AUTOR Carles F - Serra de Collserola...2. A l’habitatge hi ha altres elements estructurals amb...

INFORMASISANT

AUTOR

Carles FEnginyer d

RME DA CAN

T JUST

errer Serae Camins C

D’INSPN BAR DESV

afí i P.

PECCIÓÓ ERN

Ó

Abril 2010

��

Informe d’inspecció Masia Can Baró. Sant Just Desvern

Pagina 1

INFORME D’INSPECCIÓ

MASIA CAN BARÓ Sant Just Desvern


Pagina 2

ÍNDEX 1. ANTECEDENTS ............................................................................................. 3

2. OBJECTE DE L’INFORME ............................................................................. 3

3. DOCUMENTACIÓ FACILITADA .................................................................... 3

4. DADES OBTINGUDES EN LA INSPECCIÓ .................................................. 3

4.1. Identificació de danys .............................................................................. 3

4.2. Resultats de geotècnia ............................................................................ 4

5. ANALISI DELS RESULTATS ......................................................................... 5

5.1. Tensions transmeses al terreny ............................................................... 5

5.2. Contencio de terres.................................................................................. 6

6. CONCLUSIONS ............................................................................................. 7

ANNEX nº1 – JUSTIFICACIO DE RESULTATS (Consta de 5 pàgines+portada) ANNEX nº2 – NOTA INFORMATIVA DELS DANYS A BIGUES DE COBERTA

(Consta de 5 pàgines+portada) ANNEX nº3 – INFORME GEOTÈCNIC (Consta de 47 pàgines+portada) ANNEX nº4 – FOTOGRAFIES (Consta de 6 pàgines+portada)


Pagina 3

1. ANTECEDENTS La Masia de Can Baró està situada a l’interior del Parc de Collserola. Actualment s’està redactant un projecte de rehabilitació, en el que es preveu fer una consolidació estructural dels volums existents originals i enderrocar les edificacions afegides. A petició de Parc de Collserola, DOPEC ha realitzat una visita d’inspeccio a la masia per a prendre dades referents als fonaments i a l’estructura. S’ha efectuat també una campanya d’anàlisi geotècnica. La inspecció es va fer el dia 15 de març de 2010. 2. OBJECTE DE L’INFORME L’objecte de la visita va ser prendre dades sobre la fonamentació de la masia i fer anàlisis del terreny, a fi de valorar la validesa de la fonamentació actual o de proposar accions a tenir en compte en la rehabilitació. 3. DOCUMENTACIÓ FACILITADA Per a fer aquest informe s’ha tingut accés als plànols de treball del projecte de rehabilitació (no es tracta encara dels plànols definitius). Entre ells hi ha un aixecament de l’estructura i de la distribució actual de la masia, així com una definició de com es preveu la masia ja rehabilitada. 4. DADES OBTINGUDES EN LA INSPECCIÓ L’edifici es composa de planta baixa i planta pis. Les parets es composen de materials variats: fàbrica de pedra, tàpia, i trams puntuals de maons ceràmics. A l’interior de l’edificació hi ha dos arcs de fàbrica de maons. Els forjats estan formats per bigues de fusta i entarimat també de fusta. 4.1. Identificació de danys Durant la visita s’ha fet una inspecció a l’interior de l’habitatge a fi de prendre dades per a la redacció del projecte de rehabilitació. S’han identificat alguns danys:

• S’ha observat que moltes de les bigues i biguetes de fusta tenen símptomes d’atacs biòtics, i algunes atacs per fongs. S’observa la presència de reparacions i manteniment en punts lesionats

No es pot saber l’abast de les lesions sense fer investigacions de les bigues, de manera individual, però s’ha pres la decisió de substituir els forjats de bigues de fusta per forjats de semi-bigueta de formigó.


Pagina 4

• s’ha detectat que a la sala principal de l’habitatge del pis superior hi ha tres biguetes de suport de la coberta (situades correlativament) que presenten fissures i lesions, i almenys una d’elles té símptomes que es podrien associar a un esgotament fer flexió.

Donat que hi ha la risc de que alguna de les biguetes es desprengui, s’ha informat al propietari de que cal disposar un estintolament preventiu el més aviat possible. S’adjunta a l’annex la nota informativa emesa per Dopec amb data 15/03/2010 referent a aquesta lesió.

• Es detecta alguna fissura puntual a la unió entre façana oest i façana sud, a la

planta superior. També, des de l’interior de l’habitatge, una fissura poc oberta a la unió de la façana oest amb el forjat de coberta.

Es tracta de fissures que podrien associar-se a petits moviments del terreny, però també a deteriorament superficial del morter d’arrebossat. No s’observa actualment símptomes clars de que el terreny s’hagi mogut i hagi provocat fissures a la masia.

4.2. Resultats de geotècnia Durant la visita es van efectuar 4 cates a fonamentació, amb l’objectiu d’investigar la tipologia de fonaments, la fondària, i el terreny de suport existent. També es van fixar 2 punts per a fer assaigs de penetració, a fi d’obtenir una valoració de la tensió admissible del terreny. Els resultats dels assaigs geotècnics es presenten com annex a aquest informe. Com a resum cal destacar el següent:

• La masia no té cap element específic de fonament, les parets s’encasten directament en el terreny. Només en algunes zones es detecta un material tractat amb lligant (argamassa) com a millora del contacte mur-sòl

• Per dessota de la cota de fonament apareixen 3 tipus de terreny: o Q1: sorres argil.loses quaternaries, de compacitat fluixa o Q2: argil.lites quaternaries de compacitat ferma o P: pissarres paleozoiques, roca fracturada

• La façana est està recolzada sobre les pissarres. La façana oest està recolzada sobre el material Q1. El mur central està recolzat sobre el material Q2.

• Els tres tipus de terreny tenen una deformabilitat diferent, cosa que ocasiona un comportament diferent enfront a noves càrregues, i la possibilitat d’asssentaments diferencials.

• La tensió admissible per a cada material ve limitada pels assentaments. Per a un assentament de 2,5 cm és:

o Q1: σadm = 1,5 a 1,7 Kp/cm² o Q2: σadm = 2,5 a 2,8 Kp/cm² o P: σadm = 3,5 a 4,0 Kp/cm²

• No s’ha detectat agua freàtica en cap punt investigat • Els materials analitzats no presenten agressivitat al formigó


Pagina 5

5. ANALISI DELS RESULTATS 5.1. Tensions transmeses al terreny La part original de la masia té planta baixa + 1 planta pis. En la rehabilitació es manté el mateix volum edificat, però es canvien els forjats actuals (que són de fusta) per forjats de formigó, i s’afegeix un forjat sanitari que actualment no existeix. En conseqüència, hi ha un increment de les càrregues totals que actúen a la fonamentació. Si es fa una estimació de les càrregues totals futures que tindrà cada mur i la tensió que transmet al terreny, suposant que es manté el gruix actual de les parets, s’obté:

• Façanes est i oest, zona amb 2 plantes + sanitari: 1,6 Kp/cm² • Façanes est i oest, zona amb 1 planta + sanitari: 1,5 Kp/cm² • Mur central, zona amb 2 plantes + sanitari: 2,7 Kp/cm²

Aquests valors estan en el límit de la tensió admissible, d’acord a l’estudi geotècnic, per a un assentament de 2,5 cm. Si es valoren només les càrregues quasi-permanents previsibles, que són les que actuarien a llarg termini, les tensions transmeses al terreny serien:

• Façanes est i oest, zona amb 2 plantes + sanitari: 1,45 Kp/cm² • Mur central, zona amb 2 plantes + sanitari: 2,35 Kp/cm²

Però en realitat no tota aquesta quantitat de càrrega correspon a increments de tensions, ja que una fracció d’aquesta càrrega ja està col.locada actualment:

• Façanes est i oest, zona amb 2 plantes: 1,20 Kp/cm² • Mur central, zona amb 2 plantes: 1,66 Kp/cm²

L’increment de càrrega quasi-permanent respecte de la situació actual seria:

• Façanes est i oest, zona amb 2 plantes + sanitari: 0,25 Kp/cm² • Mur central, zona amb 2 plantes + sanitari: 0,69 Kp/cm²

que portaria a uns assentaments nous (addicionals als ja produits fins ara) estimats en: • Façana est, zona amb 2 plantes + sanitari: inapreciable • Mur central, zona amb 2 plantes + sanitari: 0,70 cm • Façana oest, zona amb 2 plantes + sanitari: 0,45 cm

Aquests assentaments significarien una distorsió angular β = 0,45 / 940 = 1 / 2088 entre façanes est-oest (desnivellament global). Entre les façanes i el mur central la distorsió angular (per assentament diferencial) seria:

β = ((0,45 + 0)/2 – 0,70) / (940/2) = 0,475 / 470 = 1 / 990 D’acord amb l’article 2.4.3.1. del CTE-SE-C aquests valors estarien en el límit d’acceptació. Com a precaució es recomana que el forjat sanitari (que actualment no existeix) es construeixi sobre una sabata correguda nova, adossada als murs de càrrega actuals, de manera que les càrregues no incrementin la tensió que actualment transmeten els murs al terreny.


