Grup 5: Raquel Santafé Cerradelo

Anna Roser Vilardell Alerm Clàudia Serramià Salmerón

Alteracions de l’audició: valoració i intervenció | Curs 2010-2011

UAB AUTOCONCEPTE DE L’ADOLESCENT SORD

2

ÍNDEX

1. Objectius

2. Introducció

3. Adolescència i autoconcepte

4. Autoconcepte i sordesa

5. Qüestionari sobre l’autoconcepte de Piers-Harris.

5.1. Comparació

6. Conclusions

Bibliografia

ANNEX

3

1. OBJECTIUS

General: conèixer les diferències entre l’autoconcepte d’un adolescent amb sordesa i un

adolescent oient.

Específics:

- Aprofundir sobre l’etapa de l’adolescència.

- Conèixer què és l’autoconcepte i en què es basa.

- Investigar quines aportacions fan els teòrics respecte l’autoconcepte de l’adolescent

amb sordesa, així com dels oients.

- Comparar, mitjançant una prova estandaritzada, l’autoconcepte d’un adolescent oient

amb el d’un adolescent sord.

2. INTRODUCCIÓ

L’autoconcepte de l’adolescent sord, és un tema que crea intriga al voltant de les persones

amb deficiència auditiva, ja que és interessant saber la idea que tenen aquestes persones

sobre sí mateixes.

Primerament ens crea dubtes la idea que existeixi una diferència entre un adolescent amb un

dèficit d’audició i en un adolescent oient respecte el seu autoconcepte. L’adolescència és una

etapa de la vida en què es produeixen molts canvis, tan físics com psicològics, que impliquen

aquest procés de maduració. Aquest fet produeix que es plantegin un seguit de qüestions

sobre la pròpia existència, així com en la pròpia identitat.

L’adolescència és patent per igual en oients i en sords, i per tant, ambdós tindran un

autoconcepte amb unes característiques determinades.

En aquest treball intentarem observar les possibles diferències que hi ha entre aquests dos

autoconceptes, que inicialment pensem que seran diferents, degut a la deficiència auditiva, a

la forma d’aprenentatge que s’ha rebut i a l’entorn social. Trobem molt interessant saber el

concepte que arriba a tenir un sord sobre sí mateix, en una etapa on es produeixen tants

canvis, veient la visió que té ell sobre tot el seu entorn. A la part pràctica del treball passarem

una proba que ens pugui mostrar aquestes possibles.

4

3. ADOLESCÈNCIA I AUTOCONCEPTE

L’adolescència és una realitat complexa en què a part dels canvis i transformacions físiques,

culturals, familiars, etc. no es poden oblidar els canvis en l’àrea de la personalitat. El peculiar

mode de sentir i de comportar-se de la infància, és seguida per una etapa de grans canvis

psicològics i socials que posen a l’adolescent en situació d’haver de construir una identitat

personal, al mateix temps que s’ha d’enfrontar a noves formes de vida. En l’actualitat, segons

els escrits d’Erikson, el problema clau de l’adolescència és el de la recerca de la identitat, o el

de saber qui és i quin és el seu paper en la societat.

Molts autors consideren clau el període de l’adolescència en el desenvolupament de

l’autoconcepte: És el període en què la majoria d’individus estableixen la seva autoidentitat

que persistirà a la vida adulta. Des d’una perspectiva evolutiva, aproximadament als 12 anys

(abans en alguns casos i després en d’altres) els adolescents comencen a manifestar estils de

pensament adults. En primer lloc, són capaços de reflexionar o de pensar sobre l’abstracció, és

a dir, d’imaginar possibilitats hipotètiques, de reflexionar o de pensar en els seus propis

pensaments i com són vistos pels demés (Flavell, 1985; en Pope, Mc Hale i Craighead, 1996).

Aquestes habilitats metacognitives permeten el desenvolupament dels tres components de

l’autoconcepte equilibrat, el reconeixement de:

- La continuïtat de la pròpia imatge a través del temps.

- La unitat de la pròpia imatge davant paper diferents i demandes contextuals.

