Aquests darrers anys diverses organitza-cions mundials implicades en la conservació del medi ambient han llançat el crit d’alerta a causa de les preocupants conseqüències del canvi climàtic. Aquest canvi té múltiples causes, però la desfores-tació d’àmplies zones del planeta i la utilització d’energies fòssils són les que hi tenen més impacte.

Paral·lelament a les veus d’alarma han sorgit iniciatives des de diverses institucions amb la finalitat de sensibilitzar la població dels països més desenvolupats per tal de tenir cura del medi ambient.

A l’escola podem treballar per crear una consciència en els nens i les nenes que actuï positivament en la conservació del medi ambient.

Aquesta revista és una mostra de la feina que s’ha fet al llarg de tot un curs, prenent l’arbre com a tema principal, que ha abastat mol-tes àrees d’aprenentatge i que ha culminat amb la diada de Sant Jordi.

2 número vuit

E D I T O R I A LS U M A R I

EDITORIAL

AMFITEATRE

3 Entrevista a Jordi Bigas.6 El nostre jardiner.7 Plantada d’arbres.8 CLICA i OBRE: els arbres.10 Els aglans han germinat.11 Les maquetes. Quin és el teu

arbre?

VITRALL

12 Sant Jordi 2008.14 L’hort de primer.15 L'arbre vist des dels més petits. 16 Un tomb per Primària.17 Del natural a l’abstracció.18 Com neix un camí d’arbres.19 Visitem el bosquet de l’escola.

CALAIX DE SASTRE

20 On anem?21 Un joc.

PLANA OBERTA

22 Aspectes psicològics en l’obesitat infantil.

23 Sobre les arrugues i l’escorça.

Revista escolarNúmero VUIT – juny 2008

Disseny, maquetació i impressió: Impremta Guinart, S.L.Dipòsit Legal: B-20252-04Edició de 1000 exemplars

Consell de redacció:Ricard Bahí, Anna Belart, Anna Brengaret, Anna de Casacuberta, Josep M Comas, Pep Marguí, Salvador Morros, Agustí Olivares, Frederic Raurell i Toni Rubió.

www.iccic.edurevista@thaubcn.iccic.edu

2

3

12

20

22 coneguem, estimem

i respectem els arbres i

considerem-los un dels

millors llegats per

a les generacions futures

Les activitats s’han fet partint d’una experiència feta al Thau l’any 1984, que, amb la implicació de tota l'escola i amb un intens treball pedagògic previ, va concretar-se en la celebració d'una festa i una plantada d'arbres al pati.

El nou espai amb dinou espècies dife-rents i la publicació d'antologies de poesies catala-nes sobre els arbres preparada pel periodista Jordi Bigues, contribuiran que tots coneguem, estimem i respectem els arbres i considerem-los un dels mi –llors llegats per a les generacions futures.

3número vuit

A M F I T E A T R E

1. Està orgullós de ser el convidat de Sant Jordi a l’Escola Thau?

Sí, m’afalaga la vanitat, jo sóc periodista i els periodistes tenim especial interès en els esdeve-niments, a vegades som observadors i altres vegades som protagonistes com avui. Quan m’ho van proposar, vaig trobar una bona manera de celebrar el meu sant i m’afalaga molt que em convidin a parlar. Tenia molt d’interès a veure com se cele-bra el dia de l’arbre i festes similars, m’interessa perquè sempre es poden transmetre a altres persones aques-tes experiències i aquests bons exemples que entre els ecologistes anomenem bones pràctiques.

2. És difícil conciliar el perio-disme amb la defensa dels seus principis?

En el meu cas sí, qui no tingui problemes és que està mort, i jo no sóc cap víctima i no sóc cap botxí, però sí que és evident que cal prendre partit i explicar les coses d’una manera entenedora perquè la síntesi del periodisme és escriure coses com-plexes d’una manera senzilla. Quan parlem d’energia nuclear, jo sóc obertament antinu-clear, hem de parlar d’una manera respectu-osa amb les persones que defensen la viabi-litat de l’energia nuclear, el respecte és per a mi un principi que m’exigeixo, és el que en ètica jo defineixo com ecoisme solidari. És a dir, un egoisme solidari, sóc solidari per ego-isme, no perquè els altres s’ho mereixin, que s’ho mereixen, sinó perquè m’agrada que em tractin amb respecte, s’ha de tractar els altres com a mi m’agradaria que em tractes-sin.