Pagina 6

5.2. Contencio de terres La cota del terreny a la façana est és aproximadament 199, mentre que a l’interior de l’habitatge és aproximadament 195,5. El desnivell de 3,50 m de terreny està contingut per un mur de pedra i de materials heterogenis. El terreny contingut correspon al tipus Q1 (sorres fluixes) i Q2 (argil.les fermes), que en estat sec poden tenir una certa cohesió, però no necessàriament en estat humit. La tipologia de materials que constitueix els mur de la façana est no permet el desenvolupament de mecanismes resistents de flexió que puguin resistir les empentes del terreny. L’estabilitat prové del pes propi del mur i del gruix, que en la combinació adequada poden contrarrestar les tensions de tracció ocasionades per les empentes. Però tal com es justifica a l’annex, aquest mecanisme no és suficient, especialment en el tram que només té una planta, donat que l’excentricitat de les compressions està fora del nucli central de la secció. En conseqüència, si en algun moment es mobilitza completament l’empenta del terreny no hi ha garantia de que l’estabilitat del mur sigui adequada per a contenir les terres. Seria necessari dotar l’habitatge d’un element resistent, que podria ser un mur de formigó o de bloc armat adossat per l’interior, o algun altre element equivalent, en la façana est. Per la part interior de l’habitatge no s’observen actualment fissures ni ruptures, tot i que en alguns punts s’han fet actuacions de manteniment al llarg dels anys.


Pagina 7

6. CONCLUSIONS A partir de les dades recollides durant la inspecció visual a l’edifici i a partir dels resultats de l’informe geotècnic, es poden extreure algunes conclusions:

1. Durant la inspecció visual es va detectar que a la sala principal de l’habitatge del pis superior hi ha tres biguetes de suport de la coberta que presenten fissures i lesions, i almenys una d’elles té símptomes d’esgotament fer flexió. Donat que hi ha la risc de que alguna de les biguetes es desprengui, s’ha informat al propietari de que cal disposar un estintolament preventiu el més aviat possible. A la resta de l’habitatge, en el moment de fer la visita no s’han detectat lesions indicatives de processos d’inestabilitat estructural que requereixin actuacions d’urgència.

2. A l’habitatge hi ha altres elements estructurals amb alteracions o danys. S’està redactant el projecte de rehabilitació en el que es contempla la seva reparació o la seva substitució.

3. Els murs actuals, amb excepció de punts on estan deteriorats, són suficients per a suportar les càrregues degudes als nous forjats previstos. Convé consolidar els punts amb lesions.

4. Els murs estan recolzats sobre terrenys de característiques diferents, sense un element de fonamentació. Les tensions transmeses al terreny, en la configuració definitiva, no sobrepassen la tensió admissible avaluada a partir de l’estudi geotècnic, però es podria produir un assentament diferencial. Per a minimitzar aquesta possibilitat es recomana que el forjat sanitari (ara inexistent) es construeixi sobre un fonament nou adossat al mur actual, a fi de reduir l’increment de tensions transmeses al terreny

5. Es recomana la construcció d’un mur adossat a la façana est, de formigó o

qualsevol altre material que resisteixi flexions, a fi de dotar d’un mecanisme resistent efectiu front a les empentes del terreny.

Barcelona, a 06 d’abril de 2010

Per Dopec

Carles Ferrer Serafí




ANNEX Nº1: JUSTIFICACIO DE RESULTATS




ANNEX Nº2: NOTA INFORMATIVA DELS DANYS

A BIGUES DE COBERTA

NT-100315-01 Nota tècnica. Comunicacio d’incidència Masia Can Baró – Sant Just Desvern

COMUNICACIÓ D’INCIDÈNCIA Amb data 15/03/2010 s’ha fet una campanya de reconeixement geotècnic a la masia Can Baró, situada al terme municipal de Sant Just Desvern dins del límit del Parc de Collserola. Mentre es feien les tasques previstes s’ha inspeccionat l’interior de l’habitatge, a fi de prendre dades per a la redacció del projecte de rehabilitació. L’estructura resistent està formada per parets de càrrega, de materials heterogenis, i forjats de biguetes de fusta. Durant el reconeixement s’ha detectat que a la sala principal de l’habitatge del pis superior hi ha tres biguetes de suport de la coberta (situades correlativament) que presenten fissures i lesions, i almenys una d’elles té símptomes que es podrien associar a un esgotament fer flexió. Donat que hi ha la risc de que alguna de les biguetes es desprengui, s’ha informat al propietari de que cal disposar un estintolament preventiu el més aviat possible. Es proposa col.locar un tauló o element de repartiment a les bigues lesionades (en la direcció de la biga per a recollir els 2 fragments a cada costat de la fissura) i un puntal a sota de cada una. Per a evitar carregar en excés les biguetes del forjat intermig, s’indica que cal situar un tauló o element de repartiment sobre el paviment, transversal al sentit de les biguetes a fi de repartir la càrrega sobre almenys 2 o 3 biguetes per cada puntal. Alternativament, es pot posar un puntal també a la planta inferior, i conduir la càrrega fins al fonament. En el moment de fer la visita no hi ha cap càrrega situada sobre la coberta en la zona afectada, si bé ens comenta el propietari de l’habitatge que durant la nevada del dia 8 de març de 2010 hi ha haver un gruix aproximat de 35-40 cm de neu. En aquest moment la càrrega és considerablement inferior a la que va provocar les lesions, per la qual cosa s’indica que és preferible que l’estintolament sigui preventiu, és a dir, que no és necessari donar tensió als puntals (només la justa per a subjectar-los). D’aquesta manera no es traspassarà càrrega al forjat intermig si no cedeixen les biguetes de la coberta. Les conclusions i recomanacions d’aquest escrit fan referència a les biguetes citades. No es desprèn cap conclusió referent a la resta de forjats, en els quals no s’han detectat símptomes d’esgotament, però tampoc no es disposa en aquest moment d’una diagnosi estructural. Actualment s’està elaborant el projecte de rehabilitació de la masia.

Barcelona, a 15 de març de 2010 Per Dopec

Carles Ferrer Serafí


Zona amb biguetes lesionades. Planta sotacoberta


FOTOGRAFIES




ANNEX Nº3: INFORME GEOTECNIC

consultoría geológica y geotécnica EGN sl

C/ Roure, 12. 4º 1ª. 08840 Viladecans T/F.: 936 594 102. e: [email protected]

INFORME GEOTÈCNIC

MASIA DE CAN BARÓ.

Sant Just Desvern.

Peticionari: DOPEC Enginyeria i Arquitectura

Obra: 10662 Març, 2010

10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.

