recentment ha celebrat el seu 150 aniversari. Fidel al lema amb el qual es va iniciar aquest projecte educatiu, Escuelas de Artesanos, de València, continua afavorint la igualtat d’oportunitats, l’atenció a la diversitat i l’ajuda a escolars amb dificultats d’aprenentatge.

Per això, com a reconeixement a l’esforç de docents i alumnes que al llarg de 150 anys han contribuït al prestigi del centre Escuelas de Artesanos, de València, amb la convicció que l’educació no és tant pre-parar per a la vida, com la vida mateix, prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a Escuelas de Artesanos Fundación de la Comunitat Valenciana.




DECRET 224/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a l’Institut d’Ensenyament Secundari Lluís Vives. [2019/9620]

DECRETO 224/2019, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural al Instituto de Enseñanza Secundaria Lluís Vives. [2019/9620]


El Instituto de Enseñanza Secundaria Lluís Vives, decano de los ins-titutos valencianos, es un centro de enseñanza emblemático en el que se formaron, entre otros, los escritores Vicente Blasco Ibáñez y Max Aub, o el arquitecto Demetrio Ribes, quien construiría la Estación del Norte a pocos metros del instituto. Actuó, desde sus orígenes, como un centro de investigación y de cultura, para destacar, especialmente, en el campo de la Historia Natural desde comienzos del siglo XX.

Su historia arranca en el siglo XVI, cuando la Compañía de Jesús autorizó la construcción del primer colegio de jesuitas en España, que se llevó a cabo entre 1552 y 1566, con la colaboración del arzobispado de València.

Con la expulsión de la Orden de los Jesuitas, en 1767, y la desa-mortización de Mendizábal, en 1835, el edificio permanece abandonado durante diez años, hasta que pasa a depender de la Universidad. En 1862 comienza a funcionar como Colegio de Internos de San Pablo y, poste-riormente, como Instituto Provincial de Segunda Enseñanza.

Será en 1930 cuando el edificio pase a ser Instituto Nacional de Enseñanza Media Luis Vives.

En febrero de 2012, los alumnos y las alumnas del Instituto Lluís Vives de Valencia protagonizaron las protestas estudiantiles por los recortes presupuestarios en la enseñanza pública, en la llamada «Prima-vera valenciana». La acción policial que siguió a las manifestaciones despertó las protestas de organizaciones estudiantiles, de asociaciones de padres y madres de alumnos, de partidos políticos, y de organizacio-nes internacionales.

Por ello, como reconocimiento al esfuerzo de docentes, alumnos y alumnas que han contribuido al prestigio del Instituto de Enseñanza Secundaria Lluís Vives, con la convicción de que la educación no es tanto preparar para la vida, como la vida misma, previa deliberación del Consell, previa deliberación del Consell, en la reunión de 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural al Insti-tuto de Enseñanza Secundaria Lluís Vives.




L’Institut d’Ensenyament Secundari Lluís Vives, degà dels instituts valencians, és un centre d’ensenyament emblemàtic en el qual es van formar, entre altres, els escriptors Vicente Blasco Ibáñez i Max Aub, o l’arquitecte Demetrio Ribes, qui construiria l’Estació del Nord a pocs metres de l’institut. Va actuar, des dels seus orígens, com un centre d’investigació i de cultura, per a destacar, especialment, en el camp de la Història Natural des de començaments del segle XX.

La seua història arranca en el segle XVI, quan la Companyia de Jesús va autoritzar la construcció del primer col·legi de jesuïtes a Espa-nya, que es va dur a terme entre 1552 i 1566, amb la col·laboració de l’arquebisbat de València.

Amb l’expulsió de l’Orde dels Jesuïtes, en 1767, i la desamortit-zació de Mendizábal, en 1835, l’edifici roman abandonat durant deu anys, fins que passa a dependre de la Universitat. En 1862 comença a funcionar com a Col·legi d’Interns de Sant Pau i, posteriorment, com a Institut Provincial de Segon Ensenyament.

Serà en 1930 quan l’edifici passe a ser Institut Nacional d’Ensenya-ment Mitjà Lluís Vives.

El febrer de 2012, els i les alumnes de l’Institut Lluís Vives de València van protagonitzar les protestes estudiantils per les retallades pressupostàries en l’ensenyament públic, en l’anomenada «Primave-ra valenciana». L’acció policial que va seguir a les manifestacions va despertar les protestes d’organitzacions estudiantils, d’associacions de pares i mares d’alumnes, de partits polítics, i d’organitzacions interna-cionals.

Per això, com a reconeixement a l’esforç de docents i alumnes que han contribuït al prestigi de l’Institut d’Ensenyament Secundari Lluís Vives, amb la convicció que l’educació no és tant preparar per a la vida, com la vida mateix, prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a l’Institut d’Ensenyament Secundari Lluís Vives.




DECRET 225/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Distinció de la Generalitat al Mèrit Científic a María José Sanz Sánchez. [2019/9621]

DECRETO 225/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Distinción de la Generalitat al Mérito Científico a María José Sanz Sánchez. [2019/9621]

El Decreto 152/2010, de 1 de octubre, del Consell, creó la Dis-tinción de la Generalitat al Mérito Científico, para reconocer la labor, conducta y trayectoria de todas aquellas personas y entidades compro-metidas con la investigación y la ciencia en la Comunitat Valenciana.

María José Sanz Sánchez, nacida en València en 1963, es una bió-loga especialista en los efectos de la contaminación atmosférica sobre la vegetación, la ecofisiología, la dinámica y química atmosférica, los ciclos del nitrógeno y del carbono, los gases de efecto invernadero, y las bases científicas del cambio climático, así como las políticas y medidas asociadas al mismo.

Obtuvo su licenciatura en Biología por la Universitat de València en 1985, donde se doctoró en el año 1991, ampliando posteriormente sus estudios en Estados Unidos.

Entre 1992 y 2011 ha tenido una destacada colaboración con el Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo (CEAM), funda-ción pública de la Generalitat dedicada a la investigación, desarrollo e innovación tecnológica para la mejora del medio ambiente en el ámbito mediterráneo, donde ha participado en el desarrollo de un centenar de proyectos relacionados con la contaminación atmosférica y el cambio climático.

Entre 2001 y 2006 ha sido miembro de la delegación española en el Panel Intergubernamental para el Cambio Climático (IPCC) y, como integrante de este, recibió el Premio Nobel de la Paz en 2007. Desde ese año hasta 2011 ha colaborado con la UNFCCC (United Nations Framework Convention on Climate Change), cuyo objetivo es conseguir la estabilización de las concentraciones de gases de efecto invernadero en la atmósfera y reforzar la conciencia cívica en torno a esta cuestión, y entre los años 2012 y 2015 ha sido coordinadora del programa de reducción de las emisiones derivada de la deforestación y degradación de los bosques (REDD+) de la Organización de Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura (FAO). Desde 2016 es directora científica del Centro Vasco para el Cambio Climático (BC3).

Autora de cerca de 350 publicaciones científicas, además de haber ejercido la docencia en la Universitat de València, también ha colabo-rado, en el marco de su especialidad científica, con otras instituciones como el Banco Mundial, la Comisión Europea, la Agencia de Protección Ambiental de Estados Unidos y el Ministerio de Ciencia y Tecnología.

Por ello, como reconocimiento de su amplia trayectoria científica e investigadora, y por su contribución al conocimiento, la comprensión y la lucha contra el cambio climático y la contaminación atmosférica, previa deliberación del Consell, en la reunión de 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Distinción de la Generalitat al Mérito Científico a María José Sanz Sánchez.



El Decret 152/2010, d’1 d’octubre, del Consell, va crear la Distinció de la Generalitat al Mèrit Científic, per a reconéixer la tasca, conducta i trajectòria de totes aquelles persones i entitats compromeses amb la investigació i la ciència a la Comunitat Valenciana.

María José Sanz Sánchez, nascuda a València en 1963, és una biò-loga especialista en els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la vegetació, l’ecofisiologia, la dinàmica i química atmosfèrica, els cicles del nitrogen i del carboni, els gasos d’efecte d’hivernacle, i les bases científiques del canvi climàtic, així com les polítiques i mesures asso-ciades a aquest.

