ANY XXXII Núm. 386 OCTUBRE 2011 SANTA COLOMA DE QUERALT 3 €

FO

TOC

ED

IDA

ROSER CAPDEVILA DIBUIXANT I AUTORA DE LES TRES BESSONES

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:01 Página 1

Dades MeteorològiquesSetembre 2011Dades facilitades pel Servei Meteorològic de Catalunya

DATA TEMPERATURA HUMITATRELATIVA

TEMPERATURAMÀXIMA

TEMPERATURAMÍNIMA PRECIPITACIONS

1 21,4 28,8 16,6 93 0,2

2 21,5 28,6 15,8 92 -

3 18,9 25,1 15,2 93 -

4 20,3 27,2 14,9 91 -

5 19,2 26 14,7 93 -

6 19,3 26,8 13,1 93 0,2

7 21,5 29,2 13 92 0,2

8 21,4 30,4 14,6 94 0,2

9 21,6 29,9 14,9 93 -

10 21,1 28,7 15,7 94 0,2

11 22 29 16,1 94 0,2

12 20,5 27,7 15,3 93 -

13 21,6 30 14,8 93 0,2

14 20,9 29 16,7 92 -

15 21,2 28,9 16 89 -

16 20,9 28,7 14,9 92 0,2

17 19,7 26,1 15,1 94 0,2

18 15,2 18,2 9,6 91 -

19 14,3 22,1 8,2 81 -

20 15,8 25,6 9,8 91 -

21 18,1 26,9 11,2 93 -

22 19 26,6 13,1 93 -

23 18,4 25,8 12,5 94 -

24 16,3 20,8 13,2 92 4,7

25 17 25,4 11,4 92 -

26 18,6 26,6 12 79 -

27 19,5 26,7 12,7 78 -

28 19,2 26,4 14,6 73 -

29 18,3 25,5 12,5 82 -

30 17,2 24,2 11,6 92 -

LA SEGARRA2

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:01 Página 2

LA SEGARRA

Editada amb la col·laboració de:

- Dep. de Cultura de la Generalitat de Catalunya

- Diputació de Tarragona

Revista Cofundadora de l'Associació

Catalana de la Premsa Comarcal

Edita: Associació Cultural Revista

La Segarra. N.I.F. G-43.303.163

President: Carles Roca FontanetSotspresident: Frederic Vallbona i FarréSecretàries itresoreres: M. del Carme Casas Enrich

Montse Custodi CanosaVocals: Anna Albareda Lliró,

Bet Altarriba CabréAnna Esplugas Tomàs,Josep V. Miserachs Tomàs,

Anna Montanyà Balcells,

Francesc Solà Sendra,

Autoedició i Impressió: Publicitat Tafaner sl

Domicili Social:

Major, 43 Santa Coloma de Queralt

Dipòsit Legal: T-390-1979

Subscripció anual: 27 € N. endarrerits: 4 €

SUMARI

RELACIÓ DE TELÈFONS ÚTILS

CASA DE LA VILA . . . . . . . 977 88 00 88SERVEI DE BOMBERS . . . . . . . . . . . . . .Santa Coloma . . . . . . . . . . . 977 88 15 16Montblanc . . . . . . . . . . . . . . 977 86 29 49Control Central Tarragona . . . . . . . . . 085VIGILÀNCIA MUNICIPAL . . . 665 918 139EMERGÈNCIES . . . . . . . . . . . . . . . . . 112CENTRE A. PRIMÀRIA . . . 977 88 07 78SERVEI D'AMBULÀNCIA . . 977 88 07 78ATENCIÓ SANITÀRIA . . . . . 902 111 444FUNERÀRIA ROVIRAMontblanc . . . . . . . . . . . . . . .977 86 01 41Santa Coloma de Queralt . . .656 371 758Farmàcia I. Ximenos . . . . . . 977 88 00 40Farmàcia Josep Balcells . . . 977 88 00 30DENTISTA Santiago López .977 88 06 72TAXIS. M. Moix . . . . . . . . . .977 88 04 52PARRÒQUIA . . . . . . . . . . . .977 88 00 07JUTJAT DE PAU . . . . . . . . . .977 88 13 30EMISSORA LOCAL . . . . . . .977 88 06 69CÀRITAS . . . . . . . . . . . . . . .977 88 16 40PIUS HOSPITAL VALLSCentraleta . . . . . . . . . . . . . . .977 61 30 00Mòbil Jutge de Pau Santa Coloma deQueralt . . . . . . . . . . . . . . . . 663 197 481

Dades meteorològiques . . . . . . . . . . . 2Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3Ajuntament informa . . . . . . . . . . . . . . . 4Associació de Dones Colomines . . . . 4Bústia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5Recordant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5Vida local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Escola Cor de Roure . . . . . . . . . . . . . . . 6Escola del Carme . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Tribuna Oberta . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Antena del Coneixement . . . . . . . . . . . 8Ass. de Jubilats i Pensionistes . . . . . . 9Raval de Santa Coloma . . . . . . . . . . . .9Quintos del 1942 . . . . . . . . . . . . . . . . 10Nascuts el 1931 . . . . . . . . . . . . . . . . 10Col·laboració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Ca l’Atset . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12Estrena Ramon Térmens . . . . . . . . . 13Savallà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14Bellprat, Vila del Llibre . . . . . . . . . 16-18La Pobla de Carivenys . . . . . . . . . . . 19AESCO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Col·laboració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Guialmons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Paisatges coneguts . . . . . . . . . . . . . . 21Entrevista Jordi Mas López . . . . . 22-23Cooperativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24-25Cuina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25Parròquia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26Conferència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27Associació Ornitològica . . . . . . . . . . . 28CB Àguiles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29Atletisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29Conesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30Unió Esportica Santa Coloma . . . . . . . 31

La Segarra no es fa responsable de l’opinió expressada pels seus col·laboradors.

LA VITALITAT DELS NOSTRES POBLES

Hi ha mil motius per estar preocupats, però avui en tenimcom a mínim tres per sentir-nos contents i esperançats.

Bellprat , Conesa i les Piles, tres motius,tres pobles que ensconviden a gaudir de la seva vitalitat amb noves iengrescadores propostes.

Bellprat ha celebrat fa pocs dies la quarta edició de la Viladel Llibre.Una bona i agosarada idea, tenint en compte lamida del poble i els pocs veïns que hi viuen, i malgrat tot haestat un èxit inqüestionable. Una bona organització i unamagnífica difusió han estat les claus. Bellprat organitza,també per finals de mes d' octubre, una trobada castelleraamb la participació només de dones.

Conesa no para d’organitzar activitats. Destacaríem per laseva popularitat i la gran afluència de públic el Mercat deVell, que cada mes d' agost ens obre les portes de les casesi ens convida a descobrir un altre temps. D’altra banda,remarcaríem la Cursa Popular, que, tot i ser la primeraedició, déu ni do de la gran quantitat de participants que vaaplegar.

Les Piles és, una miqueta, l’exemple a seguir. Hanaconseguit el que molts voldríem pels nostres pobles.Unaconvivència plàcida i harmoniosa entre gent jove i gent notant jove i que es tradueix en una gran participació icol·laboració per part de tothom en tots els actes ques’organitzen.

Hem agafat aquest tres municipis com a exemple de vitalitat,de tirar endavant malgrat tot. Tres municipis que tenen,sobretot, gent disposada a treballar de franc pel seu poble ila seva gent.

Enhorabona!

OCTUBRE, 2011 3

IL·LUSTRACIÓ PORTADA FESTA MAJOR 2011: MIQUEL FREIXA

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:01 Página 3

4 LA SEGARRA

L’Ajuntament informa

A partir del dia 1 d’octubre de 2011 l’abocadormunicipal serà clausurat per imperatiu legal. Elsdiferents residus generats per les obres d’enderro -cament, construcció, rehabilitació i excavació haurande ser gestionats conforme a la normativa legal vigent:

DL 1/2009 de 21 de juliol pel que s’aprova el textrefós de la Llei reguladora de residus.

Ordenança fiscal municipal per a la gestiódels residus de la construcció.

En aquest sentit, i amb caràcter general, tots elsresidus generats hauran de ser portats a l’abocadorcontrolat de Pontils, Ctra. TV-1211 pk 1,5 (Ctra. dePontils a Vallespinosa), o bé a qualsevol altre centreautoritzat. El transport de residus podrà fer-se a travésdel servei de recollida que ofereix l’empresaBercontres S.A., o bé per mitjà de qualsevol altre, aelecció de cadascú.

Altrament, en el cas de residus generats perpetites obres podran ser portats a la deixalleria

municipal a la Ctra. de Vallfogona, en què l’Ajuntamentampliarà el seu horari d’obertura. La capacitat màximaadmesa per la deixalleria municipal serà d’1 m3 perobra (aprox. un sac). Tota obra que superi aquestllindar haurà de gestionar els residus a l’abocadorcontrolat de Pontils, o bé a qualsevol altre centreautoritzat.

Per tal d’assegurar la correcta gestió dels residus,en el moment de demanar la corresponent llicènciad’obres a l’Ajuntament, es requerirà una petita fiançaque serà retornada una vegada s’acrediti docu men -talment l’adequada gestió dels residus. L’acreditaciódocumental consistirà en la presentació del document(certificat, albarà...) que lliurarà el mateix centre on esportin els residus.

Es fa saber, també, que la incorrecta gestió delsre sidus generats pot comportar diferents infraccionsque se sancionaran amb multes de com a mínim 120 € i fins a un màxim de 6.000 €.

Santa Coloma de Queralt, octubre de 2011.

AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE QUERALTINFORMA

LA SEGARRA

Associació de Dones Colomines

XERRADA DEL TERCERDIUMENGE

La primera de les xerrades,que com cada any organitzal’Associació de Dones Colomi -nes entre octubre i juny, va ser“Nosaltres, les hereves” a càrrec

de Sílvia Fortuño, una confe rèn -cia a l'entorn de les dones delsegle IX al XIII.

Se centrà principalment enles dones càtares, les beguines iles trobadores, però també parlàd’algunes dones singulars, com

ara Duoda, comtessa de Barce -lona i duquessa de Septimània.

Personatges i col·lectius dedones força desconeguts.

SORTIDA A TEATRES’està preparant la sortida

per anar a veure el musical Losmiserables al Barcelona TeatreMusical el dia 4 de desembre.Cal inscriure’s abans del dia 14de novembre.

TALLERS DEL MES DENOVEMBRE

A més dels tallers i cursosque s’imparteixen amb caràcteranual, aquest mes de novembrehi ha programats tallers depastisseria, d’ungüents naturals ide cistelleria.

FOTO CEDIDA

Sílvia Fortuño.

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:01 Página 4

OCTUBRE, 2011

Recordant Anton SuredaRecordant Anton Sureda Sugranyes: “El Padrí”

Recordant Salvador RamonFalten paraules per recordar el Salvador; ha deixat petjada a cadascú de

nosaltres: era una persona íntegra, alegre, tímida, honesta, generosa, hospitalà-ria i sàvia.

Tenia empatia i escoltava tothom, et sabia aconsellar i acompanyar, algú aqui podies explicar les teves coses i n’era respectuós i prudent, et feia fer una ria-lla en el moment oportú.

Era una bona persona i es feia estimar.Això ha quedat reflectit en la gran afluència de gent que va venir a acompan-

yar-nos i a donar-nos el seu suport en aquests moments tan dolorosos.Ell, al costat de Déu, deu estar molt content i orgullós de tots vosaltres per

haver-nos cuidat d’una manera tan afectuosa i amb tanta estima. Ja que ell eraun gran enamorat de Santa Coloma de Queralt i de la seva gent.