- La mutualitat de les idees pròpies i dels demés respecta a un mateix.

(Harter, 1983; en Pope, McHale i Craighead, 1996).

Segons Castaño (1983), les dimensions de l’autoconcepte són:

- Dimensió estructurada: composada per la imatge pròpia entesa com la percepció que

els subjectes tenen de sí mateixos.

- Dimensió dinàmica: en aquesta dimensió entraria en joc el jo actual o real i el jo ideal, i

entre el jo ideal i l’actual es produeix una dissonància cognitiva (un enfrontament, un

xoc), que es pot reduir segons el grau d’autoconfiança (esperança) i l’autoestima

(marcada per l’experiència).

5

Les característiques de l’autoconcepte són:

1. No és innat: l’autoconcepte es va formant amb l’experiència i la imatge projectada o

percebuda pels altres.

2. És un lot organitzat: l’individu tendeix a ignorar les variables que percep en ell mateix

que no s’ajusten al conjunt i té la seva pròpia jerarquia d’atributs per valorar. Ignorem

el que no ens agrada per agradar-nos a nosaltres mateixos.

3. És dinàmic: pot modificar-se amb noves dades, provinguin de reinterpretar la pròpia

personalitat o de judicis aliens.

Així doncs, l’autoconcepte consisteix en un conjunt de judicis on s’expressa la manera en com

un es representa, coneix i valora.

Cal diferenciar l’autoconcepte de l’autoestima. L’autoconcepte és la percepció que tens sobre

tu mateix, és el propi sentit de la identitat. Aquest, es divideix en diverses àrees: social,

acadèmica, familiar, corporal i global (que incorpora tots els rangs externs, el que pots veure, i

l’intern, el que et fa ser tal i com ets).

L’autoestima, en canvi, és una valoració, formada per la relació entre la percepció o

autoconcepte i el teu ideal (el que aquesta diferencia sigui major o menor determinarà el nivell

d’autoestima). Es tracta de l’autoavaluació del Jo, el sentiment d’apreci i acceptació d’un

mateix, que va unit al sentiment de competència i valia personal.

Com dèiem, l’autoconcepte adquireix especial importància durant l’adolescència, segons ho

destaca tan la investigació de l’autoestima (Cardenal, 1999), com en un enfocament del

desenvolupament humà a través del cicle vital (Fierro, 1985). El perfil d’autoconcepte (així com

el nivell d’autoestima) constitueixen un bon indicador de com es desenvolupa la vida de

l’adolescent (Sinha y Watson, 1997).

L’autoconcepte es considera una actitud bàsica que condiciona el comportament de les

persones i la construcció de la seva personalitat. El context familiar, educatiu i social tenen una

gran influència en la seva formació.

L’ésser humà no neix amb un autoconcepte determinat de sí mateix, sinó que el va formant al

llarg de la seva existència. Aquest procés de formació del judici sobre el nostre propi valor

constitueix un aprenentatge en el qual la infància i l’adolescència són crucials.

6

4. AUTOCONCEPTE I SORDESA

L’adolescència és, generalment, un temps d’inseguretat, emocions volàtils, canvis físics ràpids i

identitat canviable, i s’ha considerat un període durant el que l’experiència individual entra en

conflicte amb la identitat i la confusió (Erikson, 1963). Segons els estadis de desenvolupament

d’Erikson, els nens sords s’aproximen a l’adolescència amb retràs per les crisis prèvies, per

exemple, l’autonomia, iniciativa, responsabilitat i competència (Schlesinger, 1978).

En relació amb l’autoconcepte, Levine (1960) i Myklebust (1960) suggereixen que les

limitacions lingüístiques dels nens sords podrien ser un problema per la seva interacció social i

la construcció de la identitat.

