ATENCIÓ A LA DIVERSITAT - XTECProjecte ADINA: Atenció a la diversitat Rosa Vela i Abella 6/71...

ROSA M. VELA I ABELLACURS 2004 - 2005

AAATTTEEENNNCCCIIIÓÓÓ AAA LLLAAA DDDIIIVVVEEERRRSSSIIITTTAAATTT

Projecte ADINA: Atenció a la diversitatRosa Vela i Abella

2/71

ÍNDEX GENERAL

1. PRESENTACIÓ 2

1.1. Prèvia 31.2. Introducció 61.3. Diagnosi 7

2. ESTRUCTURA DEL PROJECTE 9

2.1. Esquema del Projecte Adina 92.2. Objectius 92.3. Criteris d’Admissió 142.4. Disseny Curricular i Metodologia 152.5. Materials Curriculars 242.6. Avaluació 25

3. ORGANITZACIÓ DEL PROJECTE 28

3.1. Organització del P.A a l’IES 283.1.1. Organigrama de centre 293.1.2. Comissió de coordinació 303.1.3. Funcions del coordinador/a del P.A. 323.1.4. Funcions del tutor/a del projecte 323.1.5. Possible distribució horària del Coordinador/a- Tutor/a del Projecte 333.1.6. Funcions del psicopedagog/a del centre vers al projecte 333.1.7. Detecció d’alumnes 34

� Objectius� Procediment� Preparació del Grup� Traspàs d’alumnes � Traspàs alumnes nouvinguts

3.1.8. Funcions de l’equip docent 37 3.1.9. Informació a les famílies dels alumnes 373.1.10. Repartiment d’hores 383.1.11. Model horari dels alumnes 40

3.2. Organització del P.A. a l’Ajuntament 423.2.1. Recursos humans 43

� Regidora Municipal� Assistenta Social


3/71

� Psicòloga Municipal� Professionals dels tallers� Empreses municipals� Professor/a de música� Bibliotecària

3.2.2. Recursos materials 44� Biblioteca Municipal� Aula de Música� Recerca d’ empreses per poder fer els “tastets” professionals. Taller 3

3.2.3. Organització horària 44

3.3. Convivència463.3.1. Què volem? 473.3.2. A qui s’adreça? 473.3.3. Qui ho portarà a terme? 483.3.4. Qüestions amb les que cal comptar 483.3.5. Metodologia 493.3.6. Estructura i funcionament de la convivència 523.3.7. Avaluació 53

3.4. Memòria del Projecte 54

3.5. Components que calen tenir en compte 55

4. METODOLOGIA EMPRADA 56

5. RESULTATS OBTINGUTS 57

6. CONCLUSIONS 58

7. BIBLIOGRAFIA 60

ANNEX INormativa vigent 63


4/71

1. PRESENTACIÓ

1.1. PRÈVIA

El títol inicial que vaig presentar pel Projecte de la Llicència era: “Creació de pautesoperatives per aplicar-les als alumnes de 3r de secundària a partir d’una educació envalors i una mediació quotidiana per a la convivència dels centres”

La intenció d’aquest encapçalament era poder instaurar un itinerari senzill pels alumnesde tercer d’ESO que presenten una inadaptació vers al ritme ordinari dins de l’aula, tant anivell acadèmic com de convivència.

Poc a poc a l’ endinsar-me en aquest tema, ha fet que derivés el propòsit inicial.En aquesta Prèvia intento explicar quins han estat els motius pels quals he reemplaçat lameva primera intenció al resultat final.

Un dels fets puntuals que tots sabem, i després de vuit anys dins d’un equip directiu com acap d’estudis i directora l’he pogut comprovar moltes vegades, és que molts dels nostresadolescents i alumnes dels centres de secundària esperen complir els 16 anys per deixarl’institut i probablement els seus estudis. Molts d’ells, així que puguin, tenen la fita d’incorporar-se dins el món laboral. Altres, no saben el que poden o han de fer.

Aquesta situació es tradueix vers a l’aula en un desgavell d’unes característiquesconcretes per l’adolescent i el seu entorn educatiu més proper: problemes d’inadaptació amesura que passa el temps, fracàs escolar, dificultats vers a la convivència amb elscompanys/es i professors/es ......

A mida que vaig agafant documentació, conferencies, reunions etc.

� Declaració 40 escola d’estiu Rosa Sensat. Curs 04/05� Resultat de l’enquesta de l’Institut d’Avaluació i Assessorament educatiu (febrer

2005)� “Convivencia en la escuela”. El País 25 d’octubre 2004� “Mediació contra l’acosament escolar” .La Vanguardia 17 de juliol 2005� “Noves mesures reforcen la lluita contra la violència domèstica”. El Periòdico de

l’estudiant, febrer 2005� “Sosbullying atiende en 6 meses 37.000 consultas por acoso escolar”

Barcelona agència Efe.� “El camino para ser profesor de secundária y bachillerato” El País, octubre 2005� “Un de cada deu catalans d’entre 16 i 24 anys no treballa ni estudia” El

Periódico de l’estudiant. Maig 2005� “Els alumnes defensen mà dura contra els escolars conflictius”. El Periódico de

l’estudiant. Febrer 2005� “Educació per la ciutadania, una nova assignatura”. Vilaweb 30/03/05� “Tasca de la família o tasca de l’escola?” La Malla.net 14/02/05� I Jornades de la Formació i l’ocupació. Xarxa de transició escola treball.

Granollers 27 i 28 d’abril 2005� “Monogràfic” . Joaquim Casal professor de Sociologia� Secretaria General de la Joventut.


5/71

� Articles de diferents col·lectius dins de la comunitat educativa que s’han adreçatal Pacte Nacional per a l’Educació, en el qual jo també he fet una petitaaportació.

i molt més articles, xerrades, revisió d’experiències a altres IES, llibres etc....... veig queels que portem molts anys dins de les aules podem pensar que aquestes situacionssempre han passat. I és cert.

Però el que fa que ara sigui diferent són les característiques de la nostra societat que nimillor ni pitjor, però diferent i sobretot molt exigent amb tots els seus membres.

Un exemple quotidià és que els nostres adolescents estan sotmesos a uns cànons d’estilde vida molt exigents i bastant intolerants. Tenim adolescents que els hi costa molt trobarel seu lloc dins del seu entorn més proper degut a que no són com s’espera que siguin.

� “Todas quieren ser Shakira: Ya no se trata solamente de abordar los aspectosfísicos sino emocionales, cómo luchar contra los medios y las sociedades quedictan a las niñas cómo deben verse para ser felices? Actualitat Terra. 21 de juliol2005

� “Programa pilot d'atenció a joves i adolescents que pateixen un trastorn límit depersonalitat “. Generalitat de Catalunya 13/07/2005

� “A Catalunya un 9% de noies i un 0,4% de nois poden patir trastorns de la conductaalimentaria”. Generalitat de Catalunya 21/07/2005

Així és com actualment tenim uns adolescents, que en general, no han de lluitar per donarla “mesada” a casa (tots hem estat adolescents i no vàrem tenir tants problemes!,escoltes moltes vegades) però molts d’ells pateixen conflictes de personalitat, de solitud osituacions més greus.

Jo no puc donar cap solució a aquesta problemàtica, però sí que professionalment vullimplicar-me en cada moment educatiu que em toqui viure.

CONCLUSIONS

Comprenc que aquesta tipologia d’ alumnes necessiten més que unes pautes i unsmaterials. La reflexió d’aquest punt és la que ha fet que hagi derivat el Projecte inicial.

He analitzat moltes experiències que s’estan realitzant actualment a diversos instituts i hearribat a la conclusió de quines són les prioritats necessàries per atendre la diversitat queformen aquests alumnes:

1. Una atenció individualitzada vers a l’adolescent: educació emocional2. Assumpció de valors: convivència.... autonomia, responsabilitat, tolerància,3. Adquisició del Graduat en Educació Secundària: adaptacions curriculars.

Competències Bàsiques4. Desvetllar interessos professionals: realització de tallers. Recuperació de la figura

de l’antic aprenent. Aquest punt el trobo imprescindible que l’afegim als altres doncsté com a objectiu donar l’oportunitat d’experimentar i conèixer el món laboral alsnostres alumnes orientats per l’institut. Cal poder evitar que quan un alumne/acompleixi els 16 anys, deixi l’institut sense acabar l’etapa d’educació secundària.Així podem intentar eludir el problema que molts dels nostres adolescents pateixen“i ara, de quina manera puc encaminar la meva vida professional?”


6/71

L’aplicació d’aquestes mesures suposen una millora dins de l’organització de qualsevolinstitut talment al que respecta a l’atenció de la diversitat com a la convivència del centre.

Tots aquests plantejaments poden ser nous i molt vells alhora. La meva pretensió no ésdescobrir res, però sí escoltar molt per poder analitzar i arribar alguna conclusió positiva.

Per tot el que he escrit fins ara, el treball que penso desenvolupar és la barreja d’una aulaoberta dins de l’IES juntament amb la col·laboració municipal i així poder oferir un ventallde possibilitats professionals als nostres adolescents.

El Projecte l’he anomenat “Projecte ADINA”

Paraules clau del Projecte:� Educació emocional� Autoestima. Experiències que promoguin un èxit personal� Responsabilitat� Convivència� Tolerància� Autonomia� Adaptacions curriculars� Metodologia� Competències Bàsiques� Graduat en Educació Secundària� Assumpció de responsabilitats socials� Despertar interessos professionals

Una pretensió d’aquest Projecte és posar-lo en pràctica en el centre on treballo, amb lacol·laboració de l’Ajuntament, el qual està molt interessat per iniciar una tasca dins delMunicipi que té com a objectiu poder crear llocs de treball per la gent jove del poble. Enaquesta fita també ha demostrat interès la Diputació de Barcelona, la qual hi mantinccontacte.

“.... lo más importante es que el alumno tenga apoyo social y buenas expectativas –que sienta que lo que estudia es útil-, lo que no significa más presión.”

“ Porque los buenos planes de estudio no dicen lo que hay que enseñar, sino lo que losestudiantes deben ser capaces de hacer. Son los profesores los que deben decidircómo dar los conocimientos”.

Andreas Schleicher . Director de l’informe PISA. La Vanguardia diumenge 24 d’abril2005


7/71

1.2. INTRODUCCIÓ

El Projecte que proposo desenvolupar parteix de la necessitat d’obrir diferents caminsper continuar, dins de la nostra tasca docent, donar respostes a un perfil d'alumnes ambunes característiques concretes

Cal tenir en compte dins de l’organització interna d’un IES, que crear un Grup de Diversitatper aproximadament 8 o 10 alumnes, és un cost de recursos elevat.

És cert, però cal valorar i reflexionar que els beneficiaris d’un projecte d’aquest tipus, sónTOTS els alumnes d’un centre educatiu, tant els que pertanyen a les aules ordinàriescom els alumnes que es troben en altres grups d’atenció a la diversitat.

És també una manera de lliurar places a les diferents propostes que s’estiguin utilitzantvers a la diversitat dins del centre, les quals es poden ocupar amb altres adolescents quefins ara no hi tenien lloc i per tant no rebien cap atenció individualitzada.

El claustre d’un centre de secundària ha de ser decidit al valorar si necessita aplicar“quelcom” vers a la tipologia d’un conjunt d’alumnes necessitats d’una atenció diferencialde la resta i saber decidir quins recursos disposa, sent agosarats en la escala denecessitats i d’organització interna.

CONCLUSIÓ

Tal i com trobem per escrit en els resums de les Fitxes de les Experiències de les IJornades de la Formació i l’Ocupació, Granollers 27 i 28 d’abril de 2005, podem arribar a laconclusió que la incorporació en un IES d’un Projecte el qual intenti donar resposta a laproblemàtica d’aquest tipus d’adolescents, generalment és satisfactòria i rentable tant perl’institut, pels adolescents i per les seves famílies.

Exposo exemples dels aspectes més destacats que expressen diferents instituts vers laseva experiència:

� “El projecte Endavant augmenta les expectatives laborals de l’alumnat que hiparticipa i millora, en general, l’actitud dels alumnes al centre. Fins ara els resultatshan estat excel·lents i ha permès l’acreditació de l’ESO a la majoria dels alumnes”.

Projecte Endavant. Parets del Vallès

� “El 90% dels alumnes el curs 2003-04 van obtenir el Graduat en SecundàriaObligatòria. Tots els nois i noies han seguit estudis posteriors: Cicles Formatius deGrau Mitjà, ..... Els pares i els alumnes coincideixen en posar un notable al Projecteperquè consideren que els ha ajudat a assolir els objectius i les CompetènciesBàsiques de l’ESO, a un canvi d’actitud envers l’estudi i en ser més autònoms perprendre decisions”.

Projecte Roda. IES Lauro. Les Franqueses del Vallès


8/71

� “Fins al moment, el Projecte Licano ha donat sortida a un nombre d’alumnes ambunes necessitats educatives molt concretes, alumnes que , possiblement, en ungrup ordinari, no haurien assolit les competències bàsiques ni haurien acreditat al’etapa. L’augment de la millora en la convivència del centre i l’obtenció delsresultats acadèmics, fan que els diferents estaments de la comunitat educativaconsiderin apropiada la continuïtat del projecte.”

IES Lliçà. Lliçà d’Amunt

� “La implicació de l’Equip Directiu és imprescindible pel funcionament del Projecte,així com la implicació de les famílies”.

IES Manuel i Carrasco

L’ideari del Projecte Adina (P.A), és poder treballar i gaudir d’un esglaó més dins de ladiversitat dels alumnes, creant estratègies senzilles però operatives per a una milloraplicació i funcionament i tenint en compte el perfil i la realitat actual del nostre alumnat.

Tanmateix, és molt important comptar que perquè l’experiència sigui un l’èxit, cal tenir encompte :

� L’acompliment d’una diagnosi prèvia de la situació per part del centre educatiu� La integració i acceptació del Projecte dins del Claustre, l’organització del

professorat i la inclusió del Projecte dins del PEC, PCC, i RRI del Centre.� L’ assimilació del Projecte per part de tota la Comunitat Educativa.� La incorporació de l’Ajuntament en relació amb l’institut de noves tasques

educadores dirigides als adolescents del poble.� La implicació i col·laboració de les famílies en l’assoliment d’objectius marcats.� L’acceptació i reconeixement de la comunitat educativa del treball realitzat per

aquests adolescents� Assumir per part dels alumnes l’esperit i essència del Projecte Adina� L’adquisició de competències claus per a la inserció soci laboral.

Cal fer la reflexió de que aquest Projecte no vol ser el “calaix de sastre” a on es puguintrobar solucions màgiques pels nostres adolescents, ni un recull d’intencions a on esvulguin substituir la responsabilitat de la família ni de cap institució privada o pública.

1.3. DIAGNOSI DE LA SITUACIÓ

En un centre educatiu és imprescindible que abans de desenvolupar qualsevol acció querepercuteixi en la dinàmica del mateix, tot el Claustre es plantegi i reflexioni una sèrie deqüestions.

