Cursa de la Donai Cau de Guilles 2013

Psicología esportiva

BTT Guilleríes

Triatló Vic ETB

Ariadna Sunyer, ciclista invident

Mia Carol, ultrafondista

Consells fi sioterapèutics

Submarinisme

Acamclàssic 2013

i molt més...

Sumariedició Juny

2013

Foto portada:

BTT Guilleríes pàgina 3

Psicologia esportivapàgina 5

Acamclàssic 2013pàgina 6

Campionat Ripollèsde Curses de Muntanya

pàgina 8Triatló CN Vic-ETB

pàgina 9Submarinisme

pàgina 10Erik Merino, triatleta

pàgina 11Ariadna Sunyer, ciclista invident

pàgina 12 Cursa de la Dona i Cau de Guilles

pàgina 13Mia Carol, ultrafondista

pàgina 14Consells fisioterapèutics

pàgina 15

Revista dissenyada per PROMOCARDS

Difusió gratuïta a tota la comarca d’Osona.

Tel. Departament de Publicitat: 696 57 52 64

e-mail: arnau@promocards.catfacebook.com/esports.minoritaris

QUI HO HAVIA DE DIR... JA FA UN ANY

QUE ESTEM AMB TOTS VOSALTRES!!

2 Salutació

...GRÀCIES A TOTS!!!

Vam començar una mica acollonits, tot s’ha de dir, ja que no sabíem si una revista gratuïta amb informació espor-tiva, sobre esports minoritaris i d’àmbit comarcal arribaria a fer-se un lloc a la nostra comarca... i resulta que la cosa ens ha anat prou bé.

No n’hi ha per tirar coets, i s’ha de picar molta pedra perquè una cosa així rutlli, però la veritat és que després d’un any la valoració que en fem és més que positiva, i gran part de l’èxit que pugui tenir la nostra revista recau en la gent que ens ha animat, que ens ha aconsellat, que ens ha corregit i que ha col·laborat amb nosaltres, de la ma-nera que sigui.

Per això criem que és en aquest moment quan hem de mirar enrere per seguir mirant andavant i aprofitar l’efemèride per agraïr-vos-ho.

No ens voldríem descuidar a ningú i per això, d’entrada, us ho agraïm a tots, als lectors, als col·laboradors, als anun-ciants, als entrevistats... sou l’essència de la revista i sense vosaltres no tin-dría sentit fer-la. Però si ens permeteu la gosadía volem agraïr especialment a una sèrie de persones que de ma-nera més directe els considerem claus per tot el que ens han aportat: en Marc de Diedre, l’Iñaki i l’Albert de Tona Bikes, pels bons consells i per passar de ser clients a amics. La Dolors Arxé, la Dolors Puigsech, l’Oriol Espona, en Jordi Alsina, l’Eduard Arumí, la Sandra Castells, la Mei Mompin, en Jordi Tu-bau i l’Aleix Fàbregas, en Josep Jufré,

en Jaume Torndelacreu, en Jose Men-chón, en David Lafon, en Jordi Checa i en Pep Sánchez, en Gerard Mora-les, en Jaume Riera i l’Angel Paya, en Manel Alcubierre, la Cristina Pina, en Jordi Tona, en Jordi Valbuena, la Fina Capdevila, en Marsi i l’Angi, en Ferran Muñoz, l’Anna Capdevila, l’Eduard Mercader, en Marc Codina, en Jordi Torruella, en Gerard Farrés, l’Ariadna Sunyer, en Mia Carol, en Marc Trasse-rra i en Genís Ferrandez, la Montse del gimnàs, la Marta Parramón, en Joan Carles, la doctora Melloni, en Jordi Rie-ra i l’Albert, en Victor, en Sergi i l’Anna, en Manel Gutiérrez, en Pep, la Núria Vallduriola, en Ricard Aulet, en David Darné, en Jacint Camps, en Xavi, en Joan Casas i en Pep de la Mora, la Neus Tordera, en Quico Vidal, en Xavi Viudez,... i tots els que ens deixem!! A tots ells, gràcies per creure en aquest projecte i en especial per obrir-nos les portes. I molt, molt especialment a la Marta per tot el suport extra, la com-prensió i el bon cor. (T’estimi...)

Si tot va bé seguirem endavant, man-tenint el ritme constant i si necessitem algú que ens estiri segur que a la llista n’hi trobarem uns quants que ens aju-daràn a arribar a la meta.

Entre tots estem fent una cosa maca, útil i segurament millorable però el més important és que l’estem fent entre tots...

Salut!!

Guilleríes BTT 2013 3

Nou èxit de participació a la Guilleríes BTT, amb prop de 250 inscripcions.

La novèna edició de la Guilleríes BTT es va cel·lebrar el passat 9 de juny, amb un nou èxit de participació.

Hi va haver 249 inscrits majoritària-ment osonencs, però també s’hi van afegir ciclistes de l’àrea de Barcelona i comarques gironines.

El Club Ciclista Calma, organitzador de la marxa, valora molt positivament aquesta edició i reconeixen que es-tàven preocupats pel temps que faría, però al final va respectar als corredors i es va poder gaudir d’un dia assolellat.

Les pluges dels díes anteriors fèien pensar que algún dels trams estaria molt enfangat, però no va ser així, i en general el recorregut estava en molt bon estat, i ho demostra el fet que a l’arribada molta gent va anar a felicitar a Toni Pérez, el responsable d’escollir

el recorregut, que acostuma a ser per llocs on no s’acostuma a passar nor-malment.