Va obtindre la seua llicenciatura en Biologia per la Universitat de València en 1985, on es va doctorar l’any 1991, ampliant posteriorment els seus estudis als Estats Units.

Entre 1992 i 2011 ha tingut una destacada col·laboració amb el Cen-tre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), fundació pública de la Generalitat dedicada a la investigació, desenvolupament i innovació tecnològica per a la millora del medi ambient en l’àmbit mediterrani, on ha participat en el desenvolupament d’un centenar de projectes relacio-nats amb la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic.

Entre 2001 i 2006 ha sigut membre de la delegació espanyola en el Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic (IPCC) i, com a integrant d’aquest, va rebre el Premi Nobel de la Pau en 2007. Des d’aquest any fins a 2011 ha col·laborat amb l’UNFCCC (United Nations Framework Convention on Climate Change), l’objectiu de la qual és aconseguir l’estabilització de les concentracions de gasos d’efecte d’hi-vernacle en l’atmosfera i reforçar la consciència cívica entorn d’aquesta qüestió, i entre els anys 2012 i 2015 ha sigut coordinadora del programa de reducció de les emissions derivada de la desforestació i degradació dels boscos (REDD+) de l’Organització de Nacions Unides per a l’Ali-mentació i l’Agricultura (FAO). Des de 2016 és directora científica del Centre Basc per al Canvi Climàtic (BC3).

Autora de prop de 350 publicacions científiques, a més d’haver-hi exercit la docència en la Universitat de València, també ha col·laborat, en el marc de la seua especialitat científica, amb altres institucions com el Banc Mundial, la Comissió Europea, l’Agència de Protecció Ambien-tal dels Estats Units i el Ministeri de Ciència i Tecnologia.

Per això, com a reconeixement de la seua àmplia trajectòria cien-tífica i investigadora, i per la seua contribució al coneixement, la com-prensió i la lluita contra el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica, prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir la Distinció de la Generalitat al Mèrit Científic a María José Sanz Sánchez.




DECRET 226/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Distinció de la Generalitat al Mèrit Científic a Aurelia Bustos Moreno. [2019/9622]

DECRETO 226/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Distinción de la Generalitat al Mérito Científico a Aurelia Bustos Moreno. [2019/9622]

El Decreto 152/2010, de 1 de octubre, del Consell, creó la Dis-tinción de la Generalitat al Mérito Científico, para reconocer la labor, conducta y trayectoria de todas aquellas personas y entidades compro-metidas con la investigación y la ciencia en la Comunitat Valenciana.

Aurelia Bustos Moreno, nacida en Alicante hace 45 años, es una investigadora oncológica experta en la aplicación de los métodos de la inteligencia artificial a la lucha contra el cáncer.

Licenciada en Medicina por la Universidad Miguel Hernández de Elche, Aurelia Bustos realizó el MIR en la especialidad de Oncolo-gía. Su experiencia clínica y como investigadora en ensayos clínicos sobre cáncer le llevó a ampliar su área de conocimientos a la ingeniería informática, con el objetivo de impulsar nuevas vías de desarrollo de la investigación en ese ámbito.

Tras obtener el título de Ingeniería Informática con el segundo premio nacional al mejor expediente académico en dicha especialidad, compaginando los estudios con su trabajo como médica, se ha dedicado a diversos proyectos en los que combina su trayectoria profesional como médica junto con su experiencia en informática biomédica. Entre ellos, destaca la creación de Medbravo, una organización que desarrolla la tecnología y la infraestructura para clínicas y pacientes, centrada en la aplicación de los métodos de inteligencia artificial a la investigación en cáncer.

Medbravo fue seleccionada de entre más de 300 start-up europeas en e-Health, y quedó en 2016 entre las cinco primeras finalistas en el programa Future internet Challenge on e-Health (FICHE) promovido por la Comisión Europea.

El pasado mes de junio, Aurelia Bustos recibió la Orden al Mérito Civil, y recientemente ha leído su tesis doctoral en el Instituto Uni-versitario de Investigación Informática de la Universidad de Alicante, sobre la obtención de conocimiento médico, empleando técnicas de inteligencia artificial, a partir de ensayos clínicos de cáncer e informes de exploraciones con rayos X.

Por ello, como reconocimiento de su importante labor en el ámbito de la investigación médica y de sus esfuerzos por aplicar las tecnologías más avanzadas a la lucha contra el cáncer, previa deliberación del Con-sell, en la reunión de 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Distinción de la Generalitat al Mérito Científico a Aurelia Bustos Moreno.



El Decret 152/2010, d’1 d’octubre, del Consell, va crear la Dis-tinció de la Generalitat al Mèrit Científic, per a reconéixer la labor, conducta i trajectòria de totes aquelles persones i entitats compromeses amb la investigació i la ciència a la Comunitat Valenciana.

Aurelia Bustos Moreno, nascuda a Alacant fa 45 anys, és una inves-tigadora oncològica experta en l’aplicació dels mètodes de la intel·li-gència artificial a la lluita contra el càncer.

Llicenciada en Medicina per la Universitat Miguel Hernández d’Elx, Aurelia Bustos va realitzar el MIR en l’especialitat d’Oncolo-gia. La seua experiència clínica i com a investigadora en assajos clínics sobre càncer la va portar a ampliar la seua àrea de coneixements a l’en-ginyeria informàtica, amb l’objectiu d’impulsar noves vies de desenvo-lupament de la investigació en aquest àmbit.

Després d’obtindre el títol d’Enginyeria Informàtica amb el segon premi nacional al millor expedient acadèmic en aquesta especialitat, compaginant els estudis amb el seu treball com a metgessa, s’ha dedicat a diversos projectes en els quals combina la seua trajectòria professi-onal com a metgessa amb la seua experiència en informàtica biomè-dica. Entre ells, destaca la creació de Medbravo, una organització que desenvolupa la tecnologia i la infraestructura per a clíniques i pacients, centrada en l’aplicació dels mètodes d’intel·ligència artificial a la inves-tigació en càncer.

Medbravo va ser seleccionada entre més de 300 start-up europees en e-Health, i va quedar en 2016 entre les cinc primeres finalistes en el programa Future internet Challenge on e-Health (FICHE) promogut per la Comissió Europea.

El mes de juny passat, Aurelia Bustos va rebre l’Ordre al Mèrit Civil, i recentment ha llegit la seua tesi doctoral en l’Institut Universitari d’Investigació Informàtica de la Universitat d’Alacant, sobre l’obtenció de coneixement mèdic, emprant tècniques d’intel·ligència artificial, a partir d’assajos clínics de càncer i informes d’exploracions amb raigs X.

Per això, com a reconeixement de la seua important tasca en l’àmbit de la investigació mèdica i dels seus esforços per aplicar les tecnologies més avançades a la lluita contra el càncer, prèvia deliberació del Con-sell, en la reunió de 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir la Distinció de la Generalitat al Mèrit Científic a Aurelia Bustos Moreno.




DECRET 227/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresa-rial i Social a la Confederació Empresarial de la Comuni-tat Valenciana (CEV). [2019/9623]

DECRETO 227/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Distinción de la Generalitat al Mérito Empresarial y Social a la Confederación Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV). [2019/9623]

El Decreto 131/2016, de 7 de octubre, del Consell, creó la Distin-ción de la Generalitat al Mérito Empresarial y Social para reconocer la labor y trayectoria de aquellas personas o entidades que han destacado por su trabajo, vocación o compromiso con el crecimiento inteligente, responsable y sostenible de la Comunitat Valenciana.

La CEV es, desde su creación, en 1977, una de las principales enti-dades representativas del sector empresarial valenciano; en el ámbi-to provincial en una primera etapa, como Confederación Empresarial Valenciana, y en el ámbito autonómico, como Confederación Empre-sarial de la Comunitat Valenciana integrada por CEV Castellón, CEV Valencia y CEV Alicante, a partir de 2017.

