“DIVERTIR-SE APRENENT” CINEMA DRAMÀTIC I EDUCACIÓ EN ... · N. Juanola / Cinema dramàtic i...

1017
N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 1 “DIVERTIR-SE APRENENT” CINEMA DRAMÀTIC I EDUCACIÓ EN VALORS (1990 – 2005) NARCÍS JUANOLA I SOLER LLICÈNCIA D´ESTUDIS - CURS 2004 / 2005

Transcript of “DIVERTIR-SE APRENENT” CINEMA DRAMÀTIC I EDUCACIÓ EN ... · N. Juanola / Cinema dramàtic i...

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 1

    “DIVERTIR-SE APRENENT”

    CINEMA DRAMÀTIC

    I

    EDUCACIÓ EN VALORS

    (1990 – 2005)

    NARCÍS JUANOLA I SOLER

    LLICÈNCIA D´ESTUDIS - CURS 2004 / 2005

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 2

    ÍNDEX.- 1.- Introducció .................................................................................................. 3 1.1: Explicació del tema ....................................................................... 3 1.2: Objectius ....................................................................................... 5 1.3: Marc teòric ................................................................................... 10 2.- Treball dut a terme .................................................................................... 12 2.1: Disseny del pla de treball ............................................................. 12 2.2: Metodologia emprada .................................................................. 13 2.3: Descripció dels recursos /Llistat de Pel.lícules)............................ 18 3.- Elements estructurals del treball ................................................................ 21 LES 100 Pel.lícules ..............................................................................23 (Veure el llistat especificat a l´Índex del final del treball) 4.- Resultats obtinguts .................................................................................... 995 5.- Conclusions ............................................................................................... 996 a: Suggeriments .................................................................................. 996 (Quadre de correspondències entre Temes, Pel.lícules i Valors) b: Conseqüències ............................................................................... 1001 c: Aplicacions ...................................................................................... 1004 Annex : Altres pel.lícules recomanables ..................................................................... 1007 Clàssiques ..................................................................................................... 1008 6.- Bibliografia general .................................................................................. 1009 Col.leccions de Guies i Estudis crítics .......................................................... 1012 Col.leccions de Llibres i Fitxes tècniques ..................................................... 1012 Diccionaris .................................................................................................... 1012 Revistes ........................................................................................................ 1012 Internet .......................................................................................................... 1013 Premis i Festivals .......................................................................................... 1013 Índex específic .............................................................................................. 1014

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 3

    1.- Introducció.

    1.1.- Explicació del tema. Els mitjans audiovisuals estan de moda. Les imatges ens influencien

    constantment.

    Cóm desxifrar els missatges que ens arriben?. El cinema i la televisió ens

    condicionen la nostra percepció de la realitat. Alhora ens donen moltes possibilitats

    per interpretar la naturalesa humana degut al ventall de models que ens ofereixen.

    El llenguatge cinematogràfic provoca processos d´identificació dramàtica.

    L´espectador s´identifica o rebutja les formes de conducta que percep. Cóm educar

    el seu esperit crític?.

    Cada vegada es fa més necessàri aprendre a veure cine. A mesura que els

    films tracten de la condició humana – i això va en augment – fa falta educar la

    mirada cinèfila per captar els detalls significatius del que es veu.

    Tothom pot veure cine i, per això, aquest crea les condicions per un

    plantejament i un coneixement d´aquelles veritats universals que sempre es planteja

    en un moment o altre l´ésser humà. És per això que el cinèma permet un llenguatge

    interdisciplinar, un diàleg sincer i autèntic entre persones que busquen un sentit a

    les seves vides.

    El llenguatge propi del cinema (fotografia, so, música...), és un art narratiu que

    conta coses humanes. Per això és un mitjà de comunicació social i d´expressió

    personal que ens permet valorar la vida.

    S´ha d´entrar a fons en les pel.lícules. Aquestes es poden prendre com un tot

    didàctic, com obres pedagògiques plenes d´intencionalitat moral.

    El cinema, diuen, és l´art de la nostra cultura contemporànea. És el mitjà que

    fa referència directa a la possibilitat d´una reflexió radical sobre la mateixa

    humanitat. Qüestions socials, problemàtiques individuals, consideracions sobre el

    sentit de les coses i de la vida, diversos tractaments sobre la relació amorosa

    interpersonal, el protagonisme de la dona en la societat, l´interés per l´essència dels

    pobles i l´origen dels conflictes, la vida emocional i els sentiments, els mateixos

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 4

    traumes personals dels personatges cinematogràfics, els problemes que suscita el

    treball profesional, la crisi de valors..., i el més important, la creació de bellesa a

    través de la creativitat i la recreació de la realitat que provoca, com ja hem dit, un

    procés d´identificació dramàtica i l´aflorament dels sentiments, fan de l´estudi de les

    obres cinematogràfiques una eina multicultural.

    Les películes no es poden entendre al marge de la seva referència a la realitat

    que elles representen (vivències, personalitats, ideologies, valoracions...). Tota obra

    fílmica ens presenta i ens transmet veritats, models, valors, bens comuns, fets

    (succeïts o reals) que ens fan reflexionar. Podem compartir totes aquestes coses a

    través del visionat i de l´estudi d´aquestes obres d´art fílmic.

    El cinema és un instrument pedagògic excel.lent que ens pot ajudar a cultivar

    un món interior, a humanitzar les nostres vides. Podem aprendre molt amb el

    cinèma. Una imatge val més que mil paraules si aquesta porta a un procés de

    reflexió crítica. Molts ideals i valors es poden fer destacar i aflorar per mitjà dels

    plans i de les escenes cinematogràfiques.

    Anar al cinema és anar a contemplar un espectacle, és anar a gaudir d´un art,

    és participar en un mitjà de comunicació, és proposar un mitjà educatiu de primera

    magnitud. El cinema és popular i comprensible en totes les cultures, no sols informa,

    sino que sobre tot forma, comunica idees, intenta convèncer, provoca processos

    d´identificació dramàtica, sensibilitza artísticament..., i entreté.

    El cinema fa augmentar l´atenció als detalls, evoca valors, suggereix emocions

    i sentiments, obre l´esperit a la bellesa. Només fa falta aprendre a llegir-lo i

    reflexionar a partir d´ell. Sempre comunica, sempre vol descubrir intencions a través

    de les conductes dels personatges. El cinema no fa altra cosa que ser testimoni de

    la història viva de cada moment. Per això avui dia es fan moltes pel.lícules de fons

    dramàtic, on es veuen reflectits els problemes existencials de l´ésser humà concret.

    En el cinema ens podem veure nosaltres mateixos i això ens porta a pensar i a

    interpelar els propis punts de vista.

    El cinema aixampla la nostra imatge de la realitat, amplia la nostra experiència

    virtual de la vida, ens fa reparar ens els múltiples detalls de les coses, en les

    diferents perspectives de les persones. El cinema és psicologia, antropologia,

    filosofia, estètica, pedagogia, ètica, metafísica..., en una sola paraula, el cinema és

    cultura i diàleg, un entreteniment que fa pensar. Amb ell podem tractar a molts

    personatges, encara que sigui virtualment, uns personatges que podrien ser

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 5

    nosaltres mateixos, irrepetibles i universals alhora. Podem aprendre de les seves

    virtuts i defectes, podem distingir el bé del mal a travers d´ells, podem veure

    condensats múltiples qüestions que formen una mena de tractat general sobre la

    vida. A la fi i al cap, no es pot prescindir de la pregunta sobre l´home i el sentit de la

    vida.

    La pregunta fonamental que es feia Kant, ¿què és l´home?, pot ser resposta

    en part pel cinema si aquest ens el prenem no sols con un mitjà d´entreteniment,

    sino també con una eina per generar la reflexió serena, i crítica, és a dir, el pensar

    madur de qui afronta el propi tarannà amb cura i atenció. El cinema tracta de

    nosaltres mateixos i ens remou per treuren´s de la indiferència. Aquesta aboca al

    no-res, al nihilisme i ens allunya da la invitació a bucejar en el misteri de l´home per

    mitjà del cine dramàtic de qualitat. 1.2.- Objectius que es pretenen assolir. a.- Generals: Sensibilitzar en la importància del cinema com manifestació artística, tot

    valorant tant el seu caràcter lúdic com reflexiu. Aproximar les persones a la cultura

    cinematogràfica.

    Ajudar a que les persones siguin capaces d´experimentar i gaudir de les

    emocions que desperten les obres cinematogràfiques i ajudar-les a extreure

    aquelles idees o missatges de què són portadores.

    Potenciar la capacitat de sintesi, desenvolupament artístic, pensament global, intuïció, simbolisme, percepció d´imatges, etc.

    Fomentar l´ interés per el cinema com a medi per interpretar i entendre tant la

    realitat pròpia com la social.

    Estudiar el cinema com a forma de reflexió sobre l´home, la vida i la societat.

    Provocar procesos d´identificació dramàtica i sensibilització artística.

    Comprendre el vocabulari bàsic per saber i poder parlar de cine. Estudiar el

    llenguatge cinematogràfic.

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 6

    Propiciar la reflexió sobre temes de fons, com la violència, el respecte, la

    tolerància..., és a dir, aquells valors que constitueixen la base dels “eixos

    transversals”.

    Debatre sobre la transmissió de judicis, idees i valors a travers del cinema.

    Reflexionar sobre actituts, models i valors humans. Compartir-los si aquest

    són positius.

    Treballar, d´una manera distesa i lúdica, dins el marc d´una projecció

    cinematogràfica, determinats valors (Veure cuadre adjunt a l´Apartat 1.3) i suggerir,

    estimular i desenvolupar actituds positives.

    Proporcionar punts de referència adients que permetin a les persones

    desenvolupar la raonabilitat i l´esperit crític.

    Facilitar els procesos d´anàlisi d´actuacions i situacions, així com de presa de

    dicisions davant els fets o les opcions que la vida quotidiana planteja.

    Constatar les diferències per fomentar una actitut de tolerància i respecte.

    Comprendre la diversitat a partir del cine.

    Ajudar a desenvolupar en les persones aquelles capacitats que facilitin la

    coneixença i l´autoestima, l´adaptació, les relacions insterpersonals i el respecte

    envers a tot allò que les envolta.

    Incidir en el procés de formació integral de la persona mitjançant la

    sensibilització en diversos temes de fons que presentin les películes seleccionades

    (veure llistat a l´Apartat 2.3).

    Fomentar un esperit pacífic i de convivència armònica. Desenvolupar actituds

    pacífiques i no violentes.

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 7

    Destacar la importància de l´amor autèntic i de la vida familiar en front de

    l´egoïsme.

    Fomentar una educació per la salut.

    Foragitar el dogmatisme fonamentalista, la intolerància i la violéncia de tot

    tipus.

    Defensar els drets humans fonamentals, tals com el dret a la vida i la llibertat

    personal.

