PROVA MODEL B1 / B2

2

Àrea 1. Comprensió oral

A continuació tens la transcripció de l’entrevista telefònica:

Vicent. Bon dia, parle amb Aitana?Aitana. Bon dia. Sí, sóc jo. Amb qui parle?Vicent. Sóc Vicent, el propietari de la tenda Mob, i et telefonava perquè tinc davant meu el teu currículum per a treballar a la tenda.Aitana. Sí, és clar, Vicent de la tenda Mob. Ens vam co-néixer quan vaig anar a deixar el currículum.Vicent. Efectivament. Si recordes, et vaig dir que des-prés de revisar la documentació et telefonaria. Continues interessada en el lloc de treball?Aitana. I tant que sí! Però, no em vas dir que per ara no necessitaves ningú perquè anaves a fer reformes?Vicent. Sí, però al final han comportat menys faena de la que ens pensàvem i ja hem tornat a obrir. La qüestió és que en el temps que hem estat tancats, la gent ha anat demanant mobles diversos per la pàgina web i necessite ajuda perquè vaig desbordat.Aitana. Ah… Jo puc dir-te ben alt que sí que continue in-teressada. Quina seria la meua funció? Perquè veus que he desenvolupat tant la faena de secretària com la de vene-dora. I tant l’una com l’altra em resulten molt gratificants.

Vicent. Doncs he telefonat a la persona indicada. Mira, com que veig ací en el currículum que sí que saps anglés i francés et necessitaré de matí a l’oficina, i així parles amb els clients que es comuniquen en eixes llengües, i de vesprada despatxes a la tenda. Què et pareix?Aitana. Genial, però no sé si seran massa hores i necessi-te estar a casa de vesprada almenys perquè tinc un xiquet d’un anyet.Vicent. Cap problema perquè tenim Enric que també fa-ria la mateixa faena que tu i vos complementaríeu.Aitana. Perfecte! Què més necessites saber.Vicent. M’agradaria que vingueres a la tenda i tinguérem una entrevista en persona per a parlar d’altres assumptes que m’interessen per a la tenda i vull saber què n’opines.Aitana. D’acord! Si et pareix bé, demà dijous de vesprada puc anar-hi i acabem de conéixer-nos i d’explicar-ho tot.Vicent. Genial! Demà a les quatre i mitja t’espere.Aitana. Molt bé, Vicent! Fins demà! I gràcies per tot.Vicent. Fins demà! Gràcies a tu.

1  (Àudio 37) Escolta un parell de vegades l’entrevista telefònica que mantenen Vicent, propietari d’una tenda de mobles, i Aitana, que hi bus-ca faena. A continuació digues si els enunciats són verdaders o falsos.

a) Vicentbuscalagermanad’Aitanaperquèhadeixatelcurrículumalatenda que ell té.

b) Vicentéscopropietarid’unatendademoblesanomenadaMobiellfales gestions.

c) VicentiAitanaesvanconéixerenunatendaderobaiallíellalidiguéque buscava faena.

d) AitanadiuaVicentquecontinuainteressadaenl’ofertadetreballperòcreu que estan de reformes.

e) AVicentlihanfetmoltsencàrrecsperlapàginawebinecessital’ajudad’Aitana per a la neteja del local.

 f) AAitanaliagradatreballarcomasecretàriaicomavenedora,peraixòfa les dues funcions.

g) VicenthallegitenelcurrículumqueAitanaparlaanglésirus,iperaixò,treballarà com a secretària i com a venedora.

h) SiAitanaacceptalafaenahauràdecoordinar-seambEnric,quetambéhi treballa.

i) AitananoacceptaferunaentrevistaenpersonaambVicentperquènoel coneix de res.

j) VicentvoltindreunaentrevistaenpersonaambAitanaielsdosacor-den veure’s dijous a la vesprada.

Àrea 1 Comprensió oral

PROVA MODEL B1 / B2

3

Àrea 1 Comprensió oral

2  (Àudio 38) A continuació escolta el podcast a càrrec de Verònica Cantó sobre tradició i innovació en un progra-ma de ràdio d’Alcoi. Llig els enunciats i completa’ls amb una de les opcions indicades, d’acord amb el contingut de la notícia.