Durante todo este período, la CEV ha desempeñado un papel funda-mental como representante cualificada de la sociedad civil valenciana, y es una de los principales interlocutoras con que cuenta la Generalitat, para avanzar hacia el objetivo común de consolidar un clima favora-ble para el crecimiento y competitividad de las empresas valencianas, impulsar la creación de empleo y promover el desarrollo sostenible de la Comunitat Valenciana.

Por su defensa de los intereses valencianos en las organizaciones empresariales de ámbito nacional de las que forma parte; por su presen-cia en todo tipo de órganos y foros, públicos y privados, para canalizar las demandas y las aspiraciones de sus miembros; por los importantes servicios de apoyo que presta a los agentes de la economía valenciana; por su compromiso con la mejora de la formación, la innovación y la internacionalización del tejido productivo valenciano; por su impres-cindible labor como interlocutora en el diálogo social e institucional, y por su apoyo a las reivindicaciones valencianas en materias como infraestructuras y financiación, la CEV es un elemento decisivo para la vertebración de la sociedad civil valenciana.

Por ello, como reconocimiento a su labor de impulso, promoción y defensa de las empresas valencianas, y del desarrollo económico y social de la Comunitat Valenciana, previa deliberación del Consell, en la reunión de 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Distinción de la Generalitat al Mérito Empresarial y Social a la Confederación Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV).



El Decret 131/2016, de 7 d’octubre, del Consell, va crear la Dis-tinció de la Generalitat al Mèrit Empresarial i Social per a reconéixer la tasca i trajectòria d’aquelles persones o entitats que han destacat pel seu treball, vocació o compromís amb el creixement intel·ligent, responsa-ble i sostenible de la Comunitat Valenciana.

La CEV és, des de la creació, en 1977, una de les principals entitats representatives del sector empresarial valencià; en l’àmbit provincial en una primera etapa, com a Confederació Empresarial Valenciana, i en l’àmbit autonòmic, com a Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana integrada per CEV Castelló, CEV València i CEV Alacant, a partir de 2017.

Al llarg de tot aquest període, la CEV ha exercit un paper fonamen-tal com a representant qualificada de la societat civil valenciana, i és una de les principals interlocutores amb què compta la Generalitat per a avançar cap a l’objectiu comú de consolidar un clima favorable per al creixement i la competitivitat de les empreses valencianes, impulsar la creació d’ocupació i promoure el desenvolupament sostenible de la Comunitat Valenciana.

Per la defensa dels interessos valencians en les organitzacions empresarials d’àmbit nacional de les quals forma part; per la presència en tota mena d’òrgans i fòrums, públics i privats, per a canalitzar les demandes i les aspiracions dels seus membres; pels importants serveis de suport que presta als agents de l’economia valenciana; pel seu com-promís amb la millora de la formació, la innovació i la internaciona-lització del teixit productiu valencià; per la imprescindible tasca com a interlocutora en el diàleg social i institucional, i pel seu suport a les reivindicacions valencianes en matèries com infraestructures i finança-ment, la CEV és un element decisiu per a la vertebració de la societat civil valenciana.

Per això, com a reconeixement a la seua tasca d’impuls, promoció i defensa de les empreses valencianes, i del desenvolupament econòmic i social de la Comunitat Valenciana, prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresarial i Social a la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV).




DECRET 228/2018, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresa-rial i Social a la Caixa Rural Central d’Orihuela. [2019/9624]

DECRETO 228/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Distinción de la Generalitat al Mérito Empresarial y Social a la Caja Rural Central de Orihuela. [2019/9624]


La Caja Rural Central es una cooperativa de crédito con sede en la ciudad de Orihuela, fuertemente arraigada en la comarca alicantina de La Vega Baja, y que en la actualidad, con más de 45.000 socios y socias, cerca de 200.000 clientes y clientas, y casi 80 sucursales extendidas por la provincia de Alicante y la Región de Murcia, es la mayor de las cajas rurales que tienen su sede en la Comunitat Valenciana.

La Caja Rural Central tiene sus orígenes en la constitución, el 6 de junio de 1919, de la Federación de Sindicatos Agrícolas Católicos de Orihuela, cuyo papel en la financiación de las obras de Riegos de Levante fue decisivo para hacer posible la creación de una infraestruc-tura agraria vital para el desarrollo del sur de la provincia alicantina.

A lo largo de sus primeros cien años, la Caja Rural Central ha ido consolidando su papel como motor del progreso económico y social de su territorio y de las personas que viven en él, y se ha consolidado como ejemplo de entidad financiera que, desde sus valores cooperativos, ha sabido poner las exigencias de la responsabilidad social por encima de las expectativas de crecimiento a toda costa. Así, mientras la gran banca apuesta por la supresión de sucursales para maximizar beneficios, la Caja Rural de Orihuela continúa invirtiendo en ampliar su red de oficinas para acercarse cada vez más a las personas y a las pequeñas y medianas empresas, y así contribuye a combatir la exclusión financiera, pero sin dejar por ello de apostar al mismo tiempo por la modernización y el empleo de las nuevas tecnologías, para satisfacer las necesidades del mayor número de personas.

La Caja Rural Central realiza una gran obra social colaborando con numerosas asociaciones y entidades humanitarias, donando ambulan-cias, apoyando al deporte y las fiestas locales, y patrocinando publica-ciones y conferencias. Y, más recientemente, con motivo de las lluvias torrenciales que a mediados de septiembre de 2019 causaron estragos en La Vega Baja, ha puesto en marcha una línea de crédito preferente a disposición de empresas, agricultores y agricultoras y particulares, así como la concesión de ayudas directas a las familias más afectadas.

Por ello, en reconocimiento de su arraigo en la comarca de La Vega Baja y de su compromiso con el progreso económico, social y cultural de la Comunitat Valenciana, previa deliberación del Consell, en la reu-nión de 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Distinción de la Generalitat al Mérito Empresarial y Social a la sociedad cooperativa de crédito Caja Rural Central, de Ori-huela.




La Caixa Rural Central és una cooperativa de crèdit amb seu a la ciutat d’Orihuela, fortament arrelada a la comarca alacantina del Baix Segura, i que en l’actualitat, amb més de 45.000 socis i sòcies, prop de 200.000 clients i clientes, i quasi 80 sucursals esteses per la província d’Alacant i la Regió de Múrcia, és la major de les caixes rurals que tenen la seu a la Comunitat Valenciana.

La Caixa Rural Central té els orígens en la constitució, el 6 de juny de 1919, de la Federació de Sindicats Agrícoles Catòlics d’Orihuela, el paper de la qual en el finançament de les obres de Regs de Llevant va ser decisiu per a fer possible la creació d’una infraestructura agrària vital per al desenvolupament del sud de la província alacantina.

Al llarg dels seus primers cent anys, la Caixa Rural Central ha anat consolidant el seu paper com a motor del progrés econòmic i social del seu territori i de les persones que hi viuen, i s’ha consolidat com a exemple d’entitat financera que, des dels seus valors cooperatius, ha sabut posar les exigències de la responsabilitat social per damunt de les expectatives de creixement coste el que coste. Així, mentre la gran banca aposta per la supressió de sucursals per a maximitzar beneficis, la Caixa Rural d’Orihuela continua invertint a ampliar la seua xarxa d’ofi-cines per apropar-se cada vegada més a les persones i a les xicotetes i mitjanes empreses, i així contribueix a combatre l’exclusió financera, però sense deixar per això d’apostar al mateix temps per la modernitza-ció i l’ús de les noves tecnologies, per a satisfer les necessitats del major nombre de persones.

La Caixa Rural Central realitza una gran obra social mitjançant la col·laboració amb nombroses associacions i entitats humanitàries, la donació d’ambulàncies i el suport a l’esport i les festes locals, i mit-jançant el patrocini de publicacions i conferències. I, més recentment, amb motiu de les pluges torrencials que a mitjan setembre de 2019 van causar estralls al Baix Segura, ha posat en marxa una línia de crèdit pre-ferent a la disposició d’empreses, agricultors i agricultores i particulars, així com la concessió d’ajudes directes a les famílies més afectades.