    Rebutjar tot tipus de discriminació per el motiu que sigui, sobre tot quant

    aquest és l´odi racial.

    Adonar-se dels problemes ecològics que planegen sobre l´ecosistema humà i

    natural del món en general. Conscienciar-se sobre la necesssitat de fer front a les

    amenaces medioambientals.

    Adonar-se de la riquesa de les persones i de les cultures.

    Fonamentar i defensar la dignitat de la persona humana, la seva irrepetibilitat,

    sacralitat i transcendència.

    Ajudar a formar criteris propis sobre qüestions i problemes dels nostres temps

    (veure quadre adjunt a l´Apartat 1.3).

    Educar en la no-violència.

    Obrir nous camps de treball per evitar les anomenades “conductes de risc”

    davant la inestabilitat emocional (drogadicció, alcoholisme, velocitat, violència

    gratuita, etc.).

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 8

    Cultivar el sentit de la bellesa. Educar la mirada cinèfila, atenta als múltiples

    detalls de l´existència humana, les diverses perspectives de les persones i el

    diferents punts de vista.

    Despertar els bons sentiments i les actituts positives, tant a nivell individual

    (autoestima), com social (relacions interpersonals).

    Fer prendre consciència de la igualtat d´home i dona en tant que persones.

    Prendre una actitut crítica en front de tot tipus de manipulacions.

    Fer front al consumisme i a les modes imperants.

    Aprendre a mirar críticament la realitat per formar-se una opinió personal de

    les coses raonada i oberta.

    Tractar l´amor humà amb cura i sensibilitat, obviant tant l´excés d´idealització

    com el reduccionisme biologista. Comprendre que l´amor no és cec, ni pur instint,

    sino que, en la seva gran riquesa, ha de ser ple d´afecte i raonable.

    Fer front a la indiferència escèptica i el nihilisme per construir una societat més

    bona i més justa. No eludir les preguntes fonamentals sobre l´ésser humà.

    Bucejar en les qüestions existencials tot veient cine de qualitat.

    Aprendre a veure i seleccionar cinema.

    b.- Particulars: Documentar-se sobre la película, el Director, l´època, etc. Veure si es pot

    enquadrar dins algun moviment destacat dins la història del cinema.

    Estimular l´atenció i la concentració.

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 9

    Estimular la curiositat i la formulació de preguntes per guiar el propi viatge

    indagatori i permetre l´assimilació de nous coneixements i actituds, així com la

    construcció del propi bagatge cultural.

    Entrar a fons en el film. Tractar-lo com un document de treball. Estudiar

    escenes i / o textos destacats.

    Reconèixer els temes principals que es plantegen al film. Establir diàlegs

    sincers i debats oberts entorn dels mateixos.

    Analitzar els personatges principals i les seves interrelacions. Contextualitzar-

    los pertinentment.

    Discutir sobre els valors que mouen a cada un dels personatges principals.

    Analitzar en què s´equivoquen i en què encerten cadascun d´ells, quines virtuts i

    quins defectes expressen.

    Recollir informacions sobre els fets polítics i socials que surten a la película.

    Contrastar-los si s´escau amb la realitat actual.

    Reflexionar sobre el mal ús que es pot fer del poder que atorga una tasca, un

    càrrec, una autoritat determinada, etc.

    Analitzar i reflexionar sobre els valors socials que surten al film i contrastar-los

    amb els de la societat actual.

    Establir les relacions amb altres facetes culturals, tals com la literatura, la

    història, l´art, etc.

    Aprendre a argumentar les pròpies idees, així com el respecte per les dels

    altres. La “força de la raó” ha de prevaldre sobre la “raó de la força”.

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 10

    Cercar vies de treball pràctic per realitzar aquells models, actituts i valors

    positius que s´hagin descobert al llarg de tot el procés de treball i estudi sobre les

    pel.lícules.

    Reconèixer i valorar algunes de les tècniques i recursos de la cinematografia.

    Aprendre a gaudir dels films, manifestar actituds d´ordre i atenció, aprofundir

    en les temàtiques, desenvolupar l´esperit crític, comprendre el llenguatge de les

    imatges, etc. 1.3.- Marc teòric.-

    El Marc Teòric, per un costat, està inspirat fonamentalment pel Programa del

    Crèdit Variable “ELS VALORS DE LA CONVIVÈNCIA” (Ètica - ESO), el Programa

    del Crèdit Variable “DRETS HUMANS” (ÈTICA - ESO), el Programa de l´Assignatura

    de FILOSOFIA (1r Batxillerat), sobre tot en totes aquelles qüestions d´Ètica i

    Antropologia. Tot això forma el que hem anomenat “VALORS”.

    Per altra costat, el Marc Referencial consta de les 100 pel.lícules, 95 que

    pertanyen als anys 1990 – 2005, i 5 que son anteriors a aquestes dates, que s´han

    escollit especialment per la seva importància pedagògica (Veure Llistat a l´Apartat

    2.3), totes de tipus dramàtic que, després d´una acurada selecció, possibiliten la

    Presentació i la Discussió Reflexiva sobre el que hem anomenat “PROBLEMES DEL

    NOSTRE TEMPS” (Veure quadre a l´Apartat 2.3).

    Els films, com ja hem esmentat, van de l´any 1990 fins al 2005 (pel que fa

    referència a aquest últim any es mirarà de solventar el problema de que hi hagin els

    Videos o els DVD corresponents en el mercat).

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 11

    Marc teòric.-

    PROBLEMES DEL NOSTRE TEMPS VALORS

    Abortament-Eutanàsia-Suïcidi Pena de mort

    Dret a la vida

    Problemàtica sobre l´ adolescència i la personalitat Ordre – Constància – Disciplina Prudència – Seny Perseverança – Esforç – Fortalesa Estudi – Diligència Superació – Autoestima

    L´acció irresponsable Peresa Pessimisme

    Felicitat – Alegria – Optimisme Llibertat i responsabilitat

    Visiò materialista-hedonista del cos y la sexualitat. Atentats contra la intimitat. Erotisme contra amor. Luxuria

    Amor – Benevolença – Lleialtat Capacitat de compromís Castedat – Fidelitat – Temperança Creativitat Pudor – Intimitat – Delicadesa

    Racisme – Xenofòbia Violència – Terrorisme Tribus Urbanes Ira – Odi – Violència de gènere – Maltractaments

    Civisme – Solidaritat – Sociabilitat Urbanitat – Amistad – Agraïment Confiança – Paciència Perdó – Indulgència – Afabilitat

    Consumisme – Gula Drogadicciò – Alcoholisme Sida

    Sobrietat – Capacitat de servei- Altruïsme – Senzillesa

    Atentats contra elslos Drets Humans – Tirania – Democracies del número Intolerància – Autoritarisme

    Justícia – Pau – No violència Tolerància – Flexibilitat – Respecte – Saber escoltar – Sinceritat

    Pobresa – Insolidaritat Tercer y Quart Món

    Diáleg – Cooperació – Acceptació de l´altre Comprensió – Disponibilitat Generositat – Caritat – Capacitat de servei Cordialitat – Cortesía - Hospitalitat

    Sufriment – Dolor – Mort Compasió Immortalitat.

    Mentida – Ocultaciò – Simulaciò Hipocresía. Malícia – Lletjor

    Veritat, bé y bellesa. Honradesa – Sinceritat – Veritat

    Insensibilitat Emocions i sentimients positius Rebuig de Déu. Indiferentisme religiós Laicisme. Esoterisme. Màgia. Superstició. Orgull – Desesperació – Nihilisme

    Religiositat. Sentit de transcendència. Felicitat – Sentit de la vida – Alegria – Exultació – Goig – Satisfacció – Il.lusió – Vitalitat – Entusiasme Humilitat – Esperança – Fe

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 12

    2.- Treball dut a terme.-

    2.1.- Disseny del pla de treball.

    ANY 2004:

    Del 15 de Setembre al 30 de Setembre: Fase de concreció de tots els apartats

    del Projecte.

    Des de la 1ª setmana d´Octubre a la 3ª setmana de Desembre: Preparació de

    4 pel.lícules per setmana.

    ANY 2005:

    Des de la 2ª setmana de Gener fins a la 4ª setmana de Març: Preparació de 4

    pel.lícules per setmana.

    Des de la 2ª setmana d´Abril a la 4ª setmana de Maig: Preparació de 4

    pel.lícules per setmana.

    Primera quinzena de Maig: Temps de substitució d´alguns dies (Malaltia,

    qüestions familiars, etc.)

    Segona quinzena de Maig: Revisió general del Projecte.

    Primera quinzena de Juny: Recopilació del treball i fase de finalització.

    Primera setmana de Setembre: Enqüadernació i fase de presentació del

    Treball.

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 13

    2. 2.- Metodologia emprada. a.- La motivació.-

    1.- Veure la pel.lícula a fons.

    Els pares, professors o educadors en general haurien de veure la película

    abans, per fer la seva pròpia valoració i planificar quins aspectes caldrà treballar i

    ens quins caldrà reflexionar posteriorment.

    2.- S´hauria de procurar que els educants no fóssin passius, sino que

    fomentéssin el seu esperit crític i selectiu.

    3.-La recepció de les informacions inicials (Fitxa tècnica, resum argumental,

    indicació del tema central, principals personatges a tenir en compte, algun text

    dialogat tret de la película, lectura d´altre tipus de text, etc.), ha de motivar i afavorir

    les ganes de veure la película.

    4.- Una notícia d´actualitat també pot motivar la curiositat.

    5.- Presentar algun personatge especial o misteriós de la película, proposar la

    troballa d´algun missatge important, pot ser motiu per animar a veure la pel.lícula.

    6.- El plantejament d´un qüestionari al voltant del tema o temes principals de

    la pel.lícula i dels valors implícits en el seu desenvolupament, poden ser

    fonamentals per motivar el seu visionat.

    6.- La presentació de llibres o novel.les en els que sovint s´inspiren els films,

    pot ser important a l´hora de motivar a l´espectador i esperonar la seva atenció i

    concentració.

    7.- Fer murals sobre la pel.lícula, els actors, o bé sobre la problemática que

    planteja.

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 14

    8.- Si la pel.lícula es basa en alguna obra literària o en algun fet històric, és un

    bon motiu per familiaritzar-se amb els personatges, sintonitzar i ambientar-se amb

    l´obra o l´època, o fins i tot, llegir algun passatge clau.

    9.- Es tracta de mantenir viu l´interés i fer crèixer l´expectació.

    b.- El treball.-

    1.- S´ha de treballar l´atenció, la concentració, la capacitat reflexiva i l´actitud

    crítica. Tot això va encaminat a formar-se com espectadors actius.

    2.- S´ha de fomentar el respecte a les opinons i a les idees dels altres.

    3.- Les tasquers tant poden ser individuals com colectives, anteriors com

    posteriors al visionat del film.