1 Verònica Cantó parla del mes d’abril…a) com un mes ple de festes que trenquen rutines i de-

noten la rapidesa del pas del temps.b) com un mes que a pesar de la voràgine permet assa-

borircadamomentambtranquil·litat.c) com un mes amb festes com la Pasqua, la patrona de

Cocentaina o les Festes d’Alcoi, viscudes amb una cer-ta intensitat.

 2 El món de les festes…

a) és un món que no es planteja si ha de predominar la tradició o obrir les portes a la innovació.

b) ésunmónquefareflexionar,comal’autora,sobrelalluita entre tradició i innovació.

c) és un món que sucumbeix a l’opinió generalitzada que cal aportar innovació perquè la societat s’hi senta identificada.

3 Els defensors de fer les coses com sempre…a) esjustifiquenambl’argumentquetotainnovaciópot

ser perillosa.b) no pensen en el fet que una part de la societat ja no se

sentaidentificadaamballòdesempre.c) es justifiquenamb l’argumentde conservar lesar-

rels i la identitat, però no consideren la innovació perillosa.

4 L’autora considera que les tradicions seculars religio-ses…a) no permeten les innovacions, tot i que s’hi observen

avanços.b) són obertes als canvis perquè així tindran més adep-

tes.c) han deixat de ser com eren i han canviat radicalment,

fruit de les circumstàncies. 

5 Per què Verònica Cantó considera que la tradició i la in-novacióhand’eixirdel’atzucac?a) Perquè les festes i els costums acabaran desaparei-

xent.b) Perquè cal trobar l’equilibri i la convivència entre l’una

i l’altra.c) Perquè està farta de pegar més voltes al mateix tema

sense aconseguir una solució.

A continuació tens la transcripció:

Quan et trobes amb un mes d’abril com el d’enguany, t’adones que el temps s’esmuny de les mans amb una rapidesa que produeix vertigen. Vivim molt de pressa immersos en una voràgine que va entre la quotidianitat habitual i els dies festius que s’encavalquen trencant-nos la seguida, sense temps a pensar, a gaudir dels moments d’una manera tranquil·la, lluny de la immediatesa pe-remptòria i de la urgència irrefrenable.

La percepció que tot ha passat –la Pasqua, la patrona de Cocentaina, les Festes d’Alcoi…– permet veure amb una certa placidesa allò que hem viscut intensament. I la perspectiva del distanciament em fa plantejar la reflexió sobre la lluita constant entre tradició i innovació, entre el manteniment dels costums dels nostres pobles i la seua projecció en el segle xxi.

En totes les festes que he esmentat adés sempre tro-be defensors a ultrança de fer les coses com sempre s’han fet, amb arguments que apel·len a les arrels i a la identi-

tat, que al capdavall amaguen una por als canvis i obvien el fet que potser una part del poble no se sent identifica-da amb les maneres de fer de sempre.

Les tradicions seculars, sobretot les que tenen un profund arrelament religiós, no són permeables a les innovacions. Tenen dificultat de veure la realitat amb prismes distints, que puguen somoure els principis dels fonaments, i tendeixen a la inèrcia. Tot i això, algunes petites passes s’observen, moltes vegades fruit de les cir-cumstàncies.

Trobar el punt dolç que permeta la convivència en-tre tradició i innovació és una tasca difícil –en sóc ben conscient–, però caldrà eixir de l’atzucac per no ser com el peix que es mossega la cua.

http://www.radioalcoy.com/Opiniones/Opinion/tradicio-i-innovacio

PROVA 9

PROVA MODEL B1 / B2

4

3  (Àudio 39) Escolta la història i indica a quin personatge fan referència les afirmacions.mare •  : li sembla una barbaritat que Joana vulga ser aventurera.velleta •  : vol veure món i aprendre a llegir i a escriure.burro •  : ha pujat a un arbre. gaiato •  : entra dins d’un matoll. drac •  : només actua quan li canten. bandit •  : s’havia refredat.

