8. QUÈ HA SIGNIFICAT CATALUNYA PER A EUROPA?

QUÈ HA SIGNIFICATCATALUNYA PER A EUROPA?DES DEL MOMENT EN QUÈ ES VA PRODUIR L'ADHESIÓ, LA SOCIETAT CATALANA HA CONTRIBUÏT ACTIVAMENT A DEFINIR L'EUROPA D'AVUI

Mitjançant la formulació d'idees, definint i implementant projectes col·lectius europeus des de la nova capital europea de la Mediterrània, aportant una nova llengua d’intercanvi cultural i institucional i, finalment, amb ciutadans plenament conscients dels alts valors europeus i amb persones participant activament a les principals institucions europees.

NOVES IDEES I PROPOSTESCAPITALITAT DE LA MEDITERRÀNIACIUTADANS EUROPEUS PLENAMENT CONSCIENTSUNA NOVA LLENGUAGENT NOVA

PROPOSTES DE REFORMA (2001-2030)

El 4 d’octubre del 2001 el Parlament de Catalunya va demanar la convocatòria d’una Convenció Catalana amb l'objectiu de promoure la participació de la societat catalana en el debat sobre el futur de la Unió Europea. El 3 de febrer del 2003 es van presentar 80 propostes per a una nova Europa, que van ser traslladades a la Convenció Europea, a les institucions comunitàries, i a tots els governs de la Unió i dels països candidats.

Catalunya per a Europa

El Grup Català de Re�exió sobre el Futur de la Unió Europea es va crear el gener del 2009, sota l'impuls del President de la Generalitat, José Montilla, amb l'objectiu de plantejar propostes sobre l'Europa que volíem viure i construir des de Catalunya, amb la �nalitat de fer-les arribar al Grup de Re�exió sobre el Futur de la Unió Europea en l'horitzó 2020-30, presidit per Felipe González.

FER EUROPADES DE CATALUNYA

Catalunya per a Europa

La Vanguardia, 23 de març de 1996, pàg. 20.

Pàgines del discurs de Pasqual Maragall com a President del Comitè de les Regions, Brussel·les, el 20 de març de 1996. Document cedit per la Direcció de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona.

Eurocities és una xarxa de ciutats europees creada el 1986 pels alcaldes de Barcelona, Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà i Roterdam. Té l’objectiu de reforçar el paper dels governs locals en l’estructura de governança multinivell europea. Avui en dia l’integren més de 130 ciutats europees, que col·laboren i comparteixen experiències a través d’aquesta xarxa. © Ajuntament de Barcelona

Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, i Jacques Delors, President de la Comissió Europea, al Palau de Pedralbes de Barcelona, el 8 de maig de 1992, amb motiu de la presa de possessió del primer com a president del Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE, escollit el 13 de desembre del 1991 a Paris). Maragall va ser president del CMRE entre 1991 i 1997 i president del Comitè de Regions de la UE entre 1996 i 1998. © Ajuntament de Barcelona

Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya, va presidir l'Assemblea de Regions d'Europa (ARE), que va ajudar a establir el 1985, entre 1992 i 1996. Reunió de l'assemblea general de l'ARE, Sitges, 2-3 de desembre de 1993© Generalitat de Catalunya

EUROPA PRÒXIMA: L’EUROPA DE LES REGIONS,DE LES CIUTATS I DE LA CIUTADANIA*(*) Títol de l'assignatura que Pasqual Maragall va impartir a Roma durant els curs acadèmic 1997-98, títol que condensa el seu ideal europeu, construït des de baix.

Des de Catalunya, tant la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona, van ser socis actius a les diverses propostes d'articulació de municipis i regions d’Europa: a l'Associació de Regions Frontereres d'Europa, a les Conferències de Presidents de Regions amb Poder Legislatiu, a la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes d'Europa, al Comitè de Regions de la UE, a la Comunitat de Treball dels Pirineus, al Consell de Municipis i Regions d'Europa, a la xarxa d'Eurocities, a l’Euroregió Pirineus Mediterrània (amb Aragó, Illes Balears, Llenguadoc-Rosselló i Migdia Pirineus), als Quatre motors per a Europa (amb Baden Württemberg, Llombardia i Rhone Alps) i a la Xarxa C6 de ciutats.