També donem les gràcies a l’hospital Duran i Reinals, a tot el personal de la5a planta, i en especial a la Dra. Agnès Calsina que ens van acompanyar enaquests moments tan difícils.

Moltes gràcies a tots. La seva família que l’estima.

5

Quan obro els ulls al matíi penso en venir a veure’t, se’m fa difícil creure que no puc, però imagino com seria:

Pujant l’escala sentiria la ràdio,i obrint la porta et cridaria...Tu, estirat al sofà mig adormit,no m’hauries sentit.Entrant al menjador, fosc,et despertaries sobresaltat,els teus ulls petits i llagrimosos,les teves mans delicades i tremoloses,però el teu somriure, tan agradable voldria dir que t’alegres de veure’m.Ho veig tan clar com si fos real,amb tots els detalls,la poca claror que hi ha,

el so de la ràdio engegada,fins i tot puc sentir l’olor,l’olor de la colònia que et posaves cada matí!

De sobte, em cauen llàgrimes dels ulls,i em venen un munt de records:tots els moments al teu costat,aquelles llargues xerrades, les teves mans agafant les meves mansamb aquell tímid però agradable somriure,potser era la teva manera de dir adéu...I ara que ens has deixat, sóc jo qui busca les teves mans,sóc jo qui t’envia un somriure,però no per dir-te adéu,sinó per dir-te, que mai t’oblidaré!

Dolors González T. i la teva família.

BústiaTorretes

El passat 10 de setembre al matí estàvemparlant en un carrer cèntric i ens va caure, a menysde 10 metres, una torreta que estava penjada per labanda de fora d’un balcó. Li va caure encara més aprop a una mare que anava amb la seva filla d’unany. Per sort tot va quedar en un ensurt.

Aquest succés fa que vulguem posar a laconsideració de tots la conveniència de posar, o que

estigui permès posar, torretes i altres coses a la partexterior dels balcons. Aquesta vegada podem dir“per sort”.

Nosaltres publiquem el fet. Volem posar elsmitjans per evitar que un altre dia s’hagi de dir “perdesgràcia”.

Josefina Clarasó i Nati Moncusí

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:01 Página 5

Vida Local SetembreVIDA LOCAL: Posem en coneixement dels lectors que, a causa de la Llei de protecció de dades, el Registre Civil de SantaColoma sols facilitarà les dades de naixements i casaments de les persones que ho autoritzin expressament. Per tant, sitant en naixements com en casaments voleu constar a la nostra revista, haureu de donar el vostre consentiment per escrit.

NAIXEMENTS:· LAIA JORBA BENAIGES, nascuda el 23-08-2011, pares Eduard i Olga.· ARNAU SEGURA GARCIA, nascut el 3-09-2011, pares Arnau i Clara Maria.· PAU SENDRA BORRÀS, nascut el 30-08-2011, pares Jaume i Carolina.· MARIA JUNYENT MESTRE, nascuda el 10-09-2011, pares Enric i Núria.· CARLES CAPDEVILA GUAL, nascut el 13-09-2011, pares Jordi i Raquel.

MATRIMONIS:· OVIDI NOGUERA SOLDEVILA i MARIA CRISTINA CANOSA RIBALTA, el dia 3 de setembre de 2011.· JORDI FRANQUESA SOLÉ i SANDRA MARTINEZ MALLO, el dia 10 de setembre de 2011.· JOSEP MARIA IBAÑEZ VALLBONA i ROSAURA TORRELES TERÉS el dia 4 de setembre a l'església

parroquial de Sant Sebastià de Vilanova de Segrià.

DEFUNCIONS:· JOSÉ ROGER SOLAZ, naixement 15-03-1942, defunció 22-09-2011.

Escola Cor de Roure

Treball per projectesA la nostra escola durant tots els dimecres al matí

hem començat el treball per projectes; és a dir, treba-llar a partir d’una metodologia que es basa en el quevolen aprendre els alumnes d’un tema determinat, pertant això fa que el que treballen tingui un signi ficat pera ells i al mateix temps que hi hagi una mo tivació da -vant de cada aprenentatge.

L’alumne és en tot moment participatiu i actiudavant el procés d’aprenentatge. És ell qui ha de pren-dre decisions davant dels conflictes que es plantegen,ell qui busca la informació i ell qui avalua els seus pro-pis aprenentatges, ja que pren consciència del quesabia i del que ha après durant el procés de treball.

El/la mestre/a fa en tot moment una tasca d’orien-tador i de guia, fent que sigui un treball dinàmic i inter -disciplinar, i on tothom tingui el seu lloc i el seu paper.

Tot aquest treball per projectes vol aconseguirque el que aprenen els nostres alumnes a l’escola tin-gui una aplicació en la seva vida real. Fer-los compe-tents en un món on saber ser autònom en la cerca d’in-formació i tenir les habilitats necessàries per so lu -cionar, un mateix, els problemes i conflictes que pu -guin sorgir, els farà créixer com a persona i com aapre nent, a ser crítics a partir de la seva pròpia opinió.

Bé, ara tot just comencem aquest nou camí, l’equip de mestres ho fa carregat d’il·lusió i apostant

fort pel futur dels nostres alumnes. De moment l’expe-rièn cia està sent realment gratificant. Els alumness’estan impregnant de cada un dels temes escollits, i els mestres ens adonem que realment el canvi val lape na.

Així és com ho viuen alguns alumnes de sisè:“El treball per projectes és molt xulo, hem decidit

construir una maqueta de cotxe elèctric per aprendrecom funciona.”

“És divertit treballar d’aquesta manera, el nostretema són les energies renovables, i vam començardient què sabiem sobre el tema. Després què volíemsaber. Molts vam preguntar sobre els cotxes elèctrics.”

“Hem fet uns mapes conceptuals sobre quèvolem saber, m’agrada el treball de projectes perquèfem coses en grup. “

“Crec que serà difícil construir el cotxe, apren-drem moltes coses, jo ja tinc ganes de començar-lo!”

“Quan fem el projecte també treballem matemàti-ques, llengua, etc.”

“És una manera diferent de treballar, em recordael que fèiem al blau-verd.”

Bé, us anirem informant de com va la nostraexperiència i us ensenyarem el resultat de la construc-ció del nostre “parc automobilístic”!

6 LA SEGARRA

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:01 Página 6

Escola del Carme

Ja hem començat el curs!Un any més hem començat un nou curs

carregats d’il·lusions i amb energies renovades perafrontar nous reptes.

No fa ni dos dies que vàrem acabar el cursescolar que ja hi tornem a ser; aquest és un bucleque es repeteix any rere any i és una part més de larutina imparable que ens depara la vida.Evidentment és la perspectiva dels adults (ques’alegren que torni per fi la rutina); la dels nens inenes és una altra visió més aviat carregadad’intriga, emoció i fins i tot mal de panxa (no dirempas por). Com serà el nou curs? Fàcil? Difícil? I lasenyoreta? (perquè siguem realistes, el 95% éspersonal femení a totes les escoles de primària ipotser ens quedem curts/es). Però malgrat totes lesincògnites que no els deixen dormir, la il·lusió tambéforma part d’aquest conjunt de confusos sentiments.

És precisament per mantenir viva aquestail·lusió que busquem alternatives d’aprenentatge,que despertin el gust per aprendre, per saber, perdescobrir, per estudiar, per inventar, per crear… Lanostra proposta per aconseguir aquest objectiu ésfer extensiu a tot el centre el treball per projectes queja s’anava duent a terme a parvulari amb unsresultats molt engrescadors pel que fa a entusiasme,participació, col·laboració i, per descomptat,d’adquisició de coneixements; i per la qual cosa, la

primària, a consciència, no se’n podia pas manteniral marge.

Encomanats tots per aquesta ideologia,enguany gosarem encetar un nou projecte anomenatSanta Coloma de Queralt, el nostre poble.

Per refrescar la memòria dels que ja en sabenalguna cosa i instruir els que no n’han sentit a parlarmai, podem dir que un treball per projectes és unamanera de dinamitzar activitats d’aprenentatge,fonamentalment de forma globalitzada (no per àreesdeterminades, sinó tractades conjuntament) en quèl’alumne és alhora educador i educand; com aeducador busca, compara, i comparteix informació,des de moltes fonts; com a educand, rep dels seuspropis companys, les seves pròpies experiències idescobertes que l’ajudaran a ampliar, aprofundir iinterioritzar coneixements. No només dels llibres, deles enciclopèdies de paper o on-line obtenen lainformació, sinó del contacte amb la gent méspropera o no tant, de l’observació directa i de lamanipulació.

Si amb tots aquests propòsits aconseguimque sàpiguen donar bona raó del seu poble, onviuen, i s’il·lusionin per saber, ens donarem per benpagats/des.

Des d’aquí desitgem a pares i alumnes, nous ide sempre, un bon i profitós curs escolar.

7

FOTO CEDIDA

OCTUBRE, 2011

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:01 Página 7

FOTO JOSEP IBÁNEZ

8 LA SEGARRALA SEGARRA

Espècies invasores

Tribuna Oberta

He de confessar en primera persona que maim’havia parat a pensar en la quantitat de plantes ianimals que hem portat al nostre entorn, i que de micaen mica el van destruïnt o canviant, lenta peròinexorablement.

Sols cal donar un tomb per les rieres de la nostracomarca i trobarem infinitat de canyissars, de canyaamericana, molt útils per a l’hort, però que una vegadaarrelats en algun indret són de molt difícil eradicació.No diguem de les flors que engalanen molts balconsuna vegada llençades, en moltes ocasions s’han detreure dels espais naturals ja que omplen i eliminenles plantes del país.

Ara, una de les coses que quan ho penses esmés fort és en els habitants del riu i el seu entorn.

Temps era temps que en el nostre riu hi haviaanguiles, ara ja no poden pujar perquè hi ha la presadel pantà al Catllar. Però si anem més enllà, abans hitrobàvem crancs ara foragitats pel cranc americà, eltípic cranc vermell. Si cerquem en algun bassal, deben segur trobarem tortugues d’orella vermella, moltvoraces i que segur que algun dia varen arribar a casa

d’un infant, però en fer-se gran la tortuga, la varendeixar al riu, i allí devora tot allò que troba. Un altreinvasor és la gambúsia, aquell peixet petit que unpersonatge va introduir per eradicar els mosquits, peròara es queda aquí i literalment es menja els altrespeixets petits del riu. Parlant de mosquits, la darreraincorporació és el mosquit tigre. Qui ha provat la sevapicada en guarda un bon record.

Si anem al camp, segur que trobarem la perdiugrega, importada per satisfer la demanda delscaçadors, en algun indret fins i tot hi ha animalscarnívors importats per granges de pelleteria.

On anirem a parar?Què cal fer? Primer de tot conscienciar-nos que

els animals que portem a casa no es podenabandonar així com així, cal saber que el nostre entorntambé és molt fràgil i que qualsevol modificació pot serde difícil solució. A la vegada siguem curosos amb elsresidus de jardí i no els abandonem a la natura, ésmolt millor portar-los a reciclar, ja que així evitem ques’incorporin a l’entorn.

Carles Roca

Antena del ConeixementEl dia 4 d’octubre una trentena d’alumnes de l’Aula

d’Extensió Universitària per a la Gent Gran (AEUGG) dela URV de Santa Coloma van anar d’ex cursió cultural aTarragona. Seguint les expli cacions del Dr. Josep M.Sa baté, professor i coordinador de les AEUGG, van feruna completa visita pel Museu Arqueològic. La disser -tació del Dr. Sabaté sobre el patrimoni i la història de laciutat continuà a la terrassa d’un dels edificis més em ble -màtics: el Pretori o torre de Pilats, des d’on van podercon templar Tarragona i fer-se capaços de la seva evo -lució urbana. Havent dinat en el que havia estat una deles voltes de la graderia del circ romà, van continuar lajornada cultural visitant la casa Castellarnau i recorrentles muralles. Fou real ment una maratoniana lliçó d’his -tòria, però impar tida per un historiador que sap trans -metre la passió que sent per la seva ciutat.