    4.- És importantíssim fomentar la reflexió sobre els problemes o situacions que

    planteja la trama del film.

    5.- En els casos que el film vagi lligat a una producció literària o a uns

    determinats fets històrics, s´hauran de treballar aquests aspectes, com una manera

    de reviure i aprofundir en ell.

    6.- Es procurarà que l´espectador abstregui les idees que s´amaguen en les

    escenes que contempla, tot distingint les idees de la trama, les valoracions

    personals que en fa i les que fan els altres.

    7.- Les idees i models que sobresurten en el film serviran de punts de

    referència per a construir la pròpia convicció personal d´una manera raonada i

    crítica.

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 15

    8.- Es treballarà l´exposició ordenada de les pròpies opinions, aixó com la

    manera de narrar i resumir l´argument de la película, describint situacions,

    l´ambientació, els personatges, etc.

    9.- Es demanarà el reconeixement del nus principal, a vegades i quan sigui

    escaient, identificant certs passatges, o bé aprofundint en la simbologia dels

    personatges i / o elements de la narració.

    10.- La recerca i el comentari de ressenyes i crítiques cinematogràfiques sobre

    el film projectat.

    11.- Producció de textos escrits, de forma creativa i imaginativa, sobre la

    pel.lícula.

    12.- Realització de murals, cartells, redaccions, expressions orals, etc. serviran

    per portar a terme tècniques d´expressió.

    13.- Estudi del llenguatge cinematogràfic (gestos, mirades, entonacions,

    volums, ritmes, velocitats, pauses, espais i escenaris de l´acció, temps, omissions,

    el.lipsis, plans, escenes, llum, efectes especials, moviments de la càmera,

    escenaris, música..., etc.).

    14.- Acostar-se a la realitat social, política i cultural del moment. Reflexionar

    sobre els fets i els seus protagonistes, sobre els seus condicionaments i les seves

    conseqüències.

    15.- Observació i valoració de formes de vida, patrons socials i conductes

    individuals.

    16.- Prendre una actitud positiva entorn les diferents creences, la diversitat

    cultural i espiritual de les gents i els pobles.

    17.- Valoració d´aspectes relacionats amb l´ecologia o conservació del

    patrimoni natural.

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 16

    18.- Estudi de la relació existent entre imatge, veu i so. Audició de bandes

    sonores.

    19.- Estudi de biografies.

    20.- Actituds, valors i normes. Treball sobre temes transversals.

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 17

    Havent visionat totes i cada una de les pel.lícules, enquadrant-les segons les

    problemàtiques del nostre temps que presenten i els valors que manifesten,

    s´aniran tractant aquelles qüestions ètiques que les mencionades pel.lícules ens

    ofereixen.

    Com que la metodologia està en funció de la FINALITAT que busquem i

    aquesta consisteix en oferir als Pares i Educadors una eina de treball per fomentar

    el diàleg i l´esperit crític amb els fills i els alumnes respectivament, tot educant-los

    en valors, estudiarem el film en qüestió com una font de processos d´identificació

    dramàtica.

    Aquesta metodologia ens propiciarà i potenciarà la reflexió sobre qüestions

    ètiques (valors, actituds, normes...etc.) i sobre aquells aspectes que fan referència a

    la convivència.

    Aguditzar la sensibilitat ètica serà una de les fites principals de la metodologia

    (Visionat – Esquema dels personatges i de les seves actituds en front de la vida –

    Discussió temàtica, etc.). Sempre es tindrà present la vessant ètica de les situacions

    que els personatges principals de les pel.lícules dramatitzen.

    Així, cadascú, fill o alumne, haurà de pensar per ell mateix, tot prenent

    consciència de que hi ha moltes maneres de viure i enfrontar la realitat viscuda, que

    hi ha diferents maneres d´enfocar les situacions existencials i de resoldre-les.

    Els fills / alumnes – no es pot ser indiferent en aquesta vida -, hauràn

    d´apostar per valors i actituds que respectin i potenciïn la dignitat de les persones i,

    per tant, hauràn d´escollir formes pacífiques i tolerants de canalitzar els conflictes

    que presentin els films. Així, al veure´s identificats amb algun o varis dels problemes

    que les pel.lícules de tipus dramàtic presenten, partint dels processos d´identificació

    dramàtica inevitables que es plantejaran, es canalitzaran els diàlegs, els treballs, les

    discussions, etc.

    Els fills / alumnes “llegiran” els films en qüestió, “parlaran” tot manifestant les

    seves opinions de manera raonada sobre els temes que vagin sortint, “escriuran”

    aquells treballs que els pares/educadors suscitin i “aprendran a escoltar”, no tant

    sols el que diuen i manifesten els personatges, sinó també els altres membres de la

    comunitat docent, sigui a casa o a l´escola.

    Les pel.lícules permetran “experimentar” a travers dels personatges i els seus

    afers, tota una sèrie de qüestions que a nivell teòric resten en els núvols, en un

    àmbit merament teòric, abstracte. “Divertir-se aprenent” per mitjà del cinema

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 18

    dramàtic ofereix la possibilitat d´efectuar unes classes vivencials, actives,

    participatives, egrescadores per a tothom, tant pares com educadors, com educants.

    Les preguntes, una vegada s´hagi visionat el film, seran constants: Què en

    penseu de tal personatge?, per què ha actuat així?, quins motius tenia?, penses tú

    que hi havia altra cosa a fer o decidir?, cóm es deu sentir tal o qual personatge

    davant aquella situació problemàtica?, hi ha altres exemples en la vida quotidiana?.

    O bé, indaga tal o qual qüestió i aprofundeix en ella, fes una valoració, busca les

    conseqüències de tal o qual plantejament...etc.

    Els treballs que es facin a partir del visionat de les pel.lícules podran ser

    individuals o en grup. Les tasques d´avaluació es fixaran sobre les actituds a classe,

    la qualitat de les intervencions i participacions, la bona presentació dels possibles

    treballs d´investigació, les redaccions temàtiques, etc.

    Tot allò que no es viu és molt difícil d´entendre, pot ser impossible. Per això es

    crucial un alt grau d´identificació amb els successos que narra el film. Aquesta és la

    raó d´haver escollit les cent pel.lícules dramàtiques que s´han esmentat en el llistat

    a continuació, uns films que tinc a dispossició en la videoteca familiar i que

    presenten moltes i variades situacions, a partir de les quals es pot parlar de

    moltíssimes qüestions d´ètica, tal com figuren a l´esquema de “Problemes del nostre

    temps – Valors”.

    2.3.- Descripció dels recursos utilitzats. Llistat de pel.lícules estudiades (Ordre alfabètic): Agnes Brown Alta fidelidad American beauty American history X Amores perros Antes de la lluvia Antes de la tormenta Antes y después Bailar en la oscuridad Baraka Baran (Lluvia) Beautiful girls Bicicletas de Pekín, Las Billy Elliot Bocados de realidad (Reality Bites)

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 19

    Bola, El Carácter Cartas de Alou, Las Caso Winslow, El Ciudad de Dios, La Ciudad de la alegría, La Color del paraíso, El Contact Coses que mai et vaig dir Cube Cuento de verano Curva de la felicidad, La Descubriendo a Forrester Despertares Dia de furia, Un Dilema, El (Quiz show) Dogville Dolls Dos caras de la verdad, Las Dulce porvenir, El Elephant En este mundo ( In this world) En tierra de nadie Estallido Felices dieciséis (Sweet sexteen) Flores de Harrison, Las Fortuna de vivir, La Fuera del mundo Ghost world Habitación de Marvin, La Historia del Bronx, Una Historia verdadera, Una Historias del Kronen Hombre que nunca estuvo allí, El Hoy empieza todo Indomable Will Hunting, El Invasiones bárbaras, Las Italiano para principiantes Lamérica Lost in translation Luna en directo, La Lunes al sol, Los Magnolia Mar adentro Marius y Jeannette Más allá de los sueños. Mi vida sin mi Niños del paraíso Octavo día, El Osama Patch Adams

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 20

    Pena de muerte Pequeño Tate, El Ponette Princesa y el guerrero, La Profesor Holland Promises Quitting Rebeldes del swing, Los Secretos y mentiras Seven Sexto sentido, El Shine Show de Truman, El Smoke Smoking room Solas Te doy mis ojos. Thelma y Louise Thirteen Tierras de penumbra Tocando el viento Todo por un sueño Togheder Tormenta de hielo, La Tres estaciones Ultima noche, La 21 gramos Vida, La ¡Viven! APÉNDICE: Cinco películas que han hecho historia: Club de los poetas muertos, El. Dias de vino y rosas. Doce hombres sin piedad. Gente corriente. Mi pie izquierdo.

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 21

    3. - Elements estructurals del treball.- 1.- La pel.lícula: Titol (Numeració per ordre alfabètic). A.- Presentació: Suggeriments per motivar el visionat del film. B.- Fitxa tècnica de la pel.lícula. C.- Argument: Breu síntesi argumental del film. D.- Temes i Valors:

    a.- Temes: Principals punts que es poden tractar a partir del visionat de la pel.lícula, per

    treballar a partir d´ ella i establir punts de diàleg i debat.

    b.- Valors:

    Llistat del principals valors morals que es reflecteixen a través dels

    protagonistes i que ells encarnen. 2.- ESQUEMA: Organigrama que explicita els principals personatges del film i estableix les

    seves relacions i lligams. Per a cada un d´ells, degudament enmarcats, figuren els trets de personalitat més destacats.

    Aquest apartat ofereix un dels apartats més originals del treball, que amb una ullada permer situar-se en el sovint complex món dels personatges, així com al bell mig de la trama del film, oferint una visió conjunta de tot.

    3.- Aplicacions:

    A.- Diàlegs i textos: Degudament enumerats, s´especifiquen en aquest apartat els diàlegs originals

    que els principals protagonistes del film manifesten al llarg de la narració fílmica. Amb aquesta eina de treball es poden portar a terme estudis pormenoritzats

    de les qüestions personals que els personatges presenten, de la seva personalitat, de les seves vivències i problemátiques, afavorint el que ja hem esmentat com a punt principal del treball: Els processos d´identificació dramàtica entre l´espectador i els actors.

    B.- Frases: Principals expressions dels protagonistes principals de la pel.lícula.

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 22

    Aquest apartat dona peu a reflexionar sobre les afirmacions més destacades que els actors pronuncien al llarg del film i que denoten el seu estat d´ànim personal, així com la seva intimitat.

    C.-Qüestionari: Llistat de preguntes sobre la problemàtica general que la pel.lícula i els

    principals protagonistes ens presenten. L´educador pot fer servir aquest apartat, aprofitant les interrogacions, per

    establir un diàleg viu sobre la pel.lícula i així aprofundir en ella.