Per això, en reconeixement del seu arrelament a la comarca del Baix Segura i del seu compromís amb el progrés econòmic, social i cultural de la Comunitat Valenciana, prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresarial i Social a la societat cooperativa de crèdit Caixa Rural Central, d’Orihuela.




DECRET 229/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresa-rial i Social a l’empresa social A Puntadas. [2019/9625]

DECRETO 229/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Distinción de la Generalitat al Méri-to Empresarial y Social a la empresa social A Puntadas. [2019/9625]


A Puntadas Empresa Social, SL, es una empresa de confección textil ubicada en Elche, constituida en el año 2011 por iniciativa de la aso-ciación sin ánimo de lucro PRM-Programa de Reinserción de Mujeres, fundada cuatro años antes por Rosa Escandell con el objetivo de formar profesionalmente en este sector a mujeres en riesgo de exclusión social de la provincia de Alicante.

Desde una visión empresarial, y a través de su presencia competi-tiva en el mercado como cualquier otra iniciativa productiva, A Punta-das ofrece servicios de confección textil a otras industrias del sector, y comercializa también su propia marca de moda, Malas Meninas. Sin embargo, como empresa social, A Puntadas no tiene como fin último el beneficio económico, sino contribuir a la integración social y laboral de personas desfavorecidas, proporcionándoles trabajo remunerado, formación laboral y acompañamiento individual para conseguir su plena incorporación al mercado de trabajo.

Además de confeccionar y comercializar sus productos, A Punta-das dispone de un centro de formación por el que han pasado ya 300 mujeres; las que se incorporan como trabajadoras a la empresa, lo hacen con el objetivo de pasar en un breve plazo a trabajar en otra entidad del sector, y se proporcionan así nuevas oportunidades a más mujeres que se encuentran en la misma situación.

El compromiso social de A Puntadas se traduce también en la bús-queda de la excelencia ambiental, que le ha permitido obtener la certi-ficación GOTS (Global Organic Textile Standard), una de las normas mundiales voluntarias más estrictas en el ámbito de los productos texti-les elaborados con fibras orgánicas.

Por ello, en reconocimiento al esfuerzo por la solidaridad y la inclusión social que representa A Puntadas Empresa Social, SL, y como ejemplo del enorme valor que aportan a la Comunitat Valenciana las iniciativas económicamente sostenibles y socialmente responsables, previa deliberación del Consell, en la reunión de 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Distinción de la Generalitat al Mérito Empresarial y Social a A Puntadas Empresa Social, SL.




A Puntadas Empresa Social, SL, és una empresa de confecció tèxtil situada a Elx, constituïda l’any 2011 per iniciativa de l’associació sense ànim de lucre PRM-Programa de Reinserció de Dones, fundada quatre anys abans per Rosa Escandell amb l’objectiu de formar professional-ment en aquest sector dones en risc d’exclusió social de la província d’Alacant.

Des d’una visió empresarial, i a través de la seua presència compe-titiva en el mercat com qualsevol altra iniciativa productiva, A Puntadas ofereix serveis de confecció tèxtil a altres indústries del sector, i comer-cialitza també la seua pròpia marca de moda, Malas Meninas. Això no obstant, com a empresa social, A Puntadas no té com a finalitat última el benefici econòmic, sinó contribuir a la integració social i laboral de persones desfavorides, proporcionant-los treball remunerat, formació laboral i acompanyament individual per a aconseguir-ne la plena incor-poració al mercat de treball.

A més de confeccionar i comercialitzar els seus productes, A Pun-tadas disposa d’un centre de formació pel qual han passat ja 300 dones; les que s’incorporen com a treballadores a l’empresa, ho fan amb l’ob-jectiu de passar en un breu termini a treballar en una altra entitat del sector, i es proporcionen així noves oportunitats a més dones que es troben en la mateixa situació.

El compromís social d’A Puntadas es tradueix també en la cerca de l’excel·lència ambiental, que li ha permés obtindre la certificació GOTS (Global Organic Textile Standard), una de les normes mundials voluntàries més estrictes en l’àmbit dels productes tèxtils elaborats amb fibres orgàniques.

Per això, en reconeixement a l’esforç per la solidaritat i la inclusió social que representa A Puntadas Empresa Social, SL, i com a exemple de l’enorme valor que aporten a la Comunitat Valenciana les iniciatives econòmicament sostenibles i socialment responsables, prèvia delibera-ció del Consell, en la reunió de 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresarial i Social a A Puntadas Empresa Social, SL.




DECRET 230/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresa-rial i Social al Grup Anecoop. [2019/9626]

DECRETO 230/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Distinción de la Generalitat al Mérito Empresarial y Social al Grupo Anecoop. [2019/9626]


Anecoop es una cooperativa agroalimentaria de segundo grado en la que se integran setenta cooperativas y empresas hortofrutícolas y vitivi-nícolas. Desde sus orígenes en 1975, cuando un grupo de cooperativas citrícolas valencianas acordaron unirse para ampliar su oferta, cons-tituyendo en 1977 la Sociedad Cooperativa de Exportación de Frutos Cítricos - Anecoop, la entidad ha ido creciendo hasta convertirse en la primera empresa hortofrutícola del área mediterránea, líder de España en la comercialización de frutas y hortalizas, y una de las principales exportadoras de cítricos del mundo.

El sector agroalimentario valenciano genera más de 100.000 puestos de trabajo y aporta un 20 % de las exportaciones de la Comunitat. Se trata, por tanto, de un sector estratégico, pero no solo desde el punto de vista económico, sino también como factor imprescindible para el desa-rrollo sostenible y equilibrado del territorio, y para el mantenimiento de la población en el ámbito rural.

Durante más de cuarenta años, la labor de Anecoop ha hecho posi-ble concentrar la oferta de una parte sustancial de la producción agraria y de la industria alimentaria valencianas, proporcionando la dimensión necesaria para competir con eficacia en los mercados y para desarrollar estrategias de crecimiento, inversión en I+D+i, y modernización. La continuidad de este esfuerzo es imprescindible para que el sector agro-alimentario de la Comunitat pueda afrontar con éxito los desafíos de las próximas décadas.

Por ello, en reconocimiento de la gran importancia que Anecoop ha alcanzado en el marco del sector agroalimentario nacional e internacio-nal, conservando, al mismo tiempo, sus raíces valencianas y su especial vinculación con la agricultura y la industria alimentaria de la Comunitat, previa deliberación del Consell, en la reunión de 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Distinción de la Generalitat al Mérito Empresarial y Social al Grupo Anecoop.




Anecoop és una cooperativa agroalimentària de segon grau en la qual s’integren setanta cooperatives i empreses hortofructícoles i viti-vinícoles. Des dels seus orígens en 1975, quan un grup de cooperatives citrícoles valencianes van acordar unir-se per a ampliar l’oferta, i van constituir en 1977 la Societat Cooperativa d’Exportació de Fruits Cítrics - Anecoop, l’entitat ha anat creixent fins a convertir-se en la primera empresa hortofructícola de l’àrea mediterrània, líder d’Espanya en la comercialització de fruites i hortalisses, i una de les principals exporta-dores de cítrics del món.

El sector agroalimentari valencià genera més de 100.000 llocs de treball i aporta un 20 % de les exportacions de la Comunitat. Es tracta, per tant, d’un sector estratègic, però no només des del punt de vista eco-nòmic, sinó també com a factor imprescindible per al desenvolupament sostenible i equilibrat del territori, i per al manteniment de la població en l’àmbit rural.

Durant més de quaranta anys, la labor d’Anecoop ha fet possible concentrar l’oferta d’una part substancial de la producció agrària i de la indústria alimentària valencianes, i ha proporcionat la dimensió neces-sària per a competir amb eficàcia en els mercats i per a desenvolupar estratègies de creixement, inversió en R+D+I, i modernització. La con-tinuïtat d’aquest esforç és imprescindible perquè el sector agroalimen-tari de la Comunitat puga afrontar amb èxit els reptes de les pròximes dècades.