Per aquest motiu, la primera tasca a fer és la coneixença de la situació que preocupa alsprofessors/es a través de l’observació i anàlisi de molt diversos signes diagnòstics i aixíarribar com a conclusió un conjunt d’accions a curt o llarg termini com a solució delproblema.

Sense aquest pas previ és molt difícil poder elaborar unes línies d’acció dins d’un institut,doncs no comptaran amb l’aprovació generalitzada del Claustre i de la Comunitateducativa, i per tant, estan condemnades al fracàs des del seu començament.


9/71

PROPOSTA PER ACOMPLIR LA DIAGNOSI

La Diagnosi la podem realitzar formulant aquestes o altres preguntes, per posteriormentarribar a conclusions referents a les qüestions formulades:

a) Necessitem tenir dins de l’estructura de l’institut quelcom MÉS, vers l’atenció a ladiversitat dels alumnes?

b) Quin són els motius més clars que ens porten a aquesta decisió ?c) Els Equips Docents poden elaborar uns possibles “candidats”, sense previ criteri

unificat, els quals necessiten unes altres línies d’actuació diferents que lesordinàries ?

Si les respostes són afirmatives, cal reflexionar aquestes preguntes, entre d’altrespossibles, per arribar a una conclusió final.

d) què volem fer?e) On volem arribar?f) Com ens organitzem?

A l ’acabar de fer aquesta senzilla diagnosi, si la resposta general és que el centrenecessita una eina més dins de l’atenció a la diversitat dels alumnes, és quan es facoherent l’aplicació d’un nou projecte per aquests adolescents, dins del Projecte Educatiude Centre.

Tanmateix és important donar resposta a les preguntes següents per arribar a unaconclusió final abans de desenvolupar qualsevol nova acció:

� QUÈ VOLEM?� A QUI S’ADREÇA?� QUI HO PORTARÀ A TERME?� QUINS SONS ELS CONTINGUTS QUE ES TREBALLARAN?� COM SERÀ L’AVALUACIÓ?� I LA CONVIVÈNCIA?� QUÈ PRECISA PER A QUE EL PROJECTE SIGUI UN ÈXIT?� QÜESTIONS AMB LES QUE CAL COMPTAR.

D’acord amb aquesta pauta, les respostes poden sorgir considerant les estipulacionssegüents:

� Definir, en caràcter general, cada unitat i la seva naturalesa� Concretar el perfil, les condicions i els requisits que han de reunir les

persones per accedir a l’òrgan i descriure’n la composició.� Enumerar les seves funcions i competències� Fixar els aspectes de funcionament dels òrgans quant a convocatòries,

reunions, assistència, acords, si s’escau� Determinar la relació orgànica de l’òrgan en qüestió amb els altres elements

d’estructura.� Emmarcar-lo en normativament, si cal.


10/71

2. ESTRUCTURA: Elaboració del Projecte Educatiu Individual “Projecte Adina”

2.1. ESTRUCTURA DEL PROJECTE

PROJECTE ADINA

ELABORACIÓ PROJECTE EDUCATIU INDIVIDUAL( Aquest document ha de formar part del PEC)

DISSENY CURRICULAR /METODOLOGIA(Preparació d’una programació curricular i d’una metodologia que compleixin els objectius

de les competències bàsiques. Aquest document ha d’incloure’s en el PCC)

PREPARACIO DE MATERIALS CURRICULARS

PLA ANUAL: PAT, Pressupostos.

CONVIVÈNCIA(Aplicació d’una educació en valors i la utilització de la Mediació com a eina de solució deconflictes. Aplicació del Decret de drets i deures. Aquest document ha d’incloure’s en el

RRI del centre)

MEMÒRIA DEL PROJECTE(Avaluació del Projecte per la Comissió de Coordinació i el Claustre. Aquest document ha

de formar part del document de la Memòria del curs vigent.)


11/71

2.2. OBJECTIUS

Adoptar o implementar mesures de reforç (Projecte Educatiu Individualitzat) que permetinassegurar als alumnes de 3r i 4t d’ESO els coneixements necessaris (CompetènciesBàsiques) per moure’s com a individu autònom i aprofitar t el que la societat posa a la sevadisposició.

Per aconseguir aquest objectiu general, dividirem totes les tasques que hem de treballaren tres Blocs:

BLOC I

Títol: ” Atenció individualitzada i social de l’alumne/a”

BLOC II

Títol: ” Ensenyament amb adaptacions curriculars”

BLOC III

Títol: “ Atenció a les famílies dels alumnes”

BLOC I

Títol: ”Atenció individualitzada i social de l’alumne/a.”

Paraules clau:

� Educació emocional� Autoestima. Experiències que promoguin un èxit personal� Responsabilitat� Convivència� Tolerància� Autonomia

Objectius:

� Conèixer els interessos, motivacions i característiques de cada adolescent queformen el P.A. (Projecte Adina)

� Aconseguir que l’alumne visqui situacions d’èxit perquè pugui millorar el concepteque té d’ell/a mateix/a i conseqüentment noti un guany en les seves possibilitatsindividuals.


12/71

� Aconseguir que es trenquin les relacions que reforcen els comportaments dedefensa a nivell de companys/es, del centre escolar (professors/es, personal nodocent, etc.) i si pot ser, del seu entorn.

� Reforçar les relacions humanes del grup

� Aconseguir que l’adolescent posseeixi l’hàbit d’organització de les seves tasques iaixí disposi d’una pròpia capacitat de funcionament i desenvolupament personal.

� Treballar l’autonomia dels adolescents envers a la seva família, ja que en moltscasos provenen de situacions “conflictives” de fa temps i a nivell familiar ja s’haadoptat un tipus de funcionament difícil de canviar.

Metodologia:

Prèvia:He organitzat els horaris i els espais d’una manera real dins de l’organització d’un centre.La base d’aquesta estructuració ha estat el marc horari del centre a on treballo, però estàclar que es pot adequar a qualsevol centre de secundària.

El disseny i l’aplicació del P.A, en tots els seus aspectes, es basa en aconseguir aquestsobjectius.Per això, dins del projecte educatiu, s’ha afegit en l’horari setmanal dels alumnes:

� Taller 1 ORGANITZACIÓ INDIVIDUAL DELS PROJECTES� Tutoria

Aquest Taller es farà els dimarts per la tarda de 15 a 17 hores amb el tutor/a del grup i elsdivendres abans de l’hora de tutoria, es a dir de 9:25 a 10:20 hores. (Veure l’apartat deDisseny Curricular i Horari dels alumnes)

Les dues hores del dimarts per la tarda es realitzaran tasques d’organització individual decada alumne/a. Ells mateixos es marcaran les fites a fer, dins dels seus compromisosacadèmics i com a membres que pertanyen al P.A.És un temps dins de l’horari dels adolescents, en el qual han d’utilitzar un aprenentatgeactiu: treball individual, en equip, buscar informació, etc. El paper del tutor/a ésd’orientació i consulta a les qüestions que puguin plantejar els alumnes i transmetre’lsl’hàbit de la responsabilitat i el compromís

L’objectiu de l’hora del divendres és que mentre els alumnes fan les seves tasquesacadèmiques, el tutor/a de grup conjuntament amb el/la Psicopedagog/a del centre, puguinatendre i reconduir les diferents conductes i problemes que vagin sorgint al llarg del cursindividualment.

Al principi de curs s’utilitzarà aquesta hora per preparar el grup i a nivell individual, de lesavantatges de l’aplicació de la Mediació. L’objectiu és la presa de consciència delsadolescents per preparar futurs mediadors.

Si és necessari, tant l’hora de tutoria com la del Taller 1 del divendres, s’utilitzaran per ferassemblees, xerrades, tractament dels temes de convivència, etc. Dinàmica de grups i lautilització de la Mediació com a eina de solució de conflictes.


13/71

Dins d’aquesta franja horària i amb una periodicitat quinzenal, la psicòloga municipalatendrà individualment els adolescents que ho necessitin, i parar esment a qualsevolproblema emocional que el centre no pugui atendre per manca de recursos.

Temporització:: tot el curs

Avaluació: (veure l’apartat de l’Avaluació, pàg. 25)

BLOC II

Títol: ”Ensenyament amb adaptacions curriculars”

Paraules clau:� Adaptacions curriculars� Metodologia� Competències Bàsiques� Graduat en Educació Secundària� Assumpció de responsabilitats socials� Despertar interessos professionals

Objectius:� Potenciar a l’alumne que adopti una metodologia i una sèrie d’estratègies a nivell

individual i com a grup, per poder assolir amb èxit, els coneixements necessarispels seus estudis i formació.

� Proporcionar continguts bàsics que serveixin per poder assolir les competènciesbàsiques i poder acreditar l’ESO amb adaptació curricular.

� Oferir la possibilitat de conèixer el món laboral i despertar els interessos individualsde cada alumne.

� Adquirir responsabilitat individual i com a grup davant de qualsevol situació socialen que l’alumne es trobi: classes, xerrades, visites, tallers.....

Metodologia:

� El P.A contempla la part curricular dividida en quatre àmbits de treball per poderfacilitar el procés de resolució d’aquests objectius. (Veure l’apartat de DissenyCurricular i Metodologia)

� Organització de realitzar, per part dels alumnes, de “tastets” professionals.

Temporització :� La part curricular i metodologia és tot el curs. La preparació dels “tastets” i la seva

realització estan programades pel 2n i 3r trimestre.

Avaluació: (veure l’apartat de l’Avaluació, pàg. 25)


14/71

BLOC III

Títol: “Atenció a les famílies dels alumnes”

Paraules clau:

� Consentiment i adhesió� Respecte� Participació� Educació en valors: Els pares i les mares poden afavorir determinades actituds vers

l’institut, i per extensió vers la classe. Els valors educatius dels pares i les mares i laseva visió del paper del centre i dels professors/es porten a determinatscomportaments dels alumnes i possibiliten o no el diàleg que ambdós institucionseducadores han de mantenir.

Objectius:

� Potenciar que els pares i mares o tutors legals de l’adolescent participin en aquestProjecte

� Assegurar per escrit el consentiment i adhesió per part de les famílies o tutorslegals de l’alumne, que el seu fill/a participi en el grup de Diversitat amb unmètode propi de funcionament a tots nivells (curricular, desplaçaments, convivència...)

� Atendre l’àmbit familiar de l’adolescent.

� Recuperar, si és pot, la confiança d’ambdues institucions: la familiar i la del centre.

“La família i l’escola tenen un punt d’intersecció que és la transmissió devalors. Pot succeir que moltes vegades aquests valors poden ser oposatso no ser els mateixos. Per això és essencial PACTAR”

“Les dues estructures que són autònomes es necessiten mútuament”

Conferència col·loqui FAMÍLIA I ESCOLA: QUI HA DE FER QUÈ? acàrrec del Senyor Francesc Torralba Roselló, professor titular de URL.(dijous 24 de febrer del 2004. La Garriga)

Metodologia:

� Establir un contracte entre l’escola i la família a on constin per escrit el compromísde pautes mútuament acordades entre l’institut i la família quant a la formacióintegral de l’alumnat

� Lliurar a les famílies i a la resta de la comunitat educativa informació clara i públicadel Projecte Educatiu Adina .


15/71

� El tutor/a del grup de Diversitat, com a representant de la Comissió de Coordinació(Veure l’apartat on s’ explica què és la Comissió de Coordinació i el seufuncionament), s’entrevistarà amb la família o tutors legals de l’alumne per fer elseguiment o traspàs d’informació d’ambdós institucions que formen l’entorn del’adolescent.

� La família o tutors legals poden utilitzar el servei d’atenció de la psicòlogamunicipal, si així es creu necessari, per atendre les situacions de conflicte en lesquals l’adolescent està immers.

Temporització: tot el curs

Avaluació: L’avaluació serà al final de cada trimestre per valorar el funcionament vers elsobjectius marcats en aquest apartat (veure l’apartat de l’Avaluació, pàg. 25)

2.3. CRITERI D’ADMISSIÓ

El Projecte va dirigit a alumnes de 3r i 4t de secundària que presenten comportaments iconductes d’inadaptació acadèmica i de convivència al sistema escolar.Aquest és el motiu pel qual temporalment sigui necessària la seva descontextualitzacióparcial del grup ordinari i es realitzi cap aquests alumnes l’aplicació d’un Projecte diferental grup classe. El perfil d’aquests adolescents és en general alumnes que, malgrat porten molts anysescolaritzats, han adoptat un rol de fracàs escolar i moltes vegades també personal. El seunivell d’autoestima és baix o negatiu i tendeixen a comportaments conflictius, els quals,generalment, són el símptoma del malestar emocional que hi ha dins d’ells.

2.4. DISSENY CURRICULAR I METODOLOGIA

PRÈVIA

Tots els alumnes tenen un “potencial d’aprenentatge”, el qual per diferentssituacions i motius, no s’ha desenvolupat suficient.Aquest apartat de Metodologia i Disseny Curricular, està pensat per ensenyar alsalumnes diferents estratègies que ells puguin aplicar en els seus estudis i d’aquestamanera aprendre a utilitzar les seves capacitats amb autonomia.

En aquest esquema queden reflectides les característiques principals del DissenyCurricular.


16/71

DISSENY CURRICULAR

El disseny curricular parteix d’un perfil d’alumnes molt concret.Per aquesta raó, és un currículum amb unes característiques diferencials envers al’ordinari que apliquem als alumnes de 3r i 4t d’ESO, però tanmateix, permet a l’alumneacreditar l’educació secundària amb adaptació curricular.

Les seves propietats han d’ésser:

� Pautat:El disseny curricular és una eina de planificació. Per tant ha de ser pràctic,útil i ens ha de facilitar la planificació de l’activitat educativa peraconseguir, o apropar-nos, a l’objectiu general del Projecte Educatiu.

� ObertAquest currículum s’ha de poder adaptar a les necessitats individuals i degrup que vagin sortint, sense oblidar mai l’objectiu general.

InterdisciplinaHa de reunir diversestècniques iàrees

Dinàmic:Els alumnes hande participaractivament

Obert:adaptatnecessitatsindividuals idel grup

Pautat:El dissenycurricular ésuna eina deplanificació.

Significatiui Operatiu

Avaluable


17/71

� DinàmicEls alumnes han de participar activament degut al seu baix nivelld’abstracció.

� InterdisciplinariHa de reunir les característiques de diverses tècniques i ciències, doncsels trets d’aquests alumnes no permeten reproduir les mateixes situacionsen les quals durant molts anys han estat “fracassant”. De res ens serviràrepetir les mateixes condicions en “petit comitè”.

� Significatiu i OperatiuDins del marc legal del currículum de l’ESO, s’ha de fer una elecciórigorosa i agosarada dels aprenentatges que hem de transmetre.Cal que majorment els continguts d’aquest currículum, , tinguin unsignificat pels nostres alumnes i estiguin lligats a fets habituals de la vida:entendre una factura, saber el %, fer un escrit ........ descobrir que“aprendre” té significat.

� AvaluableHa de ser revisat i avaluat trimestralment per l’equip de professors querealitzen el Projecte. L’anàlisi i reflexions dels resultats trimestrals delsalumnes ens donaran la pauta per avaluar, entre altres factors d’actuació,el disseny curricular.

