1. Control de la conducta per lestimul: generalitzaci i discriminaci

2. Control cognitiu de la conducta: expectatives

BloC 3: Models dAprenentatge CognitiuT4: Control de la Conducta per lE i per la Cognici : generalitzaci , discriminaci i expectatives .T5: Aprenentatge Cognitiu: conceptes , resoluci de problemes i presa de

decisions.

T4: CONTROL DE LA CONDUCTA PER LE I PER LA COGNICI: GENERALITZACI, DISCRIMINACI I EXPECTATIVES.

1. Control de la conducta per lestimul: generalitzaci i discriminaci

Cm poden els E exercir el control sobre la conducta? Cm podem dir que la conducta est baix el control deixos estmuls?

GENERALITZACI DISCRIMINACI

Respondre de la mateixa manera davant E pareguts.

Respondre davant alguns Es per no davant altres.

EL PROC S DE GENERALITZACI

s un procs freqent en la vida real. A vegades no desitjable. Moltesvegades, adaptativa => ens permet respondre davant Es no familiarssense tindre que descobrir directament el seu significat.

Tipus: excitatria i inhibitria

G. EXCITATRIA G. INHIBITRIA

Sassocia una clau (E+) ambreforam. o amb castic =>els Es similars a lE+ provoquen la R

Sassocia una clau (E-) amblabsncia del reforam. o el castic=> els Es similars a lE- inhibixenla R.

Nivell de generalitzaci variable: a vegades responem per igual davant totsels Es semblants. Mentres que altres hi ha menys generalitzaci a mesura que disminueix la semblana amb lE condicionat

Nivell de generalitzaci ! GRADIENT DE GENERALITZACI : s una representaci gr ficade la for a de la R produdaperdiferentsEs que varienen quant al seu grau de semblan a amb lE associatamblentrenament.

G. INCLINAT G. PL

Elssubjectesresponenmolt pocdavantEs que no s n molt

paregutsa lE dentrenament.

La R es produeixfins i tot davantEs que s n molt diferentsde lE de

condicionament.

Mostrael nivellde generalitzaci produt davantEs similarsal presentatdurantel condicionament

ResponensolsdavantEs moltsimilars

ResponendavantqualsevolE pareguta lE+ o a lE-

APRENENTATGE DISCRIMINATIU

El subjecte descobreix els estmuls (ED) que assenyalen la disponibilitat del reforament i els events (E) que indiquen que el reforament no estdisponible.

Discriminaci: el subjecte respon quan est present lED i no quan estpresent lE .

Descobrir les condicions que indiquen la disponibilitat de reforamenti respondre quan es donen eixes condicions

Identificar les circumstncies que indiquen la no disponibilitat del reforament per a no respondre en eixes ocasions.

Implica tamb descobrir quan pot ocrrer un esdeveniment aversiu.

Desenvolupament duna discriminaci:

Tres etapes:

1 Diferenciaci de lestmul: els subjectes tenen que diferenciar entre lEDi lE .

Errades en la diferenciaci:

* Deficincies sistema perceptiu (Ex: ceguera color)

*Absncia experincia perceptiva(Ex: constncia perceptiva =>

tamany persones)

Estudis que mostren que lexperinciaperceptiva facilita laprenentatgediscriminatiu.

Estudis recents que mostren sols facilita la discriminaci quan lexp. perceptiva inicial i laprenentatge discriminatiuposterior tenen lloc en ambientsdiferents.

2 Atenci selectiva: els subjectes tenen que atendre a les dimensionsrelevants dels estmuls.

Atenci selectiva = atendre a un aspecte duna situacimentres signoren altres dimensions

Dificulta o impedeix laprenentatge discriminatiu=> si no atens a les dimensions relevants no pots aprendre als estmulsdiscriminatius i per tant, no interactuarem adequadament amblambient.

Desenvolupament duna discriminaci:

3 Selecci per lestmul: els estmuls discriminatius tenen que guanyar control sobre la conducta dels subjectes.

! Algunes modalitats destmuls adquireixen control sobre la R, altres no sutilitzen perque els subjectes no poden detectar quanrespondre i quan no.