Per això, en reconeixement de la gran importància que Anecoop ha aconseguit en el marc del sector agroalimentari nacional i internacional, conservant, al mateix temps, les arrels valencianes i l’especial vincula-ció amb l’agricultura i la indústria alimentària de la Comunitat, prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresarial i Social al Grup Anecoop.




DECRET 231/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Distinció de la Generalitat per les accions a favor de la igualtat i per a una societat inclusiva, a l’As-sociació de Voluntaris d’Acolliment Familiar (AVAF). [2019/9627]

DECRETO 231/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Distinción de la Generalitat por las accio-nes a favor de la igualdad y para una sociedad inclusiva, a la Asociación de Voluntarios de Acogimiento Familiar (AVAF). [2019/9627]

El Consell, mediante el Decreto 132/2016, de 7 de octubre, creó la Distinción de la Generalitat por las acciones a favor de la igualdad y para una sociedad inclusiva, con el fin de reconocer la trayectoria de personas o entidades que destaquen por su compromiso en la lucha por la igualdad, por la consecución de una sociedad inclusiva y por la visibilidad de la diversidad social.

La Asociación de Voluntarios de Acogimiento Familiar (AVAF) es una entidad sin ánimo de lucro fundada en 1988 y declarada de utilidad pública en 2004, cuyo ámbito de actuación se extiende a las tres provin-cias de la Comunitat Valenciana.

A lo largo de sus más de treinta años de trayectoria, AVAF viene realizando una importante labor de apoyo a familias y menores en situa-ción de acogimiento familiar, al tiempo que desarrolla programas de carácter preventivo con menores en riesgo y familias multiproblemáti-cas, orientados a evitar la salida de los menores de su entorno familiar.

El acogimiento familiar es una medida de protección temporal que busca proporcionar un entorno adecuado a los menores que carecen de él, evitar así su institucionalización y promover el ambiente más favorable para su desarrollo personal y emocional. La labor de apoyo e impulso al acogimiento que realizan asociaciones como AVAF es, por tanto, fundamental para procurar la integración social de niñas, niños y adolescentes en riesgo de exclusión.

Entre las actividades que desarrolla AVAF se incluyen programas de apoyo a las familias acogedoras, formación del voluntariado, difusión del acogimiento familiar, apoyo escolar a menores en acogida, activi-dades de ocio y tiempo libre, respiro familiar para familias acogedoras e información sobre acogimiento dirigida a las familias educadoras.

Por ello, como reconocimiento de su compromiso por una sociedad más solidaria e inclusiva, que atienda las necesidades y garantice los derechos del colectivo más vulnerable de nuestra sociedad, los menores en riesgo de exclusión, previa deliberación del Consell, en la reunión de 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Distinción de la Generalitat, por las acciones a favor de la igualdad y para una sociedad inclusiva, a la Asociación de Volun-tarios de Acogimiento Familiar (AVAF).



El Consell, mitjançant el Decret 132/2016, de 7 d’octubre, va crear la Distinció de la Generalitat per les accions a favor de la igualtat i per a una societat inclusiva, a fi de reconéixer la trajectòria de persones o entitats que destaquen pel seu compromís en la lluita per la igualtat, per la consecució d’una societat inclusiva i per la visibilitat de la diversitat social.

L’Associació de Voluntaris d’Acolliment Familiar (AVAF) és una entitat sense ànim de lucre fundada en 1988 i declarada d’utilitat pública en 2004, l’àmbit d’actuació de la qual s’estén a les tres províncies de la Comunitat Valenciana.

Al llarg dels més de trenta anys de trajectòria, AVAF realitza una important labor de suport a famílies i menors en situació d’acolliment familiar, al mateix temps que desenvolupa programes de caràcter pre-ventiu amb menors en risc i famílies multiproblemàtiques, orientats a evitar l’eixida dels menors del seu entorn familiar.

L’acolliment familiar és una mesura de protecció temporal que busca proporcionar un entorn adequat als menors que en manquen, evi-tar-ne així la institucionalització i promoure l’ambient més favorable per al seu desenvolupament personal i emocional. La tasca de suport i impuls a l’acolliment que realitzen associacions com AVAF és, per tant, fonamental per a procurar la integració social de xiquetes, xiquets i adolescents en risc d’exclusió.

Entre les activitats que desenvolupa AVAF s’inclouen programes de suport a les famílies acollidores, formació del voluntariat, difusió de l’acolliment familiar, suport escolar a menors en acolliment, activitats d’oci i temps lliure, respir familiar per a famílies acollidores i informa-ció sobre acolliment dirigida a les famílies educadores.

Per això, com a reconeixement del seu compromís per una societat més solidària i inclusiva, que atenga les necessitats i garantisca els drets del col·lectiu més vulnerable de la nostra societat, els menors en risc d’exclusió, prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir la Distinció de la Generalitat, per les accions a favor de la igualtat i per a una societat inclusiva, a l’Associació de Voluntaris d’Acolliment Familiar (AVAF).




DECRET 232/2018, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Distinció de la Generalitat per les accions a favor de la igualtat i per a una societat inclusiva, a l’As-sociació d’Ames de Casa i Consumidors Tyrius. [2019/9628]

DECRETO 232/2018, de 7 de octubre, del Consell, de con-cesión de la Distinción de la Generalitat por las acciones a favor de la igualdad y para una sociedad inclusiva a la Aso-ciación de Amas de Casa y Consumidores Tyrius. [2019/9628]


La Asociación Valenciana de Amas de Casa y Consumidores Tyrius es una asociación sin ánimo de lucro, fundada en el año 1967, para la promoción, apoyo, información y formación de la mujer y de las per-sonas consumidoras.

Tyrius se encuentra integrada en la Confederación Española de Amas de Casa, Consumidores y Usuarios, y está presente en numerosos órganos de consulta y participación de ámbito nacional, autonómico y municipal, entre los que cabe destacar el Consejo de Consumidores y Usuarios de España, el Consell Valencià de Salut, el Observatori de Comerç de la Comunitat Valenciana, la Junta Arbitral de Consum de la Comunitat Valenciana, o el Consell Valencià de la Dona, entre otros.

La asociación Tyrius es la organización de consumidores con mayor implantación en la Comunitat Valenciana, tanto por número de personas afiliadas como por su vertebración territorial, con presencia en más de 220 localidades.

Por ello, como reconocimiento a la dedicación de todas las muje-res socias de Tyrius, que a lo largo de sus más de 50 años de historia han colaborado en el esfuerzo por una sociedad más justa, en la que el talento no tenga género, previa deliberación del Consell, en la reunión de 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Distinción de la Generalitat por las acciones a favor de la igualdad y para una sociedad inclusiva, a la Asociación de Amas de Casa y Consumidores Tyrius.



El Consell, mitjançant el Decret 132/2016, de 7 d’octubre, va crear la Distinció de la Generalitat per les accions a favor de la igualtat i per a una societat inclusiva, amb la finalitat de reconéixer la trajectòria de persones o entitats que destaquen pel seu compromís en la lluita per la igualtat, per la consecució d’una societat inclusiva i per la visibilitat de la diversitat social.

L’Associació Valenciana d’Ames de Casa i Consumidors Tyrius és una associació sense ànim de lucre, fundada l’any 1967, per a la promoció, suport, informació i formació de la dona i de les persones consumidores.

Tyrius es troba integrada en la Confederació Espanyola d’Ames de Casa, Consumidors i Usuaris, i està present en nombrosos òrgans de consulta i participació d’àmbit nacional, autonòmic i municipal, entre els quals cal destacar el Consell de Consumidors i Usuaris d’Espanya, el Consell Valencià de Salut, l’Observatori de Comerç de la Comunitat Valenciana, la Junta Arbitral de Consum de la Comunitat Valenciana, o el Consell Valencià de la Dona, entre altres.

L’associació Tyrius és l’organització de consumidors amb major implantació a la Comunitat Valenciana, tant per nombre de persones afiliades com per la vertebració territorial, amb presència en més de 220 localitats.

