AVANTPROJECTE DE CONSTITUCIÓ

CATALANA

Vinaròs, 14 d’abril de 1991CATALUNYA

Aquest Avantprojecte de Constitució Catalana ha estat aprovat a Vinaròs, el 14 d’abril de 1991, per la Coordinadora Nacional de Catalunya Lliure, amb la intenció d’oferir-lo,

com ara es fa, a la generalitat del poble català per tal d’iniciar un debat ample, sense adscripcions partidistes, en el qual hom esmeni i millori el text i pugui aprovar-se,

finalment, un Projecte de Constitució Catalana que faci més pròxima i realitzable la independència de Catalunya i que hi sigui aplicable, en tant que Constitució provisional

a partir del moment de la seva proclamació.

PreàmbulTÍTOL PRIMER. Principis fonamentalsTÍTOL SEGON. Dels drets i els deures dels ciutadansTÍTOL TERCER. De les institucions de la República

Capítol I: Del Parlament de la RepúblicaCapítol II: Del President de la República

TÍTOL QUART. De les funcions legislativa, executiva i judicialCapítol I: De la funció legislativaCapítol II: De la funció executivaCapítol III: De la funció judicial

TÍTOL CINQUÈ: De l’organització política territorialCapítol I: Dels municipisCapítol II: De les comarques

TÍTOL SISÈ: De la reforma constitucionalDISPOSICIONS ADDICIONALSDISPOSICIONS TRANSITÒRIESDISPOSICIÓ DEROGATÒRIADISPOSICIÓ CONFISCATÒRIADISPOSICIÓ FINAL

PREÀMBUL

Des dels comtats pirinencs de final del segle X fins els regnes i principats esborrats per la força de les armes invasores a començaments del segle XVIII, la nació catalana ha tingut una història de més de set segles d’independència política.

Una història d’exercici de la pròpia sobirania amb l’elaboració de constitucions i furs de la terra, en reunions de corts de les quals Catalunya ha estat pionera a tot Europa.

Set-cents anys, doncs, d’independència i de parlamentarisme catalans no poden ser esborrats per tres-cents anys de submissió a lleis i constitucions estrangeres franceses i espanyoles.

Per això, des del segle XIX, amb el nostre renaixement cultural i polític, s’han multiplicat les exigències d’autogovern i l’elaboració de textos articulats corresponents a la reivindicació plantejada. Així, hi ha hagut propostes federals o confederals i projectes i realitats d’estatuts d’autonomia. Així, també, hi ha hagut l’anomenada Constitució provisional de la República Catalana, aprovada a l’Havana (Cuba), el 2 d’octubre de 1928, per les delegacions del separatisme català sota la presidència de Francesc Macià, la qual és el precedent més pròxim de l’avantprojecte de Constitució Catalana aprovat a Vinaròs (Catalunya), el 14 d’abril de 1991, per la Coordinadora Nacional de Catalunya Lliure, base del text actual.

Avui, quan ja s’ha fet palesa la veritable naturalesa de les autonomies pel que fa a l’esquarterament intern i a la supeditació externa, quan la independència de Catalunya és desitjada i reivindicada per amples sectors del poble català, es fa cada dia més convenient i necessari de concretar-la en el text articulat d’una Constitució, el qual, per primera vegada, té un sentit plenament nacional, no sols per la total sobirania nacional que s’hi manifesta sinó per l’abast territorial de la nació completa que hom proclama: de les Corberes al Segura i del Cinca a Menorca.

Per tal, doncs, de posar les bases de la República Catalana, els independentistes catalans, reunits a ......................., el dia ........................., aproven el següent projecte de

CONSTITUCIÓ CATALANA

TÍTOL PRIMER

Principis fonamentals

Article 1r.El poble català, establert al llarg de la història, especialment entre els segles VIII i

XIII, al territori on ha creat i ha desenvolupat la seva llengua i cultura i on consolidà lleis i institucions polítiques pròpies i sobiranes, constitueix una nació amb el nom de Catalunya.

Article 2n.D’acord amb criteris històrics, geogràfics, econòmics, culturals i lingüístics, el

territori de Catalunya s’estén de la serra de les Corberes al riu Segura i del riu Cinca a l’illa de Menorca, i comprèn les comarques del Rosselló, la Fenolleda, el Conflent, el Vallespir, el Capcir, la Cerdanya, les Valls d’Andorra, el Pallars, la Vall d’Aran, la Ribagorça, l’Alt Urgell, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès, la Garrotxa, el Pla de l’Estany, l’Empordà, el Gironès, la Selva, l’Osona, el Bages, la Segarra, la Noguera, la Llitera, el Segrià, el Baix Urgell, l’Anoia, el Vallès, el Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Penedès, la Conca de Barberà, les Garrigues, el Baix Cinca, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Camp, la Terra Alta, el Baix Ebre, la Matarranya, la Sénia, els Ports, el Maestrat, la Plana, l’Alcalatén, l’Alt Millars, el Camp de Morvedre, l’Alt Palància, el Racó d’Ademús, els Serrans, el Camp de Túria, l’Horta, la Foia de Bunyol, la Ribera, la Canal de Navarrès, la Vall de Cofrents, la Costera, la Vall d’Albaida, la Safor, la Marina, l’Alcoià, l’Alt Vinalopó amb el Cabdet inclòs, les Valls del Vinalopó amb el Carxe inclòs, l’Alacantí, el Baix Vinalopó, el Baix Segura i les illes d’Eivissa, Formentera, Cabrera, Mallorca i Menorca.