Transcripció del text:

Joana vivia amb els pares i sis germans. Eren més pobres que els ratolins i malvivien del que cultivaven en uns ban-cals de pedres. Joana era molt espavilada, no la pensava que no la feia. Els pares la renyaven. Els feia eixir els cabells verds i li repetien que allò no podia ser. Ella protestava:

–A mi esta vida no m’agrada, de major vull ser aven-turera.

–Quin disbarat! –feia la mare–. Com si un burro di-guera que vol llegir i escriure.

Joana va créixer amb la idea de fer-se aventurera al cap. Un dia, agranant el portal de casa, va passar un bur-ro pel camí. Venia amb presses i atarantat, mirant si el seguien. Joana, estranyada de veure un burro sol, li va preguntar on anava:

–Sóc el burro Sabut i he fugit del meu amo. Ja estic fart de suportar-li les garrotades i treballar per ell barata res. Jo vull vore món i aprendre a llegir i a escriure.

–Com és això? Jo també vull vore món. I si viatgem junts?

Sabut la va mirar amb desconfiança. Les persones no li queien gens bé. Però al final, va acceptar. Joana i Sabut van començar a viatjar junts. I quan encara no feia un dia, van sentir uns crits que procedien d’una revolta del camí. En girar-la, van veure una velleta dalt d’un arbre, mentre un bandit més gran que un gegant l’amenaçava des de baix:

–Dóna’ns tots els diners. –No, que són meus. I qui dóna el que té, es queda

sense el que tenia. Joana va tindre una idea per a salvar la velleta. Va

explicar el pla al burro Sabut. El va amagar darrere d’uns matolls espessos de carrasca, i va anar a buscar els lladres:

–Que em podries ajudar? –I tu què vols, no veus que estic ocupat atracant la

velleta? –Vosté perdone. El meu burro carregat de diners s’ha

amagat entre uns arbustos i no vol eixir. Era per si em podia ajudar a traure’l.

El bandit, en sentir-la, s’hi va interessar. Va seguir a Joana fins a uns arbustos de carrasca:

–Mire, si es clava per ací el veurà. Jo m’he arrossegat per davall del matoll, però no he pogut traure’l.

–Tu deixa’m a mi.

El bandit es va clavar dins del matoll. I quan era a punt de travessar-lo i començava a traure el cap, va rebre una guitza que el va enviar volant fins a dalt d’un campa-nar. I allí que s’hi hauria quedat, si no l’arriben a rescatar, molt de temps després.

En desfer-se del bandit, Joana i el burro Sabut van ajudar la velleta. La van baixar de l’arbre entre els dos i la velleta els va dir:

–Moltes gràcies per l’ajuda. M’agradaria recompen-sar-vos. Però l’únic que porte a mà és este gaiato. Pren, per a tu.

–I per a què vull un gaiato? Encara no em fa falta. –És un gaiato màgic. Quan estigues en perill, has de

cantar ben fort una cançó, i ja voràs què passarà. La velleta era en realitat una bruixa bona. Li va mur-

murar la cançó a cau d’orella, ben baixet. I tot seguit, se’n van anar, cadascun pel seu costat.

En tocar l’hora de dinar, a Joana començaren a so-nar-li els budells. Sabut havia rosegat herba per ací i per allà, però ella tenia més gana que un exèrcit de formigues. Camina que caminaràs, havien arribat a un bosc. Sabut te-mia travessar-lo, perquè hi habitava un drac. Però Joana buscava aventures i s’hi van endinsar. No tardaren a sen-tir crits, rugits i colps d’espases. En una clariana del bosc van trobar un grup de sis soldats, amb armadura, espases i escuts. Envoltaven un drac roig. El drac estava refredat, tossia i no podia llançar flames per a defensar-se:

–Refosca! Sis contra u? És injust. Ara comprovarem si funciona el gaiato i la velleta tenia raó.

I es va posar a cantar, la cançó: Balla, balla, bon gaiato,balla, balla, sense parar,

balla, balla i no pares,que a garrotades m’has d’ajudar.

