Dificultats i conflictes relacionats amb l’afectivitat infantil

1

’infant passa per diferents etapes

durant el desenvolupament de la seva

dimensió afectiva. Durant aquest procés

evolutiu, sovint ha d’adaptar-se a una sèrie

de canvis que poden provocar-li situacions

de crisi i conflicte intern. Aquests conflictes

emocionals són un fet habitual en un

moment tan egocèntric com són els

primers anys de vida i, la superació o no

d’aquests, incidirà directament sobre la

formació de la seva personalitat.

La família i l’escola han d’ajudar l’infant a

superar les dificultats i a créixer emocional-

ment, ja que, a vegades, els infants es

veuen desbordats per un món d’emocions

que no saben com gestionar. Com diu Mari

Carmen Díez, “pareix que es veuen envaïts

per una espècie d'excés d’emoció i el que

ens demanen als majors és un poc d’ajuda

per a mirar (companyia, suport, paraules)”

(Díez, M.C., Emocions, 2002:66).

Per què es produeixen aquests

conflictes emocionals?

Els conflictes emocionals poden aparèixer

per una gran diversitat de circumstàncies.

El tret comú que les caracteritza és que

l’infant les pot percebre com a nocives o de

perill. Les causes més freqüents poden ser:

Sentiment de pèrdua d’afectivitat o

d’atenció. Ex: naixement d’un germà,

segona parella del pare o de la mare,

etc.

Fotografia: ygeia.es

Nou rol dins el nucli familiar. Ex:

adopció, nou membre que exigeix

noves responsabilitats (avis grans,

germans petits, etc.).

Pèrdua important. Ex: mort d’un

familiar proper, renúncia a un objecte

desitjat, etc.

Canvis d’organització familiar i/o

escolar. Ex: separació, canvi de

vivenda, hospitalització, canvi d’escola,

de cicle, de mestre/a, etc.

Les reaccions provocades per noves

situacions són mecanismes universals, ja

que les emocions són respostes

inconscients que la natura ens ha

proporcionat per garantir la supervivència

biològica. Així i tot, cada infant viurà de

diferent manera les dificultats i reaccionarà

davant aquestes depenent del seu entorn i

del seu bagatge emocional. Els conflictes

emocionals poden desencadenar diferents

comportaments:

Sandra Campano Martín i Rebeca Newman Pons

Dificultats i conflictes relacionats amb l’afectivitat infantil

2

Regressió de la conducta. El procés

de maduració de les persones no és lineal,

ja que l’adquisició d’una etapa no implica la

superació total de l’anterior. L’infant, a

vegades, recupera conductes d’etapes

evolutives ja superades, com per exemple

tornar a emprar el xumet o el bolquer.

Aquesta regressió actua com a mecanisme

de defensa per enfrontar-se a una situació

que l’infant no és capaç de resoldre.

Davant aquest comportament, l’adult ha

d’intentar proporcionar plaers alternatius,

adequats al desenvolupament de l’infant,

per evitar que aquest retrocedeixi en

recerca de sensacions primàries ja supe-

rades.

Gelosia. Pot ser provocada per la

sensació de pèrdua d’afectivitat i d’atenció

que rebia fins al moment. La causa més

freqüent és el naixement d’un nou

germà/germana, encara que, a vegades, la

gelosia no apareix els primers mesos, sinó

quan el bebè creix . També, la gelosia pot

ser del germà/germana petit cap al gran.

Altres causes poden ser una nova parella

de la mare o el pare o la infermetat d’algun

membre de la família que necessiti

atencions especials.

Fotografia: enuresis.es

Els sentiments de gelosia afecten de

manera important l’autoestima de l’infant.

La conducta es pot manifestar de diferents

maneres: desobediència, retraïment,

canvis dels hàbits alimentaris o del son,

agressivitat, conductes negatives cap al

nadó: despertar-lo, llevar-li coses, etc.

