“Conec la història recent d’Europa i confio que la UE ... · Amb una revolució? Amb un canvi...
1
entrevista 31 ara DIMECRES, 29 DE MAIG DEL 2019 l’entrevista “Conec la història recent d’Europa i confio que la UE sabrà no repetir-la” GERARD LLORENS DECESARIS És un patró que cada vegada es re- peteix més entre els refugiats i els immigrants en general. La història de l’Amin Hadian és prou dura per- què es vulgui dedicar a ajudar els que poden estar vivint el mateix. Va ser voluntari a Grècia i ara és voluntari a Barcelona. Més a llarg termini, té l’objectiu de tornar a l’Iran i dedicar-se a la política. A Barcelona, una manifestació so- ta el lema “Volem acollir” va con- gregar el 2017 centenars de milers de persones que demanaven més implicació de les institucions pú- bliques en l’acollida dels refugiats i els immigrants. Ara, però, amb tot el ressò de les eleccions euro- pees, sembla que els refugiats ja no són notícia. He preguntat a molts partits polí- tics com han tractat en el seu pro- grama electoral el tema dels refu- giats i la realitat és que gairebé nin- gú vol parlar-ne. No ho entenc, perquè som milers de persones. No tenir un pla no em sembla un gran pla. Europa no està coordinada en aquest aspecte i ha permès que ca- da un dels països membres actuï pel seu compte. No som notícia, pe- rò no hem desaparegut. A Espanya l’any 2018 hi va haver poc més de 55.000 demandants d’asil, una quarta part dels quals són menors. ¿Se’ls atén de manera especial? No. Són casos molt sensibles i que necessiten una atenció especial. En el meu cas, he tingut la sort que els voluntaris m’han ajudat molt. Però alguns menors no acaben bé perquè se’ls ha abandonat. Amb quinze anys no saps res. La crisi dels refugiats encara existeix i Europa ha de pensar en nosaltres. La política d’asil és una compe- tència que exerceix exclusiva- ment l’estat espanyol, que només accepta un terç de les sol·lici- tuds. És una xifra que està bas- tant per sota de la mitjana euro- pea. Què penses que pot fer Bar- celona per facilitar el dia a dia dels demandants d’asil? El primer que necessita un refugi- at és un allotjament, un metge i menjar. Després es pot pensar en la sol·licitud d’asil. Els meus primers dies a Barcelona van ser durs. Co- nec molta gent que dormia al car- rer i no sabia quins passos seguir per demanar l’asil. El ministeri s’ocupa de les sol·licituds, però Barcelona pot fer altres coses: te- nir un lloc on rebre els refugiats, on donar informació tant als refugiats com a la gent local, i sobretot no deixar-nos sols. Un informe recent del National Integration Evaluation Mecha- nism detecta com una de les grans deficiències en el sistema estatal d’acollida la demora que es produ- eix en el procés. Quant de temps portes tu? Més d’un any. Es comença amb una targeta blanca, que la tens durant un mes mentre esperes que s’admeti la sol·licitud, i després et donen una targeta vermella, que caduca al cap de sis mesos. Però amb aquesta pri- mera targeta vermella no es pot tre- ballar, per exemple. A partir de la se- gona targeta vermella et deixen tre- ballar, però no pots sortir del país. Jo ja treballo, he trobat un pis i ja vaig per la tercera targeta vermella. Ara cal esperar què decideix Madrid sobre el meu expedient. Mentre esperes la resolució de la teva sol·licitud, vols conscienciar la gent. Què creus que es pot fer específicament? Explicar, explicar i explicar. Per exemple, tot i que la primera targe- ta vermella no t’autoritzi a treba- llar, sí que et dona dret a obrir un compte bancari, i jo vaig haver d’anar a setze bancs fins que vaig aconseguir fer-ho. Falta molta in- formació. La targeta té un NIE i et dona uns drets. Aquests drets po- drien estar llistats i adjuntats al do- cument. Hi ha refugiats que no co- neixen els seus drets i hi ha gent que no vol saber res de tu perquè es pensa que ets il·legal. Amb els resultats de les eleccions europees a la mà, sembla que s’ha frenat l’auge dels moviments d’extrema dreta, caracteritzats per la xenofòbia i l’actitud bel·li- gerant amb els immigrants. Però encara hi són. Com ho vius? Si viatgessin, sabrien