L’art neoclàssic

Història de l’ArtIES Serra de Marina

Context històric general

Des de la meitat del segle XVIII comencen a produir-se grans canvis socials: la burgesia intentarà influir en el govern absolut perquè es facin reformes socials i econòmiques: les noves activitats industrials i comercials les demanen, per millor desenvolupar-se. El Despotisme il·lustrat va voler conjugar la realitat de la Monarquia Absoluta amb la Il·lustració: reformar la societat sense tocar el sistema polític, millorant diferents aspectes de la realitat social; però, des de 1780, l’Absolutisme es nega al canvi i pretén mantenir-se, desesperadament, sense fer res; això farà que, a França, s’iniciï un moviment que demanant reformes acabarà en revolució. Aquesta sensibilitat té un art, que és el Neoclassicisme.

L’art neoclàssic

Característiques generals

A la segona meitat del segle XVIII hi ha la recerca d’un art alternatiu als excessos del barroc i rococó, un art en el que la forma i la funció es corresponguin racionalment. Per Winckelmann, aquest requisit es troba en l’art clàssic, que per a ell és equivalent a “racional”.Aquest art vol servir a la societat que surt a la segona meitat de segle. És l’art dels il·lustrats, el qual l’identifiquen a una societat lliure de dogmes. A l’antiga Grècia i a la Roma republicana hi troben els valors morals i cívics que aspiren a implantar a la seva societat. L’estil neoclàssic s’acaba convertint en un art al servei de les idees revolucionàries, i més tard en vehicle de propaganda al servei de l’imperi napoleònic.

L’obra de l’artista neoclàssic s’had’adaptar a les necessitats socials.Un conjunt de circumstàncies perme-teren el redescobriment de l’antigui-tat clàssica: troballes d’Herculà (1719) I Pompeia (1748). Les Acadèmies fundades al segle XVIIIsubratllaren el valor del classicismecom art reglamentat, criticant el Barroc i volent recuperar el “bongust”.

Imatges de Pompeia

Imatges de Herculano

Winckelmann publicà al 1764 la seva Història de l’Art Antic, en un moment al que es buscava la inspiració en l’Art Clàssic. Considerà que cada època feia el seu Art seguint una mateixa evolució. L’Art Grec el considerà molt millor que el Romà.Creia que el pintor i l’escultor havien d’imitar la realitat però tambè tenir present les millors obres de la História, perquè li servissin de model, establint una llista, que encara avui usem, i que són les clàssiques. Sempre s’havia escrit sobre l’Art però, amb el Neoclàssic, apareix el professional de la Història de l’Art que, ja al XIX començarà a ensenyar-se a les Universitats.

Johann Joachim Winckelman (1717/1768)

L’art neoclàssicLa imitació de l’antiguitat clàssica, com a exemple artístic redescobert pels arqueòlegs, va donar alsrevolucionaris un llenguatge diferent del tot al utilitzatper la monarquia absoluta (barroc) i l’aristocràcia (rococó). Per Napoleó aquest art dels cèsars servia perfectament als seus interessos polítics.El centre del nou moviment, per tant, va ser França, però es va donar a molts altres països.

Columna de la Vendôme

Panteó de París

Arc de l’Étoile de Chalgrin(París). Commemora les victòries de Napoleó

Porta de Brandemburg (Berlín)

Capitolio, Washington

Museu del Prado

L’escultura neoclàssica

Winckelman exercí gran influència en els escultors de la segona meitat del XVIII.

- Dóna tot el protagonisme a la línia pura, de contorns ben delimitats.- Conjunts serens i sobris en composició, fugint de les sinuositats barroques.- El material més utilitzat és el marbre blanc.- Als relleus, les figures se situen en un primer pla, renunciant-se als fons de caràcter pictòric.- Els temes més representats són les al·legories, els retrats, els mitològics i els funeraris.- Les escultures es conceben amb independència total del marc arquitectònic, fins i tot les destinades a monuments públics.- La base és la imitació de models de l’antiguitat.

Bust d’Alexandre I.

Jason

Escultures de Thorwaldsen

Venus i Les tres Gràcies

Júpiter i Gamínedes

Lord Byron

La pintura neoclàssica

-Fonamentada en els nous valors morals proposats per la Il·lustració, l’artista ha de subordinar les seves obres a l’educació de la societat (Diderot)

- L’art ha de representar accions i escenes que moguin a l’espectador a la virtut, l’heroisme i que li despertin la moral cívica.

- El model en el que creuen trobar aquestes virtuts és l’antiguitat clàssica: els grans temes de les tragèdies gregues, les virtuts cíviques i morals de la Roma republicana són font d’inspiració dels pintors neoclàssics (David).

-Dona prioritat a la línia, al contorn nítid, que dona claredat a la representació. El color està al servei de la línia, i es prefereixen els colors primaris, que capten millor la llum freda i tallant per donar més precisió als volums.

- El pintor Anton Rafael Mengs va teoritzar el 1762 en la seva obra “Reflexions sobre la bellesa i el gust en la pintura”. Per Mengs l’art supera la naturalesa, ja que pot representar en una sola obra la idea de bellesa, que s’aconsegueix amb la claredat compositiva i cromàtica.

Gros: Madame Pasteur

Gros: Napoleó el 1796

Ingres: El bany Ingres: Mademoiselle Rivière