En un no res, el gaiato cobrà vida. Els soldats van fu-gir blaus i espantats, com amb un all al cul. Tan valents que eren abans… El drac els va donar les gràcies i es feren amics. I conten que va ser la primera de les moltes aven-tures que van viure junts Joana i el burro Sabut. I conte contat, conte acabat.

Les aventures de Joana, de Francesc Gisbert, Fun-dació Bromera per al Foment de la Lectura (adaptació)

Àrea 1 Comprensió oral

PROVA MODEL B1 / B2

5

Àrea 2. Comprensió escrita

Boscos que curenSi hem aprés a escoltar el cos, és freqüent tindre necessi-tat de bosc, sentir-se atret per l’experiència de connexió profunda amb la natura que proporciona, de silenci ple de vida, de serenor. Una passejada pel bosc ens renova físicament i ens enforteix psicològicament. Això, que ha sigut una saviesa tradicional, ara es demostra científica-ment: els boscos ens curen.

Com ens curen els boscos?Segons Cristina Oriol, metgessa de família i experta en recerca mèdica de boscos i salut, «en passejar per un bosc es produeixen uns efectes fisiològics, com ara que baixa la tensió arterial, baixa la freqüència cardíaca, es modifi-ca la variabilitat cardíaca… Això ens indica que s’activa el sistema nerviós parasimpàtic, encarregat de les funcions restauradores del cos i es desactiva el sistema nerviós simpàtic, el de lluita o fugida».

Però el més sorprenent és que s’ha descobert que el contacte amb el bosc millora directament el sistema im-munitari. El fet comprovat és que després d’un bany de bosc augmenta el nombre de cèl·lules natural killer i de les proteïnes intracel·lulars (granulosina, granzyme A i B i perforina) que les natural killer alliberen per destruir les cèl·lules infestades per virus o cèl·lules tumorals.

I quins són els boscos que curen?Tot i que el contacte amb el bosc sempre és profitós, són els boscos madurs els que tenen més impacte en el nostre cos i ment. En aquest sentit ha sigut molt valuós un es-tudi d’investigadors de l’Hospital Dr. Josep Trueta de Gi-rona i de Santa Caterina de Salt encapçalats pel neuròleg Secundí López Pousa. L’objectiu era comparar les experi-ències d’un grup de malalts de fibromiàlgia en un bosc jove i en un de madur.

Segons el Dr. López Pousa, «els resultats van demos-trar que els pacients que havien fet una sèrie d’exercicis en un bosc madur, en concret el bosc de Can Serra d’Olot, amb roures centenaris, milloraven, augmentaven els dies sense dolor i insomni i percebien més benestar».

Què és un bosc madur i per què són terapèutics?Un bosc madur o vell és aquell en el qual no hi ha hagut intervenció humana de tala durant cinquanta o seixanta anys i, per tant, els arbres són adults i tenen més de cent anys. Ara bé, això pot variar segons la tipologia de bosc. Per exemple, un bosc de ribera pot ser adult als cinquan-ta i un de pi negre, als Pirineus, no ho és encara als cent.

Els grans arbres són reserves de biodiversitat per tota la flora i la fauna que en depén. Per exemple, generen ca-vitats que són molt importants per a aus, rates penades o refugi de mamífers. Però, un procés clau i indispensable en aquest tipus d’ecosistema és el reciclatge de grans ar-bres que fa decennis i decennis que es descompon. En el procés apareixen coleòpters, fongs, líquens, molses i una quantitat de bacteris i de vida exuberant.

Què respirem en un bosc madur?Segons Jaume Hidalgo, enginyer forestal i responsable del projecte Selvans, d’Acció Natura, gràcies a la com-plexitat en biodiversitat dels boscos madurs, hi ha una aerobiologia específica, una sèrie d’essències volàtils que produeixen les plantes, sobretot els arbres grans, per di-ferents motius, com ara defensar-se de virus i insectes (escolítids). I després hi ha tota una microbiota, petits organismes vius dependents d’aquesta complexitat i maduresa del bosc, que encara desconeixem. Finalment, també hi ha ions negatius, i com més madur és el bosc, hi ha més concentració d’oxigen. Tots aquests components fan que a nivell fisiològic l’organisme se’n beneficie.

