ART PREHISTÒRIC

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

M Assumpció Granero CuevesCOVES D’HABITATGE DE CALA SA NAU. FELANITX.

Art parietal: Art mural, fet a les parets.

Altamira

Bastó de comandament

ART PREHISTÒRIC

Art mobiliari: Relatiu al moble. Es diu de l’art executat en objectes que es poden desplaçar, que no pertanyen a un conjunt immòbil (estatuetes, cofres, mobles, etc.).

ART PREHISTÒRIC PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC)

• ART MOBILIARI O MOBLE Venus esteatopígies • ART RUPESTRE Escola franco-cantàbrica Escola llevantina

NELOLÍTIC (10000-3000 aC)• CERÀMICA Vasos Campaniforme, de bandes gravades, cardial i de cordes, llisa.

• ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICA Menhir, Alineament, Cromlec, Dolmen.

EDAT DELS METALL (3000-500 aC)• BRONZE Cultura talaiòtica: Talaiots, taules, navetes. Braus de Costitx Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca).

• FERRO Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria) Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Bicha de Balazote, Guerrers de Porcuna. Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos).

ART PREHISTÒRIC

ART PALEOLÍTIC

Anar a índex…

ART PREHISTÒRIC PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC)

• ART MOBILIARI O MOBLE: OBJECTES UTILITARIS AMB CARÀCTER ESTÈTIC:

Arpons Bastons de comandament Propulsors Figures femenines: Venus esteatopígies personificiació de la fertilitat Estàtues simbòliques: Idols.

• ART RUPESTRE Escola franco-cantàbrica Escola llevantina

ART MOBILIARI

ARPONS I PUNTES DE FLETXA DE CANTÀBRIA

La fabricació d’instruments lítics (fa devora 2’5 mil·lions d’anys i el descobriment del foc (fa 500.000 anys) són els exponents centrals del procés d’humanització.

Anar a índex…

BASTÓ DE COMANDAMENT PERFORAT. EL CASTILLO.

BASE DE PROPULSOR TALLAT

BISÓ de la cova de La Madeleine

(10000-5000 aC, Musée Saint Germain-en-Laye, França)

PROPULSORS

VENUS DE WILLENDORF

(24000 aC, Naturhistorisches Museum, Viena)

Anar a índex…

VENUS DE LESPUGUE

(20000 aC, Musée de l’Homme, París)

VENUS DE LESPUGUE

(20000 aC, Musée de l’Homme, París)

VENUS DE LAUSSEL

(24000 aC, Musée Aquitaine, Bordeus)

VENUS DE SAVIGNANO

VENUS DE VESTONICE

VENUS DE BRASSENPOUY

ART PREHISTÒRIC PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC)

• ART RUPESTRE Pintura franco-cantàbrica (Paleolític superior)

Mans Signes masculins i femenins Animals (Altamira a Santander, El Castillo a Puente Viesgo de Cantàbria, Pindal a Astúries; Lascaux, i Niaux a França).

Escola llevantina Escenes amb figures humanes (Cogul a Lleida, Valltorta a Castelló, l’Aranya a Bicorp).

MÀ EN NEGATIU

(ALTAMIRA, CANTÀBRIA, 15000-12000 aC)

Anar a índex…

PLANTA DE LA COVA D’ALTAMIRA I LOCALITZACIÓ DE LA SALA GRAN DELS BISONS.

Anar a índex…

MANS EN NEGATIU

(PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)

CUSQUER, BOQUES DEL ROÏNA, FRANÇA

SIGNES FEMENÍ I MASCULÍ

VULVES FEMENINES. TITO BUSTILLO (ASTÚRIES). PALEOLÍTIC SUPERIOR

SIGNE QUADRANGULAR FEMENÍ

(PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)

BISONS ALTAMIRA (15000-12000 aC)

VISTA GENERAL DE LA SALA GRAN DELS BISONS D’ALTAMIRA (15000-12000 aC)

VISTA GENERAL DE LA SALA GRAN DELS BISONS D’ALTAMIRA (15000-12000 aC)

BISONS: APROFITAMENT

DEL RELLEU

BISÓ DEMPEUS (ALTAMIRA)

BISÓ ENCONGIT (ALTAMIRA)

(15000-12000 aC, 195 cm). Cova d’Altamira. Santillana del Mar. Cantàbria.