Myklebust (1960) argumentava que la sordesa s'imposava a l'experiència per limitar la

interacció i el feedback lingüístic de l'entorn social, afectant el desenvolupament de

l’autoconcepte. Hi ha algunes evidències que els adolecents sords de 9 a 12 anys són menys

exactes significativament que els adolescents oients en les percepcions de sí mateixos. El

llenguatge és essencial en el desenvolupament de l’autoconcepte, permetent que cadascú

atribueixi significat a les experiències socials i a la interpretació d’aquestes experiències.

Levine (1981) va descriure que els entorns de persones amb dèficit auditiu podrien conduir a

entorns de trastorns psicològics, i això al seu torn podria tenir influència en la seva conducta.

La formació de l’autoconcepte, així com la integració social i el desenvolupament acadèmic,

semblen vulnerables als problemes inherents dels nens amb dèficit auditiu.

Stinson (1984) va trobar que el retrat típic dels individus amb sordesa era que tenien una

autoestima més baixa que els seus companys oients i es percebien a sí mateixos amb poc

control personal sobre els esdeveniments.

Les característiques més freqüents del desenvolupament social i personal dels nens i joves

amb sordesa son, segons Valmaseda (2004): major impulsivitat, egocentrisme, immaduresa

social i autoconcepte pobre. Aquests trets però, no es poden utilitzar per definir la personalitat

de les persones amb sordesa.

Altres autors, indiquen que algún dels inventaris de personalitat han mostrat de manera

consistent que els adolescents sords tenen més problemes adaptatius que els oients, mostrant

7

també les característiques de rigidesa, egocentrisme, absència de control intern, impulsivitat i

sugestionabilitat (Meadow, 1980)

Molts dels autors, doncs, senyalen que existeixen diferències significatives entre

l’autoconcepte dels adolescents oients i els adolescents sords. No obstant això, Rodríguez i

Cols. (1997) en un article sobre l’autoconcepte dels joves sords prelocutius amb sordesa

profunda, van comprovar que l’autoconcepte dels joves sords inclou les mateixes dimensions

estructurals que les dels oients. Els components bàsics de l’autoconcepte dels joves sords es

circumscriuen entorn a 4 categories que incideixen en els aspectes personals i de relació social:

la formulació de les seves ambicions i expectatives concretes, la seva emotivitat, la consciència

de grup i la necessitat de comunicació. L’autoconcepte dels joves sords descansa sobre les

referències al cos, les possessions personals i materials, les activitats adaptatives i les

interaccions socials. El mateix passa entre els joves oients, en els quals l’autoconcepte

s'organitza entorn aquestes quatre estructures (L´Ecuyer, 1991).

La major complexitat en l'estructuració de l'adolescent, apareix molt centrada en els aspectes

personals i adaptatius. La valoració descansa en la seva capacitat de conèixer-se i acceptar-se,

mentre que els processos adaptatius es refereixen als seus esforços per a adoptar

comportaments més autònoms, alhora que es ressalten l'expressió dels sentiments personals

al costat de referències d'identitat social.

L'adolescència s'ha considerat un temps de creixement i conflicte, un període fonamental en la

vida de molts individus. L'esforç i la tensió que sent l'adolescent normal, es compliquen en

l'adolescent sord com a conseqüència del seu dèficit.

8

5. QÜESTIONARI SOBRE L’AUTOCONCEPTE DE PIERS-HARRIS

L’escala que proposa Piers Harris, tracta sobre l’autoconcepte que tenen les persones sobre sí

mateixes, i serveix per saber la percepció que té un mateix sobre l’autoconcepció dins i fora la

societat, valora diferents autoconceptes:

- Autoconcepte conductual: percepció de comportar-se de forma apropiada en diferents

tipus de situacions.

- Autoconcepte intelectual: percepció de competència en situacions escolars o en

situacions en què s’aprenen coses noves.

- Autoconcepte físic: percepció d’apariència i competència física.

- Falta d’ansietat: Percepció d’absència de problemes del tipus emocional.

- Autoconcepte social o popularitat: percepció de l’èxit en les relacions amb els altres.

- Felicitat-satisfacció: Valora l’autoestima, és a dir, el grau de satisfacció davant les

característiques i circumstàncies personals.