    D.- Temes de treball, exercicis i activitats: Proposta de diversos exercicis i / o activitats per ampliar la temàtica que el film

    ens presenta. Temes d´estudi i de treball voluntari. 4.- Reflexions pedagògiques: En aquest apartat s´ofereixen reflexions d´ordre filosòfic sobre un o varis

    temes fonamentals que la pel.lícula ens presenta, dirigits a comentar críticament els plantejaments que els protagonistes ens manifesten a través de les seves actuacions i vivències.

    5.- Bibliografia i altres pel.lícules:

    a.- Bibliografia: Indicacions de llibres adients per aprofundir en l´estudi dels temes i valors

    que es poden treure del visionat de la pel.lícula. (El llistat es presenta per ordre alfabètic d´autors i és específic per a cada un

    dels films. En el cas de que la temàtica connecti amb la d´una altra pel.lícula es farà constar per a no haver de repetir la mateixa bibliografia i es farà referència al lloc corresponent on figura).

    b.- Altres pel-lícules: Relació d´altres pel.lícules que presenten temàtiques semblants. NOTA: Degut a que la quasi totalitat de les pel.lícules treballades es troben en

    el mercat només doblades al castellà, els apartats 2, 3-A, 3-B, 3-C, 3-D, així com els punts 4 i 5 del treball estan redactats en aquesta llengua per a facilitar el treball sobre les mateixes pel.lícules. Els apartats 1-A, 1-C i 1D (Presentació, Argument i Temes i Valors, estan redactats amb la llengua vehicular a Catalunya.

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 23

    LES PEL.LÍCULES

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 24

    1.- LA PEL.LÍCULA: AGNÈS BROWNE. A.- PRESENTACIÓ.- Com un conte. Fa riure i també fa plorar. És una história entranyable d´una

    mare de família nombrosa, l´Agnès Browne, a qui se li ha mort el marit (l´enterrament es hilarant) i ha de pujar set fills amb penes i treballs, degut a la seva condició humil. Però l´al.legria interior i el sentit de l´ humor, fruits d´una serenor i maduresa cristianes li donen tota la força.

    Una pel.lícula que rendeix un petit homenatge a la terra irlandesa i que no juga amb el tema del terrorisme, sinó amb l´heroïcitat de les persones al bell mig de la quotidianeïtat. Les bones persones, aquelles que de veritat són amigues, aquelles que no fallen mai, com la Marion, ens mostren que l´amistat és quelcom imprescindible en la vida.

    B.- FITXA TÈCNICA.- Directora : Angelica Huston. Intérpretes: Nagélica Huston, Marion O´Dwyer, Ray Winstone, Tom Jones. País: EEUU. Año: 1999. Producción: October Films. Distribución: Lauren. Guión: Brandan O´Carroll y John Goldsmith. Fotografía: Anthony B. Richmond. Música: Paddy Moloney. Duración: 91 minutos. C.- ARGUMENT.- Agnès Browne ha enviudat i té al seu càrrec set fills. Tot esperant la pensió,

    que tarda en arrivar, viu dels pocs diners que li aporta una parada de fruites i verdures. Poca cosa per tantes boques, la qual cosa fa despistar a algún dels seus fills, a Frankie concretament, que mira, jugant a cartes amb diners d´altres, obtenir ingressos per la via ràpida.

    Però l´Agnès té una personalitat forta i madura. Sap el que es fa i lluita com ningú per tirar endavant tota la família, amb el recolçament de la seva amiga íntima, la Marion, que regala el vestit de primera comunió a la Caty.

    Molta, molta bondat i sentit de l´humor cristià. Inclús quan la Marion deixa aquest món per culpa del càncer. Agnès ho supera i a la fi arriba la pensió i l´acompliment d´una il.lusió: Gaudir d´un concert de Tom Jones, que actua de veritat i la va a buscar a casa seva, davant l´estupefacció de tot el barri.

    Una història bonica, sentimental, amb un final de conte, que no desmereix la profunditat dels valors que es reflecteixen al llarg de tota l´exposició.

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 25

    D.- TEMES I VALORS.- a.- Temes: - La vida digna. - La pobresa. - La família. La família nombrosa. - La mort i la creença religiosa. La fe cristiana i la pregària. - La sexualitat. - La viudedat. - L´enamorament. - La maternitat. - Els estrats socials. - La personalitat madura. - Les malalties incurables. - Déu.

    b.- Valors: - La humilitat. - El coratge. - La valentía. - La fortalesa. - L´amistat. - La solidaritat. - La ciutadania. - La fe. - El bon humor. - L´al.legria interior. - L´amor i la tendresa. - La bondat. - La serenor. - La naturalitat. - L´esperit de sacrifici.

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 26

    2.- ESQUEMA.-

    AGNÈS BROWNEVídua.Mitjans econòmics escassos.Estima moltíssim als seus 7 fills.Sempre ha tingut i té l´ajut de la Marion, la sevaamiga de veritat.Tambe li atrau la persona de Pierre, el flaquer, quetambé l´ajuda.L´Agnès és una dona forta, de gran personalitat,conscient de la seva tasca: Pujar els seus fills. Ésvalenta, esforçada i res li fa por. Té molt de coratge.

    MARKVol ajudareconòmicament a lafamília i posar-se atreballar de fuster.

    FRANKIENo va a l´escola i jugaamb diners a cartes enel carrer.Es posa en problemesde deutes i reconeixque ha fet un mal.

    CATYLa Marion li regala elvestit de primeracomunió.La seva amiga, laMary no li dona gairesbons exemples.

    MARION

    La millor amiga de l´Agnès.Comparteixen idees icreences, així com unaentesa de la sexualitat pocil.lustrada.

    És una bellísima personaque, en tot moment, estàper ajudar a l´Agnès i laseva família nombrosa.Mort de càncer i ve a sercom un àngel per l´Agnès.

    PIERRE:

    Treballador i molt bona persona.Té bons sentiments respecte al´Agnès. Al veure que ella no esvol tornar a casar, la respecta i lidemana si pot ser el seu milloramic.

    EL PRESTADOR I EL SEUAJUDANT MICKO: Abusa de la manca dediners de la gent i els faendeutar amb ell, quedemana interessos delsdiners que deixa.Egoísta i mala persona.Està a punt de fer malbé aFrankie.

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 27

    3.- APLICACIONS.- A.- DIÀLEGS I TEXTOS.-

    DIÁLEG ENTRE AGNÈS I EL FLEQUER PIERRE, QUE S´HA ENAMORAT D´ELLA:

    AGNÈS: Vaig haver d´esperar vint anys per conèixer el meu marit. Després només vaig necessitar dos mesos amb la Marion per adonar-me que no havia tingut mai una amiga de debó. Ho sento Pierre. Enten-ho. No puc tornar a dependre de cap home. Tot el que tinc ara són els meus fills. He de conseguir que pugin com Déu mana. El Frankie haurà d´aprendre que les coses tenen conseqüències. No vull un segon Redser al meu costat.

    PIERRE: La Marion és el teu àngel de la guarda? AGNÈS: Sí. PIERRE: Doncs, que em deixaràs ser el teu millor amic? B.- FRASES.- - Mamà, no pateixis, seré al teu costat. (Mark) - Quin dia més trist, nano. És que el teu pare i jo erem molt bons amics. No

    ho sabies? Era un home formidable. ¡I tant! Era un idiota. (El prestador) - ¡Bon dia, Déu, sóc jo, la Marion! (Marion, quan entra a l´Església) - Les coses, per aquí, no canvien, gràcies a Déu. (El prestador) - No vull tornar a l´escola després de l´estiu. (Mark, a la seva mare) - Quín heroï carregaria amb set criatures? (Agnès) - No em tornis a demanar un prestrec mai més. (El prestador, a l´Agnès) - Abans de morir voldria aprendre a conduïr. (Marion) - Que no hi sóc sempre quan t´estàs divertint? (Marion) - Hem vingut al món per passar bones estones, encara que no n´hi hagi

    gaires, i tenir una amiga com tú. És el millor que et por passar. (Marion, a l´Agnès)

    - Ens hem quedat sols, Agnès. (Tommo, el marit de la Marion) - Jo no faig caritat. (El prestador) - Som una família. Els germans no s´han de barallar, s´han de protegir.

    (Marion, a Frankie) - Hauré de vendre les entrades del Tom Jones. Això si no hi ha un miracle

    avui abans de les tres. Li podries demanar un favor a Déu? Que deixi caure un bitllet de cinquanta lliures a la meva bossa. (Agnès, resant davant la tomba de la Marion)

    - Els anells no es mengen. (L´Agnès al seu fill) C.- QÜESTIONARI.- - Quines virtuts mostra l´Agnès, la mare dels set fills? - La Marion és una “bona persona”. Quins detalls té com a tal envers la

    família de l´Agnès, la seva amiga?. - Quines virtuts mostra l´Agnès, la mare dels set fills?

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 28

    - Cóm es combinen el dramatisme i l´humorisme a la pel.lícula? Quina escena t´ha fet més gràcia?

    - Quina problemàtica presenta el fill gran, en Mark? ¿I en Frankie? - La Caty té relacions d´amistad amb una altra nena, la Mary Dowdalls.

    ¿Què en pensa la seva mare? Per què? - Quina comprensió de la sexualitat tenen l´Agnès i la Marion? - Quins detalls d´afecte tenen els fills de l´Agnès amb ella? - Qué en pensa de la vida la Marion? - Per què no es vol tornar a casar l´Agnès? - Quina espècie de “miracle” ve a solucionar els problemes dels deutes

    familiars de la família Browne? - Com a “bona persona”, a més de la Marion, hi ha un altre protagonista

    principal. De quí estem parlant? - La pobresa no impedeix que la família Browne sigui feliç. Quin és el seu

    secret? - Quin és el somni de l´Agnès? - La capacitat de renúncia i de sacrifici de l´Agnès és molt gran. Quins

    detalls ho corroborarien? D.- TEMES DE TREBALL, EXERCICIS I ACTIVITATS.- - L´humor cristià. 4.- REFLEXIONS PEDAGÒGIQUES.- ¿CRISTIANOS TRISTES? Algunos filósofos, entre los que destacan Rousseau, Marx, Freud y Nietzsche,

    han presentado el cristianismo como si éste menospreciara a un mundo irredimible e insalvable, como si el cristianismo rehusara la vida por considerarla irremisiblemente pecadora y se asustara ante la felicidad. Para estos autores, a los cristianos les gusta más sufrir que gozar.

    Para Rousseau, concretamente, “el cristianismo es una religión completamente espiritual, ocupada únicamente de las cosas del cielo: La patria del cristiano - dice el ginebrino en una de sus obras más famosas, “El Contrato Social” - no es de este mundo; cumple con su deber, es cierto, pero lo hace con una profunda indiferencia del buen o mal éxito de sus desvelos. No teniendo nada que reprocharse, poco le importa que vaya todo bien o mal aquí abajo”.