Vers les característiques abans esmentades, el disseny curricular té els següents tretsd’identitat:

� Les matèries curriculars es troben agrupades per diferents àmbits d’interès. Elcriteri seguit pel seu agrupament ha estat identificar aproximadament, els puntscomuns que tenen, per poder-les treballar conjuntament amb facilitat.Utilitzant aquest criteri es soluciona el problema del nombre de professors/es queatenen al grup, doncs, tant pels alumnes com pel centre, és important queintervingui un nombre més reduït que en el grup ordinari.

� Àmbits curriculars:

1. Àmbit científic2. Àmbit lingüístic3. Àmbit d’expressió4. Àmbit d’atenció individual i social5. Avaluació. L’avaluació no forma cap matèria però sí que té una part molt

important dins del procés de l’aprenentatge dels alumnes. Per aquest motiuqueda inclosa dins del seu disseny curricular. (veure l’apartat de l’avaluació)


18/71

L’estructura d’aquest Disseny Curricular, contempla totes les matèries del currículumvigent de l’ESO( Normativa d’inici de curs 2004/05, Ordre de 3 de juny de 1996 i Ordre de 24 de novembrede 1998, per la qual s’estableix el procediment per a l’autorització de modificacionsd’elements prescriptius del currículum de l’etapa d’educació secundària obligatòria. FullNúm. 749), i poder lliurar, trimestralment i a fi de curs a cada alumne/a, el seus resultatsacadèmics mitjançant el butlletí de notes oficial del centre.

L’assoliment dels objectius marcats pel Projecte per part de l’alumne/a, el permet acreditarl’ESO amb adaptació curricular i assoliment de les competències bàsiques.

Aquest disseny curricular ens permet una escolarització més individualitzada, ambactivitats de caràcter globalitzador i d’aplicació més pràctica al realitzar un treballinterdisciplinari de les àrees, les quals desenvoluparem amb la realització de projectestrimestrals.

Àmbit científic

Aquest àmbit està format per les àrees de matemàtiques, ciències experimentals,tecnologia, visual i plàstica i informàtica.

El repartiment d’hores és amb un total de 8 hores i una hora d’informàtica setmanals enel 1r trimestre, de 8 hores en el 2n i de 6 hores en el 3r trimestre.

Al treballar per projectes, es repartiran les tasques de les diferents matèries respectanttot el que es pugui, el repartiment d’hores, donant com a prioritat la matèria dematemàtiques com a àrea instrumental.

Àmbit Lingüístic

Està organitzat per les àrees de català, castellà i anglès.El repartiment d’hores a la setmana són de 9 hores en el 1r trimestre i de 8 hores versel 2n i de 6 hores el 3r trimestre.

L’objectiu d’aquest àmbit és que els alumnes assoleixin un nivell de lectura i escripturacorrecte, doncs és cert que la base de l’aprenentatge és aquests: saber llegir i escriure.

Per reforçar l’objectiu abans esmentat, s’ha afegit en aquest àmbit una hora setmanalde Taller de llenguatge (perquè els alumnes aprenguin a comunicar els seus propispensaments o sentiments a un receptor utilitzant un sistema) i una hora de Taller deBiblioteca en el 1r trimestre.

També s’ha establert interrelacions amb el Taller de Música com a einaimprescindible pel reforç de la lectura (veure Taller de Música)

És important que facin l’àrea d’anglès, com a àrea instrumental, malgrat que ensenyaraquesta barreja d’idiomes a alumnes que parteixen d’un nivell acadèmic baix potplantejar dubtes. Però no es pot tancar les portes a uns coneixements que tots (en méso menys nivell) actualment o en un futur necessitarem.


19/71

Taller de Biblioteca

Aquest Taller també es pot anomenar: “Estimem la lectura”

Els objectius del Taller són:

� Potenciar als adolescents el gust per la lectura, gaudint d’un espai adequat,escollint lliurement els llibres per llegir i assessorats per un/a professional

� Participar en pràctiques relacionades amb la lectura: grups de lectura temàtica,explicació de contes .....

� Reforçar l’àmbit lingüístic del Disseny Curricular

� Acostumar els alumnes a fer activitats fora del recinte de l’IES i amb professionalsexterns. Aquesta mesura és pensada perquè els adolescents es vagin preparantamb responsabilitat, del que hauran de fer vers els següents trimestres.

Àmbit d’expressió

Està format per les àrees de música i educació física.El nombre d’hores setmanals és de 3h, repartides en una hora de música i dues d’educació física.L’àrea de Música la realitzaran com a Taller extern a l’IES i subvencionat perl’Ajuntament

Aquest àmbit és molt important dins del disseny curricular d’aquest Projecte, doncs, enspermetrà :

� Potenciar l’activitat musical i corporal, com a medis d’expressió individual

� Participar del grup ordinari dins de l’IES amb una activitat engrescadora i dinàmicapels adolescents com és l’Educació Física

Taller de Música

� Emprar la música, entre altres objectius, com a eina important per l’aprenentatgede la lectura. Aquesta és una fita que és mereix tots els recursos possibles, ja quequan ens fem la pregunta: “Com potser que un adolescent de 14 o 15 anys, desprésd’haver estat escolaritzat tants anys, encara no sap llegir correctament?. Ésnecessari trobar una metodologia que doni resposta a aquesta situació.


20/71

� Aquest taller està pensat per aplica’l al grup d’alumnes que formen el P.A doncs elsseus continguts són els propis per l’assoliment d’una cultura musical bàsica ( no ensoblidem de les competències bàsiques).

� Però el més important, és que els adolescents puguin utilitzar la música com a media on potenciïn tot un seguit d’activitats programades les quals el seu objectiu ésllegir correctament, de tal manera, que els alumnes arribin a llegir en veu alta,escoltar textos, i a la llarga, poder-se identificar amb la seva pròpia veu i expressiópersonal davant d’altres persones que els estan escoltant.

� La utilització d’aquesta àrea d’expressió ens servirà, tan pels alumnes com pelsprofessors/es, per fer-nos reflexions tan importants com:

“Sense sons, les paraules que podem escriure queden buides”

“L’home i la dona hem nascut preparats per comunicar-nos”

“La lectura ha estat i és el suport més gran pel coneixement doncs ha poguttraspassar el petit cercle de transmissió oral i així arribar a tothom”

“La lectura i l’escriptura és la base de l’aprenentatge”Alfred Tomatis

És imprescindible que el docent que realitzi aquest Taller sigui coneixedor, o bé perquèl’estigui realitzant o bé perquè ja tingui la titulació, del Projecte Willems

Àmbit d’atenció individual i social

Està format per les àrees de ciències socials i la franja de crèdits variables.El nombre setmanal és de 9 hores el 1r trimestre, de 11 hores el 2n i de 15 hores el 3rtrimestre.Aquest àmbit té com a objectiu, tal i com diu el seu títol, atendre a l’alumne individual isocialment en els diferents aspectes de la seva formació.Per aconseguir aquesta fita, s’ha afegit dins d’aquest àmbit:

� L’hora de tutoria, com a la resta de l’institut: Els alumnes participaran a lesxerrades i sortides tutorials organitzades dins del PAT amb el seu grup classeordinari

� La realització de Tallers dins de la part variable del currículum i l’agrupament de lesmatèries per àmbits. Ambdós s’han d’ incloure en el Disseny Curricular del P.A.


21/71

ORGANITZACIÓ DELS TALLERS PROPOSATS

Taller 1

Títol: “ORGANITZACIÓ INDIVIDUAL DELS PROJECTES”

Objectius :o Els objectius d’aquest Taller, els trobem escrits en el BLOC I

o És un temps dins de l’horari dels adolescents, els quals han d’utilitzar i gaudir d’unaprenentatge actiu: treball individual, en equip, buscar informació, etc. El paper deltutor/a és d’orientació i consulta a les qüestions que puguin plantejar. S’utilitzaràl’eina de Dinàmica de grups i la Mediació com instrument de solució de conflictes.

Hores: Tres hores setmanals

Professor/a : Tutor/a

Lloc: IES

Temporització: Tot el curs

Taller 2

Títol: “INTRODUCCIÓ AL MON LABORAL”

Objectius:o Els objectius d’aquest Taller, els trobem escrits en els BLOCS I i II

o És molt important conèixer les inquietuds laborals dels adolescents, les possibilitatsen que es poden trobar, i en general, lliurar i ensenyar tota la informació quenecessiten abans de fer el taller “El Món Professional”

Hores: tres hores setmanals

Professor/a: tutor/a

Lloc: IES

Temporització: 1r trimestre


22/71

Taller 3

Títol: “ ACCÉS AL MÓN LABORAL”

Objectius:

o Els objectius d’aquest Taller, els trobem escrits en els BLOCS I i II

o Donar l’oportunitat als adolescents d’entrar i conèixer el món laboral, orientats perl’institut.

o Recuperar la figura de l’antic “aprenent”.

o Realitzar un Projecte de recerca trimestral, relacionat amb la professió escollida.(Veure l’apartat de l’avaluació)

Hores: 5 hores setmanals en el 2n trimestre i 10 hores en el tercer trimestre

Professor/a: empresaris

Lloc: Municipi

Temporització: 2n i 3r trimestre

CRITERIS D’ACTUACIÓ

Les experiències formatives en les empreses permeten a l’alumne/afamiliaritzar-se amb el món del treball, fet que estimula la seva responsabilitat i maduraciópersonal.

La relació IES-empresa ha de ser molt estreta per tal d’aconseguir l’actitud positiva delsalumnes respecte la feina i, sobretot, per garantir un procés d’aprenentatge educatiu ric enexperiències.

� Avaluar i reflexionar els resultats del Taller 2 per poder obtenir els interessos laboralsexpressats pels alumnes

� Respondre a aquests interessos intentant que el màxim nombre d’alumnes puguinexercir d’ajudants a la feina que els hi és atractiva.

� El tutor/a coordinarà la relació IES-empresa i farà el seguiment dels alumnes.

� L’alumne/a presentarà al seu tutor/a a l’endemà de l’estada a l’empresa, un full ons’especificarà la tasca realitzada, així com qualsevol tema que hagi après delfuncionament de l’empresa.

� El full de seguiment el signaran conjuntament l’alumne, l’empresa i els pares o tutorslegals.


23/71

� Qualsevol incident de convivència o absentisme injustificat d’aquesta activitat, seràcomunicat directament al tutor/a del grup, el qual resoldrà una vegada estudiat el cas,el camí a seguir dins del itinerari de funcionament ideat vers la convivència en el P.A.(Veure l’apartat de Convivència)

� El sistema d’avaluació d’aquest taller serà la presentació, per part de l’alumne/a,davant del grup i de la Comissió de coordinació d’un Projecte de recerca relacionatamb l’estada professional que hagi realitzat. (Veure l’apartat d’Avaluació)

REPARTICIÓ D’HORES PER TRIMESTRE

El 1r trimestre les hores queden repartides de la següent manera:

� Àmbit científic 9 hores� Àmbit lingüístic 9 hores� Àmbit d’expressió 3 hores� Àmbit d’atenció individual i social 9 hores

TOTAL d’hores setmanals: 30 hores

El 2n trimestres el repartiment d’hores és:



El 3r trimestre el repartiment d’hores és el següent:




24/71

METODOLOGIA

Tenint en compte les consideracions que es troben contemplades en els BLOCS I , II i III, laMetodologia que es pensa emprar per aquest disseny curricular és:

� Ha de ser una metodologia inductiva i experimental

� Tanmateix interdisciplinària i globalitzadora

� Augmentar el contacte amb la natura i el medi social

� L’aula ha de ser espaiosa, amb llum i que es pugui crear un clima de tranquil·litat iconfort.

� Variable en les estratègies d’aprenentatge així com dels materials i suports:explicacions, treball pràctic, recerca, tasques individuals , tasques en grup,materials audiovisuals, informàtics.........

� L’organització de les tasques ha de ser flexible i que els adolescents puguinaconseguir autonomia vers les seves responsabilitats.

� Les tasques en qualsevol activitat proposades als alumnes, sempre han de tenir unprincipi i un final clars.

� Han de ser activitats de curta duració o fraccionades, que generin una acció-reaccióreconeguda pels alumnes i que permetin processos d’avaluació continuada.

� Ponderable vers el component emocional de l’alumne (recordem el seu rol deprocedència individual), en el procés d’aprenentatge. No cal “moldejar” si no ajudaren el transcurs de descobriment de sí mateix.

� Donar importància a l’expressió artística i corporal

� Estimular el treball cooperatiu i la sensació de l’èxit col·lectiu.

� Incorporació de les TIC com a eina ordinària de treball en les diferents àrees.

� Els deures posats per casa han de tenir una duració d’un màxim de mitja hora. Laresta de tasques les han de fer en el centre.

� Valorar el treball realitzat pels alumnes per part de la comunitat educativa

� El propi grup s’ha de considerar com a instrument educatiu i regulador de lesvivències que es vagin construint. Aquesta pot ser una eina molt important dins dela metodologia a emprar.

METODOLOGIAHem de crear tasques en les quals sapiguem transmetre als adolescentsun tarannà professional rigorós, credibilitat humana i confiança ambles seves possibilitats individuals i com a grup.


25/71

2.5. MATERIALS CURRICULARS

Els materials curriculars necessaris per treballar aquest Projecte s’han d’elaborar, doncshi ha un gran buit en equipaments que acompleixin les característiques necessàries.Han de ser materials que permetin treballar per projectes, com crèdits de síntesistrimestrals a on els temes siguin prou engrescadors i s’ acompleixin tots els objectius iles pautes del Disseny curricular i les de la Metodologia que es vol aplicar. (veurel’apartat de Disseny Curricular i Metodologia)

Per la seva construcció cal tenir en compte les següents consideracions:

� la Normativa vigent vers a les Competències bàsiques� els objectius específics finals de cada àrea� la selecció agosarada dels continguts imprescindibles per l’assoliment de les

competències bàsiques i l’acreditació en l’ESO� l’organització dels continguts de cada àrea que formaran el projecte trimestral� l’organització de totes les àrees juntes a on el producte final serà el projecte.� L’organització de sortides, xerrades.. implicades als objectius i continguts del

projecte final.

L’organització per l’elaboració d’aquests materials es pot fer de moltes maneres.

� Un dels professors/es del P.A a títol personal per la seva posterior edició� vers el primer any els responsables de l’elaboració d’aquests materials poden

ser l’equip de professors/es del P.A, ajudats pels diferents departaments que hiestiguin involucrats el quals escollissin i seleccionin els continguts necessaris.

� El departament d’orientació amb el psicopedagog/a i el mestre de pedagogiaterapèutica del centre.

� Etc..� En el meu cas , crec convenient que si s’apliqués el P.A en el centre a on

treballo, m’agradaria elaborar el material juntament amb altres companys/es.

Cal tenir en compte a l’hora d’elaborar els materials curriculars les següents pautes:

� Repartir els objectius finals de cada àrea en els tres trimestres i vers els tresprojectes que s’han d’elaborar per així acomplir els objectius de curs.

