Arbre genealògic

Venus Anquises

Enees

Dido(Cartagó)

Lavínia Turn

Hefest

Lulus Arcani

Dinastia reis albans

Amuli

Numitor

Rea Sílvia

Mart

Ròmul Remul

Creusa

Priam

David Molina Díaz i Edu Carballo

Venus

Deessa romana principalment associada amb l'amor i la

bellesa. Venus es va casar amb Vulcà (Déu del foc) que no era

físicament gaire ben plantat. Venus a qui en veritat estimava

era Mart, déu de la guerra, i de les seves relacions va néixer

Cupido, que se'l sol representar com un nen amb ales, un arc

i unes fletxes una d'or i una altra de plom, la d'or servia per

fer sortir l'amor i la de plom feia sortir l'odi.

Anquises

Fou l'últim rei de Dardània i el pare del mític heroi Enees.

Els seus pares eren el rei Capis (fill del rei Arsàrec) i Temiste (filla del

fundador de Troia, Ilos). Un dia, estant al mont Ida, se li aparegué

Afrodita en forma humana, i tingueren relacions, de les quals en

sorgí Enees, el protagonista de L'Eneida de Virgili.

Anquises era l'hereu al tron de Dardània, es va casar amb una dona

anomenada Eriopis i van tenir diversos fills, entre ells: Hipodamia

Hefest

Fill de Zeus i d'Hera. És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana.

Hefest és representat com un home lleig, suat, amb la barba nuada, el pit

descobert, sempre treballant en la farga. Zeus el va nomenar 'déu del foc

i de la tekne', la intel·ligència manual. Hefest tenia un temple a Atenes, al

costat de l'àgora, el Teseion, i un altar propi a l'Erecteion.

Enees

Heroi de la mitologia romana basat en l'heroi de l'Odissea descrit

per Homer. La seva mare fou la deesa de

l'amor Afrodita (anomenada Venus pels romans) i el seu pare, el

mortal Anquises, un príncep troià i rei de Dardània. Amb el temps es va

convertir en el més valerós dels herois troians, després d'Hèctor, va

fundar Lavínium i seria considerat un ancestre de Ròmul i Rem,

fundadors de Roma.

Enees va ser criat per uns pastors en la muntanya fins que complerts

els cinc anys, el seu pare Anquises el va dur a la ciutat a casa del seu

cunyat Alcàtous perquè aquest l'eduqués.

Creüsa

Princesa troiana que estava casada amb

l'heroi Enees.

Creüsa era una dels múltiples fills del reis de

Troia Príam i Hècuba. Estava casada amb Enees,

hereu del rei de Dardània Anquises. La parella

va tenir un fill: Ascani, fundador d'Alba Longa

Priam

Rei de Troia al temps de la guerra homònima Era fill

de Laomedont. El seu nom original fou Podarces, que després va

canviar a Príam. Va estar casat amb moltes dones, entre

elles Arisbe, amb qui va tenir: Èsac, l'hereu mort abans de la

Guerra

Posteriorment es casà amb Hècuba, de qui tingué, entre d'altres:

Hèctor, París i Cassandra

Dido

Princesa filla del rei de Tir Mattan I, a Fenícia que

va fugir del seu germà Pigmalió, que conspirava

pel poder, i va desembarcar a la costa de

l'actual Tunísia, fundant-hi, segons la

llegenda, Cartago. El nom Dido és un nom fenici i

significa heroïna.

Va suïcidar-se com a culpa del seu amor perdut

amb Ennes.

Lavínia

Filla de Latinus i Amata, única hereva al tron de la regió

del Laci. Va ser promesa a Turno, rei dels rútuls, però amb

l'arribada d'Enees el seu pare la hi va donar com esposa.

Aquest fet va desencadenar una guerra entre alguns dels

pobles llatins liderats per Turno i les forces afins als

troians.

Turn

Turn era rei dels rútuls i havia estat pretendent de Lavínia. Enrabiat, va declarar la guerra a

Enees i Llatí. Turn va ser derrotat (Ennes el mata).

Numitor

Rei d'Alba Longa, fill de Proca. Fou destronat i

expulsat pel seu germà Amuli, que obligà la

seua filla Rea Sílvia a fer-se vestal per evitar que

Numítor tingués descendència. Tanmateix,

nasqueren dos néts, Ròmul i Rem, que s'alçaren

contra l'usurpador i li tornaren el regne. Per

agrair-los aquest servei, Numítor els atorgà unes

terres a la vora del Tíber perquè poguessin

fundar una ciutat.

Rea Sílvia

Filla del rei Numítor d'Alba Longa i fou la mare dels

bessons Ròmul i Rem, fundadors de Roma. Un dia,

mentre dormia a un bosc, el déu Mart la va violar i es

quedà embarassada. Quan va arribar-li l'hora

d'infantar, van veure que duia bessonada: Ròmul i

Rem. Aleshores, l'Amuli féu llançar els nadons al riu per

evitar futures reclamacions al tron d'Alba Longa.

Malgrat tot, els bessons van sobreviure, alletats per la

lloba Luperca,

Mart

Déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica. El mes

de Març i el planeta Mart estan anomenats en honor seu.

Inicialment fou el déu romà de la fertilitat i la vegetació, i

protector dels bovins, però més tard s'associà amb la batalla.

Des de molt antic els romans veneraven aquest déu invocant-lo

perquè purifiqués els camps i els fes fèrtils, sacrificant en el seu

honor un cavall per tal d'assegurar la fertilitat de les llavors

després de la sembra de la tardor.Com que era el déu de la

fertilitat, més endavant els seus festivals se celebraven en

primavera.

Ròmul i Rem

Fundadors de la ciutat de Roma i del senat

romà. Finalment, seria només Ròmul qui la

fundaria, convertint-se així en el seu primer rei.

Els bessons van descobrir el seu origen. Buscant

venjança, van tornar a la seva ciutat natal per

matar el seu oncle avi i retornar el tron al seu

avi Numítor. Aquest, en agraïment, els va lliurar

territoris del nord-oest del Laci. Amb 18 anys

(753 aC)] van decidir fundar una ciutat just on la

lloba els va trobar. Discutint sobre el nom de la

ciutat, van decidir que el triaria aquell que fos

designat pels déus mitjançant el vol dels ocells,

prova que va superar Ròmul. Rem deia que era un auguri les sis aus que assenyalaven l'Aventí,

mentre que Ròmul va entendre com un altre auguri les dotze aus que van assenyalar el Palatí,

al peu del qual es va fundar la nova ciutat.[1]

Després d'una discussió, Ròmul va decidir marcar els límits de la futura ciutat, coneguts com

el pomerium, i va amenaçar de matar tot aquell que els creués. Rem va desobeir i va creuar

amb menyspreu la línia, argumentant que mai arribaria a ser rei. Ròmul no ho va dubtar i va

acabar amb la seva vida.