Article 3r.Podran afegir-se al territori de Catalunya, o establir-hi relacions especials, aquelles

poblacions o territoris limítrofes que, en raó de llurs vincles amb el poble català, decideixin de sol·licitar-ho i siguin així acceptades per les institucions catalanes.

Cadascuna de les comarques històricament no catalanoparlants podrà separar-se del territori de Catalunya, si així ho decideix plebiscitàriament d’acord amb la Constitució i la llei.

Article 4t.En l’exercici del dret immanent que té com a nació, Catalunya es constitueix en

estat independent, en la forma de República Catalana, i s’atorga aquesta Constitució, per la qual es regirà d’ara endavant.

Tot el poder pertany al poble, del qual emanen les institucions de la República.

Article 5è.La República Catalana exerceix la seva sobirania sobre el territori nacional, el mar

territorial en l’extensió que fixa la llei i l’espai aeri corresponent.

Article 6è.La capital de la República Catalana és Barcelona, sense perjudici que les

institucions nacionals catalanes disposin, així mateix, de seus permanents on realitzar llurs activitats en altres ciutats del territori català.

Article 7è.La llengua oficial de la República Catalana és el català. Per a cadascuna de les

comarques històricament no catalanoparlants es regularà per llei tot allò que faci referència a la seva especificitat lingüística i cultural.

Article 8è.La bandera nacional catalana, símbol oficial de la República, és la Senyera, formada

per quatre barres vermelles horitzontals sobre fons groc.L’escut de la República Catalana té els colors de la bandera, amb les barres en

disposició vertical, i la forma de l’històric Penó de la Conquesta conservat a la ciutat de València.

Article 9è.La República Catalana reconeix i garanteix l’autonomia i la personalitat jurídica

dels municipis i de les comarques. Els municipis i les comarques poden aplegar-se en mancomunitats i en vegueries, respectivament, per al desenvolupament de determinades funcions administratives o de serveis.

La República Catalana establirà els ens territorials i en determinarà els límits geogràfics i règim legal.

Article 10è.La República Catalana estableix l’ordenament del territori i les infrastructures de

transports i comunicacions en funció dels interessos populars, de la unificació nacional de Catalunya i de la seva vinculació a Europa i a la Mediterrània.

Article 11è.La República Catalana promou i regula l’activitat econòmic amb la finalitat de crear

riquesa i de distribuir-la equitativament, tot garantint la qualitat de les formes de vida i de treball, la llibertat i la dignitat de les persones, el gaudi de llurs drets, el compliment de llurs deures i el desenvolupament integral de llur personalitat, amb unes normes de convivència i de conducta pròpies d’un poble treballador, lliure i solidari.

Article 12è.Tenen la ciutadania catalana les persones que, trobant-se en un dels tres supòsits

següents, formalitzin la corresponent inscripció al registre civil de la República:1) nascudes en territori català.2) no nascudes en territori català, filles de pare o mare amb ciutadania catalana.3) no nascudes en territori català que hi portin cinc anys de residència i coneguin

suficientment la llengua i cultura catalanes.L’adopció, conservació o pèrdua de la ciutadania catalana es regularà per llei.

Article 13è.La majoria d’edat per a l’assumpció de drets i responsabilitats civils, polítiques,

penals, etc., s’estableix als disset anys.

Article 14è.La República Catalana promou el desenvolupament de la cultura i l’esport, les arts i

la recerca científica i tècnica, i protegeix i tutela el patrimoni artístic i històric.

Article 15è.La República Catalana pren les mesures necessàries per a la recuperació i l’equilibri

dels espais urbans i rurals, per a l’harmonia de ciutats i pobles amb llur entorn pròxim i per a llur habitabilitat, limitant els transports privats i individuals i potenciant els públics i els col·lectius.

La República Catalana vetlla pel manteniment i la distribució equilibrada de la població catalana.

La República Catalana protegeix i tutela el patrimoni natural i paisatgístic, i crea els mitjans necessaris per a la protecció del medi ambient i la salvaguarda de l’equilibri ecològic. Així mateix, garanteix la no degradació de les comarques de l’interior i afavoreix les formes de producció no agressives al medi ambient.

Article 16è.La República Catalana condemna les guerres d’agressió i de conquesta i reconeix la

legitimitat de totes les formes de lluita per a l’alliberament nacional i en contra de qualsevol mena d’agressió i ocupació.

La República Catalana promou la pau i la solidaritat entre els pobles i la creació d’organismes internacionals que persegueixin aquests fins en base a la progressiva eliminació dels exèrcits, el respecte dels drets humans i la independència de cada poble.

Article 17è.Tots els ciutadans gaudeixen de la mateixa dignitat social i són iguals davant la llei.

És deure de la República Catalana garantir aquests principis i eliminar tots els obstacles que puguin impedir-los.

La República Catalana promou la participació efectiva de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, social i cultural de Catalunya.

Article 18è.Les persones estrangeres gaudeixen dels drets i tenen els deures reconeguts pel dret

internacional i els tractats i normes corresponents.La República Catalana reconeix el dret d’asil a aquelles persones que no puguin

exercir llurs drets i llibertats democràtiques a llur país. En cap cas no s’admet l’extradició de cap persona pels anomenats delictes polítics.

TÍTOL SEGON

Dels drets i els deures dels ciutadans

Article 19è.La República Catalana reconeix i garanteix com a drets fonamentals de la persona:a) la no discriminació per raons de sexe, raça, naixement, edat, llengua, nacionalitat,

opció sexual o ideologia.b) la llibertat d’expressió, reunió i associació.c) la llibertat de circulació i residència.d) la inviolabilitat del domicili i del secret de la correspondència i de les

comunicacions i, en general, la no intromissió en la vida privada.La llei regularà els possibles casos excepcionals de limitació d’aquests drets,

d’acord amb la Constitució.