També es poden tenir comportaments de

gelosia encoberta. En aquests casos, el

comportament de l’infant és, aparentment,

de col·laboració i estima, però, a soles,

l’infant manifesta conductes negatives cap

al nadó.

És convenient deixar que l’infant expressi

els seus sentiments sense que siguin

reprimits o ridiculitzats. L’adult ha de

trobar un temps exclusiu per dedicar a

l’infant, ha d’evitar fer comparacions i ha

d’ajudar-lo a posar paraules a les seves

emocions. També, és important preparar el

camí per a l’arribada del nou membre

juntament amb l’escola. L’infant ha de ser

protagonista del nucli familiar i ha de

participar de les noves responsabilitats.

Rabietes. Solen ser comportaments

colèrics (plorar, cridar, estirar-se al terra,

donar cosses, etc.) mitjançant els quals els

infants manifesten la seva frustració

davant la incapacitat que senten per no

poder fer o aconseguir allò que desitgen.

Es considera un comportament normal del

desenvolupament de l’infant durant els

primers anys, ja que en aquestes etapes

tant egocèntriques no tenen desenvolu-

pada la capacitat d’espera i volen tenir o

aconseguir allò que desitgen instantà-

niament.

L’origen sol ser un conflicte entre els

desitjos d’autonomia de l’infant i les

limitacions dels pares. Altres desencade-

nants poden ser la falta de son, la gana o la

incomoditat d’alguna situació no habitual.

Dificultats i conflictes relacionats amb l’afectivitat infantil

3

A vegades, el llenguatge no està del tot

desenvolupat i les rabietes són una manera

d’expressar les seves necessitats i

sentiments. L’adult ha de preveure la

situació per tal d’evitar-la, intentant no

reforçar els comportaments disruptius i

oferint alternatives davant la negativa.

Els infants perceben amb facilitat la

vulnerabilitat dels pares davant aquestes

situacions, ja que moltes vegades els adults

cedeixen a les seves demandes per

diferents motius, per exemple, la por a se

jutjats, l’autolesió o la impaciència. Davant

aquesta situació s’ha de mantenir la calma

per oferir un model correcte, intentar

desplaçar-nos a un espai més tranquil i

esperar que acabi la rabieta per donar-li

seguretat i per intentar raonar sobre el que

ha passat.

Apagament emocional. L’entorn pot

encendre o apagar la motivació i curiositat

de l’infant. Un entorn estressant pot

perjudicar l’estat emocional de l’infant fent

perdre o disminuint l’energia necessària

per a l’aprenentatge.

L’apagament emocional és la resposta

patològica que pot emetre el propi cos

davant aquestes situacions. Alguns proble-

mes de conducta relacionats poden ser: la

irritació, l’atenció dispersa, la falta

d’interès per aprendre, etc. La pràctica

regular d’exercici físic pot ajudar a l’infant

de manera global, ja que, a més d’ajudar a

disminuir l’estrès, crea reserves cognitives

per al futur i els seus beneficis tenen

efectes acumulatius.

Altres situacions que poden crear conflictes

emocionals als infant poden ser la

deshabituació als objectes propis, la

pèrdua de persones importants o casos

d’hospitalització. L’adaptació a aquests

canvis també pot provocar comportaments

difícils de gestionar.

Deshabituació als objectes

propis. Són aquells que l’infant sent que

formen part d’ell, com poden ser el xumet,

un objecte per dormir, el bolquer, etc.

Segons la dependència, la pèrdua serà més

o menys dificultosa. Els primers dies es

manifesten emocions d’inquietud, dificul-

tat per dormir, per deixar de plorar, etc.

L’adult ha d’intentar evitar els motius

fantàstics per deixar l’objecte i ha ser

conseqüent amb la decisió. Cal tenir en

compte que no ens hem de precipitar en

les nostres decisions i rectificar si l’infant

no se sent preparat per donar el pas. La

deshabituació s’ha de treballar de manera

coordinada entre l’escola i la família per

donar coherència a les accions dels adults i

no confondre l’infant.