    En otro momento, después de criticar a los cristianos porque incluso los hipócritas sacan partido de su piedad, debilidad y dulzonería, “virtudes” que les impiden alzarse contra las autoridades públicas y los hombres constituidos en dignidad, “¿qué importa - se pregunta Rousseau - ser o no libre en este valle de lágrimas?. Lo esencial es ir al paraíso, y la resignación es para ello el medio”.

    Los cristianos no combaten, huyen; cumplen su deber, pero sin pasión por la victoria: Saben mejor morir que vencer. ¿Ser vencedores o vencidos, qué importa?. ¿No sabe la Providencia mejor que ellos lo que les conviene?. El “estoicismo” de los piadosos cristianos hará que les venzan siempre, que los aplasten, que los destruyan. No deberán su salvación sino al menosprecio que su enemigo concebirá por ellos. Si no fuera así, “tentarían” a Dios.

    Así pues, el cristiano predica servidumbre y dependencia. Su espíritu es demasiado favorable a la tiranía para que ésta no se aproveche siempre de él. Los

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 29

    verdaderos cristianos están hechos para ser esclavos: Lo saben y no se alteran. Esta corta vida tiene poco valor ante sus ojos.

    ¿No se anticipa curiosamente Rousseau a Nietzsche?. La moral de los débiles, esclavos, resentidos y resignados; la moral contraria a la naturaleza, a la vida y a la tierra; la moral de rebaño, que blasfema contra la vida y predica la humildad, la compasión y la obediencia; la castración de la vida, la abnegación, el sacrificio, la crueldad hacia dentro, el rencor, el desinterés, la calumnia, la mentira, la impotencia, la igualdad, el desprecio, la cobardía, el temor, el espíritu gregario, etc., etc. Como se puede ver, adjetivos no faltan. Pero Nietzsche no dice muchas más sobre este punto concreto, que no dijera antes Rousseau.

    ¿Son los cristianos unos seres tristes, unos beatos que predican la

    abstención de todos los goces lícitos o prohíben las alegrías de la vida, unos seres resentidos y crueles consigo mismos, dominados por el sentimiento de culpabilidad?.

    El hombre, ser naturalmente religioso, puede buscar a Dios limpio de idolatrías, proyecciones infantiles, nostalgias paternas o motivaciones neuróticas, es decir, puede buscarle de una manera madura y serena. El verdadero creyente deja que la realidad divina ordene su vida. Los pensadores anteriormente mencionados, con Rousseau a la cabeza, quizás no conocieron sino remedos del cristianismo auténtico, es decir, sus deformaciones. Se sirvieron del ideal para criticar sus desviaciones, algo muy corriente en nuestros días.

    La capacidad de sentir la culpa por haber realizado una mala acción, aparte de romper la autocomplacencia, pertenece al patrimonio anímico de la humanidad. Negarse a reconocerla no denota sino orgullo. El ser humano puede leer en sí mismo su condición creatural. No verla es un error objetivo. ¿Por qué el hombre no se da cuenta de ello?...Y si el hombre es consciente de ello, ¿por qué calla y sigue igual?. Es muy fácil decir que una lámpara no centellea, sobre todo cuando se dirige la mirada hacia otra parte...

    La aceptación de la Redención cristiana no se reduce a un vago y genérico moralismo. El mensaje sobrenatural y salvífico presenta a la libertad del hombre el don divino de hacer desaparecer la culpa del hombre, borrándola por medio de la penitencia y el perdón. ¿Puede haber mayor motivo para la alegría?.

    La razón cristiana no es una razón distinta de la de los no creyentes, sino una razón que opera en condiciones diferentes. ¿Acaso puede haber una razón “pura”, que no esté acompañada de algún tipo de “fe”?. No tienen “fe” en la “humanidad” los agnósticos que creen que el hombre progresa indefinidamente hacia una paz perpetua, imposible de conocer, situada siempre “más allá”?. La cuestión estriba en qué tipo de fe es más “razonable”, si la fe en Alguien que nos conoce y llama uno a uno, o la fe en una asbtracción genérica que necesita del sacrificio de las generaciones presentes para el advenimiento feliz de las futuras.

    La estima de las realidades de la tierra y la búsqueda del progreso de la humanidad, así como la promoción del bien común temporal, en modo alguno están en oposición con la esperanza escatológica. ¿Cómo podría el cristiano enseñar a salvar el mundo, desinteresándose de él?.

    No se puede sobrenaturalizar lo que no es real y verdaderamente bueno. Si las propuestas sociales de un cristiano no fueran verdaderas, rigurosas y capaces de ayudar a la consecución del bien común, creando un consenso entre los hombres, creyentes o no (un consenso dentro de la verdad moral), no serían buenas propuestas.

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 30

    Lo que ocurre es que el cristiano utiliza la razón refiriéndola a sus niveles naturales con la conciencia de sus límites, sabiendo que ni él mismo, ni la humanidad toda, por más progreso social o cívico que se adquiera, llegará a agotar la sed de infinito que se encuentra en su corazón. ¿No será que se entiende mal lo sobrenatural?. ¿Desde cuándo la ayuda divina destruye o altera la naturaleza?. Elevarla a un nivel imposible de conseguir por medio de fuerzas y capacidades naturales, ¿supone cambiar la naturaleza de las cosas?.

    El desprecio de algunos pensadores hacia el cristianismo, acusándole de “menospreciar” el mundo de aquí abajo, denota simplemente una mala comprensión de lo que supone el término “sobrenatural”. La fe sobrenatural se encuentra armonizada con la razón natural, la presupone como elemento necesario de su aceptación racional: Ni se contradicen, como sostienen los fideístas, ni se encuentran separadas, como lo entienden los agnósticos.

    La verdad cristiana no es un impedimento para el conocimiento de la realidad. El hombre europeo, o bien filosofa desde la fe, creyendo; o bien filosofa tratando de distinguir los ámbitos de la fe y la razón, creyendo también. Lo que no puede darse, porque la historia lo muestra, es un filosofar sin tener en cuenta la fe, como si jamás hubiera existido el mensaje de la redención cristiana y éste no hubiera entrado dentro de la historia. ¿Puede un árbol dar hojas sin la savia que procede de sus raíces?.

    El origen divino y el análisis de los motivos de credibilidad hacen de la religión cristiana la más universal. Hoy día sigue ofreciendo el sistema fundamental de conocimiento moral sin el que ninguna sociedad puede subsistir. La ciudad celestial no es una sublimación ideal, sino una realidad a la que nos dirigimos. Esa ciudad existe ya ahora.

    Parece que el cristiano se distancia del mundo, pero ello no es así: La actitud escatológica, aparte de abrir el hombre a Dios y a su don, evita la caída en el absolutismo político-social, poniendo de manifiesto los límites del poder político. El cristiano sabe que la ciudadanía definitiva no se encuentra en la sociedad civil y que en la tierra no puede establecer su estancia definitiva ni un Estado divino. De ser así, se formaría un nuevo Leviatán (fundamentalismo), o bien se caería en un positivismo jurídico, según el cual la ley se identifica con la mera voluntad del legislador, que obedece de hecho a circunstancias históricas (sociologismo), siempre cambiantes (relativismo historicista), por lo que el llamado “estado de derecho” se encuentra en todo momento sujeto a los deseos volubles de los intereses mayoritarios (pragmatismo y democracias del número).

    El cristiano respeta al Estado legítimo como un orden propio del tiempo histórico y reclama la convivencia leal y la cooperación, también cuando no es un Estado cristiano. Al exigirlas, educa a toda persona de buena voluntad en las virtudes que hacen bueno a cada uno y a la sociedad. Siguiendo el deber que tiene de orientar las conciencias, llama a la resistencia dondequiera que se desarrolle el mal, más aún cuando éste se legaliza o se desprotegen los derechos naturales de los más indefensos o necesitados, es decir, niños y viejos, pobres y enfermos. De esta manera, el cristiano, en vez de alejarse del mundo, intenta restablecerlo en su integridad.

    Cuando los hombres pretenden o exigen todo del Estado, lo destruyen y se destruyen a sí mismos. Si no quieren verse abocados hacia un totalitarismo real o encubierto con ropajes democráticos, tienen que mirar más allá del mismo Estado. La esperanza en el cielo no está en contra de la fidelidad a la tierra, contrariamente a lo que decía Nietzsche. Es también esperanza para ella..., ¡la única!.

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 31

    ¿Cómo puede hablarse hoy de valores tales como la civilidad, la solidaridad, el amor a los demás, la fraternidad universal, la filantropía, etc., sin hacer referencia al cristianismo, de quien históricamente nacieron y de quien todavía se nutren?. ¿Por qué, entonces, sólo se habla del hombre, como si él fuera causa y garantía de sí mismo?, ¿por qué se decapitan los valores de su fundamento teológico?, ¿cómo se quiere tener agua si se prescinde de la fuente?.

    Quienes presentan al cristianismo como tristeza, beatería, puritanismo, miedo o abandono del mundo, no es que hayan incurrido en un error..., es que no lo han entendido o han tenido un mal testimonio del mismo y, por lo tanto, sólo han conocido su deformación.

    ¡Qué tarea la del cristiano!. Si no está alegre, ¿qué le falta?. Verdaderamente, un cristiano triste es un triste cristiano. 5.- BIBLIOGRAFIA I ALTRES PEL.LÍCULES.- a.- Bibliografia: Adams, M.: La vida dura. Rialp. Madrid, 1991. Cabodevilla, J. Mª: La jirafa tiene ideas muy elevadas (Para un estudio

    cristiano sobre el humor). San Pablo. Madrid, 1989. Figueras, J.: El feminismo ha muerto. ¡Viva la mujer!. Eiunsa. Madrid, 2000. Gómez Pérez, R.: Elogio de la bondad. Rialp. Madrid, 2004. López Quintás, A.: Descubrir la grandeza de la vida. Edit. Verbo Divino.

    Madrid, Estella, 2003. Martí García, M. A.: La madurez. Eiunsa. Madrid, 2004. Martí García, M. A.: La serenidad. Eiunsa. Madrid, 2004, 2ª ed.

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 32

    2.- LA PEL.LÍCULA: ALTA FIDELIDAD. A.- PRESENTACIÓ.- Sovint es sent a dir: Què en farem d´aquest jovent? Rob es relaciona amb

    moltes noies: Alison Ashmore, Penny Hardwick, Jackie Alden, Charlie Nicholson, Sarah Kendrew, Marie De Salle i Caroline Fortis. El xicot, ja no és un adolescent, sinó que té els trenta, però no és gens madur. La seva inseguretat, la por a no encertar-la, el pànic al compromís, fa que vagi de noia en noia sense voluntat d´arrelar. Sembla talment que sigui més fidel a un grup musical que no pas a una persona, al igual que els seus dos amics, amb els quals regenta una tenda discogràfica.

