Atles dels ocells nidificats d'Andorra³ i traduccions a l’anglès Compilation and English...

Atles dels

ocells nidificants

d’Andorra

Atlas of the

breeding birds

of Andorra

Compilació i traduccions a l’anglès Compilation and English translations Membres de l’ADN Members of ADN

Dibuixos DrawingsJacqueline Crozier

Dedicat a tots aquells que han treballat al camp To those who walked

Amb agraïment als especialistes With gratitude to the specialistsque han llegit i comentat, who generously read

generosament i amb encert, and offered valuableels textos de les diferents espècies: comment on the species’ texts:

O. Alamany, R. Auclair, A. Bertrand, J. Boudet, J. Canut, A. Carulla, M. Clouet, J. A. Conesa, J. L. Copete, M. Cuisin, J. Dalmau,

P. A. Dejaifve, C. Dendaletche, J. Estrada, S. Frémaux, J. Garcia Petit, G. Gory, P. Isenmann, J. Joachim,

G. Joncour, A. Margalida, O. Muntaner, D. Nebel,T. Nore, M. Razin, J. D. Summers-Smith,

M. Thévenot, J. M. Thiollay, C. Viada i E. Vicens.

Edició Associació per a la Defensa de la Natura© Associació per a la Defensa de la Natura

Primera edició novembre 2002

Disseny A-Tracció-AImpressió Grafinter

Dipòsit legal AND. 878-2002ISBN 999920-1-433-4

ÍNDEXPRÒLEGS Associació per a la Defensa de la Natura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient del Govern d’Andorra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Andbanc Grup Agricol Reig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Dr. Roger Prodon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

1. INTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

2. ÀREA D’ESTUDI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182.1. El medi físic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182.2. Els hàbitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 242.3. El medi humà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

3. METODOLOGIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 463.1. Divisió en quadrícules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 463.2. Material de recerca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 463.3. Constatació de la nidificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 463.4. Progressió annual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 483.5. Limitacions de l’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

4. ELS OCELLS D’ANDORRA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 544.1. Llista patró dels ocells d’Andorra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 544.2. Avifauna dels diferents medis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 584.3. Espècies de presència regular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 624.4. Espècies addicionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 260

5. CONSERVACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2865.1. Impacte de les activitats econòmiques en l’avifauna andorrana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2865.2. Extincions, conservació i biodiversitat: estat de conservació dels ocells d’Andorra . . . . . . . . 2925.3. Àrees d’importància nacional per als ocells d’Andorra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3045.4. Estratègia per a la conservació dels ocells d’Andorra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 330

BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 346

ÍNDEX D’ESPÈCIES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 353Índex de noms científics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 353Índex de noms en català . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 354Índex de noms en anglès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 355

CONTENTSFOREWORD Associació per a la Defensa de la Natura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5Ministry of Agriculture and the Environment of the Government of Andorra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Andbanc Grup Agricol Reig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Dr. Roger Prodon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

1. INTRODUCTION . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

2. ENVIRONMENTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192.1. Geography and Geology of Andorra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192.2. Habitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 252.3. The Human Environment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

3. METHODOLOGY . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 473.1. The grid division . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 473.2. Recording the research material . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 473.3. Breeding evidence . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 473.4. Annual progress . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 493.5. The limitation of the investigation . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

4. THE BIRDS OF ANDORRA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 554.1. Bird Checklist of Andorra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 4.2. Avifauna of Different Habitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 4.3. Regular Breeding Species . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 624.4. Additional Species . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 260

5. CONSERVATION . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2875.1. Impact of the Evolution of Economic Activities on the Andorran Avifauna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2875.2. Extinctions, Conservation and Biodiversity: Status of the Conservation

of the Birds of Andorra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 293 5.3. Areas of National Importance for the Birds of Andorra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 305 5.4. Conservation Strategy for Birds in Andorra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 331

BIBLIOGRAPHY . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 346

SPECIES INDEX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 353Scientific names index . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 353Catalan common names index . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 354English common names index . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 355

Escriure un pròleg és tot un repte, sobretot quan és el primer que una escriu en la seva vida i had’encapçalar una obra tant important com és l’Atles dels ocells nidificants d’Andorra. Els formalismes rela-tius a la importància de la conservació dels ocells em semblaven freds. No encaixaven amb aquest lli-bre, fruit de la passió de tots aquells que hi han contribuït. Han estat moltes hores, milers d’hores dededicació benèvola i entusiasta que han permès realitzar l’Atles. Per fer honor a la feina realitzada pelsornitòlegs, els observadors i en general per tots els amants dels ocells, he pensat compartir un momentmolt especial que vaig viure fa uns anys, mentre estava de vacances a l’Illa del Príncep Eduard, a l’estdel Canadà.

El vespre ja queia quan vam arribar a l’alberg on havíem de passar la nit. Aprofitant els darrers ins-tants de claror del dia, vam voler caminar una mica. Vam agafar un camí que baixava suaument fins auna petita llacuna. A la vora de l’aigua, davant nostre, el cel ja era blau nit, atzur translúcid. Però unaforta llum ataronjada va atreure la nostra mirada cap a la dreta. Des de la carretera, potser feia mitja horaque el sol s’havia amagat darrera el perfil dels arbres. Però a l’oest de la llacuna, allí estava, incendiantl’horitzó. El cel era foc, el disc solar, immens, ens oferia un espectacle extraordinari que irradiava tambéles aigües daurades. Per alguna mena de miracle estàvem a dins. No gosàvem moure’ns. No ens vamatrevir a parlar fins que la línia de l’horitzó es va tenyir de violeta i la foscor humida ens va envoltar. Enssemblava que si parlàvem, aquesta perfecció desapareixeria tant sobtadament com havia aparegut.

Una posta de sol. Potser us demaneu quina relació té amb els ocells. En si mateixa no té res d’extraor-dinari. Allò que realment fou excepcional va ser contemplar, al bell mig d’aquesta esplèndida llum, lasilueta d’un agró blanc. Immòbil, en equilibri sobre la seva pota esquerra, l’agró semblava regnar enaquell paradís. Fou l’únic ésser viu que vam trobar aquella nit, llevat dels gats de la propietària de l’al-berg. No portava la càmara fotogràfica, però mai no me n’he penedit. La imatge de l’agró ha quedat gra-vada per sempre més en la meva memòria.

Aquesta visió em va fer reflexionar molt i ha condicionat en gran part el camí que m’ha dut a voler ferquelcom per la protecció de la natura. Aquell vespre, vaig entendre que aquella harmonia es repetiria,dia rera dia, sota el sol incandescent de la tardor o sota el blanc mantell de l’hivern. Poc importava lameva presència o absència, que la humanitat s’enfonsés i desapareixés. Aquell univers particular, en elqual vivia aquell agró, es mereixia existir per si mateix, sense necessitat de cap altra justificació. Quanuna persona s’adona que en aquest planeta no només hi ha éssers humans, sinó que també hi ha agrons,merles, mallerengues, orenetes, voltors, mussols i tots els altres éssers vius, quan una persona entén quetots participen de la màgia de la vida i que tenen els mateixos drets que nosaltres a continuar partici-pant-hi, perquè aquest planeta tambe és el seu planeta, la seva visió del món canvia radicalment.

Es pot dir que en el silenci perfecte de la música del món, l’agró blanc va desvetllar la meva identi-tat ecològica. Aquella bella au va tocar la meva ànima. D’ençà, el meu univers personal no ha cessatd’obrir-se. Entre temps he tornat a Andorra, i ara aprenc a descobrir els ocells del meu país. Desitjo quel’Atles dels ocells nidificants d’Andorra permeti a tots conèixer i reconèixer millor els ocells que saben fer-nos sentir tant gran meravellament davant la vida. Per a aquells que l’obriran per curiositat, els hidesitjo que l’Atles els porti fins al seu agró blanc, i que més endavant s’afegeixin als naturalistesd’Andorra i d’enllà.

Patricia Quillacq

Presidenta de l’Associació per a la Defensa de la Natura

4

5

To write a foreword is a real challenge –particularly if you’ve never written one before, and more-over when it preceeds such an important work as the Atlas of breeding birds of Andorra. The official andbanal formulas seemed inappropriate. This Atlas is fruit of the passion of all those who contributed toit. It is the result of many hours, thousands of hours of voluntary and enthusiastic dedication. To honourthe passion and commitment of the ornithologists, naturalists, and lovers of birds I thought that I couldshare a very special moment I lived a few years ago at Prince Eduard Island, on the eastern coast ofCanada.

Dusk was falling when we arrived at the Panmure Bed and Breakfast, where we had planned to spendthe night. Taking advantage of the last moments of daylight, we decided to take a walk. We went downa little path that took us to the lagoon. Once on the shore, ahead of us, the sky was dark, yet translu-cent. Immediately, though, a strong shining light on the right caught our attention. On the road, we hadlost track of the sun behind the trees, but on the west side of the lagoon, there it was, firing up the hori-zon. The sky was indeed on fire. The huge solar disk was offering us an extraordinary spectacle thatwas irradiating the goldened water, and by some miraculous coincidence, we were in the middle of it.We did not move. We did not talk until the horizon line turned violet and the humid darkness surroun-ded us. We thought that if we had said a single word, the stunning perfection we were contemplatingwould disappear as rapidly as it appeared.

Right, a sunset. You may be wondering what this has to do with birds. Well, what was extraordinarythat evening was to be able to observe, in the middle of this fabulous light, the silhouette of a whiteheron. Standing absolutely still on his left foot, he seemed to be the king of that paradise. It was the onlyliving being we met that night, excepting the two cats of the B&B owner. I did not take my camera withme, but I never regretted it. The image of the heron has remained, unspoiled, forever, in my memory.

That vision made me reflect a lot. I believe it has strongly conditioned my will to do something for theprotection of nature. That very evening, I understood that such harmony would repeat itself over andover again, under the warm sun of autumn or under the white blanket of winter. Irrespective of my pre-sence or my absence, or whether humanity crumbled down and disappeared, that unique universe, inwhich the heron was living deserved to exist for itself, without any other justification. When someonerealizes that on our planet there are not only human beings, but also herons, blackbirds, swallows, vul-tures, owls and all the other living beings, and that all of these participate in the magic of life, and havethe same rights to continue participating in it –since it is their planet as well, that person’s vision of theworld changes completely.

In the perfect silence of the world´s music, the white heron woke up my ecological identity. That birdtouched my soul. From that day on, my personal universe has opened to a new richness. In the mean-time, I came back to Andorra, and now I am learning to recognize the birds of my country. I hope thatthe Atlas of breeding birds of Andorra will allow everyone to become more familiar with the birds, whichmake us feel such awe of life. For those who open it through sheer curiosity, I wish that it leads them totheir own white heron, whatever form it takes, and that in the future they join the naturalists of Andorraand elsewhere.

Patricia Quillacq

President of Association for the Defense of Nature

Quan els representants de l’Associació per a la Defensa de la Natura (ADN) ens van venir aveure per presentar-nos l’immens treball que han realitzat els seus membres, nosaltres vam teniruna gran satisfacció. Efectivament, la quantitat de dades que es recullen en aquesta publicació i elseu grau de precisió són realment interessants. Sense descuidar-nos que el tema de recerca, elsocells nidificants a Andorra, és apassionant.

La publicació està feta des d’un punt de vista d’especialistes i es destina a estudiosos de l’orni-tologia. També s’ha cregut convenient, però, preveure una distribució més àmplia per als alumnesdel país, per a tots els centres escolars i per a les biblioteques. A més de l’aspecte divulgatiu ésimportant ressaltar que aquests treballs ens informen de manera molt detallada sobre la biodiver-sitat del nostre país i permeten una sortida important de dades d’Andorra cap a l’estranger.

Per tant, des del Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient estem molt orgullosos d’haver contri-buït a aquesta publicació i agraïm l’esforç realitzat pels membres de l’ADN i la sensibilitat entemes mediambientals del Grup Agricol Reig. Us desitjo a tots una bona lectura d’aquest atles queestem segurs que esdevindrà un manual de consulta indispensable.

Olga Adellach Coma

Ministra d’Agricultura i Medi Ambient del Govern d’Andorra

6

7

It gave us great satisfaction when the representatives of the Association for the Defense ofNature decided to present to us the huge amount of work completed by its members. The quan-tity and precision of the data collected in this publication is of genuine interest. Quite apart fromthe subject of the research, the breeding birds of Andorra, it is exciting.

The publication is written from the specialist viewpoint and aimed at studious ornithologists.But we also find it convenient that it provides for a wider distribution to the country’s students,to all educational centres and to libraries. Further, from the information aspect it is important tostress that this work reflects in a very detailed way on the biodiversity of our country and offersimportant data to those outside our borders.

The Ministry of Agriculture and the Environment is, therefore, very proud to have contributedto this publication, and thanks the members of ADN for their endeavour and the Grup AgricolReig for its awareness of environmental concerns. I wish you good reading of this atlas and amsure that you will find it an indispensable reference book.

Olga Adellach Coma

Minister of Agriculture and Environmentof the Government of Andorra

Andbanc Grup Agricol Reig se sent particularment orgullós d’editar una publicacióde gran interès com és aquest atles, que recull totes les espècies ornitològiques nidifi-cants del nostre país. La nostra entitat es va decidir a divulgar aquesta temàtica per laseva sensibilitat envers els temes mediambientals, la riquesa de l’obra i el llegat quepodia significar per a les generacions futures.

Volem agrair al Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient el recolzament que ha donata aquest projecte, i a l’Associació per a la Defensa de la Natura la gran tasca de recercai recull d’informació, fotografies i altres dades que han dut a terme.

Tenim el ferm convenciment que aquest atles satisfarà tant els especialistes ornitòlegscom els estudiants de tot el país i el públic en general, esdevenint així una eina infor-mativa i didàctica ineludible.

Manel Cerqueda i DonadeuPresident

Andbanc Grup Agricol Reig

8

Andbanc Grup Agricol Reig feels particularly proud to be publishing a book of sogreat interest as this atlas which contains all the species of birds which nest in ourcountry. Our bank decided to spread information on this subject because it is sensitiveto environmental matters and aware of the richness of the work and the legacy it mayrepresent for future generations.

We would like to thank the Ministry of Agriculture and the Environment for the sup-port it has given to this project and the Association for the Defence of Nature for thegreat task it has carried out in research and in collecting information, photographs andother data.

We are firmly convinced that this atlas will satisfy both expert ornithologists and all thecountry's students and the general public and will thus become an essential tool forinformation and teaching.

Manel Cerqueda i DonadeuChairman

Andbanc Grup Agricol Reig

9

El treball que teniu a les mans és el resultat de la recerca col·lectiva més ambiciosa que mai s’ha duta terme per naturalistes andorrans. Durant set anys gairebé tots els naturalistes de les Valls han estatimplicats en la seva realització. Vist des de fora, l’èxit d’aquesta empresa hauria semblat totalmentimpossible. Comparat amb estudis similars realitzats a altres indrets d’Europa, les dificultats de pros-pectar un terreny com aquest són considerables. Una gran proporció del territori està situada a granaltitud, i els ornitòlegs locals, pocs en nombre al començament, s’enfrontaven a un escenari extens iintimidatori.

Malgrat les dificultats que ha calgut superar, el resultat és admirable. És impressionant. L’excepcionaldetall dels mapes de distribució, al quilòmetre quadrat, és envejable. Mitjançant els ocells, aquestsmapes recullen fidelment tant els contrastos més acusats com les variacions més subtils del clima i dela vegetació de les valls andorranes. Aquí, a una petita escala, les influències mediterrània i pirinencaes troben i es barregen. Aquí, els ocells dels extensos i freds boscos boreals –com el gall de bosc i el mus-sol pirinenc– i els ocells de los roques i les garrigues mediterrànies ressecades pel sol, com la merlablava i la tallareta cuallarga, es troben a pocs quilòmetres de distància.

Aquest remarcable atles ha de fixar l’atenció de l’ornitòleg que el llegeixi en l’existència d’una asso-ciació local de naturalistes que en pocs anys ha assolit un elevat nivell d’excel·lència. Mitjançant aquestatles el lector tindrà accés a una font d’informació ornítica entre les més precises que cobreixen les mun-tanyes europees, l’equivalent de la qual només es pot trobar, actualment, en alguns sectors del Jura i delsAlps suïssos. El lector quedarà també impressionat pel pes que té la informació en els textes de cadaespècie (dates, altituds, densitats, dades de nidificació, referències bibliogràfiques…). L’atles traslladaAndorra directament d’una situació de regió ornitològicament poc coneguda a la de punt de referènciaper als Pirineus. Cal esmentar també que, mitjançant aquest atles, el Principat es troba vinculat a unaaltra regió molt estimada en el cor de tots els catalans, el Canigó, on es va emprendre una prospecció enestreta col·laboració amb l’atles andorrà. Diverses circumstàncies –però també la ben coneguda eficàciaandorrana, deguda a l’esperit d’iniciativa i capacitat empresarial– han fet que l’atles andorrà es publi-qui primer. Confiem que el seu “atles germà” del Canigó vegi també la llum, perquè la comparacióecològica d’aquests dos sectors emblemàtics dels Pirineus catalans –les Valls i el Massís– serà fascinant.

Aquest treball col·lectiu hauria d’aportar una consciència a tots els andorrans, i especialment a lesautoritats i als polítics locals, de la necessitat de promoure un desenvolupament local durador i har-moniós, i de controlar l’explotació de la natura quan aquesta sigui imprescindible. El boom econòmicdel segle XX, sense equivalent arreu dels Pirineus, sense precedent en la història de les Valls, i l’impac-te ambiental del qual ha estat molt perjudicial algunes vegades, ha de proseguir a partir d’ara incor-porant la preocupació per la gestió sostenible de la biodiversitat andorrana, de tal manera que esgaranteixi que aquesta sigui lliurada a les generacions futures en la seva totalitat. En un moment enquè Andorra desitja jugar un paper capdavanter en la gestió dels espais naturals protegits i desenvo-lupar mètodes per definir i planificar aquests espais, aquest atles representa un veritable punt de par-tida a l’inici del nou mil·lenni. Un treball que serà de gran utilitat per als esforços futurs de protecciódel medi ambient i d’avaluació de l’èxit de les polítiques que s’adoptin en aquest àmbit.

Aquest atles demostrarà al turista, al visitant i al curiós que Andorra no només és rica en les seves tra-dicions ancestrals, la seva història mil·lenària, els seus bancs acollidors i supermercats ben proveïts, sinóque és igualment rica en un més que envejable patrimoni natural. Aquest excel·lent treball arriba en elmoment just per mostrar urbi et orbi que el Principat no només és un paradís per al consumidor, sinótambé per al naturalista més exigent.

Roger Prodon

Laboratori de Biogeografia i Ecologia de VertebratsUniversitat de Montpellier

10

11

This work is the result of the most ambitious collective survey ever undertaken by Andorran natu-ralists. For seven years almost all the Valley’s naturalists were involved in its making. At the outset thesuccess of such an attempt would have seemed an impossibility. Compared to similar studies carriedout elsewhere in Europe, the difficulties of surveying this terrain were considerable. A great proportionof the territory is situated at high altitude, and local ornithologists, few in number at the beginning,were faced with this vast and intimidating mountainous setting.

Despite the difficulties to be overcome, the result is for all to see. It is impressive. The exceptionaldetail of the distribution maps, to the square kilometre, is to be admired. Through the birds, these mapstake faithful account of all the marked contrasts and subtle nuances of the climate and of the vegetationof the Andorran valleys. Here, on a small scale, Pyrenean and Mediterranean influences meet or com-bine. Here, the birds of the great, cold, boreal forests –like Capercaillie and Tengmalm’s Owl– and thebirds of rocks and Mediterranean garrigue baked by the sun, like Blue Rock Thrush and DartfordWarbler, are found a few kilometres apart.

This remarkable atlas may bring to the attention of the ornithologist reading it the existence of a localassociation of naturalists which has in a few years attained a high level of excellence. Through this atlasthe reader will have access to a source of avian data among the most precise covering European moun-tains, the equivalent of which is at the moment only found in certain sections of the Jura and the SwissAlps. The reader will also be impressed by the wealth of information in the species’ texts (dates, altitu-des, densities, breeding data, bibliographical references …). The atlas takes Andorra directly from thestatus of an ornithologically poorly known region to that of a reference point for the Pyrenees. Throughthis atlas, it could be mentioned that the Principality finds itself linked to another region dear to theheart of all Catalans, that of Canigou, where a survey was undertaken in close liaison with the Andorranatlas. Circumstances –but also well-known Andorran efficiency, due to a spirit of initiative and capacityfor enterprise– has meant that the Andorran atlas is published first. It is hoped that the “brother atlas”of Canigou will also see the light of day because the ecological comparison of these two emblematic sec-tors of the Catalan Pyrenees –the Valley and the Massif– will be fascinating.

