Autora i directora Marcela Terra Amb Padi Padilla

Del 29 d’octubre al 16 de novembre de 2014

“Un café es el sinónimo de la espera. Estamos siempre sentados en una terraza, frente a una

taza de café, esperando que pase la vida.”

Autora i directora Marcela Terra

Actriu Padi Padilla

Disseny d’escenografia Marcela Terra

Vestuari i il·luminació Consuelo Barrera

Vídeo Cristina Raso Boluda

Edició de Tràiler Zoe Catsaras

Fotografia Xavier Basiana i Giorgio Ceradelli

Disseny gràfic Patricia Avedaño

Producció Meridiano 70ymedio Teatro

Una dona espera notícies del seu marit, membre de la Resistència Francesa, que ha estat deportat a Alemanya. Inspirada en una història real, aquesta obra és una reflexió entorn de la desesperació de l’espera i les maneres amb què es manifesta: el temps, el tancament, els somnis, l’insomni, la nostàlgia, l’esperança... Però aquesta història és també la història de totes les dones que esperen el seu marit o els seus fills desapareguts per les guerres, les dictadures i els abusos polítics.

La Espera és un text original que busca entre les nombroses possibilitats que té la ment

humana per intentar sortir de l’angoixa que produeix l’espera. L’espera com un temps

detingut. Un temps que ens manté immòbils davant la vida. Un temps en el qual no som

capaços d’avançar ni retrocedir. Sols amb nosaltres mateixos creem construccions mentals,

somnis, imatges, per donar resposta a aquest carreró sense sortida que és no saber. No saber

què se n’ha fet d’aquest home que va ser detingut. D’aquest home que no sabem si encara viu

o està mort.

Aquest muntatge indaga, des del cos i la paraula, en el que és aquest temps detingut. La

reiteració de tornar a pensar una vegada i una altra sobre el destí de l’home estimat. El

moviment del cos, en aquesta habitació en què s’està tancada a l’espera de notícies.

Les mil maneres de veure i odiar aquest espai, de recórrer-lo, tocar-lo mirar-lo, viure’l o morir-

lo.

La música és un altre personatge que l’acompanya, que la sedueix, l’empeny i la fa explotar. La

música és el fantasma de l’home desaparegut, el record de la infantesa, el rellotge que cada

segon marca la mateixa hora. El temps que no passa. Les imatges audiovisuals recolzen aquest

deliri: imatges que són els seus malsons, els cossos, els ulls que la miren, els deportats que se

li giren d’esquena.

L’espai és com una gran pintura transparent que és al mateix temps habitació i camp de

concentració. Deliri, somni i realitat del tancament. Una petita finestra tan sols des d’on veu la

desesperació de la gent als carrers de París.

La tècnica emprada és interdisciplinar. Text, treball corporal, moviment i imatges audiovisuals.

La companyia Meridiano 70ymedio Teatro neix a Xile a l’any 2000, presentant diverses obres al

Festival Internacional de Teatro a Mil (FITAM), entre aquestes: Crónica de una muerte

anunciada, Reflexiones sobre una vida absurda o te necesito tanto padre i Ofelia.

La trajectòria de la companyia a Barcelona comença a l’any 2002 amb la invitació a participar

en el II Encuentro de Mujeres en Escena, en el qual estrenarà l’obra Desterradas de Marcela

Terra.

Més tard, al 2004, estrena Cortázar: algo bestiario, ciertos cronopios, obra basada en contes de

Julio Cortázar, que es manté en cartell durant quatre mesos a Barcelona.

El 2006 estrena Entre les ones. Virginia Woolf, paraula i vida, que es va presentar a la 11ª

Mostra de Teatre de Barcelona i va obtener la nominació al premi a la millor actriu per Padi

Padilla. Durant el 2007, aquest espectacle es va presentar al Carme Teatre de València, a la

Sala Trono de Tarragona, a la Sala Maria Plans de Terrassa i a la Sala Gran Francesca

Bonnemaison de Barcelona.

Al 2010 va estrenar el seu últim muntatge, Simone, que es va presentar a les sales Maria Plans

de Terrassa, Teatre de Ponent de Granollers, Nau Ivanow de Barcelona (2010), Sala Trono de

Tarragona, Sala Institut del Teatre de Vic, Carme Teatre de València, L’Obrador de la Sala

Beckett de Barcelona, l’Espai Brossa de Barcelona (2011) i al Círcol Maldà de Barcelona (2012).