BARCELONA, CAPITAL DE LA MEDITERRÀNIA

Catalunya per a Europa

La Unió per la Mediterrània (UpM) es va crear el 13 de juliol del 2008 a París. La UpM constitueix un marc per a les relacions polítiques, econòmiques i socials entre la Unió Europea i els països del sud i est de la Mediterrània i s'inspira en els objectius establerts en la Declaració de Barcelona de 1995. Un acord entre la UpM i el Govern d'Espanya, de 4 de maig del 2010, va establir la Secretaria de la UpM a Barcelona, amb seu al Palau de Pedralbes.

Reunió de ministres d'Afers Exteriors de la Unió Europea i dels països de la riba sud de la Mediterrània a Barcelona, el 13 d'abril del 2015. A la foto apareixen també el President del Govern d'Espanya, Mariano Rajoy, el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i l'Alta Representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat i Vicepresidenta de Comissió Europea, Federica Mogherini.

Assistents a la 1a. cimera de la Conferència Euromediterrània que donarà lloc al Procés de Barcelona, posant davant el Palau de Pedralbes de Barcelona, el 27 de novembre de 1995.

© EFE/Julián Martín

Ciutats participants a la 1a. cimera de ciutats de la Mediterrània, 8-9 de març de 1995, a Barcelona, i els seus representants.

© EFE/Andreu Dalmau

© Ajuntament de Barcelona

La Unió per la Mediterrània, Projects for Progress, Barcelona (sense data de publicació), pàgs. 2 i 14.

CIUTADANS CONSCIENTSDELS VALORS EUROPEUS

Catalunya per a Europa

SARAJEVO, DISTRICTE ONZÈ DE BARCELONADavant el setge de Sarajevo, el Comitè Ciutadà de Solidaritat amb Sarajevo va enviar 40 combois amb més de 2.000 tones d’ajut a Bòsnia entre 1992 i 1996. Després dels acords de Dayton de desembre de 1995, Barcelona va crear el Districte Onzè: Sarajevo, com si fos un més de la ciutat, amb estructura i dotació pressupostària.

© Ajuntament de Barcelona

DIA D'EUROPA DEL 2008Desplegament de la bandera de la UE a la façana de l’edifici de La Pedrera, al Passeig de Gràcia de Barcelona, el 9 de maig del 2008.

© Comissió Europea

EUROPAAL JOCS OLÍMPICSDE BARCELONA92 Europa a l’Estadi Olímpic, 9 d'agost de 1992. Representació en llum i color de la bandera de la Comunitat Europea a l’acte de cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona.

El 18 d'abril del 2002 organitzacions i entitats socials van crear el Fòrum Cívic per una Constitució Europea, amb l'objectiu d'incentivar la participació activa de la societat catalana als debats europeus. El 30 de setembre es va publicar un manifest a favor d'una Constitució Europea que fos clara, concisa, comprensible i votada en referèndum.

FÒRUM CÍVIC PER A UNA CONSTITUCIÓ EUROPEA

ELS CIUTADANS VOLEN SABER ...

© Agencia EFE

Preguntes del públic assistent al debat“A Barcelona, Europa ens interessa: debat amb candidats a les properes eleccions al Parlament Europeu 2014”, Auditori del Museu Marítim, 28 d’abril del 2014. Material cedit per la Direcció de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona, organitzadora del debat.

EL CATALÀ A LES INSTITUCIONS EUROPEES

Catalunya per a Europa

Plafó original de l’exposició “Català, llengua d’Europa”, organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. © Generalitat de Catalunya, 2013.

RESOLUCIÓ REDING DE 1990 SOBRE LES LLENGÜES NO OFICIALS DE LA UEPel Decret 52/1992, de 17 de febrer, la senyora Vivian Reding, membre de la Comissió Europea, va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per “la seva decisiva contribució [...] al reconeixement oficial [de la llengua catalana] per les institucions comunitàries. Per la seva defensa de la nostra llengua davant els organismes comunitaris i la contribució al seu coneixement internacional.”