Pols negra de roca, vermell i ocre disolts en greix animal.

CAVALL (ALTAMIRA)

CABRA (ALTAMIRA)

ALTAMIRA

GRAN CÈRVOLA PORC SENGLAR

BISÓ BARBUT BISÓ FEMELLA

LA GRAN CÈRVOLA (ALTAMIRA)

Santillana del Mar. Cantàbria.

CAVALLS I BISONS

CAVALL COVA DE CANDAMO, ASTÚRIES CAVALL COVA DE LA PILETA, BENAOJAN, RONDA, MÀLAGA

BISONS COVA DE LA COVACIELLA, ASTÚRIES. COLOR NEGRE: CARBÓ; COLOR VERMELL: ÒXID DE FERRO.

ANIMALS

CÈRVOLA COVA DE COVALANES, ASTÚRIES CABRA HISPÀNICA COVA DE LA PILETA, BENAOJAN, RONDA

SALA DEL PEIX COVA DE LA PILETA, BENAOJAN, RONDA, MÀLAGA OSSOS, EKAI, PAÍS BASC

CÈRVOL (PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)

CAVALL (140 cm, COVA LASCAUX, 14000 aC, DORDONYA, FRANÇA). Segon cavall xinés amb una fletxa clavada en el ventre (11000 aC). Pols de roca negra i

ocre disolts en greix animal.

BOU (LASCAUX, 14000 aC, DORDONYA, FRANÇA)

ISARD DE LA COVA DE NIAUX. FRANÇA

PALEOLÍTIC SUPERIOR.

COVA DE NIAUX. FRANÇA

PALEOLÍTIC SUPERIOR.

PINTURA DE L’ESCOLA LLEVANTINA

Anar a índex…

PRINCIPALS ABRICS DE LA

PINTURA PARIETAL

LLEVANTINA

RECREACIÓ COVA DE PARPALLÓ. GÀNDIA. VALÈNCIA.

DANSA RITUAL (esquerre). COGUL, LLEIDA

ESCENA DE DANSA

(COGUL, LLEIDA, 6000 aC)

GUERRERS (CASTELLÓ)

ARQUER EN MOVIMENT

COVA DE LA SALTADORA (CASTELLÓ)

MESOLÍTIC

ESCENA DE CAÇA

Abric dels Cavalls. Barranc de La Valltorta. Tirig.

Castelló.

Cacera de cervs (3500-2000 aC). Pols de roca negra i

ocre disolts en greix animal.

ESCENA DE CAÇA

Abric dels Cavalls. Barranc de La Valltorta. Tirig.

Castelló.

DONES

ABRIC DE BICORP.

VALÈNCIA.

PINTURES ESQUEMÀTIQUES

DE LA COVA D’ALMADÉN

(CIUDAD REAL)

LLUITA ENTRE ARQUERS

(COVA REMÍGIA, CASTELLÓ. MESOLÍTIC)

PINTURES NEOLÍTIQUES DE TASSILI (SÀHARA).

A partir de Tassili el procès d’esquematització tindrà una tendència a l’abstracció.

CASES NEOLÍTIQUES DE LA VALL DEL DANUBI

ART NEOLÍTIC

Anar a índex…

ART PREHISTÒRIC NELOLÍTIC (10000-3000 aC)

• CERÀMICA Vas Campaniforme Ceràmica de bandes gravades Ceràmica cardial i de cordes Ceràmica llisa

• ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICA Menhir Alineament Cromlec Dolmen

CABANA LACUSTRE NEOLÍTICA

RECONSTRUCCIÓ DE CASES NEOLÍTIQUES

PALAFÍTIQUES

RECONSTRUCCIÓ PARCIAL I GENERAL DEL POBLAT NEOLÍTIC DE ÇATAL HÜYÜK, TURQUIA.

IDOL NEOLÍTIC FEMENI DE ÇATAL HÜYÜK, TURQUIA.

DEESA MARE DE LA FECUNDITAT. PERÍODE

NEOLÍTIC (6000 aC). ÇATAL HÜYÜK, TURQUIA.

VASOS NEOLÍTICS. ANKARA, TURQUIA.

Anar a índex…

ESCUDELLA DEL PERÍODE NEOLÍTIC.