2

INDEX 1. INTRODUCCIÓ

2. DESCRIPCIÓ DEL SOLAR

3. TREBALLS REALITZATS

3.1. Assajos de penetració dinàmica

3.2. Sondejos a rotació

3.3. Assaigs SPT

3.4. Assajos de laboratori

4. CARACTERITZACIÓ GEOLÒGICA I GEOTÈCNICA DEL TERRENY

4.1. Situació geològica

4.2. Unitats geològiques i geotècniques

4.3. Resum paràmetres geotècnics característics

4.4. Nivell Freàtic

5. ANÀLISIS DE RISCOS GEOLÒGICS

5.1. Riscos derivats dels processos geològics

5.2. Riscos causats per materials geològics

6. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS

6.1. Fonamentació

6.2. Contenció de terres i estabilitat de talussos provisionals

6.3. Ripabilitat

6.4. Conclusions

ANNEXES

Annex 1. Situació del solar i dels treballs de camp

Annex 2. Perfils estratigràfics del terreny

Annex 3. Fitxa descripció de les Cales

Annex 4. Assajos de Penetració Dinàmica

Annex 5. Fitxa Estació Geomecànica

Annex 6. Resultats Assajos de Laboratori


3

1. INTRODUCCIÓ

En aquesta memòria es presenten els resultats de l’estudi geotècnic realitzat pel

projecte de rehabilitació de la masia de Can Baró de Sant Just Desvern.

A petició de Dopec Enginyeria i Arquitectura, i segons informacions rebudes, s’ha dut a

terme aquest estudi per tal de conèixer les característiques de la fonamentació existent

i les dades geotècniques del terreny.

2. DESCRIPCIÓ DEL SOLAR

La masia es una construcció aïllada que data del segle XVII, de morfologia

rectangular, amb dos plantes, la planta baixa es un semisoterrani i te una superfície

construïda de 321 m2 , mentre que la planta pis només té 178 m2, el projecte de

rehabilitació es proposa conservar l’estructura de l’edifici central formada per parets de

pedra i tapia, amb l’adequació de l’espai interior, restauració de les façanes i renovació

de la teulada.

El terreny natural presenta una inclinació general d’uns 10º-15º cap l’oest, encara que

en l’actualitat es troba modificat amb la formació de terrasses separades per bermes

de 2 a 3 metres d’alçades per l’aprofitament del terreny com camps de conreu.


4

3. TREBALLS REALITZATS

3.1. Introducció

Encara que l’actuació projectada no preveu l’augment de volum ni modificacions en

l’estructura existent. Per a la programació del reconeixement del terreny, se ha seguit

les especificacions recollides en el “CTE. Documento básico SE-C (seguridad

estructural-cimientos)”.

Classificant-se, la construcció com: C-0

No es projecta ampliació de volum de l’edificació existent.

I el tipus de terreny : T-1

Terreny favorable (existència de substrat rocós en superfície) i la “fonamentació” existent es

superficial.

Prospecció del terreny realitzada

- Quatre (4) cales amb una excavadora BOBCAT model S130.

- Dos (2) assajos de penetració dinàmica BORRO amb una sonda ROLATEC RL-46

fins a 4 metres de fondària.

- Una (1) estació geomecànica

Justificació de la prospecció realitzada

Es considera que la prospecció realitzada compleix amb la normativa del CTE vigent,

per una construcció C-0 i un terreny T-1 on s’observa l’existència de substrat rocós

(pissarres) en superfície.

Les dades i conclusions obtingudes es descriuen en els apartats següents.


5

3.2. Cales mecàniques

El dia 15 de març de 2010, es van realitzar 4 cales mecàniques mitjançant una

excavadora model BOBCAT S130 amb un braç d’1,5 metres de llarg i cullera de 40 cm

d’ample, per tal d’observar el subsòl i la fonamentació de l’edifici existent.

De cadascuna d'aquestes cales s’ha fet una fitxa de descripció que es pot consultar a

l’apèndix 3. Fitxes descripció de les cales, on s’indica els trets geològics, gruixària i

descripció de les diferents capes reconegudes, així com altres dades d’interès.

En una de les cales (C4) es van recollir mostres que han estat sotmeses a un conjunt

d’assaigs d’identificació, classificació i químic en un laboratori acreditat.

La situació de les cales s’indica al plànol de situació dels treballs de camp (veure

apèndix 1. situació dels treballs de camp), la profunditat assolida i cota boca de

cadascuna de les cales han estat les següents:

Cala cota boca (m) Fondària (m)

C-1 195.85 0,55

C-2 195.85 0,50

C-3 195.00 1,20

C-4 195.25 1,65


6

3.1. Assaigs de penetració dinàmica.

El dia 18 de març de 2010, es van realitzar dos sondejos mecànics a percussió (P-1 i

P-2) mitjançant un penetròmetre dinàmic del tipus BORRO amb una sonda autoportant

model Rolatec RL-46.

Amb aquest assaig es determina la resistència del terreny a la penetració d'un con

quan és colpejat mitjançant una maça de 63,5 kg de pes que cau des d’una alçada de

50 cm. La punta, cònica, té un diàmetre de 50,5 mm, i no és recuperable. L'energia de

colpeig és transmesa per un barnillatge d'acer massís de 33 mm de diàmetre.

El número de cops necessaris per aprofundir 20 cms, s'anomena NB, considerant-se

acabat l’assaig en qualsevol de les condicions següents:

- Si s’arriba a la fondària prèviament establerta.

- Si es donen més de 100 cops per a un interval de 20 cm (NB > 100).

- Si en tres trams consecutius NB és superior a 75 cops per tram.

- En cas que el moment de gir del barnillatge sigui superior a 200 N/m.

La cota boca i fondària assolida en cada sondeig es pot consultar a la taula següent.

Sondeig cota boca (m) Fondària (m)

P-1 199.7 4.10

P-2 195.0 4.15

Nota: cota extreta a partir d’un plànol facilitat per direcció facultativa del projecte.

Els dos assaigs es van finalitzar quan es va arribar al rebuig de la sonda (NB > 100)


7

3.4. Estació geomecànica

Per tal de caracteritzar la qualitat del substrat rocós existent s’ha realitzat 1 estació

geomecànica

Aquesta estació ha consistit en una descripció geològica de l’aflorament, realització

d’un reportatge fotogràfic, un estudi de les discontinuïtats, la mesura de l’índex RQD:

(determinat en aflorament utilitzant l’expressió RQD=115-3.3Jv, on JV és el nombre de

discontinuïtats per metre cúbic de roca).

Així mateix, s’ha realitzat mesures de resistència del massís amb un Martell d’Schmidt

o escleròmetre.

L’escleròmetre consisteix en un petit aparell metàl·lic de geometria cilíndrica que

disposa d’una molla al seu interior i una punta retràctil. Al pressionar la punta contra la

roca, la molla pateix un rebot que es registrada en l’aparell mitjançant una escala

numèrica. Aquesta dada es pot correlacionar amb la resistència a la compressió

simple, en funció de la densitat de la roca i de la inclinació del pla assajat.

La recopilació de tots aquests paràmetres ens ha permès l’aplicació de la classificació

RMR (Beniawski) de qualitat del massís rocallós.

A l’annex 5. estació geomecànica es pot consultar la fitxa de la estació realitzada i a

l’annex 1, la situació d’aquesta.

3.5. Assaigs de laboratori.

En una mostra de sol extreta de la cala C-4, s'ha realitzat en un laboratori acreditat,

assaigs de classificació i químics. Aquests assaigs tenen la finalitat principal

d’identificar les capes dels sòls.

A continuació es fa un breu descripció de cada assaig realitzat i dels valors més

representatius obtinguts. A l’annex 6 es pot consultar tant els resultats, com els seus

gràfics corresponents.


8

3.5.1. Assaigs de classificació

S’han realitzat els següents assaigs de classificació:

- Anàlisi granulomètric realitzat mitjançant tamisat segons la Norma UNE 103

101/95. Per la separació de les diferents grandàries s'ha seguit la Norma DIN (4022).

- . Determinació dels límits d’Atterberg segons la Norma UNE 103 103/94 i 103

104/94.

A continuació s’exposen a un quadre resum els resultats obtinguts.