El PH presenta una llista de 80 qüestions en què el subjecte es limita a respondre SÍ o NO, i ha

de contestar respecte la manera en com es veu a sí mateix. El fet de crear aquestes sentències

al voltant dels diferents autoconceptes ja esmentats, s’aproxima a una escala global creant un

autoinforme sobre la personalitat. El PH ha estat utilitzat en diferents contextos per explorar

relacions de l’autoestima amb diferents característiques de personalitat. Durant els últims

anys ha estat estudiada amb diferents variables, és a dir, ha estat passada a persones amb

depressió, amb una bona satisfacció sobre la pròpia imatge del seu cos, amb un rendiment

acadèmic bo,etc. On també s’han realitzats estudis per comparar diversos adolescents, amb i

sense problemes.

Creiem que és un bon mètode per observar la diferència entre un adolescent sord i un oient, ja

que ens mostrarà una escala global que té l’adolescent sobre sí mateix.

En aplicar la proba, convé crear un clima de confiança o fer referència al caràcter confidencial

de les respostes, deixant clar que no existeix respostes correctes o incorrectes i que el més

important és la opinió sincera de cadascú. Cada persona ha de contestar segons el que creu

que és en realitat, i no segons el que pensa que hauria de ser. No es pot deixar cap pregunta

sense respondre. Si en algun cas dubten entre el SÍI i el NO, s’ha de contesta pensant en com

són la majoria de vegades.

9

5.1. COMPARACIÓ

Després d’haver passat el qüestionari sobre l’autoconcepte de Piers-Harris, podem observar

diferències força significatives entre ambdós joves.

És necessari considerar que l’estudi que hem realitzat no pot ser generalitzable, ja que ha estat

realitzat únicament amb la comparació de dos adolescents (un per a cada grup). Perquè fossin

fiables, caldria realitzar l’estudi a un nombre elevat de població (oients i amb dèficit auditiu).

No obstant això, només disposàvem de la col·laboració d’una jove amb deficiència auditiva, i

per tant analitzarem el resultats de la Cristina comparant-los amb una noia oient, la Joana, dos

anys major que ella.

L’autoconcepte global difereix clarament l’un de l’altre; la Joana obté puntuacions per sota la

mitja, però la Cristina obté resultats molt més baixos.

Pel que fa a l’autoconcepte conductual, tan pels resultats com pel tipus de preguntes

respostes afirmativament, la Cristina demostra ser una adolescent bastant més obedient que

la Joana.

La noia oient es considera lleugerament amb una major intel·lectualitat que no pas la noia amb

sordesa.

S’observen diferències pel que fa a l’ansietat, l’adolescent oient obté una millor puntuació.

Podem observar la diferència més clara i evident amb l’autoconcepte de felicitat i satisfacció;

la Cristina mostra una puntuació baixíssima (gairebé nul·la) al respecte, mentre que la Joana

obté puntuacions més elevades (és l’autoconcepte que presenta amb una millor puntuació

juntament amb l’autoconcepte d’intel·lectualitat).

Referent a l’autoconcepte de la popularitat, les diferències no són massa significatives, ja que

obtenen uns resultats similars. La Joana, però, mostra una puntuació lleugerament major.

No s’obtenen diferències pel que fa a l’autoconcepte físic.

Podem afirmar, per tant, que s’observen diferències evidents entre les dues adolescents.

L’autoconcepte de la noia amb sordesa és més baix, tal i com havíem imaginat prèviament i

com afirmen la majoria de teòrics i investigadors sobre el tema.

10

6. CONCLUSIONS

Una vegada finalitzat el treball, considerem que hem pogut assolir els objectius proposats en

iniciar-lo: aprofundir sobre l’etapa de l’adolescència, conèixer què és l’autoconcepte i,

sobretot, fer èmfasi amb l’autoconcepte que té un adolescent sord; és més elevat o, pel

contrari, més baix que el d’un adolescent oient?