Article 20è.La República Catalana reconeix el dret de cada persona a l’eutanàsia i la llei

regularà l’exercici d’aquest dret.

Article 21è.A la República Catalana no hi ha pena de mort i es prohibeix la pràctica de la

tortura.

Article 22è.La República Catalana garanteix el dret a l’actuació judicial en defensa pròpia,

l’assistència jurídica al detingut, la limitació del temps de detenció, el dret al jutge natural, la unitat jurisdiccional i la igualtat jurídica i de tracte de tots els ciutadans.

Article 23è.La República Catalana reconeix i garanteix com a drets polítics dels ciutadans:a) el d’elegir i ser elegits en els càrrecs polítics, sense perjudici de l’exigència legal

d’una edat mínima per a l’exercici de determinats càrrecs. Aquests drets poden ser limitats per incapacitat civil o efecte de sentència judicial expressa i ferma.

b) el d’associar-se en organitzacions o partits per participar en l’activitat política, d’acord amb les normes legalment establertes.

c) el de dirigir-se a les institucions polítiques, locals o nacionals, per expressar llurs necessitats o interessos, demanar una legislació o una actuació determinada o sol·licitar la realització d’un referèndum en els casos previstos per la Constitució i les lleis.

Article 24è.La República Catalana protegeix el dret de les dones a la maternitat, en tant que

expressió de la llibertat de la dona i per la funció social que la maternitat comporta.La República Catalana reconeix el dret de les dones a l’avortament i es compromet a

fer possible l’exercici d’aquest dret amb la creació i dotació dels mitjans adequats.

Article 25è.La República Catalana reconeix el dret de cada persona a constituir, juntament amb

altra o altres persones, una família o qualsevol altre nucli afectiu de vida en comú.

Article 26è.La República Catalana regularà per llei la determinació i el reconeixement de la

paternitat. Els pares o titulars de la paternitat, dual o individual, tenen el deure de mantenir, alimentar i assistir els fills, així com contribuir a llur educació i formació. La llei regularà la compatibilitat de l’acompliment d’aquest deure amb el del treball.

La República Catalana reconeix el dret de tota persona a adoptar i fer-se càrrec d’un menor i regularà per llei l’adopció.

A la República Catalana no hi ha cap qualificació sobre la naturalesa de la filiació.

Article 27è.La República Catalana presta especial atenció a la protecció dels drets dels infants i

fomenta la responsabilització de tota la societat en llur educació, formació i lleure. D’altra banda, prohibeix el treball de menors i, així mateix, els maltractaments, les privacions de llibertat o qualsevol tipus de vexacions i abusos.

Article 28è.La República Catalana entén que el treball és un dret, un deure i motiu de

dignificació, per la qual cosa és un objectiu prioritari que tots els ciutadans tinguin una ocupació digna i suficientment remunerada per a la satisfacció de llurs necessitats.

La República Catalana garanteix el dret al descans mitjançant els períodes vacacionals remunerats i la limitació de la jornada laboral.

La República Catalana garanteix el dret de vaga i de sindicació.

Article 29è.La República Catalana garanteix el dret a la protecció de la salut i, estableix amb

caràcter públic l’educació mèdico-sanitària, el desenvolupament de la medicina preventiva i l’assistència sanitària completa i humana a tots els ciutadans.

Article 30è.La República Catalana garanteix el dret de tots els ciutadans a viure en un habitatge

digne i, a tal efecte, promou la construcció i intervé en la distribució i adjudicació dels habitatges construïts.

Article 31è.La República Catalana garanteix el dret a una educació integral: científica, tècnica,

humanística, artística, sexual, cívica,..., i catalana. L’ensenyament té caràcter públic en tots els seus nivells, i és obligatori i gratuït fins als disset anys.

La República Catalana garanteix a tots els ciutadans la possibilitat de cursar estudis superiors d’acord amb llurs aptituds.

La República Catalana garanteix a la Universitat, en tant que institució al servei del desenvolupament intel·lectual i material del poble català, la seva autonomia docent, investigadora, administrativa i financera, així com la llibertat de càtedra, d’investigació i d’estudi.

Article 32è.La República Catalana reconeix el dret a la propietat privada limitat a l’interès

social. La llei establirà i regularà aquestes limitacions, d’acord amb la Constitució.La República Catalana s’assegurarà la titularitat pública en sectors estratègics com

les finances, l’energia, els transports i les comunicacions, així com regularà i supervisarà les inversions estrangeres.

Article 33è.La República Catalana podrà expropiar béns per raons d’utilitat pública o interès

social. La llei regularà el procediment d’expropiació, les bases per tal de determinar la seva utilitat i necessitat, i la forma d’indemnització tenint en compte els interessos i necessitats econòmiques i socials de l’expropiat.

Article 34è.La República Catalana reconeix la iniciativa privada dintre d’un marc de justícia i

igualtat socials i d’equilibri dels diferents sectors econòmics. A tal efecte, intervé en la planificació de la producció, en la distribució de béns i en l’organització dels serveis, en funció de les necessitats i els interessos del poble català.

Article 35è.La República Catalana reconeix l’interès econòmic i la funció social del

cooperativisme i en promou la implantació i difusió.

Article 36è.Tots els ciutadans tenen el deure de contribuir a les despeses de la República. El

sistema tributari es basa en els criteris de progressivitat i d’imposició directa.

Article 37è.Tots els ciutadans majors d’edat no impossibilitats físicament o psíquica tenen el

deure de defensar Catalunya contra qualsevol agressió exterior. Aquest deure s’entén només en defensa del territori nacional.

