PERIÒDIC SETMANAL www.uv.es/noudise

NÚMERO 37516 DE DESEMBRE DE 2010

Estudiants de la Universitat, premiats. Dos treballsd’investigació, un sobre Comunicació Audiovisual i Educació, ator-gat per RTVE.es, i un altre de Ciència, concedit pel Ministerid’Educació, han rebut els premis INVI i Arquimedes. PÀG. 3

Entrevista al delegat per als EstudiantsDaniel González Serisola valora en aquesta entrevistaels resultats de les eleccions al Claustre i, arribat recent-ment d’una reunió a Madrid, anuncia que l’Estatut delsEstudiants s’aprovarà pel Consell de Ministres en aquestmes i entrarà en vigor amb el nou any. PÀG. 5

Fernando Arrabal és un dels autors més reconeguts dins del panorama nacional i inter-nacional. Les seues obres teatrals són de les més representades en tot del món, peròcom la majoria dels genis té una part excèntrica que l’acompanya arreu. Per a conéixerles parts més conegudes i les més desconegudes del polifacètic autor, Arrabal s’ha auto-entrevistat per a NOU DISE. PÀG. 11

Fa cent anys no hi haviapràcticament dones a lesaules universitàries. Enaquest període s’ha passatde zero a 29.454 estudiantesa la Universitat de València,cosa que representa un58,88% d’una població de50.021 estudiants, davant del41,12% dels homes (20.567estudiants). En l’any que araes tanca se celebren els centanys d’accés de les dones ala universitat. PÀGS. 6/7

Dones a laUniversitat:del 0 al 60%en cent anys

Els darrers indicadorssostenen que tota lacomunitat universitàriaestà implicada en lacampanya de reducció delconsum energètic. De fet,aquesta disminució per-met a la Universitat estal-viar 630.000 euros, quees reinvertiran en cadacentre. PÀG. 9

EstalvienergèticArrabal vist

per Arrabal

Imatge d’un dels primers cerificats expedits a una dona a la Universitat de València.

FOTO: CHRISTÈLE JACOB

CURSOS

BEQUES D’ESTUDI PER A MUTUALISTES, ELS SEUSFILLS I ORFES

Convoca: Mutualitat de Funcionaris del’Administració Civil de l’Estat(Muface). Ministeri de la Presidència.Objecte: Subvencionar el cost de lamatrícula i altres despeses d’inscrip-ció.Sol·licitants: Ser mutualista en situa-ció d’alta, matricular-se durant el curs2009-2010 en algun dels estudis reco-llits en l’Annex II, o haver aprovatentre febrer, juny i setembre unmínim de tres assignatures anuals oun mínim del 50% dels crèdits queresulten de dividir el total de crèditsdel pla d’estudis pel nombre d’anysque el componen. Aquest mínim opercentatge podrà ser menor.Dotació: Cost de la matrícula i altresdespeses d’inscripció.Termini: 31 de desembre.Duració: Curs acadèmic 2009-2010.Informació: BOE del 2-7-09.

AJUTS PER A ACTIVITATS D’AJUDA AL DESENVOLUPAMENT

Convoca: Presidència de l’AgènciaEspanyola de CooperacióInternacional per alDesenvolupament.Sol·licitants: Podran accedir a lacondició de beneficiaris d’aquestessubvencions els ciutadans espanyols iestrangers, així com les persones jurí-diques i entitats. Consulteu BOE del30 d’abril.Termini: Obert.Informació: BOE 30-4-10.

BEQUESDELOITTE 2010

Convoca: Fundació Empresa Pública(SEPI).Objecte: Període de formació pràcticaals centres o oficines de Deloitte aEspanya.Sol·licitants: Nacionals de qualsevol

país membre de la Unió Europea enpossessió d’algun dels següents títols:ES de Telecomunicacions, Industrial,Informàtica, altres enginyeries,Economia, ADE, ETM, CiènciesActuarials i Financeres, Física,Matemàtiques, Informàtica, Ciències iTècniques Estadístiques, Dret,Psicologia, Psicopedagogia,Sociologia, Ciències Ambientals, ET deTelecomunicacions i en Informàtica.Dotació: Entre 600 i 900 euros men-suals segons centre de destinació iassegurança.Duració: Mínima de cinc mesos imàxima d’un any.Termini: 31 de desembre.Informacióó: funep.es.

10 BEQUES PER A POSTGRAUS A ESPANYA O A L’ESTRANGER

Convoca: Fundació Rafael del Pino.Objecte: 10 beques per a cursar estu-dis de postgrau a universitats i cen-tres d’investigació espanyols o estran-gers.Sol·licitants: Titulats superiors univer-sitaris, de nacionalitat espanyola, queacrediten un excel·lent coneixement,parlat i escrit, de l’anglés i de l’idiomacorresponent al país on estiga localit-zat el centre de destinació.Dotació: 15/22.OOO euros anuals.Termini: 14 gener.Informació: www.frdelpino.es.

BEQUES ARGO

Convoquen: Ministeri d’Educació iFundació per al Foment a Astúries dela Investigació Científica Aplicada i laTecnologia (Ficyt).Objecte: Programa de beques demobilitat, promogut pel Ministerid’Educació, per a la realització depràctiques formatives a empreseseuropees, dels Estats Units i elCanadà, i a empreses espanyoles ambseu a Àsia.Sol·licitants: Titulats universitaris.Dotació: Vegeu dotació segons país.

Termini: 31-3-11.Duració: Sis mesos per a Europa, deuper als EUA, set per a Canadà i deuper a Àsia.Informació: BOE del 21-5-10.

80 BEQUES PER A ESTUDIS DE POSTGRAU A L’ESTRANGER

Convoca: Fundació Caixa Madrid.Objecte: 80 beques per realitzar estu-dis de postgrau a l’estranger en lesàrees de Ciències Socials,Biosanitària, Enginyeries iArquitectura, Ciències i Música.Sol·licitants: Titulats superiors.Dotació: Entre 1.200 i 1.500 eurosmensuals segons país de destinació,viatges i altres despeses.Termini: 31 de gener.Duració: Curs acadèmic 2011-2012.Informació: fundacioncajamadrid.es.

BEQUES PER A UN CURS D’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

Convoca: Ministeri d’Edcuació.Objecte: Realització d’un curs d’im-mersió lingüística en anglés en algunade les seus recollides en l’annex.Sol·licitants: Joves que no hagen com-plit 30 anys a 31 de desembre del2001 i hagen obtingut la condició debecari del Ministeri d’Educació per aensenyaments universitaris, ense-nyaments artístics superiors, altresestudis superiors o formació profes-sional de grau superior, en alguna deles convocatòries recollides en l’arti-cle 2.Dotació: Subvenció parcial del preutotal del curs i assegurança d’acci-dents.Duració: Cinc dies, en règim d’inter-nat, de diumenge vesprada a dissabteal migdia, a les seus que es recullenen l’annex.Termini: 20 de desembre.Informació: BOE del 18-11-2010.

COM DIRIGIR DE MANERACREATIVA UNA INSTITUCIÓEDUCATIVA? ESTRATÈGIES PER AL CANVI

3 crèdits.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: 3, 10, 17 i 24 de febrer i 3, 4,10 i 11 de març. Vesprades.Lloc: G-7 Aulari II. C/Guàrdia Civil23.Preu: 69 euros.Informació i preinscripció: 906 398 38 00.

ELS TRASTORNS MENTALSEN EL CINEMA

4 crèdits.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Lloc: G-7 Aulari II. C/Guàrdia Civil23.Dates i horari: 17, 20, 21 i 22 dedesembre, 4, 11, 16, 18 i 25 defebrer i 3 de març. De 15:30 a 19:30hores.Preu: 92 euros.Informació i reserva de places:906 398 38 00.

CAFÉ, TABAC, ALCOHOL I MARIHUANA: RISCOS I BENEFICIS

2 crèdits.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates i horari: Del 31 de gener al 3de febrer. De 10 a 15 hores.Lloc: G-7 Aulari II. C/Guàrdia Civil23. Preu: 46 euros.Informació: 906 398 38 00.

ALIMENTS FUNCIONALS

1 crèdit.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates i horari: Del 31 de gener al 3de febrer. De 18 a 20:30 hores.Lloc: Aulari Interfacultatiu(Burjassot).Preu: 23 euros.Informació:906 398 38 00.

ALGUNES NOTES PER AL DESENVOLUPAMENT DE L’AUTOAPRENENTATGE DELS ESTUDIANTS A SEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR

Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 31 de gener al 3 defebrer. De 16 a 21 hores.Lloc: Departament de Dret Civil.Facultat de Dret.Preu: 46 euros. 2 crèdits.Informació: 906 398 38 00.

ESPORT I TURISME

Organitza: Servei d’Educació Físicai Esports.Dates i horari: 27, 28, 29 i 30 dedesembre, de 10 a 14 hores i de 16a 20 hores. 3 crèdits.Lloc: Aula G5. Aulari II. C/GuàrdiaCivil 23.Preu: 60,50 euros.Informació i preinscripció: 906 398 38 00.

APLICACIONS INFORMÀTIQUESEN L’ANÀLISI DE COMPTES

Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: 31 de gener i 2, 4, 7, 8, 10,14, 15, 17 i 21 de febrer.Preu: 69 euros. 3 crèdits.Lloc: Aula 204 de l’Aulari Nord.Campus dels Tarongers.Informació: 906 398 38 00.

EDICIÓ DIGITAL DEPARTITURES, NIVELL BÀSIC

3 crèdits.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: 10, 12, 17, 19, 24, 26 i 31 degener i 2, 7 i 9 de febrer. De 18 a 21hores.Preu: 69 euros.Lloc: AulaInformació:906 398 38 00.

FORMACIÓ I EDUCACIÓ VIÀRIA

3 crèdits.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 31 de gener al 5 defebrer.Preu: 69 euros.Lloc: Aula Formació Intras.Informació:906 398 38 00.

JORNADES SOBRE DESENVOLUPAMENT LOCAL A LA COMUNITAT VALENCIANA

1 crèdit.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: 16 i 17 de desembre, de 9 a14 hores.Lloc: Saló de Graus de la Facultatde Ciències Socials.Preu: 23 euros.Informació:906 398 38 00.

GESTIONEU EL CORREUI CITES AMB OUTLOOK 2007

1 crèdit.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 31 de gener al 2 defebrer, de 16 a 19:30 hores.Lloc: Aula 402 de l’Aulari Nord.Campus dels Tarongers.Preu: 23 euros.Informació:906 398 38 00.

INVERSIÓ EN BORSA: INSTRUMENTS FINANCERS D’ANÀLISI

3 crèdits.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates i horari: Del 31 de gener al 7de febrer, de 9 a 14 hores.Lloc: Aula 206 de l’Aulari Sud.Campus dels Tarongers.Preu: 69 euros.Informació: 906 398 38 00.

EL PROFESSIONAL DE RECURSOSHUMANS COM A ESPECIALISTA EN TÈCNIQUES DE GESTIÓ DERECURSOS HUMANS

4 crèdits.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates i horari: 31 de gener i 2, 3, 7,8, 9 i 10 de febrer, de 15 a 20 hores.Lloc: Opal .Preu: 92 euros.Informació: 906 398 38 00.

NOUDISE375Dijous, 16 de desembre de 2010

BEQUES I PREMIS

2 beques&cursos

FOTOCAMPUS

Bronze autonòmic per al club universitari de taekwondo. El Club Esportiu de la Universitat de Valènciava aconseguir sis medalles en el campionat absolut de taekwondo, celebrat a Manises, cosa que va perme-tre a la institució abastir el tercer lloc per equips en categoria masculina i erigir-se en el tercer millor cluben taekwondo de la Comunitat Valenciana. Aquest resultat, en una prova absoluta de categoria no univer-sitària, es converteix en un al·licient per a un club que s’ha proclamat en diverses ocasions campió d’Espa-nya universitari, però que en les últimes dues temporades no havia aconseguit uns resultats tan brillants.

NOU DISE NÚMERO 375Edita: Universitat de València.Directora: Remei Castelló.Consell de Redacció: Daniel González,Gonzalo Montiel, Olga Dénia, AlfonsCervera, Magda R. Brox, AngélicaMorales, Manuel Peris i FrancescBayarri. Disseny i maquetació: TomàsGorria. Fotografiaa: Miguel Lorenzo.Correcció lingüística: Agustí Peiró.

Administració i Serveis: Paco González,Vicent Martínez i Enrique Pino Valle.Contractar Publicitat: Publipress. Tel.96 391 84 00. Redacció: Gabinet dePremsa (Avinguda de Blasco Ibáñez 13,46010). Tel. 96 386 41 13Correu eelectrònic:premsa@uv.es. Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise.