Granulometria (%) Límits d’Atterberg Mostra (m)

Classificació

USCS Graves Sorres Fins LL LP IP

C-4 SC 24.5 38.2 37.3 35.9 16.9 19.3

3.5.2. Assaigs químics

3.5.2.1. Determinació de sulfats solubles (Norma UNE 103 201/96)

A la mostra extreta de la cala C-4, s’ha realitzat un assaig de determinació quantitatiu

de sulfats solubles.

Aquest assaig s’utilitza per determinar la agressivitat d’un sòl vers el formigó. Els

resultats obtinguts i el grau d'agressivitat sobre el formigó es poden observar a la taula

següent:

Mostra

Núm.

Sulfats

(% SO3)

Sulfats

(% SO4)

Grau d'agressivitat

(segons EHE)

C-4 M-1 Negatiu Negatiu NO AGRESSIU


9

4. CARACTERÍSTIQUES DEL TERRENY

4.1 Situació geològica

L’àrea d’estudi s’emplaça regionalment a la Serralada de Collserola. Aquesta serra

forma part de la serralada litoral que conforma un bloc elevat situat entre la fossa del

Vallès, i la fossa del pla de Barcelona.

Estructuralment, aquesta zona s’ha de situar en el context extensiu que afecta a la

Mediterrània Occidental des dels temps neògens, on a partir d’una sèrie de falles

normals i aproximadament paral·leles a la línia de costa es delimiten un conjunt de

blocs enfonsats (fosses tectòniques) separats de zones aixecades (horsts).

Pel que fa a les unitats litològiques, els materials més antics que afloren són roques

paleozoiques, principalment pissarres, més o menys afectades pel metamorfisme de

contacte associat als granitoides existents a la zona.

En l’actualitat, gran part dels materials esmentats queden recoberts, discordantment,

per sols d’edat quaternària, d’origen el·luvial-col·luvial i gruixos variables.

4.2. Unitats geològiques i geotècniques

A partir de la investigació realitzada s’han diferenciat, les següents unitats:

Nivell R1: Rebliment . Terres, runes i blocs

Acumulacions de terres, format per argiles amb blocs i algunes runes disseminades,

per tal d’esplanar i terraplenar el terreny que envolta la masia.

La potencia màxima detectada en l’assaig P1 es de 1,2 metres, no descartant-se però

l’existència de gruixos majors. Es classifica com un sòl de consistència tova a mitjà.


10

Els paràmetres geotècnics característics d’aquest nivell serien:

NB : 2-13 (7)

C (Cohesió): 0-10 kN/m2

φ (Angle de fregament): 30º

γK (Pes espec. aparent): 16 - 18 kN/m3

Kz (Coeficient de permeabilitat): 10-4 - 10-6

K30 (Coeficient de balast): --

Nivell R2. Paviments

En aquest nivell s’engloben els paviments existent de la PB i que a partir de les

observacions realitzades en les cales C1 i C2, realitzades en el sector sud de l’edifici,

estan formats per un paviment de formigó d’uns 5 cms i per sota una base formada per

runes i terres de 0,2-0,5 metres de gruix. No s’ha observat les característiques de la

resta de paviments de l’edifici, estimant-se, en els perfils del terreny, veure annex 2,

unes potencies de 0,2 a 0,5 metres.

Nivell A. Argamassa

Capa de 0,2-0,4 cms de gruix, color gris i humida, observada en les cales C2, C3 i C4.

En aquest nivell es recolzen els murs de carrega de la façana Oest i mur central.

Esta formada per sorres, terres, alguns blocs de pissarra i un lligant, possiblement

calç.

Nivell Q1. Sorres argiloses amb graves de compacitat fluixa. Quaternari.

Acumulació caòtica de sorres argiloses amb percentatges variables de graves i zones

amb predomini de la fracció argilosa.


11

Les graves son majoritàriament de pissarra i quars, heteromètriques (amb diàmetres

màxims observats d’uns 10 cms encara que predominen els diàmetres inferiors a 2

cms) i amb morfologies subanguloses.

La distribució d’aquest nivell es irregular, tant en fondària com lateralment,

interdigitant-se amb el nivell Q2.

Aquest nivell s’ha observat en les cales C-3 i C-4 i s’ha detectat en els assajos de

penetració dinàmica amb una potencia d’1,5 a 2,0 metres. Classificant-se com un sòl

de compacitat fluixa.


Classificació USCS: SC

NB: 2-10(6)

Cohesió, C: 10-20 kN/m2

Angle de fregament (Φ): 30º

γK (Pes espec. aparent): 17-19 kN/m3

Coeficient de permeabilitat (kz): 10-5-10-7 m/s

Coeficient de balast (K30)= 20-40 MN/m3


12

Nivell Q2. Argiles amb nòduls carbonatats. Consistència ferma. Quaternari.

Dipòsit format per argiles i argiles gravoses amb nòduls carbonatats, de color marró.

Les graves son majoritàriament de pissarres , presenten morfologies anguloses i són

heteromètrics (amb diàmetres màxims observats de 10 cms).

Aquest dipòsit té una potencia variable, observant-se als afloraments de la zona

potencies de fins uns 4-5 m. Als assajos de penetració dinàmica s’ha estimat una

potencia d’ 1,0 a 1,5 metres.

A partir dels assajos realitzats podem classificar aquests materials com un sòl de

consistència ferma.

Els paràmetres geotècnics característics d’aquest dipòsit serien:

NB: 11-26 (18)

c (Cohesió): 40-60 kN/m2

φ (Angle de fregament): 22º -24º

γK (Pes espec. aparent): 19-21 kN/m3


K30 (Coeficient de balast): 30-60 MN/m3

Nivell P. Pissarres. Paleozoic.

Aquest nivell es correspon amb el substrat de la zona, que està format per pissarres i

fil·lites de colors gris i negres amb patenes d’oxidació marró. Aquestes litologies estan

afectades per diversos plans de discontinuïtats: una foliació (estructures originades per

la recristalització de les roques i que configuren que aquestes es trenquin en fulls)

centimètrica en sentit general N i diverses famílies de diàclasis (juntes sense

desplaçament), amb inclinacions de 50º a 85º.


13

Les litoclases (juntes existents) presenten una continuïtat de mitja a alta, un

espaiament de petit a moderat i de juntes molt tancades a juntes obertes d’obertura

molt amplia i puntualment reomplertes de materials argilosos.

Segons els criteris del ISRM (Societat Internacional de Mecàniques de Roques) i

Bieniawski (RMR) es pot considerar un massís rocallós mitjà (Classificació RMR)

format per roques lleugerament a moderadament meteoritzades i bastant diaclasat.


NB: 55 -100 (100)

c (Cohesió): 200-300 kN/m2

φ (Angle de fregament): 25º - 35º

γK (Pes espec. aparent): 22 - 24 kN/m3


K30 (Coeficient de balast): 500-1000 MN/m3


14

4.3. Resum paràmetres geotècnics característics.

Els paràmetres geotècnics característics dels nivell principals diferenciats son:

Nivell Cohesió (kN/m2)

Angle fregament intern (º)

Densitat (kN/m3)

Coeficient Permeab.

(m/s)

Coeficient

balast K30

(MN/m3) R1.

Rebliment 5 30 17 10-5 --

Q1.

Sorres argiloses 15 30 18 10-6 25

Q2.

Argil·lites 50 23 20 10-8 45

P.

Pissarres 250 30 23 10-8 750

4.4. Nivell Freàtic

Durant l’execució dels sondeigs, no es va detectar la presència d’aigua freàtica a

l’interior de cap de les perforacions realitzades. Ni s’ha observat l’existència de cap

surgència ni pou d’aigua al solar, ni a les rodalies del mateix.


15

5. ANÀLISIS DE RISCOS GEOLÒGICS

5.1. Riscos derivats dels processos geològics

Aquests riscos són deguts als processos dinàmics que caracteritzen al nostre planeta,

considerant-se en la zona d'estudi els següents:

Risc Hidrològic

Hidrologia superficial

La xarxa hidrogràfica de la zona esta conformada pel torrent de la Font del Ferro

tributari de la Riera de Sant Just que finalment desemboca en el Riu Llobregat.

