53 | Guix Núm. 293. P. 53-57. Març 2003

EXPERIÈNCIESDidàctica de la llengua i la literatura/ESO

Què són les llegendes urbanes?Per què és important fer-lesservir a classe?

Sovint, se sent a parlar arreu de lapèrdua o de la crisi de valors en el mónactual, i aquest menysteniment afectasobretot, diuen, el jovent. Resulta sor-prenent, però, constatar que afirmacionsd’aquesta mena es remunten ja a les ins-cripcions cuneïformes. Perquè cada ge-neració entra en conflicte amb l’anteriorper la distància que separa els sistemesde valors respectius.

Davant d’aquesta desorientació,crisi o subversió de punts de referència,han sorgit uns relats (vegeu-ne les ca-racterístiques al requadre) que alliçonen,

i en certa mesura guien, la socialitzaciódels joves i les joves. Aquestes llegendesduen a terme una funció similar a la quetenen els contes tradicionals en l’àmbitinfantil. Perquè a partir de l’adolescència—que sembla que comença més aviat is’estén més temps— ja no estem per ro-manços ni encara menys per qüentos.

Les llegendes urbanes presentenunes coordenades imprecises però prope-res i ens arriben com a fets veraços. Quanalgú ens assegura que al cosí d’un cone-gut li van haver d’extreure una incisiva (ouna ungla) de rata després d’haver men-jat en una hamburgueseria, no fa mésque (re)transmetre un missatge sublimi-nal en contra de l’american way of life.

Aquests relats són històries reconeixi-bles que presenten detalls misteriosos peril·lustrar pors atàviques. I una manera deconjurar la por de contreure una malaltia,sortir a la nit o ser assassinat per un psicò-pata, de créixer en definitiva, és parlar-ne isaber a què s’exposa un si no va amb elsulls ben oberts. A més d’aquesta atraccióno exempta de morbositat (un factor extraper als nois i les noies adolescents), les lle-gendes urbanes reben un tractament au-

diovisual de qualitat irregular en el subgè-nere fílmic de terror teen ager1.

Cal no oblidar, per últim, que totaquest imaginari imprecís, amenaçador iproper alhora, és un camp adobat per ala fantasia. Per escoltar, per reproduirl’error dels altres —que no és poca cosaper al professorat de llengua— i perquèn’aprenguem tots plegats.

Joan Bustos Llegendes d’ara. Les llegendesurbanes com a recurs d’expressióa l’ESO

Sovint, és tasca difícil aconseguir que l’alumnat lle-geixi, s’expressi oralment i per escrit i fins i tot queescolti les ensenyants i els ensenyants. Però la situa-ció es capgira si bandegem terminologia (marc na-rratiu, ordre cronològic, punt de vista) i recuperem elplaer de compartir angoixes mitjançant històriesreals: «L’altre dia, una amiga de la meva cosina era alsúper i tenia al davant un senyor que semblava es-tranger…». I si …?

Trets bàsics de les llegendes urbanes

1. Terme encunyat per Jan Brunvand(vegeu Ortí i Sempere a la bibliografia).

2. Oralitat: de boca a orella.3. Migració < transmissió oral.4. Renovació constant mantenint-ne els

elements bàsics.5. Marc narratiu impossible de compro-

var: «Va passar fa poc en un supermer-cat del Masnou».

6. Afany de versemblança. 7. Desenllaç sorprenent.8. Il·lustració de valors, pors i desitjos de

la societat que les crea i les transmet (>deducció moral).

9. Temes recurrents: vampirisme, conse-qüències nefastes de la sexualitat, de latècnica i de l’abandonament dels rolstradicionals.

54 | Guix Núm. 293. Març 2003

EXPERIÈNCIESDidàctica de la llengua i la literatura/ESO

Objectius i punt de partida de lanostra proposta de treballDintre del crèdit variable «Narrar i

descriure», hem dut a terme, durant elprimer trimestre d’aquest curs, una expe-riència al voltant de les llegendes urbanes.

La pretensió era que l’alumnat enconegués algunes per aprofitar un tema,aparentment inesgotable, per a l’expressió.Un cop (re)coneguts uns quants d’aquestsrelats (a través de recerques a Internet id’un treball de camp que s’explicarà totseguit), vam analitzar-ne l’estructura i fi-nalment vam gaudir, no sense que algunavegada se’ns regirés la consciència,d’una sessió múltiple de relats (orals, per atothom, i escrits només per al professor).