� Preparar els materials adients en cada projecte trimestral. Cal tenir molt encompte que aquest material ha de ser molt manipulatiu a on vagi canviant elritme de treball. S’ha d’alternar l’experimentació- conclusió d’un concepte, amb lateoria prèvia i la seva experimentació posterior.

� La Metodologia que s’ha d’emprar (veure l’apartat de Metodologia), s’ha deveure reflectida en els material elaborats.

� Cal recordar que per la confecció de materials curriculars, s’ha de tenir encompte els objectius que es volen assolir, els continguts (fets, i sistemesconceptuals), els procediments (en aquests cas, són molt importants) i els valors,normes i actituds.

� És imprescindible tenir el sistema d’avaluació per a cada projecte i el seu sistemade recuperació.

� Tant els alumnes com els pares o tutors legals han de tenir aquesta informació aprincipi de curs per part del tutor/a de grup.


26/71

La temporització és tot el curs

La revisió i avaluació d’aquest material seria important que es fes desprès de cadatrimestre, a on tot l’equip de professors/es poden opinar objectivament del funcionamenti resultats d’aquests projectes.És imprescindible que aquesta valoració quedi per escrit en una taula de valors iopinions, a on es llegeixi clarament els continguts que s’han de modificar i els que escreu convenient que s’han d’afegir.

PROPOSTA DE POSSIBLES PROJECTES DE TREBALL

1. Construïm una hípica2. Ens agrada ser científics o escriptors?3. Què és això que en diuen Món Laboral?4. I l’any vinent què? (Possible crèdit de síntesis)

2.6. L’AVALUACIÓ

“L’avaluació ha de ser un procés més dins de l’aprenentatge de l’alumne”Jaume Funes

“l’estratègia de l’avaluació determina en gran mesura els resultats, l’efecte i l’impacteposterior”

Serafí Antúnez

Els adolescents han de viure el procés de l’avaluació, com part integrant i participativa delseu dia a dia, el qual els hi ha de servir de reflexió perquè es puguin marcar i aconseguirpetites fites en un termini curt de temps.

Estem davant d’un Projecte a on els petits èxits creixent en importància. És per això, quel’avaluació ha de ser l’eina d’anar-nos marcant aquests petits objectius.

Vers el que s’ha esmentat abans, aquest procés ha de ser sistemàtic, continuo, integral ino competitiu.

� Sistemàtic: ha de respondre a projectes que estiguin d’acord amb els objectius icompromisos adquirits.

� Continuo: ha de pertànyer a l’aprenentatge habitual de l’alumne.


27/71

� Integral: aquesta és una de les característiques diferencials d’aquest procésd’avaluació. Anomenar la paraula integral, significa que l’equip docent del grup had’arribar a un consens de quines variables i aprenentatges del procés educatius’avaluaran conjuntament amb els coneixements propis de les matèries.

� No competitiu: És important utilitzar l’avaluació com un estri més perquè el grupestigui unit, amb sentit de responsabilitat i perquè no .... de satisfacció

A l’ utilitzar l’avaluació com un procés més d’aprenentatge, es crearan diferents estratègiesper aconseguir aquesta fita.

Per exemple, en el taller de “ACCÉS AL MÓN LABORAL”, l’alumne haurà de presentar elseu Projecte davant dels alumnes i de la Comissió de coordinació, trimestralment.

Aquest Projecte es basarà en un treball de recerca individual de qualsevol tema que siguid’interès per l’alumne/a relacionat en el món laboral a on està fent les pràctiques. Perexemple, si les pràctiques es realitzen en una perruqueria, el Projecte pot fer-se en relacióals canvis de color en el tint de cabell segons les èpoques, modes, composició dels tints ....

Dins del procés d’avaluació de l’alumne/a es tindrà en compte l’aspecte de convivència icomportament( veure l’apartat de Convivència)

Cal recordar que dins del seu horari setmanal, gaudeix de tres hores per organitzar-seindividualment les seves tasques acadèmiques.

El sistema d’avaluació dels Tallers de Música i el de Biblioteca seguirà el següentprocediment:

� Confecció d’unes fitxes diàries on s’expressi per escrit: puntualitat, comportament,participació, tasques proposades al començar l’activitat, tasques realitzades, etc.Aquestes fitxes les signaran el professional que imparteix el Taller, l’alumne/a i elspares o tutors legals.

� Les fitxes, seran lliurades al tutor/a del grup per l’alumne/a a l’endemà de portadaa terme l’activitat externa i servirà per analitzar el seu contingut i adoptar lesmesures escaients.

� Al finalitzar el trimestre i coincidint amb les Juntes d’Avaluació, el professor/a delTaller lliurarà un informe pautat, per escrit de cada alumne/a al tutor/a. En aquestinforme constarà si l’alumne ha superat o no els objectius prèviament marcats.

� Aquest informe estarà elaborat per l’Equip de professors/es del P.A.

� Tanmateix el tutor/a farà seguiment dels alumnes amb els professors de Tallers al’hora que té de dedicació de coordinació sempre i quan ho creguin convenientambdós professionals

� L’avaluació dels tallers s’ elaborarà amb el conjunt de totes les dades recollides.


28/71

Les recuperacions es faran de forma individual i amb una temporització i metodologia queacordaran l’equip de professors/es del P.A.

Dins de les juntes d’avaluació es podrà analitzar la situació d’un alumne/a que desprèsd’haver cursat un o dos trimestres dins del grup, l’equip de professors/es el veginpreparat/da per tornar al grup classe ordinari amb l’aplicació d’altres tasques que s’estiguinrealitzant d’atenció a la diversitat en el centre.

Seran els professors/es del grup que acordaran la repetició de curs d’un alumne, prèvianotificació per part del tutor/a del grup a la família o tutors legals.És aconsellable que mitjançant reunions conjuntes entre el tutor/a i la família, aquest/a elshi presenti la situació de possible repetició si no es superen tot un seguit de pautes cap alfinal del segon trimestre.

També cal considerar la situació de que un alumne/a hagi superat el curs i el seu nivelld’adquisició d’hàbits i responsabilitat siguin notables i l’equip de professors/es i pares otutors legals decideixin que romandre un any més en el mateix curs però dins d’un grupordinari.


29/71

3. ORGANITZACIÓ DEL PROJECTE

3.1. ORGANITZACIÓ DEL P.A. A L’IES

En la breu introducció, exposo que el Projecte ha de ser un esglaó més dins de lesmesures preses per atendre la Diversitat dins d’un institut.

Per això, és important que el Claustre s’identifiqui amb la necessitat de que apliquem unsaltres mitjans, els quals, puguin donar resposta a la problemàtica que hi ha en un grup del’alumnat.És fonamental que el professorat faci seu el P.A dins del Projecte Educatiu de Centre, delPCC i del RRI.

Tanmateix, és imprescindible que aquesta estructura sigui una més dins de la vida del’institut. El Projecte a la llarga seria un fracàs si anés per lliure. No es pot convertir en un“bolet”, a on els adolescents es trobin marginats, i els professors/es apartats com acompanys que renten la roba bruta de l’IES.

És necessari la renovació l’equip de professors/es que s’encarreguin del Projecte, doncsd’aquesta manera no dependrà d’unes individualitats , si no del Claustre.

Les característiques d’aquests professors/es han de ser les mateixes que les quecorrespon al grup ordinari i si per cas més accentuades degut al perfil dels alumnes queformaran el grup.

Són professors/es que s’han de sentir identificats plenament amb el Projecte i ser partactiva del mateix.

Han de ser els líders formals del grup classe i poder determinar, de forma activa icoordinada, la forma de tractar els continguts, l’actitud envers la formació i l’educació,l’ordre i l’organització de la classe, la comunicació i el tracte amb els alumnes .......


30/71

3.1.1. ORGANIGRAMA DE CENTRE

Aquest Organigrama és una rèplica de la possible organització d’ un centre educatiu i lainclusió del Projecte Adina dins de la seva organització.

.

EQUIPDIRECTIU

COORDINADORS

CREACIÓCOORDINADOR

PROJECTE

CAPSDEPARTAMENT

DEPARTAMENTD’ORIENTACIÓ

COMISIÓ DECOORDINACIÓ

(COMCOR)

EQUIP DOCENTDETECCIÓD’ALUMNES

TUTORIESCREACIÓ D’UNANOVA TUTORIA

AMPA

CLAUSTRE CONSELLESCOLAR

CAP D’ESTUDISREGIDORA EDU.DELEGAT/DA

P A

CONSELLALUMNES

PARTICIPACIÓDELEGAT/DA

AGENTSEXTERNS

EAPAJUNTAMENT


31/71

3.1.2. COMISSIÓ DE COORDINACIÓ

La Comissió de Coordinació és una reunió de persones congregades per tractar tots elstemes referents al P.A, a on es troben representades les diferents estructures queintervenen en el Projecte.

Aquesta comissió ha de ser diferent de la comissió d’atenció a la diversitat del centreperquè les característiques del Projecte així ho requereixen.Aquest és un projecte a on estan relacionades dues institucions: l’institut i el consistorimunicipal. És molt important que les parts implicades estiguin representades en una estructura i aixípoder ajudar des de totes les perspectives al bon funcionament del Projecte.

Cal recordar (veure l’apartat d’Organització de l’IES) que aquesta comissió es trobarelacionada amb les estructures principals del centre:

� Creació de la figura de tutor/a del grup que participarà de les reunions detutors/es amb la coordinació de nivell

� creació de la figura de coordinador/a del Projecte que formarà part de lesreunions de coordinació amb l’equip directiu

� el/la psicopedagog/a del centre pertany al grup de professors/es del P.A, pertant la comissió d’atenció a la diversitat estaran informats del desenvolupamentProjecte directament. Tanmateix succeeix en la persona encarregada de l’EAP

� el/la delegat/da del grup informarà i participarà activament en les decisions delConsell d’Alumnes

� el claustre� l’equip directiu forma part de la Comissió de Coordinació� el cap d’estudis pren part directa de totes les informacions i decisions a nivell de

convivència del grup� el Consell Escolar gaudeix de tota la informació necessària del seguiment del

Projecte doncs tant el cap d’estudis, la regidora d’educació de l’Ajuntament, comels alumnes que representen al seu sector, es troben relacionats amb laComissió de Coordinació.

Vers aquesta organització és pretén: que el P.A no s’inicií com una estructura solitàriadins d un institut de secundaria, sinó una més dins del centre, la qual té uns objectius acomplir i unes característiques pròpies.

Relació dels membres que formen la Comissió de Coordinació:� El Coordinador Pedagògic/a de l’IES, com a membre de l’Equip Directiu� Cap d’estudis vers temes de Convivència� Tutor/a del grup� Psicopedagog/a de l’IES� EAP� Regidora d’Educació de l’Ajuntament� Psicòloga Municipal� Assistenta Social Municipal� El Delegat /a del grup vers temes de Convivència o per petició dels propis

alumnes.


32/71

El seus objectius són:

� Aprovar el Projecte� Organitzar, repartir i escriure les tasques de cada membre que forma part

d’aquesta Comissió i de l’estructura que representa� Decidir, segons els criteris d’admissió establerts, els alumnes que formaran part

d’aquest Projecte, des del moment que l’Equip Docent faci la petició, la qual lalliurarà a aquesta Comissió el tutor/a del grup.

� Vetllar pel bon funcionament del Projecte, atenent i buscant solucionsmajoritàries als diferents plantejaments i problemes que vagin sorgint

� Assolir les funcions de Comissió de Convivència (llegir el punt de Convivència)� Assistir a les exposicions trimestrals dels projectes dels alumnes� Avaluar els resultats

La Comissió de Coordinació es reunirà inicialment cada quinze dies a l’IES i periòdicamentcada mes.

AJUNTAMENTMUNICIPAL

AGENTSEXTERNS:

EAPConsell Comarcal

DEPARTAMENTD’EDUCACIÓ

IES

PROJECTEADINA


33/71

3.1.3. FUNCIONS DEL COORDINADOR/A DEL PROJECTE

3.1.4. FUNCIONS DEL TUTOR/A DEL GRUP

� Aplicar el P.A dins de l’institut� Coordinar totes les actuacions que formen el Projecte� Coordinar la tasca dels professors/es que pertanyen al P.A� Coordinar la relació entre l’IES i l’Ajuntament� Estructurar i organitzar, juntament amb el consistori, el

Taller 3.� Formar part de la reunió de coordinadors amb l’equip directiu� Formar part de la Comissió de Coordinació del P.A

� Coordinar i realitzar la tutoria.� Realitzar amb els alumnes els Tallers 1 i 2� Organitzar i arranjar amb el coordinador/a del P.A el

Taller 3� Fer el seguiment dels alumnes en els diferents tallers

externs.� Mantenir reunions periòdiques de seguiment amb els

diferents professionals dels tallers� Recollir les fitxes de seguiment dels alumnes dels tallers� Mantenir una hora de coordinació amb el/la psicopedagoga

del centre i el coordinador/a del P.A� Pertànyer a les reunions de tutors/es amb el coord. de

nivell.


34/71

3.1.5. POSSIBLE DISTRIBUCIÓ HORÀRIA DEL COORDINADOR/A- TUTOR/ADEL PROJECTE

1r Trimestre 2n Trimestre 3r Trimestre15 hores

classe P.A11 hores

classe P.A10 hores

classe P.A1 hora quinzenal:

Reunió pares/Seguiment dels Tallers

1 hora quinzenal:Reunió pares/

Seguiment dels Tallers

2 hores quinzenals:Reunió pares/

Seguiment dels Tallers1 hora quinzenal:

EquipD P.A/COMCOR1 hora quinzenal:

EquipD P.A/COMCOR1 hora quinzenal:

EquipD P.A/COMCOR2 hores:

Preparació material2 hores:

Preparació material2 hores:

Preparació material1 hora:

reunió tutors1 hora:



reunió coord i equip directiu1 hora:

reunió coord i equip directiu1 hora:

reunió coord i equip directiuTotal: 21 hores Total: 17 hores Total: 17 hores

El primer curs acadèmic d’aplicació del P.A és aconsellable que el coordinador/a delProjecte i el tutor/a siguin la mateixa persona. Una vegada el Projecte estigui consolidat,aquestes dues funcions les poden realitzar professors/es diferents o compartir altrescàrrecs, depenent de l’organització interna de cada institut.

3.1.6. FUNCIONS DEL PSICOPEDAGOG/A DEL CENTRE

El nombre de professors/es que es necessita per l’aplicació del P.A és de tres: unprofessor/a de l’àmbit científic, un de l’àmbit d’idiomes i la psicopedagoga del centre queassolirà l’àmbit lingüístic del disseny curricular. El professor/a d’Educació Física serà elmateix que el del grup ordinari.Els departaments ajudaran a la coordinació dels currículums i la seva evolució peraconseguir l’objectiu general del Projecte.

� Formar part de la Comissió de Coordinació del Projecte icomplir les funcions pròpies dels membres d’aquesta Comissió

� Valorar tot el Projecte juntament amb la Comissió del mateix iadequa’l a les necessitats del centre i als alumnes del moment

� Valorar el traspàs d’un alumne/a cap al P.A o a l’inrevés� Informar a l’Equip docent de l’evolució dels alumnes� Participar dins de l’equip de professors/es del P.A


35/71

3.1.7. DETECCIÓ D’ALUMNES

OBJECTIUDescobrir mitjançant indicis els alumnes que necessiten formar part del P.Asegons els criteris d’admissió establerts i aprovats per la Comissió deCoordinació del Projecte.