Per això, com a reconeixement a la dedicació de totes les dones sòcies de Tyrius, que al llarg dels seus més de 50 anys d’història han col·laborat en l’esforç per una societat més justa, en la qual el talent no tinga gènere, prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir la Distinció de la Generalitat per les accions a favor de la igualtat i per a una societat inclusiva, a l’Associació d’Ames de Casa i Consumidors Tyrius.




DECRET 233/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Distinció de la Generalitat per les accions a favor de la igualtat i per a una societat inclusiva, a l’Obra Social Marillac. [2019/9629]

DECRETO 233/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Distinción de la Generalitat por las accio-nes a favor de la igualdad y para una sociedad inclusiva, a la Obra Social Marillac. [2019/9629]


El año 1633, Vicente de Paúl y Luisa de Marillac fundaron en París la Compañía de las Hijas de la Caridad, una sociedad de vida apostólica femenina, dedicada al servicio corporal y espiritual de personas pobres y enfermas. Casi 400 años después, las Hijas de la Caridad de San Vicente de Paúl prestan sus servicios a las personas más necesitadas en hospitales, escuelas, hogares infantiles y de mujeres maltratadas, resi-dencias de personas mayores, albergues para personas sin hogar, casas para personas convalecientes sin recursos, pisos tutelados, centros de día, centros de rehabilitación para personas en situación de dependencia, talleres ocupacionales y centros de inserción sociolaboral, repartidos por 94 países de los cinco continentes.

En 2019 se cumplen sesenta años desde la llegada de las Hijas de la Caridad a la ciudad de Castelló de la Plana, donde empezaron a prestar sus servicios en la Guardería Virgen de Lourdes. Desde entonces, han dedicado todos sus esfuerzos a aliviar la situación de las personas más vulnerables de la sociedad castellonense.

Actualmente, la acción humanitaria de las Hijas de la Caridad en Castelló de la Plana se desarrolla a través de la Obra Social Marillac, que acoge y da atención sanitaria a personas sin hogar convalecientes de enfermedades y operaciones, y presta un servicio de centro de día para enfermos mentales crónicos y un programa de alojamiento alternativo puente, mediante pisos semitutelados.

Además, la Obra Social Marillac no solo acompaña a las personas solas y carentes de cualquier apoyo familiar en todo el proceso de su enfermedad; también les ayuda a recuperar su autonomía personal y a reintegrarse en la sociedad a través de planes de intervención perso-nalizados y programas de formación para acceder al mercado laboral.

Por ello, como reconocimiento de su labor para hacer realidad una sociedad más justa y solidaria, prestando ayuda material y moral a per-sonas que se encuentran en situaciones de extrema necesidad a causa de la enfermedad y de la falta de apoyo familiar o social, previa delibera-ción del Consell, en la reunión de 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Distinción de la Generalitat por las acciones a favor de la igualdad y para una sociedad inclusiva, a la Obra Social Marillac, de Castelló de la Plana.



El Consell, mitjançant el Decret 132/2016, de 7 d’octubre, va crear la Distinció de la Generalitat per les accions a favor de la igualtat i per a una societat inclusiva, a fi de reconéixer la trajectòria de persones o entitats que destaquen pel seu compromís en la lluita per la igualtat, per la consecució d’una societat inclusiva i per la visibilitat de la diversitat social.

L’any 1633, Vicent de Paül i Lluïsa de Marillac van fundar a París la Companyia de les Filles de la Caritat, una societat de vida apostòlica femenina, dedicada al servei corporal i espiritual de les persones pobres i malaltes. Quasi 400 anys després, les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül presten els seus serveis a les persones més necessitades en hos-pitals, escoles, llars infantils i de dones maltractades, residències de persones majors, albergs per a persones sense llar, cases per a persones convalescents sense recursos, pisos tutelats, centres de dia, centres de rehabilitació per a persones en situació de dependència, tallers ocupaci-onals i centres d’inserció sociolaboral, repartits per 94 països dels cinc continents.

En 2019 es compleixen seixanta anys des de l’arribada de les Filles de la Caritat a la ciutat de Castelló de la Plana, on començaren a prestar els seus serveis en la Guarderia Verge de Lourdes. Des de llavors, han dedicat tots els seus esforços a alleujar la situació de les persones més vulnerables de la societat castellonenca.

Actualment, l’acció humanitària de les Filles de la Caritat a Castelló de la Plana es desenvolupa mitjançant l’Obra Social Marillac, que acull i dona atenció sanitària a persones sense llar convalescents de malalties i operacions, i presta un servei de centre de dia per a malalts mentals crònics i un programa d’allotjament alternatiu pont, mitjançant pisos semitutelats.

A més, l’Obra Social Marillac no només acompanya les persones soles i mancades de qualsevol suport familiar en tot el procés de la seua malaltia; també les ajuda a recuperar la seua autonomia personal i a reintegrar-se en la societat mitjançant plans d’intervenció personalitzats i programes de formació per a accedir al mercat laboral.

Per això, com a reconeixement de la seua labor per a fer realitat una societat més justa i solidària, prestant ajuda material i moral a persones que es troben en situacions d’extrema necessitat a causa de la malaltia i de la falta de suport familiar o social, prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir la Distinció de la Generalitat per les accions a favor de la igualtat i per a una societat inclusiva, a l’Obra Social Marillac, de Castelló de la Plana.




DECRET 234/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la Distinció Joan Lluís Vives als primers repre-sentants valencians en el Parlament Europeu. [2019/9630]

DECRETO 234/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la Distinción Joan Lluís Vives a los prime-ros representantes valencianos en el Parlamento Europeo. [2019/9630]

El Consell, mediante el Decreto 129/2017, de 6 de octubre, creó la Distinción Joan Lluís Vives de la Generalitat para reconocer a aquellas personas o entidades que, desde su vínculo con la Comunitat Valen-ciana, se hayan distinguido por su contribución al fortalecimiento del proyecto común europeo y sus valores culturales, sociales, científicos e históricos.

El 1 de enero de 1986, España se incorporó a la Comunidad Euro-pea, con lo que puso fin a largas décadas de aislamiento, y, de acuerdo con los términos del Acta de Adhesión, el 10 de junio de 1987 se cele-braron, por primera vez en nuestro país, elecciones directas al Parla-mento Europeo, aunque entre 1986 y hasta la celebración de dichas elecciones, España había estado representada provisionalmente por una delegación parlamentaria elegida por el Congreso y el Senado, que par-ticipaba en las sesiones con voz pero sin voto.

Dado que la legislatura europea concluyó en 1989, el mandato de los primeros electos fue de solo dos años. Fue en 1989, hace ahora treinta años, cuando se celebraron en España las primeras elecciones conjuntamente con el resto de Europa, y se normalizó así definitivamen-te la incorporación de nuestro país al Parlamento Europeo.

De los sesenta diputados y diputadas elegidos en cada una de esas dos ocasiones, ocho eran valencianos. Su participación en aquellas pri-meras sesiones parlamentarias, en las que España veía reconocida su condición de miembro de pleno derecho de lo que hoy es la Unión Europea, significó un paso sustancial hacia la plena incorporación de la Comunitat Valenciana a la normalidad institucional y política de Euro-pa.

Las ocho personas elegidas como miembros del Parlamento Euro-peo en 1987 y 1989 fueron las siguientes:

– José Emilio Cervera Cardona (1987-1989). Nació en Massama-grell en 1949. Resultó elegido por el Centro Democrático y Social. Pos-teriormente, como miembro del Partido Popular, desempeñó puestos de alta responsabilidad en el Consell de la Generalitat, incluyendo la titularidad de la Conselleria de Sanidad.

– Teresa Domingo Segarra (1989-1994). Nació en Castellón de la Plana en 1953. Miembro de Izquierda Unida, fue elegida diputada al Parlamento Europeo en las elecciones de 1989, ocupando la Vicepresi-dencia de la Comisión de Derechos de la Mujer.

– Carmen Llorca Vilaplana (1987-1989 y 1989-1994). Nació en Alcoy en 1921 y falleció en Madrid en 1998. Fue elegida por Alianza Popular, y en el Parlamento Europeo desempeñó la Vicepresidencia del Grupo Popular Europeo y de la Comisión de Derechos de la Mujer. Con anterioridad había formado parte del Congreso de los Diputados, entre 1982 y 1986.