El grup de colomins acompanyats del professor Sabaté, cronistaoficial de la ciutat de Tarragona.

• Dia 5 GRUP DE FILOSOFIAText a comentar: Assaigs de MontaigneLloc: seu de la Fundació Quer Alt, a les 5 de latarda.

• Dia 7 AULA DE LA GENT GRAN Tema: "Com influencien les emocions en la salut"Conferenciant: Dr. Xavier AlluéLloc: casal dels Jubilats, a les 6 de la tarda.

• Dia 21 AULA DE LA GENT GRAN Tema: "S'ha acabat la crisi subprime?"Conferenciant: Jordi Andreu, professor delDepartament de Gestió d'Empreses de la URVLloc: casal dels Jubilats, a les 6 de la tarda.

• Dies 22 i 29 TALLER D’HISTÒRIA ORALProfessor: Ramon ArnabatLloc: al castell, de 7 a 9 del vespre

Antena del Coneixement URV Agenda novembre

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:01 Página 8

9OCTUBRE, 2011

Associació de JubilatsNECROLÒGIQUESHem de lamentar el traspàs de: Dolors Amill

Cunillera, 2 d’agost; Veneranda Pont Vilaplana, 15d’agost; Ramona Aubia Asbert, 23 d’agost; CecíliaSatorras Tasies, 15 de setembre; Josefa Ferrer Civit,4 d’octubre; Pere Balsells Ramón, 5 d’octubre i Sal -vador Ramón Sendra, 20 d’octubre. Guardem per atots ells un grat record. Des d’aquí volem transmetreel nostre sincer condol a tots el seus familiars.

SORTIDESEl dies 12, 13 i 14 d’octubre es va anar d’ex -

cursió a Pineda de Mar, com altres anys vàrempassar uns dies fantàstics i ens divertírem ambl’Orquestra Maravella i altres.

S’està preparant la sortida de pre-Nadal pelsdies 15 i 16 de desembre, aquest any nou destí:Rialp i el seu entorn, el preu és de 85€ per persona.

AEUGG de la URVEn aquest mes d’octubre hi hagué les següents

conferències: el dia 3 a càrrec del Sr. Josep M.Sabaté i el dia 17 a càrrec del Sr. Pere Poy, i el dia 4es va fer la visita cultural a Tarragona.

CAMINADA SOCIS JUBILATSEl Casal ha començat una nova activitat, la 1a

caminada de socis, que es va fer el diumenge dia 23d’octubre. Vàrem sortir a les 9 del matí amb direccióa Figuerola, allí esmorzàrem i després cap aGuialmons, Sant Gallard i de retorn cap a SantaColoma, tot es va fer per camins, va anar molt bé. Usanimem a tots a participar en la propera sortida quees farà al mes de novembre (esperem fer unacaminada al mes).

CURSET DE SARDANESCurs per aprendre a ballar sardanes als socis:

3 mesos de durada, 1 dia a la setmana, de 7 a 8 dela tarda.

RIFA DE NADALUs notifiquem que ja

tenim a la vostra disposicióla rifa de Nadal, juguem alnúm. 11217, si hi esteuinteressats podeu passarpel Casal.

Raval de Santa ColomaCom cada any, amb motiu de la trobada de gegants de la

Festa Major, els geganters i geganteres que visiten la nostravila fan una parada al nostre carrer. I és que els veïns del ravalde Santa Coloma seguim fidels a la tradició. Com semprepreparem un aperitiu per tal que les colles de geganterspuguin descansar una estona, reposar, tornar a agafar forcesmenjant alguna cosa, i apagar la set (que a l’agost fa moltacalor, i amb el pes dels gegants encara se’n té més!). No caldir que les colles ens ho agraeixen amb escreix, i cada anyens obsequien amb un ball ben lluït. Estem tan contents del’ambient d’alegria que es crea al nostre carrer que nosaltrescontinuarem col·laborant en la trobada durant molt temps més!

Veïns del raval de Santa Coloma

FOTO CEDIDA

FOTO CEDIDA

1a caminada de socis jubilats.Els excursionistes a Figuerola.

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:01 Página 9

Quintos del 1942

Nascuts el 1931

TROBADA DE LA LLEVA DEL 1942Per dècima vegada hem fet la ja tradicional

trobada dels nascuts l’any 1942, i aquest cop hasigut cap a les contrades de la Garrotxa, unsparatges molt interessants; fins i tot alguns ensvàrem quedar sorpresos per la intensa verdor i lafrescor del paisatge.

Per tal de poder gaudir de la fageda d’en Jordà,lloc on està feta la fotografia de la Lleva del 42,vàrem passejar amb unes carretes. Enmig de lapassejada vàrem baixar de les carretes i ens van feruna explicació sobre la zona. Un poema de JoanMaragall descriu com és aquesta contrada.

Degut a que anàvem sobrats de temps, l’Ester,guia del grup, ens va portar a passejar pel petit poblede Santa Pau, molt maco i pintoresc, després vàremanar en trenet a visitar la zona del volcà del Cruscat,un guia de la zona ens va explicar la històriad’aquest volcà.

Un cop acabada l’excursió vàrem anar cap aBanyoles on teníem feta lareserva per dinar.

M a l a u r a d a m e n taquest any ens han deixatels nostres companys AnnaDomingo i Eduard Brufau,un record per a ells.

Tan sols resta dir queha estat una trobada moltmaca, el temps molt bo icom sempre la nostra com -panya Núria ha fet una feinad’organització perfec ta, aixídoncs gràcies a tots perparticipar-hi.

Josep M. Domenjó

LA FAGEDA D’EN JORDÀSaps on és la fageda d’en Jordà?Si vas pels volts d’Olot, amunt del pla,trobaràs un indret verd i pregoncom mai cap més n’hagis trobat al món:un verd com d’aigua endins, pregon i clar;el verd de la fageda d’en Jordà.El caminant, quan entra en aquest lloc,comença a caminar-hi a poc a poc;compta els seus passos en la gran quietud:s’atura, i no sent res, i està perdut.Li agafa un dolç oblit de tot el mónen el silenci d’aquell lloc pregon,i no pensa en sortir, o hi pensa en va:és pres de la fageda d’en Jordà,presoner del silenci i la verdor.Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall (1860-1911)

Trobada dels nascuts el 1931.

25 de setembre del2011.

FOTO MONTSERRAT SOLER

LA SEGARRA10

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:01 Página 10

Bé, crec que molts o la majoria de vosaltres jasabeu quina experiència m’ha tocat viure. Sensejugar-hi m’ha tocat “la loteria” que tots ja sabem, miraque de la de Nadal costa de llepar-ne uns dinerons,però d’aquesta maleïda malaltia que ens té a totsatemorits no costa res emportar-se’n un premi.

Aquest novembre farà un any que em vandiagnosticar càncer de mama, varen ser i han estatels pitjors dies, setmanes i mesos de la meva vida.

Sense poder triar ja ho tens. Costa molt de pairperò s’ha de ser ben fort i valent, assumir-ho i tirarendavant. És com si un dia de cop et presenten elpitjor dels enemics, doncs com en una batalla has defer servir totes les teves forces i energies i noméspensar en vence’l. He tingut molts mals moments ihe plorat molt, m’ha servit per desfogar-me però perres més, ja que plorar i estar trist i pensar “per què ami?” no serveix per res de res.

No és una grip, és una malaltia amb un procésllarg de curació, i jo parlo en el meu cas, ja que devariants de càncer n’hi ha moltíssimes i a cadapersona la malaltia i els tractaments l’afectendiferent.

Jo he vençut tres batalles: la quimioteràpia,l’operació i la radioteràpia.

De les tres, la pitjor és la quimioteràpia, etdeixa fet pols, t’afecta a tot el cos, al dolent i al bo(cabells, ungles,..), tot i així has de ser ben fort percontinuar endavant.

Coses positives de tot plegat, doncs que m’headonat que tinc un gran equip al meu costat: lafamília tota ella, des del més gran al més petit (i enprimera línia sempre i cada dia els meus dos granshomes l’Ori i el Ramon), els companys de feina, elsamics, les noves amistats (afectats i familiars) ambels que hem compartit i compartim la lluita (a tots/es

un petonàs i una forta abraçada i pensar sempre enpositiu i endavant! ). I tot això m’ha ajudat moltíssim,és molt important sentir-se recolzat i estimat. Tambésón claus en tot el procés els metges i infermeresd’oncologia dels que he rebut un tracte immillorable.

FORÇA, ENERGIA I ENDAVANT! són lesparaules que m’he repetit moltes vegades durant totaquest temps, i encara que sembli una tonteriam’han servit per pensar en positiu i ser valenta;davant d’aquest enemic no hi ha alternativa.

Tenia ganes de fer un escrit, primer per explicarla meva experiència i d’alguna manera poderencoratjar i animar algú que s’hi pugui trobar, i peraltra banda per agrair a tots aquells que us heusolidaritzat i preocupat per mi, de tot cor: MoltesGràcies!

Fina Plaza Sendra

Col·laboració

Força, energia i endavant!

11

FOTO CEDIDA

OCTUBRE, 2011

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:01 Página 11

LA SEGARRALA SEGARRA

Ca l’Atset abaixa la persiana

Ca l’Atset, un negoci familiarde tota la vida, tanca les sevesportes després de més de 80anys i tres generacions. La sevahistòria, doncs, és molt llarga iconversant amb la Roser SabatéAtset, l’hem anat teixint de micaen mica.

Cap als anys trenta, JosepAtset Guarro era un sabaterespecialitzat en fer sabates dexarol, per la qual cosa sel’anomenava “el xarolito”. JosepAtset es va casar amb Josefa(Pepa) Escolà Farré, la qual vaestablir-hi un estanc i en morir elseu marit, al costat de l’estancs’hi va establir com a barberManuel Escolà Farré, germà dela Pepa, conegut també amb elrenom de “xarolito”. Per tant,durant els anys anteriors a laguerra, el local estava dividit endues parts, en una hi havial’estanc portat per la Pepa Es -colà, i a l’altra hi havia la barberiaportada pel seu germà i cone -guda per tothom com a “CalXarolito”.

Josep Atset i Pepa Escolàvan tenir una filla, Maria Atset,que es va ocupar de l’estanc finsque va morir la seva mare. Durantels anys de la guerra la venda detabac funcionava amb les car -tilles de racionament però com atot arreu, l’estraperlo hi era benpresent.

Un cop acabada la guerracivil, les autoritats i la gent ambpoder de la vila li van prendrel’estanc a la Maria Atset, que hova haver d’acceptar per força iamb un gran disgust. La barberiatambé va tancar però es va reo -brir una mica més avall del carrerMajor. La família Atset, doncs, esva quedar sense estanc i senseres.

La Maria Atset es va casaramb en Rafael Sabaté Abelló deGuial mons i després de laguerra, amb feines i treballs, van

poder obrir una llibreria, pape -reria, perfumeria. No va ser fàcilobrir un negoci des de zero peròde mica en mica va prosperarper què aquesta botiga era detothom i tothom hi passava algu -na vegada o altra perquè hi haviauna mica de tot.