    El desconcert vital mostra una personalitat infantil que necessita satisfer periòdicament les pulsions instintives. L´amor vertader brilla per la seva absència. La utilització de l´altre està present contínuament. Quan aprendrà que estimar es donar-se, compartir uns mateixos ideals, mirar en una mateixa direcció i no mirar-se al melic?

    La interpretació de John Cusak immillorable. I la música a dojo. Tot plegat fa que el film, hiperrealista, sigui rodó. Estarem educant avui dia de tal manera que els nostres joves es tornen incapaços d´adquirir qualsevol compromís sòlid?

    B.- FITXA TÈCNICA.- Director: Stepehn Frears. Intérpretes: John Cusak (Rob), Iben Hjejle (Laura), Jack Black (Barry), Lisa

    Bonet (Marie de Salle), Joan Cusak (Liz), Sara Gilbert (Anaugh), Todd Louiso (Dick), Tim Robbins (Ian), Lili Taylor (Sarah), Catherine Zeta-Jones (Charlie).

    País: EEUU. Año: 2000. Producción: Tim Bevan Y Rudd Simmons para Working Title Films en

    asociación con Dogstar Films y New Crime Productions. Presentada por: Touchstone Pictures. Argumento: Basado en la novela de Nick Homby. Edit. Ediciones B. Guión: D. V. DeVicentis, Steve Pink, John Cusak y Scott Rosenberg. Música: Howard Shore. Canciones de Elton John, Bruce Springteen, The

    Chemichal Brothers, Aretha Franklin, Barry White, Queen, Bob Dylan, Elvis Costello, Stevie Wonder y otros.

    B.S.O.: Hollywood Records. Fotografía: Seamus McGarvey. Dirección artística: David Chapman y Therese Deprez. Montaje: Mick Audsley. Distribuidora de cine: Buena Vista. Distribuidora video: Buena Vista. Duración: 113 minutos. Género: Comedia dramática.

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 33

    C.- ARGUMENT.- Rob Gordon, conjuntament amb Barry, excèntric i groller, i Dick, que manifesta

    un cert retràs psíquic, regenten una tenda on s´hi troben discs de tota mena, fins i tot peces de col.leccionista.

    Rob ens fa un exàmen de consciència del que ha estat i és la seva vida, entre cançó i cançó. La Laura, després de viure un temps amb Rob ho deixa còrrer, després de passar pel quiròfan i avortar, ja que ell sortia amb altres noies. Laura ho intentarà amb Ian i quedarà encara més frustrada; Rob passarà revista a les seves conquestes, des del col.legi fins al present: Alison, amb qui es petonejava en l´adolescència; Penny, que tenia un bon físic, però no es deixava tocar; Jackie, bona disc-jockey; Charlie, exòtica i llesta, que provocà un munt de insuficients a segon curs de la universitat; Sarah, la seva còmplice en el rebuig, que el va rebutjar a ell, segons les seves mateixes paraules; Marie, amb qui es desfoga sexualment; Caroline, que l´atrau pel seu domini de la fantasía. Al cap i a la fi, anirà madurant i sense gaire romanticisme es retrobarà amb Laura.

    D.- TEMES I VALORS.- A.- Temes: - La maduresa afectiva. - La crisi dels “30”. - L´instint sexual i l´amor. L´amor lliure. - La desorientació psicològica. - La música. L´adicció als grups musicals. - El compromís i la responsabilitat. - La irresponsabilitat i el fracàs existencial. - La fidelitat. - L´exàmen de consciència. - El sentit de la vida. Valors: - L´amor. - El compromís. - La fidelitat. - L´amistat.

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 34

    2.- ESQUEMA.-BARRYExcéntricidad.Se mofa de los clientes.Es grosero. Cínico.

    DICKDeficienciaspsíquicas.Se enam ora deAnaugh.

    ANAUGHSencillezSe enamora de D ick.

    ROB GORDONDueño de una tienda de discos de vinilo.Cinco “rupturas” duras y m emorables + Unarelación esporádica + Un flirteo (Antes decom prom eterse definitivam ente con Laura)

    No se enteró de que Laura había quedadoem barazada de él, ni de que ésta había abortado alenterarse de sus devaneos.

    No puede sufrir que Laura se haya acostado conIan. Le obsesiona recuperar a Laura, pero no sabequé hacer para conseguirlo.Hecha de m enos de Laura 5 cosas:1. Sentido del hum or.- 2. El carácter. – 3. Su olorpersonal.- 4. Su no afectación y elegancia.- 5. Unamanía cuando no puede dormir.

    No pide disculpas nunca. Está dominado por lafantasía y le da miedo el com promiso. No haadquirido una madurez afectiva ni tiene un norte ensu vida. Siem pre tiene un pie fuera para tenerabiertas las opciones.Al final se da cuenta de sus errores: Dejarse llevarpor las fantasías en el amor y la ausencia decom promiso. Pide a Laura que se case con él.

    LAURA : Ejerce d “abogada de los pobres”.Después de vivir un tiempo con Rob, lo deja.

    Había quedado em barazada y había optado porabortar al ver que Rob salía con otras chicas.

    Se va a vivir con Ian, pero no da resultado (Dormircon él es m ejor, pero no hacen el amor).

    Quiere vivir una vida sin tonterías y piensa que elloes imposible con Rob (9% de probabilidades).

    Al morir su padre, Rob sólo le dice que lo siente. Novan ni siquiera de la mano.

    Su relación con Rob no es romántica, pero estáconvencida de que volverá a serlo. Acepta la peticiónde Rob de recuperarla y volver a casa.

    ALISON ASHMORE (nº 1)Besuqueos en el Colegio.La relación con Rob “dura 6 horas”.De mayor se casa con Kewin Bannister,otro chico del Colegio.

    PENNY HARDW ICK (nº 2)Buena chica. No le deja toquetear (ARob sólo le interesaba su físico, no susvirtudes).Ejerce de crítica de cine.No quiso tener relaciones en el Institutoy Rob rompió con ella. Ella se cansó de“luchar” y se dejó. (En la Universidad yale daban asco las relaciones y tuvo queesperar a licenciarse).

    JACKIE ALDEN (nº 3)Se enam ora de ella cuando es Disk-Jockey durante unos años.

    CHARLIE NICHOLSON (nº 4)Se conocen en 2º curso de Universidad.Teatral, exótica, no para de hablar. Unachica superior, guapa, ingeniosa, lista...La relación duró dos años y nunca sesintió cómodo. Ella lo plantó por Marco(Él perdió la fe, la dignidad y 7 Kg.Adem ás lo suspendió todo, peroaprendió a no luchar a lo loco).

    No tiene hijos. Está soltera. Salió conMarco. Le gustan las fiestas.Rob la ve horrible, sin escuchar a nadie,estúpida y sin sentido del humor.

    SARAH KENDREW (nº 5)“Mi cómplice en el rechazo, que m erechazó a mi”.“Encajaban”. Aunaron su odio mutuo alsexo opuesto, teniendo relaciones.(Tenían miedo de estar solos)A los dos años, Sarah conoce a otro.De “acostarse” Rob con ella, lo haríacon su pasado de “rechazos” y ya sesiente bastante culpable.

    MARIE DE SALLE : Tiene un “ex”,Jam es, de quien está separada.Cantante. Relación de “desfogue” y dehuída con Rob.Seca, autocrítica, se lo toma todo conhum or.Intima con ella enseñando una,fachada decente, sensible.Búsqueda del m ero placer sexual.

    LIZ: Amiga de Laura yRob (Piensa que “hacenbuena pareja”). Algoentrom etida. Rob seentera de Ian por ella.

    IANTiene relaciones conLaura. Es undesastre. Algomatón.

    CAROLINE FORTIS; Crítica demúsica. Atracción mom entánea porel dominio de la fantasía.

    TIENDA DE DISCOS

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 35

    3.- APLICACIONES.- A.- DIÁLOGOS Y TEXTOS.- 1.- PALABRAS INICIALES DE ROB GORDON, QUE HACE DE NARRADOR: ¿Qué apareció antes: La música o la miseria? Se preocupan porque los niños

    juegan con armas o ven videos violentos por si les domina una especie de cultura de la violencia y les da igual que los niños escuchen miles y digo miles de canciones sobre el sufrimiento, rechazo, pérdida, la miseria y el dolor. ¿Escuchaba música Pop porque estaba deprimido, o estaba deprimido porque escuchaba música Pop?

    2.- ROB, EXPLICANDO LOS CUATRO DETALLES ESCABROSOS QUE LIZ

    CONTÓ A LAURA: Uno: Me acosté con otra tia, estando ella embarazada (No me lo había dicho.

    En un arrebato de fariseísmo le dije: ¡Con qué derecho!. También era mío). Dos: Mi lío contribuyó a que Laura interrumpiera el embarazo. Tres: Después del aborto, le pedí unos cuatro mil y todavía no se los he

    devuelto (Ella quiso dejármelos). Cuatro: Antes de dejarme, le dije que no estaba muy satisfecho de nuestra

    relación y que estaba abierto a otras posibilidades (Me engañó para que lo dijera). ¡Soy un capullo de mierda!. Ella es más inteligente que yo. 3.- ROB, ENUMERANDO LAS CINCO COSAS QUE ECHA DE MENOS DE

    LAURA: Una: Sentido del humor: Muy seco, pero también cariñoso y comprensivo. Y la

    mejor risa de todos los tiempos de la historia de todas las risas: Se ríe con todo el cuerpo.

    Dos: Tiene carácter. Leal, honesta y no se ensaña con la gente cuando tiene un mal día.

    Tres: No olvido su olor ni su sabor. Algunas personas actúan sobre tus sentidos haciendo que te sientas en casa.

    Cuatro: Me mola como va por la vida, como si no le importara su aspecto, ni lo que provoque. No es que no le importe: No es una tia afectada y eso la hace elegante.

    Cinco: Una cosita que hace cuando no puede dormir: Empieza a gemir y a frotarse los dos pies la misma cantidad de veces.

    4.- PALABRAS DE ROB, CUANDO ADQUIERE MAYOR MADUREZ

    AFECTIVA: Nunca me comprometí en serio con Laura. Ya siempre tenía un pie fuera y

    eso impedía muchas cosas, como pensar en el futuro. Supongo que tenía más sentido el no comprometerme. Dejaba abiertas mis opciones. Es un suicidio en dosis muy pequeñas.

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 36

    5.- DIÁLOGO ENTRE LAURA Y ROB: LAURA: Estoy cansada. Demasiado para no estar contigo. ROB: O sea, que si tuvieras un poco más de energía seguiríamos separados.

    Pero tal y como están las cosas y como estás agotada quieres que volvamos. ¿Es eso? ¿Qué pasa con Ian?

    LAURA: ¡Es un desastre! Ya sé que lo nuestro no es romántico. Pero volverá a serlo con el tiempo. Estoy segura. Yo solo...