Aquest curs presenta una direcció general E-W, es caracteritza per un regim

estacional associat exclusivament a períodes de precipitacions i s’emplaça a uns 40

metres de la masia.

Per tant, desestimem que per la distancia existent entre la masia i el curs existeixi

qualsevol risc geològic originat per la xarxa hidrogràfica superficial, ja sigui

inundacions per avingudes o per erosió que puguin afectar a l’edifici.

Hidrologia subterrània

Durant l’execució de les prospeccions no es va detectar la presència d’aigua freàtica al

interior de les perforacions realitzades.

Ara bé, el subsòl de la zona esta format bàsicament per pissarres i fil·lites. Encara que

aquests materials no son permeables, es possible una certa porositat secundaria,

associada a la fracturació que afecta a aquests materials (diàclasis).


16

Per tant, en la zona no es preveu l’existència de cap aqüífer, però si es pot produir

circulació d’aigua en períodes de precipitacions, pels nivells més superficials del

terreny, associada a la fracturació del massís rocós.

Aquesta circulació subsuperficial pot produir la formació d’humitats en les parets

encastades en el terreny.

Estabilitat de vessants

La situació de la parcel·la en la part baixa d’una vessant, poc inclinada (<15º) i

recoberta de vegetació, ens permet descartar, en les condicions actuals, qualsevol

moviment dels vessants naturals que pugui afectar a la edificació projectada.

Subsidència

S’entén com subsidència l’enfonsament local de la superfície del terreny sense

moviment horitzontal degut a fallides del terreny que poden ocasionar col·lapses amb

obertura d’un forat en la superfície.

Normalment, aquest col·lapse és degut a la dissolució de roques per circulació

d’aigües, essent les roques susceptibles d'aquesta dissolució les calcaries, guixos i les

sals.

En el nostre cas, degut a la naturalesa del subsòl format principalment per pissarres,

podem descartar l’existència o formació en un futur de fenòmens de subsidència que

puguin afectar a l’habitatge projectat.


17

5.1.3. Sismicitat

A la regió mediterrània que ens situem existeix un grau relativament important

d'activitat sísmica, pel que les estructures d'edificació han de complir certes condicions

tècniques segons contempla la norma de construcció sismoresistent NCSR-02, vigent

a l'actualitat.

Per tant, a efectes de l'estudi d'accions a considerar en el Projecte de l'estructura,

segons les prescripcions de la Norma de Construcció Sismoresistent (NCSR-02),

l'acceleració sísmica bàsica (ab) en funció de la gravetat (g) i el coeficient de

contribució (K) pel municipi de SANT JUST DESVERN es correspon amb els següents

valors:

ab= 0.04 g

K= 1.0

Amb la mateixa normativa podem classificar el terreny en quatre tipus, segons las

seves característiques geològiques, definint la velocitat de propagació de les ones

elàstiques transversals o de cisalla (Vs) i el coeficient del terreny (C).

Tipus terreny Caracterització VS típica

(m/s)

Coeficient del

terreny (C)

I Roca compacta, sòl cementat o granular

molt dens >750 1.0

II Roca molt fracturada, sòl granular dens o

sòl cohesiu dur 750-400 1.3

III Sòl granular de compacitat mitjana, sòl

cohesiu de consistència ferma a molt ferma200-400 1.6

IV Sòl granular fluix o sòl cohesiu tou <200 2.0


18

En funció de la geologia general i les característiques del terreny detectades i

observades a aquesta zona, podem realitzar la següent qualificació dels materials:

Geologia Tipus

terreny

ei: Potencia (m) (fins els 30 m sota la

rasant inferior)

VS típica

(m/s)

Coeficient del

terreny (Ci)

Nivells Q1 i Q2. Sòls IV 0-2 <200 2.0

Nivell P. Roca molt fracturada II 30-28 750-400 1.3

Per tant, el coeficient C de càlcul als primers 30 m sota la rasant inferior, l'obtenim a

partir del valor mitja resultant de ponderar els coeficients Ci de cada nivell amb la seva

potencia (ei), segons l'expressió:

C= ∑Ciei/30= 1,30 (façana est) – 1,35 (façana oest)

5.2. Riscos causats pels materials geològics

Aquests riscos són deguts a canvis en les propietats fisico-químiques dels minerals

produïts pels agents atmosfèrics. D’aquests els que poden arribar a causar danys a les

edificacions són els següents:

5.2.1. Expansivitat.

L’expansivitat d’un sòl es produeix en argiles que tenen una gran capacitat d’absorció

d’aigua, incorporant-la a la seva estructura, i augmentant de volum.

En el nostre cas, l’únic nivell argilós es el Q2, ara be, per altres treballs realitzats en

aquesta zona, aquests materials es caracteritzen per una plasticitat baixa, una

important fracció de materials granulars i no presenten antecedents d’expansivitat en

la zona, per tant, podem afirmar que NO es produiran fenòmens d’expansivitat que

puguin afectar a l’estructura de la futura edificació.


19

5.2.2. Agressivitat del terreny.

L’instrucció EHE-08 vigent estableix que es necessari l’utilització de ciments sulfato

resistents (SR) sempre que el contingut de sulfats del terreny sigui igual o superior a

3.000 mg/kg de SO42-.

Per tant, a partir de la mostra de sol analitzada, podem afirmar, que el sòl no es

agressiu i, per tant, no és necessari l’ús de ciment resistent al sulfat en la fabricació del

formigó.

6. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS

L’objecte del present estudi és la caracterització geotècnica del subsòl de la masia de

Can Baró de Sant Just Desvern (Barcelona).

6.1. Fonamentació existent i Capacitat portant del terreny.

6.1.1. Consideracions generals

Fonamentació existent:

A partir de les cales realitzades per observar la fonamentació existent,

els murs de carrega de la masia son de maçoneria amb predomini de les

construccions de pedra de pissarres lligades amb calç, encara que hi ha zones de

tàpia. No tenen fonamentació i es recolzen directament en el terreny amb

empotraments observats de 0,20 a 1,00 metre.

Els murs es recolzen en diferents nivells geotècnics:

Façana Est: Nivell P. Pissarres (roca).

Mur Central: Nivell Q2. Sòls argilosos de consistència mitjà.

Façana Oest: Nivell Q1. Sòls de compacitat fluixa.


20

Als murs recolzats en sòls (façana Oest i mur central), en la seva base (contacte mur-

sòl) existeix una capa d’argamassa d’uns 20 – 40 cms de gruix.

S’estima que el nivell P es troba a una fondària de 2,5 - 3,0 metres de la base del mur

de la façana Oest i d’1,0 a 1,5 metres de la base del mur central.

Subsòl format per:

Per sota, els murs de carrega el subsòl esta format:

Façana Est: Nivell P. Pissarres (Roca).

Mur Central: Nivell Q2. Argiles de consistència mitjà amb una potencia d’1,0 a 1,5

metres. Per sota, nivell P. Pissarres.

Façana Oest: Nivell Q1. Sorres argiloses de compacitat fluixa, amb potencies d’1,0 a

1,5 metres. A continuació: Nivell Q2. Argiles de consistència mitjà amb una potencia

d’1,0 a 1,5 metres i per sota, nivell P. Pissarres.

6.1.2. Capacitat portant del terreny.

En aquest apartat es realitza una estimació del comportament mecànic del terreny a

un possible increment de les carregues transmitides pels murs existents.

Per l’estudi d’aquest comportament, s’ha procedit a la realització d’una estimació dels

assentaments teòrics (s) del terreny i la distorsió angular (b) entre les façanes est i

oest per diferents increments de carrega (Dq) en els murs existents.

El procediment per l’estimació dels assentaments s’ha basat en:

Primer, el càlcul de la resistència dinàmica a partir dels assajos de penetració

dinàmica.