Impremta: Rotodomenech S.LDipòsit legal: V-1.612-1997.ISSN: 1138-0624. Nombre d’exemplars: 10.000.

Fe d’errates. Per un error en la llistad’estudiants elegits en les passadeseleccions publicada pel NOU DISE, nos’esmenta Joan Sanchis i Muñoz, elegitper Ítaca-BEA a la Facultat d’Economia.

A.M.L.

Marta Portalés ha obtingut el PremiInternacional a la Innovació Audio-visual en Internet (Invi) 2010 en lacategoria d’Educació, que atorgaRTVE.es, pel seu projecte Miradesmenudes. Aquest treball, fruit de lainiciativa de Marta Portalés i de laprofessora d’Educació Infantil JuliaOliva, es pot visitar en la pàgina webhttp://infantilvivers.jimdo.com/.

El portal és interactiu i pretén des-pertar l’interés entre tots els mem-bres de la comunitat educativa: do-cents, alumnes i famílies. Marta Por-talés ha participat en aquest projec-te amb la realització d’audiovisualseducatius sobre l’aprenentatge de lalectura i l’expressió oral utilitzant in-ternet i el món audiovisual com a fer-ramentes educatives del segle XXI.

Amb Mirades menudes, les seuesautores s’han proposat afavorir elsaprenentatges, que els xiquets co-mencen a llegir a edats primeren-ques i que les famílies participen ac-tivament del procés d’ensenyament-aprenentatge.

“L’objectiu és potenciar les habili-tats comunicatives dels més xicotets,com ara parlar, llegir i escriure”,assenyala Marta. Per aconseguir-ho,Marta i la professora Julia Oliva vandissenyar un projecte que requerira“un mitjà pràctic des del punt de vis-ta acadèmic, fàcil d’executar i gra-tuït”, és a dir una pàgina web queservira com a element cohesionadori com a plataforma de comunicacióentre l’escola, la família i l’alumne.

UN QUADERN BITÀCOLA. La gesta-ció de la web va tindre lloc en la re-

cerca de “la motivació dels aprenen-tatges d’una manera innovadora i laimplicació de les famílies dins d’a-quests”, explica l’estudianta de Co-municació Audiovisual. Així doncs, elportal “actua com un quadern bità-cola de l’aula en el qual es poden pre-sentar activitats de classe, contin-guts, recursos, enllaços... En defini-tiva, és un lloc per a guardar i com-partir els descobriments i els miste-ris de trenta-dos anys de docència deJulia Oliva, mestra del Col·legi VillarPalasí, ma mare”, comenta Marta.

L’ENSENYAMENT DEL FUTUR. Des-prés que el projecte de mare i fillahaja obtingut un resultat tan positiu,per a Marta el fet d’haver sigut pre-miada amb un guardó d’àmbit nacio-nal suposa “una invitació per a con-tinuar treballant, aprenent i compar-tint il·lusions i iniciatives, sobretot ala Universitat de València”, sosté. Noobstant, Marta reconeix que el mésimportant “ha sigut treballar i aju-dar Julia en la seua tasca docent, po-sant en les seues mans una nova fer-ramenta”.

En aquest sentit, Marta parla delpaper dels recursos audiovisualsdins de l’ensenyament del futur:“Pense que tindran molta importàn-cia, sobretot ara que s’està fomen-tant l’ús de les pissarres digitals a lesaules”.

Precisament, el fet d’aportar elsconeixements audiovisuals a l’àmbiteducatiu és per a aquesta jove estu-dianta una gratificació personal:“Poder ser útil a la comunitat educa-tiva amb les meus idees i que el meutreball puga ajudar a la difusió decontinguts educatius”, sentencia.

Marta Portalés, alumna de segon de Grau en Comunicació Audiovisual a laUniversitat de València, ha sigut guardonada amb el Premi Invi 2010 deRTVE.es pel seu projecte Mirades menudes, un portal web interactiudissenyat per afavorir els aprenentatges, aprendre a llegir a edats prime-renques i implicar les famílies en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Marta Portalés (a l’esquerra), guanya-dora del Premi INVI 2010 de RTVE.es, enla categoria d’Educació, en companyiadel periodista de TVE Carlos del Amor.

Premiada una web ambaudiovisuals per aprendre

PREMI INVI 2010. Per a l’alumna de la Universitat Marta Portalés

NOUDISE375Dijous, 16 de desembre de 2010 3notícies

A.M.L.

Mireia Crispín i Cristian Candela jaformen part del palmarés dels Pre-mis Arquimedes que atorga el Mi-nisteri d’Educació gràcies a la seuainvestigació sobre el tractamentmèdic del càncer. Són estudiantsde cinqué de Física a la Universi-tat de València i han sigut guardo-nats amb el premi de major dota-ció econòmica (9.500 euros), elPremi Especial Any Internacionalde l’Acostament de Cultures pelseu treball Formulació d’un modelsemiempíric del pic de Bragg en elcontext de la teràpia d’hadrons.

“Els bons resultats obtinguts sónpossiblement la millor recompensaque es pot demanar, però rebre unpremi com aquest és tot un reconei-xement que valora el que hem acon-seguit”, diuen els guardonats. El lliu-rament es va celebrar a Múrcia en unacte “inoblidable” i en el qual Mireiai Cristian van presentar i defendre elseu projecte davant d’un jurat. “Això,veure els projectes dels nostres com-panys en la final i conéixer de prime-ra mà el que s’està fent en altrescamps de recerca amb una presèn-cia jove important ha sigut tot un re-gal”, afirmen.

El treball d’investigació d’aquestsdos alumnes se centra “en aconse-guir descriure de manera precisa undels trets característics més impor-tants de la teràpia d’hadrons, el co-negut com a pic de Bragg, que resul-ta clau per al tractament mèdic. Im-plica que es pot localitzar prou bé ladosi en el teixit cancerigen, mentreque la resta de teixits travessats re-brien una dosi mínima”, expliquen. Amés, han mostrat “un algoritme pera produir el pic de Bragg estés, queconsisteix en superposar diferentspics de Bragg de manera que la dosidepositada siga homogènia sobretota la zona cancerígena a la vegadaque minimitza la incidència sobre elsteixits sans”, afegeixen.

Després de realitzar aquest tre-ball, Mireia i Cristian van pensar quel’experiència de presentar-lo als Pre-

mis Arquimedes els ajudaria a endin-sar-se en el món de la investigació, amés de suposar “una bona espenta”per a la seua carrera. “Vam conéixerel certamen per la nostra universitat.Aquest és un dels projectes més im-portants que organitza el Ministerid’Educació per a fomentar la recer-ca entre els universitaris, ens moti-vava molt la idea de presentar el re-sultat del nostre treball”, reconeixen.

DE LONDRES A VALÈNCIA. El pro-jecte guanyador és fruit d’una inves-tigació en la qual van participar Mi-reia i Cristian a Londres. “Els dos vammarxar com a estudiants Erasmus al’Imperial College London el curs aca-dèmic 2009-10, per a fer quart de Fí-sica. Allà vam contactar amb un delsinvestigadors del Department ofPhysics, el doctor Morteza Aslanine-jad, per dur a terme un projecte d’in-vestigació. El doctor Aslaninejad estàdins del projecte anglés per a cons-truir un accelerador de partículesamb aplicacions mèdiques (Pamela)i ens motivà a treballar en alguns delsfonaments físics relacionats. D’a-questa investigació va eixir el treballque després presentàrem al certa-men, i també un article que recent-ment ha sigut acceptat per a ser pu-blicat”, conten.

FUTURS CIENTÍFICS.Mireia vol “ferun doctorat en física de partícules” iencaminar-se cap al món acadèmic.“La física de partícules hui en dia viuun punt de màxima excitació amb ex-periments com el LHC al CERN, i ésun moment fantàstic per a partici-par-hi”, sosté.

Cristian, per la seua banda, es de-dicarà “a les aplicacions de la física ala medicina”. “A hores d’ara tinc in-tenció de fer un màster en física mè-dica o radiofísica hospitalària i des-prés intentaré traure una plaça coma radiofísic hospitalari. Però, tempsal temps, acabem primer la carrera”,conclou.

El que està clar és que de tot aixòes dedueix un futur científic prome-tedor per a aquests dos estudiants.

Investigació clauper al tractamentmèdic del càncer

Mireia Crispín i Cristian Candela, estudiants de Física, guardonatsamb el Premi Arquimedes del Ministeri d’Educació.

Marta Portalés és jove iemprenedora. Encara queacaba de ser guardonadaamb un premi d’àmbit nacio-nal, es troba treballant enaltres projectes en l’actuali-tat: la segona edició de larevista El Universo, unapublicació dedicada al mónaudiovisual i realitzadanomés per alumnes, i unaexposició de fotografiacol·lectiva a la Facultat deFilologia, Traducció iComunicació de la Universitatde València. Així i tot, Martaes prepararà el pròxim Nadalper a viatjar a Sud-amèrica. Iés que participarà en un nouprojecte a partir de gener,l’expedició Tahina Can, queenguany es traslladarà a Xileamb la finalitat de documen-tar la crònica de la recons-trucció del país després deldevastador terratrèmol queva patir el passat febrer. “Ésuna beca de periodisme soli-dari amb la qual universitarisde tota Espanya treballaranjunts per a realitzar imatges,vídeos, reportatges i escritsque mostraran la tasca dereconstrucció que s’està rea-litzant a terres xilenes”,explica la futura becària.

Periodisme solidari: reconstruint Xile

A.M.L.

La Universitat de Valènciaha presentat els resultatsd’un Programa d’Infoacces-sibilitat que s’ha dut a termearran d’un conveni entre laFundació ONCE, l’Imserso ila institució acadèmica.Aquest programa va iniciar-se l’any 2007 i, fins el 2009,ha treballat amb projectesde llocs adaptats a aules ibiblioteques, projectors ipissarres digitals, terminalsd’autoservei adaptats, ac-cessibilitat a l’aula virtual iaccessibilitat al portal del’alumne.La Universitat disposa enl’actualitat de nou softwareadaptat per a persones ambdiscapacitat, així com llocsinformàtics adaptats (sisequips a biblioteques i vint-i-dos per a centres). S’hanadquirit díhuit pissarres di-gitals i software il·limitatper a la seua utilització a lesaules. A més, s’han fet millo-res en l’accessibilitat a por-tals, com ara portalumne,secretaria virtual i aula vir-tual.Per al 2011 hi ha previstosdiversos projectes. Un delsquals és el de subtitulat devídeos. L’objectiu és oferir ala comunitat educativa unentorn tècnic i de suport desubtitulat de vídeo amb con-tinguts educatius integraten l’actual servidor.Un segon projecte és la vir-tualització d’aules que per-metrà la intervenció enpràctiques de l’alumne demanera no presencial i ambaccés via web.Així mateix, es preveu la ins-tal·lació de sistemes WebConference, és a dir, entornsno presencials en línia per acompartir recursos (multi-reunió, no multiconferèn-cia). Aquests sistemes per-meten accedir a escriptorisde diversos ordinadors i in-tegra vídeo (web cam) i àu-dio, entre altres aplicacions.Altres projectes en marxasón la nova web de la Uni-versitat de València basadaen continguts i la seu elec-trònica de la institució queinclou identificació múltiple.A hores d’ara la Universitates troba treballant per a mi-llorar tots aquests serveis,les webs, els nous terminals,el software d’ajudes tècni-ques i el suport en la utilit-zació informàtica a estu-diants, entre altres.

ANGÉLICA MORALES

“Som persones amb les mateixes ca-pacitats que la resta. Qualsevol quees propose alguna cosa ho pot acon-seguir”. Amb aquestes paraules s’ex-pressa Javier Sarrias, estudiant dequart de Psicologia. Javier té una dis-capacitat visual des que va nàixer icompagina els estudis amb la vendade cupons de l’ONCE.

El cas de Javier és molt semblant alde Pablo Vidal, Luz Bundó, Pilar Furióo Pablo Cusí, altres estudiants de laUniversitat que tenen alguna disca-pacitat. Tots ells van participar en lataula redona que es va celebrar al Pa-ranimf de la Nau amb motiu del DiaInternacional de les Persones ambDiscapacitat, organitzada per la Uni-versitat sota el títol Tots iguals, totsdiferents. Volien contar les seues ex-periències, i tots van coincidir en elpaper fonamental que desenvolupa laUnitat per a la Integració de Personesamb Discapacitat a la Universitat.