This collective work should bring an awareness to Andorrans, to those in authority, to the local poli-ticians, of the necessity to promote a lasting and harmonious local development, and control the exploi-tation of nature when it is necessary. The economic boom of the 20th century, without equivalent elsew-here in the Pyrenees, without precedent in the history of the Valley, and whose environmental impacthas sometimes been harmful, must from now proceed with a concern for a lasting management ofAndorran biodiversity, in order to assure that it is entrusted to future generations in its entirety. At atime where Andorra wishes to play a leading role in the management of natural protected spaces andto develop methods of defining and managing these spaces, this atlas represents a true state of placesat the start of the new millennium. It will aid future efforts to protect the environment and to assess theirsuccess.

This atlas will show to the tourist, the visitor, the curious, that Andorra is not only rich in its ancestraltraditions, in its thousand year old history, its welcoming banks and well-stocked supermarkets, butthat it is equally rich in a most enviable natural heritage. This excellent work comes then at just the rightmoment to show urbi et orbi that the Principality is not only a paradise for the consumer but also for themost demanding naturalist.

Roger Prodon

Laboratory of Biogeography and Vertebrate Ecology University of Montpellier

Sandwiched between France and Spain in the eastern part of the Pyrenees, the Principality of Andorra

Introducció

Introduction

A la part oriental dels Pirineus, interposant-seentre els estats espanyol i francès, el Principatd’Andorra és un país petit i muntanyós, cone-gut fora de les seves fronteres per les estacionsd’esquí i pels comerços. Malgrat això, val a dirque Andorra té una història rica, tal com ho tes-tifiquen les seves fantàstiques esglésies romàni-ques. La bellesa de les seves muntanyes ésconeguda per tots aquells que han sortit a des-cobrir-la. Les valls, sovint encaixades, del paísofereixen als visitants una gran varietat de for-mes de relleu i de paisatges gràcies a la granamplitud altitudinal, a la diversitat d’exposi-cions i sòls i a la proximitat del territori medite-rrani. Aquesta diversitat es retroba en l’àmbitde l’avifauna, de tal manera que qualsevolornitòleg que hi estigui de pas se sorprendràquan descobreixi, en un redol de pocs quilòme-tres (fins i tot a alguns centenars de metres a vold’ocell), espècies tan diferents pel que fa a lesexigències ecològiques com puguin ser la merlablava, predisposada a allotjar-se en les roquesseques mediterrànies, i el mussol pirinenc, unaautèntica relíquia glacial. En aquest sentit, elPrincipat d’Andorra constitueix un terrenyideal per estudiar de manera precisa la distribu-ció de les espècies d’ocells en funció dels factorsambientals i determinar-ne així les exigènciesecològiques. Aquesta ha estat una de les raonsque han portat l’Associació per a la Defensa dela Natura (ADN) a concebre aquest atles:Andorra és un àmbit prodigiós per a l’estudi.

Abans de començar la nostra tasca, les recer-ques dutes a terme pels membres de l’ADNhavien permès descobrir a Andorra la presèn-cia d’ocells desconeguts anteriorment al país.Aquest és el cas del mussol pirinenc (ADN1989), de la merla blava (Clamens & Crozier1992) i del corriol pit-roig (Crozier & Argelich1993). Semblava que els ornitòlegs no cone-guessin bé Andorra, i com més progressàvemen el coneixement del país, guanyava més pesl’evidència que els estudis anteriors s’havienquedat curts. Semblava, per tant, indispensablefer un inventari dels ocells nidificants d’Andor-ra i aquesta va ser una altra motivació que ensva engrescar a tirar endavant aquest projecte.Un país com cal ha de tenir l’inventari del seupatrimoni.

Però, des dels anys seixanta, Andorra ha vis-cut un desenvolupament econòmic vertiginós,que l’ha fet passar d’una economia tradicional,fonamentalment agrària, a una societat en laqual la riquesa es basa en el comerç i el sectorimmobiliari. Aquesta metamorfosi econòmica il’augment consegüent de la població s’han tra-duït en una intensa urbanització, el desenvolu-pament de la xarxa de carreteres i l’ampliacióde moltes estacions d’esquí. També les activitatsagrícoles han evolucionat amb l’extensió delconreu del tabac, l’abandó de molts camps deconreu i prats de dall i la regressió de la rama-deria. Estem vivint, doncs, una artificialitzacióràpida i notable d’una part del país, l’abando-nament de moltes superfícies que l’home abans

conreava, la penetració cada vegada més fortadels vehicles tot terreny a certs indrets, i l’ober-tura de noves pistes i camins. Hi ha, doncs, ungran risc de perdre certes riqueses naturals delpaís, fins i tot abans de poder-les inventariaramb detall. És convenient, per tant, definir l’es-tat de les coses, si es volen proposar mesures deconservació i protecció de les espècies mésrares i del seu hàbitat. Aquesta és la terceramotivació d’aquest atles: conèixer a fi i efectede protegir millor.

Aquest atles és, doncs, un resum dels objec-tius de l’ADN. La nostra associació lluita perdefensar el medi d’Andorra, però no podemprotegir una cosa que no coneixem bé. La nos-tra fita de protecció, que implica proposarmesures de gestió i de salvaguarda a les autori-tats polítiques, obliga a conèixer amb la màximaprecisió el patrimoni natural del país. Aixòdemana estudis rigorosos i, per tant, llargs.Aquest atles n’és un exemple: ens ha mobilitzatdurant més de set anys de treball de camp. Lapublicació actual d’aquesta obra permetràposar els nostres coneixements a l’abast de tot-hom que hi estigui interessat i, d’aquesta mane-ra, convèncer el nombre més gran possible deciutadans de la necessitat de protegir les rique-ses naturals d’Andorra. Aquest és un altreobjectiu de les accions de l’ADN. Els ocells hau-rien de ser protegits per la seva bellesa i tambéper la seva condició de bioindicador de la qua-litat general del nostre entorn. En canvi, la sevadesaparició seria un signe d’una pertorbaciómés profunda de l’entorn natural.

Hem arribat, doncs, al terme d’un treball queens ha portat a sortir sobre el terreny durantmoltes primaveres. Per fer-lo hem explorat mi-nuciosament tot el país, hem escoltat els ocells al’albada i encarat els prismàtics a l’òrbita majes-tuosa descrita pels grans rapinyaires. Hemrecorregut boscos, remuntat rierols, escalat pen-dents abruptes, suant de valent sota els sol im-placable de juny i juliol o garratibats de fred sotaels xàfecs, quan l’hivern s’entesta a no donar pasa la primavera. Però, un cop acabada aquestapart del treball, la més agradable, ens ha calgutsintetitzar les observacions sobre les diferentsespècies, revisar-ne els mapes de distribució,comparar-los amb obres de referència ornitolò-gica, preguntar l’opinió d’uns i altres i tornar aredactar els textos. A mesura que han anatavançant els intercanvis postals i les reunionsentre els diferents autors, els nostres textos hananat prenent la seva forma definitiva, fins a con-vertir-se en l’obra que ara podreu descobrir. Ésuna obra sobretot col·lectiva, fruit de la passióper la natura i les muntanyes dels Pirineus d’ungrup d’andorrans de soca-rel o d’adopció i d’or-nitòlegs de pas. Esperem poder compartir ambmolts conciutadans el nostre amor pels ocells i lanostra voluntat de protegir-los.

14

1. INTRODUCCIÓAlex Clamens

15

is a small, mountainous country best known forits ski stations and duty free shopping. ButAndorra has a rich history, illustrated by itsmarvellous Romanesque chapels. The beauty ofits mountain landscape is known to all whohave made the effort to discover it. Thecountry’s deep valleys offer visitors a greatdiversity of scenery due to their marked altitu-dinal variation, their differing orientations andsoils and the inclusion of a Mediterranean in-fluence. This diversity is repeated in Andorra’savifauna. A visiting bird watcher may be sur-prised to discover within a few kilometres–only hundreds of metres as a bird flies– spe-cies as different in their ecological requirementsas Blue Rock Thrush, which favours warm, dryMediterranean rock faces, and an ice age relictspecies such as Tengmalm’s Owl. The Principal-ity provides ideal terrain in which the habitatrequirements and ecological demands of diffe-rent species may be studied and determined.This is one of the reasons which led theAssociació per a la Defensa de la Natura (Associa-tion for the Protection of Nature: ADN) towardsthis atlas. Andorra is a prodigious study area.

Before work on the atlas began, discoveries byADN members revealed the presence of speciespreviously unsuspected in Andorra. Such wasthe case with Tengmalm’s Owl (ADN 1989),Blue Rock Thrush (Clamens & Crozier 1993)and Dotterel (Crozier & Argelich 1993). Andor-ra seemed to have been relatively unstudiedand the more our studies advanced the more itseemed that past research had not been suffi-cient. An inventory of Andorra’s breeding birdsbecame a necessity and provided further moti-vation for this work. A country should have arecord of its wildlife.

Since the beginning of the 1960s Andorra hasknown an enormous economic developmentwhich has changed it from a traditional, essen-tially agricultural economy to a society whosewealth is based on commerce and real estate.This economic metamorphosis and the popula-tion growth which followed have brought intheir wake a massive urban building program-me, the development of a road network and theconstruction of many ski stations. Agriculturalactivity has changed to an increase in growingtobacco, a decline in raising livestock and theabandonment of many cultivated fields andhay meadows. One is simultaneously witnes-sing the rapid, massive urbanisation of a largepart of the country, the abandonment of manyareas traditionally used by man, and an increa-sing penetration into previously untraffickedareas due to the construction of new access rou-tes and the use of 4x4 vehicles. There is, there-fore, a great risk of seeing certain natural richesdisappear before measures to protect rare spe-cies and their habitat can be brought into force.This is the third reason for this atlas, to unders-tand where protection is most needed.

Thus this atlas sums up the objectives ofADN, whose aim is the protection of Andorra’s

environment. But one cannot protect what onedoes not know well. Protection implies beingable to propose management strategies andsafeguards to the authorities. It implies a muchmore precise knowledge of the natural historyof the country, which can only result from stu-dies which are rigorous and must often be oflong duration. Such was the case with this atlas,which has taken more than seven years of field-work. ADN’s publication of this work allows itto share its knowledge with everyone and toconvince the largest number of people of theneed to protect the natural riches of Andorra.Birds should be protected not only for theirbeauty but because they are important biologi-cal indicators of the general quality of our envi-ronment. Their disappearance is a sign thatsomething is very wrong with the naturalworld.

During the course of this work we have spentnumerous seasons in the field. And, thanks to it,we have seen and learned much. Andorra doesnot offer the easiest of terrain and a “summer”season does not always offer the best of weathereither. Yet the fieldwork was the most agreeablepart - the harder work lies in the compilation,amalgamation, checking, rechecking and wri-ting. This book is, above all, a collective effortwhich results from a love of nature and of thePyrenees shared by a group of Andorrans bybirth or adoption, and by visiting ornitholo-gists. We hope that this atlas will help manypeople to share our love of birds and our wishto protect them.

2.1 GEOGRAPHY

1. INTRODUCTIONAlex Clamens

Pla de l’Estany (la Massana) / J. ARGELICH BARÓ

Àrea d’estudi

Environments

2.1. EL MEDI FÍSIC

Valentí Turu Michels

De forma general, i a vista d’ocell, aquest capí-tol se centrarà en els punts més significatius del’orografia, la hidrografia i la geologia del país.

2.1.1. GEOGRAFIA I HIDROGRAFIA

Si comencem per la situació geogràfica delPrincipat, les coordenades dels punts extremsde les Valls d’Andorra són 42º 39’ 15’’ de latitudnord (Basers de Font Blanca) i 42º 25’ 38’’ aConangle, en el punt més meridional. L’extremoriental es troba situat al conflent del riu de

Palomera (1º 47’ 19’’ de longitud a l’est del me-ridià de Greenwich) i l’extrem occidental, alColl de l’Aquell (1º 24’ 34’’). Els punts més alts ibaixos de les valls es troben al pic de ComaPedrosa (2.942 m) i al conflent del riu Runer(838 m), respectivament.

La superfície total de les Valls d’Andorra ésd’uns 468 km2. Aquesta superfície es distribueixadministrativament en set parròquies i hidro-gràficament, en dos vessants, l’atlàntic (19,5 km2)i el del Segre (448,5 km2). La superfície deCanillo i Encamp és d’uns 191 km2, xifra queagrupa les dues parròquies amb el terme indi-vís de Concòrdia; estan situades dins de laconca de la Valira d’Orient (166 km2), de l’Ariè-ge (Pas de la Casa, 19,5 km2) i directament alSegre (Montmalús i Engaït, 7,3 km2). Les parrò-quies d’Andorra la Vella, Escaldes-Engordany iSant Julià de Lòria, amb una superfície total de127 km2, gestionen de forma mancomunada lesvalls de Perafita-Claror (11 km2) i del Madriu(34 km2), que pertanyen a la Valira d’Orient, iPrat Primer (4,5 km2), de la conca de la GranValira (86 km2). Les parròquies d’Ordino i laMassana agrupen una superfície de 85 i 65 km2,respectivament, que corresponen a la conca dela Valira del Nord (145 km2) i de la Gran Valira(riu d’Os, 5 km2).

L’ús del total de la superfície és compartit pelconreu, el sòl urbanitzat, els estanys, els boscos,els prats i els litosòls. Es pot observar l’evoluciódels usos del sòl del Principat des del 1976 finsal 1996 sobre la base de la bibliografia existent i,a partir de la seva tendència, s’ha extrapolat elque correspondrà teòricament a la repartició dela superfície per a l’any 2000 (Taula 1). A partirde la Taula 1 i el Gràfic 1, es pot observar un claravanç dels boscos que colonitzen els pratsalpins i prats de dall, així doncs, la superfícieque s’espera de bosc per al 2000 serà pràctica-ment igual a la que hi havia el 1976, de prats ilitosòls. Aquest avanç segurament és la conse-qüència de l’abandonament de la ramaderia.També s’observa que la superfície urbana haaugmentat sobretot en detriment de la superfí-cie dels conreus, i que l’any 2000 s’espera quesigui d’unes 3.000 ha.

Pel que fa referència al clima, el valorarem deforma general, segons les dades de les estacionsmeteorològiques de FEDA i del Govern. En laconca de la Valira d’Orient, segons Raso (1991)i Bolòs (1996), la temperatura presenta un gra-dient altitudinal de -0,6º C/100 m i la pluvio-metria (P) augmenta, amb reserves, uns 24 mmcada 100 m. La mitjana anual a Ransol (1.725 m)és de 5,4º C i 1.051 mm; a Engolasters (1.565 m)és de 7,7º C i 911 mm, i, finalment, a Encamp(1.140 m, FEDA) és de 9,3º C i 885 mm. A laconca de la Valira del Nord, segons Turu (1997),la precipitació anual és de 1.044 mm, els gra-dients de precipitació són d’uns 40 mm/100 m iels de temperatura, -1,1º C/100 m; d’aquestaprecipitació s’ha calculat que un 28% s’evapo-transpira, un 52% s’escola superficialment i un20% s’infiltra i produeix una recàrrega delsaqüífers.

18

TAULA 1. Superfície ocupada pels TABLE 1. Area occupied by different diferents usos del sòl del Principat land uses (data in hectares).d’Andorra (dades en ha).

Ús del sòl 1976 1984 1991 1996 2000 Land Use

Estanys 189 189 189 179 179 Lakes

Urbà 492 1.230 1.586 2.300 3.200 Towns

Conreus 1.985 884 600 420 300 Arable Land

Boscos 16.406 19.953 23.850 26.600 28.475 Woodland

Prats i litosòls 28.186 24.543 20.575 17.300 14.450 Meadows & Rock

Fonts SourcesAdellach i Ganyet, 1977; Folch, 1984; Gómez, 1991; Bolòs, 1996; Jardí, 1998;

i dades pròpies de l’autor. and author’s own sources

2. ÀREA D’ESTUDI

PasturesMeadows

& Rock

BoscosWoodland

ConreusArable Land

UrbàTowns

EstanysLakes

2000

1996

1991

1984

19760 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000

ha

GRÀFIC 1. Usos del sòl. GRAPH 1. Land use.

AND GEOLOGYOF ANDORRA

Valentí Turu Michels

The most significant points of the country’sorography, hydrography and geology as pertai-ning to birds are outlined below in generalterms.

2.1.1. GEOGRAPHY AND HYDROGRAPHY

Starting with the geographical situation of thePrincipality, the co-ordinates of the furthest-most points of the Valls d’Andorra are latitude42° 39’ 15” north (Basers de Font Blanca) and42° 25’ 38” at Conangle, the southernmostpoint. The most easterly is found at the con-fluent of the Palomera river (longitude 1° 47’19” east of the Greenwich meridian) with theextreme west point at Coll de l’Aquell (1° 24’34”). The highest and lowest points are the peakof Coma Pedrosa (2,942 m) and the confluent ofthe River Runer (838 m) respectively.

The total surface area of the Valls d’Andorra is

some 468 km2. This area is divided administra-tively into seven parishes and hydrographicallyinto two slopes, the Atlantic (19.5 km2) and thatof the Segre (448.5 km2). The surface area ofCanillo and Encamp is some 191 km2, a figurethat includes the shared land known as Concòr-dia; they are situated within the drainage basinof the Valira d’Orient (166 km2), of the Ariège(Pas de la Casa, 19.5 km2) and directly to theSegre (Montmalús and Engaït, 7.3 km2). The pa-rishes of Andorra la Vella, Escaldes-Engordanyand Sant Julià de Lòria, with a total surface areaof 127 km2, jointly manage the Perafita-Claror(11 km2) and Madriu (34 km2) valleys, whichbelong to the Valira d’Orient, and Prat Primer(4.5 km2) in the drainage basin of the GranValira (86 km2). The Ordino and la Massanaparishes occupy an area of 85 and 65 km2 res-pectively, belonging to the drainage basin of theValira del Nord (145 km2) and of the Gran Valira(Os river, 5 km2).

The surface area of the country is divided intoarable land, urban development, lakes, woods,meadows and bedrock. The evolution of thePrincipality’s land usage from 1976 to 1996 isknown from existing bibliography and, basingit on those figures, one can deduce, at least the-oretically, the division of land use in 2000 (seeTable 1). As shown by Table 1 and Graph 1, we

19

2. ENVIRONMENTS

Estanys de l’Angonella (Ordino) / J. ARGELICH BARÓ

La part de l’aigua que s’escola superficialmentva a parar a la conca de la Valira i és aforada ala Seu d’Urgell (630 m) des de 1913. Si seguimles dades d’Adellach i Ganyet (1977) sobre unperíode d’aforament i pluviometria de 45 anys,en una superfície de la conca de la Valira de 562km2, s’obté un cabal mitjà anual de 10 m3/s i uncabal específic per a aquesta conca de 17,9 l/s ikm2, valor força similar al de les conques veï-nes. El coeficient d’escolament per a la conca dela Valira se situa en el 64%, que és la relacióexistent entre la precipitació anual de la conca iel cabal dels seus rius.

2.1.2. HISTÒRIA GEOLÒGICA I RELLEU

El substrat rocós del Principat està format permaterials prehercinians que han estat afectatsper la tectònica i el metamorfisme regional,generat en l’orogènia herciniana fa 320 milionsd’anys (m.a.). Aquest metamorfisme regional ésmés intens en la part nord del Principat que enla part sud. La litologia que presenten els mate-rials prehercinians a Andorra pot ser silicatadao calcosilicatada. L’edat dels materials silicatatscomprèn el cambrià, l’ordovicià i el silurià (600-400 m.a.), com també el carbonífer prehercinià(350-320 m.a.), mentre que els calcosilicatats que-den compresos dins del devonià (400-350 m.a.).

Tots aquests materials pertanyen a l’eraprimària o el paleozoic i es distribueixen en el

Principat en una sèrie de faixes est-oest (vegeuel MAPA 1) que corresponen a estructures anti-clinals, com el dom de la Rabassa (1), l’anticlinalde la Massana (3) i el dom tèrmic de l’Hospita-let (5), i sinclinals, com el de Llavorsí (2) i el deTor-Casamanya (4), generades durant l’orogè-nia herciniana.

A la fi de l’orogènia herciniana, entre el carbo-nífer superior i el permià inferior (318-290 m.a.),una sèrie de materials magmàtics de composi-ció granítica i granodiorítica intrueixen elsmaterials paleozoics, per formar batòlits dedimensions decaquilomètriques, com és el ba-tòlit d’Andorra-Mont-Lluís (6). Segons Autan(1980), aquests cossos mostren una successiód’intrusions de diferent composició i són pre-sents, majoritàriament, en les zones de baixgrau metamòrfic.