    ROB: ¡Y ya está! LAURA: Me dejaste. Claro que querías recuperarme. Oye, ya hablaremos de

    ésto, si quieres. Ahora yo sólo quiero volver a casa, ¿sabes?, contigo. ROB: ¡De acuerdo! LAURA: Entonces, ¿sí?... ROB: Y así fue como volvimos...Íbamos a cenar cada noche; hacíamos el

    amor a todas horas; hablábamos del futuro, de cosas importantes, de gustos...; podría decirse que era lo que siempre había deseado....; era lo que deseaba, pero por alguna estúpida razón...[Aparece en la tienda Caroline Fortis, que todavía hará fantasear a Rob por un espacio de tiempo muy corto...]

    ..... ROB: Iba a preguntarte si quieres o no casarte conmigo. LAURA: Perdona, pero no te considero una apuesta segura. ROB: Estoy harto de darle vueltas constantemente a estas cosas: El amor,

    sentar la cabeza, el matrimonio, ya sabes. Quiero pensar en otras cosas. LAURA: He cambiado de opinión. Sí quiero. Lo haré. ROB: Cállate, por favor. Intento explicártelo, ¿vale? Esa otra chica o las otras

    chicas no importan. Creo que son fantasías. Siempre parecen ideales porque nunca hay problemas y si los hay, y muy tontos, como..., no sé..., que nos hemos comprado el mismo regalo de Navidad, o que ella quiere ir a ver una película que yo ya he visto y, bueno..., luego a casa..., y tú y yo tenemos problemas de verdad..., y no quieres ver la misma peli que yo y punto. Y no hay lencería...

    LAURA: ¡Yo tengo lencería! ROB: Ya lo sé. Una lencería estupenda. Pero también tienes esa de algodón

    que has lavado miles de veces y que cuelgas en la ducha..., y ellas también, pero yo no lo veo porque no está en mi fantasía, ¿entiendes? Estoy harto de fantasías, porque no existen y nunca hay sorpresas de verdad y, además, nunca te llenan. ¡Exacto! ¡Estoy harto! ¡Estoy harto de todo lo demás! Pero no me harto de ti.

    LAURA: Creo que te comprendo. Pero, ¿de verdad esperabas que te dijera que sí?

    ROB: No lo sé. Tampoco lo pensé mucho. Pedírtelo era lo más importante. LAURA: ¡Y las hecho! ¡Gracias! 6.- PALABRAS FINALES DE ROB, A MODO DE CONCLUSIÓN: He empezado a grabar una cinta en mi cabeza para Laura, con cosas que le

    gustan, cosas que la harán feliz. Por primera vez creo que sé cómo se hace.

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 37

    B.- FRASES.- - La verdad es que no sabíamos lo que queríamos. Pero eso nos interesaba

    y nos inquietaba bastante. (Rob, refiriéndose a su “primera ruptura dura y memorable”, Alison)

    - Todas mis historias son como una versión macro de esa primera. (Rob) - Nome interesaban las virtudes de Penny, sólo sus tetas. Estaba claro que

    no era mi tipo. (Rob, refiriéndose a la “segunda ruptura”, Penny) - El fetichismo musical es como el pornográfico. (Rob) - Lo perdí todo: La dignidad y unos siete kilogramos. Lo había suspendido

    todo. Supongo que yo no superé lo de Charlie. (Rob, refiriéndose a su “tercera ruptura”).

    - Parecía lógico que aunásemos nuestro odio por el sexo opuesto, mientras compartíamos la cama. Teníamos miedo de estar solos el resto de nuestra vida. (Rob, refiriéndose a su “cuarta ruptura”).

    - Y no es que no nos llevemos bien. Tranquilo. Sinceramente, espero que ya no estemos enamorados. Esto empañaría mi opinión del amor. (Laura, a Rob).

    - Eres el mismo de siempre y yo no sólo he cambiado de trabajo. (Laura, a Rob)

    - Antes hablabas de futuro; ahora pasa de todo. Debes dejar que las cosas sucedan, sobre todo a ti mismo. (Laura, a Rob)

    - Conoces a una mujer, vives con ella y se va (La madre de Rob) - Quiero salir con una música (Barry) - Yo quiero vivir con una música (Rob) - Sois unos snobs. Sois totalmente elitistas. Os sentís infravalorados y por

    eso os mofais de la gente que sabe menos. O sea, de todo el mundo. ¡Qué triste, chicos! (Un cliente de la tienda de discos)

    - Estoy condenado a que me dejen, condenado a ser rechazado. ¡Necesito soluciones! (Rob)

    - Tú rompiste conmigo. Cuando aquel gilipollas me lo pidió estaba demasiado cansada para luchar. (Penny, a Rob)

    - No pude hacerlo hasta que me licencié, por el asco que me daba. Es en esa época cuando hay que hacerlo, en la Universidad. (Penny, a Rob)

    - Es verdad: Yo rompí con ella, yo la rechacé. ¡Debí hacerlo hace años! (Rob)

    - Ahora me podía haber enrrolado con ella. Qué mejor manera de exorcizar los demonios que tiraste a quien te rechazó. Pero no te acostarías con una persona, sino con tu triste pasado de rechazos y yo me siento bastante culpable. (Rob, después de la visita que hace a Sarah, su “cuarta ruptura”).

    - Quiero una vida sin gilipolleces y conseguir eso contigo es imposible. (Laura, a Rob)

    - Con Ian hemos dormido juntos, pero no hemos hecho el amor, Pero dormir con él es mejor. (Laura, a Rob)

    - Me siento tan bien, que voy a acostarme con Marie de Salle. (Rob) - Lo que importa es lo que te gusta, no lo que te gustaría ser: Libros, dicos,

    pelis...¡eso importa! Puede que sea cínico, pero es la verdad. (Barry) - Tengo la impresión de que estoy intimando. Expreso arrepentimiento, le

    digo cosas bonitas, insinúo un profundo océano de melancolía bajo la superfície. ¡Son todo chorradas! Acabo de inventarme el numerito del tio decente y sensible porque estoy anímicamente predispuesto. Y todo ese

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 38

    rollo de tio encatador me da dado resultado, porque volvemos a su casa y, simplemente, sucede y hacemos el amor. Algo genial. Os diré que disfrutamos. Es una mujer esupenda. (Rob, refiriéndose a su relación esporádica con la cantautora Marie de Salle).

    - Creo que no es malo sentirse cachonda y jodida a la vez. ¿Por qué negarnos nuestros derechos humanos, sólo por meter la pata en nuestras relaciones? (Marie de Salle)

    - Por ese capullo no perderé un buen polvo. (Marie de Salle, refiriéndose a Jame, su “ex”).

    - Estaba atravesando ese mal rollo de cuál es el sentido de la vida (Charlie, a Rob, hablando de su pasado con Marco)

    - ¿Juegas o no juegas? ¿Somos amigos o no ? (Charlie, a Rob) - Charlie es horrible, no escucha a nadie, dice cosas estúpidas, no tiene el

    más mínimo sentido del humor y se pasa el día soltando chorradas. Puede que siempre haya sido así. (Rob, después de visistar a Charlie)

    - Es muy duro poner todo tu empeño en una parte de tu vida que no funcione (Liz, en el entierro del padre de Laura, delante de Rob)

    - No puedo seguir disculpándome toda la vida (Rob a Liz y a Laura, en el entierro del padre de ésta).

    C.- CUESTIONARIO.- - ¿Crees que es importante la música en la educación? - ¿Sabes el significado de las letras de las canciones que están de moda? - ¿Por qué Rob rompe con las chicas que conoce? ¿Cuál es su principal

    problema? - ¿Por qué Rob rompe con Alison y Penny, sus dos primeras “rupturas duras

    y memorables”? - ¿Qué se puede entender por “fetichismo musical”? ¿Hay ejemplos hoy día

    de lo mismo? - ¿Qué influencia ejerció Charlie Nicholson sobre Rob? ¿Cuándo supera

    Rob dicha influencia, dándose cuenta de que Charlie es una mujer vacía y que quizás siempre lo ha sido?

    - ¿Por qué Sarah abandona a Rob? ¿Cuál era el motivo de su relación? - ¿Qué le achaca Laura a Rob? - ¿Las circunstancias de la vida de Laaura, justifican la decisión de abortar?.

    ¿Y si Rob hubiera estado al corriente del caso y se hubiera manifestado en la misma dirección de conducta?

    - ¿Cuándo quieren Laura y Rob, realmente, casarse y compartir sus vidas? ¿Por qué tardan tanto en comprometerse?

    - ¿Qué es la música para Barry? ¿Por qué se mofa de los clientes? - ¿Cuáles son los “cuatro detalles escabrosos” de Rob que Liz explica a

    Laura? - Rob se da cuenta de que necesita “soluciones” a sus reiterados fracasos.

    ¿Dónde se encuentran éstas? ¿A qué se reduce todo? - ¿Por qué Rob manifiesta tener ya sentimientos de culpabilidad, después

    de efectuar una visita a Sarah? - ¿Por qué Laura, en un momento de la película, manifiesta a Rob que sólo

    hay un 9% de probabilidades de que vuelvan a estar juntos? - ¿Es Barry cínico? ¿Qué es lo que realmente le interesa en la vida?

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 39

    - ¿Qué busca Rob con Marie de Salle? ¿Y ella, como ve la vida? - ¿Por qué Rob no puede ver a Ian, que acompaña a Laura? - ¿Cómo se toma la vida Charlie? ¿Cómo entiende el amor? ¿Qué

    personalidad manifiesta? - ¿Cuáles son las cinco cosas que Rob echa de menos de Laura? - ¿Cómo se desarrolla la relación humana entre Rob y Laura en los

    momentos del entierro del padre de ella? - ¿A qué considera Rob un “suicidio en dosis muy pequeñas”? - El amor que al final se manifiestan Laura y Rob no es que digamos muy

    romántico. ¿Crees que tiene futuro? - ¿Qué está a punto de echar al traste la reanudación de la relación entre

    Rob y Laura? ¿Por qué Rob logra superarlo? - ¿Cómo se hace realmente para hacer feliz a otra persona? ¿Tiene la

    fantasía algo que ver? - “Se quieren porque se casan”; “se casan porque se quieren”. ¿Qué

    piensas de esta alternativa. - ¿Qué piensas de esta frase: “El amor es ciego”. ¿Sería mejor decir que “el

    amor ha de ser razonable”?. ¿Qué significa ello? D.- TEMAS DE TRABAJO, EJERCICIOS Y ACTIVIDADES.- - La música “Pop”. El “rock”. - El tema del amor en la obra de Saint Exúpery “El pequeño príncipe”. 4.- REFLEXIONES PEDAGÓGICAS.- - “I LOVE YOU”.- La expresión “te quiero” señala el final de muchas películas. Pero todas

    acaban donde la vida real empieza de verdad. Enamorarse es una cosa. Amar es otra: Entender, comprender, ayudar,

    compartir, querer el bien del otro, crear un proyecto común, interesarse por las cosas del otro...