El President de la Generalitat Pasqual Maragall parla per primera vegada oficialment en català al Ple del Comitè de Regions de la Unió Europea el 16 de novembre del 2005, gràcies a un acord entre l’ambaixador d’Espanya a la UE i el CoR. Els costos de traducció simultània van ser assumits pel Govern d’Espanya.

© Generalitat de Catalunya

EN CATALÀ AL PLE DEL COMITÈDE REGIONS DE LA UNIÓ EUROPEA

Per saber-ne més: http://ec.europa.eu/spain/barcelona i http://afersexteriors.gencat.cat/ca/

EL CATALÀ NO TÉ LA CONSIDERACIÓ DE LLENGUA OFICIAL NI DE TREBALL.

ACORDS DE NATURALESA ADMINISTRATIVAAMB EL GOVERN ESPANYOL EN PERMETEN UN CERT ÚS.

EL CATALÀ ÉS RECONEGUT COM A LLENGUA DE COMUNICACIÓ AMB ELS CIUTADANS. AIXÒ VOL DIR QUE QUALSEVOL CIUTADÀ POT ADREÇAR-SE EN CATALÀ, PER ESCRIT, A QUALSEVOL DE LES INSTITUCIONS DE LA UE I TÉ DRET A REBRE UNA RESPOSTA EN CATALÀ. TAMBÉ ES TRADUEIXEN AL CATALÀ ALGUNES PUBLICACIONS I DOCUMENTS OFICIALS DE LA UE.

1

2

3

CONCEDIT

LA PRIMERA REPRESENTACIÓ CATALANA AL PARLAMENT EUROPEU

Catalunya per a Europa

GRUP SOCIALISTA: Carlos BarralJoan ColomDolors RenauXavier Rubert de VentósJosep Verde AldeaJuan de Dios Ramírez Heredia

MEMBRES D'AQUESTA PRIMERA REPRESENTACIÓ

DIA D'EUROPA AMB ROBERT SCHUMAN

CREU DE SANT JORDI

Dia d’Europa, el 9 de maig de 1986 a la seu del Parlament Europeu de Brussel·les. D’esquerra a dreta: Joan Colom (PSC-PSOE), Enrique Barón (PSOE), Pío Cabanillas

(Alianza Popular), Dolors Renau (PSC-PSOE), Carles A. Gasòliba (CiU), Leopoldo Calvo-Sotelo (Alianza Popular) i (en silueta) Robert Schuman.

Els materials aquí reproduïts han estat cedits per les persones implicades.

GRUP MINORIA CATALANA: Josep A. Duran i LleidaCarles A. Gasòliba i Böhm

JOAN COLOM I NAVALDiputat al Parlament Europeu (1986-2004)

CARLES A. GASÒLIBA I BÖHMSecretari General del Patronat Català Pro Europa (1982-2004) i diputat al Parlament Europeu (1986-2004)

Primer i darrer carnets d’identificació com a

diputat al Parlament Europeu

Com a candidat a eurodiputat en un míting en la

campanya de les eleccions del 10 de juny de 1987A la signatura de les Perspectives Financeres per part

dels representants d'Àustria, Finlàndia i Suècia

El President del Parlament Europeu, Pat Cox, acomiadant al Sr. Carles Gasòliba que deixava el seu escó el 2 d’abril del 2004, a la seu del Parlament Europeu a Brussel·les.

El President del Parlament Europeu, Pierre Pflimlin, rebent a peu d’avió els primers diputats catalans (Sr. Gasòliba a la foto) a la seva arribada a Estrasburg des de Barcelona, el 2 de gener de 1986.

Divuit anys d’activitat com a membre del Parlament Europeu i de divulgació sobre la Unió Europea.

MARIA DOLORS RENAU I MANENDiputada al Parlament Europeu(gener de 1986 - maig de 1987)

Primera diputada catalana al Parlament Europeu. (*) Psicòloga, pedagoga i política. Dirigí l’àrea de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona i l’escola d’educadors especialitzats Flor de Maig. També ha estat diputada al Congrés i ha presidit la Internacional Socialista de les Dones.

Sessió d'una comissió del Parlament Europeu, gener de 1986, amb Dolors Renau i Josep Verde Aldea a la seva dreta.