Boscos terapèutics i espiritualsMés enllà dels beneficis fisiològics, aquests boscos són santuaris de l’esperit. És cert que el que sent cada perso-

Àrea 2 Comprensió escrita PROVA 9

PROVA MODEL B1 / B2

6

Àrea 2 Comprensió escrita

na quan es relaciona amb la comunitat d’éssers vius que és un bosc és únic. Però és freqüent tindre sentiments de connexió amb la vida molt potents. En això influeix la bellesa i majestuositat dels grans arbres i la riquesa i elements màgics d’aquest paisatge.

La literatura científica extensa que ens arriba del Japó, on els boscos terapèutics ja estan integrats en el

sistema de salut, confirma els beneficis dels boscos vells i en destaca el gran impacte en el benestar psicològic, com ara la millora de l’ansietat, la melancolia, la fatiga. I també el sentiment d’espiritualitat. D’alguna manera, destaquen que passejar per un bosc antic és retornar al nostre paisatge ancestral, envoltar-nos del nostre ecosis-tema original. […]

Lídia Hervàs, en Inspira (revista sobre salut infantil i medi ambient), 23 de febrer del 2016 (adaptació)

4 Digues si els enunciats següents són certs o no ho són.

Independentmentdeltipusdebosc,elresultatsempreésbeneficiós.

La microbiota està prou estudiada.

Qualsevol bosc, amb arbres de més de seixanta anys, es pot considerar madur.

Al Japó, el sistema sanitari ja fa servir teràpies amb boscos.

5 Tria la continuació adient per a cada oració.• Elnostreorganismeesbeneficiaderespirarenunbosc…

a) perquè els ions positius són més abundants en aquests llocs.b) perquè la humitat afavoreix els processos interns.c) per la gran concentració d’oxigen.

• El contacte amb el bosc…a) desactiva el sistema nerviós parasimpàtic.b) millora el sistema immunitari.c) augmenta la pressió arterial.

• Quan un arbre està en procés de descomposició…a. apareixen líquens, molses, fongs i altres bolets.b. hi ha, entre d’altres, una gran quantitat de bacteris.c. la vida al seu voltant, comença a desaparéixer.

 6 Troba en el text la paraula a què fa referència cada definició.

• Que procura un guany o un avantatge.• Que tenen al davant. • Qualitat de seré. • Investigació.

PROVA MODEL B1 / B2

7

Àrea 3. Estructures lingüístiques

7 Completa el text amb les grafies que hi falten.

Els xiquets estan béLuis Aragonés va morir sense avi__ar, ell, que havia pa at per la vida amb tant d’estrèpit que fins i tot les pi arres anunciaven la seua presència quan entrava en el vestidor. Feia temps que ja habitava en un d’eixos abis-mes entre el breu èxit dels vius i la solemnitat amb la qual s’honora els morts. En silenci i amb certa re ignació, va dir el seu metge, es va deixar portar per la leucèmia. Després van arribar els precs dels creients i els descre-guts, hem de supo ar que tots sin ers, perquè amb els morts sol afonar-se la hipocresia, almenys d’inici; i fins els adversaris més íntims van haver de retre-li homenat-ge. Anys abans, quan les coses li vingueren mal donades, hi hagué un locutor que va suggerir que era un despojo en els pa adi os de la Federació, en el moment precís en què l’entrenador conjecturava engreixar la maquinària del sistema per a ficar-li a Raúl per on a ell no li cabia ni el pèl d’una gamba. «El temps passa», va resumir quan li van preguntar per l’absència del 7.

El dia que va morir el vaig passar en pijama, que és la manera més íntima de caminar per la vida en xandall, fent escarafalls pel saló com si acabara de marcar el penal de Cesc, i amollant llàgrimes, no sé si per Aragonés o per la meua iaia, que es va morir una nit després de beure ai-gua amb llima; des de llavors només cal un feble rastre de la mort per a que m’entre un botó inhumà, i sempre per ella. A diferència d’aquell dia, amb el funeral d’Aragonés vaig poder acudir als meus escriptors de referèn ia per a mesurar la divinitat del cadàver. Vaig recopilar a Besa, a Enric González i a Manuel Jabois. Però sobretot em vaig parar en Vicent Chilet, perquè jo el que en realitat anhe-lava era que algú m’acostara el fèretre, i el cabró de Chilet me’l va portar fins al 96, quan els futbolistes eren eixa llum verda que perseguia Gatsby.