Javier va definir la seua etapa coma estudiant com “una de les més bo-niques” de la seua vida. “Ací he pas-sat de xiquet a adult i he hagut d’a-frontar problemes que m’han fet créi-xer com a persona”, va dir. Gràcies al

treball de la Unitat per a la Integració–que ha atés les necessitats de huit-cents alumnes–, Javier ha disposat alllarg dels seus anys d’universitari detot el recolzament material i personalque ha requerit. “Des d’ací m’han fa-cilitat la comunicació amb els profes-sors, el material ampliat, l’accés a pro-grames informàtics adaptats per apersones amb deficiències visuals, ihan vetlat pels meus drets”, va expli-car.

Luz Bundó és una alumna de Filo-logia Catalana. Té díhuit anys i estàestudiant primer curs. És cega de nai-xement, però això no li ha impedit to-car el piano, superar la PAU amb un9,24 i accedir a la carrera que volia.Però com ho fa? “Utilitze un Pac Mate,una espècie de portàtil amb el mateixteclat però sense pantalla que dispo-sa d’un targeter i connexió USB, tam-bé use el meu mòbil per a gravar al-gunes classes i gràcies a la meua pro-fessora de mobilitat i, sobretot, a monpare, he aprés a desplaçar-me fins laUniversitat”, va assenyalar.

Per la seua banda, Pablo Vidal varecordar que des de ben xicotet voliaestudiar a la Facultat de Medicina iOdontologia de la Universitat de Va-lència. Té vint-i-dos anys i és sord. “El

camí per arribar ací no ha sigut fàcil,però sóc una persona molt cabuda i apoc a poc ho he aconseguit”, va reco-néixer. Abans de començar el curs vademanar ajuda a la Unitat per a la In-tegració, des d’on li van proporcionarun intèrpret que des d’aleshores estroba al seu abast “al cent per cent”,a més de diversos mètodes de suportper a la presa d’apunts en classe. Al-tres necessitats de Pablo que s’han re-solt des d’aquesta unitat, segons l’a-lumne, són “l’adaptació de l’examen,el dret a disposar de més temps i lareserva de lloc en la primera fila”.

En la taula redona també va parti-cipar una exalumna: Pilar Furió. Di-plomada en Turisme i treballadora deTourist Info, té, també de naixement,un retard psicomotor que fa que sigamés lenta escrivint o que li tremole elpols quan es posa nerviosa. “Peròaixò... mai no m’ha aturat!”, va excla-mar. La Unitat per a la Integració li vafacilitar quaderns autocopiatius i vatindre un “gran recolzament per partdel professorat”, de manera que po-dia acabar els exàmens més tard.

L’últim a intervindre va ser el ger-mà de Pablo Cusí, Javier Cusí, qui elva substituir per les seues dificultatsen parlar. Pablo pateix “una atròfiamuscular degenerativa que nomésem permet moure lleugerament el ditíndex de la mà esquerra”, va dir. Aixíi tot, Pablo Cusí, amb vint-i-huit anys,és llicenciat en ADE i Economia i exer-ceix la professió com a assessor fiscalen una firma d’advocats.

I és que, com va sostindre Pilar Fu-rió uns minuts abans: “Tingueu la dis-capacitat que tingueu, no deixeu queningú vos diga de què sou capaços ono. Això ho decidiu vosaltres i ningúmés”.

El Paranimf de la Nauva reunir alumnes iexalumnes de laUniversitat de Valènciaen el Dia Internacionalde les Persones ambDiscapacitat.FOTO: MIGUEL LORENZO

Tots iguals, tots diferentsLa Universitat de València, a través de la Unitatper a la Integració de Persones amb Discapaci-tat, ha donat atenció a prop de huit-cents estu-diants amb diversitat funcional. Pablo Vidal, LuzBundó, Javier Sarrias, Pilar Furió i Pablo Cusísón alguns d’aquests alumnes (i exalumnes) quelluiten dia rere dia per la igualtat d’oportunitats.

El rector de la Universitat deValència, Esteban Morcillo, vapresidir l’acte inaugural delDia Internacional de lesPersones amb Discapacitat,acompanyat per la vicerectorad’Ordenació Acadèmica iProfessorat, Maria VicentaMestre; la consellera deBenestar Social, Angélica Such;el director general de PolíticaCientífica de la Conselleriad’Educació i professor de laUniversitat de València,Vicente Bellver; i el delegatterritorial per a la ComunitatValenciana de l’ONCE, JoséManuel Pichel.

Esteban Morcillo, en la seuaintervenció, va destacar elcompromís de la Universitat“amb el benestar social i elcreixement econòmic valenciàdes de la nostra aportació deconeixement per aconseguiruna societat més desenvolupa-da”.

El rector va recordar, a més,que, dins del marc del reconei-xement del Campus d’Excel·lèn-cia, la Universitat de València ila Politècnica treballen conjun-tament “en polítiques d’atenciói integració de les persones ambdiscapacitat”, una tasca que vaconsiderar “prioritària i de pri-mer rang”.

La Universitat, per la integració

NOUDISE375Dijous, 16 de desembre de 20104 report

PERSONES AMB DISCAPACITAT. Jornada de conferències, taules redones i exposicionsUn programaper a feraccessibletota lainformació

R.C.

–Han passat les eleccions d’estu-diants, però ja esteu treballant en lespròximes.

–Sí, hi va haver problemes que caldriasolucionar i, de fet, hui [per dimecres]tinc una reunió amb el president de laJunta Electoral per a veure l’informe ques’ha preparat amb les incidències i plan-tejar possibles solucions per al futur iamb aquestes iniciar les reunions ambels representants estudiantils perquè di-guen la seua, i prendre una decisió en-tre tots per arreglar la situació i que noes produïsquen ni campanyes molt pom-poses ni els problemes que s’han mani-festat.

–A què creus qque s’ha degut l’aug-ment de participació enguany?

–Hem passat d’un 10% l’any passat aun 15% enguany. Hi havia més associa-cions que es presentaven a les eleccionsi això implica més mobilització, a mésque també supose i espere que el noumodel que s’està aplicant en primer delsgraus i que és una situació nova per als

alumnes el fet que aquests busquen ma-jor implicació en el dia a dia i represen-tació per a fer-se escoltar. No és una par-ticipació alta, hem d’afrontar-ho, i és undels reptes que tenim per davant, eld’implicar més els estudiants amb la Uni-versitat.

–Com?–Hauríem de millorar la informació als

estudiants, que sàpien millor què es fa,quines activitats organitza la Universi-tat, que les senten com a seues, que sesenten que pertanyen a la institució per-què així augmentarà la seua implicació.Que també vegen que les coses que pro-posen es fan i que se’ls fa cas i costat. Defet, totes les decisions que es prenen desde l’equip rectoral intentem que els es-tudiants les coneguen amb temps. Defet, estem fent reunions prèvies al Con-sell de Govern, reunions del Consell As-sessor de la Delegació per a veure qui-nes són les opinions dels estudiants. Te-nim planejades ja jornades perquè elsestudiants puguen donar la seua visiódel que hauria de ser la política estudian-til. Crec que hem donat passos endavant

per a implicar els representants d’estu-diants en el dia a dia.

–I la resta dels estudiants, com sen’assabenten?

–En aquests moments i, per a tots, elfonament de la informació és la qüestiódigital i en aquest sentit tenim per unabanda el canvi de la web de la Universi-tat (la que s’està creant permetrà quel’estudiant tinga al seu abast tota la in-formació d’una manera més clara), i eneixa pàgina estem pensant en la creaciód’un calendari únicament per a les acti-vitats que organitzen els estudiants. I,d’altra banda, les xarxes socials. Ara ma-teixa ja tenim algunes coses, però elshem de donar més presència. Tambébutletins i altres canvis, com ara enaquest mateix mitjà, NOU DISE.

–Vas ser el primer president del’Assemblea General d’Estudiants(AGE), una de les majors reivindiica-cions de les associacions d’estu-diants. Després de tres anys, comestà funcionant?

–Estem en procés d’autoreglamen-tació. Fa mes i mig vam arribar a un

acord amb totes les associacions per afer una reglamentació consensuadafora del marc de les reunions de l’AGE.La idea és que totes les associacions esreunisquen i aproven un reglamentque es durà al ple de l’AGE perquè s’a-prove i d’allí al Consell de Govern pera la seua ratificació. També estem enprocés de reglamentació de les AdR il’objectiu és tancar-les el curs que vede cara a l’entrada en vigor del nou Es-tatut dels Estudiants que està elabo-rant el Ministeri d’Educació.

–Justament acabes d’arribar deMadrid d’una reunió al Ministeri so-bre aquest estatut.

–Sí, està a punt d’aprovar-se. Ara endesembre el Consell de Ministres apro-varà l’Estatut dels Estudiants i entraràen vigor amb el nou any.

–Per a què servirà?–El que fa és posar ordre en tots els

drets i deures dels estudiants que no te-níem encara a nivell estatal. Cada uni-versitat tenia la seua carta de deures idrets, per exemple la nostra Universitattenia molt desenvolupat aquest tema.Però per fi, a nivell estatal, hi haurà unanormativa que dirà quins són els drets iels deures, però que va més enllà i reco-llirà l’accés, la programació docent, lestutories, accés a la vivenda, beques, elmarc de la vida de l’estudiant a la uni-versitat. Tot el que tinga a veure amb lavida de l’estudiant a la universitat, nosols en el sentit de la formació acadèmi-ca, sinó en la representació estudiantilamb el Consell de Representació Univer-sitari Estatal, un òrgan que comptaràamb un representant de cada universi-tat, que en el nostre cas eixirà de l’AGE.

–Amb una comunitat estudiantil deprop de cinquanta mil estudiants,

tres campus i centres a Ontinyent iGandia, no serà fàcil arribar als alum-nes.

–Sí, no sols és una quëstió de com ar-ribar, sinó també de les infrastructures.La informació arribarà a tots de la ma-teixa manera, cartelleria, tríptics, digi-talment, però necessitem edificis de re-ferència per als alumnes, espais on elsestudiants es dirigisquen, on tinguen vi-sualitzats els serveis que els poden in-teressar i necessitar. No parle d’una re-organització de serveis, sinó de visualit-zar els serveis d’estudiants en un lloc.D’altra banda, ara l’únic campus que téuna infrastructura real per a l’associa-cionisme és Tarongers. Tenim un futuren què hem d’estudiar, malgrat la crisieconòmica, com afrontar que l’estudianttinga un espai on puga reunir-se, tindreuna vida com a estudiant que no siga ocisolament o cultura, sinó desenvoluparla part associatiava.

–Enguany heu creat una borsa pop-rock per a grups de la Universitat iconvoqueu cada any tallers de crea-ció literària, en quines altres coses es-teu treballant?

–Hem convocat ajudes per a l’organit-zació d’activitats socioculturals de la Set-mana per la Igualtat, el 8 de Març, juntamb la Unitat d’Igualtat. Són ajudes per-què les associacions d’estudiants icol·lectius de la Universitat presentenpropostes per a la visualització del tre-ball que es fa en matèria d’igualtat a lainstitució i de les necessitats que es ge-neren. També què pensen els estudiantssobre la situació actual de dones i ho-mes a la Universitat i en la societat, i vi-sualitzar la necessitat d’una igualtat pera tots. També estem reformulant La Naudels Estudiants.

“Hem de millorarla informació per als estudiants”

Daniel González SerisolaDelegat del Rector per als Estudiants

NOUDISE375Dijous, 16 de desembre de 2010 entrevista 5

NOUDISE375Dijous, 16 de desembre de 20106I7 Centrals FORMACIÓ EN IGUALTAT. Aquest any que s’acaba es

ALBA REQUEJO

L’abat d’un monestir benedictí vie-nés narra en la seua autobiografiauna història sobre una estudianta ala Universitat de Cracòvia, a mitjansdel segle XV. La jove havia aconse-guit assistir a les classes disfressa-da d’home. L’engany va durar dosanys, i quasi havia aconseguit el tí-tol de grau en Arts quan un grup dejoves va començar a sospitar sobrela seua identitat i, finalment, la vandescobrir i portar davant d’un jutge.Segons conta Montserrat Cabré,professora d’Història de la Ciència ala Universitat de Cantàbria, quan seli va preguntar per què s’havia fetpassar per home, la jove anònima varespondre: “Per amor al saber”.

Moltes dones, al llarg de la histò-ria, han sentit aquesta mateixa cri-da, tot i que, fins ben entrat el segleXX, la meitat de la societat mundialestava exclosa de l’educació supe-rior.

A Espanya es coneix un casparal·lel al de la jove de Cracòvia, en-cara que molt posterior. Conta la tra-dició que el 1841 l’escriptora galle-

ga Concepción Arenal es va disfres-sar d’home per tal d’estudiar Dret,com a oient, a la Universitat de Ma-drid. I és que no va ser fins l’any 1910que a les dones se’ls va permetre aEspanya accedir a la universitat enigualtat de condicions. El 8 de marçd’aquell any, poc després que Emi-lia Pardo Bazán fóra nomenada con-sellera d’Instrucció Pública, es vaaprovar la reial ordre que autoritza-va “per igual la matrícula d’estu-diants i estudiantes” a la universi-tat.