La Maria i en Rafael vantenir tres filles, la Dolors, la Roseri la Josefina, les quals es vancriar a la botiga. Ca l’Atset vapas sar a ser casa seva i quaneren petites, recorda la Roser,menjaven a baix i s’hi passaventot el dia. La colònia que s’hi ve -nia, la feia la mateixa Maria i esvenia a granel, i també s’hi ve -nien moltes joguines. Les paretsde la botiga estaven plenes deprestatges de dalt a baix atapeïtsamb mil coses i aquells van serels anys de més esplendor de labotiga. Els dilluns, recorda laRoser, els capellans de tots elspo blets del voltant de Santa Co -loma venien a la vila i molts esreunien a ca l’Atset, i per Nadal i el dia de Reis, les tres germaneses passaven tot el dia a col·legiamb les monges perquè eren

dies de molta feina a casa. LaMa ria Atset hi va dedicar tota lavida perquè era una botiguera devocació, apreciada per tothom.

Cap al 1973-1974 es varenovar la botiga i al cap de pocsanys, la Roser Atset, casada amben Joan Pastor, va agafar les reg -nes del negoci. Ella havia estu -diat per esteticient però ho vadeixar per portar la botiga. Entreaquelles quatre parets també hiha criat els seus fills i ca l’Atsettambé ha esdevingut casa seva.La Maria Pastor recorda la nit deReis, quan es reunia tota la famí -lia i alguns veïns a la botiga peresperar la seva arribada.

Ca l’Atset, doncs, no és no -més una botiga; és una família, re -cords, vivències, emocions, tris te -ses, satisfaccions i mil i una his tò -ries que formen part de la vida detotes les generacions que hi hanpassat i, després de més de 80anys d’història, tanca les sevesportes.

Isaura Solé

Ca l’Atset

El Rafael Sabaté i la Maria Atset amb les seves filles Dolors, Roser i Fina.

12

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:01 Página 12

OCTUBRE, 2011 13

Estrena Ramon Térmens

La preestrena va tenir lloc el dia 29 de setembre ala sala gran dels Cinemes Aribau de Barcelona i vacomptar amb la presència de prop de 1.200 persones.A banda dels actors que participen en la pel·lícula,també hi van assistir moltes personalitats del mónpolític, cultural i esportiu català. Entre d’altres, podemcitar l’expresident José Montilla, l’esposa del presidentde la Generalitat Helena Rakosnik, Sandro Rosell, Jo -sep Sànchez Llibre, Josep M. Àlvarez, Joan CarlesGallego, Gerard Quintana i Roger Coma.

L’endemà, 30 de setembre, la pel·lícula s’es tre navaa 35 cinemes de Catalunya i l’estat español. Tot i això,al llarg de l’any, Térmens ja havia presentat la pel·lículaa diversos festivals arreu del món. Així, si bé a Màlagai Sant Sebastià Catalunya Über Alles! va acon seguir elreconeixement del jurat, també va ser pro jectada en elmarc dels festivals de Montreal, Pinamar (Argentina),Londres, Harlem, Lleida i Madrid; i aquest mes d’oc -tubre es presentarà a Barossa (Austràlia).

S’ha de dir, però, que la pressió de les majorsnord-americanes que ocupen les sales del país i lapo ca consciència d’alguns empresaris catalans quere but gen la pel·lícula pel sol fet de ser catalana, faràque aviat desaparegui de la cartellera barcelonina i que sigui difícil que la puguem veure en places tanim por tants com Igualada, Manresa.... Així doncs,Tér mens, que en aquesta ocasió actua com aguionista, di rector i productor, haurà de buscaralternatives ima ginatives si vol que la seva pel·lículaes pugui veure arreu.

Pel que fa a la crítica, hem de dir que ha estat moltpositiva i que l’obra ha estat qualificada d’arris cada,valenta, urgent, directa, polèmica, necessària, incisiva,molt real i ben narrada.

Però, de què tracta la pel·lícula? Doncs bé, no se -ré jo qui us ho expliqui. Només us cito literalment elque es detalla a la fitxa tècnica: “Un expresidiari, unim mi grant a l’atur i un empresari d’èxit són els pro ta -go nis tes d’aquest retrat de la Catalunya interior. Treshis tò ries que reflecteixen una societat en conflicteobli ga da a reinventar-se o a saltar pels aires.” Vaja,que hau reu d’anar al cinema, no només si voleusaber com aca ba, sinó també si us interessa sabercom comen ça.

Del títol sí que en podem dir moltes coses. Una és,per exemple, que al president Pujol no li va agradargens ni mica. La raó és ben senzilla: té un regust nazique espanta la terra. Que de què parlem? Doncs bé,sembla que el Ramon Térmens va decidir el títol de lapel·lícula després d’escoltar la cançó del grup nord-americà Dead Kennedys California Über Alles!, el títolde la qual és una al·lusió a l’antiga (ara ja no es canta)primera estrofa de l’himne nacional d’Alemanya, que

traduïda diu literalment: “Alemanya, Alemanya sobretot / sobre tot el món!”

No em sembla forassenyat pensar que l’ex pre -sident el va considerar un títol políticament incorrecte.Doncs bé, res més encertat, doncs la pel·lícula éspolíticament incorrecta i no té cap mena de miramenta l’hora de plantejar els temes més incòmodes queafecten la nostra societat i que no són altres que laintolerància i la hipocresia. I que quedi clar, no nomésfa referència a la intolerància cap als immigrants, sinótambé cap als marginats, els exclosos... I encara més,retrata la Catalunya interior però el seu discurs ésuniversal.

El cinema de Térmens no és un cinema d’entre te -niment, sinó més aviat un cinema sense conces sions,que sovint incomoda i que sempre és valent. És obrad’un home que té moltes coses a dir, que necessita dir-les i que té la voluntat d’incidir en les nostres cons -ciències.

Per acabar, us vull engrescar a que aneu a veurela pel·lícula i us dono deu arguments per fer-ho.Aquests són:

Ens retrata.Ens avisa.Ens convida a reflexionar sobre el model de

societat que entre tots estem construint.Té una poètica especial, a vegades crua, a

vegades tendra.També té una vis còmica i molt fresca en la història

del cobrador català.Està pensada, dirigida i parlada íntegrament en

català.Hi podrem veure l’última interpretació cinema -

togràfica del malaurat Jordi Dauder.Les magnífiques actuacions dels actors, espe cial -

ment de Boris Ruíz, Gonzalo Conill, Joel Joan, BabouCham, Àngel Bassas, Vicky Peña i Jordi Dauder.

Veure els extres colomins, el Neli i la Teresa.L’ha fet el Ramon, que és de casa!

Lali Albareda

Ramon Térmens estrena Catalunya Über Alles!

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:01 Página 13

VALLBONA

A Savallà tenen 13 perga minsmolt antics, un del s. XII, 2 del XIII, 5del XIV, 3 del XV i 2 del XVI. No pas -sa gaire sovint que una poblacióconservi pergamins tan antics. Elpas dels anys, unes con dicionsclimato lò giques adverses, lessuccessives guerres, els sa que jos,els trasllats forçosos, les cremesd’arxius... han fet que la majoria delsantics pergamins no hagin po gutarribar fins els nostres dies. PeròSavallà, malgrat moltes d’aquestesadversitats que segur que ha patit,ha pogut conservar aquests 13pergamins. Els docu ments han estatanys i anys tancats en una caixaforta molt ben custodiada, i amb tresclaus que només tenien els veïns.Però una caixa forta no és el llocidoni per conservar uns documentstan antics, i per això han estat tretsd’allà, han estat restaurats i entre -gats a l’Arxiu Comarcal de Mont -blanc on seran guardats amb unescondicions òptimes per a la sevaconservació i on podran ser con -sultats pels historiadors. L’entregadels pergamins a l’Arxiu de Mont -blanc ha estat una bona opció, sensdubte la més encertada, i cal felicitarels veïns de Savallà per haver presaquesta decisió.

L’acte de la presentaciód’aquests documents ja res tau rats,es va fer el dissabte 17 de se tembrea Sa vallà. Hi va intervenir l’al caldede Savallà, Joan Altimis, els dos res -tauradors, Núria Vila i Je sús Sauret,que van explicar el procés de res-

t auració dels perga mins, la LaliAlba reda com a repre sentant del’Arxiu de Mont blanc on s’handipositat els pergamins, i J.M. SansTra vé, di rector de l’Arxiu Nacional deCata lunya, que des prés d’haver-losdes xifrat i es tudiat, va fer una clara ipeda gò gica explicació històrica delsseus continguts.

Unes idees van quedar cla ressobre el Savallà medieval, sobretotdels segles XIV i XV:

La universitat, o sigui el consellmunicipal, estava compost per dosjurats que representaven el muni -cipi, el batlle, que repre sentava elsenyor, i tots els caps de casa.

L’economia no era de sub sis -tència i d’intercanvi, sinó que hi ha -via una economia monetària, la gentanava al mercat amb diners.

Es creaven molts censals queconsistien en deixar diners al pagèsque els necessitava, a canvi aquestes comprometia a pagar de per vidauna quan titat a qui li havia deixat elsdiners. Al no haver-hi bancs, els cen -sals eren uns instruments de crè ditmolt utilit zats. L’interès que s’haviade pagar pel capital deixat era del8%, i al segle XV acos tu mava a serdel 5%. Aquests censals erenredimibles, es podien redi mir pagantel mateix preu que els ha vien donat.Els cen sals que apa reixen enaquests documents de Sa va llà sónde quantitats petites. I els quedeixaven els di ners són els rectors,encara que hi devia haver altra gentque també en deixava. Els rectors

en aquells anys estaven econòmi -cament molt malament, però peraquests cen sals sembla que aSavallà potser no n’hi estaven tant.

La reunió general del poble,amb els dos jurats, el batlle i tots elscaps de casa, es feia dins l’església.El fet que es fes dins re sulta sor -prenent ja que a les altres pobla -cions aquestes reu nions es feiensempre a fora l’església, davant dela porta. Segurament el vent i el fredque fa normalment a Savallà deuriainfluir en el fet de que es refugiessindins.

El 1447 va ser un any dolent,es van crear molts censals per po -der comprar la llavor i poder plantarl’ordi.

Al segle XV hi havien 26 capsde casa a Savallà, la població haviad’estar entre els 130 i els 180 ha bi -tants. (La població va arribar als 467veïns al 1860, la raó havia de sersens dubte els beneficis que propor -cionava la vinya en aquells anys).

Aquests són els noms de totsels caps de casa al segle XV: ArnauBerenguer, Jaume Blanc (Sobirà),Mateu Bar quera, Joan Mas (batlle),Arnau Ro vira, Berenguer Fus ter,Llo renç Que rol, Francesc Solanes,Joan Con cabella, Joan Ferrer, Ra -mon d’Arderic, Pere Quadres, PereCorbella, Antoni Corbella, Jau meBlanc (Jussà), Pere Queralt, JoanDescares, Bernat de Vic, Antoni Tra -ver, Dalmau Ginovés, Pere Las ca -nos sa, Pere Blanc, Joan Vilar, JoanPi nós, Pere Barquera, Antoni An -guera.

Els cognoms no eren els ma -teixos d’ara, però alguns sí que hansobreviscut.

L’explicació sobre aquell Sava -llà tan allunyat en el temps va sermolt interessant, com també poderveure alguns dels pergamins, lamajoria d’ells de grans dimensions,ja restaurats.

Felicitats de nou als veïns deSavallà per haver dipositats totsaquests documents a l’Arxiu Co mar -cal de Montblanc.