L’exèrcit de la República Catalana serà format per una oficialitat professional i una tropa de voluntaris.

Article 38è.Tots els ciutadans tenen el deure d’observar la Constitució i les lleis, i els

funcionaris de complir-les i fer-les complir d’acord amb llurs responsabilitats.

TÍTOL TERCER

De les institucions de la República

CAPÍTOL IDel Parlament de la República

Article 39è.El Parlament representa el poble català i és l’òrgan legislatiu de la nació.

Article 40è.Són funcions i competències del Parlament:a) elaborar, aprovar i derogar les lleis.b) establir el sistema monetari, tributari i creditici.c) elegir i revocar, si escau, el President del Parlament.d) elegir i revocar, si escau, el President del Consell de Govern i donar el vist-i-plau

als seus ministres, i revocar-los, si escau.e) controlar l’actuació del Consell de Govern.f) aprovar els tractats internacionals pactats pel Govern que impliquin

desenvolupament legislatiu ordinari.g) elegir l’Audiència Nacional.h) elegir i revocar, si escau, el Fiscal General.i) elegir i revocar, si escau, entre els oficials de major graduació, cadascun dels

comandants màxims de les unitats operatives de l’exèrcit.j) aprovar els pressupostos generals de l’estat.k) crear els òrgans auxiliars consultius o tècnics que siguin necessaris per a la millor

realització i control de les funcions legislativa, executiva i judicial.l) totes aquelles no atribuïdes a altres òrgans o institucions.

Article 41è.El Parlament és format per tres-cents diputats elegits per sufragi universal dels

ciutadans de Catalunya.

La circumscripció electoral és la comarca. La llei distribuirà el total de diputats proporcionalment a la població de cada comarca, tot garantint la representació de cadascuna.

Article 42è.El Parlament és elegit per un període de quatre anys i el mandat dels diputats acaba

el dia de la dissolució del Parlament. Aquesta duració només podrà prorrogar-se en cas de guerra i amb caràcter excepcional.

Dos mesos abans d’esgotar el període de quatre anys, el President de la República dissoldrà el Parlament i, en el mateix acte, convocarà eleccions generals legislatives.

Article 43è.El Parlament elegit farà la primera reunió dins dels vint dies següents a la celebració

de les eleccions. En aquesta reunió de constitució, elegirà el President i la Mesa del Parlament. El President del Parlament iniciarà d’immediat el procediment per a la formació del Consell de Govern.

Article 44è.El Parlament es dotarà d’una Diputació Permanent formada per un nombre de

diputats establert per llei i presidida pel President del Parlament.La Diputació Permanent assumirà les funcions del Parlament quan aquest estigui

dissolt i vetllarà per la salvaguarda de les competències del Parlament quan aquest no estigui reunit.

Article 45è.El Parlament es reuneix en dos períodes ordinaris de sessions a l’any i en sessió

extraordinària a petició del President de la República, del Consell de Govern, de la Diputació Permanent o de la cinquena part dels diputats.

En les sessions extraordinàries es tractarà exclusivament l’ordre del dia que ha motivat la convocatòria.

Article 46è.El Parlament estableix el seu propi reglament per majoria absoluta dels diputats, en

el qual constarà que:a) Les sessions són públiques i els acords es prenen mitjançant votació pública dels

diputats, exceptuat el cas d’elecció de persones en què els diputats dipositaran en l’urna llur vot de forma personal, directa i secreta.

b) Els acords es prenen per majoria simple, tret dels casos que la Constitució exigeixi una majoria qualificada. Per a la validesa dels acords cal la presència de la meitat més un dels diputats.

c) Els ministres encara que no formin part del Parlament, tenen el dret d’assistir-hi, i si hi són requerits, en tenen l’obligació.

d) Totes les lleis i decisions del Parlament han de ser debatudes i aprovades en ple.

Article 47è.Els diputats gaudeixen d’immunitat durant el seu mandat i només poden ser

detinguts en cas de delicte flagrant. No poden ser inculpats ni processats sense l’autorització del Parlament.

Els diputats tindran dedicació exclusiva i el President del Parlament farà complir aquesta obligació. La llei establirà una remuneració econòmica igual per a tots els diputats.

CAPÍTOL IIDel President de la República

Article 48è.El President de la República és el cap de l’estat i n’ostenta la representació.

Article 49è.Són funcions i competències del President de la República:a) convocar les eleccions generals legislatives.b) dissoldre el Parlament per extinció ordinària del seu mandat o,

extraordinàriament, per manifesta incapacitat de formar Consell de Govern.c) presentar projectes de llei al Parlament.d) promulgar les lleis.e) convocar els referèndums d’àmbit nacional i els d’àmbit local que siguin d’interès

nacional.f) nomenar els diputats, els membres del Consell de Govern, de l’Audiència

Nacional, el Fiscal General, els comandants màxims de les unitats operatives de l’exèrcit i els membres de l’Estat Major, i els altres càrrecs prevists en la Constitució i les lleis, així com els funcionaris de l’estat.

g) acreditar i rebre representants diplomàtics.h) ratificar els tractats internacionals, previ acord favorable del Parlament quan

aquest sigui preceptiu o previ referèndum popular favorable quan aquests tractats afectin la sobirania o requereixin d’un desenvolupament legislatiu de caràcter orgànic.

i) ostentar el comandament suprem de l’exèrcit i declarar l’estat de guerra acordat pel Consell de Govern.

j) concedir asils, indults i amnisties, d’acord amb la llei.k) totes aquelles que li són assignades per la Constitució i les lleis.