No es va haver de lamentar cap inci-dent destacable i l’organització ja està començant a definir la propera edició, la desèna, i per cel·lebrar l’efemèride intentaràn afegir-hi algunes sorpreses destacables.

Una de les peculiaritats d’aquesta cursa és que cada any es canvía total-ment el recorregut, sempre que sigui possible, es clar. Si la vuitèna edició va transcórrer per la banda de Vilano-va de Sau, aquest any s’ha tirat més cap a Viladrau, i l’any que vé haurem de veure quina ruta prepara en Toni.

Al final de la prova es va sortejar un maillot, gentilesa de Tona Bikes, que va recaure a en Xavier Closa.

Tots els participants van rebre, també, una samarreta tècnica conmemorativa i un bidó d’aigua.

Ja falta menys per la desèna Guille-ríes BTT.

4 Ciclisme

Psicología esportiva 5

Introducció a la psicología esportiva de la mà d’Anna Viñolas. Seguint amb la tanda de col·laboracions d’alguns especialistes en salut i esport en general, aquest mes hem volgut introduïr-nos en la psicología esportiva i el coaching. L’Anna Viñolas, llicenciada en psicologia i coaching esportiva ens ha preparat aquest interessant article.

L’ENTRENAMENT MENTAL: EL REPTE PENDENT. La psicologia esportiva és una especialitat centrada en la preparació i millora dels as-pectes vinculats amb la part mental, emo-cional i social de l’esport. Estar motivat al llarg de la temporada, confiar de manera in-condicional en les pròpies possibilitats i en les de l’equip, controlar el nivell d’activació abans i durant la competició o ser capaç d’estar centrat en els aspectes fonamentals durant la competició/partit; són els prin-cipals aspectes treballats. Altres, com la gestió emocional de la competició (superar moments de pressió o manejar les emocio-ns positives i negatives viscudes), el lide-ratge, el treball en equip, la transmissió de valors o les habilitats de comunicació, cada cop són més demandades.

La ment és un dels factors que intervé en cada un dels nostres entrenaments i en les competicions. Tot i així, si bé tots els espor-tistes dediquen una gran part del seu temps a la preparació física i en alguns casos també centren esforços en la millora de la vessant tècnica o en la preparació de la es-tratègia/tàctica; l’entrenament dels aspec-tes psicològics propis de l’esport segueix essent el repte pendent per a esportistes amateurs i professionals.

«Vull competir igual que entreno» Des de que em dedico a la psicologia i al coaching esportiu «vull competir igual que entreno», crec que és la frase que he sentit més vegades. I, doncs, perquè a vegades el nostre rendiment no és el mateix en una carrera o competició, que el que estàvem tenint en els entrenaments?

Moltes vegades les respostes les troba-rem en la manera d’enfocar la competició. Així, en la majoria d’ocasions, les exigèn-cies físiques o tècniques de la competició, són exactament les mateixes que en els entrenaments o, si més no, s’està com-pletament preparat per afrontar-les, però inexplicablement no s’aconsegueixen les resultats esperats.

És en aquest punt on la fortalesa mental dels esportistes sol ser la clau per explicar les diferències entre una “simple” entrena-ment i una situació de “pressió” (compe-tició). Tots tenim exemples de companys que en la competició “creixen”, obtenint uns grans resultats, fins i tot, per sobre de les expectatives prèvies; i, d’altres en canvi, no obtenen els resultats esperables o no gestionen adequadament aquestes situacions.

Si bé és cert que he escoltat moltes ve-gades aquesta frase, en la majoria dels ca-sos, incloent algunes pautes o exercicis en l’entrenament habitual, que ens serveixin per entrenar també la part mental, és su-ficient per afrontar les competicions amb l’estat d’ànim i de tensió més adequat per gaudir la competició i seguir superant-se dia a dia. Alguns recursos per entrenar la part mental: 1. Competir també en els entrenaments. És interessant incloure certs exercicis o entrenaments en els que estiguem realit-zant una “competició”, és a dir, que ens es-tiguem posant a proba. Quan més similars siguin a les situacions de competició real,

més fàcil serà fer la transferència.

2. Centrar-nos en objectius de rendi-ment, enlloc d’objectius de resultat. Quan sento parlar molts dels meus companys d’entrenament, aquests solen parlar de: “quedar en X posició”; “fer X temps”; “guan-yar el partit”... Què tenen en comú tots aquests objectius? Doncs, per una banda, que no depenen al 100% de nosaltres; i, per l’altra, que no se centren en el que jo he de fer per aconseguir-ho. Així, els esportistes que són capaços de centrar-se en el què depèn d’ells, redueixen enormement la sen-sació de pressió de les competicions i són capaços de donar el màxim d’ells mateixos en cada partit/competició.

3. Aprendre de cada competició/ca-rrera. En cada competició vivim infinitat d’experiències, encertem en moltes deci-sions i no actuem de la millor manera en d’altres moments. Cada un d’aquests as-pectes ens pot enriquir i fer millorar com a esportistes. Així, dedicar un temps a valo-rar perquè ha sortit bé o no ha sortit com esperàvem una carrera/competició, ens pot donar les claus per a seguir millorant.

Per als que us agrada superar-vos dia a dia, sigueu esportistes professionals o no, no oblideu que l’entrenament mental us pot oferir vies interessants per seguir creixent.

Anna Viñolas i Ramisa Psicòloga i Coach Esportiva

Curs de Lideratge, Comunicació i Cohe-sió en l’Esport - 17 de Juny (VIC) Més informació:psicoachingesportiu@gmail.com

6 Escalada

El cartell de l’edició d’enguany de l’Acamclàssic.