Tal i com hem obsevat amb els resultats del qüestionari de Piers-Harris respecte

l’autoconcepte, hem pogut afirmar que l’autoconcepte de l’adolescent amb deficiència

auditiva que va participar en aquest qüestionari, presenta un autoconcepte més pobre que la

noia adolescent oient, verificant, d’aquesta manera, la majoria de teories que hem llegit fins el

moment.

Les característiques més freqüents del desenvolupament social i personal dels nens i joves amb

sordesa son, segons Valmaseda (2004): major impulsivitat, egocentrisme, immaduresa social i

autoconcepte pobre. Aquests trets però, no es poden utilitzar per definir la personalitat de les

persones amb sordesa.

11

BIBLIOGRAFIA

Llibres:

Silvestre, N. (1998): Sordera. Comunicación y aprendizaje (capítulo 5: evolución social y

afectiva; Cambra, C. i Silvestre, N.). Ed. Masson, Barcelona.

Del Pilar Fernández, M. i Pertusa, E. (2004): El valor de la mirada. Sordera y educación. Ed. UB,

Barcelona.

Cambra, C. (2005): Percepción de la sordera y la integración por parte del alumnado sin

necesidades educativas especiales. Ed. UAB, Bellaterra.

Tesis doctoral:

Puigcerver, M.J.J. (2003): Evaluación del autoconcepto, actitudes y competencia social en sujetos sordos. Universidad de Murcia, Murcia.

Espais Web:

http://www2.gobiernodecanarias.org/educacion/17/WebC/eoeptf10/autoconcepto.htm

(Qüestionari autoconcepte de Piers-Harris)