A la seua manera, aquell vell llunàtic va deure ser pare d’una pàtria remota que és la infància. Sempre en xandall, com un talismà al qual només li faltaven les genolleres. Supo e que solament les criatures i els vells, que estan en els màrgens de la vanitat de la vida adulta, reconeixen les bondats dels pantalons amb goma. El del València, en època de Fernando, Arroyo i Zubizarreta, era coent com el que més: blau, blanc i groc excessiu. Mentre Aragonés li preguntava a Zubizarreta de què collons reia abans de jugar-se la vida a Balaídos –«és increïble que puguem gua-

nyar la lliga amb este equip», va respondre el porter– jo caminava d’ací cap enllà en el saló, escoltant la ràdio sense comprendre molt bé la magnitud de l’esdeveniment. Fet una muntanya de nervis perquè el València, s’anunciava, podia guanyar la Lliga. Però a quin sant? Llavors pensava encara que les lligues estaven per a guanyar-les i no perquè Florentino fera negocis en la llotja. Es coneix que allò es va perdre. Després d’aquell dia, Aragonés també va enllà ar derrota rere derrota fins a la final de Viena.

Ara que els seus discursos es reprodueixen en You-Tube com si fóra Al Pacino i als seus aforismes se’ls atorguen tantes lectures que ni a Cortázar, jo em quede amb aquella xarrada en què demanava als seus jugadors que anaren a emprenyar discretament Schweinsteiger, perquè l’alemany abandonara la final del campionat, ex-pulsat i corroït per mil dimonis. A Aragonés només li va intere ar el joc, per això el canvi de paradigma, de l’ar-tesà del contraatac a director d’orquestra. Simplement va detectar que el camí més curt entre dos punts era el de Xavi o Silva, encara que açò obligara a fer una volta de seixanta passades. El geni va estar en la valentia d’execu-tar el que pensava, passant per sobre de jerarquies.

Fa uns anys, quan el guardiolisme va fer les maletes, Jabois va imaginar una conversa entre el profeta de Sant-pedor i Marcelo Bielsa, a eguts cadascun en un cràter de la Lluna, mentre elevaven el futbol a la cúspide del co-neixement humà. En el meu cap, eixa imatge va ser subs-tituïda fa poc per Xavi i Luis Aragonés, en un ascensor d’un hotel sense nom. La veu cavernosa de Zapatones, el discurs esguitat de malediccions, i el futur millor juga-dor que han parit els meus sentits a entint amb els ulls ajustats, com un japonés. Mai més vaig veure un equip humiliar tan educadament els seus rivals com aquella se-lecció per a la qual Xavi va furtar el manual de respostes. La meua iaia sempre va voler veure’m en la tele, llegir el meu nom en la portada d’algun llibre, jo què sé: volia con-templar la meua jeta en un cartell. Tant de bo Aragonés, envoltat de soledat, com els vells emperadors ja en el re-tir, pa ara els últims dies mirant algun partit de futbol en la televisió, comptant néts en pantalons curts, amb un últim hàlit d’orgull. Els xiquets estan bé, pensaria, i el temps passa.

Viure sense Maradona, d’Alejandro Zahinos, Drassana (adaptació)

8 Canvia el gènere i el nombre de les paraules subratllades en el text.

Àrea 3 Estructures lingüístiques PROVA 9

PROVA MODEL B1 / B2

8

Àrea 4 Expressió escrita

Àrea 4. Expressió escrita

9 Tria una opció de les que hi ha a continuació i redacta un text entre 180 i 200 paraules.Nota: l’excés o el defecte en el nombre de paraules pot penalitzar.