Posteriorment, l’orogènia alpina (65 m.a.) vaser la responsable de l’aixecament de la serrala-da pirinenca. La progressiva elevació delsmaterials que formen el substrat del Principatva ser el producte d’una tectònica compressivaque va produir el lliscament de la majoria delssediments dipositats entre els 320 i 65 m.a. performar els Prepirineus.

Seguidament, el règim tectònic passa a ser dis-tensiu i es forma la depressió de la Cerdanya ide la Seu d’Urgell, ambdues d’edat neògena.

Finalment, els processos erosius externs mo-delen el relleu generat per l’orogènia alpina. Elprocés que més ha influït en les actuals formesde les valls andorranes consta de dues fases:

20

Pic de Coma Pedrosa (la Massana) / J. ARGELICH BARÓ

can observe a clear advance of woodland that iscolonising both alpine meadows and hay mea-dows; it follows therefore that the estimatedforest area in 2000 will be practically equal tothat of meadows and bedrock in 1976. Thisrecolonisation is certainly the result of the aban-donment of stock-breeding. It can also be seenthat the urban area has increased at the expenseof the arable land and that in 2000 it is expectedto be some 3,000 hectares.

The following is a general evaluation of cli-mate using the figures of the meterological sta-tion of FEDA and the Government. In the drai-nage basin of the Valira d’Orient, according toRaso (1991) and Bolòs (1996), temperaturesshow an altitudinal gradient of 0.6° C/100 mand the rainfall (P) increases, with some datalimitation, about 24 mm each 100 m. The annualaverage at Ransol (1,725 m) is 5.4° C and 1,051mm. At Engolasters (1,565 m) 7.7° C and 911mm, and lastly, at Encamp (1,140 m FEDA) 9.3°C and 885 mm. In the drainage basin of theValira del Nord, according to Turu (1997)annual precipitation is 1,044 mm and the preci-pitation gradients are some 40 mm/100 m andtemperature – 1.1° C/100 m; of this precipita-tion it has been calculated that some 28% eva-porates, some 52% runs off the surface andsome 20% filters down and replenishes thewater tables.

The part of the water that drains off the surfa-ce ends up in the drainage basin of the Valiraand has been measured at Seu d’Urgell (630 m)since 1913. According to the figures of Adellachand Ganyet (1977) over a 45 year period of mea-sured rainfall, a 562 km2 surface area, the Valiradrains to the Segre an average annual volumeof 10 m3/s, which gives us a specific drainagefor that basin of about Q=17.9l/s km2, a verysimilar value to that of neighbouring basins.The drainage coefficient of the Valira basin is64%; that is the relation existing between theannual precipitation in the basin and the waterflow of the Valira.

2.1.2. THE RELIEF AND GEOLOGICAL HISTORY OF THE PRINCIPALITY

The rocky substrata of the Principality is for-med of pre-Hercinian material, which has beenaffected by regional tectonics and metamor-phism during the Hercinian orogeny 320 mil-lion years ago (my). This regional metamor-phism is more intense in the northern part ofthe Principality than in the southern part. Thepre-Hercinian rocks in Andorra can be silicatedor calcosilicated. The age of the silicated rockcovers the Cambrian, Ordovician and Silurianperiods (600-400 my), as well as the Carbonife-rous pre-Hercinian (350-320 my), while the cal-cosilicated rocks occur only in the Devonian(400-350 my).

All these rocks belong to the Primarian or Pa-laeozoic era and are distributed in the Princi-pality in a series of zones or strips of generallyE-W distribution (see Map 1) that correspond toanticlinal structures such as the dome of laRabassa (1), the anticline of la Massana (3) andthermic dome of l’Hospitalet (5) and synclinals

such as those of Llavorsí (2) and Tor-Casama-nya (4) formed during the Hercinian orogeny.

At the end of the Hercinian orogeny, betweenthe upper Carboniferous period up to the lowerPermian (318-290 my), a series of magmaticrocks of granite and grandiorite intrude intoPaleozoic materials to form batholiths somekilometres wide, like the batholith of Andorra-Mont Louis. According to Autan (1980) theserocks show a succession of intrusions of diffe-rent composition, and are mainly present in thelowest degree metamorphic zones.

Later the Alpine orogeny (65 my) was respon-sible for the elevation of the Pyrenean chain.The progressive pushing upwards of the mate-rials that form the substratum of the Principa-lity were the product of tectonic compression,which produced the tilting of the majority ofthe sediments deposited between 320 and 65my, so forming the pre-Pyrenean ranges.

Subsequently the tectonic regime changed,and formed the depression of the Cerdanya andof Seu d’Urgell, both in the Neogene period.

Finally the processes of external erosionmodelled the general relief of the Alpine oro-geny. The process that has most influenced thepresent forms of the Andorran valleys occurredin two phases; the first of Neogenan peneplana-tion of relief and afterwards by reason of thePleistocene glaciations which formed the reliefmuch as it is today.

If one analyses the relief of the hipsometricalcurve of the Principality (Adellach i Ganyet1977) the different phases that formed the terri-tory can be observed.

In the first place there exists so much Andorranterritory over and under 1,996 m (average altitu-de) extending up to 2,942 m (the highest point)and down to 838 m (the lowest point in thePrincipality). This curve can be subdivided into5 sectors, which present some special morpho-logical evidence. It shows two well marked flatsurfaces between 1,800 and 2,800 m in height,the first with 29% of the territory (between 1,800and 2,000 m) and the second with 24% of the

21

MAPA 1. Mapa geològic d’Andorra. MAP 1. Geological Relief of Andorra.

Font SourceJosep M. Casas i Iban Masachs (2002). Crecit (Centre de recerca en ciències de la terra). Institut d’Estudis Andorrans. Universitat de Barcelona. www.iea.ad

una primera de peniplanització neògena delrelleu, i una posterior, amb motiu de les glacia-cions pleistocenes, on s’ha modelat el relleu talcom el coneixem avui dia.

Si analitzem el relleu des de la corba hipsomè-trica del Principat (Adellach i Ganyet, 1977) espodran observar les diferents fases del modelatdel territori. En primer lloc, hi ha territori an-dorrà per sobre i per sota dels 1.996 m (altitudmitjana), els límits del qual es troben a 2.942 m(punt més alt) i a 838 m (punt més baix delPrincipat). Aquesta corba s’ha subdividit encinc sectors, que presenten uns trets morfolò-gics particulars. Aquesta corba presenta duesplataformes ben marcades entre els 1.800 i els2.800 m d’altitud: la primera, amb el 29% delterritori (entre 1.800 i 2.000 m), i la segona, ambel 24% del territori (entre 2.400 i 2.800 m).

El primer interval que s’analitza és el queestà situat entre els 838 i els 1.000 m d’altitud(número 1 al Gràfic 2) i correspon a un 1% de lasuperfície del territori. Aquest 1% comprèn lasuperfície de les valls més baixes del Principat(des de Santa Coloma a Sant Julià de Lòria).Aquestes valls presenten, en general, una mor-fologia fluvial, amb valls molt encaixades en elsubstrat rocós. Aquestes valls s’han format enles etapes glacials de més extensió (pleistocèmitjà) i, seguidament, per incisió fluvial post-glacial.

El segon interval, comprès entre els 1.000 i els1.200 m, agrupa les cubetes de sobreexcavacióglacial d’Andorra la Vella i Anyós (4,26% delterritori). El relleu de la cubeta d’Andorra laVella i Escaldes-Engordany s’ha format de for-ma anterior a l’interglacial Riss-Würm, mentreque el seu dipòsit sedimentari, d’uns 120 m degruix (Santa Coloma), correspon bàsicament al’interglacial Riss-Würm amb una sedimentacióglaciolacustre. Seguidament, hi ha el registresedimentari del Würm i l’holocè en els primers30 metres de profunditat.

El tercer interval, situat entre els 1.200 i els1.800 m, agrupa el 20,23% del territori i com-prèn les cubetes de la Massana, Ordino, Entre-mesaigües, Ràmio, Encamp i Canillo. Per expli-car la formació d’aquestes cubetes prendremcom a exemple les de la Valira del Nord, quesón les que més han estat estudiades (Prat, 1980;Vilaplana, 1985; Turu i Bordonau, 1997). Igualque amb la cubeta d’Andorra, la sobreexcavacióglacial va tenir lloc abans de l’interglacial Riss-Würm, i el dipòsit sedimentari és bàsicamentdel Würm, encara que hi hagi afloraments del’interglacial Riss-Würm. En algunes cubetes,com a la Massana i Ordino, es produeix unaincisió dels materials que té lloc, bàsicament,durant l’holocè. A les cubetes com Encamp i Ca-nillo, durant el tardiglacial es produeixen unasèrie d’esllavissaments de vessants, com són elForn i Beixalís, i durant l’holocè es genera tam-bé una incisió en els materials sedimentats, an-terior, però de menor entitat que a la Massana.

El quart interval, que és d’un 28,85%, corres-pon a altituds compreses entre els 1.800 i 2.000m i agrupa la majoria de les valls glacials delPrincipat; mentre que l’interval situat entre els2.000 i 2.400 m (21,66%) correspon a la majoriadels circs glacials, com Claror, l’Estall Serrer, Se-tut, Tristaina, la Coma del Forat, Cabana Sorda,

Anrodat, Siscaró, Juclar, el Cubil, la Coma deRansol, Coma Pedrosa, etc.

El cinquè interval, que agrupa el 23,84% delterritori, correspon al domini dels grans circsglacials (Pessons i Gargantillar) i a les superfí-cies d’aplanament preglacials desenvolupadesdurant el terciari, i presenta una superfícied’uns 5,43 km2, que, segons Gómez (1996), que-den repartits de la forma següent: Calm de Bor-rut i Calm de Ramonet (100 ha), Calm de Claror(82 ha), Perafita (47 ha), Tossa Plana (41 ha),Gargantillar (78 ha), Pessons (73 ha), Montma-lús (20 ha), Griu (55 ha), Engaït (25 ha) iEnvalira (22 ha).

L’existència d’aquestes planes més altes s’had’interpretar com restes de superfícies d’erosióterciàries, des de l’eocè fins al pliocè, productede diferents processos morfogenètics, dels qualssobresurten els aureolars i la incisió torrencial,propis d’un clima semiàrid, fins a arribar a lescrisis climàtiques quaternàries. Segons Gómez(1996), el modelatge que defineixen aquests alti-plans és molt més recent i s’ha de situar al llargdel quaternari, com a conseqüència d’una in-tensa morfogènesi periglacial i que van evolu-cionar cap a terrasses de crioplanació.

Durant el quaternari es va generar un glacia-lisme de tipus alpí amb uns circs desenvolupatsen les concavitats preexistents, instal·lades,majoritàriament, en àrees de fragilitat tectònica.El flux de les masses gelades es va canalitzar alllarg de les valls prequaternàries i els va donaruna amplitud més gran. Pels registres deposi-cionals detectats, es creu que van haver-hi dife-rents fases fredes pleistocenes. Llobet (1947),que es va basar en els treballs de Penck (1883),Chevalier (1925) i Nussbaum (1934), i en obser-vacions pròpies, va arribar a la conclusió quevan tenir-hi lloc dues glaciacions, que correspo-nen al Riss i al Würm, juntament amb una ter-cera glaciació, de la qual no en va fixar l’edat.

22

BIBLIOGRAFIA BIBLIOGRAPHY

ADELLACH B. & GANYET R. (1977).Estadístiques de les Valls d’Andorra.Consell General de les Valls d’Andor-ra, Andorra la Vella.

AUTAN A. (1980). Les granites desPyrénées. Evolutions Géologiques dela France. Mem. du BRGM, 107, pp. 71-76.

BOLÒS M. DEL TURA (1996). Lavegetació d’Andorra. Monogràfics degeografia, 2. Ministeri d’Educació,Joventut i Esports, Andorra la Vella.

CHEVALIER M. 1925 - Andorra. Ed.Dardel, Chambéry.

GÓMEZ A. (Coord.) (1991). Atlasd’Andorra. Conselleria d’Educació,Cultura i Joventut, Andorra la Vella.

GÓMEZ A. (1996). El relleu andorrà,morfologia glacial i periglaciar. Mono-gràfics de geografia, 3. Ministerid’Educació, Joventut i Esports, An-dorra la Vella.

JARDÍ M. (1998). Les aigües d’An-dorra. Monogràfics de geografia, 4.Ministeri d’Educació, Joventut i Es-ports, Andorra la Vella.

LLOBET S. (1947). El medio y la vidaen Andorra, estudio geográfico. CSICInst. Juan Sebastián Elcano-Estaciónde estudios pirenaicos, Barcelona.

NUSSBAUM F. (1934). Die Seen derPyrenäen. Mitt. Nat. Ges. Berna. (Tra-ducció catalana de SOLÉ L. Els llacsdels Pirineus segons Nussbaum.Butll. de la I.C.H.N. Vol. XXXVI, 2n tri-mestre. Barcelona, 1936: 107-115.).

PENCK A. (1883). Die Eiszeit inden Pyrenäen. Mitteilungen des Vereinsfür Erdkunde, pàg. 163-231, Leipzig.(Traducció francesa de BRAEMER L. Lapériode glaciare dans les Pyrénées.B.S.M.N., XIX. Toulouse, 1885, pàg.105-200.).

PRAT M.C. (1980). Montagnes etvallées d’Andorre, étude géomophologi-que. Thése de III cycle. Inst. de Géogr.de la Univ. de Bord. III, Bordeaux.

PUIGDEFÀBREGAS C., SERRAT D. &VILAPLANA J.M. (1979). El medi geolò-gic. El patrimoni natural d’Andorra, pp.15-51. Ketres Editora, Barcelona.

FOLCH R. (Coord.) (1979). ElPatrimoni Natural d’Andorra. KetresEditora, Barcelona.

RASO J.M. (1991). Clima. DinsGÓMEZ A. (Coord.). Atlas d’Andorra,pp. 55-64. Ministeri d’Educació,Joventut i Esports, Andorra la Vella.

TURU V. (1994). Datos para ladeterminación de la màxima exten-sión glaciar en los valles de Andorra(Pirineo Central). Geomorfología enEspaña, pp. 256-273. Vol. 1. Logroño.

TURU V. (1997). Evaluación de larecarga de un acuífero fisurado: Uti-lización de los modelos de flujo enmedio fisurado para el macizo dePadern-Solà d’Engordany, Principadode Andorra (Pirineo Oriental). Actasde las jornadas de la AHI-GE: La evalua-ción de la recarga a los acuíferos en laPlanificación Hidrológica, pp. 407-417.Las Palmas de Gran Canaria.

TURU V. & BORDONAU J. (1997). Elglacialisme de les valls d’Andorra(Principat d’Andorra): Síntesi delsafloraments. Annals 1995 de l’Institutd’Estudis Andorrans, pp. 41-104.

VILAPLANA J.M. (1985). Les fasesglacials del Quaternari superior en elsector nord-oest del Pirineu Andorrà.Rev. Inv. Geol., 41: 67-82.

23

territory (between 2,400 and 2,800 m).The first area to analyse is that situated bet-

ween 838 and 1,000 m in altitude (number 1 onGraph 2) and which corresponds to some 1% ofthe surface of the territory. This 1% comprisesthe area of the lowest valleys in the Principality(Santa Coloma to Sant Julià de Lòria). Thesevalleys show in general a fluvial morphology,with very constricted valleys on a rocky subs-trata. These valleys were formed in the mostextensive glacial periods (Middle Pleistocene)and subsequently by post-glacial river erosion.

The second area lying between 1,000 and1,200 m groups together the basins of post over-deepening of the glacial excavation of Andorrala Vella and Anyòs (4.26% of the territory). Therelief of the basin of Andorra la Vella andEscaldes-Engordany was basically formed befo-re the Riss-Würm inter-glacial period, whereasits sedimentary infill some 120 m thick (SantaColoma) corresponds basically to the Riss-Würm interglacial with a glaciolacustrine sedi-mentation and subsequently there is the se-dimentary evidence of the Würm and Holocenein the first 30 metres of depth.

The third area, situated between 1,200 and1,800 m, groups together 20.23% of the territoryand comprises the basins of la Massana, Ordi-no, Entremesaigües, Ràmio, Encamp and Cani-llo. To explain the formation of these basins onemust take as an example those of the Valira delNord which have been most studied (Prat, 1980;Vilaplana, 1985; Turu i Bordonau, 1997). In thesame way as the Andorra la Vella basin, the gla-cial top-excavation occurred before the intergla-cial Riss-Würm and the sedimentary infill isbasically of the Würm period, although out-crops of interglacial Riss-Würm exist. In somebasins, such as la Massana and Ordino, an inci-sion of glaciogenetic sediments basically datingfrom the Holocene is found. In the basins ofEncamp and Canillo a series of landslides onslopes such as El Forn and Beixalis occurredduring the Tardiglacial period (approximately10,000 years ago) and during the Holocene anincision in the previous sedimentary rocks oc-curred but of less body than that at la Massana.

The fourth area that covers some 28.85%corresponds to heights of between 1,800 and2,000 m which group together the majority ofthe glacial valleys of the Principality; whereasthe areas found between 2,000 and 2,400 m inheight (21.66%) correspond to the majority ofthe glacial cirques such as Claror, l’Estall Serrer,Setut, Tristaina, la Coma del Forat, Cabana Sor-da, Anrodat, Siscaró, Juclar, El Cubil, la Comade Ransol, Coma Pedrosa, etc.

The fifth area that amounts to 23.84% of theterritory corresponds to the domain of the largeglacial cirques (Pessons and Gargantillar) andto the areas of pre-glacial smoothing evolved inthe Tertiary and this covers a surface of some5.43 km2, which, according to Gómez (1996),remains divided in the following way: Calm deBorrut and Calm de Ramonet (100 hectares),Calm de Claror (82 ha), Perafita (47 ha), TossaPlana (41 ha), Gargantillar (78 ha), Pessons (73ha), Montmalús (20 ha), Griu (55 ha), Engaït (25ha) and Envalira (22 ha).

The existence of these higher plains has to be

interpreted as the remains of surfaces of tertia-ry erosion from the Eocene up to the Pliocene,as a product of the different morphogeneticprocesses of those that overlie the areal degra-dation and the torrential incision peculiar to asemi-arid climate until arriving at the Quater-narian climatic crises. According to Gómez(1996) the modelling that defines these anti-plains is much more recent and has to be placedthroughout the Quaternary, as a consequence ofan intense periglacial morphogenecy that evol-ved up to terraces of cryoplanation.

During the Quaternary an Alpine type glacia-lism occurred with some cirques developing inthe pre-existing concavities installed mainly inareas of tectonic fragility. The flow of the glacierwas canalised through the pre-Quaternarianvalleys making these much wider. Throughavailable records located it is believed that dif-ferent cold Pleistocene phases existed and, likeLlobet (1947) based on the works of Penck(1883), Chevalier (1925), Nussbaum (1934) andown observations, we have reached the conclu-sion of the existence of two glaciations thatcorrespond to the Riss and to the Würm pe-riods, together with a third glaciation to whichno date can be fixed.

Superfície Area (ha)

2.800

1.800

800

Altit

ud A

ltitu

de (m

)

0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000

5

4

3

2

1

GRÀFIC 2. Corba hipsomètrica. GRAPH 2. Hipsometrical curve.

2.2. ELS HÀBITATS

Jordi Palau Puigvert

La diversitat de situacions topogràfiques, cli-màtiques i litològiques del Principat d’Andorraha motivat l’existència de diferents tipus devegetació que constitueixen, per ells mateixos,hàbitats favorables per a una interessant comu-nitat ornítica (Mapa 2). A continuació, es pre-senta una revisió no exhaustiva dels diferentstipus de vegetació existents, classificats desd’un punt de vista fisiognòmic i seleccionats enfunció de l’interès ornitològic.

2.2.1. BOSCOS

Formacions vegetals definides per l’abundàn-cia d’espècies arbòries que generen un ambientmicroclimàtic, biològic i edàfic particular i bendiferenciat dels ambients oberts. Estructural-ment es caracteritzen per dividir-se en estrats:arbori (> 5 m), arbustiu (1-5 m), herbaci (0,05-1m) i muscinal (molses rases). Per les seves ca-racterístiques, ofereixen bones condicions per al’alimentació, el refugi i la reproducció de nom-broses espècies d’ocells, especialment les méstímides i esquerpes. A Andorra les formacionsforestals ocupen un 38% de la superfície delpaís, s’ubiquen en els estatges mediterrani,montà i subalpí, i inclouen masses de coníferes,de caducifolis i mixtes.