Montse Rumbau

Els 13 pergamins de Savallà

Savallà

14 LA SEGARRA

FOTO MONTSERRAT RUMBAU

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:01 Página 14

És boque algunes cosesno canviïn mai

www.laCaixa.cat

Patrocinador de l'Equip Olímpic Espanyol

A ”la Caixa” continuem creient que estar al teu costat ens durà molt lluny. Ahir, avui i sempre. Els nostres valors no canvien.’

15OCTUBRE, 2011

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:01 Página 15

El primer cap de setmana delmes d’octubre de 2011, a Bellprat(Anoia), vam tornar a transformar,per quart any consecutiu, lestranquil·les cases i carrerons delsegle XVI en un espai lliurat alscentenars de visitants que vanvenir atrets per un programa plede personatges de primer ordredel panorama cultural del nostrepaís, amb música, exposicions iactivitats per a tota la família.

Bellprat va tornar a demostrara les comarques veïnes i a totesles persones d’arreu de Catalunyai altres punts de l’estat espanyolque un petit poble, amb 96 per -sones censades i una població alseu casc antic de 15 persones alllarg dels mesos d’hivern, éscapaç d’organitzar una jornadacul tural de primer ordre amb elmón del llibre com a reclam.

El dissabte 1 d’octubre vamobrir aquesta quarta edició amb lapresència del Molt Honorable Sr.Jordi Pujol, expresident de laGeneralitat de Catalunya que vaacceptar ser el padrí d’aquestaquarta edició, encuriosit per lanostra proposta, i tal i com vareconèixer en el seu parlament,sense saber on venia i per fer què.Tal i com va reconèixer després de

visitar tot el poble i inaugurar elsmercats i les exposicions, es vaquedar sorprès per la iniciativa iper l’empenta i el coratge que elsbellpratencs demostràvem tirantendavant aquest projecte de situarBellprat en el mapa de BookTowns mundial, convertint-se en laprimera Vila de Catalunya. Lapresència del president Pujol vadespertar la curiositat i la simpatiade molta gent que va venir asaludar-lo. El Sr. Pujol va parlaramb tothom, es va interessar pelque feia la gent, d’on eren i el queesperaven de la Vila del Llibre deBellprat. Un cop finalitzat el par -lament de l’alcalde de Bellprat, elSr. Carles Pol, el del president del’Associació d’Amics de Bellprat, elSr. Enric Bono i el del Sr. JordiPujol, l’Orfeó de Santa Coloma deQueralt va interpretar una seleccióde cançons tradicionals catalanes.

El diumenge 2 d’octubre vaser un dia excepcional pel que fa ala climatologia, aspecte que feiaesperar que el dia podia ser d’allòmes lluït, i així va ser. Per Bellpratva passar més gent que a cap deles altres tres edicions, es vanvendre més llibres que mai i vamtenir un ple absolut en totes lespropostes que es van dur a terme.

Vam començar amb un parlamentd’obertura a càrrec de l’escriptoranglès que ha realitzat gran partde la seva obra en català, MatthewTree. Va començar explicant el seudesconcert amb la nostra pro -posta: “Com inaugurar un esde -veniment que no conec de res, alqual no he assistit mai, que no séni puc imaginar com és, exacta -ment? En un poble on no he estatmai de la vida? De manera quevaig demanar més explicacions:aviam, això de la Vila del Llibre,què és? I a poc a poc, gràcies ales descripcions emailejades del’Enric, vaig començar a entendrede què anava la cosa. I vaig que-dar impressionat, perquè la idea,ni més ni menys, és fer de Bellpratla versió catalana del Hay-on-WyeBook Town, poble petit del país deGal·les. El 1988 dos homes, elcatedràtic Peter Flo rence i el seupare Norman, van decidir celebrar-hi un festival literari. Al principi vantenir pro blemes a l’hora de buscarun local fix per al festival, la pri -mera edició del qual va tenir lloc al’escola de primària. No obstantaixò, al cap de vint anys, el festivalliterari de Hay-on-Wye ja atrau uns80.000 visitants cada any d’arreudel món”.

En l’apartat d’exposicions hiva haver molts elogis per la qua -litat del material exposat pel JoanSoler-Jové sobre el món del circ i en especial el pallasso català,Char lie Rivel. Molta gent va elogiarla simpatia de l’obra exposada acal Xup de la Xènia Pla, autoratambé del record que es va lliurara tots els convidats de la Vila delLlibre d’enguany, un gravat del po -ble de Bellprat. Una altra exposiciómolt visitada va ser la de l’AgustíSoler que va regalar al PresidentPujol un original quadre d’un es -per matozoide amb forma de dracde sant Jordi. Maria Josep Durbànno va parar de rebre visites a calSelvis i la gent va elogiar les seves

LA SEGARRA

Bellprat, Vila del Llibre

Quarta edició Vila del Llibre

16

El president Pujol, acompanyat de l’alcalde Bellprat, Carles Pol i Enric Bono, president delcomité organitzador saludant a l’escriptor valencià Ramón Cerdà.

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:02 Página 16

creacions en marqueteria. Lean -dre Matas va exposar els seusdibuixos sobre Bellprat i les sevescases a un lloc força concorregutcom és el pont de la rectoria, on lagent anava reconeixent els dife -rents indrets de Bellprat retratats.Cal destacar també l’exposició del’Associació Catalana d’Ex-libris,que amb la seva mostra va apro -par aquest vell ofici al públic i vapresentar en exclusiva el dissenyd’ex-libris que l’Associació ha fetper a la Vila del Llibre de Bellprat.

Enguany, l’obra literària vatenir un cartell de luxe amb unagran barreja de personatges con -sa grats i novells del món literaridels Països Catalans, amb unamestra de cerimònies molt espe -cial com la Núria Ribó, aquestaveterana periodista ens va ajudara conèixer les obres dels nostresconvidats. En una taula rodonaamb el títol dels “Nous catalans”van seure el Matthew Tree i la sevadarrera obra Com explicar Cata -lunya als estrangers i el Rolandod’Alessandro i el seu llibre Si te’nvas no tornis, on amaga la sevaveritable identitat de fugitiu de lajustícia italiana al llarg de trentaanys. Va ser una interessant xerra -da al voltant de com Catalunyas’ha convertit en terra d’acollida degent cosmo polita que ha comprèsel caràcter dels catalans i la seva

cultura. A la tarda va ser el torndels autors de novel·la de ficcióamb tres gèneres molt diferents: elde la Marila Pons amb la sevaobra intimista L’ar ma ri, on cons -trueix un relat d’aques ta peça demo biliari mitjan çant la seva pre -sèn cia en multituds de re cords. EnRamón Cerdà, un valen cià d’On -tinyent que ha fet de les xarxessocials el trampolí de la seva obrai en especial el thriller de la sevaobra La habitación de las mari po -sas que tanca una trilogia denovel·les. Per últim, l’obra de laCoia Valls La princesa de jade,una obra on es barregen els per -so natges històrics i els de ficcióper explicar una fantàstica històriaque va rebre el Premi Néstor Lujánde Novel·la Històrica 2010.

L’apartat infantil ha comptaten l’edició 2011 d’un envelat es -pecial a l’era de cal Jep on autors,tallers i espectacles infantils vanoferir al llarg de tot el dia unaprogramació paral·lela a la restad’actes literaris. Vam comptar amben Joan Romaní –Scaramuix– queva explicar les històries d’en Fermíel Ratolí Pagès i va fer dibuixos i activitats per a la mainada al vol -tant del seu conte. També peraquest envelat va passar la Cristi -na Miret amb el seu primer conteLa memòria perduda, on mitjan -

çant un mapa del món i una caixamàgica ens va anar des vetllantfantàstiques històries dels viatges.A darrera hora de la tarda va ser eltorn de l’Anna Bergua i la CarmeSala que, amb el seu conte L’àvianecessita petonets, ens van portarun tema tan present en la nostrasocietat com el de conviure ambun avi amb alzheimer. Al llarg detot el dia, en Nono, el pallasso viat -ger, va fer que els nens anessinpassant del món dels contes almón de les propostes de tallers del’Olívia.

Un moment realment es pe -cial de la nostra jornada va ser lapresència de la Roser Capdevila,l’entranyable dibuixant de les TresBessones, que ens va fer a totssentir com a nens mentre ensexplicava un conte il·lustrat de laBruixa Avorrida. Tots, grans i petits,la vàrem escoltar embadalits en -senyant-nos uns cartells ge gantsdels personatges del conte. Se -gons les seves paraules, va signarmés llibres que mai i un cop es vanacabar va seguir signant targetesamb un dibuix dels seus perso -natges.

Aquest any, com a novetat,també vam incloure un altre tipusd’obra, com és el cas del Mapa dela Serra de Miralles que el JuanCarlos Borrego, de la mà de l’Edi-

Bellprat, Vila del Llibre

17

FOTOS CEDIDES

Els més menuts també van tenir el seu espai.

OCTUBRE, 2011

Matthew Tree, l’escriptor anglès que escriuen català.

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:02 Página 17

18 LA SEGARRALA SEGARRA

torial Piolet, va presentar en exclu -siva a Bellprat. En la confecciód’aquest mapa han col·laboratl’Asso ciació d’Amics de Bellprat il’Associació d’Amics del Castell deQueralt.

L’apartat de música va tenir elprivilegi de rebre a l’església deSant Salvador de Bellprat el CorCarlit que ens va oferir un granconcert de música gospel. Aquestespai es va quedar petit, però vapermetre oferir amb una sonoritatexcepcional un conjunt de veusque van captivar tots els assistentsfent gana per a l’hora de dinar.Més intimista va ser la participacióde Quico13 amb el seu recital depoesia acompanyat per la guitarrade Santi Méndez.

Enguany vam donar unaatenció especial als punts de llibre.Aquest complement del món delllibre amaga una gran passió demolta gent en el seu col·leccio -nisme i així es va poder comprovaren la Primera Trobada d’Intercanvide Col·leccionistes de Punts deLlibre de Bellprat, on va participar-hi un munt de gent. Gran part deles exposicions tenien les sevescol·leccions, com va ser el cas delJoan Soler-Jové o la Xènia Pla, i elpunt commemoratiu de la trobadaestava fet a partir d’un quadre del’Agustí Soler. Aquesta primera tro -bada segur que tindrà continuïtaten les següents edicions de la Viladel Llibre de Bellprat.

Pel que fa als mercats, lanostra oferta va ser ampliada en -guany amb l’obertura del passeig

de la Bàscula com a punt de troba -da dels aficionats al llibre de vell,on les sis parades pròpies de laVila del Llibre van posar a la vendamés de 10.000 llibres clas sificatsen diferents espe cia litats i vamdonar entrada a llibreters privats.Al tres propostes de mercat les ofe -rien artesans de paper, edi to rialsdiverses i revistes comar cals comLa Segarra i El Tafaner.

Les nostres propostes perdinar van funcionar molt bé i vanes tar plenes de gom a gom. Lagent va poder triar entre l’opció deles tapes, el restaurant o els en tre -pans; ningú es va quedar sensedinar!

L’acte de cloenda va serespecialment emotiu amb tots elsnostres convidats a l’escenari dellocal social, els elogis a l’orga nit -za ció de la Vila del Llibre i l’essèn -

cia de la nostra iniciativa. Ens que -dem amb els comentaris delsautors de com la nostra diada,comparada amb altres certàmensmolt consolidats, mereixia unagran puntuació, l’èxit de vendes deles seves obres i les fantàstiquesvibracions d’un poble que trans -metia il·lusió i força per tirar enda -vant un esdeveniment d’aquellescaracterístiques.

L’èxit d’aquesta diada ensdóna més força que mai per anarper la cinquena edició que, si totva bé, serà el primer cap desetmana d’octubre de 2012.