La incorporació “legal” de les do-nes a les universitats espanyoles vaser més tardana que en altres paï-sos d’Europa, on adquiriren aquestdret entre 1850 i 1890. Les universi-tats de París i Zuric van ser les pio-neres en acceptar dones per a totsels seus estudis en igualtat de dretsamb els homes. A les quals van se-guir altres institucions al RegneUnit, Bèlgica, Dinamarca, Itàlia iAlemanya. A Espanya la demanda noera massiva i l’assistència a les au-les no estava, de fet, prohibida (lalegislació espanyola només ho va ve-tar explícitament entre 1882 i 1888),

però algunes veus s’alçaven dema-nant més igualtat en el terreny edu-catiu. El 1868, l’any de la Revolucióde “La Gloriosa”, una dona escriviaen una carta al director en El Mer-cantil Valenciano: “No hi ha univer-sitat per a nosaltres... Per què se’nsnega ser mestres sagnadores, cirur-gianes, metgesses, farmacèutiques,advocades, etcètera? Visca la igual-tat!”.

LES PIONERES. Abans de l’aprova-ció d’aquella reial ordre només unespoques dones –setanta-set, segonsles dades recopilades per ConsueloFlecha, catedràtica de Teoria i His-tòria de l’Educació de la Universitatde Sevilla– s’havien arribat a matri-cular a la universitat i menys enca-ra –trenta-sis, segons aquestes ma-teixes investigacions– havien acon-seguit llicenciar-se. La llei deia quequan una dona volia cursar l’educa-ció superior seria “la Superioritat”qui “resoldria el cas i les circumstàn-cies de la interessada”, la qual cosavolia dir, en la pràctica, que les jo-ves que volien incorporar-se a l’a-lumnat universitari havien de dema-

nar permís al Ministeri d’InstruccióPública i aconseguir que cadascundels professors que impartirien clas-se signara l’imprés de matrículacomprometent-se a garantir “l’or-dre” a l’aula.

En aquella Espanya de finals desegle cal recordar que la legislacióestablia, per exemple, que la donacasada no tenia autonomia perso-nal ni laboral, ni era ama del seu pro-pi salari. Per a realitzar activitatseconòmiques o comercials tambéera necessària l’autorització del ma-rit i la desobediència a aquest erasuficient per a enviar una dona a lapresó.

María Elena Maseras va ser la pri-mera dona que aconseguí, l’any

1872, matricular-se en una universi-tat espanyola. En el seu cas va sernecessari un permís especial del reiAmadeu de Savoia per a cursar Me-dicina a la Universitat de Barcelona;un permís que, amb tot, no la facul-tava per assistir a les classes. Tresanys després va aconseguir ser ad-mesa oficialment a les aules, ons’hagué d’habilitar un seient espe-cial per a ella en la tarima, al costatdel professor i apartada de la restad’estudiants. Igual que li va passara ella, les alumnes que eren adme-ses a les universitats abans del 1910havien d’estar acompanyades en totmoment pels seus professors, i nopodien seure amb els companysxics.

I si el camí recorregut fins acon-seguir la titulació era complicat,també ho era el que es mampreniadesprés per a tractar que la profes-sió en la qual s’havien format fórareconeguda. En el cas de María Ele-na, la finalització dels seus estudisde Medicina el 1878 no significavaque estiguera habilitada per a exer-cir la professió. Tant ella com Dolo-res Aleu, la segona dona en acabar,un any després, els estudis de Medi-cina a la Universitat de Barcelona,van haver de fer nombroses al·lega-cions al Ministeri d’Instrucció Públi-ca. Quatre anys després, el 1882, idesprés d’un acalorat debat, les au-toritats cedien a expedir els títolsque els permetien exercir com ametgesses.

Va ser també el 1910, en setem-bre, quan la llei va permetre a les lli-cenciades presentar-se a oposicionsper a convertir-se en professoresd’institut, d’universitat o bibliotecà-ries i arxivistes. Aquest fet va aug-mentar també l’interés de les donespels estudis de Filosofia i Lletres,que fins aleshores no tenien eixidaprofessional per a elles. Com expli-ca la catedràtica Consuelo Flecha,les primeres dones universitàriess’havien inclinat pels estudis de Me-dicina, tot i que sempre dirigides capa especialitats que podrien ser con-siderades “de dones”, com ara Pe-

Aquest 2010 s’han complit cent anys de l’accés de la dona a les universitats en igualtat de con-dicions. A Europa havia ocorregut algunes dècades abans, però ací la Reial Ordre del 8 demarç del 1910 va obrir les aules de les universitats a l’alumnat femení, tot i que algunes pione-res havien aconseguit accedir-hi temps abans. Hui, sis de cada deu estudiants són xiques.L’assignatura pendent està encara en les càtedres i als despatxos rectorals.

FOTO: MIGUEL LORENZO

Cent anys de lesprimeres dones a la universitat

Concepción Aleixandre, una de lesprimeres universitàries valencia-nes. FOTO: LLIBRE LAS PRIMERAS UNIVER-SITARIAS EN ESPAÑA, DE CONSUELO FLECHA

compleix una centúria des que els espais universitaris es van obrir a les dones

ALBA REQUEJO

Quina ha estat la relació entre lesdones i la ciència al llarg de la his-tòria? Per què els noms de les cien-tífiques que han exercit la seuatasca investigadora durant els se-gles passats no són tan conegutscom els dels seus col·legues ho-mes? Per què durant anys se li hadonat una atenció tan pobra a lesinvestigacions històriques sobreciència i gènere?

Qüestions com ara aquestes hanservit per a la reflexió als assis-tents al seminari Les dones en lahistòria de la ciència: d’objected’estudi a subjecte que coneix, im-partit per Montserrat Cabré i Pai-ret, professora de la Universitat deCantàbria i doctora en HistòriaMedieval per la Universitat de Bar-celona. El seminari, organitzat enel marc del Màster en Història dela Ciència i la Comunicació Cientí-fica, va celebrar-se el passat dia26 de novembre a l’Institut d’His-tòria de la Medicina i de la CiènciaLópez Piñero.

La professora Montserrat Cabréva defendre la importància, per aldesenvolupament de la ciència, del’accés a l’educació superior de lesdones. Una fita de la qual es com-pleix enguany un segle i que, se-gons ella, ha passat desapercebu-da “sobretot si la comparem ambel commemoracionisme queacompanya altres fites de la histò-ria de la ciència”. Però l’interés deles dones per l’activitat científicave de molt més enrere i forma partde la nostra realitat històrica. Se-gons Cabré, és la manca de recer-ca sobre aquesta qüestió el que haprovocat una invisibilitat de lesdones científiques al llarg de lahistòria. Perquè, en realitat, “lanorma no ha estat l’excepcionali-tat, sinó la insistent aparició de no-tícies, segle rere segle”, explica, “iés aquesta regularitat històrica laque fa les dades, fins i tot les méspobres, històricament significati-ves i eloqüents”.

La professora va recórrer, du-rant la seua exposició, el camí que

les dones han traçat des del segleXV fins l’actualitat, passant “de serl’objecte de la mirada científicamasculina a ser el subjecte del co-neixement”. Així, va fer un itine-rari per algunes de les figures pio-neres en la història de la ciència,des de Marie Curie, guanyadora dedos premis Nobel i primera donaen ser professora a la Universitatde París, fins les primeres metges-ses que estudiaren a les universi-tats espanyoles, passant perexemples com ara el de Laura Bas-si, primera dona en ocupar una cà-tedra de ciències físiques a la Uni-versitat de Bolonya en el segle XVIII,o Juliana Morell, doctora en lleisa Avinyó el 1608 i “l’única dona

recordada en la galeria d’il·lustresdel Paranimf de la Universitat deBarcelona”.

Cabré va acabar la seua inter-venció proposant que, amb lacommemoració dels cent anys delliure matrícula a les universitatsde l’Estat Espanyol, es recordentambé aquelles accions de donesvalentes que van avançar-se a lallei. “Accions que, paradoxal-ment”, diu Cabré, “alhora ensmostren els límits de la llei, per-què si reflexionem una mica, elsdrets necessaris d’igualtat queatorga no ens garanteixen l’amoral saber, que ha sigut i és encarael vertader motor de les accionsde recerca científica de les dones”.

Nieves Concostrina contava en RNE el passat 15 de novembreque cent quatre anys abans Marie Curie es va convertir en laprimera dona que feia classe a la Sorbona. La premi Nobel haviade substituir el seu marit, atropellat mortalment per un car-ruatge uns mesos abans. Per primera vegada en la història unacatedràtica, una dona, feia classe en aquella universitat.

diatria o Ginecologia o, en alguns ca-sos, Farmàcia.

A la Universitat de València lesprimeres dones arribaren a les au-les ja en la dècada dels huitanta, se-gons es recull en la Historia de laUniversidad de Valencia, obra co-ordinada pel professor Mariano Pe-set. A més de la mateixa DoloresAleu, que es va examinar ací d’algu-nes assignatures, les primeres xi-ques matriculades a la Facultat deMedicina foren Trinidad Sánchez(que començà els estudis el 1882),Concepción Aleixandre i ManuelaSolís (que entraren a la Universitatun any després).

L’EVOLUCIÓ FINS A HUI. A partird’aquella segona dècada del 1900,la incorporació de les dones a les di-verses universitats espanyoles vaaugmentar de manera progressiva,sobretot a partir dels anys vint. Si el1920 la seua presència a les aules noarribava al 5%, el 1940 representa-ven ja el 12,5% dels estudiants.

El recompte efectuat a Valènciacoincidia en línies generals amb laprogressió seguida a Espanya, talcom explica la professora MariaFernanda Mancebo en el seu estu-di La Universitat de València: de lamonarquia a la República.

Així, el curs 1919-1920 hi ha untotal d’onze alumnes en la titula-ció de Medicina; el curs següent ésel primer amb presència femeninaa la Facultat de Lletres; i a Dret laprimera matriculació documenta-da d’una dona és del curs 1923-1924, encara que la primera alum-na oficial no hi arribaria fins tresanys més tard. Tal com va passar ala resta d’Espanya, la possibilitatd’opositar a l’ensenyament va aug-mentar les matriculacions de do-nes en els estudis de Lletres a laUniversitat de València i a finals dela República aquesta era la facul-tat amb major nombre i percentat-ge de dones.

L’arribada del franquisme, ambuna mentalitat que en res no ajuda-va a potenciar l’accés de les dones ales universitats, va fer que es con-tinguera el nombre de matricula-cions, però no les aturà. Així, entreels anys quaranta i seixanta el per-centatge de dones que van a la uni-versitat es manté entre el 12% i el17%. El 1970 elles són trenta de cadacent universitaris.

MAJORIA –NOMÉS– A LES AULES.La paritat als campus no arribà finsel 1986. Ara com ara, més de la mei-tat de l’alumnat universitari és dona,com també sis de cada deu titulats.Les dones són majoria a les aules, escalcula que obtenen un 60% de lesbeques i més places en les oposi-cions que es convoquen.

Ara bé, quan es mira cap als esta-ments superiors de la universitat,les xifres canvien. Segons les dadesdel Ministeri d’Educació del 2008,només el 36,4% del Personal Docenti Investigador té nom femení; a pe-nes un 15% dels catedràtics espa-nyols és dona i només un 11% delstribunals de tesi estan presidits perdones. De les setanta-set universi-tats espanyoles, onze estan dirigi-des per una rectora; la primera donaen assolir un càrrec així no ho va ferfins el 1982.

Les dones i la ciència al llarg de la història

REDACCIÓ

La Xarxa Vives d’Universitats, a laqual pertany la Universitat de Va-lència, la Generalitat de Catalunyaiel Consell de Mallorca han posat enmarxa el Diccionari Biogràfic de Do-nes, un document en línia d’accéspúblic i gratuït que ofereix un extensrecorregut per la història dels ter-ritoris de parla catalana entre els se-gles I i XXI a través de la biografia de655 dones. Els usuaris hi poden ac-cedir a través de la pàgina webwww.dbd.cat. Teresa Vinyoles i Nú-ria Jornet han exercit la direcciócientífica de l’obra.

El Diccionari Biogràfic de Dones,presentat la setmana passada, és unprojecte de recerca nascut a inicia-tiva de la Generalitat de Catalunya iel Consell de Mallorca amb l’objec-tiu de donar a conéixer la contribu-ció que les dones han fet en la his-tòria dels territoris de parla catala-na des de diversos camps del conei-xement i àmbits d’actuació. En laseua elaboració, a càrrec de la Xar-xa Vives, han treballat investigadorsi grups de recerca universitaris enestudis de les dones i de gènere.