Tot a punt per una nova edició de l’Acamclàssic. La quarta edició de l’Acamclàssic ja està en marxa. Aquesta trobada anual d’escalada clàssica que organitza el Club Excurssionista del Voltreganès es cel·lebrarà els díes 13 i 14 de juliol.

L’Acamclàssic és una sortida amb acampada al Puig del Far, on hi haurà sectors d’iniciació per la gent que vol aprendre , per la que vol millorar o sen-zillament per passar una bona estona ja que també hi ha zones amb més difi-cultat per gent avançada.

Segons ens explica en Ricard Aulet, un dels organitzadors, “ens trobarem al club a les 16h del dissabte dia 13. Quan arribem a lloc muntarem les ten-des, entregarem un obsequi per partici-pant i anirem a conèixer els sectors.A la zona d’acampada parlarem de les diverses tècniques, material i experièn-cies amb diversos col.laboradors .

El dimenge ens llevarem a les 8h i després d’esmorzar anirem al sector d’escalada i començarem l’activitat. Al migdia es farà la “cronocompeti” de diferents categories amb premis pels

guanyadors amb les categories novell i avançat.

L’organització recomana portar: Ar-nés, bambes velles, casc i guants pri-ms. Aquest és el material mínim, però si algú no ho aconsegueix tot i avisa a l’organització abans del 9 de juliol el podràn ajudar a aconseguir-ne de lloguer. Per l’acampada es necessita:

tenda o funda de vivac, menjar fred o fet ja que no es podrà encendre foc i aigua pels dos díes.

No cal tenir nivell d’escalada, només ganes d’aprèndre’n i passar-ho bé.

Més info a: 625 08 32 44 o ricard.pyd@gmail.com

4 Ciclisme

8 Campionat Ripollès de Curses de Muntanya

La primera edició del Campionat Ripollès de Curses de Muntanya acaba amb victòria de Roger Viñas i Teresa Forn. La valoració que, des de l’organització, s’ha fet de la primera edició del Cam-pionat Ripollès de Curses de Mun-tanya ha sigut molt positiva i ja s’està pensant en l’any vinent. Han estat set proves diferents al llarg de l’hivern i la primavera i la participació en totes elles ha superat les expectatives, a més del nivell dels competidors que ha ratllat l’excel·lència.

L’ultima cursa del campionat, la de les 4 Ermites de Ripoll se la va endur el torellonenc Gabriel Crosas per davant d’Aleix Fàbregas i Roger Viñas. La tercera posició del ripollès li permetía assegurar la victòria en la general per només dos punts d’avantatge sobre el

seu company Fàbregas.

En categoria femenina la victòria va ser per Dolors Morcillo seguida d’Anna Capdevila i Teresa Aguiló.

D’aquesta manera les classificacións generals han quedat de la següent ma-nera:Categoria masculina:1- Roger Viñas (Esportiu Ripoll)2- Aleix Fàbregas (Esportiu Ripoll)3- Marc Carós (Diedre)Categoria femenina:1- Teresa Forn (Diedre)2- Anna Capdevila (Esportiu Ripoll)3- Teresa Aguiló (Diedre)

Roger Viñas, el corredor del Gym Sport Life, vencedor de la primera edició del Campionat.

La santjoanina Anna Capdevila, segona a la general en categoria femenina, juntament amb Aleix Fabregas que també va serr segón.

Després del desenllaç de la cursa de les 4 Ermites, es va cel·lebrar un dinar de germanor al pati del Salesians de Ripoll i l’entrega de premis.

Les curses que han comformat aques-ta primera edició, i de la qual n’hem po-gut fer el seguiment des de la nostra revista, han estat: · Marató Hivernal de Campdevànol· Km Vertical d’Ogassa· Batega al Bac de Planoles· Vall de Ribes Extrem Series· Cursa de Sant Amand a Ripoll· Setdellonga a Vilallonga de Ter· Cursa de les 4 Ermites de Ripoll

De cara a la propera edició l’organització es reserva algunes sorpreses a nivell de recorreguts, i qui sap si s’hi acabarà afegint alguna cursa nova.

Des de l’Associació Esportiva Sant Grau volen agraïr publicament a tots els participants, assitents i col·laboradors per haver fet possible la cel·lebració, sense incidències, d’aquest campio-nat.

REVISTA DISSENYADA IEDITADA PER:PROMOCARDS

Telèfon publicitat:696 57 52 64

arnau@promocards.cat

Club Natació Vic-ETB 9

La secció de triatló del Vic-ETB es consolida entre els grans clubs del país. Ja fa tretze anys que va néixer el projecte de crear una secció de triatló pròpia dins del Club Natació Vic-ETB, i la feina feta en aquest temps ha donat el resultat esperat. Pep de la Mora, un dels seus responsa-bles i entrenador ens explica com ha sigut aquest procés.

D’on va sorgir la idea de crear la secció de triatló?Va ser l’any 2000, coincidint amb la inau-guració de les noves instal·lacions, que se’m va proposar des del club de crear un equip dedicat a aquesta disciplina. Junta-ment amb l’Isidre Bancells vam començar a reunir persones que els hi podría interes-sar i es va fer una primera prova que no va cuatllar. Vam replantejar-nos-ho des del club i vam centrar-nos a crear un grup que pogués donar sortida als propis nedadors del club ja que a partir d’una certa edat la natació de competició s’acaba. A partir d’aqui vam assentar les bases d’un pro-jecte esportiu centrat en formar persones, allargar la vida esportiva i de no collar tant als nanos. No vull dir amb això que des del club s’apretés en excés als nedadors, sinó que la mateixa pràctica de la natació de competició ho requereix. Aquest siste-ma de treball va sacrificar èxits esportius en benefici d’adquirir uns bons hàbits es-portius i ens va costar vuit o nou anys co-mençar a recollir els bons resultats.