12

ANNEX

13

QÜESTIONARI SOBRE L’AUTOCONCEPTE DE PIERS-HARRIS

Nom: Joana Edat: 15 anys Oient

N ASEVERACIÓN

1 MIS COMPAÑEROS DE CLASE SE BURLAN DE MÍ SI NO P

2 SOY UNA PERSONA FELIZ SI NO FS

3 ME RESULTA DIFÍCIL ENCONTRAR AMIGOS SI NO P

4 ESTOY TRISTE MUCHAS VECES SI NO FS

5 SOY LISTO/A SI NO I

6 SOY TÍMIDO/A SI NO A

7 ME PONGO NERVIOSO/A CUANDO PREGUNTA EL PROFESOR SI NO A

8 MI CARA ME DISGUSTA SI NO F

9 CUANDO SEA MAYOR VOY A SER UNA PERSONA IMPORTANTE SI NO I

10 ME PREOCUPO MUCHO CUANDO TENEMOS UN EXAMEN SI NO A

11 CAIGO MAL EN CLASE SI NO P

12 ME PORTO MAL EN CLASE SI NO I

13 CUANDO ALGO VA MAL SUELE SER POR CULPA MÍA SI NO C

14 CREO PROBLEMAS A MI FAMILIA SI NO C

15 SOY FUERTE SI NO F

16 TENGO BUENAS IDEAS SI NO I

17 SOY UN MIEMBRO IMPORTANTE EN MI FAMILIA SI NO I

18 GENERALMENTE QUIERO SALIRME CON LA MÍA SI NO C

19 TENGO HABILIDAD CON LAS MANOS SI NO F

20 CUANDO LAS COSAS SON DIFÍCILES LAS DEJO SIN HACER SI NO A

21 HAGO BIEN MI TRABAJO EN EL COLEGIO SI NO I

22 HAGO MUCHAS COSAS MALAS SI NO C

23 DIBUJO BIEN SI NO I

24 SOY BUENO PARA LA MÚSICA SI NO I

25 ME PORTO MAL EN CASA SI NO C

26 SOY LENTO HACIENDO MI TRABAJO EN EL COLEGIO SI NO I

27 SOY UN MIEMBRO IMPORTANTE DE MI CLASE SI NO I

28 SOY NERVIOSO/A SI NO A

29 TENGO LOS OJOS BONITOS SI NO F

30 DENTRO DE CLASE PUEDO DAR UNA BUENA IMPRESIÓN SI NO I

31 EN CLASE SUELO ESTAR EN LAS NUBES SI NO C

32 FASTIDIO A MIS HERMANOS/AS SI NO C

33 A MIS AMIGOS LES GUSTAN MIS IDEAS SI NO I

34 ME METO EN LÍOS A MENUDO SI NO C

35 SOY OBEDIENTE EN CASA SI NO C

36 TENGO SUERTE SI NO FS

37 ME PREOCUPO MUCHO POR LAS COSAS SI NO A

38 MIS PADRES ME EXIGEN DEMASIADO SI NO FS

39 ME GUSTA SER COMO SOY SI NO FS

40 ME SIENTO UN POCO RECHAZADO/A SI NO P

41 TENGO EL PELO BONITO SI NO F

42 A MENUDO SALGO VOLUNTARIO/A EN CLASE SI NO I

14

43 ME GUSTARÍA SER DISTINTO/A A COMO SOY SI NO FS

44 DUERMO BIEN POR LA NOCHE SI NO A

45 ODIO EL COLEGIO SI NO C

46 ME ELIGEN DE LOS ÚLTIMOS PARA JUGAR SI NO P

47 ESTOY ENFERMO FRECUENTEMENTE SI NO F

48 A MENUDO SOY ANTIPÁTICO/A CON LOS DEMÁS SI NO C

49 MIS COMPAÑEROS PIENSAN QUE TENGO BUENAS IDEAS SI NO I

50 SOY DESGRACIADO/A SI NO FS

51 TENGO MUCHOS AMIGOS/AS SI NO P

52 SOY ALEGRE SI NO FS

53 SOY TORPE PARA LA MAYORÍA DE LAS COSAS SI NO I

54 SOY GUAPO/A SI NO F

55 CUANDO TENGO QUE HACER ALGO LO HAGO CON GANAS SI NO A

56 ME PELEO MUCHO SI NO C

57 CAIGO BIEN A LAS CHICAS SI NO P

58 LA GENTE SE APROVECHA DE MI SI NO P

59 MI FAMILA ESTA DESILUSIONADA CONMIGO SI NO FS

60 TENGO UNA CARA GRADABLE SI NO F

61 CUANDO TRATO DE HACER ALGO TODO PARECE SALIR MAL SI NO A

62 EN MI CASA SE APROVECHAN DE MI. SI NO P

63 SOY UNO/A DE LOS MEJORES EN JUEGOS Y DEPORTE SI NO F

64 SOY PATOSO/A SI NO F

65 EN JUEGOS Y DEPORTES MIRO, PERO NO PARTICIPO. SI NO F

66 SE ME OLVIDA LO QUE APRENDO. SI NO I

67 ME LLEVO BIEN CON LA GENTE SI NO C

68 ME ENFADO FACILENTE. SI NO A

69 CAIGO BIEN A LOS CHICOS. SI NO P

70 LEO BIEN. SI NO I

71 ME GUSTA MAS TRABAJAR SOLO QUE EN GRUPO. SI NO P

72 ME LLEVO BIEN CON MIS HERMANOS/AS. SI NO C

73 TENGO UN BUEN TIPO. SI NO F

74 SUELO TENER MIEDO. SI NO A

75 SIEMPRE ESTOY ROMPIENDO COSAS. SI NO C

76 SE PUEDE CONFIAR EN MI. SI NO C

77 SOY UNA PERSONA RARA. SI NO P

78 PIENSO EN HACER COSAS MALAS. SI NO C

79 LLORO FÁCILMENTE. SI NO A

80 SOY UNA BUENA PERSONA SI NO C

15

Nom: Cristina Edat: 13 anys Deficiència auditiva profunda amb IC a l’orella dreta.