El Diccionari inclou inicialment655 biografies de dones de Catalu-nya, el País Valencià, les Illes Ba-

lears, la Catalunya del Nord, Andor-ra i Sardenya en un llarg període queabraça des del segle primer fins l’ac-tualitat. Es tracta d’un fons molt va-riat, que inclou des de pageses me-dievals, comtesses, religioses i mes-tresses de casa, fins a sindicalistes,dirigents polítiques, artistes de te-atre, escriptores o empresàries, en-tre altres. A través de les seues bio-grafies el Diccionari permet traçaruna radiografia de cada moment dela historiografia dels territoris deparla catalana. Es tracta en tot casd’un projecte viu que deixa la portaoberta a actualitzar i ampliar l’ac-tual fons biogràfic a partir de lesaportacions dels grups de recercauniversitaris, els estudiosos vincu-lats als centres d’història local, elsprofessionals implicats en aquestàmbit i la societat civil en general.En aquest sentit, el web incorporaun apartat que permet als usuarissuggerir la incorporació de novesfitxes biogràfiques.

Biografies de 655 dones rellevants des del segle I fins el XXI

Concha Piquer, una de les donesreferenciades en el Diccionari.

FOTO: MIGUEL LORENZO

Marie Curie.

TAM TAM

Es demanen professors per a classesparticulars remunerades. Paresmembres de l’associació Apnadahnecessiten estudiants per a classesparticulars a domicili a xiquetsamb TDAH a València ciutat iprovíncia. No és necessària expe-riència prèvia. Envieu un breu cur-rículum a asociacion@apnadah.orgindicant matèries (matemàtiques,anglés, llengua, socials, química,física, etc.) i nivell educatiu aimpartir. Tel. 96 329 34 94.

Classes de Valencià per a la JuntaQuualificadora. Professor amb expe-riència. Tots els nivells. Preu: 15euros l’hora. Tel. 656 67 03 10. C-e:jordirafael@yahoo.es.

Intercanvi d’idioma Castellà/Italià iAlemany. Busque italià/ana per afer intercanvi d’idioma. També ale-many. Tels. 96 392 55 46 i 626 1539 75 (Ángela).

Intercanvi d’idioma Català/Anglés ooCastellà/Anglés. Busquenatiu/nativa nord-americà o anglésper a fer intercanvi d’idioma. Tel.639 63 34 22 (Josep).

Classes de Castellà i Català i inter-canvi Castellà-Català/Anglés.Preus molt econòmics. Tel. 636 1914 19 i I_Albarracin@hotmail.com.

Compre maanual (usat o no)d’Història Contemporània del PaísValencià. Editorial Tabarca (1992).Autors: Albert Girona i altres. C-e:salva35s@yahoo.es.

Venc col·lecció d’edicions bones derevistes (decoració, moda, cultura,etc.) Són més de cent, que vendriaper només 30 euros en total.Crideu per les vesprades al 617 5003 94 (Josefina).

Actualitat sobre voluntariat a laUniversitat de València. La pàginaweb del CADE de la Universitat deValència compta amb informacióactualitzada sobre programes devoluntariat, cursos, beques, entrealtres. Els interessats poden con-sultar tota l’actualitat en l’adreçawww.uv.es/cade/v/voluntariat.

Voluntaris per al Club d’Ocid’Asprona. Necessitem voluntarisper a participar en activitats per apersones amb discapacitat

intel·lectual. Tallers, eixides al tea-tre o al cinema, excursions o festescentren les activitats del Clubd’Oci, que són planificades per lesmateixes persones amb discapaci-tat a través de reunions periòdi-ques, per a les quals és primordialel suport dels voluntaris. L’entitatestà al barri de Benimaclet.Interessats telefoneu al 96 339 1080/615 56 57 63 (María Jesús Dolz).

Convivència i educació en valors.Necessitem voluntaris per a treba-llar amb xiquets i xiquetes del bar-ri del Marítim en un programasocial de convivència i educació envalors, salut, ecologisme, partici-pació, etc. Realitzem activitats derepàs escolar, ludoteca, tallers ieixides. Flexibilitat de dilluns adivendres de vesprada i els caps desetmana. Associació juvenil YMCA(c/Illes Canàries 112 o 96 333 2487).

Projecte Xaloc. Necessitem volunta-ris per a treballar amb xiquets ixiquetes del barri de Russafa ambproblemes socials i escolars.Realitzem activitats de repàs esco-lar, jocs, tallers i eixides, dilluns,dimecres i divendres per les ves-prades. Estem a Pere III el Gran 20,baix. Tels. 96 373 04 40 i 636 3841 44 (Juan) i 654 84 85 24.

EEs necessiten voluntaris per a unprograma de dinamització a cen-tres escolars de València. Treballd’integració social amb immi-grants, joves d’ètnia gitana, etc.Informació al 96 395 09 31 ovalenciastch@terra.es.

Lloguer de pisos i habitatges per alsuniversitaris a través de laSocietat Pública de Lloguer (SPA).Tant els estudiants, els professors iel personal d’administració i ser-veis com els propietaris podencontactar amb el telèfon 902 13 0213 i el correu electrònicspaviv@spaviv.es i concertar unacita amb l’equip de la SPA. L’ofertatambé es pot consultar al CADE(Aulari III a Blasco Ibáñez,www.uv.es/cade/v/ajudes/vivienda.htm).

Prrograma Intergeneracional Viure iConviure. La Universitat deValència, a través d’un conveniamb la Caixa de Catalunya il’Ajuntament de València, ofereixals estudiants conviure amb perso-

nes majors a canvi de tindre allot-jament gratuït durant el cursacadèmic. Interessats cal remetrea les oficines del CADE la sol·lici-tud. Més informació: 96 386 47 71 iwww.uv.es/cade.

Pis per a llogar. Xic/a. Pis situat propde la parada de metro línia 3Machado, zona amb jardins i tran-quil·la, aire condicionat. Es pot llo-gar per mesos solts. C/CapitansGalán i García Hernández. Preu:600 euros. Tel. 645 40 08 32(Asunción Castellano Martínez).

Pis per a llogar. Xic/a. Pis acabat dereformar, molt confortable imodern. Tres habitacions ambtaula d’estudi. Totes les estancesdonen al carrer. Parada de tramviai autobús pràcticament a la porta.Amb tots els supermercats i propde la Fe. C/Balandra 6. Preu: 540euros. Tel. 637 81 59 81 (MarisaAlcaide).

Compartir aamb estudiants. Xic/a. Leshabitacions són grans amb llum,exteriors però sense sorolls. El pisés lluminós, molt ben comunicat,prop de les Torres de Serrans, ambuna parada de tramvia just davantde casa. Acabat de reformar i per-fectament moblat. C/Actor Mora.Preu: 190 euros. Tel. 677 55 64 99(Rafa Garcia).

Compartir amb estudiants. Xic/a.Zona Cedre, carrer tranquil, habi-tació ben il·luminada, terrassa,rentadora, nevera, cuina, bonarmari i sobretot bon ambiententre companys. Prop de paradametro Amistat i Aiora, a deuminuts caminant de Tarongers.C/Senyor d’Azagra 6. Preu: 175euros. Tel. 636 20 02 31 (BorjaPasqual Castellà).

Es lloga habitació. Xic/a. Tot el mobi-liari nou i modern. Quatre habita-cions, electrodomèstics nous, telè-fon i internet ADSL inclòs, televisióen cada habitació. Les habitacionstenen pany individual i mobiliari(llit individual doble o llitera, taulade nit, taula d’estudi, armari, etc.).A dos-cents metres del Campus deBurjassot-Paterna, on es trobenl’Escola Tècnica Superior d’Engi-nyeria i les facultats de CiènciesBiològiques, Física, Química,Matemàtiques i Farmàcia. Piscinamunicipal, poliesportiu, col·legiinfantil i zones d’oci a prop. C/de laLlibertat 35 (Burjassot). Preu: 190euros. Tel. 657 82 64 86 (IsabelNogales).

PISOS

VOLUNTARIAT

CLASSES

NOUDISE375Dijous, 16 de desembre de 20108 cites

Aquestes són algunes de lesofertes de treball que pots tro-bar en la Borsa de Treball de laUniversitat de València. Si volscompletar-ne la informació oconsultar més ofertes de treball,connecta amb el webhttp://www.uv.es/bolsadetraba-jo, envia un correu electrònic aopalges@uv.es o telefona al 96162 59 09/11.

Gestors/Gestores comercialsBBVAÀrea: EconomiaÀmbit geogràfic/localitat:ValènciaReferència: 13429. Oferta Taulerd’Ofertes

Beques Internacionals DeloitteTitulacions: Totes les titulacionsÀmbit geogràfic/localitat:EstrangerReferència: 13426. Oferta Taulerd’Ofertes

Account Manager InternationalÀrea: EconomiaÀmbit geogràfic/localitat:AlacantReferència: 13423. Oferta Taulerd’Ofertes

Tècnic/tècnica en màrqueting2.0Àrea: Informàtica i ComunicacióÀmbit geogràfic/localitat:AlacantReferència: 13422. Oferta Taulerd’Ofertes

Professor/professora d’anglésÀrea: FilologiaÀmbit geogràfic/localitat:València Referència: 13421. Oferta Taulerd’Ofertes

Cap d’administracióÀrees: Administrativa iEconòmica Àmbit geogràfic/localitat: AlziraReferència: 13420. Oferta Taulerd’Ofertes

Tècnics/tèècniques laboralsTitulacions: Relacions Laborals iCiències del TreballÀmbit geogràfic/localitat: Alzirai XàtivaReferència: 13419. Oferta Taulerd’Ofertes

Infermer/infermeraTitulacions: Infermeria Àmbit geogràfic/localitat:MontantReferència: 2616. Oferta Borsade Treball

Matemàtics/matemàtiquesTitulació: MatemàtiquesÀmbit geogràfic/localitat:Madrid. Referència: 2612. OfertaBorsa de Treball

Professor/professora de francésÀrea: FilologiaÀmbit geogràfic/localitat:València. Referència: 2607.Oferta Borsa de Treball

Àrea Social i Jurídica

GARRIGUES (Ref. 49579)València • L. Dret o dobletitulació ADE-Dret • 3mesos horari a convindre • 300euros/mes • nota mitjana superior a7 • carrera cursada a curs per any.

PAVASAL (Ref. 49580)València • L. ADE • 4 mesosgener-abril • horari: matinsi vesprades • 400 euros/mes.

LAMEDEE, SL (Ref. 48879)L’Olleria • L. ADE-Dret • 4mesos • horari: matins • 300euros/mes • requisits: anglés iexcel.

GFK KYNETEC (Ref. 48402)València • L. ADE, L.Investigació de Mercats •4 mesos desembre-març • 150euros/mes • requisits:informàtica nivell usuari.

Àrea Ciències iEnginyeria

MARAGETE (Ref. 48077)Requena • E. Química • 4 mesosgener-maig • horari: vesprades• 300 euros/mes.

RTVV-AUDIÈNCIA(Ref. 49598)Burjassot •L. Estadística/L. Matemàtiques •3 mesos febrer-abril • horari:matins o vesprades • 600euros/pràctica.

SILIKEN ENERGY, SL(Ref. 48875)Paterna • Enginyeria Informàtica• febrer-maig • horari:matí i vesprada • 2.400 euros/pràctica • requisits: anglés,programació web iconeixement bases de dades.

ESTUDIO GRÁFICO CB(Ref. 49216 )Requena • Enginyeria Informàtica• juny-setembre • horari:matins • 1.440 euros/pràctica• requisits: coneixements d’adobecreatie suite.

INELCOM, SL(Ref. 49445 )Mislata • Enginyeria Informàtica.

TELECO/DEPU diseño einterconexión de redes lan y wan• gener-juny • horari: matins• 400 euros/mes • requisits:lan/wan, configuració routerscisco (ccna, ccnp).

Àrea Salut

DIARIA, CB (Ref. 49473)València • Dip. Òptica iOptometria • 4 mesos març/juny• horari: vesprades •250 euros/mes • requisits:informàtica nivell usuari • aula tallerde ciència i tecnologia

GRUPO CIVAE (Ref. 49542)València • Dip. Nutrició/L. Tecnologiadels Aliments • a partirde gener • horari: a convindre •250 euros/mes.

Àrea Humanitats

RTVV-INFORMATIUS CAP DESETMANA. METEOROLOGIA(Ref. 49602)Burjassot • L. Geografia •febrer-juny • 600 euros/pràctica.