3. Llavors l’ètica és molt impor-tant en la seva carrera?

L’ètica és per a mi com la llum que il·lumina la meva vida, viure amb sen-zillesa perquè altres, senzillament, puguin viure. Hem de preguntar-nos si un és part del problema o part de la solució en el nos-tre marc d’accions quotidianes.

Entrevista a Jordi Bigues:VIURE AMB SENZILLESA PERQUÈ ALTRES SENZILLAMENT PUGUIN VIURE.

Comunicador ambiental i periodista. Convidat de l’escola Thau per la seva tasca a favor del medi ambient i la seva participació en la nova edició de “Els arbres en la poesia catalana” de Joan Triadú.

E l s a r b r e s

4

A M F I T E A T R E

número vuit

Faig un seguiment molt detallat dels diaris i puc dir que s’ha fet un gran esforç. Un esforç que, per primera vegada, ha fet que els temes de medi ambient esti-guin a les pàgines d’economia. Ara hi ha hagut un canvi important, ha passat al segon lloc pel tema de la sequera, però ben aviat tornarà a les primeres pàgines.

6. Creu que la classe política fa prou per millorar el medi ambient?

No, no fa prou. No fa prou per-què tenim encara unes inèrcies i uns interes-sos creats. Inèrcies ja que no són capaços de canviar malgrat que sabem que hem de can-viar i els interessos creats són els interessos que eviten que es prenguin decisions de canvi.

Mireu, enguany s’ha fet per pri-mera vegada un estudi del metabolisme energètic de Catalunya, què mengem, d’on ve el que mengem, què fem amb el que mengem i quins residus generem. Prenent el símbol del metabolisme humà, sabem que la meitat és petroli, no tenim petroli,

una quarta part és gas, no tenim gas, i un altre vint per cent és urani, i no tenim urani. Sols el tres per cent és energia catalana renovable, del sol i del vent. Quina és la conclusió?, doncs que tenim un problema, el petroli és molt car, l’urani és cada vegada més car i el gas serà encara més car, i nosaltres depenem de coses externes. Quin és l’únic marge que tenim? L’únic marge que tenim és el sol

i el vent, per tant, hem de desenvolupar les energies pròpies del país i les tecnologies pròpies, perquè nosaltres hem estat capda-vanters en l’energia eòlica i ara som a la cua. Per tant tenim un problema, saber com ens abastirem d’energies exògenes que nosaltres no tenim. Hem d’evitar que el país sigui insostenible.

4. Quan i què el va atreure cap al camí de l’ecologia?

El meu pare era catedràtic de ciències naturals i, per tant, l’observa-ció del cicle anual era una activitat molt insistent; jo vivia a la part vella

de Sarrià i el meu pare, quan començava a puntejar la primavera, ja ens feia sortir cada matí a veure com arribaven els abellerols. Però la meva acció ambiental va començar quan vivia a València, llavors van voler urbanitzar un lloc anomenat “el Saler” (Franco seguia viu en aquella època) i van començar les protestes per defensar aquell espai; després vam defensar el llit del Túria, que és el riu que creua la ciutat, hi volien fer passar unes autopistes, ara és una zona verda. La campanya “el llit del Túria és nos-tre i el volem verd” i “el Saler per al poble” són les dues campanyes ecologistes primeres en les quals vaig participar.

5. Creu que la consci-enciació de la població sobre el canvi climàtic s’està fent bé? Com es podria fer millor?

Fa dos anys vaig tenir ocasió de conèixer Al Gore can-didat a la presidència d’EEUU, vaig fer l’edició catalana i cas-tellana del seu llibre Una veritat incòmoda i, a més, l’any 1992 vaig escriure el llibre 50 coses senzilles que tu pots fer per salvar la terra en el qual expli-càvem que el tema del canvi climàtic era el més important. De fet, crec que els mitjans de comunicació han donat un pas molt important per tal d’explicar, d’una manera entenedora, quin és el repte ambiental que tenim.

E l s a r b r e s

5número vuit

A M F I T E A T R E

7. Com afecta la globalització a l’alimentació?

L'afecta a través del concepte de quilometratge alimentari, és a dir, qualsevol plat porta una sèrie de quilòmetres darrere el transport dels seus aliments. Això té un impac-te ambiental, s’ha calculat quina aportació fa la marina mercant al conjunt d’emissions i és del 8 %. Per tant, la globalització dels aliments va fer que l’any passat arribessin a l’estat espa-nyol 1.200.000 contenidors industrials portua-ris de la Xina. El pes total dividit entre tots els habitants de l’estat espanyol equival a 200 quilos de productes xinesos per persona.