Article 50è.El President de la República és elegit per sufragi universal dels ciutadans de

Catalunya.La circumscripció electoral és única en tot el territori de Catalunya.Són elegibles tots els ciutadans majors de trenta anys, nascuts a Catalunya, que

siguin presentats com a candidats per cinc Consells Comarcals.

Article 51è.El President de la República és elegit per un període de sis anys. Un mes abans

d’esgotar aquest període, el Consell de Govern convocarà eleccions generals presidencials. El mandat del President acaba en prendre possessió del seu càrrec el President elegit, davant del Parlament en sessió extraordinària.

Article 52è.En cas de cessament del seu càrrec per causa diferent a l’extinció ordinària del seu

mandat, el President del Parlament exercirà en funcions el càrrec de President de la República, el Vice-president primer del Parlament exercirà les funcions de President del Parlament i el Consell de Govern convocarà, en el termini de trenta dies, eleccions

generals presidencials. En cas d’absència temporal del President de la República, el President del Parlament exercirà en funcions el càrrec.

Article 53è.El President de la República gaudeix d’immunitat durant el seu mandat i només pot

ser acusat d’un delicte si ho acorda el Parlament, per majoria absoluta dels seus membres, a proposta del Fiscal General.

El President de la República té dedicació exclusiva al seu càrrec i rep la dotació econòmica determinada per la llei.

TÍTOL QUART

De les funcions legislativa, executiva i judicial

CAPÍTOL IDe la funció legislativa

Article 54è.La funció d’elaboració i aprovació de les lleis correspon al Parlament, a iniciativa

de:a) els diputats, individualment o per grups.b) el Consell de Govern.c) el President de la República.d) el poble mitjançant una proposta articulada presentada per vint-i-cinc mil

ciutadans majors d’edat.Les lleis poden ser de caràcter orgànic o ordinari.Les lleis orgàniques són les que afecten els principis fonamentals de la Constitució o

els drets i deures dels ciutadans i hauran de ser aprovades o derogades per la majoria absoluta del Parlament en la votació global final.

Article 55è.Els projectes de llei es presenten a la Mesa del Parlament, la qual decidirà sobre llur

caràcter orgànic o ordinari, sobre llur urgència o no, i sobre si el projecte es tramitarà per comissió o si directament passarà a debat del ple. Les lleis han de ser aprovades article per article i en votació global final.

Article 56è.Una vegada aprovades pel Parlament, les lleis són sancionades i promulgades pel

President de la República dins els quinze dies següents, i aquest les fa publicar immediatament al Diari Oficial de la República. Les lleis entren en vigor l’endemà de llur publicació.

Abans de sancionar i promulgar una llei, el President de la República pot demanar-ne una nova deliberació al Parlament, adjuntant-hi un escrit motivat. Després d’aquesta deliberació, si el Parlament aprova la llei, amb modificacions o sense, el President de la República la sancionarà i promulgarà.

Article 57è.Per delegació del Parlament, el Consell de Govern pot emanar decrets amb valor de

llei ordinària. Aquests decrets perdran llur validesa des de l’inici si no són aprovats com a lleis dins els seixanta dies posteriors a llur publicació.

CAPÍTOL IIDe la funció executiva

Article 58è.El Consell de Govern és l’òrgan que exerceix la funció executiva i dirigeix

l’administració de l’estat.

Article 59è.Són funcions i competències del Consell de Govern:a) organitzar i dirigir l’execució de les activitats polítiques, econòmiques, socials,

culturals, científiques,... acordades pel Parlament.b) dirigir la política exterior de la República i acordar pactes i tractats internacionals.c) dirigir la política de defensa i acordar, si escau, l’estat de guerra.d) designar, entre els oficials de major graduació, els membres de l’Estat Major de

l’exèrcit.e) dirigir la política de defensa i acordar, si escau, l’estat de guerra.f) elaborar els pressupostos generals de l’estat.g) prendre mesures per a enfortir la hisenda pública i mantenir el patrimoni de

l’estat.h) organitzar l’administració de l’estat.i) elaborar decrets i projectes de llei.j) convocar les eleccions locals i judicials.k) retre comptes al Parlament de la seva gestió.l) prendre les mesures oportunes per tal de garantir els drets i fer complir els deures

dels ciutadans.m) totes aquelles que li són atribuïdes per la Constitució i les lleis.

Article 60è.El Consell de Govern és format pel President o Cap de Govern i pels ministres, tots

els quals responen davant del Parlament de llurs actuacions, individualment i col·legiada.

Article 61è.El President del Govern és elegit pel Parlament, entre els seus membres, segons el

següent procediment:a) els candidats hauran de ser presentats al President del Parlament per un 10% dels

diputats, durant el període establert a l’efecte.b) reunit el Parlament per a l’elecció del President del Govern, es procedirà a

l’exposició de les candidatures i dels programes, i s’obrirà un debat. Conclòs el debat es procedirà a la votació.

c) perquè un dels candidats resulti elegit en la primera votació caldrà que obtingui la majoria absoluta del Parlament.

d) no havent obtingut cap dels candidats l’esmentada majoria, es procedirà a una segona votació entre els dos candidats, si n’hi hagués, que hagin obtingut més vots, i resultarà elegit el candidat més votat, sempre que el nombre de vots obtinguts per ell sigui superior a un terç del total de diputats. En cas d’empat es procedirà a una tercera votació.

En el cas de no resultar elegit cap dels candidats, el President del Parlament iniciarà de nou el procediment descrit. Si en aquesta segona vegada tampoc no és elegit el

President del Govern, el President de la República dissoldrà el Parlament, per manifesta incapacitat de formar Consell de Govern, i convocarà eleccions generals legislatives.