Presentació desol·licituds enwww.adeit.uv.es/pf/inscripcions/Important: en omplir la sol·licitud,en l’apartat referència oferta,indiqueu el número de referència del’empresa que vos interesse.

ADEITPl. Mare de Déu de la Pau 346003 ValènciaTel. 96 326 26 00practicas@adeit.uv.es

REDACCIÓ

La Universitat de València ha reduïtel consum elèctric un 5,91% en rela-ció amb l’objectiu del 2010, que ja in-cloïa una minoració del 10% sobre lesestimacions inicials. En conjunt, la re-ducció és del 15,91% sobre les previ-sions inicials de consum. La reducciópermet estalviar 630.000 euros a lainstitució acadèmica, que els reinver-tirà en confort docent.

L’esforç de la Universitat per a re-duir el consum energètic està supe-rant àmpliament els objectius fixats.La reducció és d’un 3,83% respecteal 2009 i d’un 5,91% respecte a la pre-visió, a la baixa, que s’havia efectuatper al 2010.

Dels deu primers mesos del 2010,només en març no s’assoliren les me-tes i el consum elèctric va augmen-tar un 1,3% sobre la previsió inicialEn tots els altres mesos s’ha aconse-guit gastar menys electricitat en pro-porcions importants (-11,7% en ge-ner, -12,8% en abril, -14,1 en agost o-12,3% en octubre).

Aquest esforç col·lectiu ha portatla institució a estalviar 501.520 eurosen els deu primers mesos de l’any.Tots els centres i serveis de la institu-ció estan compromesos en l’estalvi,com ho demostren els seus indica-dors de consum, que es poden seguir,en temps real, des de l’adreçahttp://www.uv.es/SSSQA/mediam-bient/seguiment.htm, del Serveide Prevenció i Medi Am-bient.

La Universitat té previst destinarels diners estalviats a inversions enl’apartat de “confort docent”, és adir en la millora de les condicions deles aules i la impartició de la docèn-cia en cadascun dels centres d’acordamb la seua aportació a l’estalvi, ge-nerant així una correspondència en-tre l’estalvi i la disposició de fons.Aquest serà, junt amb el compromísmediambiental, un altre incentiu pera fomentar encara més la reducciódel consum energètic.

L’ús racional de l’energia és unapràctica consolidada a la Universi-tat. La institució disposa del majorgenerador urbà espanyol de panellssolars per a la producció d’energiaelèctrica. A més a més, en l’actuali-tat està instal·lant panells solars tèr-mics que aprofiten l’energia del solper a produir aigua calenta.

L’estalvi no es concentra única-ment en l’energia elèctrica. També elsubministrament de gas o el consumde material d’oficina s’inclouen en elPrograma d’Estalvi Energètic de laUniversitat de València.

El reciclatge, d’altra banda, formapart de la cultura d’estalvi i sosteni-bilitat. En alguns casos, a més, els re-sidus són perillosos i requereixen untractament especial.

Per a les quantitats de paper quees generen normalment, hi ha distri-buïdes pels tres campus unes pape-reres amb el lema Recicla’t. El serveide neteja buida aquestes papereresals contenidors blaus de paper que hiha en tots els edificis. Periòdicament,un gestor de paper s’emporta el con-tingut d’aquests recipients.

Una altra de les activitats organit-zades pel Servei de Prevenció i MediAmbient són les visites guiades d’es-tudiants a magatzems i laboratoris,amb l’objectiu de conéixer nocions

bàsiques sobre gestió de residus.

REDACCIÓ

El Grup Garrigues, Indra i Mercadonahan estat les entitats guardonades enla modalitat Empreses i Institucionsdins de la setzena edició dels PremisUniversitat-Societat que cada anyatorga el Consell Social de la Univer-sitat de València per a reconéixeraquelles entitats o persones que mi-llor contribueixen a l’enfortiment deles relacions entre aquesta universi-tat i l’entorn socioeconòmic.

En la modalitat Universitat de Va-lència, els premis han recaigut en l’in-vestigador Hendrik Jan Bolink, elMàster en Control de Gestió i Finan-ces, l’Associació de Dietistes i Nutri-cionistes Universitaris, els serveis ad-ministratius i econòmics de la Facul-tat d’Economia i el professor de Quí-mica Física Rosendo Pou.

La revista universitària Futura, cre-ada el 2004 per a difondre l’ofertad’estudis i actuacions de la Universi-tat de València entre els centres desecundària, ha estat la premiada enla modalitat Difusió de la CooperacióUniversitat-Societat, mentre que elsguardons a l’Excel·lència Docent,atorgats per la Universitat de Valèn-cia en col·laboració amb la Conselle-ria d’Educació, han anat a parar alsprofessors Manuel Cuadrado, de laFacultat d’Economia; Juan VicenteGarcía, de la Facultat de Geografia iHistòria; Rafael García, de Psicologia;Bernardo Gargallo, de Fiolosofia iCiències de l’Educació; AnicetoMasferrer, de Dret; Amparo Pons, deFísica; i José Juan del Ramo, de Cièn-cies Biològiques.

Dins de la modalitat Universitat deValència, l’investigador Hendrik JanBolink, adscrit a l’Institut de CiènciaMolecular, ha rebut el premi a la In-vestigació i Desenvolupament pel seutreball, en col·laboració amb gransempreses i instituts tecnològics, so-bre materials moleculars, concreta-ment en dispositius opto-electrònicsmoleculars, les aplicacions dels qualsse centren en els tèxtils, la indústriaceràmica i l’eficiència energètica.

El Màster en Control de Gestió i Fi-nances, que enguany celebrarà laseua onzena edició, ha estat merei-xedor del premi a l’activitat Formati-va de Postgrau i d’Especialització.Aquest màster té com a finalitat pro-moure el desenvolupament de capa-citats professionals i formar especia-listes d’alt nivell en la gestió estratè-gica de les empreses per tal d’opti-mitzar els recursos disponibles.

L’Associació de Dietistes i Nutricio-nistes Universitaris ha rebut el pre-mi a l’Associació o Grup d’Estudiantspel seu treball per a promocionar unaalimentació saludable i per la seuaparticipació en projectes per a la mi-llora de la salut de poblacions de paï-sos subdesenvolupats. El premi a laGestió Universitària ha recaigut enels serveis administratius i econò-mics de la Facultat d’Economia per laimplantació del projecte Oficina sen-se papers, desenvolupat a través d’u-na web.

NOUDISE375Dijous, 16 de desembre de 2010 9notícia

Tota la comunitat universitària està implica-da en la campanya de reducció del consumenergètic. Així ho demostren els indicadorsde consum que, en temps real, es poden con-sultar en la web del Servei de Prevenció iMedi Ambient. L’estalvi és un compromís dela Universitat amb la societat en moments decrisi econòmica. I també un compromís ambla sostenibilitat i el respecte al medi ambient.

És cert que no s’han d’apagarels tubs fluorescents en inter-vals curts? Aquesta és una pre-gunta freqüent que té respostaen la pàginahttp://www.uv.es/SSSQA/mediambient/preguntes.htm.S’hi explica que aquest mite ésfals: “En una prova de cent milenceses i apagades, no s’apre-ciaren diferències en la vidamitjana de les bombetes tradi-cionals, ni tampoc en les de baixconsum ni en les halògenes”.Per contra, a la pregunta:“S’han d’apagar els ordinadorsen intervals curts? Encendre iapagar no afecta la vida de l’or-dinador? La resposta és:“L’única raó és que tarden enarrancar. Encendre i apagar noafecta la vida de l’ordinador. Site’n vas més de trenta minuts,val la pena apagar-lo”.La campanya Energia Viva (ques’inclou en el programa d’estalvienergètic) difon una sèrie deconsells per a estalviar en l’úsd’ordinadors, impressores, foto-copiadores, aparells de labora-tori... I anima a l’ús de les esca-les en lloc dels ascensors.

Energia Vivaper a l’estalvi

El ConsellSocial atorgaels seuspremis anuals

La Universitat estalvia enconsum energètic... i en diners

CAMPANYA. Èxit de la iniciativa de reduir el consum elèctric en tots els centres i serveis

Elementsgràfics de lacampanyaque repre-senten les males(esquerra) ibones(davall)pràctiquesenergèti-ques.

PROPOSTES

citesCELEBRITY

Woody Allen, 1998. Unnovel·lista d’èxit recentmentdivorciat aprofita el seutreball com a periodista pera conéixer persones influentsque l’ajuden a aconseguir lafama. A la seua exdona, percontra, la fama li cau del cel.Dies: 28, 29 i 30 dedesembre. Lloc: Sala Luis GarcíaBerlanga a la Filmoteca Ivac.Informació: ivac.gva.es.

A SCANNER DARKLY

Cicle Philip K. Dick i els seusreflexos en el cinema.Richard Linklater, 2006.Dia: 22 de desembre. Gratis.Hora: 18 hores.Lloc: Auditori Montaner alCM Lluís Vives.

DESMONTANDO A HARRY

Woody Allen, 1997. Unescriptor que pateix el típicpànic davant la pàgina enblanc i espera ansiós serpremiat recordaesdeveniments de la seuavida passada i recreaescenes de les seuesnovel·les. Dies: 17, 18 i 19 dedesembre. Lloc: Sala LuisGarcía Berlanga a laFilmoteca Ivac. Informació: ivac.gva.es.

FONTILLES. CENT ANYS LLUITANT PER UN MÓNSENSE LEPRA

Dies: Fins el 27 de febrer.Horari: De dilluns adivendres de 9 a 20 hores.Lloc: Palau de Cerveró(Pl/Cisneros 4).

JAUME VICENS I VIVES I LANOVA HISTÒRIA. 1910-1960

Dies: Fins el 2 de gener.Lloc: Sala Oberta de la Nau.Horari: De dimarts adissabtes, de 10 a 14 hores ide 16 a 20 hores. Diumengesi festius, de 10 a 14 hores.

VIVAN LOS TOROS. CARTELLS PERA LA REFLEXIÓ

Dies: Fins el 23 de gener.Lloc: Sala Estudi General dela Nau. Horari: De dimarts adissabtes, de 10 a 14 hores ide 16 a 20 hores. Diumengesi festius, de 10 a 14 hores.

VALÈNCIA COLOR, EN DIRECTE

Comissariada per SalvadorAlbiñana (director del CMRector Peset).Dies: Fins el 30 de gener.Lloc: MuVIM. Horari: Dedimarts a dissabtes, de 10 a14 hores i de 16 a 20 hores.Diumenges, de 10 a 20hores. Dilluns tancat.

FIQUE: HISTÒRIA I FUTUR D’UNA FIBRA VEGETAL

Dies: Fins el 30 de gener.

Lloc: Sala Estufa Freda delJardí Botànic.Horari: De 10 a 14 hores i de16 a 18 hores. Dilluns tancat.

COM VEUS LA CIÈNCIA?

Dies: Fins el 23 de gener.Lloc: Sala d’Exposicions delJardí Botànic.Horari: De 10 a 14 hores i de16 a 18 hores. Dilluns tancat.

FICCIONS QUOTIDIANES

Fotografies de MiguelLorenzo (fotògraf del NOUDISE), Santiago Carreguí,Fernando Bustamante i KaiFörsterling.Dies: Fins el 30 de gener.Lloc: MuVIM.Horari: De dimarts adissabtes, de 10 a 14 hores ide 16 a 20 hores.Diumenges, de 10 a 20hores. Dilluns tancat.

ENRIC VALOR. EL VALORDE LES PARAULES

Dies: Fins el 23 de gener.Lloc: Sala Thesaurus de laNau.Horari: De dimarts adissabtes, de 10 a 14 hores ide 16 a 20 hores. Diumengesi festius, de 10 a 14 hores.

SPADARI, CRONISTA VISUAL

Dies: Fins el 30 de gener.Lloc: Sala MartínezGuerricabeitia-La Nau.Horari: De dimarts adissabtes, de 10 a 14 hores ide 16 a 20 hores. Diumengesi festius, de 10 a 14 hores.

LA GENEALOGIA DE LA CONSCIÈNCIA

Dies: Fins el 6 de gener.Lloc: Centre Octubre.Informació:www.octubre.cat.

L’ODISSEA

Per Assaig (GTUV).Dramatúrgia: Anna Marí.Direcció: Pep Sanchis. Dies: 16 i 17 de desembre.Hora: 19:30 hores.Lloc: Sala Matilde Salvadorde la Nau.

LA GRAN EPOPEYA DE MIR & MOR

Per Mir & Mor al Circuit deCafé Teatre San Miguel.Dia: 21 de desembre.Hora: 23 hores. Lloc: Sala Matisse.C/Campoamor 60.

¿PERO QUÉ ESTAMOS? ¿LOCOS?

Per Manu Gorriz al Circuit deCafé Teatre San Miguel. Dia: 28 de desembre.Hora: 23 hores.