– Leopoldo Ortiz Climent (1989-1993). Nació en Catadau en 1941. Fue elegido miembro del Parlamento Europeo en 1989 por el Partido Popular. En las elecciones generales de 1993 fue elegido miembro del Congreso de los Diputados, y senador en las de 1996.

– Luis Planas Puchades (1987-1989 y 1989-1994). Nació en Valèn-cia en 1952. Elegido por el Partido Socialista Obrero Español, en el Parlamento Europeo desempeñó las funciones de vicepresidente de la Comisión de Asuntos Exteriores y del Grupo Socialista Europeo. Con posterioridad ha sido consejero de Agricultura y de Presidencia de la Junta de Andalucía, senador, director de gabinete de diversos miembros de la Comisión Europea, embajador en Marruecos y, en la actualidad, ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación en el Gobierno de Espa-ña.

– Josep Pons Grau (1987-1989 y 1989-1994). Nació en Tavernes de la Valldigna en 1948. Elegido por el Partido Socialista Obrero Español, en el Parlamento Europeo ocupó la Vicepresidencia de la Comisión de Relaciones Económicas Exteriores y del grupo de seguimiento del Convenio entre la CEE y los países ACP (África, Caribe y el Pacífico). Entre 1983 y 1986 había sido diputado en el Congreso. Resultó nueva-mente elegido como miembro del Parlamento Europeo en las elecciones de 1994.

El Consell, mitjançant el Decret 129/2017, de 6 d’octubre, va crear la Distinció Joan Lluís Vives de la Generalitat per a reconéixer aquelles persones o entitats que, des del seu vincle amb la Comunitat Valenciana, s’hagen distingit per la contribució a l’enfortiment del projecte comú europeu i els seus valors culturals, socials, científics i històrics.

L’1 de gener de 1986, Espanya es va incorporar a la Comunitat Europea, amb la qual cos va posar fi a llargues dècades d’aïllament, i, d’acord amb els termes de l’Acta d’Adhesió, el 10 de juny de 1987 es van celebrar, per primera vegada al nostre país, eleccions directes al Parlament Europeu, encara que entre 1986 i la celebració d’aquestes eleccions, Espanya hi havia estat representada provisionalment per una delegació parlamentària elegida pel Congrés i el Senat, que participava en les sessions amb veu però sense vot.

Atés que la legislatura europea va concloure en 1989, el mandat dels primers electes va ser de només dos anys. Va ser en 1989, fa ara trenta anys, quan es van celebrar a Espanya les primeres eleccions conjunta-ment amb la resta d’Europa, i es va normalitzar així definitivament la incorporació del nostre país al Parlament Europeu.

Dels seixanta diputats i diputades elegits en cadascuna d’aquestes dues ocasions, huit eren valencians. La seua participació en aquelles primeres sessions parlamentàries, en les quals Espanya veia reconeguda la condició de membre de ple dret del que hui és la Unió Europea, va significar un pas substancial cap a la plena incorporació de la Comunitat Valenciana a la normalitat institucional i política d’Europa.

Les huit persones elegides com a membres del Parlament Europeu en 1987 i 1989 van ser les següents:

– José Emilio Cervera Cardona (1987-1989). Va nàixer a Massa-magrell en 1949. Va ser elegit pel Centre Democràtic i Social. Poste-riorment, com a membre del Partit Popular, va exercir llocs d’alta res-ponsabilitat en el Consell de la Generalitat, inclosa la titularitat de la Conselleria de Sanitat.

– Teresa Domingo Segarra (1989-1994). Va nàixer a Castelló de la Plana en 1953. Membre d’Esquerra Unida, va ser elegida diputada al Parlament Europeu en les eleccions de 1989, on va ocupar la Vicepresi-dència de la Comissió de Drets de la Dona.

– Carmen Llorca Vilaplana (1987-1989 i 1989-1994). Va nàixer a Alcoi en 1921 i va morir a Madrid en 1998. Va ser elegida per Aliança Popular, i en el Parlament Europeu va exercir la Vicepresidència del Grup Popular Europeu i de la Comissió de Drets de la Dona. Amb ante-rioritat havia format part del Congrés dels Diputats, entre 1982 i 1986.

– Leopoldo Ortiz Climent (1989-1993). Va nàixer a Catadau en 1941. Va ser elegit membre del Parlament Europeu en 1989 pel Partit Popular. En les eleccions generals de 1993 va ser elegit membre del Congrés dels Diputats, i senador en les de 1996.

– Luis Planas Puchades (1987-1989 i 1989-1994). Va nàixer a València en 1952. Elegit pel Partit Socialista Obrer Espanyol, en el Par-lament Europeu va exercir les funcions de vicepresident de la Comissió d’Afers Exteriors i del Grup Socialista Europeu. Amb posterioritat ha sigut conseller d’Agricultura i de Presidència de la Junta d’Andalusia, senador, director de gabinet de diversos membres de la Comissió Euro-pea, ambaixador al Marroc i, en l’actualitat, ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació en el Govern d’Espanya.

– Josep Pons Grau (1987-1989 i 1989-1994). Va nàixer a Tavernes de la Valldigna en 1948. Elegit pel Partit Socialista Obrer Espanyol, en el Parlament Europeu va ocupar la Vicepresidència de la Comissió de Relacions Econòmiques Exteriors i del grup de seguiment del Conveni entre la CEE i els països ACP (Àfrica, Carib i el Pacífic). Entre 1983 i 1986 havia sigut diputat en el Congrés. Va ser elegit novament membre del Parlament Europeu en les eleccions de 1994.

– Javier Sanz Fernández (1987-1989 y 1989-1994). Nació en Valèn-cia en 1949. Fue miembro del Congreso, como diputado del Partido Socialista Obrero Español, durante tres legislaturas, entre 1979 y 1987, y participó activamente en el plenario de parlamentarios que redactó el proyecto de Estatuto de Autonomía de 1982. También resultó elegido en las elecciones al Parlamento Europeo de 1994.

– Enrique Sapena Granell (1987-1989 y 1989-1994). Nació en València en 1930 y falleció en la misma ciudad en 2008. Fue elegi-do diputado al Congreso como miembro del Partido Socialista Obrero Español en las elecciones generales de 1977, 1979 y 1982, y senador en las de 1986.

Además, Carmen Llorca, Luis Planas y Josep Pons formaron parte de la delegación parlamentaria que representó a España en el Parlamen-to Europeo entre 1986 y 1987.

Por ello, como reconocimiento al papel que desempeñaron en la historia de la Comunitat Valenciana y en el proceso de construcción europea, en su condición de primeros representantes valencianos en el seno del Parlamento Europeo, y previa deliberación del Consell, en la reunión de 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la Distinción Joan Lluís Vives de la Generalitat a José Emilio Cervera Cardona, a Teresa Domingo Segarra, a Leopoldo Ortiz Climent, a Luis Planas Puchades, a Josep Pons Grau, a Javier Sanz Fernández y, a título póstumo, a Carmen Llorca Vilaplana y a Enrique Sapena Granell.



– Javier Sanz Fernández (1987-1989 i 1989-1994). Va nàixer a València en 1949. Va ser membre del Congrés com a diputat del Partit Socialista Obrer Espanyol durant tres legislatures, entre 1979 i 1987, i va participar activament en el plenari de parlamentaris que va redactar el projecte d’Estatut d’Autonomia de 1982. També va ser elegit en les eleccions al Parlament Europeu de 1994.

– Enrique Sapena Granell (1987-1989 i 1989-1994). Va nàixer a València en 1930 i va morir a la mateixa ciutat en 2008. Va ser elegit diputat al Congrés com a membre del Partit Socialista Obrer Espanyol en les eleccions generals de 1977, 1979 i 1982, i senador en les de 1986.

A més, Carmen Llorca, Luis Planas i Josep Pons van formar part de la delegació parlamentària que va representar Espanya en el Parlament Europeu entre 1986 i 1987.