Boscos de coníferes

Les coníferes –pins i avets– dominen la majorpart dels boscos andorrans. Tots els boscos de

l’estatge subalpí estan dominats de manera na-tural per gimnospermes arbòries, mentre que al’estatge montà les pinedes de pi roig han tingutuna considerable expansió sobre els boscoscaducifolis, gràcies a l’activitat humana. Com aresultat d’aquests processos, la superfície totaldels boscos de coníferes és d’unes 15.000 ha(31% del territori andorrà). Com a curiositat, calesmentar l’existència d’un nucli de pinassa(Pinus nigra) a l’entorn de la vall d’Enclar (àreamediterrània).

Pinedes de pi negre

Formacions forestals típiques de l’estatgesubalpí, que apareixen entre 1.600-1.800 i2.200-2.400 m d’altitud i ocupen unes 10.000 haa Andorra (20% de la superfície nacional). L’es-trat arbori ateny 6-15 m d’alçada i recobri-ments del 60-80%; l’espècie dominant és el pinegre (Pinus uncinata), arbre molt sofert típicde l’alta muntanya pirinenca, que es trobaacompanyat del bedoll (Betula pendula), prouabundant en algunes situacions, i la moixerade guilla o besurt (Sorbus aucuparia). En l’estratarbustiu i subarbustiu (alçada 0,3-0,5 m; reco-briment molt variable) destaquen el neret(Rhododendron ferrugineum), el nabiu (Vaccini-um myrtillus) i el ginebre (Juniperus communis),principalment.

Pinedes de pi roig

Formacions típiques de l’estatge montà sub-mediterrani, que es fan entre 900 i 1.700 m d’al-titud, aproximadament, i ocupen unes 5.000 ha(11% del país). Es caracteritzen per tenir pocs ar-bustos i abundància d’herbàcies i molses. El piroig (Pinus sylvestris) és l’espècie dominant del’estrat arbori (10-30 m d’alçada, 80-90% de reco-briment), mentre que el bedoll (Betula pendula) i

24

Bosc de ribera (pollancres i salzes)Riverine woodland (Poplar and Willow groves)

Bosc mediterrani (carrascar amb boix)Mediterranean woodland (Oak groves with Box)

Bosc medioeuropeu mixt (rouredes, pinedes de piroig i matolls de bàlec)Mixed middle-European woodland (Oak, Scots Pine and Broom thickets)

Bosc subalpí (pinedes de pi negre, landes de neret i bàlec, bosquets d’avellaner i de bedoll)Subalpine woodland (Mountain Pine, heaths of Rhododendron and Broom, Hazel and Birch groves)

Prats alpins (festuques i matollars de bàlec i ginebróAlpine meadows (grassland and thickets of Broom and Juniper)

Conreus i prats de dallCultivation and hay meadows

Sectors de rocaRocky areas

MAPA 2. Vegetació actual d’Andorra MAP 2. Andorran vegetation

Font Monogràfics de geografia. La vegetació d’Andorra. Volum 2. Source

25

2.2. HABITATS

Jordi Palau Puigvert

The diversity of the topographical, climaticand geological formations in the Principality ofAndorra have given rise to the existence of dif-ferent types of plant communities that form, inthe main, favourable habitats for an interestingvariety of bird species (Map 2). The following isa brief summary of the characteristic aspect ofthe different types of existing vegetation, selec-ted because of their ornithological interest.

2.2.1. WOODS

Plant communities defined by the abundanceof tree species, which generate a particularmicroclimatic and biological environment verydifferent to open surroundings. Woodland isstructurally characterised by its division intodifferent strata: trees (> 5 m), shrubs (1-5 m),plants (0.05-1 m) and mosses. Their characteris-tics offer good conditions for food, shelter andreproduction for numerous species of birds,especially the shyest and most unobtrusive.Andorra’s forests cover 38% of the surface ofthe country, are found in the Mediterranean,montane and subalpine stages, and includeconiferous, deciduous and mixed woodland.

Coniferous Woodland

Conifers –pines and firs– form the major partof Andorran woods. Conifers predominate na-turally in all woodland in the subalpine zone,while in the montane zone woods of Scots Pinehave expanded considerably at the expense ofdeciduous woodland, due to human activity. Asa result of these processes the total surface ofconiferous woodland is some 15,000 hectares(31% of Andorran territory). As a matter of in-terest, the existence of a grove of Black Pine Pinusnigra in the neighbourhood of the Enclar valley (aMediterranean area) should be mentioned.

Mountain Pine Forests

Woodland formations typical of the subalpinezone, growing between 1,600-1,800 and 2,200-2,400 m an occupying some 10,000 ha of An-dorra (20% of its surface). The tree strata rea-ches 6-15 m in height with a cover of 60-80%;the dominant species is Mountain Pine (Pinusuncinata), a very hardy tree of Pyrenean highmountain, which is found together with Birch(Betula pendula), quite abundant in some areas,and Rowan (Sorbus aucuparia). In the shrub andsubshrub layer (height 0.3-0.5 m and very va-riable cover) Alpenrose (Rhododendron ferrugine-um), Bilberry (Vaccinium myrtillus) and Juniper(Juniperus communis) are the principal species.

Scots Pine Woodland

A formation typical of the sub-Mediterraneanmontane zone, which lies between approxima-tely 900 and 1,700 m and occupies some 5,000

ha (11% of the country); it is characterised byhaving few shrubs and a dense undergrowth ofplants and mosses. Scots Pine (Pinus sylvestris)is the dominant species of the tree strata (10-30m in height, 80-90% cover), usually togetherwith Birch (Betula pendula) and Aspen (Populustremula). Sometimes Scots Pine is mixed withMountain Pine or Silver Fir (Abies alba) near thesubalpine zone, or with oaks and other deci-duous trees in the montane zone. The shrubstrata (0.5-2 m, 70-80%) appears irregularly andincludes species such as Box (Buxus sempervi-rens), Bearberry (Arctostaphylos uva-ursi), Hazel(Corylus avellana), Juniper or Heather (Callunavulgaris). The herbaceous and moss strata reach5-10 cm in height and cover is 100%.

Silver Fir Woodland

Woods of Silver Fir are usually found at thetop of the montane zone and the lower parts ofthe subalpine zone (1600-1950 m), where thereis acid soil on cool, shady slopes with heavysnowfall. In Andorra Silver Fir woods are scar-ce and are only found more or less reasonablyestablished in a few places (Coll d’Ordino, Obacde Ràmio, Soldeu, Arinsal, Obac de Sispony).The tree stratum shows a high density, with100% cover and heights of 20-30 m. The domi-nant species is Silver Fir (Abies alba), often gro-wing together with other species (Birch, Moun-tain or Scots Pine or Rowan). The undergrowthis almost non-existent in places due to lack oflight, but may include Bilberry, Alpenrose andRock Redcurrant (Ribes petraeum).

Deciduous Woods

In Andorra deciduous woods are basicallyconcentrated in the montane zone and are oflimited extent within its altitudinal range (800-1,700 m), due in part to the expansion of ScotsPine and also to the high altitudes that Ever-green Oaks reach locally (up to 1,700 m). Theycould potentially occupy 17% of Andorran ter-ritory, but human occupation has reduced theircoverage to 2% (some 1,000 hectares). Especial-ly noticeable is the total absence of Beech (Fagussylvatica) in the country, which many authorsattribute to the peculiarities of the climate, verydry, continental and lacking in fogs.

Oakwoods

A forest community with a very localised dis-tribution between 1,000 and 1,700 m, which cur-rently only occurs in a very few areas of Andor-ra (eg Sispony, Llorts, Mas d’Alins and the Obacd’Andorra la Vella). Andorran oakwoods are ofcentral-European and sub-Mediterranean type,with Downy Oak (Quercus pubescens) and SessileOak (Quercus petraea) characteristic species ofthe tree layer (height 10-15 m, cover 85-100%).Other species in this woodland include Ash(Fraxinus excelsior), Wild Cherry (Prunus avium),Wych Elm (Ulmus glabra) and some Maples (Aceropalus, A. monspessulanum). The shrub layer, veryrich, includes Hazel, Box, False Senna (Coronillaemerus), Hawthorn (Crataegus monogyna), Dog-wood (Cornus sanguinea) and Amelanchier(Amelanchier ovalis) among other species.

el trèmol (Populus tremula) són els acompanyantsmés habituals. De vegades, el pi roig es barrejaamb el pi negre o l’avet (Abies alba) prop de l’es-tatge subalpí, o amb roures i altres caducifolisdel mateix montà. L’estrat arbustiu (0,5-2 m, 70-80%) es presenta de forma irregular, i inclouespècies com el boix (Buxus sempervirens), la boi-xerola (Arctostaphylos uva-ursi), l’avellaner (Co-rylus avellana), el ginebre i la bruguerola (Callunavulgaris). Els estrats herbaci i muscinal atenyen5-10 cm d’altura i recobriments del 100%.

Avetoses

Els boscos d’avets se situen preferentment al’estatge altimontà i la part baixa del subalpí(1.600-1.950 m), on ocupen sòls àcids en oba-gues fresques amb forta innivació. A Andorra,les avetoses són escasses i només es troben méso menys ben constituïdes en uns quants indrets(Coll d’Ordino, obac de Ràmio, Soldeu, Arinsal,obac de Sispony). L’estrat arbori presenta unaelevada densitat, amb recobriments del 100%, ialtures de 20-30 m. L’espècie dominant és l’avet(Abies alba), que sovint va acompanyat d’altresespècies (bedoll, pi negre, pi roig o moixera deguilla). Al sotabosc, de vegades quasi inexistentper la manca de llum, s’hi poden observar elnabiu, el neret i el riber petri (Ribes petraeum),entre d’altres.

Boscos caducifolis

A Andorra, els boscos caducifolis es concen-tren bàsicament en l’estatge montà i són pocabundants dintre del seu propi rang altitudinal(800-1.700 m), a causa, en part, de l’expansióque ha tingut el pi roig i la gran altitud que as-soleixen localment els alzinars (fins a 1.700 m).Potencialment ocuparien un 17% del territoriandorrà, que s’ha anat reduint paral·lelament al’ocupació humana del medi fins a arribar al 2%actual (unes 1.000 ha). Especialment destacableés la total absència del faig (Fagus sylvatica) alpaís, que alguns autors atribueixen a les parti-cularitats del clima, molt sec i continental imancat de boires.

Rouredes

Formacions forestals de distribució molt pun-tual entre 1.000 i 1.700 m, que actualmentnomés apareixen en comptats indrets de la geo-grafia andorrana (Sispony-Anyós, Llorts, Masd’Alins i obac d’Andorra la Vella). Les rouredesd’Andorra són de tipus medioeuropeu i sub-mediterrani, amb roure martinenc (Quercushumilis) i roure de fulla gran (Quercus petraea)com a espècies característiques de l’estrat arbo-ri (altura de 10-15 m, recobriments de 85-100%).En aquest estrat també s’hi fan la freixera(Fraxinus excelsior), el cirerer bord (Prunus avi-um), l’oma (Ulmus glabra) i algunes blades (Aceropalus, A. monspessulanum). L’estrat arbustiu,molt ric, inclou l’avellaner, el boix, la coroneta(Coronilla emerus), l’arç blanc (Crataegus monogy-na), el sanguinyol (Cornus sanguinea) i el corner(Amelanchier ovalis), entre altres espècies.

Bedollars o beçoses

El bedoll o beç (Betula pendula) és un arbre fre-qüent als estatges altimontà i subalpí, on formabosquetons monoespecífics (5-10 m d’altura,recobriments baixos) de caràcter secundari opermanent. En el primer cas, que és el més habi-tual, el bedollar és el resultat de la regeneraciónatural de la vegetació en indrets en què el boscpotencial va desaparèixer, ja fos per causesnaturals (allau, esllavissada) o antròpiques (ta-les seculars per abastir les fargues); en el segon,els bedolls colonitzen llocs poc favorables per ala vegetació forestal dominant, com tarteres ovessants de fort pendent. El bedoll sol anaracompanyat del saüc racemós (Sambucus race-mosa) i d’espècies pròpies dels boscos de l’en-torn. Els bedollars més grans d’Andorra se si-tuen a les valls de Sorteny (Planell dels Beços) idel Madriu (Entremesaigües), si bé cal pensarque són boscos transitoris que acabaran essentdesplaçats per les pinedes o avetoses potencials.

Boscos de transició

Formacions forestals de l’estatge montà quefan la transició entre els boscos de ribera delfons de les valls i els boscos climàcics de vessant(rouredes, pinedes). La superfície que ocupenrespecte al conjunt del país és molt minsa. Endistingim tres variants:

• Les avellanoses són formacions altimontanes(1.300-1.700 m) dominades per un estrat arbus-tiu alt i dens (2,5-5 m, 100%) d’avellaner, acom-panyat puntualment d’altres espècies com eltrèmol, la freixera, la cirerola (Ribes alpinum), elboix o el bedoll.

• Les freixenedes (10-15 m, 80-100%) formentípics boscos de transició entre els 900 i els 1.200m, sempre sobre sòls humits i prop dels boscosde ribera. Si bé l’espècie més abundant és lafreixera, la diversitat d’espècies arbòries ésforça elevada: noguera (Juglans regia), roure defulla gran, avellaner, bedoll, om (Ulmus minor),oma, cirerer bord, trèmol, pollancre (Populusnigra), etc.

• Els boscos caducifolis mixtos es donen enindrets anàlegs al de la freixeneda i amb lesmateixes espècies, i corresponen a les situacionsen què no hi ha cap espècie arbòria dominant.

Boscos de ribera

Formacions forestals de caràcter lineal que res-segueixen el curs dels rius i torrents del país(puntualment es presenten en canals i fondala-des humides). Potencialment ocuparien un 2%de la superfície del país, si bé actualment handesaparegut quasi totalment. A l’estatge subalpíformen una franja molt estreta vora torrents i rie-rols, ocupada per alguns salzes arbustius (Salixcapraea, S. phylicifolia). Als estatges montà i medi-terrani els boscos de ribera són de dos tipus: ver-nedes (10-15 m, 90-100%), dominades pel vern(Alnus glutinosa) i la freixera, i salzedes (2-10 m,90-100%), on abunden diversos salzes (Salix alba,S. elaeagnos, S. purpurea). Tots dos tipus solenaparèixer junts, i es veuen enriquits per espècieshigròfiles com el pollancre, l’oma, la noguera, elsaüquer (Sambucus nigra) i l’avellaner.

26

27

Birchwoods

Silver Birch (Betula pendula) is a common treein the high montane and subalpine zones,where it forms monospecific copses (5-10 m inheight, low shade cover) either of secondary orpermanent character. In the first case, which isthe most usual, Birch is the result of naturalregeneration of the vegetation in places wherethe potential woodland disappeared, eitherthrough natural (avalanche, landslide) or hu-man causes (century-old tree felling to fuel theforges); in the second, Birch colonises placesunsuitable for the dominant woodland vegeta-tion, such as scree or very steep gradients. Birchis usually found growing with Alpine Elder(Sambucus racemosa) and other species peculiarto potential woods. The largest birchwoods inAndorra are found in the valleys of Sorteny(Planell dels Beços) and Madriu (Entremesai-gües), although it must be considered that the-se are transitory woods in the process of beingdisplaced by potential pine and fir woods.

Transition Woods

Forest formations of the montane zone, whichform the transition between the riverside wood-lands of the valley bottoms and the potentialwoods of the slopes (oakwoods, pinewoods).The surface area they cover in respect to thewhole of the country is slight. Three types canbe distinguished:

• Hazel groves are high montane formations(1,300-1,700 m), predominantly a tall, denseshrub layer (2.5-5 m, 100%) of Hazel, occasio-nally interspersed with other species such asAspen, Ash, Mountain Currant (Ribes alpinum),Box or Silver Birch.

• Ash groves (10-15 m, 80-100%) form typicaltransition woodland between 900 and 1,200 m,always on damp soil and near riparian wood-land. Although Ash is the most abundant spe-cies, the diversity of other tree species is very

high: Walnut (Juglans regia), Sessile Oak, Hazel,Birch, Small-leaved Elm (Ulmus minor), WychElm, Wild Cherry, Aspen, Black Poplar (Populusnigra), etc.

• Mixed deciduous woods are found in simi-lar locations to the ash groves and contain thesame species; they correspond to situations inwhich there is no single dominant tree species.

Riparian Woodland

Woodland formations lineal in character,which follow the courses of rivers and streams(they occasionally occur along canals and indamp gullies or hollows). They could poten-tially occupy some 2% of the country’s surfacearea, although they have currently almost to-tally disappeared. In the subalpine zone theyform a very narrow fringe along mountain stre-ams and brooks and are composed of someshrubby Willows (Salix caprea, S. phylicifolia). Inthe montane and Mediterranean zones theriverside woods are of two types: Alder groves(10-15 m, 90-100%) dominated by Alder (Alnusglutinosa) and Ash, and Willow groves (2-10 m,90-100%) where various Willows are plentiful(Salix alba, S. elaeagnos, S. purpurea). Both typesare usually found together, and also containdamp-growing species such as Poplar, WychElm, Walnut, Elder (Sambucus nigra) and Hazel.

Mediterranean Woods: EvergreenOakwoods

Evergreen Oak woods or Holm Oak grovesform the potential vegetation of the Mediterra-nean zone, which would normally be situatedunder 1,100 m, but in Andorra reach up to 1,700m in the Solà d’Engordany. They occupy some560 hectares (1.2% of the territory) and are foundon southern slopes which are sunny and dry.They are thin, poor woods (75-100%) withheights of 5-10 m and an almost total domination

Boscos de coníferes Coniferous woodland. L’Encampedana (Canillo) / J. ARGELICH BARÓ

Boscos mediterranisesclerofil·les: alzinars

Els alzinars o carrascars conformen la vegeta-ció potencial de l’estatge mediterrani, que si béhauria de situar-se per sota dels 1.100 m, a An-dorra puja fins als 1.700 m al Solà d’Engordany.Ocupen unes 560 ha (1,2% del territori), i sesituen en vessants solells amb una insolacióimportant i sequedat ambiental considerable.Són boscos pobres i esclarissats (75-100%), ambaltures de 5-10 m i un domini quasi absolut del’alzinera o carrasca (Quercus ilex ssp ballota) enl’estrat arbori, amb algun pi roig aïllat. L’estratarbustiu (1,5-3 m, 50-75%) té elements subme-diterranis, com el boix o el corner, i mediterra-nis típics, com l’argelaga (Genista scorpius) o lasavina (Juniperus phoenicea). L’estrat herbacipresenta altures de 0,1-0,8 m i recobriments del60-90%.

2.2.2. BOSQUINES I MATOLLS

Formacions vegetals dominades per espèciesarbustives que apareixen en indrets on les con-dicions són massa dures per al desenvolupa-ment de la vegetació arbòria (manca de sòl, cli-ma advers), o bé on aquesta s’ha vist degradadaper causes antròpiques o naturals; en aquestdarrer cas, el matoll sol ser inestable i pot pre-sentar una tendència regressiva a favor del boscpotencial. Estructuralment es divideixen en unestrat arbustiu, que no sol superar els 2 m d’al-çada, i un estrat herbaci, més o menys ben cons-tituït. Les variacions en l’alçada dels arbustos oen el recobriment de l’estrat arbustiu influeixenen les comunitats d’ocells que utilitzen aquestshàbitats. A Andorra les bosquines i els matollsocupen prop d’un 10% de la superfície del país(4.740 ha), i s’estenen pels estatges subalpí,montà i mediterrani.

Abarsetars o landes de neret

Formacions arbustives abundants als estatgessubalpí i alpí baix, típiques d’obagues ambforta innivació i substrat silícic, que assoleixen0,4- 0,6 m d’altura i recobriments molt elevats.L’espècie característica, molt dominant, és elneret o abarset (Rhododendron ferrugineum). Cal

distingir entre els abarsetars secundaris, forma-cions transitòries resultants de la degradació del’estrat arbori en zones normalment ocupadesper pinedes o avetoses subalpines (1.600-2.200m), i els abarsetars primaris, que són comuni-tats permanents pròpies de tarteres amb poc sòlo llocs massa alts per al creixement del pi negre(2.300-2.500 m), on esdevenen la vegetaciópotencial. Algunes espècies acompanyants d’a-quests últims són Vaccinium myrtillus, Rosa pen-dulina i Saxifraga geranioides. Els abarsetars sónmolt abundants a Andorra, i destaquen per laseva extensió els d’Arcalís i Ferreroles, aOrdino, i el de Setut, a la vall del Madriu.