Lloc: Sala Matisse.C/Campoamor 60.

LES CADIRES

D’Eugene Ionesco, dirigidaper Joaquim Candeias, ambJuli Cantó i Cristina Garcia enel repartiment.Dies: Fins el 19 de desembre.Lloc: Teatre el Musical.Informació: www.teatre-elmusical.com.

NAS I SOCIETAT.CURIOSITATS I ANÈCDOTES SOBRE EL NAS

Conferència a càrrec deManel Tamarit i Conejeros iEduard Ferrandis i Cardona,metges del Serveid’Otorinolaringologia del’Hospital Universitari DoctorPeset.Dia: 16 de desembre.Hora: 19 hores.Lloc: Centre Octubre.Informació:www.octubre.cat.

LAS CLAVES DEL ÉXITOPOLÍTICO. POR QUÉ VOTANLOS CIUDADANOS

Presentació del llibred’Antonio Laguna. Amb laintervenció de Jesús TimoteoÁlvarez, UniversitatComplutense de Madrid; JoséAntonio Piqueras, UniversitatJaume I; Antonio Laguna,Universitat de Castella-laManxa, autor del llibre.Dia: 16 de desembre.Hora: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna de la Nau.

DES DEL SUD

Presentació del llibre deMiquel Salavert. Amb laintervenció de Miquel(Manzanera) Salavert,Ramón Cardona (autor delpròleg, va ser diputat a lesCorts Valencianes per EUPV)i Jeroni Salvador (traductor). Dia: 29 de desembre.Hora: 19 hores.Lloc: Centre Octubre.Informació:www.octubre.cat.

LABORATORIO FUNK

El projecte Laboratorio Funksorgeix a mitjans de ladècada dels noranta ambuna formació que evolucionaparal·lelament al so finsarribar a l’actualitat.Dia: 16 de desembre.Hora: 20 hores.Lloc: Centre Octubre.Informació:www.octubre.cat.

DIALEG(TES)

El jove cantautor menorquíGuiem Soldevila presentarà,en format acústic, un recitalíntim i proper, amb cançonsdel seu primer disc, Orígens,i altres inèdites.Dia: 18 de desembre.Hora: 19 hores.Lloc: Centre Octubre.Informació:www.octubre.cat.

MÚSICA AL CM LLUÍS VIVES

Tardor 2010. Amanida Peiot.Dia: 17 de desembre.Hora: 20 hores.Lloc: Auditori Montaner alCol·legi Major Lluís Vives.Av/Blasco Ibáñez 23.

SEDAJAZZ SWING BAND

Cicle Cuinant Jazz. Jazz alBotànic 2010. Dia: 18 de desembre.Hora: 19:30 hores.Lloc: Auditori Joan Plaça alJardí Botànic.

GRUP DE MUNTANYA I ESCALADA DE LA UNIVERSITAT

El grup està dirigit per unapersona especialista i elsparticipants tenen lapossibilitat d’obtindre lallicència federativa a travésdel Club Esportiu de laUniversitat de València.Organitza: Servei d’EducacióFísica i Esports.Dirigit a: Tots els esportistesde la comunitat universitàriaque estiguen interessats enl’escalada esportiva, elsenderisme i les carreres demuntanya.Informació: www.uv.es/sef.Contacteu amb:valero.blasco@uv.es.

TALLER DE TEATRE BARRI DEL CRIST

Nivell 1: Expressió teatral.Nivell 2: Investigació actoral.Preu: Quota anual de 23euros.Direcció: Nilda Varela.Informació: 96 380 9265/669 88 29 42 (ArantxaPastor).

EL GÒTIC ERÒTIC. SECRETS DE LA LLOTJA DE VALÈNCIA

Itinerari per la ciutat deValència. Inclou esmorzar.Dia: 18 de desembre. Hora: 10 hores.Lloc: Plaça de la Mare deDéu.Preu: 12 euros.Informació: www.uv.es/spl.

VALÈNCIA EN EL SEGLE XV. EL SEGLE D’OR VALENCIÀ

Itinerari per la ciutat deValència. Inclou esmorzar.Dia: 18 de desembre. Hora: 9:45 hores.Lloc: Jardí de les Torres deQuart.Preu: 12 euros.Informació: www.uv.es/spl.

CONTACONTES

Aprén anglés al Botànic. Noucurs i noves sessions decontacontes. Edat: de 4 a 9anys.Dia: 26 de desembre. Hora: 11:30 hores.Lloc: Plaça Carles Pau alJardí Botànic.Preu: Entrada lliure per alsvisitants del Jardí.Informació:www.jardibotanic.org.

DIVERSOS

MÚSICA

CONFERÈNCIES

TEATRE

EXPOSICIONS

CINEMA

NOUDISE375Dijous, 16 de desembre de 2010

CITES

10 agenda

La Universitat haposat en marxa la pri-mera edició de laBorsa Pop-Rock per aformacions musicalsd’estudiants de la ins-titució acadèmica.L’objectiu d’aquestainiciativa és col·labo-rar en la promoció,dinamització i impulsde l’activitat delsgrups de música pop-rock a la Universitatde València. Tambéfacilitar la gestió delsprogrames de dinamització cultural i sociocultural que la Universitat deValència pose en marxa en l’àmbit de la música i, més en concret, facilitarla selecció dels grups que participaran al llarg de cada curs en la progra-mació amateur universitària de l’Auditori Montaner del Col·legi Major LluísVives.

Àmbit de la Borsa Pop-Rock i requisits generalsSeran admesos grups i solistes la producció dels quals puga ser adscritaestilísticament dins del pop, rock, folk i música electrònica o qualsevolaltra definició estilística del que es puga denominar música popular con-temporània. Formats per almenys un membre de la comunitat università-ria de la institució. Caldrà disposar d’un repertori propi d’almenys trentaminuts.

Termini i procediment d’inscripcióLa borsa tindrà una vigència d’un curs acadèmic i els grups interessatshauran de renovar anualment la seua inscripció. El procés d’inscripció a la Borsa Pop-Rock de la Universitat es realitzarà através del formulari on-line ENTREU de la Universitat de València, l’accésal qual estarà ubicat en el lloc web del CADE (www.uv.es/cade). El formula-ri ha de ser emplenat per la persona representant de la formació musicalque, en tot cas, haurà de ser un dels membres de la formació amb vincula-ció amb la comunitat universitària.El formulari de sol·licitud haurà de contindre les dades del grup musical,de la persona que el represente i dels membres de la formació musicalamb indicació dels que formen part de la comunitat de la Universitat deValència. Així mateix, caldrà indicar-hi la fitxa artística i la fitxa tècnica.

Participació dels grups inscrits a la Borsa Pop-Rock de la Universitat en laprogramació de músicaa universitària del Col·legi Major Lluís VivesEl delegat del rector per als Estudiants, o persona en qui delegue, el direc-tor del Col·legi Major Lluís Vives i un tècnic del CADE seleccionaran fins adeu grups d’entre els inscrits a la borsa per tal de realitzar una actuació endirecte dins de la programació musical del Col·legi Major Lluís Vives alllarg del curs acadèmic. Per a la realització de la selecció es podrà requerirla col·laboració de persones especialitzades i qualificades com a assesso-res. Els concerts de la programació de música universitària del Col·legiMajor Lluís Vives tindran lloc a l’Auditori Montaner en les dates que esfixen d’acord amb la programació anual de la sala.

Oberta una Borsa Pop-Rock per agrups de música universitaris

L’associació juvenil Unisolid(Universitat Solidària), for-mada per estudiants de laFacultat de Ciències Socials ien la qual participen tambéprofessores com ara EstherEscoda (Treball Social),Isabel Pla (Econòmiques) iMaría Antonia Pérez Alonso(Dret-Departament de Dretdel Treball i SeguretatSocial), ha organitzat la ter-cera Campanya de Recollidad’Aliments i Roba per aPersones sense Llar, que esfarà els dies 20 i 21 dedesembre, de 10 a 13 hores, al vestíbul de l’Aulari Nord del Campus delsTarongers.Entre els productes que es necessiten figuren maquinetes d’afaitar, pastade dents, roba interior nova, calcetins de cavallers, sucs, llet, galetes, café,sabates (principalment cavallers) i esportives, sabatilles i mantes. El mate-rial es destinarà a l’Associació Natania, situada al carrer Lepant núm. 5 deValència (local obert de divendres huit vesprada a diumenge huit vespradai tots els dies festius).La informació sobre l’associació universitària es pot consultar en la seuaweb: http://www.uv.es/unisolid/unisolid.htm.

Campanya de recollida d’alimentsorganitzada per estudiants de Socials

REDACCIÓ*

–Poetessa adolescent de la Malva-rosa: Què pensaria l’adolescentque vosté va ser en aquesta plat-ja si veiera l’escriptor en què s’haconvertit?

–Fernando Arrabal: Mai segonsdilluns han sigut diumenges.

–Què el va dur a escriure?–Se’m va ocórrer de xiquet en

guanyar el concurs de superdotatsel 1941. Haurien hagut de congelar-me.

–Li va sorprendre l’acollida in-ternacional del seu llibre best se-ller Carta a Franco (1972) i del seufilm Viva la Muerte (1970), prohi-bits en vida del dictador com totala seua obra?

–Els animalons quan emmalaltei-xen no es claven en el llit.

–Disfruta amb la seua condicióde ser incomprensible per amolts?

–“Els censors i els inquisidores síque em comprenen sorollosament iclamorosament”, va dir la sorna al’esglai.

–Els teatres més solemnes elprogramen…

–… de la manera més sorprenenti fins i tot arriscada. O no em pro-gramen, sense que ni tan sols lesmasses isquen al carrer a manifes-tar el seu rebuig per això. Pànic,confusió i exactitud.

–Mel Gussow (NYTimes) va es-criure que vosté és l’últim super-vivent dels tres avatars de l’ano-

menada modernitat: pànic, sur-realisme i el Col·legi de Patafísi-ca. Què n’opina?

–En el grup surrealista només vaigestar (amb presència diària) tresanys. Ni tan sols un mil·lenni.

–Políticament què encarnavaaleshores aquest grup?

–Era l’ala cultural del partit comu-nista-trotskista. Artístícament eraformat pel rogle de rebels més es-borronador i genial d’aquell mo-ment. A nosaltres tres [Jodorowsky,Topor] ens van considerar els abor-ronadors dels aborronadors. Perpur autisme.

–Es pretén que és un adepte dela confusió en literatura.

–Tot el contrari: sóc quasi fanàticde l’exactitud, dels escacs, de lamossegada amorosa en el darrere ide la ciència.

–Per què l’acusen de provoca-dor?

–Coses més rares s’han sentit. Elscaníbals diabètics no mengen fabri-cants de sucrets.

–L’home pànic…–… fins i tot el penis observa amb

pena l’etern triomf de la confusió.Hui, com en temps de Sòcrates.

SOBRE LA SEUA OBRA–Quan s’ha referit a la seua “insu-

portable circumstància” parla so-bre… el seu pare com a primer con-demnat a mort de la guerra civil…,sobre la seua carta (única) al gene-ral…, la seua obra totalment prohi-bida pel dictador…, la seua presèn-cia en les tres “avantguardes”, etc?

–Com ens agradaria veure la llu-na de bocaterrosa.

–Però per què, precisament, ala mort del general era vosté l’ú-nic que per exemple tenia totesles seues pel·lícules vetades?

–No m’ho meresc ni remotament.Si dos porcs espins es creuen pelcamí, té prioritat el de més espines.

–Què ha de sentir el lector de laseua literatura?

–La confusió tant ens arravataamb arravatament que arriba a cre-ar obligacions? El cíclop cec es dis-tingeix malament del tort.

–Qui li hauria agradat ser en li-teratura?

–Represente (per desgràcia) elboc expiatori: una gavina sense sub-marins.

–Hi ha en la seua obra un al·le-gat polític?

–La política em despista o m’avor-reix. No aconseguisc interessar-meper les seues pistes. O per les seuespestes.

PARAULES PER A UN MÓN EN CAOS

–Si tinguera poder il·limitat,què és el primer que faria?

–Eliminar-lo. La política com a fra-càs és un triomf.

–A quin gènere pertany l’actualescena mundial?

–El teatre actual és catastròfic,bestial, confús i genial. Que potserno forma amb la ciència els dos ava-tars del saber actual?

–La confusa complexitat ac-tual…?

–Fa que els problemes canvien denaturalesa perquè les “solucions”semblen racionals.

–És anarquista, com diuen elsseus espectadors?

–Recorde la rèplica política deSancho Panza: “Ni quito ni pongorey sino que me sirvo a mí que soymi señor”.