SANT PERE DE GALLIGANS, GIRONA.

VAS CAMPANIFORME. CIENPOZUELOS, MUSEU

ARQUEOLÒGIC DE MADRID.

Anar a índex…

CERÀMICA TALAIÒTICA

CERÀMICA TALAIÒTICA

ARQUITECTURA MEGALÍTICA

NELOLÍTIC (10000-3000 aC)

Menhir Alineament Cromlec Dolmen

EDAT DELS METALL (3000-500 aC)• BRONZE: Cultura talaiòtica Talaiots Navetes Taules

Anar a índex…

Art prehistòric

MENHIR: Pedra de grans dimensions (3-6 m. d’alçada), llarga i monolítica clavada verticalment al terra. És una paraula bretona. Els menhirs poden aparèixer ordenats en alineament o en cromlec (en cercle).

DOLMEN: Megalit en forma de taula. Generalment, s’usava com a sepultura. De corredor: cova artificial formada per juxtaposició de dòlmens trilítics.

CROMLEC i ALINEAMENT: Agrupació de menhirs en dues disposicions, en línia o en cercle i es relacionen amb el culte al Sol. En línia es disposen en direcció est-oest. En cercle hi pot haver un o uns quants anells i tenen un sentit religiós. Destaca el de Stonehenge.

CULTURA MEGALÍTICA: Són les primeres construccions humanes fetes amb grans pedres, en l’àmbit europeu i en el transcurs del V al II mil·lenni aC, coincidint amb el darrer període del Neolític i l’edat dels Metalls. Destaquen Anglaterra, França i Espanya.

Anar a índex…

ÀREA DE DISTRIBUCIÓ DELS PRINCIPALS MONUMENTS MEGALÍTICS

MENHIR

MENHIR: Pedra de grans dimensions (3-6 m. d’alçada), llarga i monolítica clavada verticalment al terra. És una paraula bretona. Els menhirs poden aparèixer ordenats en alineament o en cromlec (en cercle). Anar a índex…

Art prehistòric

Menhir de Carnac Olese

Menhir El Grah

Art prehistòric

Menhir del Mas Roqué. Vilamaniscle. Empordà.

Menhir de Vallvenera. Girona

Carnac. Bretanya. Le Grand Menhir

ALINEAMENT

CROMLEC i ALINEAMENT: Els menhirs poden aparèixer ordenats en dues disposicions, en línia (alineament) o en cercle (cromlec) i es relacionen amb el culte al Sol.

En línia es disposen en direcció est-oest. Són conjunts formats per múltiples i llargues fileres de menhirs paral·leles entre si, que estan devora la tomba, i que disminueixen el seu tamany a mesura que s'allunyaven de l’enterrament.

Anar a índex…

ALINEAMENT DE CARNAC

(4500-2500 aC, França)

ALINEAMENT DE CARNAC

(4500-2500 aC) Bretanya. França.

CROMLEC

CROMLEC: Agrupacions de diversos menhirs situats formant un cercle de pedres, o bé, que delimitava el turonet o pujol que cobria el dolmen o tomba. En el cercle hi pot haver un o uns quants anells. Tenen, per tant, un sentit religiós i estan associat al culte al sol. Destaca el de Stonehenge, Anglaterra, (3000 aC).

Anar a índex…

CROMLEC DE STONEHENGE

(3000 aC, pedra arenisca). Wilthire. Anglaterra.

HENGE: Cercle

ritual; és un cromlec

dolmènic.

CROMLEC DE STONEHENGE.

CROMLEC DE STONEHENGE

(3000 aC, Anglaterra).

CROMLEC DE STONEHENGE. RECREACIÓ

(3000 aC, Anglaterra).

CROMLEC DE STONEHENGE

Art prehistòric

Cromlec d’Ametlles

Cromlec de Stonehenge

CROMLEC DE STONEHENGE

(3000 aC, Anglaterra)

DOLMEN

Art prehistòric

DOLMEN: Megàlit en forma de taula.

Tomba o monument funerari format por vàries pedres grans verticals que sostenen una o més pedres horitzontals.

Usat com a sepultura servia, generalment, de sepulcre col·lectiu.