Primeres passes al Parlament EuropeuHi ha moments privilegiats a la vida de tota persona. Pels que estem en política,

aquests moments es donen quan coincideixen, en el temps i l’ espai, els interessos

més personals amb els esdeveniments col·lectius. La meva experiència com a Diputada

al Parlament Europeu delegada per les Corts Espanyoles als inicis del any 86, va

representar per mi un d’aquests moments. “Entrar” a Europa, com es deia aleshores,

havia estat un anhel de tots els demòcrates durant la dictadura, la transició i els

primers anys de Democràcia. Per fi, al gener del 86 posàvem els peus al Parlament

Europeu, a Brussel·les. Érem cinc els catalans socialistes que vàrem anar-hi: Carles

Barral (com el trobem a faltar!) Josep Verde i Aldea, Joan Colom, Xavier Rubert de

Ventós i jo. Sovint em dic a mi mateixa amb un pel d’orgull ben dissimulat que vaig

tenir la sort de ser la primera dona catalana al Parlament Europeu.Els documents polítics expliquen la versió oficial del que varen ser els nostres

primers temps allà. Però tots guardem records personals d’aquestes primeres

experiències polítiques i dels tripijocs de la vida quotidiana. Per exemple, la desorientació inicial en mig de les activitats socials inicials: recepcions, festes,

visites, celebracions, les primeres reunions del grup, la difícil solució dels primers

problemes de intendència (bitllets, ubicació de les sales de reunió, etc.), sobretot

quan vàrem assistir al primer Ple a Estrasburg. Tot això malgrat l’ajut dels funcionaris i companys del grup espanyol i de la delegació espanyola que havia estat

negociant l'entrada de Espanya a la Comunitat i que ens esperaven amb candeletes.Vàrem ser objecte d’una rebuda entusiasta, subtilment frenada per la por que tenien

els companys europeus (els grups es formen per famílies ideològiques) de que els

espanyols ens assembléssim als membres del Parlament d’algun altre país mediterrani,

recentment incorporat que, en general, eren tinguts per molt poc treballadors i una

mica aprofitats. La sorpresa ràpida que es van emportar quan varen descobrir l’entusiasme amb que els espanyols ens vàrem llençar a treballar. Imagino que el fet

que tots tinguéssim experiència parlamentària anterior ens va facilitar la tasca. En poc

temps vàrem aprendre molt. Per exemple, a dir coses importants en dos minuts, el

temps de intervenció en un ple o Comissió.Recordo les primeres feines. Cada un de nosaltres va entrar en Comissions adients a

la seva preparació. El primer informe del que em vaig fer responsable en nom del grup

Socialista—informe que va acabar més endavant Cabezón—va ser el del enverinament per

l`Oli de Colza. La possibilitat d'iniciativa era molt alta i vaig fer varies propostes

relacionades amb temes socials, sanitaris i de la dona. Sobre tot en recordo una en la

què demanava que nens i nenes aprenguessin a l’escola totes les feines de la llar per a

què, de grans, podessin repartir responsabilitats. Malauradament, la Comissió no te

competències pel que fa a educació en els primers anys de la vida. Testimonial, doncs.La companyia: les llargues i interessants xerrades amb Carles Barral, els sopars en

grup amb companys de la delegació, algunes festes. Altre cop Carles Barral que es

perdia pels passadissos, que anava sovint com anima en pena demanant on es podien fer

fotocopies, com s’anava als despatxos... El seu “despiste” em consolava de les meves

pròpies dificultats. Les reflexions i consideracions polítiques de Verde, l’aplom del

Joan i les sorpreses creatives d’en Xavier. Va ser una lliçó d’alta política i també una

extraordinària experiència personal.

Extracte del diari de Mª Dolors Renau i Manen

(*) Polític i doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials. Per la seva trajectòria i especialment per haver estat un dels primers diputats catalans al Parlament Europeu, del qual ha estat vicepresident. També ha estat síndic major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya i directiu de l’Organització Europea de les Institucions Regionals de Control Extern del Sector Públic.

(*) Economista i polític. En reconeixement a la seva tasca en aquests dos àmbits i especialment per haver estat un dels primers diputats catalans al Parlament Europeu. També ha estat diputat al Congrés, vicepresident de la Internacional Liberal i secretari general del Patronat Català Pro Europa. És autor de diversos llibres de temàtica europeista.