Quants triatletes formen part de la sec-ció?Actualment tenim uns cent-trenta triatletes repartits en les diferents categoríes cadet, junior, sub-23, absolut i veterans.

En quines competicions participeu?Comencem amb les duatlons de muntan-ya a la tardor, després fem les duatlons de carretera que és el que ens permet fer la posta a punt per la temporada de triatlons que comença al maig. El club participa a les lligues de duatló i triatló, que estem a primera i als campionats d’Espanya. L’any passat vam ser cinquens en la suma de to-tes les lligues i aquest any estem lluitant per arribar al podi de l’absoluta. Estem molt orgullosos dels resultats tenint en compte que competim contra clubs que practiquen la política de fitxar i nosaltres això no ho fem.

Us han vingut a fitxar algun triatleta?Si. Tenim bona relació amb els clubs i si hi ha algún club que vol fitxar un triatleta nos-tre no hi posem cap pega perquè significa una bona oportunitat per ell mateix.

Quines proves organitzeu vosaltres?Organitzem la Duatló de Muntanya de Ta-vèrnoles, la Duatló de Vic, la mitja mara-tó de Vic conjuntament amb el CA Vic, la travessa del Pantà de Sau i aquest any estrenem la triatló de Vic que serà aquest

proper 16 de juny.

Quines avantatges ténen els membres de la secció?D’entrada mirem que no hi hagi diferències entre els membres i per això oferim el ma-teix per a tothom, que és el pagament de totes les inscripcions a les proves, indepen-dentment del nivell que tinguin. Per sort i de moment el club es pot permetre oferir-ho, i d’aquesta manera aconseguim que la gent acabi de donar el pas.

Com entreneu?Mirem d’organitzar grups i d’adaptar-nos als horaris de la gent. Fem entrenaments a l’aigua al mati i al vespre, però no tohom pot combinar-s’ho i aleshores preparem unes rutines pels qui no poden accedir a aquest horaris i entrenen pel seu compte. Amb els entrenaments de running fem el mateix i mirem de crear uns circuits perquè tothom pugui córrer independentment del seu nivell, i les sortides amb bici ja és més complicat però mirem de compaginar-ho i organitzar-ho bé.

Teniu alguna perla a la cantera?Per dir-ne algun diré en Joan Ruvireta, que està a un nivell altíssim i la Núria Peix que estàn seleccionats amb la catalana. Però en general el nivell del club és molt i molt bò.

Quins objectius us marqueu?Mantenir l’estructura i seguir amb els bons resultats. Superar la classificació a la lliga de l’any passat sería un èxit, i a això anem.

Quatre membres dels Trijoves: Adrià Fuente, Nil Masnou, Roger Sellés i Arnau Serrades-anferm. Subcampions d’Espanya de duatló

2013 a Pontevedra.

Foto de grup d’un dels equips de la secció de triatló del Vic-ETB.

10 Submarinisme

Submarinisme personalitzat a l’escolaMilana-sub. Aquest mes fem una nova introducció al submarinisme, aprofitant que per fí ha arribat el bon temps. Pere Masardo, instructor nacional 3 estrelles i el res-ponsable de l’escola Milana-sub de Vic, ens explica quins serveis ofereixen per a tots els qui es vulguin submergir a les profunditats.

Explica’ns quina és la teva expe-riència en el món sub-aquàtic?Doncs jo vaig començar de bén petit anant a la platja amb les ulleres i el tub, com qualsevol nen. Per coses del destí em va arribar a les mans l’oportunitat de fer un bateig en una piscina i quan vaig ser sota l’aigua jo sol, veient-ho tot blau vaig “flipar” i va ser aleshores quan vaig decidir fer bateig al mar. A partir d’aqui m’hi vaig anar aficionant i m’ho vaig començar a agafar més com una “carrera” que com una afició. Vaig anar fent els cursos corresponents per anar pujant de nivell i a l’any 1996 em vaig treure el títol d’instructor. Ara tinc el títol nacional 3 estrelles que em per-met instruïr i certificar a instructors, a través de la federació.

Quan vas decidir crear la teva es-cola?La meva feina a la federació no em

amb el mar. Estava més temps fent teòriques que res més i vaig decidir deixar-ho per començar el meu pro-pi projecte, dedicar-me a ensenyar a gent que vol començar, pujar d enivell o perfeccionar-se.

Què ofereixes a l’escola?Hem mirat de crear una escola diferent de totes les escoles tradicionals que hi puguin haver a les poblacions cos-taneres. Oferim un servei que va des de batejos per a principiants a cursos de perfeccionament i d’especialitats (sota gel, coves, nocturnes, busseig infantil,...). Fins aqui res de diferent, però mirem d’oferir un tracte més per-sonalitzat, amb grups reduïts i sortint una mica dels circuïts tradicionals. Tenim barca pròpia i les sortides són de quatre persones com a màxim. El que volem potenciar és que el sub-marinista pugui tenir l’opció d’anar a fer immersions fora de les zones més freqüentades per centres turístics. Ara estem preparant novetats desta-cables com ara oferir batejos en pis-cines particulars, alguns hotels rurals, cel·lebracions, festes privades,... i també oferim l’oportunitat a particulars que tinguin vaixell propi d’organitzar sortides o batejos amb el seu propi grup d’amics.