Matollars de ginebró i bàlec

Formacions arbustives freqüents entre elsestatges altimontà i alpí baix que prosperen envessants assolellats on la neu roman poc temps,amb fortes glaçades a l’hivern i sequedat am-biental elevada. Entre els estatges subalpí i alpí(2.000-2.400 m) trobem un matoll acidòfil d’es-cassa altura (20-50 cm) i alt recobriment, domi-nat pel ginebró i amb presència abundant debàlec (Cytisus purgans) i/o boixerola; també s’hifan la bruguerola, la cornera (Cotoneaster intege-rrima), el nabiu, el roser alpí (Rosa pendulina),etc. En canvi, a l’estatge altimontà (1.500-1.800m), i com a resultat de la degradació de les pine-des de pi roig, apareix un matoll acidòfil mésdesenvolupat que l’anterior (1,5-2 m, 100%), do-minat totalment pel bàlec i, en menor mesura, elginebre.

Boixedes

Les boixedes són matolls submediterranisbasòfils que apareixen de forma dispersa alsestatges montà i mediterrani. Normalment nosuperen els 1-2,5 m d’alçada ni presenten densi-tats gaire elevades (60-80%), i tenen tendència atancar-se en favor dels alzinars, les rouredes oles pinedes potencials. Cal distingir entre lesboixedes humides, que es fan a l’estatge montà,allà on han desaparegut les rouredes de rouremartinenc o les pinedes de pi roig; i les boixedesseques, pròpies de l’estatge mediterrani (sónfreqüents a Sant Julià) i resultants de la degra-dació dels alzinars o situades en indrets massapedregosos o costeruts. El boix, arbust domi-nant, sol anar acompanyat del corner, el ginebrei algunes gavarreres (Rosa sp.). A les boixedesseques és molt abundant l’argelaga, i també s’hitroben plantes aromàtiques mediterrànies comla sajolida (Satureja montana) i la farigola (Thy-mus vulgaris).

Bardisses

Formacions arbustives, espinoses i lianoides,més o menys caducifòlies, dominades pels es-barzers (Rubus sp.) i altres rosàcies punxents.Presenten una altura considerable (1-3 m) i re-cobriments del 100%, i són típiques de l’estatgemontà, on ocupen marges entre prats i claria-nes i vorades de bosc, ja que requereixen am-bients humits i ombrívols. La seva significacióterritorial no és apreciable, però, en canvi, el

28

Alzinar Evergreen Oak wood. Coll de Jou (Sant Julià) / A. CLAMENS

29

of Holm or Evergreen Oaks (Quercus ilex subsp.ballota) in the tree strata, with a few isolatedScots Pines. The shrub layer (1.5-3 m, 50-75%)includes sub-Mediterranean elements such asBox or Amelanchier, and typical Mediterraneanspecies such as Broom (Genista scorpius) orPhoenician Juniper (Juniperus phoenicea). Theplant layer forms heights of 0.1-0.8 m with 60-90% cover.

2.2.2. GROVES AND THICKETS

Vegetation dominated by shrub species,which occur in places where conditions are toosevere for the development of trees (lack of soil,adverse climate) or where they have becomedegraded through man-made or natural causes;in this last case, the thicket is usually unstableand can show a tendency to regress into wood-land. Structurally they are divided into a shrublayer that does not normally exceed 2 m inheight and a more or less well established plantlayer. The variations in the height of the shrubsor in their cover determine the bird populationsthat occur in this habitat. In the Principality gro-ves and thickets occupy some 10% of the surfa-ce of the country (4,740 ha), and extend throughthe subalpine, montane and Mediterraneanzones.

Rhododendron Moors and Heaths

Shrubby formations abundant in the subalpineand lower alpine zones, typically on shady slo-pes with heavy snowfall; they attain 0.4-0.6 m inheight with very high cover. The most domi-nant, characteristic species is Alpenrose (Rho-dodendron ferrugineum). It is necessary to distin-guish between the secondary heaths, transitoryformations resulting from the degradation ofthe tree layer in areas normally occupied bypine woods or subalpine fir woods (1,600-2,200m) and primary moorland, permanent commu-nities on scree with little soil or in places toohigh for Mountain Pine to grow (2,300-2,500 m),where it becomes the potential vegetation.Some accompanying species in the latter com-munity are Vaccinium myrtillus, Rosa pendulinaand Saxifraga geranioides. Rhododendron heathsare very abundant in Andorra; those of Arcalísand Ferreroles in Ordino and that of Setut in theMadriu valley are notable for their extent.

Juniper and Broom Thickets

Shrub formations occurring between the hig-her montane and lower alpine zones; they growbest on very dry, sunny slopes where the snowdoes not stay for long, but which experienceheavy frosts in the winter. Between the subalpi-ne and alpine zones (2,000-2,400 m), we findacid heathland with low-growing vegetation(20-50 cm) and high cover, dominated byJuniper but with plenty of Pyrenean Broom(Cytisus purgans) and/or Bearberry; Heather,Cotoneaster (Cotoneaster integerrimus), Bilberry,Alpine Rose (Rosa pendulina), etc. also growthere. On the other hand, in the higher montane

zone (1,500-1,800 m) and as a result of the de-gradation of the Scots pinewoods, we find anacid moor with taller vegetation than the pre-vious one (1.5-2 m, 100%) totally dominated byPyrenean Broom and with much less Juniper.

Box Moorland

Box moors are sub-Mediterranean heathswhich are scattered throughout the montaneand Mediterranean zones. They do not nor-mally exceed 1-2.5 m in height or show veryhigh density (60-80%) and they have a tenden-cy to become overgrown and turn into Ever-green Oak, Oak or Pine woods. It is necessary todistinguish between the damp box moorlands,which are found in the montane zone whereDowny Oak or Scots Pine woods have disappe-ared, and the dry box moorland, close to theMediterranean zone (common around SantJulià) resulting from the degradation of theEvergreen Oak woods or situated in extremelystony or steep places. Box, the dominant shrub,is usually found growing with Amelanchier, Ju-niper and some briars (Rosa sp.). In the dry boxmoors Broom is very abundant and aromaticMediterranean plants such as Winter Savoury(Satureja montana) and Thyme (Thymus vulgaris)are also found.

Bramble Thickets

Shrubby, prickly and suckering formations,more or less deciduous, dominated by Black-berries (Rubus sp.) and other thorny briars.They can grow to a considerable height (1-3 m)and cover 100%, and are typical of the montanezone, where they occur around field edges andin the clearings and outskirts of woods, sincethey need damp and shady situations. Theirterritorial significance is negligible but on theother hand their value for birds is very high(shelter, food, etc.). Apart from Blackberry,

Abarset Rhododendron thicket. Vall d’Incles (Canillo) / J. ARGELICH BARÓ

valor que té per als ocells és molt elevat (refugi,alimentació, etc.). A part dels esbarzers, hi pros-peren l’arç blanc (Crataegus monogyna), l’aranyo-ner (Prunus spinosa), el saüquer, les gavarreres,el sanguinyol, el boix, la vidalba (Clematis vital-ba), l’heura (Hedera helix) i diversos arbres delsboscos immediats. Entre els estatges altimontà isubalpí es poden trobar formacions similars,dominades per la gerdera (Rubus idaeus) i el pú-dol (Rhamnus alpina), i amb presència d’arbustoscom Rosa coriifolia i Lonicera xylosteum.

2.2.3. PRATS I HERBASSARS

Formacions vegetals dominades per espèciesherbàcies que no solen superar el metre d’altu-ra i presenten tiges no llenyoses. Hi ha diferentstipus de formacions herbàcies: gespes o pratsrasos, prats de dall, herbassars i gramenets em-bosquinats. La seva estructura és bastant sim-ple, i consta d’un estrat herbaci de poca altura,definidor de la formació, i un estrat muscinalque no sempre apareix. Aquests ambients ocu-pen a Andorra una superfície superior a les12.000 ha (un 26% del territori). Si bé no satisfanels requisits de molts ocells, hi ha nombrosesespècies que utilitzen els prats i herbassars perobtenir-hi aliment, i algunes, fins i tot, s’hi re-produeixen (gallinàcies, alàudids, alguns túr-dids, etc.).

Prats d’alta muntanya

Als estatges alpí i subalpí s’hi desenvolupentot un seguit de formacions herbàcies que po-den ser d’origen natural, quan se situen en in-drets on el rigor climàtic ja no permet la ins-tal·lació de formacions llenyoses (estatge alpí,2.300-2.900 m), o d’origen antròpic, quan ésl’home qui els ha afavorit i mantingut pel seuinterès agroramader, en detriment dels boscos imatolls potencials (estatge subalpí, 1.600-2.300m). Els prats d’alta muntanya s’estenen per un44% de la superfície nacional, aproximadament,i són les formacions herbàcies més importantsd’Andorra, en termes de superfície. Hi domi-nen plantes perennes d’arrels poderoses, ciclevegetatiu curt i molt resistents al vent, la inni-vació prolongada, les baixes temperatures i una

sequedat ambiental considerable (gramínies illeguminoses, principalment). A grans trets,convé distingir-ne diverses tipologies:

• Prats rasos de festuques, principalmentalpins i, de llarg, els més abundants. Són forma-cions de 10-40 cm d’altura i recobriments del 60-100%, més o menys dominades per diverses gra-mínies del gènere Festuca (F. airoides, F. eskia, F.gautieri), que varien en funció del substrat i l’o-rientació.

• Gespes de pèl caní (5-15 cm, 100%), mésaviat subalpines, però presents una mica arreu.Es fan entre 1.800 i 2.300 m i estan totalmentdominades pel pèl caní (Nardus stricta), una gra-mínia acidòfila de gran tolerància ecològica ivigor adaptatiu.

• Prats alts termòfils (0,6-1,5 m, 80-100%), típi-cament subalpins i habituals en solanes arrece-rades amb sòls àcids. L’espècie dominant sol serel sudorn (Festuca paniculata), acompanyat degrans herbes bulboses o rizomatoses, comAsphodelus albus, Iris latifolia, Narcissus pseudo-narcissus, etc.

Prats de l’estatge montà

Els prats de l’estatge montà són d’origenantròpic (prats de dall dedicats tradicional-ment a la producció d’herba) i se situen sobreterrenys de vocació forestal, en el domini derouredes i pinedes de pi roig (1.200-1.800 m).Aquests prats es caracteritzen per presentarrecobriments del 100% i alçades de 0,5-1 m. Elnombre d’espècies presents és molt gran, i estàinfluenciat per certes pràctiques agronòmi-ques, com el rec, l’estirjolament (escamparfems) i la pròpia dallada; normalment, a la tar-dor s’hi deixa pasturar el bestiar que baixa delsprats d’alta muntanya. Les espècies més habi-tuals pertanyen als grups de les lleguminoses,gramínies i umbel·líferes. L’abandó progressiuque han experimentat alguns d’aquests pratsha portat a la seva colonització per espèciesforestals d’arbres i arbustos, quan no han estatconvertits en cultius de tabac o urbanitzacions.

Joncedes

Les joncedes són formacions herbàcies que res-ponen a l’estructura dels gramenets embosqui-nats, és a dir, que consten d’una combinació degramínies i de petites mates llenyoses (subar-bustives). Apareixen com a resultat de la de-gradació de rouredes seques, alzinars i boixedes,i a Andorra ocupen petites extensions als estatgesmediterrani i montà (800-1.400 m). Prefereixensòls de reacció bàsica, tenen una altura de 0,3-1 mi presenten recobriments del 50-70%. Les espèciesmés característiques són l’argelaga, el fenàs demarge (Brachypodium phoenicoides), la farigola, l’o-renga (Origanum vulgare), l’espernallac (Santolinachamaecyparissus) i l’avena de brolla (Avena pra-tensis). El boix i, de vegades, l’alzinera o el pi roigpoden presentar-s’hi de forma dispersa.

Prats higròfils

Els prats higròfils –molleres i torberes– sónformacions herbàcies bastant rases que es ca-racteritzen per estar permanentment inundades

30

Prats de dall Hay meadows. Prats (Canillo) / A. CLAMENS

31

Hawthorn (Crataegus monogyna), Blackthorn(Prunus spinosa), Elderberry, Wild Rose species,Dogwood, Box, Traveller’s Joy (Clematis vitalba),Ivy (Hedera helix) and many trees from thenearby woods also grow there. Between thehigher montane and the subalpine zones simi-lar formations can also be found, dominated byRaspberry (Rubus idaeus) and Alpine Buckthorn(Rhamnus alpinus) as well as shrubs such as Rosavosagiaca and Lonicera xylosteum.

2.2.3. MEADOWS AND GRASSLAND

Plant communities composed mainly of grassspecies, which do not usually exceed a metre inheight and have non-woody stems. There aredifferent types of grass communities: lawns orgrazed grassland, meadows cut for hay, moun-tain grassland and grassy woodland clearings.Their structure is basically simple and consistsof a grass layer of low height, defining the com-munity, and a moss layer that is not always pre-sent. In Andorra these habitats cover a surfaceof 12,000 hectares (some 26% of the territory).Although they do not meet the requirements ofmany birds, there are numerous species that usethe fields and grassland to obtain food, andsome breed there (gallinaceous species, larks,some thrushes, etc.).

High Mountain Meadows

In the Alpine and subalpine zones a series ofgrass communities have evolved; they can be ofnatural origin, –when they are found in placeswhere the harsh climate does not allow woodycommunities to grow (alpine stage, 2,300-2,900m), or man-made,– when man has created andmaintained them for agricultural/pastoral pur-poses, to the detriment of the woods and poten-tial thickets (subalpine stage 1,600-2,300 m).The high mountain meadows approximatelyextend over 44% of the country’s surface andare the most important grass communities inAndorra in terms of ground area. Perennialplants predominate there, those that have deeproots, a short reproductive cycle and are veryresistant to wind, prolonged snow-cover, lowtemperatures and considerable dryness (gras-ses and leguminous plants in the main). To sumup, it is important to distinguish various types:

• Low-growing Fescue grasslands, mainlyalpine and the most extensive. They are com-munities of 10-40 cm in height with a cover of60-100%, more or less dominated by variousgrasses of the Festuca genus (F. airoides, F. eskia,F. scoparia), which vary according to substrataand location.

• Mat Grass pastures (5-15 cm, 100%), mainlysubalpine, but present in small quantity throug-hout. They are found between 1,800-2,300 mand are totally dominated by Mat Grass (Nardusstricta), a vigorous, adaptable, acid-loving grassof great ecological tolerance.

• Tall thermophilic grassland (0.6-1.5 m, 80-100%) typically subalpine and normally foundon sheltered, sunny slopes with acid soils. The

dominant species is usually Festuca paniculata,together with tall bulbous or rhizomous peren-nials with grass-like leaves, such as Asphodelusalbus, Iris latifolia, Narcissus pseudonarcissus, etc.

Fields of the Montane Zone

The fields of the montane zone are of man-made origin (traditionally cut to make hay) andare found on land originally covered with fo-rest, either Oak or Scots Pine (1,200-1,800 m).These meadows are characterised by 100%cover and heights of 0.5-1 m. The number ofspecies present is very large and is influencedby certain agronomic practices such as irriga-tion, manuring (spreading dung) and mowing;in autumn the cattle that have come down fromthe high mountain pastures normally grazethere. The most common species belong to thegroups of legumes, grasses and umbellifers.The progressive abandonment of some of thesefields has led to their colonisation by species ofwoodland trees and shrubs, when they havenot been converted into tobacco fields or urba-nisation.

Sclerophyllous Scrub

Plant communities which consist of a combi-nation of grasses and of small woody bushes(subshrubs). They appear as a result of thedegradation of dry woodland (Oak, EvergreenOak and Box) and in Andorra occupy smallareas of the Mediterranean and montane zones(800-1,400 m). They prefer lime-based soils andare 0.3-1 m in height with 50-70% cover. Themost characteristic species are Broom, Thyme,Marjoram (Origanum vulgare), Lavender Cotton(Santolina chamaecyparissus), Meadow Oat-grass(Avena pratensis) and Brachypodium phoenicoides.Scattered Box bushes and sometimes a fewHolm Oak or Scots Pine can be found there.

Wet Grassland

Damp grassland –wet moorland and peatbogs– have fairly low-growing plant communi-ties which are characterised by being perma-nently flooded or saturated with water. Theyoccur mainly in the subalpine zone, althoughthey are sometimes present in the alpine region.They are local and scattered and cover smallareas (only a few hectares at the most) and aresituated in especially favourable spots: theedges of lakes that are not under water, hollowswhere water accumulates and plateaux crossedby streams. In the wet moorland various sedgesof the genera Carex predominate, while in peatbogs where the water is poorer in nutrients,Sphagnum mosses are the norm.

2.2.4. OTHER HABITATS

Under this heading we group various habitatsnot characterised by their vegetation and, inconsequence, difficult to include in any of theprevious categories.

o amarades per l’aigua. Es tracta de formacionsmés aviat subalpines, si bé de vegades es pre-senten a l’estatge alpí, que apareixen localmenti de forma molt dispersa en petites superfícies(de poques hectàrees, com a molt) situades enindrets particularment favorables: vores d’es-tanys no inundades, fondalades on s’acumulal’aigua i planells travessats per rierols. A les mo-lleres predominen diverses ciperàcies del gène-re Carex, mentre que a les aigües més pobres ennutrients es fan les torberes, dominades permolses del gènere Sphagnum.

2.2.4. ALTRES AMBIENTS

Reunim sota aquest epígraf diversos hàbitatsno caracteritzats per la vegetació i, en conse-qüència, difícils d’incloure en alguna de lescategories anteriors.

Ambients rupícoles

Els nombrosos sectors del país que estan do-minats per la roca nua (9.200 ha, 19% del territo-ri) constitueixen hàbitats poc aptes per a la vida,si bé diverses espècies d’ocells s’han acostumata utilitzar-los en alguna etapa del seu cicle vital.En general, convé distingir entre els afloramentsde roca massissa, sovint amb un pendent consi-derable (cingleres o basers), i les tarteres, o acu-mulacions de pedres soltes que apareixen encons de dejecció o a l’alta muntanya.

Afloraments rocosos i cingles

Els afloraments rocosos, sobretot quan es pre-senten als estatges inferiors formant parets méso menys verticals (cingles), són indrets moltadequats per a la nidificació dels ocells rupíco-les. En els estatges montà i mediterrani, els cin-gles són escassos i es concentren en determinatssectors favorables (Xixerella, Rocafort…); enaquests indrets, de substrat generalment calca-ri, la composició florística inclou espècies ter-mòfiles, com ara Ramonda myconi, Saxifragamedia, Lonicera pyrenaica, diversos Sedum i algu-nes falgueres.

A l’alta muntanya andorrana, els afloramentsrocosos verticalitzats apareixen normalmentsobre substrats silícics (esquists o granits), persobre dels 2.100 m; presenten recobrimentsvegetals molt baixos (2-10%) i una flora moltespecialitzada, en la qual destaquen Androsacevandellii, Phyteuma hemisphaericum, Draba dubia,Asplenium septentrionale i diverses espècies delsgèneres Saxifraga, Sedum i Sempervivum.

Tarteres

Les acumulacions de pedres o rocs, conegudespopularment com tarteres, tenen un interès orní-tic molt limitat. Aquestes formacions són moltabundants a l’alta muntanya (2.300-2.800 m),predominantment sobre substrat silícic, on pre-senten pendents moderats (20-30º) i un recobri-ment vegetal mínim (2-10%), amb espècies comGalium cometerrhizon, Linaria alpina, Cerastiumpyrenaicum o Ranunculus parnassifolius, entred’altres. Als estatges montà i mediterrani, percontra, les tarteres són més rares, disperses i de

petita superfície, i tenen una significació moltmés marginal.

Ambients aquàtics

Dels diferents tipus d’hàbitats caracteritzatsper la presència de l’aigua, a Andorra només entrobem dos: els cursos fluvials i els estanys, querepresenten un total de 190,57 ha (0,41%). Elspetits torrents i rierols resultants del desgel donenlloc als rius, que adquireixen un desenvolupa-ment important de l’estatge subalpí en avall. Amesura que es va baixant en altitud, es van sua-vitzant alguns paràmetres físics com el pendento la velocitat del corrent, amb la consegüent mo-dificació de les condicions de vida dels éssersvius. La vegetació de l’entorn està integrada perboscos de ribera (vegeu 2.2.1.), i a dins de l’ai-gua només hi trobem algues bentòniques iinvertebrats aquàtics (plecòpters, efemeròpters,tricòpters i dípters, principalment). Pel que faals estanys, petits llacs d’origen glacial moltabundants en algunes capçaleres de vall (estat-ge alpí), cal dir que el seu interès com a hàbitatper a la reproducció dels ocells és gairebé nul.