*Entrevista gestionada per Elena Martínez i Luis Pérez

… no meresc ni remo-tament (ni en playback) que s’interessenpels meus modestís-sims textos… en reali-tat només els meusamics, alguns profes-sors i els meus editors(a punt de la inanició)coneixen alguna cosadel que escric en elmeu desert i dester-rament… encara sen-se kilt ni Windows nisalmons a plomes…invente l’entrevistaque m’haurien pogutfer a la Malva-rosa sivisquera a la Via Làc-tia o en la del quèt-xup… després d’unaúltima i impossibleaparició… en clau defa, rrbl of the deste-rrolàndia… [sic]

Fernando Arrabal.FOTO: CHRISTÈLE JACOB

“Ni lleve ni pose rei, sinó que emservisc a mi que sóc el meu senyor”

Fernando Arrabal. L’escriptor s’autoentrevista en exclusiva per a NOU DISE

NOUDISE375Dijous, 16 de desembre de 2010 11notícies

REDACCIÓ

La Unitat d’Igualtat ha realitzat l’es-tudi Igualtat i perspectiva de gènereen els títols de grau implantats a laUniversitat de València, on s’analit-za la situació de les matèries i elnombre de crèdits d’igualtat/pers-pectiva de gènere dels antics i delsnous plans d’estudi a partir de la im-plantació de l’Espai Europeu d’Edu-cació Superior (EEES). Amb l’entra-da en vigor de l’EEES apareixen coma novetat nou matèries bàsiques i/oobligatòries en les diverses àrees deconeixement i cinc optatives. Com-parant el nombre total de crèdits enels plans antics i nous, s’ha passat de90,5 crèdits a 72 ECTS. Aquesta dife-rència es deu fonamentalment a lapèrdua de crèdits en l’àrea d’Art i Hu-manitats, de 42,5 a 12. Abans de l’en-trada en vigor del Pla Bolonya(EEES), la Universitat de Valènciacomptava amb una oferta de 17 as-signatures amb perspectiva de gène-re i/o igualtat. Més de la meitat, 8 as-signatures en concret, es distribuïenentre les titulacions de l’àrea deCiències Socials. Humanitats, amb 7assignatures, era la segona àrea deconeixement amb volum d’assigna-tures amb perspectiva de gènere osobre historia de les dones o del fe-minisme, i finalment l’àrea de Cièn-cies de la Salut comptava només amb2 assignatures. Val a dir que l’àreade Ciències Bàsiques no comptavaamb cap assignatura en les titula-cions corresponents als anteriorsplans d’estudi. A partir del Pla Bolo-nya, els títols de Grau que s’han im-plantat ala Universitat presentenuna menor oferta pel que fa a les as-signatures d’ igualtat o amb perspec-tiva de gènere. L’àrea de Ciències Bà-siques continua sense cap assigna-tura, l’àrea de Ciències de la Salutpassa de 2 a 4 assignatures, l’àrea deCiències Socials es manté amb 8 as-signatures, mentre que l’àrea d’Hu-manitats veu retallada la seua ofer-ta de 7 a només 2 assignatures. Caldestacar la titulació de Treball So-cial, l’única que ja comptava amb as-signatura específica amb perspecti-va de gènere i que ha triplicat la seuaoferta passant d’1 a 3. Aquesta titu-lació ofereix una assignatura obliga-tòria i de 6 crèdits i 2 optatives de 4,5crèdits cadascuna. Tot i això, l’entra-da en l’Espai Europeu d’Educació Su-perior ha vist reduïda l’oferta d’as-signatures. A pesar d’aquesta dismi-nució, l’aparició de matèries bàsi-ques i obligatòries en els nous títolsincrementa l’impacte real de la for-mació en igualtat i/o perspectiva degènere, ja que el nombre d’estu-diants i estudiantes que els cursaranaugmenta de manera notable.

Més informació en la pàgina elec-trònica www.uv.es/igualtat/Igual-tat_titols_grau.pdf.

Més estudiantsen matèriesd’igualtat en elstítols de GrauDisminueix, però, l’oferta d’assignaturesamb perspectiva degènere amb l’EEES

REDACCIÓ

Assaig (Grup de Teatre de la Univer-sitat de València) interpreta aques-ta obra a la Sala Matilde Salvador delCentre Cultural La Nau. L’entrada és

lliure i limitada a la capacitat de lasala. Les representacions tenen lloca les 20 hores i les entrades cal re-collir-les des de dues hores abans ala consergeria de l’edifici.

L’Odissea va estrenar-se el passatmes de maig amb motiu de la cele-bració dels vints anys del Grup deTeatre de la Universitat de València.Amb la dramatúrgia d’Anna Marí isota la direcció de Pep Sanchis,aquesta obra narra la tornada a casade l’heroi Ulisses després de la guer-ra de Troia. Igual que Ulisses en L’O-

dissea d’Homer, Assaig ha viscut lesseues aventures durant els vint anysd’existència, ha contat històries i harecorregut molts camins per la geo-grafia espanyola i per altres països.I tot amb el nom de la Universitat deValència en les obres de teatre queha representat en diversos llocs pera un públic molt divers.

“El nostre fet teatral ha caminat is’ha desenvolupat cada dia. El tea-tre viu de contar històries que ensconten. Nosaltres des d’Assaig voshem contat històries, des de la co-

mèdia, des de la tragèdia; però sem-pre amb el compromís i la finalitatde contar-vos tot el que ens preocu-pa”, assenyala Pep Sanchis, directord’Assaig.

NOUDISE375Dijous, 16 de desembre de 2010

D’internet, en sé ben poca cosa.Quasi res. El llenguatge dels or-dinadors és com un jeroglíficdels que apareixen a l’entrada deles tombes egípcies a la Vall delsReis. No entenc en què es passatantes hores la gent, davant de lapantalla, equipada fins a les ce-lles amb l’equip d’internauta.Naveguen. Parlen. Contactenamb alguns dels seus col·leguesde joventut que, com passa en lapel·lícula El secret dels seus ulls,igual algun d’ells torna per aconvertir-se en assassí de la xicaque a l’institut no li va fer ni putocas. No pertanc a cap de les xar-xes socials tan de moda. Simple-ment perquè no conec res delseu funcionament. Sé que sóc unmarcià. Que és més normal estarque no estar en la xarxa de rela-cions de qualsevol classe queocupen la vida de la ciutadania,

una ciutadania que ha fet de lainvisibilitat la millor manera deconéixer-se. Rep constantmentsuggeriments que em deixen depedra: amics i amigues de tota lavida volen de sobte incorporar-me a la seua llista d’amics. Laprimera vegada que vaig rebreuna d’aquestes invitacions vaigtelefonar a l’amic de tota la vida ili vaig preguntar amb una inge-nuïtat ridícula: “Quan hem dei-xat tu i jo de ser amics?”. Es vapixar de riure i em va dir queaixò era una invitació automàti-ca d’una xarxa social. Em vaigassabentar aleshores de l’exis-tència de Facebook, igual quevaig saber el que era un blogquan un amic em va escriure uncorreu per a dir-me que parlavad’una de les meues novel·les enel seu blog. Ara llig tots els diesla notícia que està trencant elmón en mil trossos. Un especia-lista en l’univers intergalàcticanomenat Julian Assange trau ala llum pública els documents

secrets que contenen les mane-res creuades entre diversos man-dataris mundials de carregar-seel planeta. És com quan un polí-tic solta una irreverència senseadonar-se que el micròfon no es-tava tancat després de la seuaconferència o compareixençapública. Tots els dies els periò-dics, les ràdios, les televisionss’omplin del que conta WikiLe-aks, el dispositiu mediàtic incon-trolable de l’australià Assange.Diu algú que d’incontrolable, resde res: que el controlen els ma-teixos que controlen el món desdels seus despatxos per a con-véncer-nos que fa falta més con-trol contra els incontrolats. Quinembolic! El cas és que tots elsdies els uns i els altres parlen deWikiLeaks. Ara han detingut As-sange. Uns l’acusen de violador.Altres de traïció als EUA. No sési les acusacions estan fonamen-tades. Però no entenc com elsEUA poden acusar un australiàde traïció a la pàtria. No entenc

gens ni miqueta d’internet. Eltemps ja no es compta per leshores del rellotge, sinó per lesvegades que a trenc d’alba etdescobreixen adormit davantd’un ordinador. Els papers d’As-sange són el relat paradoxal d’unmón en descomposició, els amosdel qual continuen obstinats afer-lo més a trossos cada dia.Lluny d’assumir el fem moralque els arriba fins el coll, elsamos del planeta es miren a l’es-pill tots els matins i s’afaitentranquil·lament amb l’escuma dela seua pròpia merda.

Escuma

La columna ¶ Alfons Cervera

12 última

CONCERTS DE NADAL DE LESAGRUPACIONS UNIVERSITÀ-RIES. Els grups universitaristenen previst oferir diversos con-certs pel Nadal. La cita començaamb l’Escola Coral La Nau, queoferirà un concert el proper 20de desembre, a les 19 hores, alCol·legi Major Rector Peset, ambdiverses nadalenques a càrrecdels xiquets i xiquetes. El concertde l’Orquestra Filharmònica tin-drà lloc el 23 de desembre, a les12 hores, a l’Auditori CharlesDarwin del Campus de Burjassot-Paterna. Interpretarà, entrealtres obres, El llac dels cignes,de Txaikovski. D’altra banda,l’Orfeó Universitari presenta unprograma molt variat en diversosespais (http://www.orfeon.org).Cal destacar el concert El móncanta davant d’un bressol, del dia23 al Palau de la Música, una citaque enguany compleix cinquanta-un anys. L’entrada a tots els con-certs és lliure i limitada a la capa-citat del recinte, excepte aquestúltim.

AJUDES PER A LES ACTIVI-TATS DE LA SETMANA PER LAIGUALTAT. El Vicerectorat dePlanificació i Igualtat, a travésde la Unitat d’Igualtat i laDelegació d’Estudiants-CADE,coordina la convocatòria d’aju-des d’activitats socioculturalsen el marc de la Setmana perla Igualtat. La convocatòrianaix amb la voluntat de reuniri potenciar algunes de les ini-ciatives o activitats que ja fun-cionen en l’àmbit universitarial voltant de la igualtat, impli-cant estudiants i associacionsd’estudiants que treballen a laUniversitat en la promoció dela igualtat. Aquesta iniciativas’emmarca dins del Plad’Igualtat aprovat pel Consellde Govern el 2009. El terminide presentació de sol·licitudsacaba el 31 de gener del 2011.Més informació enwww.uv.es/cade.

LES COMISSIONS DELCLAUSTRE PRESENTEN DES-EQUILIBRIS PER SEXE. LaUnitat d’Igualtat ha elaborat unmicroinforme que recull lesdades de composició de les cinccomissions amb representantselegits al Claustre. Es tracta deles comissions d’Estudis,Professorat, Investigació,Avaluació i Política Lingüística,en les quals, en termes gene-rals, la representació de lesdones es troba al voltant del32%, tret del cas del 37,5% dela Comissió de PolíticaLingüística, de manera que nos’arriba al 40% que el principide representació equilibradafixa. D’altra banda, la represen-tació dels homes supera el60%, destacant el 80% derepresentació de la Comissiód’Avaluació de la Qualitat delsServeis Universitaris.Informació: www.uv.es/igualtat.

breus

Al llarg dels vint anys de trajec-tòria d’Assaig, més de mil estu-diants de la Universitat deValència han passat pels tallersi espectacles. Els tallers servei-xen per a triar els actors i lesactrius que formaran part delrepartiment de cada muntatge.Durant aquest temps, Assaig harepresentat un total de vint-i-dos muntatges diferents.

Les històries eren d’autorsrellevants en la nostra literatu-ra, tant clàssics, com araalguns del Segle d’Or (JoanotMartorell, Joan Timoneda),William Shakespeare o Tirso deMolina com contemporanis(Max Aub, Joan Brossa, SergiBelbel, Yukio Mishima,Francesc Pereira, Quim Monzó,Carles Pons, Rodolf i JosepLluís Sirera, Juli Disla, JorgePicó, Arturo Sánchez, XavierPuchades, Patricia Pardo,Javier Sahuquillo i LauraNúñez, Anna Marí).

Durant aquests vint anys totsels participants s’han pogutacostar al teatre i a les dife-rents disciplines teatrals comara la dansa, el cant, la música,la percussió instrumental i cor-poral, videoprojeccions i lacreació de petites escenes fil-mades, teatre de carrer, mòbilsteatrals, espectacles a places,jardins i edificis públics, etc.

Vint anys delGrup de Teatre dela Universitat

El Grup de Teatre dela Universitat inter-preta l’obra d’Homerfins demà dia 17.

L’Odissea,a la Nau