Enric Bono i SandiumengePresident del Comitè

Organitzador de Bellprat, Vila del Llibre

www.amicsdebellprat.cat

Cada cop són més els llibreters de vell que venen a Bellprat.

Bellprat, Vila del Llibre

BANGASSOUNECESSITEM agulles de fer ganxet i mitja i llanes

per a la missió de bangassou (leproseria)Lloc de recollida: CAL BARTRA

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:02 Página 18

19OCTUBRE, 2011

Festa Major

La Pobla de Carivenys

La nostra festa gran va començar el divendres 2de setembre amb el Poti-poti per tot el poble finsarribar tots al local municipal, on vam poder escoltarel pregó, com sempre, divertit i crític amb successosque s’han esdevingut al llarg de l’any al poble.Després, un gran nombre de cuiners i gourmets ensvam aplegar al mateix local per tastar lesexquisideses que havíem preparat. Es tracta d’unconcurs gastronòmic molt disputat i on any rere anyes van millorant els plats quant a presentació, va -rietat, gustos i originalitat. Autoritats i personalitatsde Santa Coloma són els encarregats d’exercir dejurat. Empreses i particulars de Santa Coloma, Tous,Igualada i Barcelona ens proporcionen centenars deregals i obsequis de tota mena per als guanyadors iparticipants.

La caminada de dissabte al matí va acollir forçagent de totes les edats que va poder gaudir d’unaruta planera i molt agradable. La passejada vafinalitzar amb l’arribada al poble tot olorant lessardines que ja eren a la brasa i que van assaborirunes cent cinquanta persones. D’altres vanparticipar més tard en el concurs de botxes, ambobsequis per als guanyadors i per a tots elsparticipants.

A la tarda, En Gil i els Ratataplam van ferbellugar petits, mitjans i grans ballant al ritme dedanses populars catalanes. La xocolata i la coca ensvan donar energia per seguir el ritme dels grallers deSanta Coloma de Queralt i dels gegants del PobleSec d’Igualada. Al vespre, el conjunt Flash4 vaamenitzar el ball de nit amb força participació,

mentre els petits del poble van organitzar unatravessa nocturna pel bosc del Pla del Pou.

El diumenge, després de la missa, lesgermanes Cortés ens van deixar embadalits amb unmagnífic concert de guitarra, després del qual elsveïns de la Pobla ven retre un petit acte d’agraïmenti comiat al mossèn Joan Maria Padrell Benet. A latarda els jocs per a la canalla van durar fins a l’horade fer volar els estels que indiquen que la festas’acaba. A última hora, els del campionat de remigivan ser els encarregats d’acomiadar la festa fins a lapropera edició.

Com sempre, tothom va ajudar i participar perpoder tirar endavant aquesta modesta festa i peraixò us ho volem agrair, tant als mateixosparticipants i col·laboradors com a tothom qui ens hiva acompanyar.

Fins la propera!

FOTO CEDIDA

AESCOAssemblea General

El passat 28 de setembreva tenir lloc l’Assemblea Generalde l’Associació d’Empresaris deSan ta Coloma de Queralt. Ungran nom bre d’empresaris es vanaple gar a l’acte, que va ser pre -sidit per l’actual president de l’en -titat Sr. San tiago Figueras, l’al cal -de de San ta Coloma de QueraltIl.lm. Sr. Ramon Borràs i el pre -sident de la Unió Empresarial del’Anoia Sr. Ramon Felip.

Durant l’Assemblea es vaparlar de la situació econòmicaglobal, es va fer un repàs de l’es -tat actual de l’associació i es va

reno var parcialment la junta. Elsopar, i un ambient distès i socia -ble, van acompanyar tot el decursde l’acte encoratjant els empre -saris amb projectes de futur, tanta la Conca de Barberà com a lescomar ques veïnes (principalmentl’Anoia).

Des de l‘any 2006, AESCOmira de donar a conèixer el nos -tre teixit empresarial arreu, dónaeines i facilita informació per -què les nostres empreses esti -guin al dia, buscant mancancesper do nar solucions, sempre, enbenefici de tots.

Les germanes Cortés no han parat de fer bolos tot l’estiu.

Santiago Figueras, president de l’AESCO.

FOTO CEDIDA

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:02 Página 19

20 LA SEGARRALA SEGARRA

Sol a Berlín, de Hans Fallada, arriba finalment al nostre país

Un relat sobre la poca coneguda resistènciaa l’interior de l’Alemanya nazi

Després de molts anys, finalment s’ha editat acasa nostra en la seva versió íntegra la novel·la Sola Berlín, de l’autor Hans Fallada, qui va tractar unsfets poc coneguts com és la resistència de part de lapoblació alemanya contra el règim nazi de Hitler.

El llibre descriu amb una gran força narrativa lesactivitats d’un discret matrimoni berlinès, d’origenhumil, que decideix enfrontar-se a la situacióangoixant de l’Estat nacionalsocialista de l’Alemanyad’aquella època. És aquest un tema del qual entenim poca informació, doncs sempre ens hempreguntat què feien els alemanys de peu de carreren aquelles circumstàncies. Estaven tots d’acordamb el seus mandataris? Eren còmplices silenciososdel que estava passant? El relat de Hans Fallada ensaporta una visió d’allò que el poble alemany vivia icompartia diàriament, silenciosament, resigna da -

ment, però, a la vegada, ens mostra un cas, basaten fets reals de la protesta contra aquesta situacióper part d’una gent modesta i treballadora que hotenien tot perdut.

Hans Fallada (Greifswald, 1893 – Berlín, 1947),pseudònim de Rudolf Ditzen, va ser un autorreconegut mundialment per les seves descripcionsde la societat alemanya dels anys trenta, vist com unlíder del nou moviment literari alemany realista iobjectiu. El seu èxit més gran va ser la novel·la I araquè, homenet? de l’any 1931, escrita en el contextd’una societat amb un quaranta per cent d’aturats i un imparable moviment nacionalsocialista.

És una bona notícia, doncs, poder gaudird’aques ta novel·la en la seva versió íntegra, editadamolt acuradament per Edicions de 1984, on s’in -clouen detalls dels personatges reals, així com unainte ressant descripció de la gènesi del relat.

Gumer Parcerisas

Col·laboració

Cicle de tallers de confitures a GuialmonsEl dissabte 24 de setembre, en un matí amb una

pluja incipient d’una tardor tot just estrenada, un grupde colomines ens translladàvem a Guialmonsdisposades a participar en el primer dels tallers deconfitures per adults que imparteix Maria Soler en elseu magnífic obrador “Al pot petit hi ha”.

En aquesta ocasió el taller es va dedicar al’elaboració d’un chutney de figues i s’articulà en torntres eixos ben diferenciats: una introducció teòrica ales confitures en general i als chutneys en particular,l’elaboració compartida en grup de la confitura i, peracabar, un menú degustació demostratiu de les pos -si bilitats de maridatge tant de la confitura preparadacom d’altres melmelades i gelees elaborades a l’obra -dor; tot això en un ambient molt dinàmic, amè i distès.

Aquest va ser el primer de la sèrie de tallers que“Al pot petit hi ha” té programats per aquesta tardor-hivern. En aquest sentit cal dir que la Maria Solerpresenta uns tallers molt oberts, quasi bé a la carta,on el calendari i els horaris són gairebé a convenir, toti que estan pensats de cara als caps de setmana.

A banda dels tallers, la Maria Soler també téprevist participar a la 4a Fira de Sant Martí de Mont -blanc fent una ponència de cuina en directe i tast de

melmelades i gelees, el dissabte 29 d’octubre a les 2del migdia.

La qualitat de les propostes de la Maria Solerestà avalada per la qualitat de les conserves ques’elaboren al seu l’obrador.

Aquells que estiguin interessats en el tema po densol·licitar més informació a info@alpotpetithiha.com.

Guialmons

Sembla que els hi va agradar.

FOTO CEDIDA

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:02 Página 20

21OCTUBRE, 2011

Per engegar la segona tem -porada d’aquesta secció avuimos trarem l’obra de temàtica co -lo mina amb un major reco neixe -ment nacional i estatal. És elMercat de Santa Coloma, obra delmagnífic pintor lleidatà JaumeMorera i Galícia (Lleida, 1854 –Madrid, 1927). Aquesta obra ésl’única que representa la BaixaSegarra al Museu Nacional d’Artde Catalunya. Tot i que en aquestamateixa institució trobem elretaule dels Sants Joans de lacapella del castell de la nostravila, que l’any 1932, amb tot elllegat Plandiura, entrà a formarpart de les col·leccions del MNAC.

Jaume Morera i Galícia pintàaquest quadre durant una de lesseves estades a la nostra vila, unfet usual per ell. Tant el seu parecom part de la família maternatenien arrels colomines. El trasllata la capital del Segrià fou permotius econòmics.

Curiosament el nostre prota -gonista realitza el mateix camíque anys més tard el millor pintornascut a la nostra vila tambérealitzaria. Començà la sevacarrera a la Real Academia deBellas Artes de San Fernando, ones convertiria en deixeble deCarlos de Haes1. Però degut alseu talent ràpidament fou becatper anar a estudiar a Roma.

Aquesta mateixa trajectòriaartística seguí José Nogué iMassó (Santa Coloma de Queralt,1880 – Màlaga, 1973).

Morera retornà a Lleida i aSanta Coloma durant l’últim quartdel segle XIX, període en quèrealitzà l’obra que analitzem id’altres, totes elles representantpaisatges, sobretot la plaça Majori la plaça d’Avall. Una d’aquestesvistes colomines fou premiada enuna exposició nacional amb unamedalla honorífica per la sevaqualitat pictòrica i estilística.

El 1917 realitzà una impor -tant donació d’obres seves i d’al -tres artistes a l’incipient Museud’Art de Lleida, que anys més tardpassaria a portar el nom de l’ar -tista. Les visites a Lleida i a SantaColoma foren relativament fre -qüents en la vida de Morera.

A part de l’estada a Romarealitzà d’altres viatges: França,Bèlgica, Holanda i per tot el terri -tori de l’Estat espanyol.

Morí a Madrid l’any 1927acompanyat de la seva esposad’orígens bascos. Fou precisa -ment la seva dona, qui l’any 1928féu donació de l’obra al Museud’Art de Catalunya (sense serencara museu Nacional).

En l’obra observem un delstemes més recurrents quan algunartista vol plasmar l’esperit típicd’aquesta zona de Catalunya.Una activitat econòmica però queal mateix temps és una expressióhistòrica de la nostra vila. Tambéserveix per retratar un dels es -pais més concorreguts, la plaçaMajor.

En un primer terme obser -vem dues línies compositives es -sen cials. Una a la dreta formadaper una munió de persones ves -tides amb colors foscos. L’altraformada pels porxos que tanquenla composició per la part superior.

Al centre de la composiciól’element més característic del“gran mercat colomí”, les tar traneson els venedors transportaven lesmercaderies del seu lloc d’origenfins la plaça Major.

També cal destacar un delspunts de fuga que trobem en lapeça. Els bons observadorshauran notat que la imatge noesta realitzada des de terra sinódes d’un dels balcons de la plaça.Trobem un contrapicat. Al fons del’obra trobem la llum que entrades del portal i s’intueix unafaçana de pedra més noble, la del’antic hospital.

Morera aplica un sol punt dellum que entra en la composició apartir de la meitat de l’obra.Deixant el primer terme en pe -nombra.

En definitiva, una de lesmillors obres que mai podrem ob -servar dedicades a la nostra vila.

Damià Amorós Albaredadamal_13@hotmail.com

@DamiA

1 Carlos de Haes (Brussel·les, 1829-

Madrid, 1898) Fou un dels màxims

representants dels paisatgisme espanyol

del segle XIX, tot i ser nascut a Bèlgica.