Opció A. Hi ha una preocupació creixent per la salut i pel desig de viure més anys. L’esperança de vida augmenta, vivim més i millor, tenim més cura de nosaltres mateixos i les conductes insanes es veuen més malament. Explica en què consisteix una vida sana i com viure més anys amb bona salut.

Opció B. Un institut de Secundària t’ha escrit una carta perquè participes a la revista del centre amb un escrit sobre la salut. Volen que et dirigisques als joves i els ex-pliques quins hàbits de salut i higiene cal adoptar des de l’adolescència per a tindre una vida llarga i saludable. Quines conductes han de seguir els joves i què no han de fer per gaudir d’una vida sana i llarga?

10 El Col·legi de Metges de València t’encomana un escrit per a la revista que fan entre 150 i 170 paraules en què parles de les malalties d’abans i de les malalties d’ara. Hi ha malalties que han desaparegut o s’han reduït mol-tíssim amb la millora de l’alimentació de la població i les vacunes, men-tre que altres han augmentat. També hi ha addiccions noves, trastorns d’hiperactivitat que abans no es diagnosticaven i mutacions de virus.  Nota:l’excésoeldefecteenelnombredeparaulespotpenalitzar.

PROVA MODEL B1 / B2

9

Àrea 5. Expressió i interacció orals

L’avaluació de l’àrea d’expressió i interacció orals s’inicia sempre amb la presentació dels aspirants, amb la intenció d’introduir-los en la situació comunicativa que tot seguit s’avaluarà.

Per tant, la presa de contacte ha d’aconseguir un ambient de tranquil·litat que atorgue seguretat a la persona que s’examina.

Les dades personals, les activitats de la vida diària, les relacions socials quotidianes, el temps lliure… sense entrar en aspectes privats, són els temes sobre els quals tractarà la conversa.

11 Has de fer una exposició sobre un dels temes que es proposa. Llig la introducció al tema, tria les idees que con-sideres i, si vols, afig-ne de noves.

Rutina d’exercicisUn dels millors hàbits que podem fer per a tindre una bona salut és practicar exercici o, com a mínim, fer algun tipus de rutina física. Practiquesalgunesport?Quin?Quinssónelsbeneficisderivatsdepracticarexercici?

La medicina de les àviesQui no té una àvia, mare, tia o veïna… que t’ha curat alguna volta amb un mètode tradicional? La majoria de les vegades simplement ens passaven la mà per la panxa, pronunciaven algun tipus d’oració o ens donaven el que pensàvem que era una medicina miraculosa, quan en realitat només era aigua i bicarbonat. Altres vegades els mètodes eren més elaborats i ens mesuraven amb el mocador, ens treien el sol o el mal d’ull. En qualsevol ca, sempre estàvem tranquils perquè sabíem que ens curarien.

Quins remeis tradicionals utilitzaven a ta casa per a curar? Creus que eren vàlids? Els utilitzes encara?

Àrea 5 Expressió i interacció orals

12 Has de mantindre un diàleg amb un altre aspirant sobre la situació co-municativa que es proposa. Al final podeu arribar a un acord o no. Llegiu la introducció del tema i les idees que heu de defensar tot respectant el paper que vos atorga la proposta. Mostreu-vos-hi participatius. Les inter-vencions han de ser equilibrades.

Sou a la sala d’espera de l’ambulatori. Mentre espereu que vos atenguen re-coneixeu una coneixença a qui feia molts anys que no véieu. Després de po-sar-vos al dia sobre com vos va la vida vos interesseu per la salut. La conversa acaba quan vos avisen per a entrar a la consulta.

PERSONA A: Fa temps que vius fora, però has tornat per a visitar la família. Has anat a l’ambulatori perquè penses que has agafat la grip. Allí de segui-da reconeixes un company o companya de l’institut a qui feia anys que no veies.

PERSONA B: Has anat a l’ambulatori perquè tens mal d’esquena. Un com-pany o companya de quan estudiaves a l’institut et reconeix i manteniu unaconversa.Etfamoltail·lusiólatrobadadesprésdetantsanys.Etsquiprimer entra a la consulta.

PROVA 9