“La sanitat i la fertilitat sostenible són propietats ... · la formació natural dels sòls,...

1

LA TERRA, LA FERTILITAT I LA

FERTILITZACIÓ EN AGRICULTURA

ECOLÒGICA

Josep Roselló i Oltra

Estació Experimental Agrària de Carcaixent

“...La sanitat i la fertilitat sostenible

són propietats emergents de

sistemes complexos...”

(E. Gliessman)

2

¿Qué és el sòl? ¿Un conjunt de minerals,

roques y matéria orgànica on viuen les

arrels...?

El sòl no és un ser viu, ni un ser no viu;

el sòl és un ecosistema.

3

• Com tot ecosistema, el sòl es dinàmic,evoluciona buscant etapes més madures, demés complexitat, o pot sofrir regresions capa estats més jovenils.

• La màxima expressió d`esta estructurai funcions es troba en un sòlo madur.

• EVOLUCIO O DINÀMICA DEL SÒL:FORMACIO, MADURESA, MORT ITORNAR A COMENÇAR

9

Conexió entre els procesos de

degradació

Degradació física

Degradació química

Degradació biològica

10

• En estat natural, la erosió és més lenta que

la formació natural dels sòls, però quan

l`home cultiva la terra, la erosió

generalment és més ràpida que la

regeneració dels sòls.

• L`agricultura és un dels principals motius

pel qual un sòl perd el seu equilibri. El

treball dels sòls deté el procés de maduresa

cap el que tendeix la succesió ecològica.

11

• Amb lùs masiu de pesticides en làgricultura

química, ha aparegut una nova causa dèrosió. En

efecte, estos productes destrueixen una part de la

microflora del sòl.

• Esta microflora, és el principal agent de formació i

de manteniment del complexe argilo-húmic

• la major part de les propietats del sòl no poden

explicar-se sense comptar amb la seua intervenció

12

• Les arrels de les plantes

• La macrofauna del sòl

• Els microorganismes del sòlo (algues, fongsi actinomicets)

• Interaccions entre les arrels de les plantes iels microorganismes del sòl. (Fixació delnitrógen atmosfèric. Micorrices:associacions amb fongs )

POSIBLES INTERRELACIONS ENTRE ORGANISMES DEL SOL.

(Citat en Porta, López-Acevedo i Roquero.1999)

NEUTRALISME: actuacions independients uns dàltres.

SIMBIOSI: dependència mútua i benefici per ambdós.

PROTOCOOPERACIÓ: asociació de benefici mutu, si be no obligada.

COMENSALISME: sols una espécie obté beneficis.

COMPETÈNCIA: Eliminació dùn dels organisms al competir per quantitats

limitades de nutrients o espai disponible.

AMENSALISME: supresió dùna espécie per secreció de toxines o antibiòtics.

PARASITISME I PREDACIO: atace direct i eliminació de la presa o hoste per

diversos mètodes.

13

CONDICIONS PER A LA FIXACIÓ DEL NITROGEN:

Els nóduls sols fixen nitrógen activament si la planta està ben provista de tots els

elements minerals esencials per al seu creixement.

Moltes lleguminoses presenten fallos en la nodulació quan es cultiven en sòls on mai

s`han cultivat lleguminoses, per absència de bacteris presents, es pot solucionar amb la

inoculació de ceps adequats de Rhizobium sp.

El creixement dùna lleguminosa ben nodulada pot ser independent del contingut en

nitrógen mineral del sòl però quan la concentració dèste element es elevada, la

nodulació i la nitrofixació resulten inhibides, es més la simbiosi sìnhibeix en presència

dèlevades concentracions de nitrats.

La fisiología de la planta és molt important, en les lleguminoses anuals, els nóduls solen

morir en la época de floració o en la formació de llavors, en les perennes els nóduls, que

solen ser de vida més curta, es desorganitzen en hivern; per últim les lleguminoses

arbustives i arbòries poden mantenir els nóduls durant varis anys.

Els nóduls sols permaneixen sobre les arrels quan es manté una humetat adequada en el

sòl; el primer efecte de la sequera sobre els cultius és el desprendiment dels nóduls.

Micorrices

• Esta simbiosi té una gran significació ecològica per la seua influència

en la nutrición mineral de les plantes que sempre resulta millorada.