    El corazón y la ilusión son imprescindibles. Pero, al poco, la cabeza y la voluntad deben ganar importancia. El amor supone formar tramas de convivencia, crear vínculos con el otro. Y ambos con los demás, con el entorno, con las respectivas familias. También con Dios.

    Amar es adquirir un compromiso serio: Implica la comunicación, el hablar de todo y sobre todo, de las propias convicciones e ideales, para adquirir un acuerdo en lo esencial.

    Para amar de verdad hay que liberarse del egoísmo y de los propios intereses. La aceptación libre, comprometida y activa del otro crea un campo de encuentro, como dice López Quintás, una relación de trato, que supone un intercambio de vidas.

    El amor comporta el esfuerzo por perfeccionarse mútuamente al estar uno junto al otro, compartiendo ilusiones y problemas. Más que mirarse el uno al otro, es mirar juntos en la misma dirección.

    El amor, al interrelacionar dos ámbitos personales, enriquece. En vez de succionar al otro, le amplía su horizonte vital. El amor supone entrega y confianza, fidelidad creadora. Si sólo se actúa en función de intereses personales, cuando

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 40

    éstos no se vean satisfechos se matará el amor. Hace falta la garantía que da la generosidad y el sacrificio en aras del bien del otro.

    El amor no se “hace”: Se da y entrega con desinterés. Por eso no se reduce a un mero sentimiento de atracción. Si bien empieza por ahí, poco a poco, a través del trato y la búsqueda de fines en común, ha de fundar lazos de afecto y compromiso, proponerse proyectos de futuro, crear ámbitos de convivencia. El amor no puede ser ciego, como dicen algunos: Ha de ser razonable.

    Si, suponiendo un imposible, todo estuviese medido, programado y fijado de antemano, no habría amor. Faltaría el espacio de libertad necesario que permite decirse el uno al otro: Juntos hemos caminado seriamente, no para aprovecharnos el uno del otro, sino para conocernos, amarnos y juzgar si podríamos razonablemente unir nuestras vidas. No sé lo que ocurrirá mañana, pero he decidido darte toda mi vida, porque me creo capaz de ello, y te otorgo mi confianza, tú me otorgarás la tuya, ya que tú también lo quieres. Esta decisión y esta fe en el otro son las pruebas auténticas del amor. Pero no eliminan el riesgo..., porque eliminarían el amor.

    Lo grave de hoy día es que no se quieren riesgos. Todo el mundo quiere estar asegurados a todo riesgo. Algunos no saben o no quieren comprometerse para toda la vida. Ello comporta una falta de madurez, una gran debilidad.

    Quien no quiere o no se atreve a arriesgar razonablemente su vida, abdica de la humanidad. Podrá fingir que ama, pero no sabe amar. Porque amar, tal como dice Michel Quoist, es ser capaz de querer arriesgar la vida por otro.

    Uno se prepara para amar, pero no se puede probar el amor, como se prueban las cosas. Porque en el mismo momento en que los enamorados deciden probar si su amor puede durar, se revelan mutuamente que no es verdadero amor. Sí, son libres, pero se equivocan y se hacen daño porque no están preparados para amar.

    El “todo y para siempre” asusta a los jóvenes. Muchos dicen “probemos”. Pero cuando lo dicen, no se aman, ya que introducen en su corazón la duda de si será amado más adelante, con lo cual destruyen el amor auténtico. En el fondo todo depende de lo que se quiere ofrecer al otro: Una certeza o una duda; una “prueba” o una “entrega total”.

    La persona amada es siempre algo único, insubstituible, incanjeable. Cuando se ama, se confía desinteresadamente, sin temor a darse, generosamente, sin pensar en traiciones o defecciones. El amor supone la apertura total al otro, con serenidad, sinceridad y veracidad. Sólo así los que se aman verdaderamente pueden perfeccionarse mutuamente, desarrollar su amor, madurarlo, de tal manera que uno se acople al ritmo del otro, respetándolo en su propio ser. Para ello la paciencia, el tacto, la prudencia, el buen tino y no el simple aguante serán imprescindibles para fundar un ámbito fecundo de convivencia.

    Con estas premisas el amor puede ser fecundo y abierto a la comunidad. La serena tranquilidad de la familia es entonces la semilla de personas buenas y honestas, dispuestas a trabajar por el bien común.

    Finalmente, el amor auténtico está abierto a la trascendencia y sobrepasa la dimensión espacio-temporal, abriéndose al más allá. No es que “dure”, sino que el amor fiel es esperanzado y asevera la certeza de que no morirá jamás.

    El amor es difusivo, expansivo, comunicativo y, por fuerza, sacrificado. También alegre, creativo. Siempre aposta por valores e ideales elevados. No pueden con él las apetencias egoístas del instante ni los avatares y circunstancias adversas. Todo lo supera quien quiere de veras y no a medias.

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 41

    El que ama sale de sí, vence su egoísmo, se abre desde su interioridad al otro, intentando comprenderlo y compartir su vida. La confianza, el compañerismo, la sinceridad, etc., son imprescindibles.

    No se puede amar lo que no se conoce por dentro. Por ello, el amor supone un trato frecuente y continuado, íntimo. El amor es proximidad y conocimiento.

    La decisión-elección amorosa consiste en compartir un programa de vida común, un querer hacer feliz al otro, un buscar lo mejor para los dos. La apatía, la rutina, la monotonía, la dejadez, el abandono, la comodidad, la despreocupación, la falta de trato, etc., impiden el progreso personal y la maduración del amor. Si se dan, hay que reorganizar el amor, ajustarlo para que renazca esa compenetración, esa comprensión, esa estimación. De esta manera, la generosidad, el olvido de uno mismo, la renuncia, el sacrificio, la autoexigencia, el esfuerzo, la superación, la lucha, el trabajo, la adquisición de hábitos buenos y un sano realismo, harán factibles el renacimiento del amor fiel.

    El amor verdadero está hecho de ternura, exquisitez, finura, detalles pequeños, delicadeza. Siempre busca el bien del otro, el darse a él, sin hacer cuentas de lo que se recibe. El amor es compromiso, riesgo..., pero razonable. Dentro de él no sólo va incluido el compartir todo el tiempo del otro, es decir, toda su vida, sino además, la relación con los demás y con Dios.

    Verdaderamente, pocas cosas hay tan maravillosas y serenas como la ilusión, el gozo y la alegría de amar de verdad y en serio.

    - LA MORAL DEL “AMOR LIBRE”.- La moral del “amor libre” tiene sus consignas: “El ser humano no tiene ningún derecho a obligarse de por vida”... “Hay un derecho absoluto de todos, igual para todos, a la libertad y a la

    felicidad”... “El hombre y la mujer tienen derecho al amor y a buscarlo libremente, porque

    el amor es espontáneo, no tiene normas y se basta a sí mismo”... “El matrimonio es para los “jubilados del amor”... “No se pueden reglamentar los sentimientos”... La moral del “amor libre” se inspira en un naturalismo optimista e

    individualista, en la creencia en la bondad natural del ser humano. Bajo la influencia del hedonismo materialista, rechaza la institución natural del matrimonio y la familia, a la que se considera “hipócrita” y “represora”.

    La creencia de que todas las pasiones son buenas, la reducción de todas las virtudes a la “sinceridad” y la consideración de que la pasión sexual corresponde a una necesidad natural que hay que satisfacer siempre, nos lleva de pleno a la justificación del “amor libre”. Para éste, la finalidad natural de la transmisión de la vida, no es importante: Sueña con el amor, no con la paternidad. De ahí el elogio que hace del “derecho al amor” sin “trabas”.

    Amarse sí, pero, ¿por qué “atarse” para siempre?, ¿no implica una desconfianza?, ¿por qué pretender estabilizar los afectos?. Al “amor libre” hay que dejarlo florecer con “libertad” y “espontaneidad”. El “deber” de amar haría aborrecer a la persona amada.

    El “amor libre” – se dice -, es una unión pura, leal, libre, sin ficción, configurada por el amor y que excluye el engaño; el matrimonio un mercado, una

  • N. Juanola / Cinema dramàtic i educació en valors 42

    regularización de la hipocresía, un velo de honradez, una institución útil para los “jubilados del amor”.

    Así pues, el “amor libre” considera la moralidad del matrimonio-institución como superstición que contraría la pasión. Su “nueva moralidad” quiere respetar los “derechos del prójimo”, no hacerle violencia.

    Pero no todo son flores en el amor libre: ¿No desencadena inseguridad?, ¿puede distinguir el verdadero amor de sus remedos?.

    En el “amor libre” las palabras “matrimonio”, “familia”, etc., no tienen sentido y la regulación de las “uniones libres” o “matrimonios de hecho”, pasan a ser, contradictoriamente, “uniones de derecho”, con lo que se equiparan los matrimonios “legales” de camaradería con los matrimonios de familia

    El amor humano, ¿puede darse sin unas determinadas condiciones?. ¿La continuidad de la naturaleza humana y el desenvolvimiento integral del individuo, no exigen una norma moral para los actos del amor?. ¿No es necesaria la institución matrimonial y familiar para el libre y adecuado desenvolvimiento de las personas, tanto a nivel individual como social?.

    La moral del “amor libre” o del “derecho al amor” no ve en él más que una expansión personal, una fuente de placer. Por ello entiende el divorcio libre como un mal necesario y el aborto como un derecho. Los conceptos “matrimonio” y “familia” pierden importancia y en nombre del “derecho al amor” se niega la concesión al matrimonio de una estabilidad que vaya más allá del momento en el que se vive, dejando de reconocerse su naturaleza indisoluble incluso a efectos legales.

    El “amor libre”, ¿puede asegurar suficientemente la sinceridad y la fidelidad?. Con el “amor libre”, ¿se protege mejor el amor de fantasías y caprichos?. ¿No consiste el amor en una donación-entrega totales?. ¿No manifiesta únicamente ella el gesto auténtico y adecuado a la esencia del amor?. ¿No es el matrimonio indisoluble y fiel el único que puede expresar el compromiso total en todas sus dimensiones?.

    Por otra parte, la unión sexual, por ser humana, ¿no debe ser vivida en un contexto de amor estable, para que no se confunda con el arrebato sentimental?. El amor implica a la persona entera y comporta el conocimiento del otro, un acuerdo en lo esencial, una aceptación mutua, una asimilación recíproca que necesita tiempo y paciencia, una programación unánime del futuro, etc. etc. ¿Lo garantiza el “amor libre”?. Sí, ya se sabe que tampoco lo garantiza totalmente ninguna institución, por natural que sea, pero al menos lo fomenta, lo potencia y lo posibilita de un modo más directo y adecuado. Si es difícil encontrar un verdadero amor en el matrimonio, ¿acaso es más fácil encontrarlo fuera?.

    El amor no puede ponerse a prueba. Las personas no se prueban, de lo contrario faltaría la condición de las condiciones: La donación total e