8. De què tracta la democràcia alimentària que vostè defensa?

Aquest concepte ha estat acceptat en l’àmbit internacional però va néixer a Barcelona amb un estudi que vam fer sobre l’alimentació al món. Dèiem: “la democràcia alimentària és el dret a saber, el dret a optar, el dret a participar, el dret a reclamar i el dret i deure a corresponsabilitzar-se de l’alimenta-ció”. L’alimentació és un dret humà fonamental. Llavors ens trobem una paradoxa que és que ahir a la nit a l’àrea metropolitana de Barcelona 50.000 persones van menjar només un plat.

13. En la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, es va signar el Protocol de Kioto entre el 1997 i el 2002. En aquella hi havia de vicepresident dels EUA Al Gore i al govern espanyol Mariano Rajoy, llavors Espanya va signar el protocol i els EUA no. Però, actualment, sembla que hagin canviat els papers. A què és degut?, i ho troba normal?

Al Gore quan es va aprovar el proto-col de Kioto va fer un comunicat des de Washington saludant aquest document. Però el protocol no va ser aprovat per la Cambra de Representants dels EEUU. És a dir, que els governs tenen un contrapoder que és el parla-

ment. Ell era partidari de f i r m a r - l o però la cam-bra de repre-sentants va dir no. El cas de Rajoy és una mica diferent, durant el període Aznar ells van confiar que això del protocol no tira-ria endavant i que Espanya no respectaria els acords europeus. I Europa els avisava <<van per mal camí i els acabarem multant>>.

Però en aquella època la Unió Europea semblava disgregar-se perquè no hi havia una política exterior comuna (com amb el conflicte de l'Iraq), aleshores Aznar va confiar en aquesta disgregació, però tot ha anat en una altra direcció. Tot i tenir la possibilitat d’augmentar un 15% les emissi-ons amb relació al 1990, les hem apujat més del 50%. I ara el govern socialista ha d’in-tentar demostrar a la UE que per un costat ell no és el culpable i que estan fent molts esforços perquè ens perdonin les multes. Per això és important demostrar que la política mediambiental no és una càrrega sinó una oportunitat per ser més eficients.

14. Per finalitzar, una frase per definir la seva tasca.

De Joan Fuster: “Feliçment con-tradictoris”, no és una excusa, és saber que les coses en estat pur no existeixen.

I l’altra: “Avui actius, demà radio-actius” o sigui, que el demà serà el resultat de l’acció d’a vui.

Roger Badia,

Karen Fortuny, Guillem Gassó

i Adrià Gonzàlez.

(Alumnes de 4t d’ESO)

E l s a r b r e s

6 número vuit

A M F I T E A T R E

T’agrada el teu ofici? Estimes les plantes?Sí, m’agrada, per sort treballo en una cosa que vaig poder triar. Abans de dedicar-me a la jardineria era afeccionat a les plantes, les estimo força. En qualsevol cas tinc cura d’elles i procuro que sempre estiguin maques.

Com has fet la distribució dels arbres: els has col·locat d’alguna manera especial?Els que són fruiters em va demanar l’escola que els posés a la zona de l’hort: allà hi ha el taronger, la pomera, el presseguer i l’ametller. Dos d’aquests fruiters, que creixen més que la resta (la figuera i el cirerer), els hem posat a dalt, ja que s’acaben fent més grossos.La resta els hem distribuït segons la humitat que necessiten i la temperatura.

Quantes persones hi heu treballat?Hem estat tres o quatre durant dos mesos. Prèviament es van esporgar els oms i es van netejar, se’n van tallar alguns que estaven molt malalts o morts, es va desbrossar el talús i, finalment, la màqui-na va poder començar a fer els camins. Les terres que havien estat remogudes es van subjectar amb una malla i s’hi van sembrar llavors perquè creixés l’herba. Tots els arbres tenen un sistema de reg gota a gota, que és el que menys aigua consumeix, connectat a un programador. Ara el que fem és un manteniment mensual, desbrossem si creix molt l’herba i vigilem els arbres que no tinguin malures i fem els tractaments corresponents.

Com podem saber si una planta està malalta? És per què no en tenim cura?No necessàriament. Si tractes bé una planta tens molt de guanyat, però poden agafar malalties o plagues. Hi ha plantes que són molt agraïdes i hi ha plantes que són molt complicades. Per molt que en sàpigues sempre pots trobar-te amb una sorpresa.

Cada arbre té un significat?Alguns arbres tenen un significat popular, tal com ho expressen els poemes dedicats a ells. D’altres tenen un significat molt conegut, com els xiprers, que donen la benvinguda, o també les oliveres. En les poesies que hi ha penjades en cada un dels arbres segur que podríeu trobar-hi un significat.