• Poden clasificar-se, de forma simple, com ecto o endomicorrices

depenent de la relació física del fong amb làrrel.

• Làplicació excesiva de fertilitzants químics fosforats i nitrogenats

afecten negativament la formació de les micorrices, així com

làplicació de products fitosanitaris. (Barea, 1988)

• Es conoeix el paper protector de les micorrices front a diversos fongs,

bacteris i nemàtods del sòl, com: Phytophtora, Fusarium, Pythium,

Rhizoctonia, Sclerotinia, Meloidogyne. (Barea, 1988)

14

• ADOBS VERDS:

• Son cultius de vegetació ràpida que es tallen i soterren en el mateixlloc on s`han sembrat, i que están destinats, especialment, a millorarles propietats físiques del sòl i enriquir-lo de matéria orgànica jove deràpida evolució; així com a mantenir o millorar làctivitat microbianadel sòl.

• Tot i que hi ha un gran número déspécies vegetals útils, les tres families mésutilitzades són:

• Les lleguminoses, per la seua capacitat per a fixar nitrógen, solenbarrejar-se amb cereals, sùtilitzen trébols, veça, faves, tramussos,etc...

• Les gramínies, quasi sempre asociads a les lleguminoses permetenobtenir una major biomasa, tenim el sègol, avena, civada, etc...

• Les crucíferes, tenen un creixement molt ràpid, adequades per quan esdisposa de poc temps, aporten les reserves minerals de les capesfondes, es poden utilitzar la colça, mostasa blanca o el ráve farratger.

BENEFICIS POTENCIALS DELS ADOBS VERDS

1. Acumulen i mantenen Nitrógen i Carboni.

2. Redueixen el llavat i pèrdua de nutrients.

3. Disminueixen en gran manera la erosió del sòl.

4. Incrementen la vida microbiana present en el sòl.

5. Sombrejen el sòl i el protegeixen de lìmpacte de la pluja

6. Airejen el sòl i el deixen més estructurat.

7. Ajuden en el control d`herbes adventicies.

8. Incrementen la presència de fauna útil i ajuden en el control de plagues.

15

• MANEIG DE LA FERTILITAT DEL SÒL

• tres vies complementàries:

– - La encaminada a potenciar la biodiversitat edàfica.

– - La encaminada a augmentar la disponibilitat de nutrients.

– - Per últim la encaminada a evitar la degradació del sòl.

• ús de tècniques agronòmiques

• Gestió adequada de policultius, rotacions i cultius associats

• Aportacions de matèria orgànica

• Utilització dádobs verds

• Especialització nutricional de la biologia del sòl

• Minimització de pèrdues de sòl per lérosió

• Relació entre la fertilitat del sòl i fertilitzacióorgànica:

El contingut en matèria orgànica del sòl ésproporcional al potencial productiu i al grau deresistència front a lérosió i la degradació.

• La fertilització no és una substitució dínsums

• La fertilització és la gestió de la diversitat i delsmecanismes de la fertilitat del sòl

• Així és com hem dápropar-nos als productesautoritzats pel Reglament de la Producció AgràriaEcològica

16

• NORMATIVA GENERAL

• Reial Decret 72/1988 sobre fertilitzants orgànics,

organominerals i afins que poden destinar-se al consum agrícola

• Ordre de 28 de maig de 1988 del MAPA sobre

fertilitzants i afins

• Reglament (CEE) 2092/91 del Consell sobre la

Producció Agrària Ecològica

• Reglament (CEE) 2381/94 i Reglament(CE)1488/94.

• Directiva del Consell de 12 de desembre de 1991 relativa a laprotecció contra la contaminació produïda per nitrats

• Reglament 1774/2002 pel qual séstableixen normes sanitàriesaplicables als subproductes animals no destinats al consum humà

CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS EN AGRICULTURA ECOLÒGICA

• LÓrdre de 28 de Maig de 1988 del MAPA:

• Llista els productes fertilitzants i afins que poden destinar-

se a l´ús agrícola

• Contempla el registre previ a la comercialització

• Marca el continguts màxims i mínims de nutrients.

• Dóna instruccions relatives a l´ús, emmagatzematge i

manipulació

• Introdueix nivells màxims de metalls pesats i de agents

patògens

• Recull mesures détiquetatge dels productes

17


• Fertilitzants orgànics:

• Fem, Compost vegetal, Algues,.