Ambients humanitzats

Sota aquest epígraf considerem els espais quehan estat totalment modificats per l’home mit-jançant la introducció d’elements nous, del totaliens als paisatges autòctons del país.

Conreus

Excloent-hi els prats de dall, tractats en unapartat diferent (vegeu 2.2.3.), l’agriculturaactual del Principat ocupa menys d’un 2% de lasuperfície del país i es basa quasi exclusivamenten el conreu intensiu del tabac, que es realitzaen parcel·les repartides sobretot per les parrò-quies baixes, en els estatges montà i mediterra-ni. L’interès d’aquests conreus com a hàbitat perals ocells és nul, ja que no ofereixen protecció nialiment, i s’hi utilitzen nombrosos productesquímics. En canvi, a l’extrem meridional d’An-dorra (Mas d’Alins) es mantenen algunes par-cel·les de cereal, vestigis de la tradicional agri-cultura de subsistència basada en els cereals, lespatates i els horts, i de gran interès ornític. Men-tre que els últims camps de cereal tendeixen adesaparèixer, els conreus de tabac depenend’un context polític i fiscal que fa difícil de pre-veure’n la tendència futura, si bé en els últimsanys han iniciat un marcat procés regressiu.

Zones urbanes

Al Principat, les zones urbanes han experi-mentat un notable creixement des dels anyssetanta, que les ha portat a ocupar prop d’un1,5% de la superfície del país, concentrades alfons de les valls principals. Com a ambients pera la fauna silvestre, es caracteritzen per la sim-plificació de les seves comunitats, per la prolife-ració d’espècies oportunistes i per una certasemblança amb els ambients rupícoles, fet ques’observa especialment en el cas dels ocells.Lluny d’haver-se aturat, el creixement de leszones urbanes continua amb força.

32


BOUCHARD J. (1981). Primer herbaride la flora d’Andorra. Institut d’EstudisAndorrans, Perpinyà.

FOLCH I GUILLÉN R. (Coord.) (1979).El patrimoni natural d’Andorra. KetresEditora, Barcelona.

FOLCH I GUILLÉN R. (1981). Lavegetació dels Països Catalans. KetresEditora, Barcelona.

LOSA M. & MONSERRAT P. (1951).Aproximación al conocimiento de la florade Andorra. Primer Congreso Interna-cional del Pirineo. Instituto de Estu-dios Pirenaicos, Zaragoza.

ROQUET P. & DALMAU J. (Coord.)(1998). Mapa Forestal del Principatd’Andorra, E 1:25.000. Ministeri deTurisme i Medi Ambient, Governd’Andorra, Andorra la Vella.

33

Rocky Habitats

The numerous sectors of the country that aredominated by bare rock (9,200 hectares, 19% ofthe territory) form habitats that are not very sui-table for living things, although various speciesof birds have adapted themselves to them atsome stage of their life cycle. In general, it isimportant to distinguish between the outcropsof solid rock, often with an almost vertical slope(cliffs) and the stony ground or piles of looserocks that form debris cones or occur in thehigh mountains.

Rock Outcrops and Cliffs

Rock outcrops, especially when they occur inthe lower zones forming more or less verticalwalls (cliffs), which offer ideal habitat for rock-loving birds to breed. In the montane and Me-diterranean zones cliffs are scarce and are con-centrated in certain suitable sectors (Xixerella,Rocafort…); in these places, generally on a li-mestone substrata, the floral composition inclu-des such species as Globularia repens, Saponariaocymoides, Antirrhinum molle, Ramonda myconi,Lonicera pyrenaica, Sedum sp. and ferns.

In Andorra’s high mountains the vertical rockoutcrops normally occur on siliceous substrata(schist or granites) above 2,100 m; they presenta very low plant cover (2-10%) and a very spe-cialised flora, which includes Androsace vande-llii, Phyteuma hemisphaericum, Draba dubia,Asplenium septentrionale and various species ofthe genera Saxifraga, Sedum and Sempervivum.

Scree

Accumulations of stones or rocks, knowncommonly as scree, have a more limited orni-thological interest. These formations are moreabundant in the alpine zone (2,300-2,800 m),predominantly on siliceous substrata, wherethey form moderate slopes (20-30 degrees) withminimal vegetation cover (2-10%) of speciessuch as Galium cometerhizon, Linaria alpina, Ce-rastium pyrenaicum and Ranunculus parnassifo-lius. In the montane and Mediterranean zones,on the other hand, scree slopes occur morerarely, are widely scattered, cover only a smallsurface area and so have a much more marginalsignificance.

Aquatic Habitats

Of the different types of habitats characterisedby the presence of water we only find two inAndorra: rivers and mountain lakes, that repre-sent a total of 190.57 ha (0.41%). The mountaintorrents and streams arising from thawingsnow become rivers which assume a reasonablesize below the subalpine zone. As they reachlower altitudes, some physical feature such asthe gradient or the speed of the current decli-nes, with consequent changes in the living con-ditions of organisms. The vegetation of thesurrounding area is composed of riparianwoodland (see 2.2.1.) and found within thewater are only some algae and aquatic inverte-brates (mainly Stoneflies, Mayflies, Caddis Fliesand Flies (Diptera)). Of the small mountain

lakes of glacial origin which are very plentifulat the head of some valleys (alpine zone), itmust be said that their interest as a breedinghabitat for birds is almost nil.

Human Environment

We consider that the areas which fall underthis heading have been totally modified byman through the introduction of new elements,all of them alien to the country’s indigenouslandscape.

Cultivated Land

Excluding the hay meadows, treated in a dif-ferent section (see 2.2.3.), the present agricultu-re of the Principality occupies less than 2% ofthe surface of the country, and is based almostexclusively on the intensive cultivation oftobacco, which is carried out in plots mainlydistributed throughout the lower parishes, inthe montane and Mediterranean zones. The in-terest of this crop as a habitat for birds is negli-gible, since it does not offer either shelter orfood, and numerous chemical products areused on it. However, at the extreme south ofAndorra (Mas d’Alins) some cereal fields aremaintained, vestiges of a traditional subsistenceagriculture based on cereals, vines and potato-es, and of great ornithological interest. Whilethe last cereal fields are tending to disappear,the tobacco crop depends on political andmonetary policies, which makes it difficult toforesee future trends.

4.3.2. Urban Areas

The Principality’s urban areas have undergonea considerable growth since the 1970s, so thatthey now occupy up to 1.5% of the country’ssurface area, concentrated in the bottoms of themain valleys. As environments for wildlife theyare characterised by the simplification of theircommunities, by the proliferation of opportunistspecies and by a certain resemblance to rockyhabitats, a fact that is especially noticeable in thecase of birds. Far from having slowed, thegrowth of urban areas continues apace.

Ambients rupícoles Rocky Habitats. Roc del Quer (Canillo) / J. ARGELICH BARÓ

2.3. EL MEDI HUMÀ

Josep Argelich Baró

2.3.1 INTRODUCCIÓ

Més que no pas cap altra regió pirinenca, An-dorra ha sofert una transformació econòmicaque afecta directament la utilització de l’espai.Això no obstant, aquesta transformació relati-vament recent (des de la fi dels anys 1950 i, so-bretot, durant els anys 1960), que s’ha traduït enun desenvolupament econòmic prodigiós de lesactivitats de serveis turístics (Adellach i Ganyet,1977; Taillefer, 1991), no ha estat l’únic canvi.Efectivament, no es poden passar per alt ni l’im-pacte de les activitats agrícoles tradicionals i lesprimeres indústries siderúrgiques del segle XIX,ni l’èxode rural de les regions muntanyenques,que va tenir lloc durant la dècada dels anys1940 (Métaillé, 1991).

El Principat d’Andorra presenta, doncs, laparticularitat de ser a la vegada el teatre d’un

abandó de les activitats agrícoles tradicionalsdes de l’any 1945 i d’un desenvolupament eco-nòmic vertiginós de les activitats terciàries desde l’any 1960. Per tant, zones totalment aban-donades per l’activitat humana es poden trobaral costat de sectors profundament transformatsper infraestructures de gran envergadura (Ar-gelich et al., 1996).

Presentem ara l’evolució del sector humà através dels punts següents:� La població� Les activitats agrícoles i ramaderes� Les activitats industrials, de serveis i de

turisme� Les vies de comunicació i la urbanització.

2.3.2. LA POBLACIÓ

La població d’Andorra es va mantenir pràcti-cament estable fins a la fi del segle XIX, fet ques’explica per la manca de transformacions so-cioeconòmiques i l’absència de reformes impor-tants dels sistemes de valoració de les terres,com també per la limitació de la capacitat de lesterres cultivables més fèrtils. Al començamentdel segle XX es constata que la població estavarepartida pràcticament per igual entre les sisparròquies tradicionals (la setena parròquia,Escaldes-Engordany, va ser creada l’any 1978),amb un lleuger avantatge de la zona d’Andorra-Escaldes, que gaudeix d’una millor situaciógeogràfica amb terrenys cultivables plans itambé de la construcció de canals d’irrigació(recs) els anys 1877 i 1880.

L’èxode rural que s’inicia després de la SegonaGuerra Mundial va ser particularment intens ales parròquies altes (Canillo, Ordino, la Massa-na), on els recursos agrícoles eren més migrats,en favor de les zones més properes de França iEspanya i, fins i tot, en favor d’Andorra la Vella,Escaldes i Sant Julià, on comencen les activitatscomercials.

L’augment ràpid de la població s’inicia cap alsanys 1960, provocat per la substitució de lesactivitats agrícoles tradicionals pel comerç vin-culat a l’activitat turística (Taula 2 i Figura 1).Aquí cal remarcar l’“endarreriment” de Canilloi Ordino respecte a les altres parròquies, acausa de dos factors: un “amor” més marcat perla terra i les activitats agrícoles i, sobretot, lallunyania geogràfica del centre, que vol ser més

34

TAULA 2. Evolució de la població permanent per parròquia i total del país. TABLE 2. Evolution of the permanent population by parish and country as a whole.(*) Dades aproximades. (*) Approximate data.

1889(*) 1912(*) 1940(*) 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 1998Canillo 1.100 1.100 1.600 404 396 420 637 755 1.071 1.513 2.430 2.691Encamp 700 800 1.270 806 1.377 1.991 2.474 4.116 5.399 7.489 9.360 10.385Ordino 900 800 1.340 432 457 402 474 713 982 1.414 1.835 2.184La Massana 1.100 1.000 1.340 581 628 867 1.425 2.155 2.953 4.386 5.544 6.092Andorra 1.100 1.400 1.040 2.463 5.242 7.664 10.932 13.825 17.201 20.437 21.984 21.513Sant Julià 1.000 1.000 1.020 1.392 1.932 2.582 3.244 4.050 5.223 6.272 7.446 7.623Escaldes 2.314 3.551 5.619 7.372 9.846 11.827 12.996 15.260 15.389Total 5.900 6.100 7.610 8.392 13.583 19.545 26.558 35.460 44.656 54.507 63.859 65.877

Andorra la Vella - Escaldes-Engordany / J. ARGELICH BARÓ

2.3. THE HUMANENVIRONMENT

Josep Argelich Baró

2.3.1. INTRODUCTION

Andorra, more than any other Pyrenean re-gion, has undergone an economic transforma-tion which directly affects its land use. This re-latively recent transformation (since the end ofthe 1950s and more especially the 1960s) whichis demonstrated by a prodigious economic de-velopment in activities in the tourist sector(Adellach Baró & Ganyet Solé 1977, Taillefer1991) is not, however, the only transformation.One should not overlook the impact made bytraditional agricultural activities and the firstiron industry in the 19th century, followed by therural exodus from the most mountainousregions which occurred from the 1940s onwards(Métailié 1991).

The Principality of Andorra therefore presentsthe particularity of having been at once thescene of an abandonment of traditional agricul-tural activities in the years after 1945 and oftrmendous economic development in serviceindustries since the 1960s. As a consequence,areas totally abandoned by human activities lieside by side with sectors profoundly transfor-med by heavy development (Argelich, Clamens& Dubourg 1996).

A brief outline of some of the changes inAndorra’s development is given below underthe following headings:� Population� Agricultural and pastoral activities� Industrial activities, services and tourism� Transport and urban development.

2.3.2. POPULATION

The population of Andorra remained practi-cally stable until the end of the 19th century, asmuch through lack of socio-economic changes,such as the absence of important land reforms,as by limitations in the extent of good cultivableland. At the beginning of the 20th century the po-pulation was divided practically equally amongthe six parishes (the seventh parish of Escaldes-Engordany dates from 1978), with slightly morepeople in the Andorra-Escaldes area, whichenjoyed a better geographical situation with flatcultivable land, as well as the development ofirrigation canals (recs) in 1877 and 1880.

The rural exodus which started in the yearsfollowing the end of the Second World War wasparticularly intense in the higher-altitude paris-hes (Canillo, Ordino, la Massana) –where agri-cultural resources are weak– in favour of neigh-bouring areas in France, Spain, or even Andorrala Vella, Escaldes and Sant Julià de Lòria wherecommercial activity started to be developed.

The population boom since the 1960s has beenbrought about by the change from traditional

agricultural activities to tourist-related com-merce (Table 2 and Figure 1). However it shouldbe noted that the “backwardness” of Canilloand Ordino compared to the other parishes isdue to two factors: on one part their greater“love” for land and agricultural activities, butmainly to their geographical distance from thecommercial centre of the country closer to theSpanish frontier. It was not until 1980-1985 thatthese two parishes saw their populations incre-ase, possibly because of the saturation that hadoccurred in the valleys of Andorra la Vella,Escaldes and Sant Julià, but also, from the1990s, by the construction of detached housessuch as “chalets” and “pletes/bordes”. A spe-cial case should be noted: the parish of Encamphas had a very important growth since 1985brought about by an exceptional urban deve-lopment of large apartment blocks, turning itinto a dormitory town for commuters.

It is evident that such a spectacular growth inAndorra’s population is due to a large influx ofimmigrants, mainly coming from Spain (in 1997the population was divided by nationality asfollows: Andorrans 32.3%, Spanish 43.7%, Por-tuguese 10.7%, French 6.87% and others 6.6%).

There remain two other factors concerningpopulation: one is the number of people wholive outside the country but work in Andorraand the other, the considerable pressure placedon the environment by the number of touristswho visit Andorra. For example, in 1998 almost10 million visitors came to Andorra, approxi-mately 62.17% of these between May andNovember, staying on average 1.5 days, and37.83% arriving between December and Apriland staying an average of 2.5 days. A moreextensive study giving tourist destinations wit-hin Andorra shows that in the summer there isa strong concentration within the axis of theGran Valira, followed by the Spanish-Frenchroad link, with smaller numbers in the Valiradel Nord valley.

It is evident that the development of Andor-ra’s population causes some reflection on the

35

FIGURA 1. Evolució de la població FIGURE 1. Evolution of Andorra’sd’Andorra (1889-1998). population (1889-1998).

70.000

60.000

50.000

40.000

30.000

20.000

10.000

0

1889

1912

1935

1944

1950

1955

1960

1970

1975

1980

1985

1990

1995

1998

Pobl

ació

Inha

bita

nts

comercial i aprofita la proximitat amb la fronte-ra espanyola. L’augment de població en aques-tes dues parròquies no es va produir fins alsanys 1980-1985, possiblement motivada per lasaturació que s’havia assolit al nucli d’Andorrala Vella, Escaldes i Sant Julià, però també, a par-tir dels anys noranta, per la construcció d’urba-nitzacions formades per cases unifamiliars, comsón les pletes i els xalets. Convé assenyalar uncas particular: a partir de 1985, Encamp va tenirun creixement molt fort com a resposta a laconstrucció de grans blocs d’apartaments depetites dimensions, que li van donar un caire de ciutat-dormitori.

És evident que el creixement tan espectacularde la població d’Andorra és degut a una fortataxa d’immigració provinent, sobretot, d’Espa-nya (l’any 1997, la població repartida per nacio-nalitats era del 32,3% d’andorrans, el 43,7%d’espanyols, el 10,7% de portuguesos, el 6,87%de francesos i el 6,6% de nacionalitats diverses).

Hi ha encara dos factors més que afecten lapoblació: d’una banda, el nombre de personesque viuen a l’estranger, però que treballen aAndorra i, de l’altra, el gran nombre de turistesque vénen a Andorra, els quals exerceixen unagran pressió sobre l’entorn. Efectivament, du-rant la campanya de 1998 es calcula que vanpassar per Andorra 10 milions de visitants, re-partits d’aquesta manera: el 62,17%, entre maigi novembre, amb una estada mitjana estimadad’1,5 dies, i el 37,83%, entre desembre i abril,amb una estada mitjana estimada de 2,5 dies.Un estudi més aprofundit d’aquest cabal deturistes a l’interior d’Andorra indica que a l’es-tiu hi ha una forta concentració a l’eix Gran Va-lira, després, a l’eix viari Espanya-França i, enmenor quantitat, a la vall del Valira del Nord.

Aquesta aproximació a l’evolució de la pobla-ció pot aportar també elements de reflexió sobreels problemes que se’n deriven, per exemple, lagestió de les deixalles, la captació i el tractamentde les aigües, el transport públic i privat a l’in-terior del país, la contaminació, etc.

Podem avaluar la densitat de població delpaís i la pressió sobre l’entorn des de dos puntsde vista: en primer lloc, en funció únicament dela població permanent, que suposa uns 140habitants/km2, i en segon lloc, tenint en comp-te les persones que estan de pas; en aquestsegon supòsit la densitat de població s’eleva a20.000 persones/km2!

2.3.3. ACTIVITATS AGRÍCOLESI RAMADERES

L’activitat agrícola i la ramaderia andorraneshan sofert també una gran transformació.

És important assenyalar aquí que l’adminis-tració comunal és la principal propietària delsòl d’Andorra. Els terrenys privats representenun percentatge molt petit de la superfície totaldel país, per bé que actualment l’administracióno tingui un registre oficial que pugui determi-nar el nombre exacte d’hectàrees conreades ni laseva dedicació (treball en preparació que elGovern ha emprès des de l’estiu de 1998).

Els terrenys públics de cada parròquia sónexplotables amb finalitats agrícoles i ramaderes

mitjançant l’adjudicació en una sessió del Con-sell de les Talles, en la qual el Comú cedeix elscortons i les comes per utilitzar-los com a pas-tures naturals de la parròquia, i el conlloc, ontambé s’admet bestiar de fora de la parròquia.

Durant el segle XIX, l’activitat econòmica bàsi-ca se situava en la seva totalitat en el sector pri-mari (principalment, la ramaderia) pel fet queels factors climàtics són limitadors de l’agricul-tura, que els pasturatges d’alta muntanya tenenuna extensió extraordinària (aproximadamentel 40% del territori) i que els terrenys de conreutenen una extensió molt reduïda. En el passat,la condició econòmica d’una casa o el poderd’una parròquia es determinaven per la posses-sió de bestiar i pel sistema impositiu (qüèstia,delmes, tribut eclesiàstic), que es basava en laquantificació de la cabanya de bestiar. Les nar-racions de viatgers que van passar pel país elssegles XVIII i XIX (Zamora, 1788) donen fe de ladiversificació dels conreus i de la importànciade la ramaderia a les nostres valls.

Agricultura

Pel que fa a l’agricultura, el clima advers d’al-ta muntanya (glaç, neu, vent) imposa moltesrestriccions, mentre que les condicions particu-lars del sòl, les hores d’insolació de les valls i elgradient altitudinal, que va de 850 a gairebé3.000 m, incideixen també de forma decisiva enl’explotació agrícola.

El predomini corresponia als prats de pasturaper al bestiar (estatge alpí o valls secundàriesd’altitud important, com Incles o Ransol), i escreaven espais intercalats entre la vall principali els prats alpins amb habitatges d’estiu (bor-des) i cultius de cereals (blat, sègol, ordi), la im-portància dels quals es manifesta en el grannombre de molins (moles) existent des dels se-gles X-XII. El conreu de cereals arribava a certsindrets favorables fins a 1.800-1.900 m (Soldeu,solana d’Envalira). Al començament del segleXX trobem també, per a ús domèstic, camps depatates (les trumfes es donaven també als porcs)i horts d’hortalisses. D’altra banda, el tabac esconrea a Andorra des del segle XVII (Pallerola,1912) com a complement de la seva activitat,principalment a la vall del Gran Valira, i comen-ça a adquirir importància (a causa de les condi-cions polítiques i econòmiques dels païsosveïns) fins que substitueix progressivament elsconreus de cereals i de llegums de les fondala-des de les valls fins als 1.650 m. Métaillé (1991)assenyala que a la parròquia d’Ordino el sègolva ser el cereal tradicional fins a l’any 1950, ique va ser substituït gradualment pel blat, que,l’any 1976, ocupava la quarta part de la superfí-cie de conreu. Actualment no hi ha cap explota-ció a la vall que produeixi cereals. Llobet (1947)avalua les produccions d’Andorra al comença-ment dels anys 1940 en 600 tones de blat i sègol,2.500 tones de patates i 60 tones de tabac.