què és ser im- migrant. No és fàcil. Hi ha hagut campanya i eleccions i han fet el seu discurs. Ens ataquen perquè no tenen més propostes que això. La realitat és que els immigrants tre- ballen, són creatius i són una part fonamental de tota societat. Al llarg de la història, Pèrsia, Europa o Amèrica s’han construït gràcies a les migracions. Negar-ho és peri- llós. Conec la història europea re- cent i confio que la Unió Europea sabrà no repetir-la. Amb el periple vital que portes fins ara, on et veus d’aquí deu anys? No sabria ni dir-te on pararé demà! És difícil dir-ho amb la inestabili- tat política que hi ha a Catalunya. Aquesta situació, tant la de Catalu- nya com en general la d’Espanya, no beneficia els refugiats. És molt complicat viure en una societat en conflicte. Si em quedo aquí, m’agradaria poder anar a la univer- sitat, potser escriure un llibre i se- guir ajudant altres refugiats. Però el meu desig és tornar a l’Iran. Al meu país em necessiten més que aquí. Vull tornar, fer activisme i canviar les coses. Amb una revolució? Amb un canvi radical.e Periple L’Amin Hadian (Iran, 1999) ha madurat a marxes forçades. Va marxar del seu país el 2016 per raons polítiques i després de passar per tres pa- ïsos, Turquia, Grècia i Itàlia, va arribar a Barce- lona el desembre del 2017 Refugiat L’Amin Hadian en una imatge recent a Barcelona. ALEJANDRO SÁNCHEZ AMIN HADIAN Aquesta entrevista és un dels articles guanyadors del Concurs d’Articles sobre la Unió Europea, que, amb el suport de l’ARA, organitza la representa- ció a Barcelona de la Comissió Europea
Transcript of “Conec la història recent d’Europa i confio que la UE ... · Amb una revolució? Amb un canvi...
entrevista31ara DIMECRES, 29 DE MAIG DEL 2019
l’entrevista
“Conec la història recent d’Europa i confio que la UE sabrà no repetir-la”
GERARD LLORENS
DECESARIS
És un patró que cada vegada es re-peteix més entre els refugiats i els immigrants en general. La història de l’Amin Hadian és prou dura per-què es vulgui dedicar a ajudar els que poden estar vivint el mateix. Va ser voluntari a Grècia i ara és voluntari a Barcelona. Més a llarg termini, té l’objectiu de tornar a l’Iran i dedicar-se a la política.
A Barcelona, una manifestació so-ta el lema “Volem acollir” va con-gregar el 2017 centenars de milers de persones que demanaven més implicació de les institucions pú-bliques en l’acollida dels refugiats i els immigrants. Ara, però, amb tot el ressò de les eleccions euro-pees, sembla que els refugiats ja no són notícia. He preguntat a molts partits polí-tics com han tractat en el seu pro-grama electoral el tema dels refu-giats i la realitat és que gairebé nin-gú vol parlar-ne. No ho entenc, perquè som milers de persones. No tenir un pla no em sembla un gran pla. Europa no està coordinada en aquest aspecte i ha permès que ca-da un dels països membres actuï pel seu compte. No som notícia, pe-rò no hem desaparegut.
A Espanya l’any 2018 hi va haver poc més de 55.000 demandants d’asil, una quarta part dels quals són menors. ¿Se’ls atén de manera especial? No. Són casos molt sensibles i que necessiten una atenció especial. En el meu cas, he tingut la sort que els voluntaris m’han ajudat molt. Però alguns menors no acaben bé perquè se’ls ha abandonat. Amb quinze anys no saps res. La crisi dels refugiats encara existeix i Europa ha de pensar en nosaltres.
La política d’asil és una compe-tència que exerceix exclusiva-ment l’estat espanyol, que només accepta un terç de les sol·lici-tuds. És una xifra que està bas-tant per sota de la mitjana euro-pea. Què penses que pot fer Bar-celona per facilitar el dia a dia dels demandants d’asil? El primer que necessita un refugi-at és un allotjament, un metge i menjar. Després es pot pensar en la sol·licitud d’asil. Els meus primers dies a Barcelona van ser durs. Co-nec molta gent que dormia al car-rer i no sabia quins passos seguir per demanar l’asil. El ministeri s’ocupa de les sol·licituds, però Barcelona pot fer altres coses: te-nir un lloc on rebre els refugiats, on donar informació tant als refugiats com a la gent local, i sobretot no deixar-nos sols.