• Fertilitzants minerals:

• Minerals calcaris, Fòsfor. Potassi. Magnesi.

Sofre. Oligoelements.

• Activadors biològics.

• Activadors del compost. Preparats biodinàmics.

Inoculants biològics.

• Substrats per a cultiu i condicionadors de sòl.

CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS EN AGRICULTURA ECOLÓGICA

18


• Els Fems sòlids• La seua composició és variable i va dependre tant del ramat com del

llit

• Són materials organo-minerals, rics en matèria orgànica i pobres en

elements minerals

• Nitrogen:


19


• El fòsfor contés en els fems presenta una bonadisponibilitat per a les plantes

• El potassi es troba com a sal soluble.

• El magnesi té un comportament paregut al potassi

• el calci, es troba en la fracció sòlida del fem

• Els microelements en proporció variable segons el tipus deproducte, alliberats per l´activitat del sòl.


20


• El maneig dels fems és bàsic per la seua qualitat

• Un mal maneig implicarà:

- Pèrdues de compostos valuosos com nitrogen, matèria orgànica i altres

nutrients

• - Incorporació al sòl de llavors dádventícies.

• - Incorporació de microorganismes patògens.

• - Entrada de substàncies fitotòxiques


• Els fems líquids són productes molt fermentables

i de composició molt heterogènia

• - del 24 al 50% de la mostra seca són cendres.

• - El nitrogen excretat representa el 66% de língerit

• - El nitrogen es troba principalment a la orina, la major

part en forma urèica que es transforma a nitrogen

amoniacal i es perd a látmosfera.

• - El fòsfor està bàsicament a la fracció sòlida, com als fems

sòlids.

- El potassi es quasi exclusivament urinari, en forma de

sals solubles

22

CARACTERITZACIÓ DE FERTILITZANTS

EN AGRICULTURA ECOLÒGICA

• Vermicompost.

• Millora l´estabilitat estructural dels agregats del

sòl, facilitant la conductivitat hidràulica, el

drenatge i la porositat.

• Les quantitats de minerals aportats són molt

variables en funció dels materials de partida i del

maneig del producte.



23



• El compost

• Descomposició de residus orgànics per unes poblacions

biològiques variades, en un ambient aeròbic, càlid i humit;

aquesta descomposició segueix una sèrie de fases que es

poden reconèixer pels valors que adopten diversos

paràmetres fisico-químics i biològics al llarg del temps.

• Revalorització i reciclat de matèria orgànica dórigen

vegetal o animal, donant com a resultat un producte final

semblant al humus natural, solucionant léliminació de

determinats residus agrícoles problemàtics, com els purins

i valoritzant altres que normalment resten abandonats



• Malgrat que tots els productes orgànics es poden compostar,alguns délls presentes problemes seriosos: fems sòlids ilíquids procedents de ramaderia intensiva, residus sòlidsurbans sense recollida selectiva, fangs de depuradora, queimpedeixen el seu ús per a lágricultura ecològica.

• El reglament demana que el compost no sigui enriquit ambcompostos minerals de síntesi, però permet láportació dematerials minerals naturals i oligoelements.

• Pel seua alt contingut en poblacions microbianes, a més delseu paper com a fertilitzant, es considera que el compost téun paper destacat com activador biològic del sòl

25

DISTRIBUCIÓN DE TEMPERATURAS

-10

0

10

20

30

40

50

60

70

0 6 12 18 24 30 36 42 48 54 60 66 72 78 84 90

Dias de compostaje

Tª

en

ºC

Tª 30 cm.

Tª centro

Tª ext.(Máx)

Tª ext.(mín)

SUBPRODUCTO NITROGENO

TOTAL %

CARBONO

ORGANICO %

RELACIÓN

C/N

Gallinaza 3.77 45 12

Estiercol 2.4 28 12

Purín de cerdo 3.07 41 13

Siega de césped 3.41 48 14

Restos de

lechugas

3.14 44 14

Mezcla de

hortícolas

2.74 41 15

Orujo de uva 2.82 54 19

Poda de naranjo 2.03 55 27

Valor deseado 30-35

Cáscara de arroz 0.91 44 49

Caña de maíz 0.96 50 52

Paja de arroz 0.48 53 110

Serrín de

caducifolias

0.36 57 158

26

(Kgm 1º material x su relación C/N) + (Kgm 2º material x su relación C/N) + (..x...) + ..+(...x..)

