Art2 11- 7 renaixement - pintura
Transcript of Art2 11- 7 renaixement - pintura
-
11.7 RENAIXEMENT
PINTURALA PINTURA: DE LA NORMA A
LANTINORMA
-
11.7 LA PINTURA: DE LA NORMA A LANTINORMA
Les arrels cal buscar-les a Giotto.
El veritable renovador s Masaccio, soposa a la tradici gtica i est en lnea amb les investigacions de Brunelleschi i Alberti.
La Trinitat de Masaccio recull les lleis de la perspectiva matemtica. Anticipa la concepci de lespai i les solucionsarquitectniques de Brunelleschi.
-
Resumeix els principals trets
de la nova pintura a la
capella Brancacci.
Els pintors miren de
representar el cos hum i les
cares de manera realista.
Inters per la natura i el
paisatge, sense detallisme
flamenc.
Inters pel volum, la perspectiva, el tractamentde les robes.
Enmarcat tot en un context clssic: harmonia, proporci, simetria.
La temtica: continua la religiosa, persintrodueixen molts temes pagans.
Estticament:importnciadel dibuix. Buscan la profunditat i enquadrament de les figures.
Tcniques: fresc, tremp i a finals s.XV, loli.
-
Jo vaig ser abans el que vosaltres sou i el que sc ara vosaltres tamb ho sereu
-
La pintura florentina
Florncia capital de la pintura: Masaccio, Fra Anglico, Filippo Lippi, Paolo Ucello i Botticelli.
Apareixen altres centres. Urbino: Piero della Francesca (llegenda de la Creu a Arezzo)
-
Les escoles del nord
Les trobem a Vencia, Pdua, Mntua i Ferrara, totes:
1. sota la influncia dels correntsnrdics de Van der Weyden i
2. per la recuperaci del llenguatge de les runes el mn rom.
-
Andrea Mantegna, Camera degli sponsi a Mntua.
A Vencia: Giovanni Bellini
A Ferrara; Cosme Tura
A Roma: il Perugino i Il Pinturicchio, antecedents de la pintura del Cinquecento de Rafel i Miquel ngel.
-
En Cinquecento
Noves tcniques: pintura a loli. Nou suport: la tela
s del clarobscur (zones ombrejadesi zones illuminades de les figures)
Es qestiona ls de la perspectiva lineal, ara es far servir Leonardo-el sfumato i la perspectiva aria.
-
La Gioconda
-
Miquel ngel: accentua el conceptede terribilit a la Capella Sixtina.
Rafael: a les Estances Vaticanes, introdueix solucions manieristes(moviment dels personatges i dramatisme). El segueix Giulio Romano a Mntua.
Disputa entre el dibuix (florentins, parmesans i romans) i el color (venecians)
-
Florncia deixa de ser la capital artstica i Roma agafa el relleu fins el sacco di Roma. Dispersi dartistes i Florncia torna a tenirpaper amb artistes manieristes: Pontormo Bronzino Rosso Fiorentino Parma amb: Correggio Il Parmigianino
-
Vencia: Escola pictrica molt peculiar.Trets
Unitat cromtica ms gran, perd el dibuix. Exaltaci de la riquesa (grans palaus, rics
vestits, joies) Valoraci del paisatge i s de larquitectura
clssica com a marc. Distorsi de les figures. Ruptura de la simetria renaixentista, punt de
fuga fora del quadre, ms dun punt de fuga
-
Fra Anglico
Convent de sant Marc de Florncia
-
Masaccio
-
Filippo Lippi
-
Paolo Ucello
-
Botticelli
-
Piero della Francesca
-
Andrea Mategna
-
Giovanni Bellini
VENCIA
-
Cosimo Tura
FERRARA
-
Antonello da Messina
-Relaci amb Piero i la pintura flamenca- Pintura a loli
-
Perugino
ROMA
-
Perugino
-
Pinturicchio
-
Luca Signorelli
-
LEONARDO DA VINCI
-
Anunciaci
-
Adoraci del Mags
-
Verge de les roques
-
ltimsopar
-
Sta Anna, la Verge i el Nen
-
Altres obres
-
Dibuixos
-
Autoretrat
-
Miquel ngelBuonarrotti
-
Sagrada Famlia
-
Capella Sixtina, sostre
-
Profeta
-
Ignudi
-
Medall, que aguanten els ignudi
-
Medall, que aguanten els ignudi
-
Petxines
-
Avantpassats de Crist
-
Capella Sixtina,Judici Final
-
Rafael Sanziode Urbino
-
Desposoris de La Verge i sant Josep
-
Madonna del Granduca
-
Autoretrat
-
Altres obres
-
MANIERISME
-
Florncia, ManierismePontormo
-
Florncia, ManierismeBronzino
-
Florncia, ManierismeRosso Fiorentino
-
Parma, Manierisme
Correggio
-
A Vencia
Giorgione
-
Tici
-
La bella
-
Juli II
-
Carles V
-
Il Tintoretto
-
Jess a casa de Sim
-
Jess a casa de Lev
-
Textos del llibreHISTRIA DE LARTde lEditorial Vicens Vives