Actualment, gairebé no queda producció decereals i la producció de patates ha caigut (l’any1968 es van plantar 62.910 kg de patates, peròl’any 1997 només se’n van plantar 6.375 kg),mentre que la producció total de tabac ha arribata ser de 1.047 tones l’any 1997. A part de lespressions externes (Unió Europea) que volen

36

37

problems arising from it, such as rubbish dispo-sal, water use and treatment, public and priva-te transport within the country, pollution

One should, then, consider the country’s po-pulation density and the consequent pressureon the environment from two points of view:the impact of the permanent population only,which represents 140 inhabitants/km2, but alsotaking into account the passage population thatlifts the figure to 20,000 people/km

2!

2.3.3. AGRICULTURAL AND PASTORAL ACTIVITIES

Andorran agriculture and pastoralism haveboth undergone a striking transformation.

It is important to note here that the communaladministrations (local authorities) are in fact theprincipal land owners in Andorra. Private landrepresents only a very small percentage of thecountry’s total surface, although currently thereis no official register that would give an exactestimate of the extent of cultivated hectares andtheir use (such a work is in preparation follo-wing a survey by the Government in 1998).

Public land is available for agricultural andpastoral activities in each parish; during the“Consell de les Talles” each Comú awards the“cortons” and the “comes” for the use of the pa-rish’s natural meadows and the “conlloc”where foreign livestock are allowed.

In the 19th century the main economic activitywas entirely in the primary sector; mainlylivestock rearing for climatic reasons whichlimited other types of agriculture, as well as the

extraordinary extent of high-altitude pasturage(approximately 40% of the territory) and thesmall amount of cultivable land. The economicstatus of a homestead (“casa”) or the power of aparish was determined in the past by the pos-session of livestock and thus a tax system (qués-tia, delmes, ecclesiastic tribute) was based onthe number of beasts owned.

Travellers’ accounts from the 18th and 19th cen-turies (Zamora 1788) give credence to the di-versification of crops and the importance oflivestock rearing in the country.

Agriculture

Agriculture has had important restrictionsplaced upon it by a harsh mountain climate (ice,snow, wind) as well as specific soil conditions,the orientation of the valleys and the altitudinalgradient which ranges from 850 to almost 3,000metres; all these factors have been agriculturaldeterminants.

Thus hayfields for the livestock were thedominant feature (alpine areas or higher secon-dary valleys such as Incles or Ransol), creatingintermediate zones between the main valleyand the alpine meadows with their summerhouses (“bordes”) and the cereal crops (wheat,rye, barley), whose importance is shown by thenumber of water mills (“moles”) from the 10th-12th centuries. Cereal cultivation was carried outin certain favourable locations up to 1,800-1,900metres (Soldeu, solana de l’Envalira). Also wefind at the beginning of the last century, and fordomestic use, fields of potatoes (which also hel-ped feed the pigs) and vegetable plots. On the

Ramaderia Livestock. Maià (Encamp) / J. ARGELICH BARÓ

controlar i limitar el tràfic comercial de tabac, elGovern va posar en marxa el 1997 una autore-gulació per limitar la producció nacional detabac, fet amb el qual l’any 1998 el tabac produïtva totalitzar només 654 tones. Per bé que al suddel país es puguin veure encara algunes olive-res i vinyes, en general gairebé no hi ha presèn-cia d’arbres fruiters (alguns noguers, pruneres,pomeres i cirerers).

De mica en mica els prats de dall s’han anatabandonant i s’han recolonitzat amb bosc baix iarbustos; després, el pi roig (Pinus sylvestris) elsha tornat a envair. A l’obaga d’Andorra la Vella,les rouredes de Quercus humilis i de Quercuspetraea han tornat a ocupar les antigues feixesque abans es dedicaven a la producció de cere-als i de patates.

Les darreres explotacions importants de cere-als daten de 1948-1950 (a Engolasters i SantaColoma). Entre 1990 i 1997 s’observa la reutilit-zació d’antigues feixes ubicades en les solanes, aaltituds de fins a 1.800 m, que estaven abando-nades, per reconvertir-les en camps de tabac i,després de la regulació que imposa limitacions

a la producció de tabac, tornem a veure’n l’a-bandó. Més enllà d’aquesta altitud només sub-sisteixen els camps de farratge.

Podem dir que la superfície de conreu a An-dorra era del 8% cap als anys 1930, però ara noarriba al 4%.

Ramaderia

Pel que fa a la ramaderia, l’abundància depastures explotables durant l’estiu ha propiciatl’existència d’una nombrosa cabanya de bestiar.Els ramats d’ovelles abandonaven el país abansde l’hivern, però calia augmentar la produccióde farratge i acumular reserves suficients peralimentar la cabanya bovina i equina durantaquesta època. La construcció de feixes va per-metre utilitzar nous espais d’altitud (fins a 2.000m) com a prats de dall.

El canvi econòmic a favor del sector terciari ésevident a la ramaderia. Entre el 1960 i 1965, lacabanya ha minvat (Figures 2 a 4) i el nombred’explotacions agrícoles ha passat de 1.042

38

30.000

25.000

20.000

15.000

10.000

5.000

0

1808

1890

1900

1910

1936

1951

1957

1959

1965

1967

1969

1971

1973

1982

1984

1986

1988

1990

1992

FIGURA 3. Gràfic evolució bestiar oví. FIGURE 3. Evolution of sheep.

FIGURA 2. Gràfic evolució bestiar boví. FIGURE 2. Evolution of cattle

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

1865

1898

1900

1910

1955

1958

1966

1969

1971

1973

1978

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

39

other hand, tobacco would have been cultiva-ted in Andorra since the 17th century (Pallerola1912), as a sideline to other crops, mainly in theGran Valira valley. It has continued to gain inimportance (through the political and economi-cal conditions of the neighbouring countries),gradually replacing cereal and vegetable gro-wing in the valley bottoms up to 1,650 m. Mé-tailié (1991) noted that in Ordino parish rye wasthe traditional cereal crop up to 1950, progressi-vely replaced by wheat, which in 1976 occupiedsomething in the order of a quarter of the culti-vated area. Currently there is no cereal cultiva-tion in that valley.

Llobet (1947) gives Andorra’s production inthe 1940s as 600 tons of wheat and rye, 2,500tons of potatoes and 60 tons of tobacco. No-wadays we find almost no cereals; potato pro-duction has plummeted (in 1968 62,910 kg ofpotatoes were planted compared to only 6,375kg in 1997), while the total production oftobacco rose to 1,047 tons in 1997. Because ofexternal pressure from the European Commu-nity, wishing to control and limit commercialtraffic in tobacco, some self-regulation since1997 has limited the national production oftobacco and in 1998 it was only 654 tons.Although we find some olives and a few vinesin the south of the country, in general fruittrees are scarce (mainly some walnuts, plums,apples and cherries).

Little by little the hay meadows have beenabandoned and recolonised, at first by bushesand scrub, before once again becoming pineforest (Pinus uncinata). On the shady slopesabove Andorra la Vella oak woodland of Quer-cus pubescens and Quercus petraea has replacedthe old terraced fields previously occupied bycereals and potatoes. The last large-scale culti-vation of cereals dates from 1948-1950 (atEngolasters and Santa Coloma). Between 1990and 1997 some of the abandoned terraced fieldson the sunny sides of the valleys at altitudes upto 1,800 m were reused for growing tobacco, tobe yet again abandoned since regulations havebeen imposed on its production. Only fields offodder can grow above this altitude.

We consider that the cultivated land area ofAndorra, which was in the order of 8% in the1930s, is currently no more than 4%.

Livestock raising

The prominence of large areas of pasture usa-ble in summer has favoured the rearing of largenumbers of livestock.

However, even if the flocks of sheep left thecountry in winter, for the resident cattle andhorses it was necessary to augment the hay pro-duction to produce sufficient reserves to keepthem throughout the winter months. Thus thebuilding of terraces allowed the use of new spa-ces at higher altitudes (up to 2,000 m) to be usedas hay fields.

The economic change towards tertiary indus-try is shown clearly by livestock raising. Thusin the years 1960-1965 cattle rearing droppedsharply (Figures 2 to 4) and the number of agri-cultural holdings fell from 1,042 in 1897 to 315in 1968 and in 1997 the sector employed onlysome 250 people. As always, cattle form themain pastoral activity in Andorra.

The reduction in the number of farms mainlygiven to cattle has seen an increase in the size ofthe remaining areas farmed (Table 3). In addi-tion, since December 1998 the Government ofAndorra has established measures that favourthe resurgence of cattle farming in Andorra bythe setting up of a standard for labelling high-quality meat raised and sold in the country.

With regard to horses, the corresponding fallduring the years 1960-1965 reflects the ban onhorse exports to France, due to the horse-sick-ness existing in Spain. A slight increase in horserearing during the 1990s can be attributed togreater freedom in raising beasts and a betterprice for foals.

FIGURA 4. Gràfic evolució bestiar equí. FIGURE 4. Evolution of horses.

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

1865

1899

1900

1904

1910

1931

1955

1959

1965

1966

1967

1973

1974

1978

1979

1980

1981

1982

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

TAULA 3. Evolució del nombre TABLE 3. Evolution of the numberd’explotacions agrícoles (en %) of farms (in %) according en funció dels caps de bestiar boví. to head of cattle.

Nombre de caps per explotació 1955 1986 1995Number of head per farm1-5 52% 38% 22,25%6-15 46% 39% 20,3%>16 1,5% 32% 57,4%

l’any 1897 a 315 l’any 1968. Val a dir que l’any1997 aquest sector donava feina solament a 250persones.

Des de sempre, la ramaderia bovina ha estat lamés important a Andorra.

La reducció del nombre d’explotacions, fona-mentalment de bestiar boví, ha anat acompan-yada d’un augment de la dimensió de l’explota-ció (Taula 3). A partir del desembre de 1998, elGovern d’Andorra ha dictat mesures que afa-voreixen altra vegada la ramaderia bovina, ambl’etiqueta de carn de qualitat, criada i venuda aAndorra.

Pel que fa als cavalls, la caiguda corresponentals anys 1960-1965 reflecteix la prohibició d’ex-portar cavalls a França, motivada per la pestaequina existent a Espanya. Una lleugera recu-peració de la cabanya equina durant la dècadadels anys 1990 es pot atribuir a una major lli-bertat per a l’explotació equina, i a un preu mésinteressant, pel que fa a la venda de pollins.

2.3.4. ACTIVITATSINDUSTRIALS,SERVEIS I TURISME

Per bé que l’activitat econòmica d’Andorrasempre sigui un reflex del ritme de creixementdels països veïns, val a dir que té alguns tretsque li són propis i rauen en les característiquesgeogràfiques i polítiques que han propiciat eldesenvolupament del sector turístic i comercial.Les particularitats destacades de l’economia an-dorrana neixen del fet que està concentrada enpocs sectors i, sobretot, en sectors relacionatsamb l’exterior; que la demanda global no potcobrir-se amb la producció interna; que sofreixfluctuacions a cada campanya, i finalment, quemostra un creixement lliure de qualsevol inter-vencionisme (Arthur Andersen, 1996).

Amb una visió global dels tres sectors bàsics,la Taula 4 presenta el pes que té cadascun delssectors i els components principals, basats enun estudi de la població assalariada de 1’any1997.

La indústria andorrana actual es basa, princi-palment, en empreses de dimensions reduïdes,d’estructura generalment familiar, que donenfeina, de mitjana, a 5 jornalers. L’any 1990 hihavia un total de 3.982 empreses, que l’any 1998havien augmentat a 6.288 (Taula 5).

Andorra ha centrat l’activitat econòmica endos pilars: el comerç i el turisme. El comerç es basa en la venda de productes importats als turistes, però per allargar l’estada mitjanad’aquests turistes el país els ofereix les sevespossibilitats naturals, basades en l’esquí, les ex-cursions per la muntanya, etc., sobretot a lesparròquies d’Ordino i Canillo. El fet que du-rant l’estiu el 60% de les visites a Andorranomés duren un dia (per dos dies que solendurar a l’hivern) comporta bastants problemes.Els motius de l’escapada a Andorra són fona-mentalment el comerç i l’esquí. Les aglomera-cions estacionals es concentren els mesos de juliol i agost, després, de desembre a la fid’abril; les taxes d’ocupació hotelera en aquestsperíodes són superiors al 80%.

La incidència del turisme en l’economia an-dorrana no només suposa l’aportació directad’ingressos, sinó que hi fa també un paper in-ductor de l’activitat d’altres sectors, com ara laconstrucció, la restauració i les petites indús-tries auxiliars (tallers, etc.). L’evolució de la ca-pacitat d’acomodació hostalera del país ha estattambé espectacular (Taula 6).

Pel que fa al comerç, el principal al·licientd’Andorra és la seva oferta comercial concen-trada en un espai reduït, l’aplicació de margescomercials també reduïts, els preus sovint mésbaixos que als països veïns gràcies a les diferèn-cies d’impostos i, en els darrers anys, l’apariciód’instal·lacions comercials especialitzades (per-fumeria, moda, etc.).

40

TAULA 4. Importància dels diferents TABLE 4. Importance of the different sectors econòmics d’Andorra. economic sectors of Andorra.

Sector Nombre d’assalariats % del total SectorNumber of employees % of total

Primari 239 0,72% Primary sectorSecundari 7.242 21,74% Secondary sectorConstrucció 5.462 16,40% BuildingTerciari 25.833 77,54% Tertiary sectorComerç / turisme 6.087 18,27% Trade / tourismHostaleria 4.545 13,64% Hotel tradeServeis 3.693 11,09% ServicesAdministració 3.911 11,74% Civil serviceTotal 33.314 Total

Font CASS. Desembre de 1997. Source CASS. December 1997.

Carretera d’Engolasters (Escaldes-Engordany) / J. ARGELICH BARÓ

41

2.3.4. INDUSTRIALACTIVITIES,SERVICESAND TOURISM

Although the economic activity of Andorrawill always be affected by the growth of neigh-bouring countries, it however presents its owncharacter linked to the geographical and politi-cal characteristics which have favoured deve-lopment in the tourism and commercial sectors.The main peculiarities of the Andorran eco-nomy lie in the fact that it is concentrated in avery few sectors and particularly those whichhave connections outside the country; that theoverall demand cannot be covered by internalproduction; that it shows seasonal fluctuationsand, finally, displays growth without interven-tionism (Arthur Andersen 1996).

Taking an overall look at three basic sectors,the table below shows us the weight of the levelof sectors as well as their principal components,based on a study of the salaried population in1997 (Table 4).

Current Andorran industry is based above allon small-sized enterprises, generally family-run, that employ on average up to 5 people (Ta-ble 5). In 1990 the number of businesses was3,982, becoming 6,288 by 1998.

Andorra’s economic activity is centred on twosectors: commerce and tourism. Its commerce isfounded on the sale to tourists of imported pro-ducts, but the natural possibilities that thecountry offers, such as skiing and walking…play a part in the length of the average durationof visits, mainly in parishes such as Ordino andCanillo. The fact that, in the summer season,nearly 60% of visits to Andorra last only oneday (as against 2 days in winter) and that thereasons given for coming essentially involveskiing and shopping, is not without its pro-blems. It means that the seasonal fluctuationsare concentrated in the months of July-August,then from December to the end of April andgive a hotel occupancy rate for these periods ofabove 80%.

The importance that tourism plays in the An-dorran economy is not only through its directcontribution to revenue, but also its indirectcontribution to other sectors such as construc-tion, catering or small auxiliary industries(garages…).

The growth of hotel accommodation in thecountry has been spectacular (Table 6).

The main commercial attraction of Andorra isbased on a large number of shops in a smallarea, on reduced profit margins, on goods oftenpriced lower than in neighbouring states thanksto tax differences and, recently, on the appea-rance of specialist shops (perfumes, fashion…).

2.3.5. COMMUNICATION AND DEVE-LOPMENT

Access to Andorra is by land and has a directrelation with the geographical structure of amountainous country. In the 19th century accessto the interior of the country was by muletracks and in certain areas these allowed thepassage of carts. Spain was linked by a trackalong the Valira River while access to France

TAULA 6. Evolució de TABLE 6. Growth of la capacitat hostalera hotel accommodation in d’Andorra (1960-1996). Andorra (1960-1996).

Any Nombre d’hotels Places hostaleresYear Number of hotels Number of beds1960 74 2.7521970 164 6.3531980 231 8.9291990 264 11.0751996 272 12.153

Font Govern d’Andorra. Source Andorran Govern- Desembre de 1995. ment, December 1995.

TAULA 5. Nombre d’empreses en funció TABLE 5. Number of businesses in 1997 del nombre d’assalariats (1997). showing number of salaried workers.

Sector 1 - 5 6 - 10 11 - 25 26 - 100 + 100 total SectorPrimari 84 8 1 - - 93 Primary sectorIndústries primàries i de construcció 436 140 92 56 5 729 Primary industries and buildingGaratges 77 9 6 3 - 95 GaragesComerços 762 147 76 28 8 1.021 Shops Hostaleria 471 92 80 26 2 671 HotelsServeis 506 71 53 27 5 662 ServicesBanca i assegurances 58 11 5 5 3 82 Banks and insurance companiesProfessions liberals 164 21 9 2 - 196 Self-employmentAdministració 28 9 5 11 9 62 Civil serviceDiversos 2.381 25 13 5 - 2.424 MiscellaneousTotal 4.967 533 340 163 32 6.035 Total

Font CASS. Desembre de 1997. Source CASS. December 1997.

42

2.3.5. VIES DECOMUNICACIÓI URBANITZACIÓ

Les vies de comunicació d’Andorra són terres-tres i tenen una relació directa amb la sevaestructura geogràfica de país muntanyenc. Alsegle XIX, les comunicacions a l’interior del países feien mitjançant camins de bast que, en certsindrets, es transformaven en camins de carro.Cap a l’exterior, la comunicació amb Espanya esfeia a través d’un camí al llarg del riu Valira, icap a França, els camins obligaven a travessarports de muntanya situats a gran altitud. Com acuriositat que reflecteix bé la mentalitat d’aque-lla època, cal assenyalar que els llibres costuma-ris del segle XVIII, per exemple El Politar o ElManual Digest, recomanen mantenir els caminsestrets i el pas dificultós per tal de “prevenir lesagressions estrangeres”. Des del començamentdel segle XX, i amb l’expansió de l’automòbil, elConsell General (òrgan que governa el país) vadecidir l’any 1902 gravar amb un impost laimportació de mercaderies, el comerç i la rama-deria per tal de cobrir les despeses de la cons-trucció de vies terrestres d’accés. L’any 1913, lacapital (Andorra la Vella) va quedar unida aEspanya per una carretera i l’any 1933 va que-dar establerta la comunicació amb França percarretera. Des dels anys 30, la xarxa viària inter-na es va desenvolupar gràcies a l’aportació deFHASA que, en contrapartida, va rebre la con-cessió de l’explotació hidroelèctrica durant 75anys. Alguns comuns van utilitzar l’explotació

forestal per finançar la construcció de carreteresentre els pobles. El geògraf Sermet escriu que laxarxa viària d’Andorra tenia 70 km l’any 1954, i90 km l’any 1960. L’any 1969 eren ja 200 km.Actualment són més de 280 km, del quals gaire-bé el 85% estan asfaltats.

L’augment de les zones “dormitori” i l’edifica-ció de cases unifamiliars i urbanitzacions foradels nuclis urbans es tradueixen en un incrementdels problemes del trànsit rodat, agreujat tambépel gran cabal de vehicles que mou el turisme. ElGovern està debatent la posada en marxa d’unpla viari d’avui a 25 anys, que implicaria unaredistribució interna del trànsit, amb la creacióde nombrosos túnels i de tres noves obertures al’exterior (el port de Cabús a la Massana, el túnelde Rat a Ordino i el túnel de Grau Roig cap aMeranges, a la Cerdanya espanyola).

Tal com s’ha indicat en els punts precedents,el desenvolupament de la indústria de la cons-trucció és paral·lel al del turisme i al cabal im-migratori que resulta del creixement econòmic ide l’activitat enregistrada en el sector de tre-balls públics. El dinamisme que viu el sectorqueda reflectit en la Figura 5.