Article 62è.El President del Govern, una vegada elegit, proposarà al Parlament l’estructura i la

composició del Consell de Govern. Tant l’estructura com els ministres, individualment, hauran de rebre el vist-i-plau del Parlament, per majoria simple. Si l’estructura del Consell de Govern o algun dels ministres no obté la confiança del Parlament, el President podrà tornar a presentar una segona, i encara una tercera, proposta.

En el cas que per tercera vegada el Parlament refusés els candidats proposats pel President del Govern per a un determinat ministeri, el President del Govern presentarà la dimissió i el President de la República dissoldrà el Parlament, per manifesta incapacitat de formar Consell de Govern, i convocarà eleccions generals legislatives.

Article 63è.El President del Govern i els ministres prenen possessió de llurs càrrecs davant del

President de la República. El President del Govern és elegit per un període de quatre anys i el seu mandat acaba en prendre possessió el President electe que el succeeix.

El President del Govern pot cessar els ministres a criteri propi i únicament haurà de sotmetre els nous candidats proposats al preceptiu vist-i-plau del Parlament.

Article 64è.En cas de cessament del seu càrrec per causa diferent a l’extinció ordinària del seu

mandat, el Vice-president del Govern exercirà en funcions el càrrec de President del Govern, i el President del Parlament iniciarà el procediment per a l’elecció d’un nou President del Govern.

Article 65è.Els membres del Consell de Govern gaudeixen d’immunitat durant el seu mandat i

només poden ser detinguts en cas de delicte flagrant. No poden ser inculpats ni processats sense l’autorització del Parlament.

El President rebrà una dotació econòmica i els ministres una remuneració igual per a tots, establertes per la llei.

CAPÍTOL IIIDe la funció judicial

Article 66è.La funció d’impartir justícia correspon als Tribunals, els quals actuen de forma

col·legiada i amb plena independència en llur àmbit d’actuació. La llei regularà l’organització i el funcionament dels Tribunals, d’acord amb la Constitució.

Article 67è.Els Tribunals, sense perjudici de llur especialització civil o penal, són d’àmbit

municipal, comarcal i nacional, i són formats per tres jutges, tots ells ciutadans majors de vint-i-cinc anys. En els Tribunals Comarcals un dels jutges haurà de ser necessàriament llicenciat en dret, i en els Tribunals Nacionals, dos.

Els Tribunals, en nombre suficient, disposaran dels mitjans materials i professionals adequats per a l’exercici de llur funció.

Article 68è.Els jutges municipals són elegits per sufragi universal dels ciutadans domiciliats al

municipi. Hom proclamarà tants suplents com Tribunals Municipals hi hagi.Els jutges electes constitueixen l’Audiència Municipal i n’elegeixen i revoquen, si

escau, el President, el qual els adjudica Tribunal.

Article 69è.Els jutges comarcals són elegits per sufragi universal dels ciutadans domiciliats als

municipis de la comarca. L’elecció es farà separadament per al terç de jutges que hagin de ser llicenciats en dret, d’una banda, i per als altres dos terços, d’altra, i hom proclamarà tants suplents d’una i altra condició com Tribunals Comarcals hi hagi.

Els jutges electes constitueixen l’Audiència Comarcal i n’elegeixen i revoquen, si escau, el President, el qual els adjudica Tribunal.

Article 70è.Les eleccions per a jutges municipals i comarcals es realitzen simultàniament, en un

període no coincident amb les eleccions locals.

Article 71è.Els jutges nacionals són elegits pel Parlament. L’elecció es farà separadament per

als dos terços de jutges que hagin de ser llicenciats en dret, d’una banda, i per a l’altre terç, d’altra, i hom proclamarà tants suplents d’una i altra condició com Tribunals Nacionals hi hagi.

Els jutges electes constitueixen l’Audiència Nacional i n’elegeixen i revoquen, si escau, el President, el qual els adjudica Tribunal.

Article 72è.Són funcions i competències de l’Audiència Nacional:a) establir normes jurisdiccionals i d’organització de l’administració de justícia.b) resoldre sobre la constitucionalitat de les lleis i d’altres actes o disposicions.c) assessorar el Parlament sobre les lleis i llur aplicació.d) resoldre conflictes de competències entre òrgans i institucions de l’estat.e) totes aquelles previstes per la Constitució i les lleis.

Article 73è.Els jutges són elegits per un període de quatre anys i llur mandat acaba en constituir-

se les noves Audiències.

Article 74è.En cas de cessament d’un jutge per causa diferent a l’extinció ordinària del seu

mandat, serà substituït en el seu càrrec per un dels suplents, pel període que resti.

Article 75è.Els jutges municipals només poden ser processats si, a proposta del Fiscal

Comarcal, ho acorda l’Audiència Comarcal corresponent, la qual designa el Tribunal que es farà càrrec del cas.

Els jutges comarcals i nacionals només poden ser processats si, a proposta del Fiscal General, ho acorda l’Audiència Nacional, sense la presència de l’afectat, la qual designa el Tribunal que es farà càrrec del cas.

Article 76è.La llei regularà la dedicació i remuneració, si escau, dels jutges municipals i

comarcals.Els jutges de l’Audiència Nacional tindran dedicació exclusiva i la llei establirà una

remuneració econòmica igual per a tots ells.

Article 77è.La Fiscalia de la República Catalana té per funció vigilar el compliment de les lleis i

altres disposicions legals, promoure la intervenció dels Tribunals de Justícia, i tipificar, instruir i distribuir judicialment les causes. La llei regularà la seva organització i funcionament.