(*) Extractes del Decret 315/2011, de 12 d’abril, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 5859, de 14 d’abril del 2011.

REPRESENTACIÓ AL PARLAMENT EUROPEU DES DE 1987

Catalunya per a Europa

1a. LEGISLATURA(01.01.1986-05.07.1987)

2a. LEGISLATURA(06.07.1987-24.07.1989)

Carlos Barral (PSC) ┼Joan Colom (PSC)

Josep Antoni Duran i Lleida (UDC)Carles A. Gasòliba (CDC)

Dolors Renau (PSC)Domènec Romera (PP)

Xavier Rubert de Ventós (PSC)Josep Verde (PSC)

Josep Coderch (CDS) ┼Joan Colom (PSC)

Concepció Ferrer (UDC)Carles A. Gasòliba (CDC)

Antoni Gutiérrez Díaz (IC) ┼Federico Mayor Zaragoza (CDS)

(6.07.87-16.12.87)Joaquim Muns (CDC)Eduard Punset (CDS)

Domènec Romera (PP)Xavier Rubert de Ventós (PSC)

Josep Verde (PSC)

3a. LEGISLATURA(25.07.1989-18.07.1994)

Heribert Barrera (ERC) (21.3.91-18.7.94) ┼Joan Colom (PSC)

Concepció Ferrer (UDC)Carles A. Gasòliba (CDC)

Antoni Gutiérrez Díaz (IC) ┼Eduard Punset (CDS)

Domènec Romera (PP)Xavier Rubert de Ventós (PSC)

Anna Terrón (PSC) (des de 18.1.94)Josep Verde (PSC)

4a. LEGISLATURA(19.07.1994-19.07.1999)

Julio Añoveros (PP)Joan Colom (PSC)

Joan Manuel Fabra (PP) ┼Concepció Ferrer (UDC)Carles A. Gasòliba (CDC)

Antoni Gutiérrez Díaz (IC) ┼Salvador Jové Peres (IU)

Anna Terrón (PSC)Joan Vallvé (CDC)Josep Verde (PSC)

5a. LEGISLATURA(20.07.1999-19.07.2004)

Joan Colom (PSC)Pere Esteve (CDC) (fins 16.10.02) ┼

Joan Manuel Fabra (PP) (fins 29.2.00) ┼Concepció Ferrer (UDC)Carles A. Gasòliba (CDC)Salvador Jové Peres (IU)

Miquel Mayor i Raynal (ERC) (des de 8.06.01)Raimon Obiols (PSC)Anna Terrón (PSC)

Joan Vallvé (CDC) (des de 25.10.02)Aleix Vidal-Quadras (PP)

José Vila Abelló (PP) (des de 2.04.04)

6a. LEGISLATURA(20.07.2004-07.05.2009)

Maria Badia (PSC)Josep Borrell (PSC)

Martí Grau i Segú (PSC) (des de 07.04.08)Ignasi Guardans (CiU) (fins 22.04.09)

Bernat Joan (ERC) (fins 19.06.07)Raimon Obiols (PSC)

Teresa Riera (PSIB-PSOE)Raül Romeva (ICV-EUiA)

Salvador Domingo Sanz Palacio (PP)(des de 07.04.08)

Joan Vallvé (CDC) (des de 08/05/09)Aleix Vidal-Quadras (PP)

7a. LEGISLATURA(14.07.2009-30.06.2014)

Maria Badia (PSC)Santiago Fisas (PP)

Oriol Junqueras (ERC) (fins 31.12.11)Raimon Obiols (PSC)

Teresa Riera (PSIB-PSOE)Raül Romeva (ICV-EUiA)

Salvador Sedó (CiU) (des de 12.12.11)Ramon Tremosa (CiU)

Aleix Vidal-Quadras (PP)

8a. LEGISLATURA(01.07.2014- ... 2019)

Santiago Fisas (PP)Francesc Gambús (CiU)

Juan Carlos Girauta (Ciudadanos)Carlos Jiménez Villarejo (Fins 01.08.14)

Javier López (PSC)Ernest Maragall (Nova Esquerra Catalana)

Javier Nart (Ciudadanos)Josep-Maria Terricabras (ERC)

Ramon Tremosa (CiU)Ernest Urtasun (ICV-EUIA)

Votació a l'hemicicle del Parlament Europeu a Brussel·les © Unión Europea - PE, 2005

Informació proporcionada per l'Oficina d'Informació del Parlament Europeu a Barcelona.