Molts dels nois i noies no coneixienel terme, però sí que havien sentit algunade les tres històries amb què vam comen-çar l’activitat. Amb un fons musical ade-quat (llegiu-hi la banda sonora dequalsevol pel·lícula de misteri o de terrorteen ager), van escoltar les veritables his-tòries de l’autoestopista fantasma, del noia qui extirpen un ronyó després d’una nitatapeïda o d’aquell —era el mateix?— quetroba un missatge terrible escrit amb pin-

tallavis al mirall del lavabo. Després d’es-coltar aquests relats amb una atenció quevoldríem que fos constant i no excepcio-nal, es va dur a terme una posada encomú. Hi havia alumnes que coneixien va-riants dels relats. D’altres, empassant salivaamb dificultat, afirmaven conèixer algúrelacionat amb la història o, si més no, lescoordenades espaciotemporals del fet. Siels relats són veritat, mentida, versem-

blants o senzillament simbòlics, a algunsaixò no els va quedar clar ni en l’avaluacióinicial ni en acabar l’experiència.

La prova de foc per al fenomen totjust batejat va ser constatar, en un bus-cador d’Internet, els arxius que contenienels termes llegenda urbana, leyenda ur-bana, urban legend i légende urbaine. I lamagnitud de tot plegat convidava a lle-gir-ne unes quantes. Per documentar-

55 | Guix Núm. 293. Març 2003

EXPERIÈNCIESDidàctica de la llengua i la literatura/ESO

se…, i per passar unaestona terroríficamentdivertida.

Treball de campL’alumnat va as-

sumir el paper investi-gador amb la gravetatque s’adeia amb el cas.

Informats de la naturalesa misteriosa deltema i del paper pioner que estavenduent a terme (ignorem si és veritat, peròse’ls va dir que no hi havia cap treball so-bre llegendes urbanes en l’àmbit de se-cundària), vam acabar de reblar l’interèsamb un toc de complicitat. Es tractavad’entrevistar cinc coneguts, d’edats icontextos variants, i demanar-los quecomentessin deu notícies curioses (vegeul’enquesta2). La mentida era conscient:havíem explicat a bastament que, tot iles aparences, les llegendes urbanes sónrelats falsos —amb la qual cosa exempli-ficàvem que cal ser crític amb el que ensdiuen, vingui d’on vingui—. Per últim, l’e-lecció d’aquests relats i no uns altres dinsde l’inventari aparentment inesgotablede llegendes urbanes (vegeu només

www.urbanlegends.com) era arbitrària iresponia només a la intuïció que serien(re)coneguts per molta gent.

A l’hora de revisar la tasca realit-zada, vam incidir en com s’havien sentitfent de reporters i si havien estat capaços

Havíem explicat a basta-ment que, tot i les aparen-ces, les llegendes urbanessón relats falsos —amb laqual cosa exemplificàvemque cal ser crític amb el queens diuen, vingui d’on vingui

Enquesta: «Coneixes aquestes notícies curioses?»

Nom: Edat: Comentaris (les coneix / no les coneix; variants)

1. La dona blanca que dóna a llum a un infant negre

2. Hi ha caimans a les clavegueres de les grans ciutats

3. No hi ha enterraments de xinesos

4. Una dona va ser ingressada a urgències perquè lite-ralment no es podia separar del seu amant

5. Campanya per il·lusionar un nen malalt terminal

6. Distribució de droga a la sortida de les escoles enforma de calcomanies

7. Un musulmà agraït avisa d’un possible atemptatterrorista d’Al-Qaida

8. L’ajuntament dóna diners i pisos als immigrants

9. La dent de rata a l’hamburgueseria

10. El donant involuntari de ronyó

56 | Guix Núm. 293. Març 2003

EXPERIÈNCIESDidàctica de la llengua i la literatura/ESO

d’explicar-se correctament. Va resultarsorprenent que molts dels enquestatsacabessin espontàniament la notícia quese’ls referia i que n’oferissin variants (co-ses de la transmissió oral!). Gairebé totesles situacions eren conegudes. Cal desta-car-ne especialment la 1, la 3, la 6 i la 7.Si aquestes són les històries més conegu-des i per tant més difoses, ¿es podia feruna anàlisi (tot i que parcial i incompleta)del que preocupa la gent entrevistada?Seria just fer-ne una extrapolació i gene-ralitzar les pors de la nostra societat?