Segon, l’obtenció del mòdul de deformació del terreny (E), a partir de les correlacions

existents entre la resistència dinàmica i la resistència en punta de l’assaig de

penetració dinàmica (CPT).


21

Tercer, estimació dels assentaments mitjançant el mètode elàstic (Terzaghi) en un

model multicapa (capes de 20 cms) fins a la fondària de rebuig de l’assaig BORRO

realitzat que es considera que es on es troba la capa rígida (pissarres, nivell P).

Els resultats obtinguts han estat els següents:

S Terreny (cm) Dq (Kg/cm2)

Façana Est Façana Oest Mur Central b murs W-E

0,5 0,7 - 0,9 0,3 – 0,5 1/950

1,0 1,4 – 1,6 0,6 – 0,8 1/600

1,5 2,1 – 2,3 1,0 – 1,2 1/400

2,0 2,8 – 3,0 1,3 – 1,5 1/300

2,5

0*

3,5 – 3,8 1,7 – 1,9 1/250

*Mur façana Est esta recolzat en les pissarres, on l’assentament es pot considerar

menyspreable per les carregues proposades.

Segons CTE-Edificacion. Els Valors límits basats en la distorsió angular per diferents

tipus d’estructura son:

A partir d’aquestes dades, en la situació actual, es pot concloure que increments de

carrega en els murs produiran assentaments diferencials en el terreny.

Aquests assentaments diferencials es manifestarien en l’edifici, als pocs mesos de

l’acabament de les obres, amb la formació d’esquerdes de petita amplitud i sense,

pràcticament, evolució al llarg del temps. En cap cas, serien d’esperar patologies

majors associades directament al terreny.


22

Un altre conclusió que es pot extreure de l’estimació realitzada, es que si considerem

com assentament admissible 2,5 cms, la capacitat portant (Qadm) de cadascun dels

terrenys diferenciats, es:

Qadm Nivell Q1: 1,5 – 1,7 Kg/cm2

Qadm Nivell Q2: 2,5 – 2,8 Kg/cm2

Qadm Nivell P: 3,5 – 4,0 Kg/cm2 (En aquest cas, valor normatiu basat CTE i DIN 1054)

6.2. Contenció de terres i estabilitat de talussos provisionals

6.2.1. Caracterització geotècnica

El mur Est de l’edifici (façana posterior), a més de funció de carrega també fa funció

de mur de contenció de terres, estimant-se, a partir de l’informació obtinguda en

l’assaig P1, que el seu trasdos, esta format, de sostre a base, per:

Cota 199,75 a 198,75: Nivell R1. Terres i Runes.

Cota 198,75 a 196,75: Nivell Q1. Sorres argiloses amb graves de compacitat fluixa.

Cota 196,75 a 195,75: Nivell Q2. Argiles amb nòduls carbonatats. Consistència mitjà.

< Cota 195,75: Nivell P. Pissarres.

S’estima que la base del mur esta recolzat directament damunt del nivell P entre les

cotes 195,50 – 195,00


23

Pel càlcul de les empentes actives sobre les estructures de contenció es recomana

prendre els següents paràmetres del sòl:

Nivell C

Cohesió

(kN/m2)

φ.

Angle de

fregament

γK Pes espec. aparent

(kN/m3)

Kz

Permeabilitat

(m/s)

R1 5 30º 17 10-5

Q1 15 30º 18 10-6

Q2 50 23º 20 10-8

P 250 30º 23 10-8

6.2.2. Excavacions i talussos provisionals

Amb la disposició de nivells de subsòl definida anteriorment, a curt termini i en

condicions seques, aquests talussos poden ser subverticals, però sanejant les zones

inestables que es poden formar als nivells R1 i Q1. En canvi, en condicions humides

(precipitacions, circulació d’aigua superficial, ...), es poden produir inestabilitats amb la

formació d’irregularitats i esllavissades del terreny degut a la baixa cohesió dels

materials dels nivells R1 i Q1, pel que es recomana en aquests nivells la formació d’un

talús amb inclinació 1(H):1(V), 45º i extremar les precaucions si es necessari realitzar

treballs a peu del talús.

6.3. Ripabilitat

En quant a la ripabilitat, exceptuant el nivell P, la resta de nivells detectats, son

fàcilment excavables mitjançant maquinaria de baixa potencia, tipus retroexcavadora

mixta i únicament pot ser necessari l’ús puntual del martell pneumàtic per superar els

paviments existents.

Pel nivell P (substrat rocós) es possible la utilització de maquinaria de baixa potencia

però el seu rendiment serà baix, obtenint-se un rendiment apropiat amb maquinaria de

potencia mitja, tipus excavadora giratòria. Aquest nivell s’arrancarà en blocs afavorits

per les litoclases que travessen el substrat, ara be, en zones menys fracturades serà

necessari la utilització del martell pneumàtic.


24

6.4. Conclusions.

A partir de les prospeccions realitzades s’ha observat que:

Els murs de carrega de la masia son de maçoneria amb predomini de les

construccions de pedra de pissarres lligades amb calç, no tenen fonamentació i es

recolzen directament en el terreny amb empotraments observats de 0,20 a 1,00 metre.

Els murs es recolzen en diferents nivells geotècnics:

Façana Est: Nivell P. Pissarres (roca).

Mur Central: Nivell Q2. Sòls argilosos de consistència mitjà.

Façana Oest: Nivell Q1. Sòls de compacitat fluixa.

Als murs recolzats en sòls (façana Oest i mur central), en la seva base (contacte mur-

sòl) existeix una capa d’argamassa d’uns 20 – 40 cms de gruix.

S’estima que el nivell P es troba a una fondària de 2,5 - 3,0 metres de la base del mur

de la façana Oest i d’1,0 a 1,5 metres de la base del mur central.

Per tant, els murs de carrega es recolzen en terrenys amb comportaments mecànics

diferents i es d’esperar que increments de carrega en aquests murs produeixen

assentaments diferencials en el terreny.

Aquests assentaments diferencials es manifestarien en l’edifici, als pocs mesos de

l’acabament de les obres, amb la formació d’esquerdes de petita amplitud i sense,

pràcticament, evolució al llarg del temps. En cap cas, serien d’esperar patologies

majors associades directament al terreny.


25

Si no es consideren admissibles aquestes patologies es recomana el recalçament dels

murs recolzats en sols, mitjançant pous de fonamentació recolzats en el nivell P. O bé

preveure una nova fonamentació mitjançant elements aïllats recolzats en el nivell P.

Aquest informe consta de vint-i-quatre (24) pàgines numerades i sis (6) annexes.

Viladecans, 30 de març de 2010

CONSULTORÍA GEOLÓGICA Y GEOTÉCNICA EGN, S.L

David Revilla i Flavià José Romera Flores

Geòleg, col·legiat ICOG 4217 Geòleg, col·legiat ICOG 4216

10662. Can Baró. Sant Just Desvern.

ANNEXES


ANNEX 1

Plànol situació dels treballs de camp


ANNEX 2

Perfils estratigràfics del terreny


ANNEX 3

Fitxes descripció Cales


ANNEX 4

Assajos de penetració dinàmica

EXP Nº: SONDEIG ANNEX Pàgina

Marca: ROLATEC Tipus: BORRON' N'<4 4<N'<8 8<N'<15 15<N'<30 N'>30 Puntassa: cònica 20 cm2

consistència tova mitja ferma molt ferma rígida Pes de la maça 63,5 KgN' N'<4 4<N'<10 10<N'<30 30<N'<50 N'>50 Pes varillatge 6,31 Kg/m

compacitat molt fluixa fluixa mitja densa molt densa Alçada caiguda maça: 50 cm

Observacions:

DOPEC

SANT JUST DESVERNOBRA:LOCALITAT:

Dades de la sonda Data: 18/03/2010

P-1 4 1

CAN BARÓPETICIONARI:

ASSAIG DE PENETRACIÓ DINÀMICA10662

Gràfic nº cops/fondària

2

12

13

10

9

8

6

2

3

5

7

9

12

12

11

8

23

100

5

3

5

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

0 20 40 60 80 100

nº cops per 20 cm

Fond

ària

(m)