El subjecte pot no respondre davant estmuls duna modalitatdeterminada encara que eixos estmuls:

-estn correlacionats amb el reforament.

- es puguen diferenciar.

- els done atenci.

Desenvolupamentduna discriminaci :

DAmato i Fazzaro(1966):

* Els monos podiencontestar en base al componento be podienpressionaruna tecla iluminada de blanc i vore lE compost=> indicavenque necessitavenelsE de laltradimensi pera respondre.

! Varen entrenar a dos monos caputxinosa discriminar utilitzant un ED

compost(lineablanca vertical superposada sobre un fons vermell) i un E

compost(lineablanca horitzontalsuperposada sobre un fonsverd):

* E compostos=> es presentavensimult niamenten 20 dels40 assatjos:

10 assatjos: componentsde barres vertical-horitzontal

10 assatjos: componentsde color

* 20 assatjos:

DAmato i Fazzaro (1966):

! Resultats:

* Encara que els animals mostraven poques R de pressi de la tecla quan es presentava lelement de color, s emitien sempre la R quan estava present el component de barres.

! Conclusi:

* La dimensi del color controlava la conducta dels animals i el componentde barres exerca poc control sobre la conducta.

2. Control cognitiu de la conducta.

! ltimesd cades=> import nciacognicionsen comportament

! Antecedent: E. TOLMAN (anys30-40):

Conducta ! R autom ticaa E ambiental

1. La nostra conducta est dirigida a una meta: estemmotivats peralcan armetes especfiquesi seguimindagantfinsque les obtenim.

2. Les nostresexpectativesdeterminen la conductaespecfica que utilitzempera obtindreuna recompensa o evitar un castic.

3. ElsE ambientalsensguiena eixesmetes.

4. Encara quesepamcm aconseguirles nostresmetes i on es trobenlocalitzades, no enscomportaremsi no estemmotivats.

! Qu s una expectativa?

representaci mental de les contingnciesentre esdevenimentsambientals .

.- Quan un subjecteexperimenta un event determinates forma una representaci mental o interna deixaexperi ncia.

.- Aquestarepresentaci cont informaci tan de les relacionsentre elsE experimentatspreviamentcom de les relacionsentre la conducta i les seuesconseq ncies

! A. Dickinson (1989): les representacionsmentalso expectativescontenenconeixementdeclaratiu.

Sadquireixa trav s de lexperi ncia Guiala conducta de lanimal

! Dos classesdeconeixementdeclaratiu.

Representacionsassociatives Conseq nciesduna acciparticular

Lexpectativa duna conexi associativapermetque un delsE excite o inhibiscala representaci de laltre: una conexiexcitatriaentre lEC i lEI permetque lEC active la representaci de lEI i pertant, provoque la RC.

Cre ncia que una acci A causa el refor ador B=> La representacimental de la conducta i les seuesconseq ncies controla lactividad operant: un animal adquireixla cre nciaque una conducta especfica produeixun refor adordeterminat

! Dickinson:

1) Inicialment, la conducta est baix el control de les cre nciesconducta-refor ador.

2) Amb un entrenamentm s prolongates desenvolupenels h bits E-R i aquestospoden controlar la conducta.

Autonomia conductual => control de la R per lh bit, en lloc de per una expectativa.

! En algunesocasions: no percepci relaci conducta i conseq ncies

! Estudis: efectesque te sobre laprenentatgeposterior el poder controlar elsrefor adores. Tractenelsefectesdel control de lestimulaci aversivasobre laprenentatge

! Antecedent: estudisSeligman, Overmier y Maier (1967): lexposici a una desc rregaincontrolable altera el posterior aprenentatge

!"!#$! %!&(&)*%!"!*+ ), (-.!+ (

! H iptesi de la indefensi apresa: laprenentatgeduna expectativa adquirida duna conting nciacero entre les R i la desc rregainterfereixamblaprenentatgeque la conducta pot controlar les presentacionsdun refor ador

Controversia: a vegades, la desc rregaprodueixun descensen el movimentmotor (perexemple) => lexposici a una estimulaci aversivaincontrolable pot activar diferentsprocessos, entre elsque sinclouenla indefensi apresa.