Suma de todos los Kgm.

28



29



• subproductes de les indústries transformadores• Deuran de complir el Reglament CE 1774/2002 sobre normes

sanitàries aplicables a subproductes animals no destinats al consumhumà.

• Farines de sang:

• Pols d´ungla i pols de banyes:

• Farina d´ossos:.

• Farina de peix:

• Farines de carn:.

• Farina de ploma

• Llana:

• Farina de llavors:

• Subproductes del sucre, vinasses: Morques

30



• ALGUES• Tant les algues de procedència marina, con dáigua dolça, com derivats

de la transformació industrial, sútilitzen com adob orgànic sòlid

(compostades), com a fertilitzant foliar o en fertirrigació.

• Segons el Reglament sóbtindran exclusivament per tractaments físics

• Tenen un alt contingut en matèria orgànica, calci, sodi (atenció al

contingut en sodi que pot empitjorar léstructura del sòl) i magnesi. El

contingut en nitrogen depèn de léspècie i léstat fisiològic de les

algues. El contingut en fòsfor és elevat però de lenta assimilació per les

plantes.

• En general els extractes comercials contenen en massa ocasions algues

cultivades complementades amb microelements. Les variacions en la

composició dels productes és molt elevada degut a les presentacions

possibles: extracte, crema, en brut, etc...



31



• FERTILITZANTS MINERALS

• Es consideren correctors de problemes derivats de léscassesa o absència

de determinats elements minerals en el sòl, davant de desequilibris

nutritius o per a corregir problemes dálcalinitat o acidesa del sòl.

• Els fertilitzants minerals autoritzats en agricultura ecològica han de

complir almenys dos condicions:

• Procedir dúna font natural.

• No utilitzar en al seua elaboració cap procés químic de síntesi.



• Calci: el calci no es considera habitualment com un element

fertilitzant, el seu ús està lligat a la correcció de problemes del sòl.

• Productes amb transformació física, on el calci està en forma de

carbonat: solen ser pedres calcàries molturades, cretes, cretes

fosfatades, margues, dolomites i productes marins com el maerl

(Lithothamnimcalcareum)

• Productes on es sotmès a les roques calcàries a altes temperatures: així

es converteixen els carbonats de calç en òxids de calç, tenim la calç

agrícola viva, la calç agrícola apagada

• Altres productes: la anhidrita, producte natural (sulfat de calç anhidro),

lálgeps (sulfat de calç hidrata), escòries de desfosforació o escòries

Thomas, valves de musclos que tenen prop dún 50% d´òxids de calç,

el clorur de calç, autoritzat com a tractament foliar per combatre les

carències de calç

32



• Fòsfor. El fòsfor no existeix lliure en el sòl, està combinat en formes

orgàniques o minerals, la mineralització de la matèria orgànica i la

meteorització de les roques alliberen fòsfor.

• formes autoritzades pel Reglament:

• - Fosfats naturals: minerals finament molts que contenen entre un 60 i un

70% de fosfat tricàlcic (26 al 32% de P2O5)

• - Fosfat aluminicocàlcis, també anomenat fosfat de calç o Phospal, són

productes naturals solubilitzats amb un tractament tèrmic i després molts.

• - Escòries Thomas, són silicofosfats de calç, estan per baix del 12% de P2O5

• En parlar del fòsfor en el sòl no es pot oblidar la important funció de les

micorrices simbiòtiques que ajuden a les plantes a proveir-se de fòsfor i altres

nutrients



• Potassi: els productes autoritzats en agricultura ecològica són:

- la Silvinita: sal potàssica en brut, es una mescla de clorur de potassi i

clorur sòdic, amb una riquesa en K2O del 16 al 28%, la silvinita es

tracta industrialment per eliminar el clorur sòdic i queda una riquesa de

prop del 60%

- la Carnalita i Kainita: mescla de clorur potàssic amb clorur de

magnesi (carnalita) o sulfat de magnesi (kainita), no s´aconsella l´ús de

clorur potassi en sols àcids i pobres en calç.

- El Patenkali: sulfat de potassa junt a una sal de magnesi, té un 28% de

K2O, un 8%de magnesi i un 18% de sofre.