Article 78è.La Fiscalia de la República Catalana és formada pel Fiscal General, que n’és el cap,

i per un cos de fiscals, funcionaris de l’estat, agrupats en Fiscalies Comarcals.Per al desenvolupament de la seva funció, la Fiscalia disposarà d’un cos de policia

fiscal a les seves ordres.

Article 79è.El Fiscal General és elegit pel Parlament, entre els ciutadans majors de vint-i-cinc

anys, per un període de quatre anys.

Article 80è.En cas de cessament del seu càrrec per causa diferent a l’extinció ordinària del seu

mandat, el Parlament procedirà a elegir-ne un altre, pel temps que resti.

Article 81è.El Fiscal General només pot ser processat si ho acorda l’Audiència Nacional, la qual

designa el Tribunal que es farà càrrec del cas.El Fiscal General té dedicació exclusiva i la llei estableix la seva remuneració

econòmica.

TÍTOL CINQUÈ

De l’organització política territorial

Article 82è.El territori de Catalunya s’organitza en municipis i comarques, d’acord amb la

Constitució i la Llei de Règim Local que es promulgarà.La creació, modificació o supressió de municipis i comarques, així com llur

agrupament en mancomunitats o vegueries seran regulades per llei.

CAPÍTOL IDels municipis

Article 83è.El municipi, agrupament bàsic d’habitants dotat de personalitat jurídica, és un ens

autònom amb hisenda pròpia i constitueix la primera instància de participació política dels ciutadans, els quals hi elegeixen, per sufragi universal, el Consell Municipal i els Tribunals Municipals.

Article 84è.Són funcions i competències dels Consells Municipals:a) governar i administrar el municipi.b) elegir i revocar, si escau, entre llurs membres, el Batlle i el representant al

Consell Comarcal.c) elaborar i aprovar ordenances municipals.d) elaborar i aprovar llurs pressupostos, d’acord amb els pressupostos generals de

l’estat i el sistema tributari.e) fer el padró dels habitants del municipi.f) participar en l’elaboració del cens dels ciutadans municipals domiciliats al

municipi.g) participar en l’elaboració del cadastre.h) totes aquelles que li reserven la Constitució i les lleis.

Article 85è.Els Consells Municipals són formats pels regidors, en nombre determinat per la llei,

els quals són elegits per sufragi universal dels ciutadans domiciliat al municipi. Cada persona només pot domiciliar-se en un municipi, en aquell on acrediti la seva residència.

Article 86è.Les sessions dels Consells Municipals són públiques i els acords es prenen

mitjançant votació pública dels regidors, exceptuat el cas d’elecció de persones en què els regidors dipositaran en l’urna llur vot de forma personal, directa i secreta.

Article 87è.Els Consells Municipals són elegits per un període de quatre anys i el mandat dels

regidors acaba el dia de la presa de possessió dels nous regidors.

Article 88è.Els Consells Municipals faran llur primera reunió dins dels vint dies següents a la

celebració de les eleccions. En aquesta primera reunió de constitució elegiran el Batlle.

Article 89è.Els Consells Municipals disposaran dels mitjans econòmics i humans suficients per

a l’exercici de llurs funcions i la prestació dels serveis que els corresponen.

CAPÍTOL IIDe les comarques

Article 90è.La comarca és una entitat local amb personalitat jurídica i política, determinada per

l’agrupament de municipis amb afinitats de tipus geogràfic, econòmic, històric o cultural.

Article 91è.El Consell Comarcal és l’òrgan de representació i gestió de la comarca.

Article 92è.Són funcions i competències del Consell Comarcal:a) governar i administrar la comarca.b) proposar resolucions als municipis en relació a interessos i necessitats comuns.c) elegir i revocar, si escau, entre els seus membres, el President del Consell

Comarcal.d) elaborar i aprovar normes d’àmbit comarcal.e) elaborar i aprovar el seu pressupost, d’acord amb els pressupostos generals de

l’estat.f) acordar la presentació de candidats a la Presidència de la República.g) promoure acords de cooperació de serveis amb comarques veïnes.h) totes aquelles que li assignen la Constitució i les lleis.

Article 93è.El Consell Comarcal és format per un nombre de consellers comarcals, tots ells

regidors de municipis de la comarca, igual al doble del nombre de municipis de la comarca. La meitat dels consellers seran representants de cada municipi, elegits pels respectius regidors. L’altra meitat serà elegida pel conjunt dels regidors de tots els municipis de la comarca.

Article 94è.Les sessions dels Consells Comarcals són públiques i els acords es prenen

mitjançant votació pública dels consellers, exceptuat el cas d’elecció de persones en què els consellers dipositaran en l’urna llur vot de forma personal, directa i secreta.

Article 95è.Els Consells Comarcals són elegits per un període de quatre anys i el mandat dels

consellers acaba el dia de la presa de possessió dels nous consellers.

Article 96è.Les eleccions a Consells Comarcals les convocarà el Consell de Govern durant els

trenta dies posteriors a la constitució dels Consells Municipals. Els Consells Comarcals faran llur primera reunió dins els vint dies següents a la realització de les eleccions i en aquesta reunió de constitució elegiran llur President.

Article 97è.Els Consells Comarcals disposaran dels mitjans econòmics i humans suficients per a

l’exercici de llurs funcions i la prestació dels serveis que els corresponen.

TÍTOL SISÈ

De la reforma constitucional

Article 98è.La iniciativa de reforma constitucional correspon:a) al Parlamentb) al Consell de Governc) al President de la Repúblicad) al poble mitjançant una proposta articulada presentada per cent mil ciutadans

majors d’edat.

