Art. guix memòries
4
63 | Guix Núm. 284. P. 63-66. Maig 2002 EXPERIÈNCIES Llengua/ESO Context de l’experiència Aquestes «Memòries» s’emmarquen dins del crèdit variable de llengua ano- menat «Narrar i descriure», els objectius bàsics del qual són conèixer els trets fo- namentals de la narració i la descripció i produir textos orals i escrits. El crèdit variable referit permet as- solir una gran llibertat de moviment per la varietat de textos que es poden ana- litzar i eventualment imitar. Se n’han dut a terme tres «edicions» en cursos al- terns, i l’únic tema repetit ha estat preci- sament el de memòries. L’alumnat amb qui s’ha treballat és de segon cicle, perquè als catorze o quinze anys els nois i noies comencen a assolir una certa maduresa i a voler construir la pròpia trajectòria vital. Cal afegir-hi que la majoria de l’alumnat del centre és de parla familiar castellana. Després d’una activitat d’avaluació inicial —com ara que expliquin una pel·lícula que els hagi agradat—, a fi de detectar les mancances i les qualitats del discurs oral, s’enuncia la proposta: «Tens vuitanta anys i escrius les primeres pàgi- nes de la teva autobiografia». Les alumnes i els alumnes solen re- accionar-hi amb estranyesa i desorienta- ció, però un cop aclarit que en les properes sessions se’ls donarà pautes per fer-ho, demostren curiositat i interès, perquè tothom té un passat (que per a ells és la infantesa) i aspira a un futur (el que es miraran des d’aquella senectud fingida que construirem entre tots ple- gats). Joan Bustos «Memòries» d’adolescent o com fer-los escriure 1 Costa engrescar l’alumnat perquè realitzi les tasques de l’aula, i encara més perquè escrigui. A les noies i els nois els falten/fallen mecanismes de planificació, d’expressió i de revisió del propi treball. I el més im- portant: la motivació. Es pot aconseguir que s’ex- pressin per escrit de manera creativa i motivada? Sí, si parlen d’ells mateixos.
Transcript of Art. guix memòries
63 | Guix Núm. 284. P. 63-66. Maig 2002
EXPERIÈNCIESLlengua/ESO
Context de l’experiència
Aquestes «Memòries» s’emmarquendins del crèdit variable de llengua ano-menat «Narrar i descriure», els objectiusbàsics del qual són conèixer els trets fo-namentals de la narració i la descripció iproduir textos orals i escrits.
El crèdit variable referit permet as-solir una gran llibertat de moviment perla varietat de textos que es poden ana-litzar i eventualment imitar. Se n’handut a terme tres «edicions» en cursos al-terns, i l’únic tema repetit ha estat preci-sament el de memòries.
L’alumnat amb qui s’ha treballat ésde segon cicle, perquè als catorze oquinze anys els nois i noies comencen aassolir una certa maduresa i a voler
construir la pròpia trajectòria vital. Calafegir-hi que la majoria de l’alumnat delcentre és de parla familiar castellana.
Després d’una activitat d’avaluacióinicial —com ara que expliquin unapel·lícula que els hagi agradat—, a fi dedetectar les mancances i les qualitats deldiscurs oral, s’enuncia la proposta: «Tensvuitanta anys i escrius les primeres pàgi-nes de la teva autobiografia».
Les alumnes i els alumnes solen re-accionar-hi amb estranyesa i desorienta-ció, però un cop aclarit que en lesproperes sessions se’ls donarà pautes perfer-ho, demostren curiositat i interès,perquè tothom té un passat (que per aells és la infantesa) i aspira a un futur (elque es miraran des d’aquella senectudfingida que construirem entre tots ple-gats).
Joan Bustos «Memòries» d’adolescent o com fer-losescriure1
Costa engrescar l’alumnat perquè realitzi les tasquesde l’aula, i encara més perquè escrigui. A les noies iels nois els falten/fallen mecanismes de planificació,d’expressió i de revisió del propi treball. I el més im-portant: la motivació. Es pot aconseguir que s’ex-pressin per escrit de manera creativa i motivada? Sí,si parlen d’ells mateixos.
Pressupòsits per a memòriesEs vol evitar que emplenin més o
menys fulls sense cap mena de planifica-ció ni revisió. Es pretén que el treballserveixi també per a la introspecció, l’in-tercanvi real i efectiu entre l’alumnat il’exercitació de la fantasia.
És per això que es parteix de lespremisses següents:. Elaboració de fitxes similars a les que
utilitzen els novel·listes. N’hi ha que per-meten la interacció oral i que servei-xen per planificar el treball final quehan d’entregar.
. Hi ha posades en comú periòdiques percomprovar el desenvolupament de la(re)construcció de la trajectòria vital.
. Hi ha equilibri entre la imposició depautes (prou riques, com es veurà) i lacreativitat.
Les activitatsAl llarg de sis sessions se’ls presenta
un seguit de fitxes de treball. El fet d’anar-les omplint els servirà per començar a ima-ginar un jo de més enllà de l’adolescència.
En la primera, que s’anomena «Quisóc jo 2002?», s’hi consignen dades ob-
jectives: nom, datade naixement (algunfet a propòsit del diadel naixement, real oinventat2), família(alguna dada relativaal passat familiarllunyà). Un cop em-plenada la fitxa, enquè hi han d’incloure una mentida (laprimera), els nois i noies assumeixen el
propi rol i interac-tuen per afavorirl’expressió i el conei-xement personal.