33



• Magnesi: el magnesi sol aportar-se amb la matèria orgànica

o, si encara no és suficient, amb esmenes minerals com:

• la Kieserita: mineral format bàsicament per sulfat de

magnesi, amb una riquesa de 24% d´òxid de magnesi

• la Magnesita: amb 73% d´òxid de magnesi

• la Epsonita: també és sulfat de magnesi amb una riquesa del

16% d´òxid de magnesi



Sofre: la matèria orgànica aporta quantitats importants de sofre, tambéels fertilitzants minerals i tractaments anticriptogàmics, el Reglamentsols permet láportació de sofre dórigen natural, el mineralsedimentari procedent de la descomposició de la roca mare.

Microelements: la matèria orgànica aporta quantitats importants demicroelements, a més dáfavorir tant lássimilació i solubilitat delsmateixos com la formació de quelats, també formen part de lesimpureses en adobs minerals i fitosanitaris, però si cal es podenaportar microelements de diverses fonts:

- Minerals naturals: nitrats, clorurs i sulfats de diversos elements

- - Quelats de síntesi: agents quelatants del tipus EDTA, HEDTA, DTPA, ...oquelatants orgànics com l´àcid oxàlic o el cítric.

- Microelements fritats: venen de la fusió a elevades temperatures iposterior refredament de minerals naturals.

-

34



• ACTIVADORS BIOLÒGICS

• Activadors de compost: tres tipus: microbians, minerals i orgànics

• Els activadors microbians estan formats per colònies de

microorganismes no modificats genèticament, que han estat

seleccionats de ceps millorats. No s´ha trobat una utilitat clara

• Els activadors minerals busquen el mateix objectiu i actuen sobre

léquilibri mineral del muntó, el Reglament permet l´ús sempre que la

proporció no supere el 2 % del total, normalment sáporten carbonats

de calç i fosfats naturals

• Els activadors orgànics busquen millorar el muntó equilibrant la

mescla a compostar compensant les mancances en compostos concrets,

com pot ser nitrogen per millorar la relació C/N



• Preparats biodinàmics contenen quantitats importants demicroorganismes i substàncies actives que afavoreixen el creixement

• - 500. Preparat déxcrement de vaca en banya.

• - 501. Preparat de sílice en banya.

• - 502. Preparat de Achillea milleflorum en bufeta de cérvol.

• - 503. Preparat de Matricaria recutita en budell de vaca.

• - 504. Preparat dórtiga (Urtica dioica).

• 505. Preparat de corfa de roure (Querqus robur) en crani deremugant.

• - 506. Preparat de dent de lleó (Taxacum officinale) en mesenteri deremugant.

• - 507. Preparat de valeriana (Valeriana officinalis)

• - 508. preparat de cua de cavall (Equisetum arvense).

• - 509. Preparat de fem (segons Maria Thun)

35



• Inoculants biològics

• Productes que contenen fongs o bacteris seleccionats per la

seua acció beneficiosa per al medi viu del sòl, i per al seua

eficiència agronòmica i selectivitat com a simbionts o

micorrices de diversos cultius, i que no han de estar

modificats genèticament. Per a tots ells l´autoritat de

control ha de reconèixer la seu necessitat.



• SUBSTRATS PER A CULTIU I CONDICIONADORS DE SÒL

• La actual legislació europea de la AE obliga a obtenir els plantons seguint lesnormes tècniques. Açò és:

• Deurem utilitzar materials per a substrats naturals, obtesos i manipulats de formanatural.

No podran enriquir-se amb cap tipus de fertilitzant químic de síntesi

No tindran cap tipus de desinfecció química artificial o no autoritzada (ambfungicides, etc.).

El maneig de les plantes en viver es realitzarà amb tècniques ecològiques

En el Reglament (CEE) Nº 2092/91 del Consell sobre la producció agrícola ecològica,referència els següents materials que, presumiblement, podríem utilitzar com a substratsde vivers:

Torba (únic expressament relacionat amb l´ús de vivers).- Compost.- Serradures defusta.- Cendra de fusta. La resta de materials orgànics o minerals es podran utilitzarcom a complements, però no com a base dels substrats, aprofitant les diversescaracterístiques dels mateixos.

36



• Gràcies per la seua atenció

“La sanitat i la fertilitat sostenible són propietats ... · la formació natural dels sòls,...

Documents

Transcript of “La sanitat i la fertilitat sostenible són propietats ... · la formació natural dels sòls,...