Estàs satisfet de com ha quedat tot ?En general sí, el que passa amb la jardineria és que les coses es veuen al cap dels anys. Aquesta plantació està en el principi: hem d’esperar que els arbres brotin, alguns van més de pressa que altres. Però bé, han viscut tots. En principi estic satisfet de com ha quedat, caldrà esperar uns anys per veure el resultat final, llavors cada arbre tindrà la seva forma i la seva personalitat.

Curs de 4t. B de Primària

E l s a r b r e s

ENTREVISTA AL JARDINER QUE HA DISSENYAT I EXECUTAT EL PROJECTE DE PLANTAR ELS ARBRES AL TROS: L’AGUSTÍ.

L’Agustí, a més de tenir cura dels arbres que ha plantat ara té cura de tots els arbres de l’escola. Anualment s’encarrega d’esporgar-los i de fer els tractaments als arbres que estan malalts. Ells, els jardiners, són els metges dels arbres. Heu de pensar que quan es va fer l’escola tot el seu voltant era terra erma. Amb el pas dels anys s’han anat plantant i ara tenim una escola verda.

7número vuit

A M F I T E A T R E E l s a r b r e s

l tema de l’any de l’escola per aquest curs 2007/2008 és l’arbre, d’aquesta manera ens adherim al Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient que ha proposat plantar a tot el món 1.000 milions d’arbres per contribuir a la lluita contra la desfores-ta ció.

A l’escola tenim uns 250 arbres en total, de diverses espècies però no gaire variades. Fent una anàlisi d’aquestes varietats vam trobar que estàvem mancats d’arbres fruiters i d’alguns dels més carac-terístics de Catalunya.

Es va fer un estudi de quins podríem plantar amb les garanties que visquessin i es va encarregar un projecte als jardiners que tenen cura dels arbres de l’escola.

El primer que calia decidir era trobar un indret, proper i accessible, que tingués espai i les condicions idònies perquè visques-sin. Ens vam decidir pel talús davant del pati de P-3, que en aquells moments era ple de bardissa, amb alguns arbres malalts i que, a més, permetia un fàcil accés.

Els jardiners van preparar un projecte que permetia fer un passeig entremig dels arbres, plantant un total de 19 espècies distribuïdes al llarg del talús.

Es volia que tot l’alumnat de l’escola recordés aquesta plantada, de la mateixa manera que alguns pares i mestres recorden de petits quan es va crear el bosquet.

Amb els jardiners es va establir un calendari de treball que permetés plantar en una època de l’any escaient i es va acordar que el mes de febrer seria un bon moment.

Els jardiners van preparar els escocells on fer la plantada:El divendres 18 de febrer els nens i nenes de parvulari van plantar la pomera, el

castanyer, el cirerer i la noguera. El dilluns 21 els nens i nenes de primària van fer el mateix amb nou arbres; cicle inicial el taronger, el llimoner i la figuera, cicle mitjà l’ametller, el

desmai i el garrofer i el cicle superior l’alzina, el faig i el vern. Finalment el dimarts 22 els nois i noies de secundària acabaren aquesta tasca amb el roure, la freixe, el presseguer, l’auró, l’acàcia i el lledoner.

Al llarg de la resta del mes de febrer es van acabar els treballs d’aquest nou espai que hem batejat amb el nom del “tros”, denominació de molts indrets de Catalunya per anomenar el camp de treball del pagès. A més, al seu costat tenim l’hort, on cada any els nens i nenes de primer de primària fan créixer el planter de diversos tipus d’enciams.

LA PLANTADA D’ARBRES

e

8

CLICA I OBRE: ELS ARBRES

A M F I T E A T R E

número vuit

E l s a r b r e s

Voleu conèixer les característiques i localització dels arbres de l’escola on-line? Feu una cerca amb la paraula “arbre” des de la pàgina d’inici del Col·lex i podreu accedir a la base de dades dels arbres de l’escola creada per l’alumnat de 5è de primària amb col·laboracions de 6è.

El Col·lex és una aplicació en línia, integrada al portal edu365.cat, que ofereix a l'alumnat la possibilitat de dissenyar col·leccions, omplir-les de contingut, consultar-ne les dades i compartir-les.

El principal objectiu és introduir els conceptes i els procediments relacionats amb el món de les bases de dades en un entorn visual on s'han tingut molt en compte els aspectes d'usabilitat i d'immediatesa de les respostes.