Quins altres serveis ofereixes?Puc oferir el servei de guia personal. Això vol dir que si algú vol sortir a fer una immersió amb un diving center determinat però s’estima més que l’acompanyi jo perquè hi té més con-fiança o pel que sigui ho podem mirar. De la mateixa manera si algú té previst de fer un viatge, on sigui, per exem-ple al Mar Roig, i no vol córrer el risc d’haver de buscar un instructor que

potser no s’entendràn amb l’idioma, també ho podem muntar des d’aqui i aleshores hi anem plegats

Que creus que et diferencía de les esco-les convencionals?És el que dèiem, no? Amb nosaltres mar-xarem d’aqui plegats, baixarem la barca, sortirem al mar, baixarem a llocs diferents i quan acabem anirem a fer una cerveseta. Jo estaré pendent de cadascún dels alum-nes, que a vegades en plena temporada i segons on et poses, et pots trobar en un barco amb trenta persones i un grup de 10 alumnes per instructor. Penso que el que oferim és, sobretot, un tracte personalitzat basat en la confiança i la seguretat que intento transmetre, i al final més que una relació intructor/client acabem creant una amistat.

Quina és la teva àrea de treball al litoral català?Bàsicament la Costa Brava. De l’Estartit a Les Medes, Cap de Creus, Begur, Tossa, Sant Feliu,...

En Pere busejant en companyia d’una manta, a Bali (Indonèsia)

En Pere Masardo, a punt d’entrar en un llac de muntanya. L’immersió de muntanya també

és una especialitat oferta per l’escola.

Immersió a un cenote a Mèxic

Triatló 11

El triatleta de Muntanyola Erik Merino es proclama campió de Catalunya sub-23. El passat 27 de maig el triatleta Erik Merino es va proclamar campió de Catalunya sub-23. Aquest èxit arriba en un gran moment en la ca-rrera del muntanyolenc ja que sembla que està cridat a ser un dels grans d’aquesta disciplina. A la seva pàgina web hi té penjada la crònica de la cursa, que ens ha permès de publicar-la a la nostra revista. Diu així:

Diumenge a les 5.30 del mati em desperto sense despertador (com de costum) per esmorzar i així tenir temps de digerir-ho tot, agafo les bosses i cap al cotxe que a Banyoles hi falta gent! Poc més d’una hora de viatge travessant la gèlida plana de Vic i la zona de la Garrotxa on la tempe-ratura estava al voltant dels dos graus, però per sort a Banyoles s’estava una mica millor.

Ja són les 8.10 i em poso el neoprè perquè avui volia escalfar bé. Uns quants estiraments amb gomes i desprès 10 minuts nedant per l’estany. Llavors tots ens col·loquem a dins de l’aigua for-mant un grupet amb els triatletes del CN Reus Ploms a on com ja és costum en Jordi Fontboté ens explica un dels seus acudits per relaxar-nos.

8.40 del matí i sens avis sento la senyal de sor-tida, l’instint fa que em posi a nedar de seguida però al cap d’un parell de braçades miro al meu voltant a veure si seré l’únic que està nedant... Però veig que els de davant estan nedant a tope mentre els de darrere estan aturats i sento com xiulen, jo decideixo apretar i nedar perquè prou distància em trauràn com per estar aquí aturat. Nedo amb bon ritme tot i que els braços em pesen (com odio aquesta sensació) però estic col·locat en un bon grup en què a estones em poso a peus d’algun triatleta. Anem passant les boies i comencem la segona volta, jo segueixo nedant al mateix ritme amb la sensació de què estic donant el màxim, però al fi nal surto de l’aigua en una desastrosa 47à posició.

Transició ràpida per la catifa i sense perdre ni un segon m’acabo de treure el neoprè mentre em col·loco el casc. Pedalo fort amb la bici tota l’estona i de mica en mica atrapo triatletes. El cir-cuït me’l conec amb els ulls tancats i sé on s’ha d’apretar i on no, però avui no hi ha temps per descansos! Vaig alt de pulsacions i no m’entra menjar res, em preocupo una mica perquè tinc por que després m’afecti però per sort tot va anar bé. Cap al quilòmetre 30 passo en Marti Laza-ro que fi ns aleshores era el líder en la categoria Sub 23 i això m’anima una mica més perquè sé

que puc guanyar. Més endavant atrapo al meu company d’equip Xavi Baeza i em diu que l’Eduard està aquí davant. Em trobo bé i amb força a les cames, bec una mica, menjo la meitat d’una barreta (perquè l’altre mentre mastegava en no poder empassar-la em va caure...). Última baixada i arribo a Banyoles per iniciar la segona volta, faig un “lap” al comptaquilòmetres de la bici i veig que marca un temps de 56 mi-nuts, bona senyal. En aquest tram del recorre-gut és on hi ha més públic i intento localitzar a la Clàudia però no la veig, sento algú que crida el meu nom i poc més. Sort que el Xavi m’havia dit que l’Eduard estava a prop perquè em va costar més de 12 quilometres atrapar-lo! Li pregunto si sap a quan estan els líders i em diu que a 10 minuts... Atrapar-los no els atraparé però reta-llar distància si que ho faré. Al cap d’un parell de quilòmetres l’Edu es queda enrere i mica en mica vaig obrint forat. Al fi nal de la carretera veig a un corredor de vermell que resulta ser l’Arnau Bellapart i continuo apretant per intentar agafar-lo.