Cal assenyalar, finalment, que hi ha una corre-lació entre el nombre de metres quadrats cons-truïts i l’augment de la població, i que també hiha una relació entre l’augment del nivell d’in-gressos i la qualitat de vida, que es fa palesa enuna forta progressió de les construccions unifa-miliars, situades cada vegada a més altitud, queformen autèntics nuclis urbans.

FIGURA 5. Taula de permisos de construir per parròquia. FIGURE 5. Table of building permits per parish.

1997

1994

1991

1988

1985

1982

1975

1973

1970

1969

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Canillo

Encamp

Ordino

La Massana

Andorra la Vella

Sant Julià de Lòria

Escaldes-Engordany


ADELLACH BARÓ B. & GANYET

SOLÉ R. (1977). Estadístiques de les Vallsd’Andorra. M.I. Consell General,Andorra.

ARGELICH J., CLAMENS A. &DUBOURG M.-J. (1996). Impact de l’é-volution des activités économiquessur l’avifaune en région de monta-gnes: le cas de l’Andorre (Pyrénées).Actes du 3e Colloque d’OrnithologiePyrénéenne (Ordino, Andorra). Alau-da, 64: 165-170.

ARTHUR ANDERSEN & CRÈDIT

ANDORRÀ. (1996). Andorra BusinessGuide. Crèdit Andorrà, Andorra

LLOBET S. (1947). El medio y lavida en Andorra, estudio geográfico.CSIC Inst. Juan Sebastián Elcano-Estación de estudios pirenaicos, 347pp, Barcelona.

MÉTAILLÉ J-P. (1991). Sur les tracesd’Henri Gaussen en Andorre. Revuegéographique des Pyrénées et du SudOuest, 62: 39-150.

PALLEROLA F. (1912). El principa-do de Andorra y su constitución polí-tica, Ed Artes Gráficas Sol y Benet,285 pp, Lleida.

TAILLEFER F. (1991). Le paradoxeandorran. Revue géographique desPyrénées et du Sud Ouest, 62: 117-138.

ZAMORA F. (1788). Diario de losviajes hechos en Cataluña de 1787 a1790, Ed Curial, Barcelona 1973.

was by paths through the mountain passes. Asa matter of interest, which well reflects thementality of the period, it should be noted thatsuch 18th century books as El Politar or El Ma-nual Digest recommended keeping paths na-rrow and passage difficult to “prevent foreignattacks”. However, from the beginning of the20th century and with the rise of the motorcar,the General Council (the body that governs thecountry) has from 1902 levied an import tax ongoods, commerce and livestock to cover thecosts of constructing roads. In 1913 the capitalAndorra la Vella was joined by road to Spainand in 1933 the link was made to France. Fromthe 1930s onwards the internal network hasbeen developed thanks to a 75 year concessionto FHASA in return for hydroelectricity. Alsosome Comuns (local authorities) are using fo-restry to create an internal network betweenvillages. The geographer Sermet establishedthat the Andorran road network was 70 km in1954, and 90 km in 1960. In 1969 it was 200 km.Today it is more than 280 km with close to 85%tarred road.

The growth of “dormitory”areas or the deve-lopment of areas of detached houses outside thetown centres has added to the problems of com-muter traffic, accompanied by a large flux dueto tourism. The Government is discussing un-dertaking a road plan over 25 years that wouldcomprise an internal redistribution through thecreation of numerous tunnels, as well as three

new exits from the country (through the Port deCabus out of la Massana, the tunnel de Rat outof Ordino and the tunnel de Grau Roig towardsMeranges in the French Cerdanya.

As indicated in the preceding sections, thedevelopment of the construction industry runsparallel to that of tourism and to the flux ofimmigration, which result from economicgrowth and public works. The dynamism wit-hin this sector is shown clearly in Figure 5.

We find a correlation between the number ofmetres built and the growth of the population.There is also a relationship between the risingstandard of living and subsequent way of lifewhich has resulted in a noticeable advance indetached buildings at ever higher altitudes,which in essence form small urban centres.

43

Soldeu-El Tarter (Canillo) / J. ARGELICH BARÓ

Metodologia

Methodology

3.1. DIVISIÓEN QUADRÍCULES

Aquest atles s’ha basat en la col·lecció demapes a escala 1:10.000 publicada l’any 1976 pelConsell General, que consta de 19 fulls i és moltdetallada. La sèrie utilitza les coordenadesLambert (Zona III), una projecció internacional,i divideix Andorra en 502 quadrícules, cada unade les quals correspon a 1 km2 de superfície.Aquelles quadrícules que comparteixen unafrontera comuna amb França o Espanya hanestat incloses en l’àrea d’estudi, llevat dels casosen els quals la part andorrana és molt petita. Encanvi, algunes quadrícules situades fora delterritori andorrà, però adjacents a la frontera,s’han inclòs degut al seu interès ornitològic.

El seguiment de la prospecció es va repartir en-tre quatre coordinadors regionals, cadascun dels

quals era responsable d’un sector d’Andorradefinit per una sèrie de fulls de l’esmentada car-tografia a escala 1:10.000.

3.2. MATERIALDE RECERCA

Es van emprar diversos sistemes d’enregistra-ment de les dades resultants de la prospecció decamp, per tal de posar-les ràpidament a dispo-sició dels coordinadors regionals. Les observa-cions de camp es van introduir en una base dedades de caràcter general. El programa utilitzatper elaborar la cartografia és el Carteco, versió3.0 (1991) (D.E.S.S. Informatique Appliquée auxSciences expérimentales: Université Paul Saba-tier, École Nationale Supérieure Agronomiquede Toulouse: F. Estaque, P. Triboulet and P. Vi-llaret; coordinació: G. Balent i J. Lauga.)

Es va dissenyar un senzill formulari per enre-gistrar els resultats diaris que anava generant eltreball de camp de cada col·laborador (Imatge 1).

En el formulari s’hi anotaven el temps deprospecció (horari) i un esquema del recorregutefectuat dintre de la quadrícula. A partir delsformularis de camp, els coordinadors regionalsmantenien actualitzat un mapa general d’An-dorra, que permetia evitar la repetició inneces-sària de la tasca ja feta. A finals de cada estiu esfeia l’enregistrament general de totes les dadesde la temporada a l’ordinador. Les dades infor-matitzades permetien generar mapes de distri-bució, a més de donar informació ja sigui sobreuna espècie particular i el seu patró de distribu-ció actual, ja sigui de tota la informació enregis-trada per una quadrícula concreta.

3.3. CONSTATACIÓ DELA NIDIFICACIÓ

La constatació de la nidificació s’expressa ambun codi definit per l’EOAC (European Ornitho-logical Atles Committee), similar a l’utilitzat enl’atles de Muntaner et al. (1983) per a Catalunyai en l’atles de Yeatman-Berthelot i Jarry (1994)per a França (Taula 7).

Durant el treball de camp s’enregistraven totsels contactes visuals o auditius, acompanyatsamb anotacions relatives a evidències comple-mentàries (plomes, closques d’ous, etc.), com-portament poc usual, altitud, ubicació del niu,tipus d’hàbitat i qualsevol altre tret d’interèsque s’observava.

A baixa altitud, sobretot als hàbitats més medi-terranis, la prospecció començava a mitjan abril.Es van excloure les dades dels ocells que migrena principis de maig (Phoenicurus phoenicurus,Sylvia communis, Phylloscopus trochilus, Ficedulahypoleuca, etc.) i que poden cantar quan traves-sen Andorra, si la seva presència no es confir-mava posteriorment. L’època principal de nidi-ficació es va establir entre l’1 de maig (altituds

46

3. METODOLOGIAAnn Matschke

IMATGE 1. Anvers. IMAGE 1. Front.

47

3.1. THE GRID DIVISIONThe plan of the atlas is based on the 1976,

1:10.000 map series published by the Govern-ment of Andorra (M.I. Consell General). Thisset of 19 sheets is extremely detailed and, in themain, accurate. The series uses Lambert’s co-ordinates, an international grid, upon which a 1km2 ground plan has been drawn, dividingAndorra into 502 squares. Those squares whichshare a common frontier with France and Spainhave been included, except where the part loca-ted within Andorra is very small. Some squareslocated immediately outside Andorran territoryhave been incorporated because of their ornit-hological interest.

Control of the research was shared betweenfour co-ordinators, each responsible for a speci-fic bloc of map-sheet areas.

3.2. RECORDINGTHE RESEARCHMATERIAL

Various systems were employed to recordresearch material, to keep it permanent, currentand immediately available to the co-ordinators.Field observations were put onto a general pur-pose data base. The mapping programme usedwas Carteco, version 3.0 (1991) (D.E.S.S. Infor-matique Appliquée aux Sciences expérimenta-les: Université Paul Sabatier, Ecole NationaleSupérieure Agronomique de Toulouse: F. Esta-que, P. Triboulet and P. Villaret; Co-ordination:G. Balent and J. Lauga).

A simple fieldwork report sheet was comple-ted by each researcher on the day of his survey:see Image 1.

It included the hours worked and a sketchmap of the area covered within the 1 km2. Onthe basis of these field sheets a permanent,large-scale map was kept up to date by the co-ordinators to avoid any unnecessary overlap ofwork. A cumulative computer record was madeat the close of each summer season. This inclu-ded a species map and provided informationon, either, a particular species and its distribu-tion pattern to date, or the information recor-ded within a given square.

3.3. BREEDING EVIDENCE

Evidence of breeding was evolved into a codeadapted from the code of the E.O.A.C., similarto the one used for the Catalan atlas (Muntaneret al. 1983) and the French atlas (Yeatman-Berthelot & Jarry 1994) (Table 7).

Visual and aural observations were recorded,together with notes on supplementary evidence(feathers, egg shells, etc), unusual behaviour,

altitude, nest site, type of habitat and any otherobserved feature.

At lower altitude, especially in Mediterraneanhabitats, the survey began in mid April. Passe-rines which migrate at the beginning of May(Phoenicurus phoenicurus, Sylvia communis, Phyl-loscopus trochilus, Ficedula hypoleuca etc) andwhich may sing when crossing Andorra, wereexcluded from the data when their presencewas not later confirmed. The main breedingseason was set from 1st May (lower altitude) to 15th July (heights), although weather oftenplayed so significant a role that the surveys of1993-1996 were continued until 31st July. Therecording of Crossbill (Loxia curvirostra) tookplace during the winter seasons; of Woodpe-ckers and nocturnal birds from February; and oflarge raptors from late autumn. Where possible,a square was covered at least twice, in a diffe-rent month and year.

3. METHODOLOGYAnn Matschke

IMATGE 1. Revers. IMAGE 1. Back.

baixes) i el 15 de juliol (zones més elevades),encara que la climatologia sovint juga un papertan important que les prospeccions de 1993-1996 es van perllongar fins al 31 de juliol. Ladetecció del trencapinyes (Loxia curvirostra) esva fer a l’hivern, la dels pícids i les nocturnes apartir de febrer, i la dels grans rapinyaires desde finals de tardor. Sempre que era possible, esmostrejava cada quadrícula un mínim de duesvegades, en diferents mesos i anys.

3.4. PROGRESSIÓ ANUALA les Figures 6A a 6E es recull la cobertura

anual acumulada de l’àrea d’estudi entre 1992 i1996. L’esforç de prospecció mitjà va ser de 944hores/any, que en la pràctica es distribueixensegons mostren els peus de les Figures 6A a 6E.

Per bé que la major part de les prospeccionsvan ser fetes per observadors treballant en solita-ri, va caldre una estratègia de mostreig diferentper abordar les zones més abruptes i difícils delPirineu andorrà. Als prats alpins i a les tarteres,per exemple, va fer falta un equip d’observa-dors per detectar correctament espècies com laperdiu blanca (Lagopus mutus) i el corriol pit-roig (Charadrius morinellus). Els sectors rocososextensos situats a gran altitud també van reque-rir el treball en equip, no solament per motiusde seguretat, sinó també per la llunyania de laregió i la dificultat d’accés. En aquests casos, els equips aprofitaven els refugis de muntanyai passaven de dos a set dies en la zona, com va ser el cas dels sectors de Coma Pedrosa,Ensagents-els Pessons, port de Setut, Montma-lús i la Portella-Envalira.

48

FIGURA 6A. 1992: 1.060 hores. FIGURE 6A. 1992: 1,060 hours.

FIGURA 6B. 1993: 1.259 hores. FIGURE 6B. 1993: 1,259 hours.

TAULA 7. Categories empradesper a la constatació de la nidificació.

Categoria Codi DescripcióPossible X Ocell detectat en hàbitat

favorableProbable C Mascle cantor

T Mascle defensant territoriP Parada nupcial

Segura TM Transport de material perfer el niu, d’aliments o desacs fecals

NI Niu amb ous o polletsJU Joves volanders que han

nascut en les proximitats

49

3.4. ANNUAL PROGRESS

The cumulative, annual coverage of Andorraduring 1992-1996 is reflected in the Figuresabove (Figures 6A-6E).

1992: 1,060 hours of fieldwork; 1993: 1,259hours; 1994: 998 hours; 1995: 733 hours; 1996:668 hours.

Although most of the reconnaissance wascarried out by individuals working alone, themore rugged and sometimes difficult areas ofthe Andorran Pyrenees demanded a differentsurveying strategy. Alpine grassland and scree,for example, required a team to properly searchfor such species as Lagopus mutus and Chara-drius morinellus. High altitude, rocky terrainalso needed a group, not only from the obvioussafety aspect but also because of the remotenessof a region and its difficulty of access. In suchcases the team used mountain refuges andspent from two days to a week in the area, eg.Coma Pedrosa, Ensagents-Els Pessons, Port deSetut, Montmalús and La Portella-Envalira.

FIGURA 6C. 1994: 998 hores. FIGURE 6C. 1994: 998 hours.

FIGURA 6D. 1995: 733 hores. FIGURE 6D. 1995: 733 hours.

FIGURA 6E. 1996: 668 hores. FIGURE 6E. 1996: 668 hours.

TABLE 7. Definition of Breeding Evidence.

Category Code DescriptionPossible X Bird seen in suitable habitatProbable C Male singing

T Male holding territoryP Male displaying

Certain TM Carrying nesting material,food or fecal sac

NI Nest with eggs or youngJU Juveniles

3.5. LIMITACIONSDE L’ESTUDI

Els observadors individuals van treballar a leszones més properes a casa seva o van cobrir unaàrea més àmplia. El grau d’experiència no eraigual en tots, com és natural, però el resultatfinal va ser una cobertura exhaustiva i comple-mentària. Marcant sobre els croquis dels formu-laris la ruta prospectada a cada quadrícula, el

coordinador regional podia avaluar si s’havienmostrejat tots els hàbitats que conté. Bona partde la campanya de 1996 va dedicar-se a buscarespècies que havien d’estar presents a una qua-drícula determinada, però que no s’hi havienenregistrat, o bé a mostrejar millor els ambientsde la quadrícula on poden passar desapercebu-des més espècies, tals com el bosc dens o les cin-gleres.

Vuit quadrícules d’accés molt dificultós vanser estudiades parcialment, per exemple, detec-tant els ocells auditivament des dels seus límits.

El temps mínim que calia dedicar a cada qua-drícula per completar la prospecció de tota l’àrea en 5 anys era d’11 hores. El temps mínimdedicat a una quadrícula va ser de 0,5 hores, i elmàxim, de 22,5 hores (Figura 7); aquesta xifravenia condicionada per l’estimació que feien elscoordinadors regionals del nombre d’espèciesque raonablement hi podia haver en cada zona.Algunes quadrícules eren travessades sovintper tal d’arribar a altres indrets. Aquestes qua-drícules, normalment, estaven situades a baixaaltitud i contenien més varietat d’hàbitats. Caldestacar que, a mesura que s’acumulaven méshores de prospecció sobre aquestes quadrículesmés visitades, s’hi anaven trobant més espèciesno detectades encara, i això va ser així fins a lafase final de l’estudi.

En algunes espècies la constatació de la nidifi-cació segura va ser difícil d’aconseguir, essent elcucut (Cuculus canorus) un cas típic d’aquest fet.Altres espècies, com el pardal d’ala blanca(Montifringilla nivalis) i el pela-roques (Tichodro-ma muraria), són escasses, i apareixen en zonesque, físicament, són difícils de prospectar. Eltrencapinyes (Loxia curvirostra) nidifica en unaèpoca en la qual el país està cobert d’un bongruix de neu, mentre que els rapinyaires diürnsrequereixen una observació pacient i prolonga-da, que inclou els mesos d’hivern. Malaurada-ment, el mal temps va ser molt freqüent, i vadificultar el progrés normal del nostre treball.És just dir que el present projecte té algunes lla-cunes que ens hauria agradat cobrir.

50

< 1 h = 375 sq

d'1 a 3 h = 71 sq

de 3 a 5 h = 37 sq

> 5 h = 19 sq

< 1 h = 34 sq

d'1 a 3 h = 127 sq

de 3 a 5 h = 116 sq

> 5 h = 226 sq

FIGURA 7B. Nombre d’hores de prospecció FIGURE 7A. Number of survey hoursper a nocturns. for nocturnal species.

FIGURA 7A. Nombre d’hores de prospecció FIGURE 7A. Number of survey hoursper a diurns. for diurnal species.

51

3.5. THE LIMITATIONSOF THE INVESTI-GATION

Individual observers worked in their homeareas or covered a more general field. Their ex-pertise varied, as would be expected, but withthe end result of a complementary, comprehen-sive coverage. By marking on his master mapsheets each route explored in each square, theco-ordinator was able to judge whether thesquare had been fully searched in all its habitattypes. Much of the 1996 season was spent loo-king for a species which should have been pre-sent in an area but which had not been recor-ded, or in checking such features of a givensquare as cliff or pocket forest.

Eight squares to which access was particularlydifficult were only partly surveyed, eg. songrecorded from the boundaries.

The ideal minimum time set for the surveyingof a square over the five year period was 11hours. In effect, the least time spent on a squarewas 0.5 hour, the most 22.5 hours and was balan-ced by the co-ordinator’s estimate of how manyspecies a given square might reasonably contain(Figure 7). Some squares were more frequentlytraversed in order to reach other areas. They ten-ded to be at lower altitude and to contain morehabitat components. It was notable that however many hours these more-visited areas recei-ved, hitherto unrecorded species were still beingfound in them up to the end of the research.

Definite breeding evidence was sometimes dif-ficult to establish, the Cuckoo being a case inpoint. Such species as Montifringilla nivalis andTichodroma muraria are infrequent and occur inareas which are physically hard to survey. Loxiacurvirostra breeds at a time when the countrymay be under heavy snow, and raptors requirelong, patient observation, during which winterintervenes. Bad weather was all too frequentlyencountered, hindering the progress of the work.It is fair to say that at the close of the project thereare still gaps we would have wished to fill.

< 16 espècies species = 205 sq

de 17 a 30 espècies species = 191 sq

de 31 a 43 espècies species = 82 sq

> 43 espècies species = 19 sq

FIGURA 7C. Nombre total d’espècies FIGURE 7C. Number of speciesper quadrícula. per square.

Allano L.Andorrà Carboné J.

Argelich Baró J.Baker A.

Bartumeu Riba E.Baxter D.

Berger W.Bernet M.

Bertrand A.Boudarel P.

Brice I.Carmona Palacios E.

Cervera Álvarez M.Clamens A.Crichton C.

Crozier J.Dalmau Ausàs J.

Dore B.Dubourg-Savage M-J.

González Prat F.

Club Internacional d’AndorraGroup OrnitholidaysGuest A.J.Hine J.Lindley P.López González A.López Sánchez F.Marco I.Matschke A.Matschke H.Medard P.Morscheidt J.Melville B.Orta Segalàs J.Palau Puigvert J.Pilkington M.Puey Pasto J.Riba Mazas S.Savage D.Semene Guitart S.

Durant les campanyes de 1992-1996, aquests observadors van realitzar un esforç de prospecció de 4.718 hores de treball de camp. Per tal d’obtenir informacions més precises, els mostrejos van continuar els anys 1997 i 1998, portant la xifra

total d’hores de treball de camp una mica per sobre de les 5.000.

During the 1992-1996 seasons these observers spent 4,718 hours in the field. In order to follow up and obtain more precise species information, the surveys were continued

during 1997 and 1998, bringing the total of fieldwork hours to just over 5,000.

LLISTA D’OBSERVADORSLIST OF OBSERVERS

Atles dels ocells nidificats d'Andorra³ i traduccions a l’anglès Compilation and English...

Documents

Transcript of Atles dels ocells nidificats d'Andorra³ i traduccions a l’anglès Compilation and English...