Gràfic resistència dinàmica/fondària

12,16

72,96

79,04

60,80

45,20

33,90

28,25

11,30

26,39

15,83

36,94

47,50

59,41

59,41

54,46

39,61

466,26

50,86

107,24

15,83

26,39

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

0 100 200 300 400 500 600

Rd (kg/cm2)

Fond

ària

(m)

ee

EXP Nº: SONDEIG ANNEX Pàgina

Marca: ROLATEC Tipus: BORRON' N'<4 4<N'<8 8<N'<15 15<N'<30 N'>30 Puntassa: cònica 20 cm2

consistència tova mitja ferma molt ferma rígida Pes de la maça 63,5 KgN' N'<4 4<N'<10 10<N'<30 30<N'<50 N'>50 Pes varillatge 6,31 Kg/m

compacitat molt fluixa fluixa mitja densa molt densa Alçada caiguda maça: 50 cm

Observacions:

2

CAN BARÓPETICIONARI:

ASSAIG DE PENETRACIÓ DINÀMICA10662

DOPEC

SANT JUST DESVERNOBRA:LOCALITAT:

Dades de la sonda Data: 18/03/2010

P-2 4

Gràfic nº cops/fondària

2

2

6

6

6

6

6

12

12

17

55

100

11

26

11

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

0 20 40 60 80 100

nº cops per 20 cm

Fond

ària

(m)

Gràfic resistència dinàmica/fondària

12,16

12,16

36,48

36,48

33,90

33,90

62,16

67,81

89,72

137,22

290,28

527,78

33,90

63,33

58,06

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

0 100 200 300 400 500 600

Rd (kg/cm2)

Fond

ària

(m)

ee


ANNEX 5

Fitxa estació geomecànica

OBRA CLASSIFICACIO GEOMECANICA RMR (Bieniawski 1989)REF. EXPEDIENT DATA 1 RESISTENCIA Assaig de CàrregaUTM (x,y,z) SITUACIO MATRIU ROCO- Puntual

FOTOGRAFIES I DESCRIPCIO DE L'AFLORAMENT SA Mpa Compressió Simple >250 250-100 100-50 25-5 5-1 <1Puntuació 15 12 7 2 1 0

2 RQD (%) 100-90 90-75 75-50Puntuació 15 12 7

3 SEPARACIO ENTRE DIACLASIS >2,00 m 2,00 - 0,60 m 0,60 - 0,20 m Puntuació 20 15 10

4 LONGITUD DE LA DISCONTINUITAT < 1,00 m 1,00 - 3,00 m 3,00 - 10,00 mPuntuació 6 4 2

OBERTURA Nada < 0,1 mm 0,1 - 1 mmPuntuació 6 5 3

RUGOSITAT Molt Rugòs Rugòs Lleuger. RugòsPuntuació 6 5 3

REPLE Inexistent Dur < 5 mm Dur > 5 mmPuntuació 6 4 2

ALTERACIO Inalterada Lleuger. Alterada Modera. AlteradaPuntuació 6 5 3

5 AIGUA Cabalx10mTúnel Nul < 10 lt/min 10-25 lt/minFREATICA Pressió d'aigua /

Tensió Princ. MajorLITOLOGIA Estat General Sec Lleuger. Humit Humit

Puntuació 15 10 7

CORRECCIO PER L'ORIENTACIO DE LES DISCONTINUÏTATSMolt Favorables Favorables Mitges

Puntuació Tunels 0 -2 -5Fonamentacions 0 -2 -7Talussos 0 -5 -25

PLANOL DE SITUACIÓ CLASSIFICACIO TOTAL RMR= 45 - 0 = 45TIPUS DE MASSIS I II IIIQualitat Molt Bona Bona MitjaPuntuació RMR 100 - 81 80 - 61 60 -41

VEURE ANNEX 1 Cohesió kp/cm2 > 4,00 3,00 - 4,00 2,00 - 3,00Angle de Fregament > 45º 35º - 45º 25º - 35º

ASSAIG IN SITU DE COMPRESIÓ SIMPLE (ESCLEROMETRE DE ROQUES)

DADES DE DISCONTINÜITATTIPUS ORIE/CABUÇ LITOLOGIA ALTERACIO ESPAIAT OBERTURA RUGOSITAT REPLE ESTAT

J 40/75 Pissarra Baixa 0,10 - 0,30 m >0,001 m Llisa Inexistent SecJ 315/75 Pissarra Baixa 0,10 - 0,30 m >0,001 m Llisa Inexistent SecJ 265/72 Pissarra Baixa 0,10 - 0,20 m >0,001 m Llisa Inexistent SecJ 118/84 Pissarra Baixa 0,10 - 0,20 m >0,001 m Llisa Inexistent SecJ 270/70 Pissarra Baixa 0,05 - 0,20 m >0,001 m Llisa Inexistent SecJ 109/84 Pissarra Baixa 0,05 - 0,20 m >0,001 m Llisa Inexistent SecJ 289/55 Pissarra Baixa 0,05 - 0,20 m >0,001 m Llisa Inexistent SecJ 265/50 Pissarra Baixa 0,30 - 0,50m >0,001 m Llisa Inexistent Sec

FO 010/30 Pissarra Baixa 0,001 m >0,001 m Segmentada Inexistent SecFO 350/20 Pissarra Baixa 0,001 m >0,001 m Segmentada Inexistent Sec

1,00 m - 5,00 m1,00 m - 5,00 m

1

1

2

< 15º< 1,00

0Aigua manant

1,00 m - 5,00 m1,00 m - 5,00 m1,00 m - 5,00 m1,00 m - 5,00 mCONTINUITAT

>5,00m1,00 m - 5,00 m1,00 m - 5,00 m1,00 m - 5,00 m

Can Baró

VMolt Dolenta

< 20

Molt desfavorables-12-25-60

0,0 0,0 - 0,1 0,1 - 0,2 > 0,50,2 - 0,5

Descomposada0

> 125 lt/min

0

5

> 20,00 m0

0> 5 mm

Suau

Tou > 5 mm0

<252

< 0,06 m

50-254

0,20 - 0,06 m

ESTACIÓ GEOMECÀNICA E1

2-1

50-254

10662 Compressió SimpleMpa

>10 4-210-4

10,00 - 20,00 m1

1 - 5 mm

8

-15

Ondulat

-50

Tou < 5 mm

Molt Alterada

25-125 lt/min1

Goteigs

DesfavorablesDirecció i Cabuçament

15º - 25º

18/03/2010Al NE de la masia

IVDolenta40 - 21

1,00 - 2,00

4

-10

RESISTENCIA A LA COM-PRESSIÓ SIMPLE UNIXIAL

qu= 25 MPa

Nivell P: Pissarres i Fil·lites. Edat: Paleozoic.

Talús d' orientació N-S i alçada de 3,0 - 6,0 m i inclinació de 30º-60º. Parcialment cobert per runes i matolls.

DADES DE L'ASSAIGLitologia: Pissarra.Densitat de la roca: 2,3 t/m3.Valor mig del rebot: 20,0Orientació Martell:90º (Vertical)Valors: 20,25,28,22,18,20,18,24,16,22


ANNEX 6

Resultats assajos de laboratori

INFORME D'ASSAIGS DE LABORATORI:

ACTES DE RESULTATS

REFERÈNCIA: L-10-1111

PETICIONARI: EGN, S.LNIF: B-62841044ADREÇA: C. Rafael de Casanova, 67 08840 VILADECANS

SITUACIÓ: Can BaróMUNICIPI: SANT JUST DESVERN

MOSTRES ASSAJADES:

Assaigs realitzats: segons fulls adjuntsObservacions: -

Aquest informe consta de 6 pàgines, inclosa la present.