PROCEDIMENT El dividirem en tres apartats prou diferenciats:

Preparació del grup

� Els Equips docents i la Comissió d’atenció a la diversitat, han de fer la sevatasca imprescindible de detecció d’alumnes amb necessitats idònies performar part del grup del P.A

� És imprescindible que els Equips docents de 3r i 4t d’ESO, juntament amb laComissió d’atenció a la diversitat preparin un informe per escrit de quins sónels alumnes, que per les seves característiques, responen a un perfil idoniper formar part del P.A vers el proper curs acadèmic.

� Aquest informe es passarà a la Comissió de Coordinació del P.A, la qualvalorarà cada cas,(recordem que hi ha membres d’ ambdós Comissions quees repeteixen: EAP, psicopedagog/a, membre de l’Equip directiu) .

� Generalment sempre s’ha d’admetre l’alumne/a proposat. Només es potexcloure un adolescent si el nombre d’alumnes del grup supera al previst oel grup presenta dificultats afegides.

� En cas d’admissió, s’informarà a les famílies o tutors legals de l’adolescent.

Responsables

� Equip docent de 3r i 4t d’ESO� Comissió atenció a la diversitat� Comissió de coordinació del P.A

Temporalitat

� Tercer trimestre

a) Alumnes que ja ha estat detectada la seva situació i prèviament formen partd’un grup d’atenció a la diversitat

� És el format per alumnes ja detectats però que s’està esperant la sevaevolució dins de les pautes marcades d’atenció a la diversitat.

� Són alumnes els quals la Comissió d’atenció a la diversitat li està fent unseguiment i valorant els seus resultats acadèmics com individuals.

� Si aquests són positius l’alumne/a romandrà dins de l’organització establerta� Si pel contrari, l’alumne/a no avança i les seves característiques són les

idònies, és farà el traspàs al grup del P.A


36/71

� El traspàs es farà seguint el següent itinerari:

o La comissió d’atenció a la diversitat proposarà per escrit a l’alumne/aper entrar com a membre del P.A

o La comissió de coordinació del P.A valorarà la propostao Una vegada admès l’alumne/a, el coordinador/a del P.A informarà al

tutor/a del grup ordinari.o El coordinador/a del P.A informarà a l’Equip docento El tutor/a del P.A informarà a la família o tutors legals de l’adolescent.

Responsables

� Professors/es que pertanyen a un grup de diversitat� Psicopedagog/a del centre� Comissió atenció a la diversitat� Comissió de coordinació del P.A

Temporalitat

� Tot el curs. El traspàs es farà en un període aproximat de quinze dies.

b) Detecció d’un alumne/a en el transcurs del curs acadèmic

� És per aquells alumnes, generalment nouvinguts, que han estat detectatsper un docent en el transcurs del curs acadèmic.

� Pot ser que un professor/a que pertany a un grup d’atenció a la diversitatdetecti les dificultats de seguiment d’un alumne/a que ja està reben atenciódins d’un grup de reforç.

� El professor/a del grup de reforç transmet aquesta detecció al tutor/a del’alumne/a

� Si l’alumne/a és nouvingut al centre, serà l’itinerari marcat d’ El Pla d’acollidael que detectarà les possibles necessitats d’admissió de l’alumne/a dins delP.A

� En aquest cas serà responsabilitat del psicopedagog/a de donar aquestainformació a la Comissió d’atenció a la diversitat del centre

� En ambdós casos, serà la Comissió d’atenció a la diversitat la que valoraràla situació de l’ alumne/a i decidirà si compleix majorment lescaracterístiques d’admissió dins del P.A

� Si la resposta és afirmativa, es passarà tota la informació de l’alumne/a a laComissió de Coordinació del P.A ( aquest traspàs serà immediat doncs a lesdues Comissions pertanyen el mateix membre de l’Equip Directiu, l’EAP i elpsicopedagog/a del centre)

� El coordinador/a i tutor/a del P.A informarà del traspàs del grup ordinari alseu grup.

� El coordinador/a del P.A informarà a l’Equip Docent� El tutor/a del P.A informarà a la família o tutors legals de l’adolescent


37/71

Responsables

� Professors/es que pertanyen a un grup de diversitat)� Psicopedagog/a del centre� Comissió atenció a la diversitat� Comissió de coordinació del P.A

Temporalitat

� Tot el curs. Una vegada ha estat detectat l’alumne/a amb necessitatsdeterminades, el traspàs del grup de diversitat al P:A s’ha de fer en unperíode de quinze dies aproximadament.

DETECCIÓ D’ALUMNES

PROCEDIMENT

Preparació del grup Traspàs d’alumnes Traspàs alumnes nouvinguts

� Confecció de llistatsd’alumnes

� Responsables:- Equip docent de 3r i 4t d’ESO- Comissió atenció a la diversitat- Comissió de coordinació el P.A

� Temps: 3r trimestre

� Seguiment l’alumne perla Comissió d’atenciódiversitat

� Traspàs d’aquestalumne/a al P.A

� Responsables:- Comissió atenció a la diversitat- Comissió de coordinació el P.A

� Temps: tot el curs

� Pla d’Acollida IES.Detecció d’alumnes perun docent.

� Informació- tutor/a- Comissió Atenció diversitat

� Valoració Comissió. P.A.Admissió

� Informació- Equip docent del traspàs- Informació família


38/71

3.1.8. FUNCIONS QUE CORRESPONEN ALS EQUIPS DOCENTS DE 3r-4tD’ESO

� Detecció dels alumnes en els tres apartats� Una vegada s’ha començat el circuit d’atenció a la diversitat d’un alumne/a i

el seu traspàs al P.A , el psicopedagog/a del centre com a membre de laComissió de coordinació del Projecte informarà sistemàticament a l’equipdocent de la seva evolució.

� Aquesta informació es produirà sempre quan l’equip docent tingui a la sevaordre del dia el seguiment dels alumnes que reben diferents tractaments a ladiversitat

3.1.9. INFORMACIÓ I ATENCIÓ A LES FAMÍLIES O TUTORS LEGALS DELSALUMNES

Objectius:

� Acompliment dels objectius marcats en el Bloc III del Projecte

Procediment

� Entrevista inicial per comunicar l’interès i els motius que té l’equip docent enque el seu fill/a pertanyi al grup del P.A

� En cas d’admissió, explicació del P.A i signatura per part del pares deldocument de conformitat

� Reunió de pares de tot el centre amb els respectius tutors/es de curs, laqual és important que es realitzi aproximadament vers el mes d’octubre.

o L’objectiu d’aquesta reunió amb els pares que formen el P.A ésexplica’ls hi les característiques i funcionament del P.A

o S’obrirà un torn de paraules per contestar i comentar punts que esnecessitin aclarir per ambdós parts.

o Es lliurarà una carpeta a on poden figurar les idees principals delssegüents documents:

o Ideari del Centre (sobretot pels pares nouvinguts, i per la resta,serveix de recordatori.

o Ideari del P.A

o Objectius del Projecte

o Disseny curricular i Metodologia

o Sistema d’Avaluació

o Marc Horari

o Convivència (RRI)


39/71

Responsables:

� Coordinador/a del P.A� Tutor/a del grup

Temporització:

� Tot el curs

3.1.10. REPARTIMENT D’HORES

Repartició d’hores i organització del 1r Trimestre

1. Tutor/aÀmbit científic 8 horesTaller 1 3 horesTaller 2 3 horesTutoria 1 hora

TOTAL 15 Hores setmanals

2. Psicopedagog/a del centre

Àmbit lingüístic 8 horesTaller 1 1 horaTOTAL 9 Hores setmanals

3. Professor/a de matèria

Ciències socials 2 horesInformàtica 1 horaAnglès 1 horesTOTAL 4 Hores setmanals

4. Professor d’Educació Física: 2 hores setmanalsconjuntament amb el grup ordinari


40/71

Repartició d’hores i organització del 2n Trimestre

1. Tutor/aÀmbit científic 7 horesTaller 1 3 horesTutoria 1 horaTOTAL 11 Hores setmanals

2. Psicopedagog/a del centreÀmbit lingüístic 7 horesTaller 1 1 horaTOTAL 8 Hores setmanals

3. Professor/a de matèriaCiències socials 1 horesInformàtica 1 horaAnglès 1 horaTOTAL 3 Hores setmanals

4. Professor d’Educació Física 2 hores setmanals

Repartició d’hores i organització del 3r Trimestre

1. Tutor/aÀmbit científic 5 horesTaller 1 3 horesTutoria 1 hora

TOTAL 9 Hores setmanals

2. Psicopedagog/a del centre

Àmbit lingüístic 5 horesTaller 1 1 horaTOTAL 6 Hores setmanals

3. Professor/a de matèria

Ciències socials 1 horesInformàtica 1 horaAnglès 1 horesTOTAL 3 Hores

4. Professor d’Educació Física 2 hores setmanals


41/71

Dins de l’organització horària del centre, s’ha de preveure que els professors/es queintervenen en el projecte tenen les següents necessitats d’organització :

� Els professors/es han de tenir una hora setmanal de reunió per coordinar lestasques a fer.

� El tutor/a i el psicopedagog/a una hora de reunió amb la Comissió de Coordinaciócada mes.

� El tutor/a i el psicopedagog/a han de compartir la mateixa hora setmanal del Taller 1amb els alumnes.

� El tutor/a ha de tenir la previsió de temps per atendre als pares i per visitartemporalment els llocs de treball a on els alumnes realitzen les pràctiques laborals iaixí fer un seguiment de cada alumne/a

3.1.11. MODEL HORARI DELS ALUMNES

L’horari dels alumnes del 1r trimestre quasi totes les activitats estan centrades dins de l’IESi a frec de moltes hores amb el tutor/a del grup.

S’ha seguit aquest criteri per tenir temps de preparar als alumnes a ambdós nivells, elcurricular i el de convivència, per quan entrem al 2n i 3r trimestre puguin desenvolupar eltaller de “ACCÉS AL MÓN LABORAL” amb èxit.

1r trimestre

dilluns dimarts dimecres dijous divendres

8:30 a 9:25 CiènciesSocials

ÀmbitLingüístic

Taller deMúsicaAct. Ext

ÀmbitLingüístic

ÀmbitCientífic

9:25 a 10:20 ÀmbitCientífic

ÀmbitCientífic

BibliotecaAct. Ext

ÀmbitCientífic Taller 1

10:20 a 11:15 ÀmbitLingüístic Taller 2 Àmbit

CientíficCiènciesSocials Tutoria

11:45 a 12:40 Taller dellenguatge

ÀmbitCientífic

ÀmbitLingüístic

ÀmbitCientífic

EducacióFísica


ÀmbitLingüístic Taller 2 Educació

Física

15:00 a 16:00 Taller 2 Taller 1 ÀmbitLingüístic

16:00 a 17:00 ÀmbitLingüístic Taller1 Informàtica


42/71

2n Trimestredilluns dimarts dimecres dijous divendres


Taller 3Act. Ext


ÀmbitLingüístic

ÀmbitCientífic


Taller 3Act. Ext

ÀmbitLingüístic(Anglès)

ÀmbitCientífic Taller 1

10:20 a 11:15 ÀmbitLingüístic

Taller 3Act. Ext

ÀmbitCientífic

ÀmbitCientífic Tutoria


Taller 3Act. Ext

ÀmbitLingüístic

ÀmbitLingüístic

EducacióFísica


Taller 3Act. Ext

CiènciesSocials

EducacióFísica

15:00 a 16:00 CiènciesSocials Taller 1 Àmbit

Lingüístic

16:00 a 17:00 ÀmbitLingüístic Taller 1 Informàtica

3r Trimestredilluns dimarts dimecres dijous divendres


Taller 3Act. Ext


Taller 3Act. Ext

ÀmbitLingüístic


Taller 3Act. Ext

ÀmbitLingüístic

Taller 3Act. Ext Taller 1

10:20 a 11:15 ÀmbitLingüístic

Taller 3Act. Ext

ÀmbitCientífic

Taller 3Act. Ext Tutoria


Taller 3Act. Ext

ÀmbitLingüístic

Taller 3Act. Ext

EducacióFísica


Taller 3Act. Ext

Taller 3Act. Ext

EducacióFísica

15:00 a 16:00 CiènciesSocials Taller 1 Àmbit

Científic

16:00 a 17:00 ÀmbitLingüístic Taller1 Informàtica


43/71

� Matèries relacionades dins de l’àmbit científic� Matèries relacionades dins de l’àmbit d’atenció individual i social� Matèries relacionades dins de l’àmbit lingüístic� Matèries relacionades dins de l’àmbit d’expressió� Activitat externa

Dins d’aquesta organització horària queda per incloure el Crèdit de Síntesi que s’afegirà al’horari dels alumnes depenent de quan el faci tot l’institut o el grup ordinari del qualcomparteixen l’àrea d’educació física.

El grup que formaran part d’aquest Projecte, necessita d’una aula fixa , així com gaudir dela totalitat de les instal·lacions de l’institut, en la mesura que es cregui convenient.

Els adolescents s’han de trobar acollits dins del sistema del seu institut, doncs el programaadequat al que pertanyen és una possibilitat que els hi ofereix per poder superar lesdificultats que el sistema ordinari els hi presenta.

En general, els alumnes de tots els cursos, han de ser coneixedors de totes les iniciativesque fa l’institut les quals tenen com a objectiu aconseguir una millor qualitat educativa.

Cal, per tot l’esmentat abans, que els adolescents del P.A facin activitats dins de ladinàmica del centre juntament amb altres cursos: preparació de festes, assistència axerrades d’àmbit general, preparació de jornades de portes obertes .......

Com tots els grups, els alumnes del P.A han de tenir un delegat que representi al seu grupde forma activa en el Consell d’Alumnes del centre.


44/71

3.2. ORGANITZACIÓ TASQUES I FUNCIONS DE L’AJUNTAMENT

Prèvia

El compromís d’aplicació del Projecte ha de ser institucional conjuntament amb la Direcció delcentre, i amb una temporització aprovada per ambdós institucions independentment delsesdeveniments polítics que es succeeixin vers aquest temps en el Municipi.

L’èxit o fracàs dels Projectes Singulars depenen de molts factors.Els apliquem a adolescents amb problemàtiques importants, moltes vegades desencantats delsistema educatiu, de la família .... i sobretot fa massa temps que es troben en aquesta situació.Tot això junt, fa que qualsevol “projecte” que es vulgui aplicar amb aquestes característiques éscomplex.

La part dels tallers externs a l’IES agafen una importància rellevant com a factor d’èxit:� Descontextualitzen a aquests adolescents de l’institut per fer activitats , dins del

possible, més properes a ells.� S’afegeix una atenció dissemblant, en la qual es pot transmetre una química

singular, entre l’educador i l’alumne la qual a l’aula de sempre, és fa més difícil.