[Consulta: 15.05.08]

El Departament d’Educació, mitjançant la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, XTEC, ens ofereix el recurs de la Prestatgeria Digital.

Des de l’escola utilitzarem aquest recurs per mostrar el treball sobre els arbres que han fet els diferents cursos.

Hem començat a construir el llibre Els arbres de l’escola Thau. En podeu anar fent un seguiment des de l’enllaç que trobareu a la pàgina web de l’escola.

A més, a la Prestatgeria Digital hi trobareu molts altres temes interessants. No deixeu de visitar-la.

[Consulta: 15.05.08]

El Jardí Botànic de Barcelona és una institució municipal que entre els seus objectius principals té la conser-vació i la documentació del patrimoni natural de Catalunya. Actua com a element difusor de la cultura botànica i natu-ralista, promou el coneixement a través de les seves activitats adaptades a tota mena de col·lectius. Mitjançant aquesta difusió, es cerca la sensibilització del ciutadà vers el coneixe-ment i el respecte a la natura.

El seu web s’estructura en cinc seccions: El Jardí, Les col·lec cions, La conservació, Les activitats i Les publica-cions. Els fons d’arxius audiovisuals són interessants per la seva diversitat i l’activitat “Viatge Naturalista” és recoman-able per a famílies amb esperit investigador.

[Consulta: 15.05.08]

COL·LEX – COL·LECCIONS EN XARXA: ELS ARBRES DE L’ESCOLAhttp://aplitic.edu365.cat/e13_colex/portal.jsp

PRESTATGERIA DIGITAL: ELS ARBRES DE L’ESCOLA THAUhttp://phobos.xtec.cat/llibres/#

JARDÍ BOTÀNIC DE BARCELONA http://www.jardibotanic.bcn.es/

9

A M F I T E A T R E

número vuit

E l s a r b r e s

CLICA I OBRE: ELS ARBRES

Aquest web consisteix en una sèrie d’unitats didàc-tiques i fitxes de treball sobre morfologia dels arbres, els arbres en el paisatge i els arbres, font de riquesa, per a treballar amb el CD-ROM “Guia per a conèixer els arbres” de F. Masclans, edició actualitzada pel Dr. Oriol de Bolòs. Aquestes activitats poden ser utilitzades als diferents nivells educatius i el material es presenta diferenciat entre el de l'alumnat i el del professorat.

Aquest web també és un complement excel·lent del llibre del mateix nom. Tant el llibre com el CD-ROM es poden consultar a la biblioteca de l’escola.

Una bona font d’infomació per a abans d’anar d’excursió.

[Consulta: 15.05.08]

D’entre més d'un centenar d'espècies diferents d'arbres de Catalunya hi ha alguns exemplars que destaquen de la resta: es tracta d'arbres que per un motiu o un altre han cridat l'atenció. Molts d'aquests arbres han estat fins i tot batejats i hom els coneix amb un nom propi: són els arbres monumentals que recull aquest web diferenciant entre arbres monumentals de Catalunya i d'arbres d'interés Comarcal i Local.

Tot i que l’última actualització del web data del 2005 la informació és força rellevant.

Recomanable abans d’anar d’excursió.[Consulta: 15.05.08]

El Banc de Dades de Biodiversitat és el portal de referència de la biodiversitat a Catalunya, o sigui, el magatzem digital d’informació de les espècies catalanes.

És un projecte que s’està desen-volupant des de 1993, en el marc d’un Conveni de col·laboració entre la Universitat de Bar-

celona i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

El seu objectiu és donar a conèixer l’inventari dels elements que componen la biodiversitat a Catalunya i la identi-ficació de la seva distribució territorial.

Consisteix en la recopilació, en una base de dades, de la informació sobre la biodiversitat de Catalunya, mitjançant l’emmagatzematge informatitzat de totes les citacions d’espècies en el territori català, a més d’altres dades taxonòmiques, bio-lògiques, ecològiques, bibliogràfiques, etc.

El Banc de dades de biodiversitat s’estructura en mòduls, que corresponen a grups taxonòmics (flora, vegetació, fongs, líquens, vertebrats, mol·luscs, artròpodes…) i a partir de cada mòdul es té accés a les diferents consultes, tant les bàsiques (On es troba una espècie? Quina espècie hi ha en un lloc deter-minat ?), com d’altres més avançades.

[Consulta: 15.05.08]

ESTUDI DELS ARBRES DE CATALUNYA, J.G. ARCE ROMÁN http://www.xtec.es/recursos/ciencies/arbres/

ARBRES MONUMENTALS DE CATALUNYAhttp://www.gencat.net/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm

BANC DE DADES DE LA BIODIVERSITAT DE CATALUNYA http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html

10 número vuit

A M F I T E A T R E

n dia els mestres ens van explicar que plantaríem arbres.

