Assaig de càntic en el Assaig de càntic en el templetemple

María CarrerasSergio Fernández

1 BAT A

VIDA I OBRAVIDA I OBRA

Salvador Espriu va néixer a l'any 1913 a Santa Coloma de Farners i va morir a Barcelona al 1985. La seva obra més important fou La pell de brau i després de la publicació d'aquest llibre de poesies va ser considerat l'escriptor nacional de Catalunya.

La seva obra esta marcada per:La pèrdua de la seva mare i un germà quan era molt

petit.La seva passió per la història antiga i els llibres de tipus

historic i religiós.El seu amor pel municipi costaner d'Arenys de Mar

(Sinera).La repressió franquista de la postguerra a Catalunya:

L'exili interior.La publicació clandestina dels seus llibres en català

(prosa, poesia i teatre).

Tota l'obra de Salvador Espriu gira al voltant de temes com la mort i la injustícia marcada per la repressió franquista. Generalment utilitza un llenguatge ric i sobri alhora.

Salvador Espriu de petit a Arenys de Mar.

Literatura de la postguerraLiteratura de la postguerra

El trionf del franquisme va suposar un greu obstacle per a la literatura catalana.

Els escritors d’aquesta època van començar a escriure més poesia, ja

que era més fàcil depublicar, perquè era un

génere menys controlat perla censura franquista.

• Prohibició de l’ensenyament.

• La llengua catalana quedà limitada a l’ús privat.

ACTITUDS DAVANT LA REPRESSIÓ

•Incorporar-se al nou règim canviant les seves ideologies i renunciant a la pròpia llengua.

•Exiliar-se: primer a França i després a Amèrica.

•Exili interior clandestí: escritors que volien demostrar que el franquisme no havia aconseguit ensorrar la cultura catalana.

• Se suprimiren els centres i les Institucions culturals, també els

mitjans de comunicació catalans: revistes,diaris, Ràdio, editorials…

Objectius dels escriptors que es van Objectius dels escriptors que es van quedar a Catalunyaquedar a Catalunya..

Salvar la llengua.

Recuperar el prestigi social i cultural que la cultura havia perdut amb la victòria franquista.

Salvar les institucions de cultura més rellevants.

Refer el sistema de relacions humanes destruït per la guerra.

Lluitar contra els qui havien claudicat, ni que fos en termes lingüístics.

Assaig de càntic en el templeAssaig de càntic en el temple

Oh!, què cansat estic de la meva covarda,vella, tan salvatge terra,i com m'agradaria d'allunyar-me'n,nord enllà,

on diuen que la gent és neta,i noble, culta, rica, lliure,desvetllada i feliç.

Aleshores a la congregació, els germans dirien desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,

així l'home que abandona el seu indret",mentre jo ja ben lluny, em riuria,de la llei de l'antiga saviesad'aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni,i em quedaré aquí fins a la mort,car sóc també molt covard i salvatge,i estimo a més amb un

desesperat doloraquesta meva pobra,bruta, trista, dissortada pàtria.

SALVADOR ESPRIU, El caminant i el mur (1954)

http://www.youtube.com/watch?v=1MDWlu1mtVc

ESTRUCTURA EXTERNA I TEMAESTRUCTURA EXTERNA I TEMA

ESTRUCTURA EXTERNA: En aquest poema, com és habitual en l'obra de Salvador Espriu, predomina el vers lliure (no hi ha ni mètrica ni rima definides). Consta de tres estròfes de set, sis i set versos respectivament. Es combinen versos d'art menor i art major encara que hi predominen els d'art major.

TEMA DE L'OBRA: El tema de la obra és l'exili interior, que entenem com l'exili de la gent que es va quedar al país i va viure durant molt de temps la repressió franquista.

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLEASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh!, què cansat estic de la meva covarda,vella, tan salvatge terra,i com m'agradaria d'allunyar-me'n,nord enllà,

on diuen que la gent és neta,i noble, culta, rica, lliure,desvetllada i feliç.

Aleshores, a la congregació, els germans dirien

Desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,així l'home que abandona el seu indret",mentre jo ja ben lluny, em riuria,de la llei de l'antiga saviesad'aquest meu àrid poble,

Però no he de seguir mai el meu somni,i em quedaré aquí fins a la mort,car sóc també molt covard i salvatge,i estimo a més amb un desesperat doloraquesta meva pobra,bruta, trista, dissortada pàtria.

SALVADOR ESPRIU, El caminant i el mur (1954)

FIGURES RETÒRIQUES

Exclamació

Enumeració (gradació adjectival)

Aforisme de Proverbis

Referències bíbliques (metàfores)

ESTRUCTURA INTERNAESTRUCTURA INTERNA

Podem dividir aquest poema en dues parts: 1a part (v. 1-13):- Fins al vers setè, l'autor ens mostra, en primera persona, el seu dessig per sortir del país. Vol marxar nord enllà (cap als països de la resta d'Europa on va guanyar la democràcia). Critica a la gent de la seva pàtria i el·logia a la resta dels europeus. - Fins al vers tretzè apareix el desacord dels catalans si ell decidís exiliar-se, pero diu que si això passés s'en riuria.

2a part (v. 14-20): aquesta part part es contraposa a la primera, el jo poètic confessa que es quedarà perquè s'estima la seva terra i perquè és tan “covard i salvatge” com ella.

CONCLUSIÓ:CONCLUSIÓ:En aquest poema

podem veure clarament la contradicció interna del subjecte líric davant la situació del seu país, que està sotmès a l'esclavitud que suposa una dictadura com la que va viure Espanya durant més de 30 anys.

http://www.youtube.com/watch?v=60Rlq-QZaiA&feature=related