Catalunya per a EuropaPERSONAL FUNCIONARI A LES INSTITUCIONS EUROPEES

Foto

s: ©

Fre

deric

Cam

allo

nga

Què ha representat Europa per al nostre país?

Què opineu de la situació crítica actual?

Quan sortirem al carrer a exigir més i millor Europa?

Anna Melich Justefuncionària a la Comissió Europea (1988-2011), a Brussel·les. Cap de la divisió de recerca de l’opinió dels ciutadans dels estats membres envers la Unió Europea (Eurobaròmetre) a la Direcció General d’Informació, Comunicació i Cultura. Des del 2005, consellera sènior en el think tank intern de la mateixa Comissió, directament al servei del President.

Europa és un projecte que es completa o es dissol

Consolidació democràtica

Què us va representar formar part de la funció pública europea?

Entendre la força de tracció d’Europa

Un gran orgull!

Modernització, obertura i garantia de llibertats

Josep Maria Lloverasfuncionari a la Comissió Europea (1993-2013); cap d’equip per a la reforma del sector financer a Europa Central i Oriental (1993-98), Desk Officer per Eslovàquia (1998-2000); cap de Delegació a la República Centreafricana (2000-04) i a la Federació de Sèrbia i Montenegro (2004-09; Sèrbia després del juny del 2006); conseller a la Direcció General de Comerç (2009-11) i membre de la Greece task force (2011-13).

Completament d’acord! Sento perplexitat davant certes actituds antieuropees

ALTRES PERSONALITATSA LES INSTITUCIONS EUROPEES

Catalunya per a Europa

CARLES FERRER SALATPresident de la Unió de Confederacions

Industrials i d'Empresaris d'Europa (UNICE, la patronal europea) (1990-94) i President del Consell Econòmic i Social

de la Unió Europea (1994-96)

XAVIER PRATS I MONNÉactualment, Director General d'Educació

i Cultura de la Comissió Europea

FRANCESC GRANELL I TRIASactualment, Director General honorari

de la Comissió Europea

LLUÍS MARIA DE PUIG I OLIVÉPresident de l'Assemblea de la Unió

Europea Occidental (fins al 2000) i de l’Assemblea Parlamentària del Consell

d’Europa (fins al 2010)

GREGORIO GARZÓN CLARIANAJurisconsult i Director General del

Servei Jurídic del Parlament Europeu(Estrasburg/Brussel·les/Luxemburg,

1994-2006), participant a la Conferència intergovernamental del

Tractat de Niça, a la Convenció Europea i al grup d’experts juristesencarregats de revisar el text del

Tractat Constitucional

ÀNGEL BOIXAREU CARRERAactualment, Director General

d'Agricultura, Pesca, Assumptes socials i Sanitat, a la Secretaria General del

Consell de la Unió Europea

JUAN MANUEL FABRA VALLÈSPresident del Tribunal de Comptes

(2002-2005)

CRISTINA GALLACH FIGUERESPortaveu i Directora de Comunicació de l'Alt Representant de la Unió Europa per

a la Política Exterior i de Seguritat Comuna (1999-2009) i Directora d'Informació i de Comunicació del

Consell de la Unió Europea (2010-2014)

JOSEP BORRELL I FONTELLESPresident del Parlament Europeu

(2004-07) i de l'Institut Universitari Europeu, a Florència (2010-12)

JAUME DUCH GUILLOTactualment, Portaveu del Parlament Europeu i Director per a les relacions

amb els Mitjans de Comunicació

POTS SER LA PROPERA PERSONALITAT CATALANA A LES

INSTITUCIONS EUROPEES

TU

ELENA FLORES GUALactualment, Directora d’Estratègia Política i Coordinació de la Direcció General d’Assumptes Econòmics i Financers de la Comissió Europea