Vam portar aglans d’alzina i de roure que havíem trobat al bosc i els vam tenir en aigua uns quants dies.

Vam portar de casa una ampolla d’aigua buida, la vam tallar per la meitat, la vam omplir de terra i hi vam plantar dos aglans cadascú.

Vam deixar les ampolles a la classe i les vam anar regant.

De molts aglans en van néixer petites alzines i petits roures. Més alzines que roures. Però no tots van arribar a créixer, uns perquè no els regaven prou i altres perquè els regaven massa i es podrien.

Hi ha hagut plantes que han sobreviscut i continuen creixent. Ara són plançons. D’aquí a un temps les plantarem en un racó del pati.

E l s a r b r e s

ELS AGLANS HAN GERMINATCol·laboració d’alumnes de diferents nivells

u

11

A M F I T E A T R E

número vuit

LES MAQUETESAlumnes de 4t de Primària

E l s a r b r e s

La figuera. És un arbre que sempre m’ha agradat. Les figues són molt dolces, i a més, el seu color lila és molt maco. També m’agrada molt la forma de les fulles.

L’olivera. El meu avi en tenia, d’oliveres, i sempre m’han agradat. Trobo que les seves fulles són maquíssimes. És un arbre amb aspecte solitari, però majestuós.

La magnòlia. Sempre m’ha semblat un arbre fascinant. Les seves flors són merave-lloses. Em va agradar molt quan en vam plantar una per recordar l’Elena.

El perer. N’hi ha un on el meu germà fa catequesi i trobo que és molt maco. M’agrada la forma de les seves fulles. A més, les peres són boníssimes.

Maria Figueras Alumna de 4t de Primària

Lumi Duran Administració i Serveis Ferran Llansana Alumne de P5

Mònica Carrasco Mestra d’anglès

QUIN ÉS EL TEU ARBRE?

La maqueta que han elaborat els alumnes de 4t és una mostra del treball fet els darrers mesos.

Els hem estudiat.Els hem conegut.Ara ens els estimem.

Hem estudiat els arbres que vam plantar i els que ja fa anys que són a l’escola.

Els hem fotografiat i dibuixat, hem mesurat la seva alçada i el gruix del tronc, n'hem observat l’escorça, les fulles, la capçada i el tronc i n’hem fet poemes.

12 número vuit

V I T R A L L

A poc a pocdesgranes la magrana.El roig xopa els teus dits.Et miroi m’encantes.M’agrades.

I Sant Jordi entrega la rosa a la princesa.

Reincident accidentat recau en l’encís(què voleu, s’ha tornat a examinar)

Júlia Margaria

4t B d’ESO

Guanyadora dels Jocs Floralsdel districte de Les Corts. 2008

13número vuit

V I T R A L L

Sant Jordi 2008

14

V I T R A L L

número vuit

L’HORT

15

V I T R A L L

número vuit

L'arbre vist des dels més petits de l'escola.

16 número vuit

V I T R A L L

UN TOMB PER PRIMÀRIA

Els corriols naturals entre arbre-des uneixen espais, temps, emo-cions i sensacions. Les formes, els colors, les textures dels troncs i els brancatges, les fulles i les flors han arrelat a l´escola. Com si l´escola fos tot un cos de terra ben adobada amb el temps.

17número vuit

V I T R A L L

DEL NATURAL A L’ ABSTRACCIÓ

L’abstracció

El natural

Tiaré Gàlvez 2n ESO

18

V I T R A L L

número vuit

COM NEIX UN CAMÍ D’ARBRES

El pas que uneix Primària amb Secundària es converteix en un bosc,

en un camí ple d’arbres...

...dia rere dia van creixent els troncs,

les branques, les fulles, les flors,...

...un camí de saviesa creat pels alumnes de primer i segon de secundària

va obrint-se pas,

deixant veure els fruits de la infantesa, les poesies...

Esther Olivé de Puig

19

V I T R A L L

número vuit

a uns quants anys, exactament vint-i-vuit, alumnes i mestres de l’escola van plantar un bon grapat de pinetons en el marge del darrer camp de l’escola. Aquests arbres han crescut molt i, fins i tot, fan una ombra tant bona que un té la sensació de ser dins d’un bosc. Tenint en compte que també té una vista esplèndida sobre la ciutat de Barcelona, tot plegat el converteix en un lloc únic i especial.