Podia ser:• Senzill: una cambra sepulcral coberta.• Sepulcre de corredor amb un passadís o corredor d’accés.• Excavats: en la roca.• Exteriors: a l’aire lliure. Anar a índex…

ESQUEMA DE DOLMEN SENZILL:

Una cambra sepulcral coberta.

ESQUEMA DE DOLMEN O SEPULCRE DE CORREDOR Amb un passadís o corredor d’accés.

DOLMEN DE SORGINETXE.

ARRÍZALA. ARABA.

Dolmen exterior: a l’aire lliure.

Art prehistòric

Dolmen de Carrowmore. Irlanda

Dolmen de Verco

Dolmen de Tella. Monte Perdido. Osca

UNA TOMBA DEL DOLMEN DE CARROWMORE. IRLANDA.

LA ROCA DE LES FADES, BRETANYA.

DOLMEN DE PASSADÍS

Dolmen de corredor: És un passadís o cambra coberta, una cova artificial formada per juxtaposició de dòlmens trilítics.

LA ROCHE AUX FÉES: ROCA DE LES FADES, BRETANYA.

DOLMEN DE PASSADÍS

MANÉ KERIONED. CARNAC. BRETANYA.

INTERIOR DE DOLMEN DE PASSADÍS

RECONSTRUCCIÓ DOLMEN DE LOS MILLARES. ALMERIA.

Sepulcre de corredor amb un passadís o corredor d’accés. Són tombes circulars cobertes amb una falsa cúpula, que vol dir que la cúpula no és natural i que en lloc d’excavar-la, es crea, i li construeixen un corredor d’entrada. Després es dissimula posant terra al damunt, semblant una muntanya.

RECONSTRUCCIÓ DOLMEN DE LOS MILLARES. ALMERIA.

Maqueta del Sepulcre de Corredor I, en el poblat almeriense de Los Millares (2000 aC). El corredor fa 580 cm de llarg, 1’20 d’alt, mentre que la cambra

funerària té 345 cm de diàmetre i 170 cm d’altura.

ACCÉS COVA DE MENGA. ANTEQUERA. MÀLAGA.

En la roca.

COVA DE MENGA. ANTEQUERA. MÀLAGA.

PLANTA I SECCIÓ DE L’ALÇAT DE L’ALÇAT.

PASSEJADA PER LA COVA DE MENGA. ACCÉS.

DOLMEN DE MENGA. CORREDOR.

DOLMEN DE MENGA. ANTEQUERA.

MÀLAGA.

Galeria coberta.

DOLMEN DE MENGA. ANTEQUERA. MÀLAGA.

DOLMEN DE MENGA. ANTEQUERA.

MÀLAGA.

ARQUITECTURA MEGALÍTICA

NELOLÍTIC (10000-3000 aC)

Menhir Alineament Cromlec Dolmen

EDAT DELS METALL (3000-500 aC)• BRONZE: Cultura talaiòtica Talaiots Navetes Taules

ART PREHISTÒRIC EDAT DELS METALL (3000-500 aC)

• COURE

• BRONZE Cultura talaiòtica: Talaiots, navetes, taules. Braus de Costitx Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca).

• FERRO Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria) Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de Porcuna, Bicha de Balazote. Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos). Anar a índex…

TALAIOT DE TALATÍ. MENORCA.

ART EDAT BRONZE

Anar a índex…

Art prehistòric: Cultura Talaiòtica

TAULA: Monument megalític balear consistent en un menhir vertical que sosté en equilibri una gran piedra horitzontal. És una pedra vertical damunt la qual es disposa una altra horitzontal i una tercera es fa servir de contrafort ( T ). O també, són gegantesques taules de pedra formades por dos blocs rectangulars, un col·locat verticalment i l’altre situat horitzontalment sobre el primer. Es creu que serviren com altar de sacrificis humans o pilastra central de l’edifici, encara que es desconeix amb exactitud la seva funció (per exemple, Talatí de Dalt, 1000-500 aC).

NAVETA: Monument o construcció funerària megalítica de les Balears, un edifici de planta rectangular amb forma de tronc de pirámide o de quilla de nau o vaixell aplanada e invertida (cosa que li dóna el nom). Té una o més cambres sepulcrals a l’interior. La més coneguda és la naveta del Tudons, a Menorca (1000 aC).