Realitzà al voltant de 4000 obres. D’aquest

gran nombre unes 80 formen part del

Museu d’Art Jaume Morera de Lleida.

Paisatge coneguts

Mercat de Santa Coloma de Jaume Morera i Galicia

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:02 Página 21

Entrevista a Jordi Mas López

Jordi Mas López, un colomí que nasqué el 20de gener de l’any 1972. Llicenciat en Traducció iInterpretació per la Universitat Autònoma deBarcelona, domina quatre llengües: el català, elcastellà, l’anglès i el japonès. Uns idiomes que lihan permès viure i fer món: vivint un any aAnglaterra i tres anys al Japó.

Bet: Actualment està traduint l’obra de HarukiMurakami. Què ha hagut de fer per arribar finsaquí?

Jordi: Sí i de fet, vaig enllestir el tercer volum eldia sis d’aquest mes. Com va començar tot? Bé,l’Albert Nolla era el traductor de l’obra de Murakami,abans que els llibres tinguessin èxit. L’Albert haviatraduït Tòquio Blues i Crònica de l’ocell que dónacorda al món. Ell va donar referències sobre mi i esvan posar en contacte per tal que jo continués traduintla resta de llibres.

B: Què podria destacar de l’obra deMurakami?

J: És un bon autor de best-sellers. Té unaqualitat d’estil, d’escriptura molt bona. És molt oral i ala vegada, molt precís.

B: Quin va ser el motiu que el fes decantarper estudiar la llengua japonesa?

J: Vaig cursar el COU a Igualada, a l’Institut PereVives Vich. Tenia una bona nota i era conscient que aTraducció, la nota era alta. Llavors vaig rumiar decomençar Traducció perquè en aquella època era unadiplomatura i així després fer la llicenciatura deFilologia. Però es va canviar el pla d’estudis iTraducció va passar a ser una llicenciatura i ja no emvaig passar a Filologia. Quan vaig entrar a Traducció,tenia com a primera llengua l’anglès. Però haviad’escollir una segona llengua: àrab, xinès o japonès.Vaig decantar-me pel japonès ja que em va cridarl’atenció que fos un repte per mi.

B: Què és el que l’atrau de la literaturajaponesa?

J: M’agrada que sigui tan detallista, que tinguiuna trama llarga amb una acumulació de fets; això esveu, sobretot, en l’obra de Murakami. Murakami és unexemple d’un dels trets principals de la literaturajaponesa: ensenyar el nucli de les coses.

B: Com valoraria la seva experiència com atraductor, sobretot, amb una llengua tan complexacom ho és el japonès?

J: És una feina lenta. Has de reformular. És mésuna feina de reescriure que no pas de traduir. A més,també ho compagino impartint classes ja que sócprofessor a la Facultat d’Interpretació de la UAB. Pertant, ja fa uns quants anys que ensenyo japonès iliteratura japonesa clàssica. També imparteixoclasses de màster.

B: Podria exemplificar algunes de lesdificultats o curiositats que s’ha trobat a l’hora detraduir, especialment en les sèries de televisió?

J: Els jocs de paraules són molt freqüents. Aixòés una de les característiques principals de laliteratura clàssica japonesa. I s’ha conservatactualment, sobretot això ho vaig viure a l’hora detraduir els capítols de Shin-Chan. En el cas d’aquestasèrie (i el que m’he trobat en moltes d’elles) és que no

22 LA SEGARRA

Obres i Reformes

FOTO CEDIDA

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:02 Página 22

Entrevista a Jordi Mas Lópezsaps l’argument. Vas traduïnt, envies les traduccions al’estudi de televisió, però no saps què passarà, comacabarà... Aquesta incertesa succeeix en les sèriesde tipologia fantàstica. Per exemple, en la sèrieanimada Els defensors del més enllà, m’havia dedocumentar en llocs web que parlessin d’aquestasèrie. Això sí, cal dir que moltes productoresjaponeses ja envien el guions en anglès.

B: Shin-Chan: dibuixos per adults o perinfants?

J: Shin-Chan és per adults. És l’humor japonèstípic, col·loquial. Està dirigida als pares dels nens.

B: Com se li va presentar l’oportunitat depoder anar a viure al Japó?

J: Primerament vaig estar a Tòquio durant un anyi mig, com a estudiant d’intercanvi; més o menys comsi fos una beca de mobilitat internacional. No hi vaiganar sol, sinó que vaig poder emprendre aquestaaventura amb la companyia d’un amic meu. De fet,vam ser els primers estudiants de la UAB que vananar al Japó. Vaig tornar, i després vaig anar a viure aTsu, una ciutat ubicada al sud del Japó.

B: Segurament, després de viure-hi durantmolt de temps, deu guardar alguna que altracuriositat...

J: Sí! Mengen molt arròs (riu). Bé, estant-hi tresanys he arribat a la conclusió que és una societat moltcomplexa. Són amables amb gent amb qui tenen unarelació social (ja sigui degut a una amistat, per motiusde feina...), però amb desconeguts, no ho són.

B: Amb quina anècdota es queda, del Japó?J: El segon cop que vaig tornar al Japó vaig anar

a una escola d’un poble que organitzaven un cap desetmana pels estrangers. Els nens havien preparatunes activitats i en aquell moment, em va tocar ballarla Macarena. O també recordo que un dia a la feina,com que el Japó és un país de terratrèmols, vam ferun simulacre com si hagués hagut un terratrèmol.Recordo que una companya va haver-se de llevarabans de les cinc del matí perquè no vivia gaire a propde la feina i llavors, el simulacre consistia en què en elfet d’haver-se presenciat un terratrèmol, ella no podiaanar a la feina amb tren i hi havia d’anar caminant.

B: Hi ha feeling cultural entre Japó iCatalunya?

J: Recordo el Dia de la rosa, a Nagoia. Joconeixia un home d’amistat “nipona-catalana”. Vaigarribar a la festa de Sant Jordi i les noies ballavenflamenc. Realment, em vaig quedar del tot sorprès.

B: Com compagina un la nostàlgia que potarribar a sentir quan està a tants quilòmetres dedistància de la família durant tant de temps?

J: En realitat t’obliga a obrir la ment. Arriba unpunt que no et queda altre remei que fer-te la idea queestàs lluny i jo també estava en una fase de veure ipensar en altres coses. Sí que també és cert quet’obliga a replantejar les coses, és a dir, abans potserho veies de forma més evident i no ho qüestionaves.

B: Tal i com l’he introduït al començament del’entrevista, vostè no només és traductor iprofessor, sinó que també és escriptor... faci cinccèntims de quina ha estat la seva trajectòrialiterària.

J: Jo sempre he pensat que l’única manera depublicar és guanyar premis. El primer premi era lasegona edició del Premi Oriol Rossell, de poesia,otorgat pels Castellers de Vilafranca. Es titulavaAutoretrat amb esfinx, molt intens emocionalment,“quan ja fas el cop, s’acaba el poema”. El segon premique vaig guanyar, a l’any 2008, era Rei en Jaume, dela població de Calvià, Mallorca. Amb l’obra Horus aldesert. Tracta de mitologia egípcia, de fórmulesmàgiques, dir la paraula justa per dir el que vols, comun sortilegi. Això em va sorgir de la idea que el fet depronunciar el nom de les coses, en egipci, volia dir:controlar les coses. I el tercer premi va ser el PremiSenyoriu Ausiàs March, de Beniarjó, València. Aquestés el relat més japonès, titulat sota el nom de Sema.

B: I per acabar, quins projectes l’esperen?J: El dia 29 d’aquest mes, és a dir, d’octubre, hi

haurà la presentació de La tanka catalana del’editorial colomina Obrador Edèndum. És un volumcol·lectiu. Al novembre, la presentació de Cent decent, una antologia de cent poemes de poesiaclàssica japonesa del segle XVIII.

B: Moltes gràcies per haver contestat totesles preguntes. Però, sobretot, molta sort en elsseus nous projectes.

J: Gràcies a vosaltres.Beth Altarriba i Lali Albareda

23OCTUBRE, 2011

JA SAPS QUE LA SEGARRA TÉ CORREU ELECTRÒNIC? ENVIA’NS EL TEU ESCRIT O LES TEVES FOTOS FINS AL DIA 15 A:

lasegarra@eltafaner.com

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:02 Página 23

La Junta seguia avançant en la llarga trajectòriade progrés, amb la idea fixa en la defensa del modelcooperatiu eficaç i cohesionat que volíem tots engeneral i en la preparació d’un nou projected’ampliació.

De sobte, en els anys 1969–1970, se’ns presentauna greu crisi en sanitat i de preus en el sector avícola,afectant plenament també a les explotacions delssocis usuaris dels nostre pinso compost.

Davant aquesta situació, la Junta es bolcà ambdiligència i plenament en la consecució d’un objectiu:cercar sortides en defensa i protecció dels interessosdels socis, per tal d’alleugerir-los i suavitzar els efectesde la crisi, facilitant-los l’adquisició del pinso d’acordamb els principis cooperatius i de solidaritat, i a lavegada garantir la producció de la nostra indústria.

Mentre la Junta, en ús de les nostres atribucionsi deures, actuava, amb diligència en assolir aquestsobjectius, fórem sorpresos i coneixedors que endirecció contrària a la nostra, es movia frenèticamentun grupet, d’esquena i en contra de la Junta, usantl’estratègia de la crispació.

Una de les calúmnies que més propagaren erala següent: “Els de la Junta no paguen”, per tal dedifamar-la, de desprestigiar-la i crear un clima contraels directius en el si de l’assemblea general, quehavíem de celebrar el proper dia 28 de març de1971.

I això que mai existí un impagat a la Cooperativa!Entre els implicats més visibles, coneixedors i

deformadors dels objectius de la Junta hi havia: Palau,Casas, Mullerat, Trull, Canals i Segura. Aquí esmanifestà la complicitat en l’elaboració deformadorade l’Informe Canals-Segura del Consell de Vigilància,desestimant la invitació de la Junta a escoltar-la, comera el seu deure segons l’article 48 dels EstatutsSocials, i malgrat l’advertència de tendenciositat.

En canvi Canals i Segura, despreciant la Junta,s’obstinaren, acompanyats de Palau, Trull, Mullerat, apresentar a l’Obra Sindical “Cooperación” a Tarragona,l’informe tendenciós, el dia 23 de març de 1971, quantots ells sabien que el 21 de novembre de 1970, o sia,quatre mesos abans, ja s’havien aprovat les normesde liquidació de les factures de pinso.

UNA CONVOCATÒRIA ESPECIAL

La Junta Rectora convocà una reunió conjunta,amb l’administradora de Caixa Rural, i ambl’assistència del nostre assessor jurídic Sr. ManuelAragonès a l’efecte de precisar i clarificar conceptes ipreparar l’Assemblea General del dia 28 de març.

Per la Junta hi assistirem: Custodi, Padró,Caselles, Corselles, Manuel i Marsal.

També hi fou present pel Consell de Vigilància B.Montagut, R. Trull de Caixa Rural i l’administratiuPalau.

Invitàrem els tres membres del Consell deVigilància: Canals, Montagut i Segura.

Refusaren l’assistència: Casas, Mullerat, Canals iSegura.

Iniciada la reunió es llegí l’ordre del dia iexpressàrem la dolença per la desestimació delsconvocats absents.

Es donà lectura de la carta del soci ivicepresident Sr. Padró, on formulava la seva propostade liquidació del seu saldo, i que fou aprovada perunanimitat.