Un informe recent del National Integration Evaluation Mecha-nism detecta com una de les grans deficiències en el sistema estatal d’acollida la demora que es produ-
eix en el procés. Quant de temps portes tu? Més d’un any. Es comença amb una targeta blanca, que la tens durant un mes mentre esperes que s’admeti la sol·licitud, i després et donen una targeta vermella, que caduca al cap de sis mesos. Però amb aquesta pri-mera targeta vermella no es pot tre-ballar, per exemple. A partir de la se-gona targeta vermella et deixen tre-ballar, però no pots sortir del país. Jo ja treballo, he trobat un pis i ja vaig per la tercera targeta vermella. Ara cal esperar què decideix Madrid sobre el meu expedient.
Mentre esperes la resolució de la teva sol·licitud, vols conscienciar la gent. Què creus que es pot fer específicament? Explicar, explicar i explicar. Per exemple, tot i que la primera targe-ta vermella no t’autoritzi a treba-llar, sí que et dona dret a obrir un compte bancari, i jo vaig haver d’anar a setze bancs fins que vaig aconseguir fer-ho. Falta molta in-formació. La targeta té un NIE i et dona uns drets. Aquests drets po-drien estar llistats i adjuntats al do-cument. Hi ha refugiats que no co-neixen els seus drets i hi ha gent que no vol saber res de tu perquè es pensa que ets il·legal.
Amb els resultats de les eleccions europees a la mà, sembla que s’ha frenat l’auge dels moviments d’extrema dreta, caracteritzats per la xenofòbia i l’actitud bel·li-gerant amb els immigrants. Però encara hi són. Com ho vius? Si viatgessin, sabrien què és ser im-migrant. No és fàcil. Hi ha hagut campanya i eleccions i han fet el seu discurs. Ens ataquen perquè no tenen més propostes que això. La realitat és que els immigrants tre-ballen, són creatius i són una part fonamental de tota societat. Al llarg de la història, Pèrsia, Europa o Amèrica s’han construït gràcies a les migracions. Negar-ho és peri-llós. Conec la història europea re-cent i confio que la Unió Europea sabrà no repetir-la.
Amb el periple vital que portes fins ara, on et veus d’aquí deu anys? No sabria ni dir-te on pararé demà! És difícil dir-ho amb la inestabili-tat política que hi ha a Catalunya. Aquesta situació, tant la de Catalu-nya com en general la d’Espanya, no beneficia els refugiats. És molt complicat viure en una societat en conflicte. Si em quedo aquí, m’agradaria poder anar a la univer-sitat, potser escriure un llibre i se-guir ajudant altres refugiats. Però el meu desig és tornar a l’Iran. Al meu país em necessiten més que aquí. Vull tornar, fer activisme i canviar les coses.
Amb una revolució? Amb un canvi radical.e
Periple L’Amin Hadian (Iran, 1999) ha madurat a marxes forçades. Va marxar del seu país el 2016 per raons polítiques i després de passar per tres pa-ïsos, Turquia, Grècia i Itàlia, va arribar a Barce-lona el desembre del 2017Refugiat
L’Amin Hadian en una imatge recent a Barcelona. ALEJANDRO SÁNCHEZ
AMIN HADIAN
Aquesta entrevista és un dels articles guanyadors del Concurs d’Articles sobre la Unió Europea, que, amb el suport de l’ARA, organitza la representa-ció a Barcelona de la Comissió Europea
![FESTESdeGRÀCIA2009€¦ · FESTESdeGRÀCIA2009 [ 5 ] EN CERCAVILA PER CARRERS I PER PLACES LA BANDA SONA ENCOMANANT ELS RITMES DE PASDOBLES I MARXES Dia 25 d’agost, dimarts Inauguració](https://static.fdocuments.ec/doc/165x107/5eca58c5c38f4e40c93ea0fc/festesdegr-festesdegrcia2009-5-en-cercavila-per-carrers-i-per-places-la.jpg)