El passo sense dir-li res i jo segueixo el meu rit-me intentant que es despengi però no hi ha ma-nera, no queda gairebé pujada i llavors vindrà un tram amb llargues rectes fi ns a l’arribada. Li comento que si vol fer relleus “encoberts” i em fa que no amb el cap. Fem els últims quilòmetres rodant ràpid i en paral·lel i quan nomes ens fal-ten 2 quilometres veiem a un triatleta que resul-ta ser en Xavi Boneta, que en l’ultima baixada el vam passar un per cada banda.

Arribo a la transició en 5à posició havent re-muntat 41 posicions i amb el 3er millor parcial de bici.

Faig una ràpida transició, em col·loco els mi-tjons, agafo les ulleres, un gel, el rellotge i surto com una bala amb la idea de mantenir aquesta posició perquè imagino que els de davant deuen estar a més de 3 o 4 minuts. Però res d’això per-què en Pitu Casanoves em diu que tinc un ve-terà a 1.30 davant meu i sense canviar el meu ritme decideixo anar a per ell. Els primers dos quilometres son ràpids (al voltant de 3.25) i cap al tercer m’atrapa l’Arna que porta un ritme molt bo i decideixo fi car-me darrere seu. Les dues voltes següents em mantinc darrere seu tota l’estona, estudiant-lo i esperant el moment oportú per pas-sar.

Completem la primera volta de 6,6km i en la se-gona encara apretem una miqueta més el ritme, veig que es pren un gel però jo decideixo guardar mel per la tercera volta. Passen els quilometres i em trobo bé, estic còmode darrere seu i co-mencem la tercera i ultima volta. La meva idea era apretar i quan faltéssin només 2 quilometres passar-lo però l’Arna va apretar cap al quilòmetre 16 i m’obra un forat de 40 segons. Al veure que no el puc seguir decideixo mantenir el meu ritme que prou bò és i no tot són males noticies perquè atrapo al veterà que m’havien donat referencies seves al principi de la cursa. Però poc després de pasar-lo miro enrere i veig com em pasa en Xavi Boneta, l’intento seguir durant 500 m però el seu ritme és massa alt.

Els últims 3 quilometres son un camp de ba-talla, entre la gent que vaig doblant que va mig morta, que tinc les llagues del peu que em fan bastant de mal i que les diferencies entre l’Arna, el Xavi i el veterà estem tots en 1minut i mig de diferència.

Apreto fort l’últim quilòmetre i veig que al fi nal em quedaré en la sisena posició però content amb el resultat perquè he guanyat en la meva categoria!

Agraïr a tothom que va animar-me durant la cur-sa i després per les xarxes socials. En especial a la gent de Tona Bikes per confi ar en mi i do-nar-me suport, al meu nutricionista Toni Solà per venir-me a veure, al meu entrenador Jordi Checa per planifi car els entrenos, a la gent de Sanhia Fisioterapia pels massatges, a Sural per la mag-nifi ca roba, a la gent d’Argon 18 per una bici que sembla inhumana i en especial a la Clàudia i la meva família que sense ella això no seria possi-ble! Moltes gràcies a tots i ens veiem a la propera competició que serà el 15 de juny a Aritzaleku (Navarra)!

12 Ciclisme

Ariadna Sunyer, una ciclista invident que no para de superar reptes. Diuen que les persones invidents des-envolupen més els altres sentits i després d’entrevistar a l’Ariadna Sunyer en donem fè. Ella diu que ha desenvolupat millor l’oïda, però en realitat el que ha augmentat és el sentit de l’humor perquè és una noia molt i molt divertida. L’Ari practica la BTT amb un tàndem i no li fa por res.

Quins esports has practicat abans de la BTT?Vaig començar fent esquí, amb l’ONCE. Primer estava a categoría B2 on el guia t’indica els girs amb paraules, i després vaig passar a B1 on el guia està tota l’estona parlant per saber on és.

I amb bici quan vas començar?De petita ja hi anava al camping. Abans tenia una mica de visió i distingia les for-mes, però era una mica “cabra boja” i ana-va sempre plena de blaus i cops (rialles). A mida que vaig anar perdent visió vam de-cidir de comprar un tàndem i em va agra-dar molt. A partir d’aqui vaig començar a buscar gent per poder sortir a pedalar. Ara fa un parell d’anys que surto amb la Nuria Carbó que es va oferir per fer-me de pilot

i l’Iñaki, de Tona Bikes també s’apunta de vegades.

T’has plantejat fer curses?Ja ho he provat, però l’ONCE només orga-nitza campionats per tàndems de carretera dins de velòdroms, i a mi el que m’agrada és la BTT i sentir el vent a la cara. Malau-radament no totes les marxes btt estàn pensades per poder-hi anar amb tàndem.

En quines has participat?Vaig fer la Duatló Accesible de l’any passat, la Cabrerès BTT, la BTT Cases Noves, la Vic-Platja d’Aro, la BTT de Manlleu, Sam-pedor,...

I en quines tens previst participar?Ara estem una mica parats, però potser faré la nocturna de Tona, tot i que a mi tant me fa que sigui de dia o de nit (rialles) A mi m’agradaría fer-ne quan més millor, però la majoría de marxes no són ciclables per anar amb tàndem i això ens frena.

Quina és la resposta de la gent quan et veuen en una marxa?Hi ha de tot, gent que m’anima, gent que

es sorprèn, gent que et respecta i gent que no. A vegades ens trobem enmig d’una trialera que no podem pujar i creem un tap, aleshores algú es queixa i quan ens ade-lanta i veu el mallot rotulat amb “ciclista invident” queden una mica fotuts. Però en general sempre sóm bén rebudes.

Voldríes provar alguna altra disciplina?De moment no. M’encanta la btt i ara vull disfrutar-la al màxim.