N ASEVERACIÓN

1 MIS COMPAÑEROS DE CLASE SE BURLAN DE MÍ SI NO P

2 SOY UNA PERSONA FELIZ SI NO FS

3 ME RESULTA DIFÍCIL ENCONTRAR AMIGOS SI NO P

4 ESTOY TRISTE MUCHAS VECES SI NO FS

5 SOY LISTO/A SI NO I

6 SOY TÍMIDO/A SI NO A

7 ME PONGO NERVIOSO/A CUANDO PREGUNTA EL PROFESOR SI NO A

8 MI CARA ME DISGUSTA SI NO F

9 CUANDO SEA MAYOR VOY A SER UNA PERSONA IMPORTANTE SI NO I

10 ME PREOCUPO MUCHO CUANDO TENEMOS UN EXAMEN SI NO A

11 CAIGO MAL EN CLASE SI NO P

12 ME PORTO MAL EN CLASE SI NO I

13 CUANDO ALGO VA MAL SUELE SER POR CULPA MÍA SI NO C

14 CREO PROBLEMAS A MI FAMILIA SI NO C

15 SOY FUERTE SI NO F

16 TENGO BUENAS IDEAS SI NO I

17 SOY UN MIEMBRO IMPORTANTE EN MI FAMILIA SI NO I

18 GENERALMENTE QUIERO SALIRME CON LA MÍA SI NO C

19 TENGO HABILIDAD CON LAS MANOS SI NO F

20 CUANDO LAS COSAS SON DIFÍCILES LAS DEJO SIN HACER SI NO A

21 HAGO BIEN MI TRABAJO EN EL COLEGIO SI NO I

22 HAGO MUCHAS COSAS MALAS SI NO C

23 DIBUJO BIEN SI NO I

24 SOY BUENO PARA LA MÚSICA SI NO I

25 ME PORTO MAL EN CASA SI NO C

26 SOY LENTO HACIENDO MI TRABAJO EN EL COLEGIO SI NO I

27 SOY UN MIEMBRO IMPORTANTE DE MI CLASE SI NO I

28 SOY NERVIOSO/A SI NO A

29 TENGO LOS OJOS BONITOS SI NO F

30 DENTRO DE CLASE PUEDO DAR UNA BUENA IMPRESIÓN SI NO I

31 EN CLASE SUELO ESTAR EN LAS NUBES SI NO C

32 FASTIDIO A MIS HERMANOS/AS SI NO C

33 A MIS AMIGOS LES GUSTAN MIS IDEAS SI NO I

34 ME METO EN LÍOS A MENUDO SI NO C

35 SOY OBEDIENTE EN CASA SI NO C

36 TENGO SUERTE SI NO FS

37 ME PREOCUPO MUCHO POR LAS COSAS SI NO A

38 MIS PADRES ME EXIGEN DEMASIADO SI NO FS

39 ME GUSTA SER COMO SOY SI NO FS

40 ME SIENTO UN POCO RECHAZADO/A SI NO P

41 TENGO EL PELO BONITO SI NO F

42 A MENUDO SALGO VOLUNTARIO/A EN CLASE SI NO I

43 ME GUSTARÍA SER DISTINTO/A A COMO SOY SI NO FS

44 DUERMO BIEN POR LA NOCHE SI NO A

16

45 ODIO EL COLEGIO SI NO C

46 ME ELIGEN DE LOS ÚLTIMOS PARA JUGAR SI NO P

47 ESTOY ENFERMO FRECUENTEMENTE SI NO F

48 A MENUDO SOY ANTIPÁTICO/A CON LOS DEMÁS SI NO C

49 MIS COMPAÑEROS PIENSAN QUE TENGO BUENAS IDEAS SI NO I

50 SOY DESGRACIADO/A SI NO FS

51 TENGO MUCHOS AMIGOS/AS SI NO P

52 SOY ALEGRE SI NO FS

53 SOY TORPE PARA LA MAYORÍA DE LAS COSAS SI NO I

54 SOY GUAPO/A SI NO F

55 CUANDO TENGO QUE HACER ALGO LO HAGO CON GANAS SI NO A

56 ME PELEO MUCHO SI NO C

57 CAIGO BIEN A LAS CHICAS SI NO P

58 LA GENTE SE APROVECHA DE MI SI NO P