Per això, com a reconeixement al paper que van exercir en la histò-ria de la Comunitat Valenciana i en el procés de construcció europea, en la seua condició de primers representants valencians en el si del Parla-ment Europeu, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió de 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir la Distinció Joan Lluís Vives de la Generalitat a José Emilio Cervera Cardona, a Teresa Domingo Segarra, a Leopoldo Ortiz Climent, a Luis Planas Puchades, a Josep Pons Grau, a Javier Sanz Fernández i, a títol pòstum, a Carmen Llorca Vilaplana i a Enrique Sapena Granell.




DECRET 235/2019, de 7 d’octubre, del Consell, de con-cessió de la distinció honorífica d’Ambaixador de la Comunitat Valenciana, a títol pòstum, a Camilo Sesto. [2019/9631]

DECRETO 235/2019, de 7 de octubre, del Consell, de concesión de la distinción honorífica de Ambaixador de la Comunitat Valenciana, a título póstumo, a Camilo Sesto. [2019/9631]

El Consell, mediante el Decreto 247/2003, de 5 de diciembre, creó la distinción honorífica de Embajador de la Comunitat Valenciana con la finalidad de reconocer y premiar la labor de aquellas personas y entida-des que, por su especial arraigo con la Comunitat Valenciana, su identi-ficación, exaltación y defiende de los valores de esta, así como por sus actuaciones y manifestaciones públicas, hayan contribuido notablemen-te al conocimiento, la difusión y la defensa de los intereses generales y peculiares de la Comunitat Valenciana.

Camilo Blanes Cortés, nacido en Alcoy en 1946, dio sus primeros pasos como cantante en el coro de su colegio y, años más tarde, en el grupo pop Los Dayson, con el que concursó en el programa de Televi-sión Española Salto a la fama. Después de esta experiencia se quedó en Madrid para integrarse en el grupo Los Botines, que a partir de entonces pasó a llamarse Camilo y Los Botines.

En otoño de 1970 grabó un sencillo con sus primeros temas como solista, y en 1971 participó en el Festival de la Canción del Atlántico, quedando en segundo lugar con el tema Mendigo de amor, compuesto por Juan Pardo. Ese mismo año grabó su primer álbum, Algo de mí, y consiguió también su primer número uno con la canción del mismo nombre. En noviembre de 1973 salió a la venta otro de sus discos más vendidos, Algo más, y dos años más tarde estrenó la ópera rock Jesu-cristo Superstar, producida por el propio Camilo Sesto, que representa-ba el papel de Jesús de Natzaret.

A finales de los años setenta, el sencillo Vivir así es morir de amor y El amor de mi vida, del álbum Sentimientos, se convirtió en el más vendido de toda la década, y Camilo Sesto actuó en el Madison Square Garden, de Nueva York, ante más de cuarenta y cinco mil espectadores, donde fue bautizado como el Frank Sinatra español.

En 1986 presentó su álbum Agenda de baile y su nueva versión de Quererte a ti. En febrero de ese mismo año, el sencillo Corazón encade-nado, producido y escrito por Camilo Sesto e interpretado a dúo junto a Lany Hall, resultó ganador en la gala de los Premios Grammy. Este es, sin embargo, el año de su retiro voluntario de los escenarios.

En 1991 regresó al mundo de la música con el álbum A voluntad del cielo, que batió récords de ventas en América. En 2005 se reeditó el álbum Jesucristo Superstar, remasterizado digitalmente a partir de las grabaciones originales para conmemorar los treinta años desde su puesta en escena.

En 2010 se grabó el álbum en directo Todo de mí, con las actuacio-nes de dos conciertos celebrados en el Palacio de Congresos de Madrid. Finalmente, en 2018, se publicó Camilo Sinfónico, en el que se incluyen algunos de sus grandes éxitos con la Orquesta Sinfónica de RTVE.

A lo largo de una larga y exitosa carrera en la que vendió millones de discos, el músico y compositor Camilo Sesto se convirtió en el pri-mer cantante español en lograr un disco de platino.

Por ello, como reconocimiento al artista que puso voz y música a las historias de amor prendidas en nuestra memoria sentimental, previa deliberación del Consell, en la reunión de 7 de octubre de 2019,

DECRETO

Conceder la distinción honorífica de Ambaixador de la Comunitat Valenciana, a título póstumo, a Camilo Sesto.



El Consell, mitjançant el Decret 247/2003, de 5 de desembre, va crear la distinció honorífica d’Ambaixador de la Comunitat Valenciana amb la finalitat de reconéixer i premiar la tasca d’aquelles persones i entitats que, pel seu especial arrelament amb la Comunitat Valenciana, la seua identificació, exaltació i defensa dels valors d’aquesta, així com per les seues actuacions i manifestacions públiques, hagen contribuït notablement al coneixement, la difusió i la defensa dels interessos gene-rals i peculiars de la Comunitat Valenciana.

Camilo Blanes Cortés, nascut a Alcoi en 1946, va fer els seus pri-mers passos com a cantant en el cor del seu col·legi i, anys més tard, en el grup pop Los Dayson, amb el qual va concursar en el programa de Televisió Espanyola Salto a la fama. Després d’aquesta experiència es va quedar a Madrid per a integrar-se en el grup Los Botines, que a partir de llavors s’anomenà Camilo y Los Botines.

A la tardor de 1970 va enregistrar un senzill amb els seus primers temes com a solista, i en 1971 va participar en el Festival de la Cançó de l’Atlàntic, en el qual va quedar en segon lloc amb el tema Mendigo de amor, compost per Juan Pardo. Aquest mateix any va enregistrar el seu primer àlbum, Algo de mí, i va aconseguir també el seu primer número u amb la cançó del mateix nom. El novembre de 1973 va eixir a la venda un altre dels seus discos més venuts, Algo más, i dos anys més tard va estrenar l’òpera rock Jesucristo Superstar, produïda per ell mateix, que representava el paper de Jesús de Natzaret.

A la fi dels anys setanta, el senzill Vivir así es morir de amor i El amor de mi vida, de l’àlbum Sentimientos, es va convertir en el més venut de tota la dècada, i Camilo Sesto va actuar en el Madison Square Garden, de Nova York, davant de més de quaranta-cinc mil espectadors, on va ser batejat com el Frank Sinatra espanyol.

En 1986 va presentar el seu àlbum Agenda de baile i la seua nova versió de Quererte a ti. Al febrer d’aquest mateix any, el senzill Cora-zón encadenado, produït i escrit per Camilo Sesto i interpretat a duo amb Lany Hall, va resultar guanyador en la gala dels Premis Grammy. Aquest és, no obstant això, l’any del seu retir voluntari dels escenaris.

En 1991 va tornar al món de la música amb l’àlbum A voluntad del cielo, que va batre rècords de vendes a Amèrica. En 2005 es va reeditar l’àlbum Jesucristo Superstar, remasteritzat digitalment a partir dels enregistraments originals per a commemorar els trenta anys des de la seua posada en escena.

En 2010 es va enregistrar l’àlbum en directe Todo de mí, amb les actuacions de dos concerts celebrats al Palau de Congressos de Madrid. Finalment, en 2018, es va publicar Camilo Sinfónico, en el qual s’inclo-uen alguns dels seus grans èxits amb l’Orquestra Simfònica d’RTVE.

Al llarg d’una llarga i exitosa carrera en la qual va vendre milions de discos, el músic i compositor Camilo Sesto es va convertir en el primer cantant espanyol a aconseguir un disc de platí.

Per això, com a reconeixement a l’artista que va posar veu i música a les històries d’amor arrelades en la nostra memòria sentimental, prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 7 d’octubre de 2019,

DECRETE

Concedir la distinció honorífica d’Ambaixador de la Comunitat Valenciana, a títol pòstum, a Camilo Sesto.



B) SUBVENCIONES Y BECAS C) OTROS ASUNTOS · Rosa Serrano Llácer. [2019/9609] III. ACTOS...

Documents

Transcript of B) SUBVENCIONES Y BECAS C) OTROS ASUNTOS · Rosa Serrano Llácer. [2019/9609] III. ACTOS...