TALAIOT: Monument megalític de les Balears, semblant a una torre de vigilància de poca altura o talaia. És una construcció de planta, generalment, circular o bé quadrada (paregudes a les torres de Sardenya com els Nuraghi de la província de Sassari). Foren torres vigia aïllades o integrades en el recinte emmurallat dels poblats i tenien finalitat defensiva, l’interior s’aprofitava com a dipòsit per a emmagatzemar i distribuir la carn. Per exemple, el Talatí de Dalt (1000 aC).

Anar a índex…

TALAIOT DE TALATÍ. MENORCA.

TALAIOT: Monument megalític de les Balears, semblant a una torre de vigilància de poca altura o talaia. És una construcció de planta, generalment, circular o bé quadrada (paregudes a les torres de Sardenya com els Nuraghi de la província de Sassari). Foren torres vigia aïllades o integrades en el recinte emmurallat dels poblats i tenien finalitat defensiva, l’interior s’aprofitava com a dipòsit per a emmagatzemar i distribuir la carn. Per exemple, el Talatí de Dalt (1000 aC).

Anar a índex…

Art prehistòric: Cultura Talaiòtica

REPRODUCCIÓ DE TALAIOT CIRCULAR AMB COLUMNA CENTRAL

TOROLLONET NOU. MENORCA.

EL TALAIOT MÉS GRAN DE LES BALEARS

TALAIOT DE TOROLLONET NOU.

MENORCA.

TALAIOT DE TOROLLONET NOU. MENORCA.

TALAIOT CIRCULAR AMB COLUMNA CENTRAL

Estructura interna.

RECINTE CIRCULAR DE TOROLLONET VELL. MENORCA.

TALAIOT DE RAFEL CÚRNIA. MENORCA.

TALAIOT QUADRAT DE CAPOCORB VELL. MALLORCA

TALAIOT CIRCULAR DE CAPOCORB VELL. MALLORCA.

COLUMNA INTERIOR DEL TALAIOT CIRCULAR DE CAPOCORB VELL. MALLORCA.

INTERIOR DEL TALAIOT CIRCULAR DE SON SERRALTA. PUIGPUNYENT.

TALAIOT CIRCULAR AMB COLUMNA DE SUPORT (3 M I 80

CM). POBLAT DE SON FORNERS.

TALAIOT QUADRAT DE SON SERRA DE MARINA. MALLORCA.

TALAIOT DE PLANTA CIRCULAR DE SA CANOVA D‘EN MORELL. BETLEM. ARTÀ.

COLUMNA CENTRAL QUE AGUANTAVA EL SOSTRE DEL TALAIOT DE SA CANOVA D‘EN MORELL. BETLEM. ARTÀ.

TALAIOT QUADRAT DE SA CANOVA D‘EN MORELL. BETLEM. ARTÀ.

NURAGHI DE SANTU ANTINE

NURAGHI DE LA LOSA D’ABBASANTA

INTERIOR NURAGA O NURAGUI

D’ARRUBIU

PROVÍNCIA DE SASSARI, SARDENYA

TAULA: Monument megalític balear consistent en un menhir vertical que sosté en equilibri una gran piedra horitzontal. És a dir, és una pedra vertical damunt la qual es disposa una altra horitzontal i una tercera es fa servir de contrafort ( T ). O també, són gegantesques taules de pedra formades por dos blocs rectangulars, un col·locat verticalment i l’altre situat horitzontalment sobre el primer. Es creu que serviren com altar de sacrificis humans o pilastra central de l’edifici, encara que es desconeix amb exactitud la seva funció (per exemple, Talatí de Dalt, 1000-500 aC).

TAULA DE TALATÍ DE

DALT

(1000-500 aC). MENORCA.

Anar a índex…

Art prehistòric: Cultura Talaiòtica

Art prehistòric Taula de Talatí

Taula de Talatí de Dalt

TAULA DE TALATÍ DE DALT. MENORCA.

TAULA DE TREPUCÓ. MENORCA.

TAULA DE BENISAFULLER.

TAULA DE TORRELLAFUDA.

Naveta des Tudons (1000 aC) . Menorca.