“La Espera busca submergir-nos en un estat d’ànim. (…) treball impecable de la granollerina Padi Padilla, capaç de fer riure i plorar com poques…” Josep Barbany, El 9Nou. Granollers, Barcelona. “La autora ha tomado la figura de Duras como punto de mira, pero es evidente que podría sustituirla por muchas mujeres chilenas anónimas, víctimas de la brutalidad de la represión pinochetista (…) El personaje de Duras es interpretado eficazmente por Padi Padilla (…) una puesta en escena poética y sugestiva.” Nel Diago, Revista Turia. La Espera es va estrenar al Teatre de Ponent el 2012.

Dimecres 29 d’octubre a les 20.30 h: Estrena a La Seca Espai Brossa Funcions: Del 29 d’octubre al 16 de novembre de 2014 Horaris: De dimecres a dissabte a les 20.30 h. Diumenge a les 18.30 h. Durada: 60 minuts Preu: 15€ Material: Àudio, vídeo i imatges per a descarregar a www.mydrive.ch (User: espaibrossa Password: Vídeo Promocional Més info al web ESPECTACLE EN CASTELLÀ Contacte premsa:

Ester Cánovas

premsa@laseca.cat

www.laseca.cat

Flassaders, 40. 08003. Barcelona Tel. 93 315 15 96

Marcela Terra – Autora i directora Llicenciada en arts, dramaturga i directora de teatre, Marcela Terra té una experiència de més de vint anys en el món de la dramatúrgia i l’escriptura creativa. Com a autora de teatre, ha signat La Espera (2012), Siempre Olvido el paraguas cuando tengo sed (2011), Simone (2010), La Carne (2007), Entre las Olas. Virginia Woolf, Palabra y Vida (2006), El Puente (2003), Desterradas (2002), Ofelia (2001) i Apuntes de un Encuentro (1990), així com les adaptacions

Cortázar: Algo Bestiario, Ciertos Cronopios (2004), Crónica de una Muerte Anunciada, de Gabriel García Márquez (2001), El Principito, d’Antoine de Saint-Exupéry (1995), Alícia en el País del Espejo, de Lewis Carrol (1994), Cuentos, d’Oscar Wilde (1993), El Marino que perdió la gracia del mar, de Yukio Mishima (1992), Partida para el nacimiento, d’Álvaro de la Iglesia (1992) i El Cuarto Mundo, de Diamela Eltit (1991). Com a directora, ha estat al capdavant de la majoria dels muntatges que ha escrit, així com també dels espectacles El Amateur, de Mauricio Dayub (2004, Cia. El Aladroque), Blau, d’Isabel Sánchez (2002, Escena Difusió), Reflexiones sobre una vida absurda o No te necesito tanto, padre, de Pablo Krögh i Marcela Terra (2001, Meridiano 70ymedio Teatro), A Puerta cerrada, de Jean Paul Sartre (1999, Meridiano 71 Teatro), El Mercader de Venecia, de William Shakespeare (1999, Teatro Teatal), Bodas de Sangre, de Federico García Lorca (1998, Teatro Teatal), Hedda Gabler, d’Hernik Ibsen (1997, Meridiano 71 Teatro), El Tony Chico, de Luis Alberto Heiremans (1997, Teatro Teatal), Yerma, de Federico García Lorca (1996, Teatro Teatal), Antígona, de Sòfocles (1993, Teatro Teatal), La dama del abanico, de Yukio Mishima (1993, Teatro La Voz) i Los Encantos de la Culpa, de Pedro Calderón de la Barca (1991, Teatro La Voz). A més de dedicar bona part de la seva carrera la docència i a la formació continuada, ha rebut els premis Eugenio Guzmán al Millor Director per Crónica de una muerte anunciada (2001) i el del Fondo Nacional de las Artes de Xile, Fondart, per Reflexiones sobre una vida absurda o Te necesito tanto, padre (2001).