Pèrdua de persones importants. Per als pares és difícil comunicar la mort

d’un ésser estimat. S’ha de trobar el

moment més adequat i no esperar gaire

temps. Depèn de l’edat de l’infant, però

abans dels 3 anys és molt difícil entendre el

concepte de mort perquè encara no pot

entendre el significat de “per a sempre”.

S’han d’evitar les explicacions fantàstiques

encara que podem deixar oberta una porta

d’esperança, depenent de la religió.

És important que l’infant es pugui

acomiadar de la persona, encara que sigui

simbòlicament. Els educadors han d’estar

formats i preparats per contestar els

dubtes dels infants i per recolzar els

moments de dol. Els contes o el teatre

poden ser un bon recurs per parlar del

tema a les escoles.

Dificultats i conflictes relacionats amb l’afectivitat infantil

4

Hospitalització. Les malalties fan més

difícil regular les emocions. En aquestes

situacions, és molt important la intel·li-

gència emocional, tant per part del malalt

con de les persones que l’acompanyen. La

persona malalta es pot veure afectada per

estats emocionals que li costa superar.

Això, també afecta als familiars que han de

donar-li recolzament i, a vegades, són els

familiars els que necessiten l’ajuda emo-

cional.

Els jocs terapèutics per disminuir l’estrès,

per distreure i somriure (pallassos, màgia,

música,...) són una bona opció per ajudar

els infants. Als Estats Units, els Child Life

Specialist són uns professionals especia-

listes en jocs terapèutics per aquests casos.

Tenen una formació específica per treballar

el món de les emocions amb infants

hospitalitzats (la por al dolor, a l’entorn

estrany i al que és desconegut, etc.).

er acabar, recordem que per poder

ajudar als infants a desenvolupar la

dimensió afectiva, l’adult juga un paper

fonamental. És necessari que l’adult

reconegui les reaccions i els compor-

taments mencionats com un procés natural

del creixement de l’infant, que pugui

respondre sense culpabilitzar-lo i que pugui

oferir-li estratègies per ajudar-lo a superar

els conflictes emocionals.

Ensenyar habilitats als infants per prendre

decisions i per tenir autodomini els

prepararà per enfrontar-se a decisions

vitals cada vegada més complexes i difícils

quan siguin adults. És important ensenyar

als infants a tenir força interior per

enfrontar-se als reptes de la vida quoti-

diana, a resistir obstacles i a recuperar-se i,

inclús, a sortir-ne reforçats quan la vida els

posi a prova.

Quines habilitats adquireix l’infant per

fer front a les dificultats o conflictes

emocionals?

Mitjançant les pròpies vivències i

l’experiència, cada infant anirà desen-

volupant la seva intel·ligència emocional,

adquirint les habilitats necessàries per

adaptar-se a les noves situacions.

Les competències o habilitats emocionals a

desenvolupar comprenen tant l’àrea intra-

personal com la interpersonal:

Consciència emocional. Conèixer les prò-

pies emocions i les dels altres i ser capaç de

posar-les noms, així com comprendre les

causes i conseqüències.

Autoregulació emocional. Controlar les

pròpies emocions i respondre de manera

apropiada.

Autonomia emocional. Trobar l’equilibri

entre la dependència i la desvinculació

mitjançant el desenvolupament de l’auto-

estima i l’adquisició de responsabilitats.

Habilitats socioemocionals. Actitud

d’escolta cap als altres i desenvolupar

l’empatia per tal de crear vincles sans i

perdurables.

Competència per a la vida i el benestar.

Aprendre a crear emocions positives per

construir el benestar personal i social.

Bibliografia

Prat, N. I del Rio, M. (2010): Desarrollo socioafectivo.

ALTAMAR

Hospital Sant Joan de Déu ¿Cómo educar las

emociones? La inteligencia emocional en la infancia

y la adolescencia. Cuadernos Faros núm. 6.

Abeyà, E. i altres (2009): Emocions. Temes d’infància.

ROSA SENSAT