Experiment d indefensi apresa! Duesfases, Tres grups:

FASE 1- GrupControl sensedesc rrega- Grupdesc rregacontrolada- Grupdesc rregaincontrolada

FASE 2 - Els tres grups! escape-evitaci

Procediment! Senyal! desc rrega

! R evitaci ! saltar durantla senyal

! R escape ! saltar durantla desc rregaResultats

! Lexposici a una desc rregaincontrolada produeixun d ficit majoren laprenentatgedescape-evitaci

! Aplicacionshumanes del conceptedindefensi

- El conceptedindefensi sha est s a diferents rees dinter s hum : depressi , rendimentintelectual, susceptibilitatalsatacsdel cor,envellimenti mort, sacrificii desampar.

- Amb humans, la incontrolabilitatdels fets aversiusno s suficientper a produirun efectedindefensi ! dep n de la interpretaci de les causes.

! Tipusdindefensi :

I. Personal: les persones es consideren a s mateixesincapa osdobteniruna recompensa o devitar un castic.

I. Universal: les persones consideren que s imposible la consecuci duna recompensa o levitaci dun castic.

Una teoria cognitiva de la depressi :

La teoria de la indefensi apresa de M. Seligman

La depressi sAPREN:

Quan els subjectesassumixenque els seusfracassoses deuena esdevenimentsincontrolablesi creuenque s n incapa osde controlar el seudest

La INDEFENSI es deua lexpectativa que elsesdevenimentss n independentsde la conducta (el subjectecreu que no pot influir sobre laparicidesdevenimentsaversius) falta de control

Caracterstiquesde la indefensi o componentsconductuals:

1. Defici ncies o deterioraments motivacionals: els subjectess n menyscapa osdiniciar una conducta volunt ria

2. Defici ncies cognitives o deterioraments intelectuals: els subjectess nmenyscapa os de beneficiar-se de les experi ncies futures (encara que aquestessiguen exitses, jaque no esperen que canviela seuafalta de control)

3. Alteracions o traumes emocionals: els subjectesexperimenten un estatemocional traum tic

Model atributiu de la indefensi de SELIGMAN

Les atribucions (o causes percebudes dun event) que fan les persones sobre elsseus propis fracassos, determinen si es tornen o no depressives

Les atribucions es realitzen en base a tres dimensions:

! Personal-Universal (interna-externa)

! Estable-Inestable (afecta a la duraci de la depressi)

! Global-especfica (afecta a la gravetat de la depressi)

Pe rso na l-Un ive rsa l ( in te rna-e xte rna)

Personal: quan la persona es considera a s mateix incapa dobtenir una recompensa o devitar un castic (el resultat es deu a factors interns)! Prdua dautoestima

Universal: quan les persones consideren que la consecuci duna recompensa o levitaci dun castic est determinat per factors ambientals ! No prdua dautoestima

Es tab le-Ine s tab le (afe c ta a la du rac i d e la d e p re ss i )

Atribuci causal estable (la causa dun xit o frac spreviperex. falta dhabilitats- determina elsresultatsposteriors): depressi de llargaduraci o permanent

Atribuci causal inestable (la causa dun xit o frac s previperex. falta desfor - no determina necess riament els resultatsposteriors, que depender n de nous factors): depressi de curta duraci o transitria

Glo b a l-e sp e cf ic a (afe c ta a la g rave tatd e la d e p re ss i )

Atribuci global (la causa dun xit o frac s en una tasca determinar les conseq ncies de situacionsmolt diverses): depressi m sgreu(en m ltiples situacions)

Atribuci especfica (la causa dun xit o frac s est relacionada nom sambuna tasca concreta): depressi menysgreu(es limita a una circumst nciaparticular)

Depressi profunda:quanlindividuatribueixelsseusfracassosa factorsinterns(es veuenincompetents), estables(no creuenprobable que canviela seuaincompet ncia) i globals(en moltessituacions)