Analítica d'aigua EHE 2008Acidesa de Baumman-Gully 83962 : 2008

Contingut en sals solubles NLT 114/99Assaig de col·lapse NLT 254/99

Contingut en matèria orgànica 103 204 : 1993Contingut en guixos NLT 115/99

Contingut quantitatiu en sulfats solubles 83963 : 2008Contingut qualitatiu en sulfats solubles 103 202 : 1995 m-1

Pressió màxima d'inflament 103 602 : 1996Contingut en carbonats 103 200 : 1993

Consolidació unidimensional (Edòmetre) 103 405 : 1994Expansivitat Assaig Lambe 103 600 : 1996

Càrrega puntual en roca 22950-5 : 1996Tall Directe 103 401 : 1998

Compressió simple en sòls 103 400 : 1993Compressió simple en roca 22950-1 : 1990

Límit líquid d'un sòl 103 103 : 1994 m-1Límit plàstic d'un sòl 103 104 :1994 m-1

Granulometria per tamissat 103 101 : 1995 m-1Passa 0,08 103 101 : 1995

Densitat natural 103 301 : 1994Determinació del Pes específic 103 302 : 1994

ASSAIG Norma UNE Identificació de la mostra

Humitat natural 103 300 : 1993

Els resultats d’aquest informe es refereixen exclusivament a les mostres assajades al nostre laboratori, d’acord amb lescondicions de les normes que es citen. La reproducció del document s’autoritza només amb la conformitat dellaboratori.

Data recepció : 16/03/2010 Inici Assaigs : 16/03/2010 Final Assaigs : 25/03/2010

GEOMAR Enginyeria del Terreny, SLP c.València, 1 subsòl local 12 08015 Barcelona Tel: 93 226 33 25 Fax: 93 228 26 27 [email protected] 1

TAULA RESUM DE RESULTATS

Referència: L-10-1111Client: EGN, S.LSituació: Can BaróMunicipi: SANT JUST DESVERN

m-1M-1

--

C (MR)

75,560,345,837,335,916,619,3SC

negatiunegatiunegatiuN. A.

RELACIÓ D'ASSAIGS

Número de mostraSondeigProfunditat (m)Longitud (m)Tipus de mostra

GRANULOMETRIAPER TAMISSAT

%Passa #5 UNE

%Passa #2 UNE

%Passa #0,4 UNE

%Passa #0,08 UNE

HUMITAT NATURAL (%)

DENSITAT (gr/cm3)Aparent

Seca

DENSITAT PART. SÒLIDES (gr/cm³)

Índex plasticitat

CLASSIFICACIÓ U.S.C.S.

CÀRREGA PUNTUAL EN ROCA (Mpa)

TALL DIRECTECohesió (Kg/cm²)

Angle de fregament (º)

COMPRESSIÓ SIMPLEResistència (kg/cm²)

Deformació (%)

LÍMITS D'ATTERBERGL. Líquid

L. Plàstic

EDÒMETREInd. Porus inicial (eo)

Ind. Porus final (ef)

COL·LAPSEInd de col·lapse (%)

Pot. por. Col·lapse (%)

LAMBEInd. Inf. (MPa)C. Pot. Volum (%)

Classificació

PRESSIÓ MÀXIMAD'INFLAMENT

Pressió d'inflament (kg/cm²)

Inflament en descàrrega (%)

CARBONATS (%CaCO3)

SULFATS

%SO3

%SO4

ppm SO4

Classificació

MATERIA ORGÀNICA (%)GUIXOS (%)SALS SOLUBLES (%)ACIDESA BAUMMAN-GULLY (ml/kg)GRAU AGRESSIVITAT AIGUA (EHE)


ANÀLISI GRANULOMÈTRICA D'UN SÒLPER TAMISAT

Norma UNE 103 101 : 1995

Referència: L-10-1111 Mostra:

Client: EGN, S.L Sondeig:

Situació: Can Baró Profunditat (m):

Municipi: SANT JUST DESVERN Longitud (m):

Tipus:

- Coeficient d'uniformitat Coeficient de corbatura-2 - -

CLASSIFICACIÓ (USCS):

50 40 25 20 12,5 10 6,3 5 2 1,25 0,4 0,16 0,08

100,0 100,0 95,8 92,6 90,0 86,5 78,8 75,5 60,3 57,5 45,8 39,9 37,3

m-1M-1

--

Recepció: 16/03/2010 Inici assaig: 16/03/2010 Final assaig:

C (MR)

25/03/2010

Observacions:

24,5 38,2 37,3

Sedàs

% passa

D10

D30

D60

SC % Graves % Sorres % Fins

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0,010,1110%

par

tícu

les

de

dià

me

tre

me

no

r a

l'in

dic

at

Diàmetre de les partícules (mm)

ANÀLISI GRANULOMÈTRICA D'UN SÒL

10

60

D

DCu

6010

2

30

DD

DC z


DETERMINACIÓ DEL LÍMIT LÍQUID I PLÀSTICD'UN SÒL

Normes UNE 103 103 : 1994 i 103 104 : 1994

Referència: L-10-1111 Mostra:

Client: EGN, S.L Sondeig:

Situació: Can Baró Profunditat (m):

Municipi: SANT JUST DESVERN Longitud (m):

Tipus:

LÍMIT LÍQUID LÍMIT PLÀSTIC

24 35p9 p22 b26 a34

130,7 94,5 62,3 69,8125,0 90,6 61,1 66,7109,1 79,3 53,8 48,015,9 11,2 7,3 18,75,7 3,9 1,2 3,135,9 34,8 16,5 16,7

35,9

16,6

19,3

Recepció: 16/03/2010 Inici assaig: 16/03/2010 Final assaig:

m-1M-1

--

C (MR)

25/03/2010

Nº de copsTara número Tara númeroT+S+A (g) T+S+A (g)T+S (g) T+S (g)Tara (g) Tara (g)Sòl (g) Sòl (g)

LÍMIT PLÀSTIC

ÍNDEX DE PLASTICITAT

Aigua (g) Aigua (g)% Humitat % Humitat

LÍMIT LÍQUID

10

10 100

Nº

de

co

ps

% d'humitat

20

30

40

25

35

15

20 30 40 50 60 70 80 90


CONTINGUT EN SULFATS SOLUBLES

Normes UNE 83963 : 2008 i 103 202 : 1995

Referència: L-10-1111Client: EGN, S.LSituació: Can BaróMunicipi: SANT JUST DESVERN

Identificació de les mostres assajades

Data d'assaig

Procediment

Resultats

Observacions

pH 7,00Sulfats (ppm SO4) negatiuSulfats (% SO4) negatiuSulfats (% SO3) negatiu

T+M precipitat (g) -Pes crisol (g) -

Final 25/03/10 Inici 16/03/10

Tipus C (MR)Longitud (m) -Profunditat (m) -Sondeig M-1Mostra m-1


INFORME D'ASSAIGS DE LABORATORI:

ACTES DE RESULTATS

REFERÈNCIA: L-10-1111

Clara Rius Gràcia Joan Martinez i Bofill

Responsable de l'àmbit GTL Director de LaboratoriGeòloga, col. 6516 Geòleg, col. 4215

GEOMAR Enginyeria del Terreny, SLP

Laboratori acreditat per la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge del Departament dePolítica Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya en les següents àreestècniques:

GTL: Àmbit d'assaig de laboratori de geotècnia.

Número d'acreditació: 0602405GTL(B), segons resolució del 26 de juliol de 2005

Barcelona, 25 de març de 2010





ANNEX Nº4: FOTOGRAFIES


Fotografia 1. Vista de la façana oest (entrada principal)


Fotografies 2 i 3. Vista de la façana sud


Fotografies 4 i 5. Façana est. Vista de l’interior, planta baixa, en direcció sud


Fotografia 6. Cata 1.


Fotografia 7. Cata 2


Fotografia 8. Cata 3

��

!� ��"��#��#��$ %�"��&��"'

��(��)

***��)

��

AUTOR Carles F - Serra de Collserola...2. A l’habitatge hi ha altres elements estructurals amb...

Documents

Transcript of AUTOR Carles F - Serra de Collserola...2. A l’habitatge hi ha altres elements estructurals amb...