Després ve «Quèhe estat 2065?», ambla qual comença lafabulació. Hi hand’escriure la professió
que exercien, l’estat civil i un tret de per-sonalitat (no val a dir «simpàtic» o «bona
64 | Guix Núm. 284. Maig 2002
EXPERIÈNCIESLlengua/ESO
Es vol evitar que emplenin méso menys fulls sense cap menade planificació ni revisió. Espretén que el treball serveixitambé per a la introspecció,l’intercanvi real i efectiu entrel’alumnat i l’exercitació de lafantasia
65 | Guix Núm. 284. Maig 2002
EXPERIÈNCIESLlengua/ESO
persona», sinó alguna cosa més elaborada,com ara «Jo sempre he estat una per-sona molt constant, per exemple, quan erajove...»). I també el motiu per posar-se a es-criure les memòries. Balanç d’una vida?Afany d’exemplaritat? Final imminent?
«Records, matèria primera» és latercera fitxa. S’hi evoquen records dela «llunyana» infància. Per afavorir elprocés la classe s’omple d’«antiguitats»aportades per l’alumnat, com ara pòs-ters, joguines oblidades, vídeos, cançons.Cal posar negre sobre blanc imatges es-pontànies: olors infantils, noms d’ami-guetes i amiguets del parvulari, hàbitsoblidats. Perquè la vellesa i la infància esdonen la mà. L’alumnat evoca espontà-niament, amb un somriure als llavis, i nocal demanar-li que interactuï.
La fitxa 4, «Frases que marquen unavida», recull enunciats literals. L’avi (o lamare, o la senyoreta de primer) sempreels deia allò de: «Vés amb compte amb elsnois. Mira de fer el que realment vols feri no el que queda bé...». I no va ser finsque va passar una cosa (terrible, increï-ble, divertidíssima, irreparable...) que noho van entendre.
Al conte tradicional sempre hi haun enemic. La fitxa 5 incorpora «L’adver-sari». Al llarg de la vida és fàcil topar-seamb algú que ens fa la guitza. Han d’i-maginar-se com és (físicament, moral-ment), les circumstàncies en què l’hanconegut, el mal que els ha infligit. Elsnois i noies han d’assumir un rol en rela-ció amb el «dolent»: els ha decebut, mal-tractat, abandonat, ofès?
Per acabar aquest procés previ al’escriptura, s’ha d’omplir la fitxa 6, «En-cadenament dels fets», en què es duu aterme la previsió de l’estructura del queexplicaran: identificació, explicitació delmotiu per escriure, infància, adolescèn-cia, frase que marca una vida, primeramor, topada amb el dolent... Per des-comptat, pot haver-hi variacions.
En acabar aquest procés, els nois iles noies acostumen a tenir materialabundant i ric, fruitde l’experiència (es-cassa) i de la imagi-nació (de vegadesexuberant).
Quan se’ls limitala longitud del treball
(tres o quatre fulls com a màxim), esqueixen. Normalment se solen plànyerpel contrari.
El dia de recollida han de lliurar lesfitxes, l’esborrany i la còpia en net. Des-prés d’haver estat testimonis de la ges-tació de les memòries dels companys icompanyes, els nois i noies demanen lle-gir-ne la resta enmig d’un silenci acla-parador.
AvaluacióSón diversos els processos que es
posen en marxa a l’hora de valorar lesmemòries. Les alumnes i els alumnes co-menten informalment la feina dels com-panys i les companyes . En unaentrevista posterior, se’ls demana queformulin què han experimentat durantel procés de creació i quin és el graude satisfacció en acabar. I, per des-
comptat, hi ha l’ob-servació sistemàticade les intervencionsorals i la correcciódel treball escrit. Elsparàmetres per aaixò darrer són:
Després d’haver estat testi-monis de la gestació de lesmemòries dels companys icompanyes, els nois i noiesdemanen llegir-ne la resta en-mig d’un silenci aclaparador
. La subjecció a les consignes.
. L’adequació a les convencions gràfi-ques.
. La coherència del relat.
. La creativitat.
Sempre hi ha contrast entre les expecta-tives i els resultats obtinguts. Malgrat lainsistència s’hi troba barreja de registres,personatges estereotipats i detalls quetraspuen ingenuïtat (per falta de conei-xement del món adult). I també hi ha re-peticions, interferències lingüístiques,inexactitud en l’expressió..., que són fruitd’un procés de revisió deficient.
Conclusions
«Memòries» és un treball que facilitala introspecció, la interacció oral, la planifi-cació de les tasques, però sobretot la impli-cació de l’alumnat. Permet també tractarde passada diversos raonaments («pensa-ments», segons la terminologia utilitzadapel Programa de competència social) rela-cionats amb les habilitats socials, com arael conseqüencial i el de fi i mitjans.
Per últim, destacaria que permet al’ensenyant conèixer una mica més elsnois i les noies: qui són i què voldrienser, les seves pors i les seves il·lusions. I siaixò s’aconsegueix fent-los escriure, en-cara millor.
HEM PARLAT DE:. Llengua.. Producció de textos orals i escrits.. Interacció oral.
Notes1. El contingut d’aquest article va ser pre-sentat als X Tallers de Llengua i LiteraturaCatalanes a l’Ensenyament Secundari elpassat 8 de febrer.2. Poden consultar, a l’hemeroteca, la por-tada dels diaris del dia en què van venir almón. Hi influeix?
Joan BustosEscola Mare de Déu de Lourdes. Mataró
66 | Guix Núm. 284. Maig 2002
EXPERIÈNCIESLlengua/ESO