Pels més petits és com una sortida amb excursió inclosa, una bona caminada que fa esbufegar a més d’un. Fa poques setmanes les classes de P4 van aprofitar el bosquet per fer el dinar de primavera. L’espai, els pins, el marge suau, l’esplanada i els companys fan que sigui un lloc ideal per a gaudir unes bones estones. Que aquestes ratlles serveixin d'agraïment a totes les persones que van plantar aquells pins, pel valor ecològic natural i lúdic dels arbres que ens han deixat.

EL BOSQUET DE L’ESCOLA

f

20

C A L A I X D E S A S T R E

número vuit

Els rais eren transports de la fusta dels Pirineus que utilitzaven el riu Noguera Pallaresa. Des de 1979 tornen a baixar rais des de la Resclosa de Llània fins al Pont de Claverol, en el primer cap de set-mana de juliol.

La festa comença dissabte amb la tradicional i interessant construcció del rai a la mateixa resclosa. Els troncs a tocar l'un de l'altre, els travessers de roure, les redortes de bedoll que ho lliguen tot i els timons a cada cap, són els elements imprescindibles per construir aquesta nau efímera, durarà el que duri el viatge.

Tot és a punt, arriba diumenge. Cap a les 11 del matí els raiers ja són sobre els rais, vestits com ho feien abans. I som-hi!!. El rai comença a navegar. Cal estar atent, al timó del davant hi va el més expe-rimentat. Les roques, els ràpids, la manca d'aigua... poden jugar una mala passada. No sempre arriben tots, al riu hi ha moltes trampes.

En acabar, i per celebrar-ho, ens espera una arrossada popular per a tothom.

Aquesta festa es fa en un muni-cipi de la comarca del Pallars Jussà. La seva riquesa i forma de vida són els seus comer-ços i establiments, així com la indústria, la pagesia i la ramaderia. Té un clima variable durant tot l'any, tenint en compte que la seva situació és al Pre-pirineu.

La vila està dividida pel riu Flamicell que separa els dos nuclis més importants de la població. El seu mercat set-manal se celebra cada dimecres, incloent-hi els festius. És una vila viva i que compta amb serveis i atractius turístics.

Marc Lizana (6è B) i Jaume Baixas (6è C)

Resposta de la revista 7: La Trobada d’Acordionistes d’Arsèguel.

ON ANEM DE FESTA?

21número vuit

C A L A I X D E S A S T R E

MOTS ENCREUATSBernat Renau Alumne de 5è de Primària

HORITZONTALS:2- Cadascuna de les branques principals en què es divideix la soca d’un arbre.

3- Cadascuna de les parts en què es divideix i se subdivideix el tronc o la tija de les plan-

tes.

8- Part del tronc d’un arbre o arbust pròxima a les arrels.

10- Tija principal, gruixuda i lignificada, d’un arbre o d’un arbust. (A l’inrevés).

12- Última ramificació del brancatge d’un arbre o d’un arbust. (A l’inrevés).

VERTICAL:

2- Bifurcació, especialment del tronc d’un arbre.

3- Part de la soca d’un arbre o arbust coberta per la terra, de la qual arrenquen les arrels.

(A l’inrevés).

5- Conjunt de les branques d’un arbre, des de l’enforcadura fins al cimall, amb un ful-

latge o sense.

10- Punt d’on arrenquen les besses o branques principals d’un arbre.

12- Objecte que serveix per regar i apagar incendis.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

UN JOC

22 número vuit

P L A N A O B E R T A

ASPECTES PSICOLÒGICS EN L’OBESITAT INFANTILCada societat menja com viu

obesitat infantil és un fenomen que cada cop afecta més nens i nenes del nostre país. Es calcula que un 10 % dels infants ja la pateixen. A més, té tendència a l’augment igual com en la població adulta. Molts nens i nenes obesos fàcilment poden esdevenir adults obesos (i pares i mares de nens obesos)... una veritable epidèmia.

Les conseqüències de l’obesitat infantil són múltiples i variades. De ma nera general podem considerar que afecta més vessants de la persona que altres malalties, per això és un problema molt més greu del que podem pensar a priori. A més de les complicacions fisiològiques (diabetis-tipus 2, problemes ossis i articulars, hipertensió,

fatiga, asma, maduració sexual precoç...) són especialment importants les afectacions psicològiques que se’n deriven: deteriorament de la imatge corporal, disminució de l’autoestima, aparició de complexos, exclusió social, depressió, disminució de l’atractiu social-sexual, bullying... Les modes i la publicitat no afavoreixen gaire els cossos que no s’adiuen a unes talles corporals relacionades (de forma més o menys conscient) amb els cànons de bellesa.