NAVETA: Monument o construcció funerària megalítica de les Balears, un edifici de planta rectangular amb forma de tronc de pirámide o de quilla de nau o vaixell aplanada e invertida (cosa que li dóna el nom). Té una o més cambres sepulcrals a l’interior. La més coneguda és la naveta del Tudons, a Menorca (1000 aC).

Anar a índex…

Art prehistòric

NAVETA DES TUDONS (1000 aC). MENORCA

SECCIÓ D’UNA NAVETA (RECONSTRUCCIÓ).

NAVETA DES TUDONS (1000 aC). MENORCA.

POBLAT DE TORRE D’EN GAUMÉS. MENORCA.

SANTUARI DE TORRE D’EN GAUMÉS. MENORCA.

INTERIOR DEL POBLAT DE SON CATLAR. MENORCA.

PORTAL D’ENTRADA DEL POBLAT DELS ANTIGORS.

SES SALINES.

ENTRADA DE LLINDA DEL POBLAT DE SES PAÏSSES. ARTÀ.

POBLAT DE SES PAÏSSES. ARTÀ. SALA HIPÒSTILA.

POBLAT DE L’HOSPITATEL. MANACOR.

SANTUARI DE SON OMS. PALMA.

INTERIOR DEL SANTUARI DE SON OMS. PALMA.

COVA ARTIFICIAL D’ENTERRAMENT.

CALA SANT VICENS. MALLORCA

INTERIOR COVA ARTIFICIAL D’ENTERRAMENT.

CALA SANT VICENS. MALLORCA

COVA D’ENTERRAMENT DE

SON SUNYER. PALMA.

NECRÒPOLI DE SON REAL. CA’N PICAFORT.

NECRÒPOLI DE SON REAL. CA’N PICAFORT.

NECRÒPOLI DE SON REAL.

CA’N PICAFORT.

COVES ARTIFICIALS D’HABITATGE.

CALES COVES.

INTERIOR DE COVA ARTIFICIAL. CALA MORELL. MENORCA.

COVES D’HABITATGE DE CALA SA NAU. FELANITX.

Anar a portada per veure foto des de l’interior…

ART PREHISTÒRIC EDAT DELS METALL (3000-500 aC)

• COURE

• BRONZE Cultura talaiòtica: Talaiots, navetes, taules. Braus de Costitx Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca).

• FERRO Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria) Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de Porcuna, Bicha de Balazote. Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos). Anar a índex…

CAP DE BOU TALAIÒTIC.

BOU DE COSTITX.

• Jaciment talaiòtic de la finca de Son Corró (ss. V al II aC). Caps de bou de l’Edat de Bronze trobats en 1894. Originals Museu Arqueològic Nacional de Madrid, reproduccions al Casal de Cultura de Costits. Illa de Mallorca. Balears.

Anar a índex…

GUERRERS DE BRONZE DE SON FAVAR.

TINTINÀBUL TALAIÒTIC.

CASCOS DE GUERRERS TALAIÒTICS.

• Nous coneixements tècnics s’apliquen a ornamentació (mobiliari, armament...).• Artísticament destaca l’art minuciós dels bronzistes nòrdics, com aquest carro. • Petita escultura de bronze, de 59’6 cm de llarg, amb restes d’una làmina d’or que recobria el disc solar. • Gran finor i exquisidesa ornamental aconseguida en l’època.

CARRO SOLAR DE TRUNDHOLM (cap al 1200 aC, Edat Bronze). Nationalmuseet, Copenhaguen. Dinamarca.

Anar a índex…

ART PREHISTÒRIC EDAT DELS METALL (3000-500 aC)

• COURE

• BRONZE Cultura talaiòtica: Talaiots, navetes, taules. Braus de Costitx Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca).

• FERRO Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria) Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de Porcuna, Bicha de Balazote. Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos).

ART PREHISTÒRIC EDAT DELS METALL (3000-500 aC)

• COURE

• BRONZE

• FERRO

Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria) Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de Porcuna, Bicha de Balazote. Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos).

Anar a índex…

DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC (entre els segles V i II, pot ser el III aC)

Museu Arqueològic Nacional, Madrid

ART EDAT FERRO

Anar a índex…

DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC

(entre els segles V i II, pot ser el III aC).

Museu Arqueològic Nacional, Madrid.

Fotografia del bust poc temps després de la troballa el 4 d’agost de 1897.

DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC (vers segle III aC ?). Museu Arqueològic Nacional, Madrid. És un bust, probablement un retrat de la

esposa d’un cabdill hispà.

DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC

(vers segle III aC ?). Museu Arqueològic Nacional, Madrid.

Impressiona pel seu esplèndid tocat de riques joies amb que se la va adornar. Revela una forta influència de l’art grec.

DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC (vers segle III aC ?).

Segurament era una urna funerària per a contenir les cendres ja que té un orifici en la part de darrere. És la primera dama ibèrica descoberta i la més

famosa, però se’n discuteix encara l’antiguitat.

DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC

(vers segle III aC ?).

Museu Arqueològic Nacional, Madrid.

Dibuix hipotètic de la policromia, segons Francisco Vives.

Una de les rèpliques repartides per la ciutat junt a un vitromosaic del

rostre de la Dama.

Sosté un vas amb ofrenes i es cobreix amb un mant formant ones i un tocat similar al de la Dama d’Elx. És exempta i de cos sencer.

GRAN DAMA OFERENT. Cerro de los Santos, Albacete (s. III o II aC). Museu Arqueològic Nacional, Madrid.

Anar a índex…

ART IBÈRIC. Va ser trobada en una tomba fent la funció d’urna funerària. Pot ser una deessa femenina. Està representada frontalment, asseguda i esculpida

en pedra. Encara conserva restes de policromia.

DAMA DE BAZA. GRANADA (s. IV aC). Museu Arqueològic Nacional, Madrid.

Anar a índex…

Figura antropomorfa d’animals fantàstics, amb cos d’animal (brau) i cap d’home, de clara influència oriental (del poble indoeuropeu dels hittites). Encara que es desconeix

la funció, eren figures d’animals que solien situar-se en l’entrada dels cementeris i posseïen un caràcter de guardians de tombes.

BICHA DE BALAZOTE. ART IBÈRIC (segle VI aC ). Museu Arqueològic Nacional, Madrid. Existeix còpia al Museu Provincial, Albacete.

Anar a índex…

• Queden fragments i còpies al Museu arqueològic de Jaén. Trobades en 1975 al jaciment de Cerrillo Blanco de Porcuna, Jaén, van ser treballades en un sol bloc, fet que indica una bona tècnica, semblant a la de

l’estatuària grega.

GUERRER ÍBER (1ª ½ s. V aC). EDAT FERRO.

(© foto Museo de Jaén/Junta de Andalucía) Anar a índex…

OS DE PORCUNA.

Museu Arqueològic Nacional, Madrid.© 2009 Antiquity Publications

RESTES ART IBÈRIC (1ª ½ S. V aC). Jaciment de Cerrillo Blanco de Porcuna, Jaén

GRUP ESCULTÒRIC.

(© foto Blog Museo de Porcuna)

RESTES ART IBÈRIC (1ª ½ S. V aC). Jaciment de Cerrillo Blanco de Porcuna, Jaén.

CASTRO CÈLTIC DEL MONTE DE SANTA TECLA. A

GUARDA (vers s. I aC i s. I dC). Del llatí, castrum,

fortificació militar. Poblats fortificats amb muralles,

situats, generalment, sobre un pujol o turó i protegits per foses, comptaven amb una

petita torre per a vigilar l’àrea circumdant, i amb casa de

planta circular.

Anar a índex…

CASTRO CÈLTIC DEL MONTE DE SANTA TECLA. A GUARDA (vers s. I Ac i s. I dC). És un poblat castrenyo-romà.

CASTRO CÈLTIC DEL MONTE DE SANTA TECLA. A GUARDA (vers s. I aC i s. I dC). És un poblat castrenyo-romà.

Estàtues d’animals toscament tallades en granit representant braus, porcs i porcs senglars. Animals de pedra de la cultura celta a la Península Ibèrica, situats en

remots paratges de l’altiplà castellà (Àvila, Salamanca, etc.).

VERRACOS: TOROS DE GUISANDO EN EL TIEMBLO. ÀVILA.

Anar a índex…

VERRACO DE CIUDAD RODRIGO. SALAMANCA.

Verraco junt a l’ermita de la Verge, en Mingorría, Àvila.

VERRACOS

Mula de Villardiegua. Zamora.

Comença…

ART MESOPOTÀMIC