Quan vas conèixer la Núria vas tenir por de no entendre’us?Al principi si, perquè ens vam conèixer a través del facebook i no sabía si funciona-ria, però amb el temps he vist que és una gran persona, que no ha tingut mai un no per resposta i ha estat predisposada a tot. He estat molt de sort amb ella i ara som com germanes. També he d’agraïr tot el suport de l’Iñaki de Tona Bikes perquè m’ha ajudat moltíssim a fer realitat el meu somni.

Quins objectius et proposes a la vida?Seguir treballant, seguir participant en mar-xes amb la Núria i si trobéssim un sponsor que ens ajudés millor que millor... (rialles)

Doncs que tinguis molta sort i enda-vant!!

L’Ariadna i la Núria participant a la Duatló Accesible de l’any passat.

El tànem de l’Ari i la Núria amb l’equipació de Tona Bikes.

Curses 13

Neix una nova cursa: la Cursa de la Dona Ciutat de Vic, i el Cau de Guilles ja escalfa per la segona edició.

Instantània de l’edició de l’any passat de la cursa del Cau de Guilles.

A tot arreu es creen noves curses i activitats esportives aprofitant el bon temps i la gran afició que hi ha a les nostres terres per practicar esport. A la nostra comarca en tenim un munt, i se n’està preparant una de peculiar de la mà d’en Marc de Diedre i en David del gimnàs del Tennis Vic. Es tracta de la Cursa de la Dona Ciutat de Vic, una cursa urbana de cinc quilòmetres de llargada, no és de caràcter compe-titiu i que transcorrerà pels carrers de Vic el proper 7 de juliol. Aquesta cursa és exclusiva per fèmines, i no fa falta estar federades.

El preu de les inscripcions és de 12 euros d’aportació que aniràn destinats integrament a Osona Contra el Càncer, per lluitar contra el càncer de mama, i es poden fer a la web www.diedre.cat

i/o presencialment a la botiga i al gim-nàs del Tennis Vic. Hi haurà obsequis per a totes les participants.

D’altra banda, l’AE Diedre ja està ulti-mant la 2a. Cursa de Muntanya de Cau de Guilles d’entre 20 i 25 km amb un cert desnivell aproximat, que es durà a terme el 21 de juliol dins del parc na-tural de les Guilleries-Savassona amb sortida i arribada al Pavelló d’Esports de Sant Julià de Vilatorta.

El recorregut curt d’entre 9 i 13 km, és obert a tothom i reservat especialment als menors de 18 anys, que tindràn ca-tegoria pròpia.

El recorregut de la 2a. Cursa de Cau de Guilles passarà per La Teuleria, Coll de Palomeres, Sot de l’Infern, Les

Casasses, l’Espluga Vella, Cova de les Monges, Baga de Can Puig, Can Mor-gades, Castell Bernat, Cingles de Vila-nova, Salt de la Minyona, Collsameda, Sant Llorenç, Gorg de Llitons, Can Ba-rretina, Bac d’en Camps i St. Julià.

El punt més alt serà el Salt de la Min-yona amb 858m i el punt més baix la població de Sant Julià de Vilatorta amb 600m.

El temps màxim que l’organització destinarà per fer el recorregut serà de 5 hores.

El mateix dia de la cursa, l’Organització informarà a tots els participants dels di-ferents punts i talls horaris de la cursa.

Pel que fa al recorregut curt, segui-rà els primers quilòmetres de la cursa de Cau de Guilles fins al Torrent de l’Espluga on es pujarà de dret fins al Castell de Sant Llorenç per empalmar un altre cop amb el recorregut llarg fins a l’arribada.

El punt més alt del recorregut curt, és el Castell de Sant Llorenç amb 820m i el punt més baix, la població de Sant Julià amb 600m.

La cursa està limitada a 300 corre-dors.

Les inscripcions ja estàn obertes a la pàgina web de diedre, www.diedre.cat

14 Mia Carol

Mia Carol Bruguera: retallant les puntes a l’ultrafons. La majoría de gent el coneix per la seva vessant professional, ja que forma part d’una coneguda nissaga dedicada des de fa molts anys a la perruqueria i l’estilisme, o bé per la seva peculiar barbeta, incon-fundible en la distància. Ara, en Mia Carol Bruguera, també destaca en una altra seva passió, les curses de muntanya i ultrafons.

Ens ha fet un forat en la seva atapeïda agenda per permetre’ns conèixer més a fons la seva relació amb l’esport.

D’on et vé l’afició a córrer, Mia?Va ser una mica per casualitat que vaig anar a fer raquetes a Núria amb una colla de pares de nens de l’edat d’un dels meus fills. D’això en fa sis anys. Jo no feia res de res, i a partir d’aqui vaig començar a fer alpinisme de la “vella escola” amb un company. M’hi vaig aficionar tant que vaig haver de posar-me en forma per poder fer més i més cims i això va portar a conèixer el món de les curses. El meu company a l’equip Diedre, en David Ferrandez, em va anar incitant i vaig donar el pas.

Quines curses, on hagis participat, po-dríem destacar?Doncs no ho sé, n’he fet unes quantes. Vaig començar amb la cursa de bombers de Vic, he fet la Marató del Congost, la Cavalls del Vent en tres ocasions, la de

Rialp, l’Ultra de les Muntanyes de la Costa Daurada ... però ara m’estic especialitzant en llarga distància perquè l’edat i la meva forma física ja no em permet fer estrabades ràpides i de cop. Prefereixo fer curses més llargues on puc anar menys forçat i gaudir-ne més. Des de les 24 hores de Can Dragó o la Volta a Menorca que he descobert un altre món.