A l’obesitat no s’hi arriba de cop, sinó gram a gram: un procés de creixement superior al propi, per edat i sexe. Així alguns pares no es preocupen d’aquesta tendència morfològia al·legant que el nen és “grandot” o “fort” o que “crema molt”, o que ja “farà una estirada” més endavant... Caldrà una opinió mèdica responsable per a decidir la importància de cada cas. Per saber si una persona té excés de pes s’utilitza un índex anomenat IMC (índex de massa corporal) que es calcula dividint el pes (en Kg) pel qua-drat de l’altura (en metres). Un pes normal tindria un IMC entre 20 i 25. Si estem en sobrepès, parlarem d’obesitat moderada (IMC entre 27 i 30), severa (IMC entre 30-40) i mòrbida (IMC major de 40). De tota manera, es consideren obesos els nens i nenes d’un percentil major de 35, per la seva edat i sexe.

Per a valorar el tractament que li cal a un infant obès, hem de determinar-ne adequadament les causes. Entre les més importants destaquen: una mala alimentació (aliments inadequats i/o quantitats inadequades i/o proporcions inadequades), la falta d’exercici físic (moltes hores asseguts davant la TV, la videoconsola o l’ordinador), una absorció irregular dels aliments, causes genètiques que faciliten l’acumulació de greixos en el cos, irregularitats hormonals, efectes d’alguns medicaments... Entre les causes de tipus conductual tindríem els mals hàbits a l’hora de menjar: menjar entre hores, canvis en les formes de cuinar i de menjar dels pares (aliments precuinats, poc temps per a cuinar), menjar de pressa, menjar compulsivament, per a obtenir satisfacció emocional (compensació), la depressió i la irritabilitat, menjar sense gana, per acompanyar l’estona, perquè el nen no es queixi o no molesti...

Existeixen alguns tractaments mèdics força eficaços per rebaixar el pes, però no sempre són efectius a llarg termini; en general emfasitzen molt els aspectes fisiològics i descuiden aspectes emocionals i cognitius fonamentals.

Tot apunta que la millor resolució del problema passa per un abordatge multidisciplinar en què intervinguin professionals de diversos camps implicats: metges, dietistes, psicòlegs, fisioterapeutes, entrenadors físics... amb la intenció de detectar els punts forts i febles de cada pacient i proposar la millor solució.

Fent una ullada pels patis del Thau no m’ha semblat detectar massa casos d’obesitat.Felicitats, doncs, als pares i mares responsables que vetlleu per la salut i el benestar dels

vostres fills. No saben la sort que tenen...

Mens sana in corpore sano

Caterina Calderón, Dra. en Psicologia, mare d’una nena de Thau a 1r.

l'

23número vuit

P L A N A O B E R T A

SOBRE LES ARRUGUES I l’ESCORÇA

Les col·laboracions han d'incloure nom i cognoms i una adreça electrònica o

telèfon de contacte. Podeu enviar les col·laboracions:

• Per carta a: Consell de redacció de la revista de l'escola Thau. Ja sigui per

correu ordinari o lliurada personalment a Secretaria.

• Per correu electrònic a: revista@thaubcn.iccic.edu

Sota la calor espantosa unes àvies sacsegen els ventalls, la xafogor les fa restar callades, amb les pupil·les fosques desfent l’asfalt amb la intensitat de la mirada. S’agrupen en petits conjunts dintre les porteries, mentre observen les xarxes i tanques taronges de les obres, xiuxiuejant paraules dures.

És el juliol de 2005 i l’ajuntament de L’Hospitalet ha iniciat unes obres de reparació a l’avinguda Masnou (La Florida). L’operació ha causat la tala dels arbres d’aquest carrer i, en conseqüència, els nombrosos ancians de la zona no poden asseure’s als bancs emparats per l’ombra dels vegetals manllevats. Però mentre mouen els llavis amb aspror en les converses matinals, les combatives àvies, majoritàriament vídues, tramen una solució. Finalment, s’organitzen per protestar i fer-se sentir. D’aquesta manera, més de mig any després, aconseguiren que es plantessin uns escanyolits plataners que amb prou feines escampaven ombra al seu voltant.

Ara, després de molts mesos d’espera, els joves plataners han crescut. Els ancians poden tornar a asseure’s sota la protecció de les fulles, narrant les seves llegendes i veient la vida caminar sobre les rajoles.

Karen Fortuny Mendo4t d’ESO

escola

Barcelona