Tot aquest conjunt de mesures són molt preades per obtenir èxit a la vida d’estudiantd’aquests adolescents.

L’Ajuntament ha d’adquirir un nou paper en el sector escolar/educatiu, donant suport a latasca docent i oferint la utilització dels recursos que ens ajuden en els eixos transversals:aules, estades de pràctiques, etc

És decisiu per garantir l’èxit de l’aplicació del Projecte, plantejar una bona organitzacióexterna, que juntament a la de l’IES, puguem donar una resposta eficient als objectiusplantejats en el Projecte.

Els recursos necessaris els dividirem en :

� Recursos Humans� Recursos Materials

3.2.1. RECURSOS HUMANS

Els formen el conjunt de professionals que treballen en relació directa amb els alumnes delP:AAquests professionals els podem dividir vers les diferents tasques que realitzen:

Regidora MunicipalPertany a la Comissió de Coordinació.

Assistenta Social.Pertany com a membre a la Comissió de Coordinació complint la seva funciólaboral ordinària d’atenció a les famílies.


45/71

Psicòloga Municipal.Pertany com a membre a la Comissió de CoordinacióAcompleix atenció individualitzada als adolescents una hora cada quinze dies.Acompleix una hora mensual d’atenció a les famílies dels adolescents o tutorslegals

Professionals dels tallers.La seva característica més important és que siguin líders alhora de fer les activitats,i que dominin i tinguin recursos per gestionar al grup. No cal repetir la problemàticad’aquests adolescents com a alumnesPer veure l’organització dels tallers cal llegir el punt 2.3 Metodologia i DissenyCurricular

Número de professionals.� Professor/a de música� Bibliotecària

“Tastets ”professionalsEls tastets professionals corresponen en el Taller 3 del P.AAquest ha de ser un recurs que, una vegada acabades les activitats per conèixer elsinteressos professionals dels adolescents ,l’hem d’aplicar perquè puguin tenir uncontacte laboral dins de l’estructura de l’institut.És un recurs que necessita molta organització, per totes les parts i un bonseguiment del tutor/a del grup.

Aquesta organització pot servir com estructura primària per organitzar a nivell municipal unseguiment dels alumnes desprès d’haver complert els 16 anys fins als 18.

Cal aprofitar els recursos que té el Municipi

3.2.2. RECURSOS MATERIALS

Els recursos materials, els podem simplificar inicialment en l’adjudicació d’una aula per ferel taller de música.


46/71

3.2.3. ORGANITZACIÓ HORÀRIA

1r Trimestre dilluns dimarts dimecres dijous divendres

8:30 a 9:25Taller deMúsicaAct. Ext

9:25 a 10:20 BibliotecaAct. Ext

10:20 a 11:15

11:45 a 12:40

12:40 a 13:35

15:00 a 16:00

16:00 a 17:00

2n trimestre dilluns dimarts dimecres dijous divendres

8:30 a 9:25Taller 3Act. Ext






15:00 a 16:00

16:00 a 17:00

� Matèries relacionades dins de l’àmbit d’atenció individual i social


47/71

3r trimestre dilluns dimarts dimecres dijous divendres



Taller 3Act. Ext


Taller 3Act. Ext


Taller 3Act. Ext


Taller 3Act. Ext


Taller 3Act. Ext

15:00 a 16:00

16:00 a 17:00

� Matèries relacionades dins de l’àmbit d’atenció individual i social

S’ha contemplat que es tracta d’adolescents menors d’edat. Per tant, dins del marc horaris’intenta que les activitats externes, majorment, siguin de casa a l’aula externa i a l’inrevés.

A principi de curs, els pares signaran un document de compromís cap a l’IES il’Ajuntament, en el qual entre altres coses, donaran la seva conformitat en aquests marchorari i els desplaçaments que comporta. (Veure BLOC III)


48/71

3.3. CONVIVÈNCIA

PRÈVIA

“L’aula és un espai grupal de convivència continua en que s’ha de crear un clima educatiu”Jaume Funes, 1997

“A les escoles del segle XXI hi ha d’haver temps per aprendre, per a parlar i discutir ambels alumnes...”

J.H.Elliot El repte del tercer mil·leni. Sitges, maig 1995

Aquest Projecte es pot definir com un conjunt de peces que formem un trencaclosques, lesquals unes depenen de les altres. Per sí sola una peça no pot aconseguir fer un TOT. Peròdins d’un trencaclosques, hi ha peces que són imprescindibles per a comprendre el seumissatge. N’hi ha d’altres que la seva missió és omplir i fer més bonic el dibuix o elpaisatge.

La Convivència, en tots els seus aspectes, és una peça indispensable i essencial peldesenvolupament exitós del Projecte.Tanmateix, és peça imprescindible per l’èxit dels resultats individuals i com a grup delsadolescents que formaran el P.A

PER AQUESTS MOTIUS TANT VALUOSOS I CLARS es tractarà aquest apartat de formaexhaustiva.

Per tant i malgrat que és un tema a on tots els docents tenim les nostres respostes, abansd’implementar-la convindria resoldre les següents qüestions que no per senzilles, hem dedeixar de reflexionar.

Qüestions bàsiques per a una correcta aplicació i utilització de la convivènciadins del P.A

� QUÈ VOLEM? (el nostre objectiu)

� A QUI S’ADREÇA? ( perfil dels alumnes)

� QUI HO PORTARÀ A TERME? ( responsables)

� QÜESTIONS AMB LES QUE CAL COMPTAR (variables que a vegadesno les tenim escrites però que tenen molta importància)

� METODOLOGIA ( com fer-ho)

� AVALUACIÓ ( valoració de tot el procés)


49/71

3.3.1. QUÈ VOLEM? (el nostre objectiu)

- Crear i aconseguir un clima o ambient favorable per així facilitar la tasca prioritàriad’un centre educatiu que és la D’ENSENYAR I APRENDRE.

- Aconseguir una relació interpersonal millor mitjançant el desenvolupament de laintel·ligència emocional, la maduresa en el raonament moral i els valors

- Adquisició del control emocional

- Aconseguir habilitats socials

Si aquestes accions es poden realitzar de forma propícia i que es compleixin les condicionsnecessàries per produir-se, el procés educatiu plantejat serà exitós .

3.3.2. A QUI S’ADREÇA? ( perfil dels alumnes)

En l’apartat 2.1 CRITERIS D’ADMISSIÓ, s’explica correctament el perfil dels adolescents aqui va dirigit aquest Projecte:

“El perfil d’aquests adolescents és en general alumnes que, malgrat porten molts anysescolaritzats, han adoptat un rol de fracàs escolar i moltes vegades també personal. El seunivell d’autoestima és baix o negatiu i tendeixen a comportaments conflictius, els quals,generalment, són el símptoma del malestar emocional que hi ha dins d’ells.”

3.3.3. QUI HO PORTARÀ A TERME? ( responsables)

El Claustre és el responsable de qualsevol incidència de convivència que sorgeixi en elCentre. Vers la funció docent del professorat està inclosa la de mantenir la nostra tascaeducadora en totes les activitats i àmbits de l’institut.

El Tutor/a juntament amb el Psicopedagog/a, serà el qui vetllarà i farà el seguiment algrup. Tanmateix els professors/es que hi imparteixen les seves classes s’implicaran elprocés educatiu de la convivència.

Una vegada produïda una situació conflictiva, si així ho creu preceptiu el tutor/a del grup,passarà el cas a la Comissió de coordinació la que, després d’haver escoltat i llegitdiferents informes, reflexionarà i decidirà per consens (recordem que en aquestaComissió hi ha representats de tots els estaments que formen el Projecte), la mesura mésadient a aplicar.

La Comissió de coordinació assolirà el paper de Comissió de Convivència pel P.A, vetllaràpel correcte exercici dels drets i deures dels alumnes i durà a terme de forma prioritària unatasca preventiva per tal d’evitar fets i actituds contraris a la convivència del grup.


50/71

Els adolescents són també responsables de generar un clima adequat a classe: la maneracom es relacionen entre ells i el professorat és un factor determinant del clima creat.Aquest clima es configura en funció de:

� Motivació� Atenció� Autoestima

que genera la pròpia dinàmica de la classe.

3.3.4. QÜESTIONS AMB LES QUE CAL COMPTAR (variables que a vegades no les tenim escrites però que tenen molta importància)

� Clima de centre: ambient global del centre com a institució.

� Clima d’aula:- vetllar per l’ambient físic on es desenvolupa majoritàriament l’activitat educativa- vetllar per l’ambient anímic del grup

� L’existència del P.A, dins del PAT, del RRI del centre

� La difusió i el coneixement d’aquests documents per part de totes les estructuresque formem el Projecte i la resta dels membres de la Comunitat Educativa

� L’acceptació per part dels professors, adolescents, pares i mares dels contingutsdel P.A, RRI, etc. Possibilitat d’establir una comunicació permanent amb laComissió de coordinació i d’aquesta forma poder afegir la seva col·laboracióconstructiva i respectuosa per assolir entre tots, els objectius marcats en el Projecte

� L’ajut de serveis externs

3.3.5. METODOLOGIA ( com fer-ho)

El P.A ha de dedicar molts esforços a l’atenció dels adolescents per poder crear un espaique permeti discutir sobre conflictes racionals o d’altres tipus.

El tarannà de tots els esdeveniments que vagin sorgint, ha de ser aplicant unametodologia diferent a la que s’havia fet fins ara, la qual. moltes vegades ha generat perpart de l’alumne adoptar un rol gens positiu ni per ell ni pel seu entorn.

S’utilitzarà la MEDIACIÓ com a metodologia de resolució de conflictes, en la qual elsadolescents són els protagonistes i els atorga, una vegada preparats, la capacitat deprendre les seves pròpies decisions.


51/71

La Mediació no és la solució de tot, sinó un instrument més a utilitzar per intentarsolucionar problemes d’una manera positiva i creant un clima de ben estar entre elsadolescents i l’equip de professors. Per tant, no exclou altres intervencions o instrumentsque es creguin adients per la resolució de conflictes.

Els objectius que es pretenen aconseguir utilitzant aquesta eina són:

� Millorar les relacions interpersonals

� Acceptar l’existència del conflicte en la relació interpersonal i analitzar quin procésde mediació és el més idoni per la seva resolució.

� Incentivar la reflexió sobre els conflictes i la seva correcta expressió en un procésde mediació

� Estimular el sentiment d’empatia i la posició de l’altre

� Estimular la generació d’alternatives diverses per a la resolució de conflictes

Factors que s’han de tenir en compte de treballar amb els alumnes per una bonaconvivència:

� La figura del Tutor/a com a líder indiscutible del grup, juntament amb els seusalumnes.

� L’assoliment d’una relació de confiança entre cada adolescent i el seu tutor/a iprofessors/es

� La resposta responsable de tot el grup davant d’una situació problemàtica� La utilització de la reflexió i esperit crític per part dels adolescents, com a individus i

com a grup, per afrontar qualsevol situació� El saber buscar i donar resposta positiva a una situació conflictiva per totes les

parts, tant dels alumnes com dels professors.� La preparació dels adolescents segons el seu grau de maduresa per intervenir en

un conflicte com a Mediador/a entre dos companys/es� La funció de mediadors del tutor/a i del psicopedagog/a.

Analitzant el perfil dels adolescents proposats per formar part del P.A, l’itinerari a seguirvers una bona convivència d’aquest grup seria el següent:

1. Resolució del problema pel professor/a de dins de l’aula

2. Notificació oral o telefònica (si l’activitat és externa cap al tutor/a del grup

3. Intervenció del tutor/a o del psicopedagog/a del centre vers el problema.


52/71

4. Aplicació de les mesures preses pel tutor/a i el psicopedagog/a: xerrada individual,assemblea de grup, reunió amb els pares, etc..

5. Aplicació de la mediació com a eina de convivència efectuada pel tutor/a del grup.

6. Aplicació de la mediació com a eina de convivència realitzada entre elsadolescents.

7. Reunió de la Comissió de coordinació per tractar problemes de convivència comestructura de Comissió de Convivència.

8. Resolució i aplicació de les mesures preses per la Comissió. Aplicació del Decret dedrets i deures dels alumnes no universitaris de Catalunya amb les sevesmodificacions.

9. Obertura d’expedient disciplinari.

10. Informació al Consell Escolar de les mesures adoptades per l’instructor del’expedient, el tutor/a del grup , el psicopedagog/a. i el cap d’estudis.

Tractament de les faltes d’assistència dels alumnes:

� La repetició de faltes d’assistència justificades o de retards d’un alumne/a, exclososels casos de malaltia, serà el tutor/a del grup qui es reunirà amb els pares o tutorslegals de l’alumne/a per estudiar el cas i donar resposta a aquesta situació. Esrecordarà a la família el contracte signat a principi de curs.

� L’absentisme injustificat de l’alumne/a, és considerat com a falta greu. Serà laComissió de coordinació qui valorarà la seva situació i aplicarà la resoluciópertinent.

Aquest itinerari conta amb uns condicionats indiscutibles:

� La intervenció de cada professor/a o del tutor/a vers a una situació conflictiva, aniràsempre acompanyada per un informe escrit el qual el signaran els pares o tutorslegals dels adolescents, el professor/a i l’alumne/a.

� Aquest informe quedarà registrat dins de la carpeta personal de l’alumne/a

� Tota intervenció vers a la resolució d’un problema de convivència, es trobarà dinsdel marc legal del Decret de drets i deures dels alumnes no universitaris deCatalunya i les seves modificacions vigents.


53/71

3.3.6. ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT DE LA CONVIVÈNCIA PROJECTEADINA (Itinerari a seguir)

ALUMNES PROJECTE ADINAPla d’Acció tutorial./ Pla d’Acollida (si és necessari)

Taller 1 i 2.Treballar amb els alumnes pautes per una bona convivència.

Treballar la Mediació com a eina imprescindible per una educació en valors.

situació conflictiva – absentisme

PROFESSORS/ES – EMPRESARISa.Solucionen la situació: queda per escrit i el lliuren al tutor/a

b. Demanen la intervenció al tutor/a del grup

TUTOR/ADecideix la pauta a seguir:

Reunió amb els interessats o interessatMediació: escollir el mediador ( psicopedagog, tutor, alumnes)

Reunió informativa amb el grup

Les intervencions realitzades i els seus resultats quedaran registrats per escrit. Els pares otutors legals dels alumnes seran informats pel tutor/a i signaran l’informe

COMISSIÓ DE COORDINACIÓEstudia la informació lliurada pel tutor/a

Decideix per consens les pautes a seguir sota criteri del Decret de Drets i Deures delsalumnes (atenció a les novetats vers aquest Decret)

CONSELL ESCOLARS’obrirà expedient disciplinari a l’alumne/a i s’informarà de la resolució al Consell escolar

sinó s’arriba a una solució.