Article 99è.Els projectes de reforma constitucional hauran de ser aprovats per una majoria

absoluta dels membres del Parlament.Una vegada aprovada la reforma pel Parlament serà sotmesa a un referèndum

popular dins els dos mesos següents.Per a que la reforma resulti aprovada haurà d’obtenir el vot favorable de la majoria

absoluta dels ciutadans amb dret a vot.

Article 100è.L’article 4t de la Constitució no podrà ser objecte de reforma constitucional.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

PrimeraLa Llei Electoral regularà les eleccions previstes en aquesta Constitució, d’acord

amb els següents preceptes:U. Les eleccions, tret de disposició específica, són de caràcter igual, lliure, personal,

directe i secret, i es regeixen pel sistema de llistes obertes.Dos. Són electors i elegibles, tret de disposició específica, tots els ciutadans majors

d’edat i amb possessió de llurs drets polítics.Tres. La igualtat d’oportunitats dels candidats electorals es garanteix en base a la

dotació dels mitjans suficients i a la limitació i el control de les despeses electorals.Quatre. Tret de la Presidència de la República, tots els càrrecs elegits mitjançant

votació unipersonal són revocables pel mateix òrgan que n’ha fet l’elecció. Per a la revocació serà necessari el vot favorable de la majoria absoluta dels membres de l’òrgan corresponent. L’acte de revocació és independent de l’acte de nova elecció per a cobrir la vacant.

Cinc. En les eleccions no unipersonals, el nombre màxim de candidats que els electors poden votar és de dos terços, o el nombre natural més pròxim, del total de càrrecs que s’han d’elegir.

Sis. Qui hagi ostentat un càrrec públic electe durant tres mandats no pot ser candidat al mateix càrrec una quarta vegada. En el cas de la Presidència de la República, el nombre màxim de mandats d’una mateixa persona són dos.

Set. En el cas de cessament d’un càrrec electe per causa diferent a l’extinció ordinària del seu mandat, es procedirà, tret de disposició específica, a cobrir la vacant, mitjançant nova elecció, pel temps que resti, sempre que aquest sigui superior a sis mesos. Altrament, es deixarà la vacant sense cobrir fins a l’elecció ordinària següent.

SegonaEls càrrecs de diputat i ministre són compatibles. Els càrrecs de President de la

República, diputat o ministre, jutge, fiscal, comandant màxim d’unitats operatives de l’exèrcit, membre de l’Estat Major i regidor són incompatibles entre ells. La llei establirà la resta de compatibilitats i incompatibilitats de càrrecs públics.

TerceraPer a la vàlida constitució dels òrgans prevists en aquesta Constitució, tret de

disposició específica, serà necessària la presència de la meitat de llurs membres. Els acords, tret de disposició específica, s’hi prendran per majoria simple.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

PrimeraEl President provisional de la República i el Consell provisional de Govern prendran

les mesures pertinents, de caire legislatiu, executiu i judicial, per tal de garantir, durant el seu mandat, la independència de Catalunya, el normal desenvolupament de les relacions internacionals i de l’activitat social i econòmica, així com el compliment dels preceptes de la Constitució provisional en tot allò que sigui d’aplicació.

SegonaNo podran obtenir la ciutadania catalana aquelles persones que, tot i trobar-se en el

supòsit 3) de l’article 12è, hagin format part de les forces d’ocupació espanyoles o franceses.

TerceraEls ciutadans catalans membres dels cossos de funcionaris dels antics estats

ocupants espanyol i francès o treballadors d’empreses confiscades per la República Catalana, que no hagin col·laborat amb les forces d’ocupació, tenen garantit un lloc de treball i el reconeixement dels drets laborals adquirits.

QuartaEn el cas que l’estat espanyol o algun altre estat estranger mantingui empresonats

ciutadans catalans per llur participació en la lluita d’alliberament nacional, la República Catalana n’exigirà la immediata llibertat i denunciarà el fet davant els organismes internacionals pertinents.

CinquenaEls Consells Municipals provisionals retiraran dels municipis respectius els símbols

i les denominacions referents a l’ocupació espanyola i francesa.

SisenaEl President provisional de la República convocarà eleccions generals al Parlament

Constituent, tan aviat com les circumstàncies polítiques ho permetin.La Constitució elaborada pel Parlament Constituent i aprovada per la majoria

absoluta dels seus membres serà sotmesa a referèndum del poble català i resultarà aprovada si obté el vot favorable de la majoria dels ciutadans amb dret a vot.

SetenaEn el termini de trenta dies després de l’entrada en vigor de la Constitució

refrendada pel poble, el President provisional de la República dissoldrà el Parlament Constituent i convocarà eleccions generals legislatives.

VuitenaEn el termini de sis mesos després de la formació del Consell de Govern, aquest

convocarà eleccions a President de la República.

NovenaEn el termini d’un any després de la formació del Consell de Govern, aquest

convocarà les eleccions municipals, a continuació de les quals es constituiran els Consells Municipals i els Consells Comarcals.

DesenaEn el termini d’un any després de la formació del Consell de Govern, aquest

convocarà les eleccions judicials d’àmbit municipal i comarcal, a continuació de les quals es constituiran les Audiències Municipals i Comarcals.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Queden derogades en territori català les Constitucions i les lleis dels antics estats ocupants espanyol i francès, així com els acords i tractats polítics, econòmics i militars signats per ells.

DISPOSICIÓ CONFISCATÒRIA

Passen a la propietat de la República Catalana els béns pertanyents als antics estats ocupants espanyol i francès i a la dinastia borbònica, i les empreses bàsiques de les finances, l’energia, els transports i les comunicacions.

DISPOSICIÓ FINAL

Aquesta Constitució entrarà en vigor, amb caràcter provisional, el mateix dia de la proclamació de la independència de Catalunya.