59 MI FAMILA ESTA DESILUSIONADA CONMIGO SI NO FS

60 TENGO UNA CARA GRADABLE SI NO F

61 CUANDO TRATO DE HACER ALGO TODO PARECE SALIR MAL SI NO A

62 EN MI CASA SE APROVECHAN DE MI. SI NO P

63 SOY UNO/A DE LOS MEJORES EN JUEGOS Y DEPORTE SI NO F

64 SOY PATOSO/A SI NO F

65 EN JUEGOS Y DEPORTES MIRO, PERO NO PARTICIPO. SI NO F

66 SE ME OLVIDA LO QUE APRENDO. SI NO I

67 ME LLEVO BIEN CON LA GENTE SI NO C

68 ME ENFADO FACILENTE. SI NO A

69 CAIGO BIEN A LOS CHICOS. SI NO P

70 LEO BIEN. SI NO I

71 ME GUSTA MAS TRABAJAR SOLO QUE EN GRUPO. SI NO P

72 ME LLEVO BIEN CON MIS HERMANOS/AS. SI NO C

73 TENGO UN BUEN TIPO. SI NO F

74 SUELO TENER MIEDO. SI NO A

75 SIEMPRE ESTOY ROMPIENDO COSAS. SI NO C

76 SE PUEDE CONFIAR EN MI. SI NO C

77 SOY UNA PERSONA RARA. SI NO P

78 PIENSO EN HACER COSAS MALAS. SI NO C

79 LLORO FÁCILMENTE. SI NO A

80 SOY UNA BUENA PERSONA SI NO C

17

RESULTATS

Oient Sord

Codi Dimensions PD PC PD PC

C Conductual 9 5 15 35

I Intel·lectual 11 30 7 8

F Física 5 10 5 10

A Ansietat 7 50 3 5

P Popularitat 8 20 5 8

FS Felicitat-satisfacció 9 75 1 0

AG Autoconcepte global 49 15 36 0

18

TAULES UTILITZADES PER VAREMAR ELS RESULTATS

ANSIEDAD

NIVELES NIVELES

AUTOCONC.-

CONDUCTUAL

NIVELES NIVELES

Niños Adolescentes

Niños Adolescentes P.D. P.C. P.D. P.C.

P.D. P.C. P.D. P.C. 5 5 3 5

9 5 9.8 5 6 10 4 10

12 15 11 10 7 15 5 20

13 25 12 15 8 25 6 25

14 35 13 20 9 35 7 50

15 50 14 30 10 50 8 60

16 60 15 35 11 70 9 70

17 70 16 50 12 90 10 80

18 90 17 65 11 95

18 85

AUTOCONC. INTELECTUAL

NIVELES NIVELES

AUT. SOCIAL (POPULARIDAD)

NIVELES NIVELES

Niños Adolescentes Niños Adolescentes

P.D. P.C. P.D. P.C. P.D. P.C. P.D. P.C.

8 5 6 5 5 5 4 5

10 10 8 10 6 10 6 10

11 15 9 15 7 15 7 15

12 20 10 25 8 25 8 20

13 25 11 30 9 35 9 25

14 35 12 35 10 50 10 40

15 50 13 4 11 70 11 50

16 65 14 50 12 90 12 75

17 75 15 60 99

18 95 16 70

17 85

18 95

AUTOCONCEPTO - FISICO

NIVELES NIVELES

FELICIDAD-SATISFACCION

NIVELES NIVELES

Niños Adolescentes Niños Adolescentes

P.D. P.C. P.D. P.C. P.D. P.C. P.D. P.C.

4 5 4 5 4 5 5 5

6 10 5 10 6 25 6 10

8 20 6 15 7 40 7 25

9 25 7 25 8 50 8 50

10 40 8 35 9 70 9 70

11 50 9 40 9 75

12 75 10 50 9 99

11 70

12 80

19

AUTOCONCEPTO

GLOBAL

NIVELES

P.D. P.C.

42 5

45 10

49 15

52 20

54.5 25

57 30

59 35

60 40

62 45

64 50

65 55

66 60

67 65

69 70

70 75

71 80

72 85

73.4 90

75 95

76 97

78.9 99