54/71

Organització horària per l’aplicació d’aquestes fites:

Veure els apartats:

ORGANITZACIÓ DELS TALLERS PROPOSATS pàg.20ORGANITZACIÓ DEL P.A DINS DE L’IES pàg. 28

3.3.7. AVALUACIÓ ( valoració de tot el procés)

La valoració de tot el procés de l’aplicació de fites per aconseguir una millor convivènciadins del grup la farà el tutor/a del grup, presentant un informe per escrit a la Comissió decoordinació trimestralment amb dades objectives de les intervencions i resolucions mésimportants que s’han realitzat i quantificar l’èxit o fracàs de les mateixes.

Aquest informe servirà per poder treure’n conclusions vers el camí a seguir o a lespossibles modificacions a realitzar per millorar tot el procés.

La valoració final quedarà reflectida dins de la Memòria del Projecte.


55/71

3.4. MEMÒRIA DEL PROJECTE

Per fi de curs cal fer la Memòria del Projecte.Sabem que es pot fer de moltes maneres, però crec que una forma que resulta moltoperativa és contestar a les següents preguntes d’una forma pautada i concreta.

Quines cosess’han fet? Responsables Temporització

Complerts elsobjectiusmarcats?

PossiblesModificacions Observacions

Quines altrescoses quedenper fer?

Responsables Temporització Observacions PossiblesModificacions

Què s’hade fera partir d’ara?



56/71

De quina maneraho podemaconseguir?


En aquestes taules podem desenvolupar per punts els apartats que ens interessen valorar.

Una vegada contestades les anteriors preguntes de forma sintetitzada i clara, enspermetrà reflexionar vers a la feina realitzada durant tot el curs i ens donaran unaorientació de les tasques que creiem importants de fer pel curs vinent.

3.5. COMPONENTS AMB ELS QUE CAL COMPTAR PER UNA BONAAPLICACIÓ DEL PROJECTE

Aquest tipus de projectes són febles.Perquè?:

� No es troben reconeguts per l’Administració i per tant hi ha un buit legal� Generalment depenen únicament de la motivació de professors/es a nivell

individual, passant a ser una estructura dins de l’institut que “es deixa fer “ en elsmillors dels casos .............. i moltes vegades no hi ha disposició perquè tinguicontinuïtat .

� Cal la renovació pautada del professorat que formi part del Projecte.� És important que a final de curs, el coordinador/a del P.A presenti la valoració que

ha fet la Comissió de coordinació (Memòria) al claustre dels resultats obtinguts i elfuncionament del P.A.

� El claustre ha de valorar si és necessari la continuïtat del P.A i quina és la sevadisposició en recursos humans per mantenir-la amb èxit. Si hi ha mancança deprofessors/es, cal ser realistes i finalitzar el Projecte.

� Resolució de la documentació necessària:

o Aprovació per part de la Inspecció del Departament d’Educacióo Conveni entre l’Ajuntament i l’IES. Aquest document es revisarà en el temps

marcats en l’acord i serà independent dels possibles canvi polítics que esprodueixin posteriorment a la signatura del mateix, en el Consistori.

o Assegurança dels alumnes per la realització dels tastets professionalso Document intern de conformitat de l’horari i funcionament del P.A signat pels

pares o tutors legals dels alumnes.


57/71

4. METODOLOGIA EMPRADA. DESCRIPCIÓ DELS RECURSOS UTILITZATS

El camí que he seguit per a la realització del Projecte ha estat laboriós, doncs ha suposatun esforç posar en ordre moltes idees i poder arribar a unes conclusions.

Quan es llegeix el treball, no es veu ni de bon tros, la feinada que m’ha portar “idear”aquest Projecte, doncs he intentat no deixar-me gaires components o elements perquè elresultat final sigui un producte que es pugui adaptar a cada situació i per tant de fàcilaplicació a qualsevol centre de secundària.

Com explico a la part Prèvia ( apartat 1.1 de la Presentació del Projecte), el meu propòsitinicial era un altre, però vaig comprendre que el que pretenia fer estava molt treballat per abons professionals i per tant poques aportacions interessants podia fer .

Malgrat tot, el que sí em continuava preocupant era el mateix problema que vivim cada diadins d’un IES: què fem amb els adolescents que estan fracassant en aquest sistemad’estudis?, qui els atent?, com ho fem? ...

Per poder contestar a aquestes preguntes i a moltes més he elaborat aquest Projecte.La metodologia que he emprat per desenvolupa’l es pot resumir en aquests puntsprincipals:

� escoltar molt a professionals reconeguts per la seva tasca docent i a aquells queningú coneix, però que fan una feina imprescindible en el seu dia a dia.

� llegir llibres que crec que em podien donar més eines per solucionar moltesqüestions,

� anar a xerrades� visitar centres a on ja fa temps que estant portant a terme Projectes similars,

producte del mateix neguit.� buscar informació d’última hora interessant pel tema del Projecte

M’hagués agradat assistir a algunes Jornades interessant pel meu tema, però sempre hacoincidit qualsevol visita prou difícil d’aconseguir, i no ho he pogut fer.


58/71

5. RESULTATS OBTINGUTS

El millor resultat és el personal.

Gràcies a aquest Projecte he conegut a molta gent, tant docents com d’altres que estanrelacionats en el tema d’educació, la qual cosa ha estat generalment gratificant i profitosa.

Al fer aquest Projecte se m’ ha obert una porta, que si puc, no la vull deixar tancar, doncscrec que en el tema de l’atenció a la diversitat , com en altres, si es vol hi ha molta tela pertallar.

Tanmateix he comprovat, això sempre anima!, que hi ha molts llocs on s’estan fentprojectes molt interessants, i que dins del nostre col·lectiu hi ha docents que tenen moltesganes de fer coses.

Actualment estic satisfeta doncs aquest setembre i després de moltes reunions fetesmesos enrere amb l’Equip directiu de l’institut a on treballo, se m’ha proposat, juntamentamb la Psicopedagog , preparar tot el necessari per aplicar aquest treball en el centre pelcurs acadèmic vinent.Tanmateix, estic en contacte amb la Diputació de Barcelona i amb l’Ajuntament delmunicipi, els quals han demostrat des de bon principi una bona predisposició vers alProjecte.

Per tot això, si tot va bé, m’agradaria accedir a un grup de treball vinculat en aquest temad’atenció a la diversitat.

També m’agradaria poder opinar i ajudar a l’atenció a la diversitat per dalt. Es a dir, poderatendre dignament als adolescents que són molt intel·ligents i que degut a aquesta facultat,generalment no els tenim atesos segons les seves necessitats, doncs o bé creiem que jase’n surten tots sols de les diferents situacions, o bé porten el pes del grup classe perquèels hi exigim molt. Aquestes dinàmiques han de canviar, doncs només produeixen patiment a uns nois i noiesque malgrat la seva intel·ligència en el fons, són adolescents com tots els demés. (Jo sócmare d’una adolescent talentosa i sé bé el que hem patit a casa )

En resum, tornant al tema dels resultats obtinguts, aquests han estat satisfactoris i esperoque si tot això serveix perquè un noi o noia en sortí beneficiat, em sentiré satisfeta.


59/71

6. CONCLUSIONS I SUGGERIMENTS

Les valoracions i aplicacions ja les he explicat en l’apartat anterior.

En aquest apartat m’agradaria exposar un seguit de suggeriments, els quals no tenen captranscendència de cap tipus, però ara que tinc l’oportunitat de poder-los expressar,l’aprofito.

Crec que és important que el Departament d’Educació recolzi i elabori un marc legal pelsProjectes que s’estan realitzant i que estan basats dins de l’Atenció a la Diversitat, tant peralumnes amb deficiències de seguiment, com pels alumnes que són molt intel·ligents.

Tanmateix és important començar a buscar l’equilibri entre el rigor professional i humanitatvers a aquell alumne/a que es troba en un període important dins de la seva formaciópersonal.

Com ho podem fer?

No tinc la resposta, només m’atreveixo a suggerir algunes accions ja conegudes per a tots,però que fetes d’una forma metòdica i pensada, a lo millor, poden donar uns millorsresultats.

Proposta d’accions:

� Organitzar una Jornada d’Atenció a la diversitat en un seguit d’instituts queacollissin a d’altres (de la mateixa manera que es fa en les Jornades deSecundària), però donant llibertat d’organització i funcionament al centred’acollida.

� Amb això és pot aconseguir una gran riquesa d’experiències, les quals es podenvalorar segons el lloc, tipologia i entorn dels centres que formen part de laJornada.

� Aquesta Jornada tindria una duració d’un dia lectiu i els seus objectiusprincipals podrien ser:

o el que els docents puguin explicar les seves diferents experiències d’unamanera àgil i fresca,

o que es pugui fer petits grups de treball a on hi hagi la possibilitat d’ escoltar ixerrar amb diferents professionals reconeguts actualment per la seva pràcticadocent,

o que el Departament d’Educació doni la seva opinió d’una manera clara ipropera.

o que s’arribin a una o a poques conclusions vers al tema treballat.o que hi hagi moments lúdics a on els participants de la Jornada es puguin

relacionar entre ells de manera lliure i distesa.o Que tothom se’n vagi de la Jornada amb la sensació de que no ha perdut el

temps.


60/71

� Altres mesures poden ser:

o Utilitzar l’experiència de diferents docents per anar als centres de secundàriaque ho hagin demanat prèviament al Departament, per explicar i xerrar vers eltema de l’atenció a la diversitat.

o Crear grups de treball per zones, ( sé que ja existeixen), a on les conclusionsque s’arribin siguin extensibles a tots els centres de la zona.

o Crear una relació d’ajuts externs que podem utilitzar els centres.

Aquestes són alguns dels suggeriments malgrat penso que es poden fer moltes cosesmés.


61/71

7. BIBLIOGRAFIA

Llibres

“ LES AULES TALLERS I ELS ADOLESCENTS EXCLOSOS”.Jaume Funes Artiaga.Editorial: Horsori

“ EL FRACASO ESCOLAR”Alfred TomatisEditorial Bibliària

“Jornada d’Intercanvi d’Experiències. L’acció tutorial”Departament d’Ensenyament. 2002

“DISEÑO CURRICULAR DEL CENTRO DE EDUCACIÓN COMPENSATORIA DEVICTORIA-GASTEIZ”Ayuntamiento de Victoria-GazteizGobierno Vasco. Departamento de Educación, Universidades e Investigación.

.

Materials recopilats

� Experiències educatives amb TIC per a treballar a l’escola. TIC i educació� Material per al professor . Relació de llibres i webs de l’àrea de matemàtiques

d’ESO.� Quadern d’orientació professional. Departament d’Educació� Recull de diferents propostes de crèdits de síntesis orientatius com a material

curricular del P.A.� Proposta d’organització de l’adaptació curricular grupal. IES Alfons Costafreda.

Tàrrega� Materials de consulta. Red educativa para la integración de jóvenes en situación

de reisgo.� La convivència en els centres docents d’ensenyament secundari. Departament

d’Educació.


62/71

Artícles

� Declaració 40 escola d’estiu Rosa Sensat. Curs 04/05� Resultat de l’enquesta de l’Institut d’Avaluació i Assessorament educatiu

(febrer 2005)� “Convivencia en la escuela”. El País 25 d’octubre 2004� “Mediació contra l’acosament escolar” .La Vanguardia 17 de juliol 2005� “Noves mesures reforcen la lluita contra la violència domèstica”. El Periòdico

de l’estudiant, febrer 2005� “Sosbullying atiende en 6 meses 37.000 consultas por acoso escolar”

Barcelona agència Efe.� “El camino para ser profesor de secundària y bachillerato” El País, octubre

2005� “Un de cada deu catalans d’entre 16 i 24 anys no treballa ni estudia” El

Periódico de l’estudiant. Maig 2005� “Els alumnes defensen mà dura contra els escolars conflictius”. El Periódico

de l’estudiant. Febrer 2005� “Educació per la ciutadadania, una nova assignatura”. Vilaweb 30/03/05� “Tasca de la família o tasca de l’escola?” La Malla.net 14/02/05� I Jornades de la Formació i l’ocupació. Xarxa de transició escola treball.

Granollers 27 i 28 d’abril 2005� “Monogràfic” . Joaquim Casal professor de Sociologia� Secretaria General de la Joventut.� Llistat bibliogràfic de consulta de diferents autors que ahn tractat el tema de la

convivència i la resolució de conflictes, així com la Mediació.� “ La convivència en els centres escolars” Document 2/2201. Santiago de

Compostel·la.� Diferents artícles vers a projectes singulars que s’estan realitzant actualment.

Xtec. Mediateca dels Centres de Recursos Pedagògics.� Banc d’experiències i innovacions d’atenció a la diversitat. Conferència

Nacional d’Educació. 2005� “ Arguments adolescents” .Observatori català de la joventut. Educació� “ Igualtat d’oportunitats i llibertats d’ensenyaments en el marc del servei

públic educatiu”. Associació de joves estudiants de Catalunya. Març 2005� “ Monogràfic”. Joaquin Casals. Professor de Sociología e investigador en

sociología de l’educació i la joventut de la UAB.� “ Utilitza la Mediació”. IES Narcís Xifra. Girona curs 2004/05� Informació bibliogràfica. Recull de llibres de tractament vers la diversitat dels

alumnes i l’acció tutorial a secundària.


63/71

Webs

Les pàgines webs que he utilitzat són nombroses. Escric un petit recull de les mésutilitzades.

� ACORD,SC., Servei de Mediació i gestió de conflictes. www.acords.com

� “Arreglem-ho”. Grup de treball en Mediació i transformació de conflictes.www.rosasensat.org

� Terra. Actualitat. www.terra.es

� Conferència Nacional d’Educació. www.gencat.es/cne

� Mediateca Xtec. www.xtec.es/cgi/mediateca

� Fundació Carme Vidal Xifré de Neuropsicopedagogia.

� Departament d’Educació. www.gencat.es

� Aules obertes. Depart d’Educació. www.xtec.es/sgfp/aulaoberta/index.htm

� Síndic de greuges de Catalunya. [email protected]

� Observatori català de la joventut. www.gencat.net.joventut.educació

� Centre tecnològic universitari. www.diba.es/educació

� Programes de mediació del Departament de Justícia de Catalunya:www.gencat.es/justicia/dgmpajj/progmed.htm

� Resolució de conflictes: www.noviolencia.org/conflicto.htm

� Institut d’Estadística de Catalunya: www.idescat.es/idescat/pag1cat.htm


64/71

ANNEXE 1

NORMATIVA VIGENT

He transcrit els paràgrafs que crec més importants relacionats en el tema del treball queestic desenvolupant de la Normativa vigent i la nova pel curs 2005/06.Crec que l’evolució de qualsevol projecte ha d’estar, en la mesura en que es pugui, reflectitdins d’un context de referència.Aquest és un dels molts trets que vaig aprendre vers els meus vuit anys de membre d’unequip directiu.

Núm. 1013, any XXII, juliol 2004

RESOLUCIÓ de 18 de juny de 2004,que dóna instruccions per a l’organitzaciói el funcionament dels centres docentspúblics d’educació secundària deCatalunya per al curs 2004-2005.

