Al nostr

e e

nto

rn

Quan el carrer et converteix en “ningú” Viure al carrer és sinònim de devastació personal, de procés de deteriorament inte-gral que pot afectar totes les dimensions de la persona i segrestar la seva dignitat humana. L’exclusió social extrema, quan va associada al desarrelament i l’aïllament social, ens pot convertir en un “ningú” en un “no-lloc”.... i no n’estem “vacunats”.

Sovint pensem que es tracta de persones que venen de famílies desestructurades..., però ens equivoquem. La majoria de persones sen-se llar han tingut família, formació, feina... i un itinerari vital molt semblant al nostre però que, per diferents raons, s’ha trencat, i han perdut tots i cadascun dels pilars que ens fan sentir “algú” que pertany a un “lloc”.

La seva situació sovint està fortament con-dicionada per la ruptura de lligams i vincles amb la xarxa afectiva, familiar, laboral i so-cial, l’aïllament social, la desvinculació de les xarxes d’atenció a les persones existents, la cronicitat de les situacions, la lentitud i fra-gilitat dels avenços i les contínues recaigudes.

L’acumulació de fracassos, la manca d’expectatives de millora, el progressiu dete-riorament personal i la pèrdua de motivació vital acompanyen moltes de les persones amb més temps al carrer.

35 anys acompanyant persones sense llar i famílies del barri Des de 1979, la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül va iniciar diferents serveis adreçats a persones en situació sense llar a Barcelona que, el 1986, esdevin-drien l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac.

Ubicada a la Barceloneta, l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac és un projecte inte-gral d’atenció a persones en situació d’exclusió social extrema (sense llar, amb drogodependèn-cies, excarcerades, internes en centres peniten-ciaris...) i, també, a persones o famílies en situa-ció de precarietat social del barri.

Anualment, més de 2.000 persones són ateses per algun dels diferents serveis de l’Obra Social gràcies a un equip de més de 120 persones, entre col.laboradors volunta-ris, professionals i filles de la caritat.

Els reptes en un context de crisiEn el context econòmic dels darrers anys, on els mercats han engolit les polítiques socials, volem destacar tres dificultats que han impac-tat negativament en la situació de les persones que atenem:

36 • 48

L’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac

La majoria de persones sense llar han tingut família, formació, feina... i un itinerari vital molt semblant al nostre però que, per diferents raons, s’ha trencat, i han perdut tots i cadascun dels pilars que ens fan sentir “algú” que pertany a un “lloc”

Acompanyant els “ningú” que viuen als “no-lloc”: persones sense llar

n En primer lloc, la quasi total desaparició dels sempre fràgils ponts vers la inserció la-boral de les persones ateses que han fet un procés positiu. Amb la crisi apareix un mur que sembla impossible de franquejar, per tal d’accedir al treball, i sembla consagrar-se la “no-sortida”, allò que García Roca ano-menava intent de tancament de l’horitzó o la geopolítica de la impotència.

n En segon lloc, l’agreujament de la situació de les persones sense permís de residèn-cia, que són progressivament apartades de les xarxes d’atenció que, en situació de col.lapse, prioritzen les persones nacionals o comuni-tàries.

n Finalment, constatem la creixent deman-da d’ajuda per part de persones i famílies que han esgotat els seus recursos i xarxes de suport , i que mai abans s’havien adreçat a la xarxa de serveis socials.

Una aposta per l’esperança i la dignitat de cada persona Des de l’Obra Social Santa Lluïsa de Mari-llac apostem per l’esperança compromesa amb la dignitat humana. Creiem en la força de la proximitat, els vincles i la reciprocitat de mirades. La clau no volem que estigui tant en l’acció com en la relació, l’acompanyament i la presència (el ser-hi).

En l’acompanyament a les persones sense llar, el pes mai hauria de raure en fer, sinó en fer junts o en fer amb per tal de posar en contacte la “societat” amb el món real, amb els seus propis marges, i cedir el protagonisme als invisibles i absents, massa sovint exclosos dins una societat generadora de nàufrags.

Eduard Sala PaixauDirector de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac

Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül

48 • 37

Què fem? L’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac en dades (2012)

• Servei d’acollida i orientació (treballadores socials): 570 persones ateses

• Servei d’Acollida de Baixa Exigència (SABE): 1.358 persones/ any. - Esmorzars: 9.161 (amb una mitjana de 37 persones/dia). - Servei de dutxa (296 dutxes) i canvi de roba (333 canvis).• Acompanyament a persones internes en 7 centres penitenciaris:

437 persones/any (núm. d’entrevistes: 3.751). • Servei de lliurament d’aliments: 769 persones (498 adults i 271 nens)

de 305 famílies. 2.664 lots d’aliments.• Centre de dia (servei concertat amb l’Ajuntament de Barcelona):

122 persones.• Centre d’Estada Limitada per a homes convalescents sense llar

(servei concertat amb l’Ajuntament de Barcelona): 123 persones.• Habitatges d’inclusió social: 68 persones en 14 habitatges compartits.

17.308 estades.

Per a saber-ne més:

http://osmarillac.org/On som? c/ Sant Carles, 33 08028 Barcelona Telf: 93 221 08 80Vols col·laborar econòmicament? Nº compte: 2013-0432-78-0200246048