Padi Padilla – Actriu Actriu, llicenciada en Filologia Francesa i diplomada en Teatre i Educació, també té una extensa experiència com a intèrpret. Va començar la seva carrera amb la companyia El Teatre de la Nau, sota la direcció d’Eles Alavedra, amb la qual ha participat en els muntatges Els músics de Bremen, dels germans Grimm, amb dramatúrgia d’Ever Blanchet i cançons de Chico Buarque, Però sóc un ós!, de Frank Tashlin, Squirrel!, de Luise Rinser (1990) o les recopilació de contes Els fills de la lluna (1991) i Ja puc anar al col·le (1998). Al mateix temps, també ha complementat aquestes actuacions

amb espectacles d’animació amb la companyia La Paparra (1994), amb la qual també ha fet visites guiades (a la Casa Batlló, al Parc Güell, etc.), inauguracions, convencions d’empresa o pregons, entre d’altres.

També ha actuat amb la companyia Tàbata Teatre, sota la direcció de Frederic Roda, amb l’obra Grúmic, un somni de tardor, d’Ignasi Roda (1995), la companyia Los Chantapugis, sota la direcció d’Eles Alavedra, amb la qual va actuar a Despistes y franquezas, a partir de contes de Mario Benedetti (1999), o també amb Comediants, sota la direcció de Joan Font i Jordi Cardoner, amb qui ha actuat a Boccato di cardinale (2005) i també en espectacles d’animació, inauguracions i esdeveniments diversos. Amb la Camerata Lírico Escènica ha participat de vetllades operístiques a l’Espai Barroc i a nits d’òpera a Luz de Gas (1998). Juntament amb la companyia Meridiano 70ymedio Teatro, sota la direcció de Marcela Terra, ha actua a Cortázar: algo bestiario, ciertos cronopios (2004) i Entre les ones. Virginia Woolf, paraula i vida (2006), ambdues amb dramatúrgia de Marcela Terra, i Simone (2010) i La Espera (2012), totes dues signades també per Marcela Terra. En l’àmbit del teatre en l’educació, ha actuat als espectacles Jugo jo (2007), Compte amb mi (2008), I ara què? i Kdm X Acbar Ptó, una dramatúrgia de Victòria Szpunberg dirigida per Marta G. Otin (2009). Igualment ha participat en l’espectacle El incorruptible, escrit i dirigit per Helder Costa amb la companyia Óscar Huércar (2008), així com també a Feliçment, jo sóc una dona de Maria-Aurèlia Capmany dirigida per Margalida Estelrich i Serveis Públics, de Núria Vizcarro dirigida per Judit Pujol (2012), totes dues dins el marc de la Factoria de l’Institut del Teatre de Barcelona. Amb la companyia Tacto Teatre, dirigida per Juan Ibáñez, ha actuat a Escola de gossos, d’Albert Pijuan (2012).

Consuelo Barrera Jofré – Vestuari, il·luminació i atrezzo Dissenyadora, vestuarisa i il·luminadora. Amb la companyia Meridiano 70ymedio Teatro ha participat en els muntatges Entre les ones. Virginia Woolf, paraula i vida, amb dramatúrgia de Marcela Terra (2006), Simone (2010) i La Espera (2012), ambdues de Marcela Terra. També ha treballat amb la companyia Lamoral, dirigida per Rosario Arena, en l’obra Medea, cuando el odio se junta a la pasión, basada en l’obra de Sèneca (2011), amb la companyia Beatriz Insa en l’espectacle Medea Material de Heiner Müller (2010), amb la companyia La Cuentista Teatro, dirigida per

Mariana Yáñez i Consuelo Barrera, en l’obra La llegenda de Sant Jordi (2010) i diverses companyies xilenes. Entre el 1997 i el 2003 treballa com a dissenyadora teatral a Xile, abans de viatjar a Barcelona per tal de realitzar el doctorat en Història, Teoria i Crítica de les Arts a la Universitat de Barcelona.

Particia Avendaño – Disseny gràfic Ha treballat com a dissenyadora gràfica a Publicistas & Clientes (1993, Santiago de Xile), a Next Communication Art (2000, Barcelona) i de manera independent i com a docent a Santiago de Xile (2012). Com a directora d’art també ha treballat a ADN ADD Young & Rubicam (1996, Santiago de Xile), així com també de directora de l’àrea gràfica a Daw, Diseño y Arquitectura (2008, Santiago de Xile). És sòcia fundadora de l’estudi de disseny Doodle Town (2002, Barcelona).