Per als alumnes que per causes diversespresenten mancances significatives en elseus aprenentatges, baix nivell d’autoestimai desmotivació per l’activitat escolar i,per tant requereixen estratègies metodològiquesi organitzatives prou diferenciades deles de l’aula ordinària, o per als que a causad’una disminució psíquica requereixen unametodologia essencialment manipulativa, enel segon cicle de l’ESO es poden organitzarentorns escolars en què prevalguin activitatsde tipus pràctic que mantinguin lamotivació de l’alumnat per a l’assoliment deles competències bàsiques.Aquests entorns o unitats d’adaptaciócurricular s’han de plantejar com aules obertes,en l’organització de les quals cal prioritzarels criteris següents:— Compartir les activitats de l’aula específicaamb activitats amb el grup classe ordinari.— Organitzar de manera globalitzada elsaprenentatges bàsics i fonamentals de diversesàrees amb una metodologia méspràctica i activitats més funcionals i manipuladores.— Reduir el nombre de professors (dos otres com a màxim) que intervenen en ungrup, i, per tant, un mateix professor imparteix

Projecte Adina: Atenció a la diversitatRosa Vela i Abella

65/71

de manera interdisciplinària contingutsde més d’una àrea.— Utilitzar les TIC com a eina d’aprenentatgeen totes les àrees.— Fomentar del treball cooperatiu.— Reforçar la tutoria per potenciar l’autoestimai proporcionar orientació laboral.Els objectius que cal assolir amb aquestaorganització són, fonamentalment:— Desenvolupar les competències bàsiques:comprensió i expressió oral i escrita,agilitat en el càlcul i la resolució de problemes,coneixements essencials dels àmbitssocial i científic i autonomia en el treballescolar.— Establir relacions personals positives,procurant incrementar el nivell d’autoestima,la motivació pels aprenentatges i les expectativesde futur de l’alumnat.— Sentir el centre com un espai propi i— Treball global de continguts de diferentsàrees.— Diversificació d’estratègies d’aprenentatge:explicacions, treball pràctic, recercad’informació, projectes individuals i degrup...— Diversificació de materials i suports:documents escrits, audiovisuals, informàtics...— Diversificació d’activitats d’aprenentatgeper a l’adquisició d’un mateix continguti diversificació de continguts per a un mateixobjectiu.— Incorporació de les TIC com a eina ordinàriade treball en les diferents àrees.— Combinació del treball individual peratendre necessitats individualitzades ambtreball en equip per potenciar hàbits desocialització.— Seguiment sistemàtic de l’activitat del’alumne o l’alumna i valoració personalitzadadel desenvolupament d’aquesta activitat.— Diversificació de les activitats i instrumentsd’avaluació : exercicis autocorrectius,correcció individual, correcció col·lectiva,coavaluació entre els alumnes, exposicionsindividuals i col·lectives, proves...

A tall d’exemple, i com a síntesi de lesexperiències que s’han iniciat en alguns centres,se suggereix el següent model d’organització:Activitats en espais específics (2-24 hores)

1. Formació bàsica: 12-15 hores


66/71

— Treball de continguts de les àrees dellengua catalana i castellana, matemàtiques,ciències de la naturalesa i ciències socials,i si el centre ho creu convenient, de llengua— Ús de les TIC com a eina fonamentald’aprenentatge.2. Formació pràctica: 6-8 hores— Realització d’activitats manipuladoresrelacionades amb la tecnologia, activitats detipus taller...3. Tutoria: 1 hora— Dinàmica de grup: relació, compromís,afectivitat, resolució de conflictes…— Treball de valors, competències i habilitatssocials: comunicació, capacitat assertiva,autoestima, respecte, tolerància, negociació,emotivitat...— Orientació escolar: seguiment i valoracióde l’activitat i dels progressos delsalumnes i les alumnes, orientació personal,acadèmica i professional...— Orientació laboral: recerca de feina, recursosde l’entorn, drets i deures dels treballadors,compleció de formularis...Activitats a l’aula ordinària (6-10 hores)— Participació en les sessions ordinàriesdel grup classe de les àrees d’educació física,educació artística (plàstica i música) icrèdits de tutoria i, si el centre ho creuconvenient, de llengua estrangera, així comcrèdits variables i crèdits de síntesi, en algunscasos amb el suport d’un segon professora l’aula.— Participació en activitats col·lectives:actes culturals, sortides, millores del centre...La participació en aquestes activitats s’hade presentar als alumnes com una oportunitatper millorar els seus aprenentatges iassolir les competències bàsiques, i, pertant, s’ha de requerir el compromís d’aprofitarel recurs que se’ls ofereix. Pel seucaràcter obert, els alumnes han de poderincorporar-s’hi en qualsevol moment delcurs i, també, en qualsevol moment del curss’ha de poder decidir la reincorporació d’unalumne o alumna a l’aula ordinària.El professorat que intervingui en aquestaaula o unitat ha d’ésser prioritàriament professoratdel centre, amb experiència docent,coneixements tecnològics i domini de lesTIC. D’entre aquest professorat es nomenaràel tutor o la tutora responsable.


67/71

3.5. Adaptacions i modificacions del currículum3.5.1. Adaptacions del currículumPer als alumnes que presentin dificultatsper cursar el currículum ordinari d’una o mésàrees es faran adaptacions curriculars individualitzades.L’elaboració de les adaptacions curricularsindividualitzades es fonamentarà enl’anàlisi de les necessitats de l’alumne/a pera l’assoliment dels objectius del currículumi dels processos d’avaluació dels progressosde l’alumnat. Les adaptacions curricularsindividualitzades han d’explicitar lescaracterístiques o situació de l’alumne/a, lesprioritats educatives, el pla individualitzat(proposta curricular i emplaçaments en quèes durà a terme) i els criteris per al seguimenti d’avaluació dels aprenentatges3.5.2.1. Modificacions del currículumL’Ordre de 24 de novembre de 1998, perla qual s’estableix el procediment per a l’autoritzacióde modificacions d’elements prescriptiusdel currículum de l’etapa d’educaciósecundària obligatòria (DOGC núm.2807, de 18.1.1999), estableix el concepte,les finalitats i els tipus de modificacionscurriculars, i els criteris per a l’avaluació del’alumnat amb modificacions, així com elprocediment i la documentació necessàriaper sol·licitar-les.D’acord amb el que estableix aquesta Ordre,poden autoritzar-se modificacions curricularsa alumnes que mostren avançossignificatius i continuats en els processosd’aprenentatge i aquells que mostren dificultatsque interfereixen en el seu procésd’aprenentatge a causa de discapacitatsmotrius, psíquiques o sensorials, mancanceso malalties greus, o trastorns de conductagreus que es manifesten en una inadaptaciómarcada i continuada a l’entornescolar.Les modificacions del currículum podenconsistir en la reducció o ampliació de la duradadels cicles o en la introducció de canvissignificatius en els objectius i contingutsd’una o més àrees, o en la distribució decrèdits comuns i variables establerta ambcaràcter general.El director o la directora del centre, un cophagi informat els pares o tutors legals respecteal contingut de la proposta de modificació,procedirà a sol·licitar l’autoritzaciócorresponent al director o directora dels


68/71

serveis territorials, el qual, amb l’informe dela Inspecció d’Ensenyament, la resoldrà enel termini de dos mesos a comptar de lapresentació de la sol·licitud.Les sol·licituds de modificació del currículums’acompanyaran sempre de la documentaciósegüent:a) Còpia de l’expedient acadèmic del’alumne/a.b) Proposta justificada de modificació delcurrículum elaborada per l’equip docent.c) Informe de l’EAP.d) Document en què consti l’opinió delspares o tutors legals de l’alumne/a.En determinats casos caldrà, a més, adjuntaralguns dels documents que s’indiquena l’article 8 de l’Ordre esmentada.o bé fotocòpia compulsada del Llibred’escolaritat corresponent.Poden autoritzar-se modificacions del currículum a alumnes ambdiscapacitats, trastorns,lesions o malalties greus. Així mateix,es podran efectuar modificacions curriculars,que afectin l’organització del cicle, aalumnes que per circumstàncies excepcionalstenen dificultats per seguir amb normalitatel curs acadèmic ordinariLes modificacions del currículum de l’etapade batxillerat podran consistir en la introduccióde canvis significatius en els objectiusi continguts2. Competències bàsiquesSer competent va més enllà del dominide determinats coneixements i habilitats; lescompetències impliquen la capacitat d’utilitzaraquests coneixements i habilitats, demanera transversal i interactiva, en contextosi situacions diferents, cosa que requereixla comprensió, la reflexió i el discernimenttenint en compte la dimensió social decada actuació.A l’ensenyament obligatori cal prioritzarl’assoliment, per part de tot l’alumnat, deles competències que afavoreixen l’autonomianecessària per a l’aprenentatge i per aldesenvolupament personal i social.A més de les conclusions de la ConferènciaNacional d’Educació expressades enel document Proposta de gradació i avaluacióde les competències bàsiques, continguten la publicació Debat sobre el sistemaeducatiu català. Conclusions i propostes(Departament d’Ensenyament, 2002) i posteriormentampliades en el document Relació


69/71

de competències bàsiques (que es potconsultar a la pàgina web del Departamentd’Educació, les fonts que serveixen de referènciaper a la concreció de les competènciesbàsiques són: els objectius generalsde l’etapa, els criteris bàsics (resum delsobjectius generals) que s’estableixen enl’apartat referent a l’avaluació final d’etapaen les instruccions d’organització del curs,el currículum de les àrees de l’educació secundàriaobligatòria i la concreció de competènciesde les proves de competènciesbàsiques que s’apliquen a l’alumnat de 14anys.En qualsevol cas, la comprensió i l’expressióoral i escrita, la recerca i la reelaboraciód’informació, la utilització fluida de tècniques,estratègies i instruments de càlcul iorganització i comunicació mitjançat formestambé diverses (textos, taules, gràfics, imatges,etc.). L’ús de les TIC, tant en la recercai presentació d’informació com en la comunicació,en treballs individuals o d’equip,contribueixen al desenvolupament d’aquestacompetència i a la construcció de coneixement.— La utilització fluida de tècniques, estratègiesi instruments de càlcul, a partir delconeixement de les relacions entre els nombresi les propietats de les operacions. Eltreball contextualitzat de la mesura, l’estimaciói el càlcul de magnituds dota de significatles estratègies i mètodes de càlcul(exacte/aproximat, mental/instrumental), i laseva aplicació en situacions pràctiques hade proporcionar el coneixement de la sevafuncionalitat i la decisió respecte de l’estratègiamés adient en cada cas. L’ús de leseines tecnològiques ha de servir per agilitarels càlculs i per aproximar-se a una manerade fer més creativa, ja que permeten ferconjectures, comprovar-les, refer estratègiesi arribar a generalitzacions d’una maneraràpida i senzilla.— L’aplicació d’estratègies per a la comprensiói la resolució de situacions de la vidaquotidiana, a través del raonament, la reflexiói el pensament crític. Desenvolupar activitatscom el plantejament de preguntes,la selecció d’informació, la planificació i eldesenvolupament d’estratègies d’actuaciói la valoració de resultats afavoreix que elsalumnes esdevinguin competents en l’aplicaciódel coneixement.— A més, però, cal tenir presents tant els


70/71

aspectes individuals com els aspectes socialsde l’aprenentatge. Potenciar el raonament,la reflexió, la col·laboració entre elsalumnes, el treball en equip, la reflexió

disposi dels recursos apropiats en el conjuntde l’atenció que reben.Un cop cobertes aquestes prioritats, siencara tenen disponibilitat, aquests especialistess’hauran de sumar a altres actuacionsque el centre els assigni, en el conjuntde mesures adreçades a l’atenció a ladiversitat.Els mestres de pedagogia terapèutica,participaran en la comissió d’atenció a la diversitati en l’elaboració de les adaptacionscurriculars individualitzades.Quan un centre disposi de professorat dePsicologia i Pedagogia i de mestre o mestrade Pedagogia terapèutica alhora, lacomissió d’atenció a la diversitat establiràla distribució d’actuacions que hauran de fercadascun d’ells per dur a terme les funcionsque tenen atribuïdes.Per dur a terme les seves actuacions, elsmestres de Pedagogia terapèutica han decoordinar-se amb el professorat de Psicologiai Pedagogia.1. Drets i deures dels alumnes(TINC EL PROJECTE DE DECRET DEL 17/06/05)Cada centre ha de disposar d’un reglamentde règim interior. Mentre no es publiquiel nou Decret sobre drets i deures delsalumnes els centres docents de nivell no universitaride Catalunya han d’ajustar el reglamentde règim interior al que disposa el Decret266/1997, de 17 d’octubre, sobre dretsi deures dels alumnes dels centres de nivellno universitari de Catalunya (DOGC núm.2503, de 24.10.1997), modificat pel Decret221/2000, de 26 de juny (DOGC núm. 3175,de 5.7.2000), llevat que l’òrgan resolutoriserà la direcció del centre.Els centres poden resoldre, mitjançantprocessos de mediació, els conflictes generatsper conductes dels alumnes o de lesalumnes contràries a les normes de convivència.L’aplicació de mesures correctores perconductes contràries a les normes de convivènciadel centre hauran de seguir el procedimentestablert en els decrets esmentats.No podran imposar-se sancions per conductesgreument perjudicials per a la convivènciadel centre sense la instrucció prèvia


71/71

d’un expedient de la forma indicada enels decrets esmentats, en el benentès quela resolució final de l’expedient correspon ala direcció del centre.

NORMATIVA CURS 05/06

2.3 Promoure la igualtat d’oportunitats per tal d’evitar qualsevol tipus demarginacióCal crear en els centres docents les condicions que facin efectiva la igualtat d’oportunitatsper accedir a una educació de qualitat i evitar qualsevol tipus de marginació i exclusió.Per assolir aquest objectiu el centre docent ha de:• Garantir la integració escolar i social de tot l’alumnat, amb especial atenció a l’alumnatamb més rics d’exclusió social, vetllant per obtenir-ne el màxim rendiment escolar,mitjançant les eines disponibles i mostrant expectatives positives respecte a lespossibilitats d’aquest alumnat.

• Adoptar mesures preventives respecte a l’absentisme escolar i fer-ne unseguiment acurat.• Detectar les necessitats específiques de l’alumnat (físiques, afectivorelacionals,psicològiques, cognitives i socials) i preveure’n la tutoritzacióefectiva i vetllar pels aspectes afectius, emocionals i relacionals, fent unaèmfasi especial en l’alumnat amb risc d’exclusió social.• Garantir la no discriminació per raons econòmiques, facilitant la informació il’accés de les famílies als diferents tipus d'ajuts i beques que tenen a l'abast i assegurantque tot l’alumnat disposi del material escolar necessari i tingui accés a les activitatscomplementàries i extraescolars programades pel centre.• Fomentar la integració social dels alumnes i les famílies col·laborant en un treball enxarxa amb el teixit associatiu i corporatiu de la localitat peraconseguir la continuïtat educativa i potenciar el desenvolupament, siescau, d’un Pla educatiu d’entorn.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT - XTECProjecte ADINA: Atenció a la diversitat Rosa Vela i Abella 6/71...

Documents

Transcript of ATENCIÓ A LA DIVERSITAT - XTECProjecte ADINA: Atenció a la diversitat Rosa Vela i Abella 6/71...