Treball finalHavent treballat el concepte i les

seves característiques, havent vist tambéla incidència gens menyspreable del fe-nomen i havent llegit unes quantes lle-gendes urbanes, calia posar-se mans al’obra. Se’ls demanava que en pouessincinc d’Internet i que es preparessin perexplicar-ne una oralment, davant delgrup, i que en redactessin una altra perlliurar-la al professor.

Vam donar pautes sobre l’estil, elpunt de vista, l’ús de connectors, els tempsverbals i les coordenades del text narratiu,

així com algunes pistes per a l’explicacióoral (ús de notes amb la informació essen-cial, la importància de les pauses i del tode veu d’acord amb el contingut).

El dia de la presentació del treballva coincidir casualment amb la Castan-yada, que cada cop més s’associa amb lafestivitat de Hallowe’en. La disposició del’alumnat va ser en cercle, a les fosques, iper atorgar encara més solemnitat (aca-dèmica) a l’acte, se’n van enregistrar lesintervencions. Van caldre dues sessionsperquè els vint-i-dos nois i noies expo-sessin les seves històries. Alguns, malgratels nervis, van demanar poder-ne explicarmés. No va ser necessari demanar l’aten-ció dels assistents en cap moment. I el si-lenci que va acompanyar determinadesintervencions va ser ben explícit.

Valoració del treball

Malgrat l’excel·lent predisposició idocumentació, no totes les narracionsvan ser satisfactòries. Va haver-hi qui esva limitar a llegir una història inquietant,trobada en un lloc web hispanoamericà,

que anava traduint sobre la marxa. Lafalta de costum de parlar en públic, en unregistre estàndard, així com els nervis, vanfer que en més d’una ocasió la història fosmés confusa del compte. Amb tot, va ha-ver-hi qui va desvelar una vocació artís-tica, retroalimentada per la inquietudprovocada en l’audiència.

Els treballs escrits van presentar elsdefectes i les virtuts de la majoria d’e-xercicis d’expressió escrita: falta de revi-sió ortogràfica i lèxica, incoherències,vacil·lació en l’ús de registres, (excessiva)espontaneïtat…

A l’hora de valorar el fenomen i elpropi treball, l’alumnat va demostrar quehavia entès que les llegendes urbanes te-nen una estructura comuna i un mis-satge moral. Diuen que no se les creuenper irracionals, però en el fons, sí. I pelque fa a les preferències, es decantenper les macabres, sobretot una que po-dríem intitular Véns a jugar amb mi? i lade les bessones que, atropellades, es re-encarnen en les seves germanetes.

«M’ha agradat molt fer aquest tre-ball, perquè era una manera d’enganyarla gent i saber què la preocupa», explica

57 | Guix Núm. 293. Març 2003

EXPERIÈNCIESDidàctica de la llengua i la literatura/ESO

ORTÍ, A.; SAMPERE, J. (2000): Leyendas ur-banas en España. Barcelona. Círculo deLectores.Llocs webwww.absurddiari.com (en català)www.urbanlegends.com (en anglès)

Joan BustosEscola Mare de Déu de Lourdes. Mataró

jbustos@pie.xtec.es

en Jordi al seu full d’autoavaluació. Nodiguem que el jovent no té valors.

HEM PARLAT DE:. Didàctica de la llengua i la literatura.. Expressió oral i escrita.

Notes1. Gènere que no és nou, però que té unacerta puixança actual: Scream Urban Le-

gend, la paròdica i intertextual Scary mo-vie i les seves segones parts. Els mateixostítols són una declaració de principis i to-thom sap a què ha d’atenir-se.2. Remetem a ORTÍ i SAMPERE (bibliogra-fia) per als detalls de cadascuna d’aquestes«veritables» històries.Referències bibliogràfiques«Cómo explicar una leyenda urbana». ElJueves, núm. 1.137, 10-16 de març de 1999.