Has d’estar molt preparat psicològica-ment per fer aquest tipus de curses, oi?Això és com la vida mateixa. Durant aquestes curses tan llargues et trobes en situacions complèxes que les has de sol-ventar i això és el que més m’atrau de la llarga distància.

L’any passat vas guanyar la Volta a Me-norca. Què va passar aquest any?La Volta a Menorca és una cursa preciosa però bastant trenca-cames, no pel desnive-ll, sinó pel tipus de terreny. Et pots trobar fent asfalt durant mitja hora, camí pedregós durant vint minuts i després deu minuts de sorra de platja. Això et destirota bastant i a part hi ha la distància que són 185 quilò-metres.Aquest any vaig voler superar la marca de l’any passat, però les condicions metereo-lògiques no van tenir res a veure amb la primera edició. Anava primer, destacat, i em vaig trobar enmig d’un temporal que

En Mia, amb els genolls ensangrentats, a la Camins dels Cavalls, la volta a Menorca.

em va causar un greu risc d’hipotèrmia. En un avituallament em van entrar unes tremo-lors molt bèsties i no em vaig veure en cor d’acabar. Això va passar a dotze quilòme-tres de l’arribada.

Com ho fas per entrenar i compaginar la teva vida laboral, familiar i esportiva?No ho sé ni jo! (rialles) Per sort m’ho puc muntar amb la feina i entrenar sis díes a la setmana, i procuro estar amb la família sempre que puc. Els entrenaments me’ls prepara en Pere Comet (EspaiSalut) i pro-curo seguir-los tant com puc. Un cop a l’any ens mirem les curses que m’interessen, éll m’en elimina alguna (rialles) i m’aconsella participar en alguna cursa de mitja distàn-cia com a entrenament. Els meus patis d’entrenament acostumen a ser, quan puc, el Puigsacalm i el Matagalls.

Quins són els teus objectius propers?Tinc l’espina clavada de les 24 hores de Can Dragó, que no vaig poder acabar, i pot-ser m’animo a fer el Montblanc, si el genoll m’ho permet. A part d’això faré la Queralbs-Núria ara al juliol. El que no tinc clar és si l’any vinent tornarem a Menorca.

Les platges de Menorca, tan meravelloses, es converteixen en un infern pels corredors. A la foto, en Mia en solitari.

Consells dels professionals en salut 15

Consells de salut per a la bona pràctica esportiva.Una dolència que segurament heu patit mots dels lectors d’aquesta revista és el síndrome de la cintilla o genoll del corredor. La fisioterapeuta Neus Tordera, de Vic, ens n’explica la causa i els possibles tracta-ments per a la seva prevenció.

SÍNDROME DE LA CINTILLA O “ GENOLL DEL CORREDOR”

M’agradaria dirigir-me sobretot a corre-dors, ciclistes i triatletes que alguna vegada hagin patit o aquells que han tingut alguna vegada un dolor a la cara antera lateral o la-teral del genoll que ha tardat a desaparèixer sense saber la causa. És un dolor de forma punxant i sol aparèixer en baixades. Amb el temps els símptomes apareixen al pujar escales, o fins i tot al estar asseguts amb les cames doblades.

El síndrome de la banda-cintilla iliotibial o al que anomenem “ genoll del corredor” és

una lesió per sobre ús dels teixits tous de la part distal de la cuixa, a la part exter-nadel genoll. La banda iliotibial s’origina a la cresta ilíaca ( pelvis ) i s’encerta a la regió lateral de la tíbia proximal, al tubercle de Gerdy. Actua com a estabilitzador del genoll en marxa.

Perquè provoca dolor i inflamació? El fregament mantingut de la banda so-bre l’epicòndil lateral femoral amb la flexió i extensió repetida del genoll durant la ca-rrera, provoca aquesta inflamació, sobretot sobre superfícies dures (asfalt) o en super-fícies massa toves (sorra, fang). També al fer canvis bruscs d’entrenament o al córrer llargues distàncies sobre un terreny molt irregular, com en les curses de muntanya.

En el cas dels ciclistes també apareix degut a un pedalada continua, i en el cas d’aquests esportistes les causes més fre-qüents són:

- Posició sobre la bicicleta: Un seient mas-sa alt o massa endarrere o amb excessiva rotació interna.- Rotació externa de la tíbia > 20º

Què puc fer com a tractament?· Cal que disminuïu el ritme i/o parar depe-nent del cas.· L’aplicació de la crioteràpia (gel) durant 15 minuts entre 3-5 cops/dia ajuda a disminuir la inflamació.· Fer tractament de fisioteràpia, afavorint l’alliberació de tots els teixits que afecten a la zona d’inserció. És interessant seguir per control ecogràfic, per valorar si a més a més apareix una inflamació de la bursa del genoll ( bursitis) o un hematoma; el ge-noll es pot està inflamat i alhora trobar-se calent. · Caldrà fer uns bons estiraments de tota la la musculatura associada, i fer una poten-ciació del gluti mig i tensor de la fàscia lata.

Per últim m’agradaria recordar que des-prés d’una lesió cal fer una bona readap-tació per tornar a la competició de manera progressiva i pautada, per tant és important acudir a l’especialista per evitar les recaigu-des a la lesió.

Neus TorderaFisioterapeuta

En aquesta imatge es pot apreciar la zona afectada per la lesió del síndrome de la cin-

tilla.

Neus Tordera, a la seva consulta de Vic, en plena sessió de reconeixement.