Aquí el Sr. Trull s’autodelatà de la seva llargaparticipació en l’estratègia contra la Junta, enexpressar: “Si aquesta carta s’hagués conegut abans,ens hauríem estalviat moltes coses.” La Junta Rectorali contestà així: “Per la Junta, que ja tenia els conceptesestructurats, res hauria canviat, amb carta o sensecarta. Li era suficient l’historial i exemplaritat del Sr.Padró, i la seva solvència moral i econòmica.”

El vocal Marsal, ens informà que a Igualada escomentava la preparació d’un ambient de demanardimissions a l’Assemblea General. I que el secretariMullerat li digué: “Anem a fer fora la Junta”.

El vicepresident Padró, fou contundent en dir:“Tota aquesta campanya s’està fent en vistes al’Assemblea General i sols hi ha hagut l’actuació d’unsindecents que eren els menys indicats, que no han fetres o quasi res per la Cooperativa; sols han actuat perrancors i antipaties personals i, a esquena de la JuntaRectora”. La Junta Rectora en ple, s’adherí a Padró.

El president, el vicepresident i el tresorerinformen de la visita efectuada al cap de l’O.S.

Preludi de tempesta

Cooperativa

24 LA SEGARRA

Clínica PodològicaTRACTAMENT DE LES PATOLOGIES DEL PEU

Núria Prat Llorach Podòloga núm. col. 1063

HORES CONVINGUDES

Tel. 977 88 06 19C/ St. Vicens, 62 • 43420 Santa Coloma de Queralt

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:02 Página 24

Cuina

És el moment de començar a enfortir el nostresistema immunològic perquè, al primer petit canvi detemperatura, no ens trobem amb l’arribadainesperada de refredats i de grips.

Per adaptar-nos a la tardor començarem a fercoccions més llargues, més lentes, amb flama mitjao baixa, coccions que ens escalfin i enforteixin comara: estofats, saltejats llargs, tempures, fregits(pocs), pressió, forn i barbacoa. Per crear polaritat hocombinarem amb coccions lleugeres tipus vapor,escaldats, bullits, planxa i saltejats curts.

Cal anar reduint les amanides, la quantitat defruita i els àpats i les begudes freds. Aviat vindran degust les sopes: cremoses, dolces i nutritives,reforçants i calentes.

Cal menjar una mica de cereal cada dia, el méssignificatiu de l’estació és l’arròs, millor integral.També són adients el mill, la civada, la quinoa i, detant en tant, el cuscús i la pasta.

Els llegums començarem a fer-los de cullera;menjar-ne de tots, però especialment llenties.

Incrementar el consum de peix. Carn, de tant entant. L’ou és un aliment molt enfortidor, la quantitatdependrà de l’edat i la resta de la dieta.

Utilitzar verdures estacionals amb preferència:cebes, carbassa, naps, cols, coliflor, bròquil,moniatos, xirivia, pastanagues, etc.

Algues: a diari, de totes menes; reduir l’ús del’agar-agar.

Consumir fruites de temporada: raïm, magra-nes, pomes, peres, castanyes, etc. Reduir de micaen mica la fruita crua, quan fa fred és millor menjar-la cuita: en compota, al forn, cremes, etc.

Reduir el consum d’aromàtiques fresques i inte -grar les seques al principi de les coccions.

Quan arriba l’hivern s’ha d’ajustar la dieta nova -ment. Com que el clima és més fred, serà necessàriauna dieta que produeixi més calor. Una dieta rica encarbohidrats i proteïnes, cuinades de forma enfor -tidora i nutritiva, produirà l’escalfor que necessitem.

Fer les sopes més consistents, afegint-hi pasta,llegums, etc.

Utilitzar preferentment els cereals integrals:arròs de gra curt, mill, fajol, civada, quinoa i, de tanten tant, pasta, cuscús i pa.

Utilitzar molt tots els llegums, però sobretot lesmongetes de totes menes. Potenciar l’ús del seitan,que és ric en sals minerals. Tant o més peix que a latardor. El mateix pel que fa a la carn i els ous.

Preferentment utilitzarem les verdures d’arrel iles rodones: cebes, carbassa, naps, xirivies, pas -tanagues, cols, coliflors, bròquils, etc.

Hi ha poques fruites a l’hivern, per tant cons -tituiran una part molt petita de la nostra dieta. Millorcuinades. És el moment d’utilitzar els fruits i lesfruites secs.

Alimentació natural per a la salut i el benestar: tardor i hivern per Isabel Albiñana

“Cooperación” Sr. Carles Cepero, sobre les normesdecidides i aplicades en l’afer del pinso, contestant-nos així: “Essent el pinso el factor econòmic principalde la Cooperativa, jo hauria actuat com vosaltres:concedir el crèdit.”

La Junta Rectora es manifestà sorpresa. Tambéde l’anada a Tarragona a l’O.S. “Cooperación” deCanals i Segura amb la companyia de Palau, Mullerati Trull, malgrat els advertiments. Aquesta visita deixàben clar el següent:

a) El seu despreci i deslleialtat envers la JuntaRectora.

b) El fracàs que s’endugueren en dir-los que eral’Assemblea General, qui s’hauria de pronunciar.

c) Aquest fracàs els féu redoblar l’ofensiva delssocis contra la Junta en l’Assemblea General.

Llavors la Junta també acordà:1r- L’informe a presentar a l’Assemblea.2n- Mostrar la seva total compenetració.El Bartomeu Montagut del Consell de Vigilància,

presentà l’informe favorable de l’exercici econòmic de1970.

L’assessor jurídic, Sr. Aragonès, afirmà quel’actuació de la Junta Rectora, era correcta, ajustant-se a dret.

LA JUNTA, AMB SERENOR I FERMESA,ENCARÀVEM L’ASSEMBLEA GENERAL DEL 28 DEMARÇ!

Com sempre, fins aviat...JAUME CUSTODI I TORRESCofundador i primer President

Cooperativa

25OCTUBRE, 2011

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:02 Página 25

ParròquiaFESTA DE TOTS SANTS I DIA DELS DIFUNTS

Som a la tardor i una de les primeres festes queens trobem en el mes de novembre és la festa deTots Sants i, associada a aquesta i que quasi s’hiconfon, el dia dels difunts. Unes festes que ensobliguen a mirar cap els nostres familiars mésestimats que ja ens han deixat, i anar una estona alcementiri a resar i a portar algunes flors... Aquestesfestes en inviten a tenir un record d’afecte id’agraïment per tots els que ens han estimat i per totel que ens han donat. Aquests dies són especials permeditar el sentit de la nostra vida, per fer una petitaparada al nostre ritme de feina que sovint ensestressa i absorbeix cada dia, per contemplar el cursde la vida com flueix inexorablement i ens porta capa un misteri molt gran que en diem Déu. L’Esglésiarecorda en aquestes festes dos fets molt importants.El dia de Tots Sants celebrem tots els Sants que hiha al Cel, totes aquelles persones conegudes oanònimes que ja han arribat al terme de la plenitudde Déu i que frueixen de la benaurança eterna i dela bondat infinita del seu amor. El dia dels difunts,l’Església recorda tots els fidels difunts que estan enel camí d’arribar al Cel. Mai podem saber amb unacertesa absoluta qui ha arribat o qui està en el camíd’arribar-hi. Per això es bo de pregar pels difunts,pels nostres familiars que ja ens han deixat i han fetel traspàs. La comunió dels Sants forma part de lanostra fe, ho diem en el credo, i per tant, la comuniói els llaços de relació no es trenquen ni s’extingeixen;al contrari, amb la mort, els qui han arribat a laplenitud del Cel preguen per nosaltres i es recordendels qui han estimat a la terra, molt més del quenosaltres ens recordem d’ells.

Avui dia hi ha moltes modalitats espirituals,influenciades per altres corrents religioses, com és elbudisme, el newage, que ens porten cap unaespiritualitat despersonalitzada i difusamentpanteista, i sense fonament en la revelació de Déu.Els cristians creiem en un Déu personal, que ensestima i que s’ha encarnat en la història en Jesucrist,que ens ha parlat cara a cara com un amic, i queamb la seva mort i resurrecció ens ha mostrat la vidaeterna. Déu no anul·la la personalitat de cada u, alcontrari, la potencia més i més en la llibertat dels fillsde Déu. La mort no destrueix la nostra identitat ni lanostra personalitat, sinó que es manté transformant-se en el suport de la nostra vida. Ara tenim un cos decarn, després tindrem un cos espiritual, però amb lanostra personalitat i la nostra identitat com apersones que som.

AGENDA DEL MES DE NOVEMBREHORARI DEL DESPATX PARROQUIAL: Els

dimarts de 10 a 11 del matí, i els dijous de 6 a 7 dela tarda.

HORARI DE LES MISSES FERIALS:Recordeu que durant l’hivern les misses dels diesfeiners són a 2/4 de 8 del vespre.

FESTIVITAT DE TOTS SANTS: Els horaris deles misses són com el diumenge. Enguany la festade Tots Sants cau en dimarts, el dilluns a la nit hihaurà la missa de vigília. Per la tarda hi haurà lapregària del rosari en sufragi dels difunts alssegüents cementiris: Savallà: 16.30h, Conesa:16.30h, Les Piles: 17h, Santa Coloma: 17h.

DIA DELS FIDELS DIFUNTS: La missa ensufragi de tots els fidels difunts se celebrarà a 2/4 de8 del vespre, el dia 2.

CATEQUESI D’ADULTS: El dia 3 i el dia 17 denovembre a les 10 del vespre a la rectoria.

DIJOUS EUCARÍSTIC: El dia 3 hi hauràmeditació amb el Santíssim exposat després de lamissa del vespre.

FESTA DEL BEAT FRANCESC PALAU:Enguany el dia 7 cau en dilluns, celebrarem la missadel Pare Palau a la capella de les GermanesCarmelites Missioneres, a 2/4 de 8 de la tarda.

FESTA DEL TRASLLAT DE LES RELÍQUIES:Enguany el dia 8 cau en dimarts. Celebrarem lamissa a les 13h, amb la veneració de les Relíquiesde Santa Coloma i el cant del goigs.

ENTRADA DELS NOUS ESCOLANS: Eldissabte dia 12 a les 8 del vespre es farà la missad’entrada dels nous escolans.

FESTA DE SANTA VICTÒRIA A CONESA: Eldia 17 és la festa de Santa Victòria a Conesa,enguany amb motiu de les eleccions se celebrarà eldiumenge dia 13, i la missa serà a 3/4 d’1 del migdia.

VIDA CREIXENT: Reunió el dia 24 a les 5 de latarda a la rectoria.

CONFIRMACIONS: El Sr. Arquebisbe deTarragona vindrà el dissabte dia 19 de novembre peradministrar el sagrament de la confirmació. Enguanyés la primera vegada que es farà en dos grupsd’edats diferents. Es confirmaran 15 joves de 16anys, i un altre grup de 22 adolescents de 12 anys.

RECÉS D’ADVENT: Enguany el recésArxiprestal d’Advent es farà al Santuari de la Mare deDéu de la Serra de Montblanc el diumenge dia 27 denovembre, a 2/4 de 6 de la tarda.

NOVENA DE LA IMMACULADA: El dimecresdia 30 començarà la novena de la Immaculada a lesmisses del vespre.

26 LA SEGARRA

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:02 Página 26

Conferència

El passat dissabte 1 d´oc tu bre uns quants privi le -giats assa bentats pel boca-orella vàrem viure un esde -ve niment que en po ques oportunitats ens és donat ales zones rurals, abandonades per uns polítics cadave gada més desconnectats del poble sobirà, oblidant-se que estan on estan gràcies al seu vot.

El tren de la vida no para en cap estació i s’ha desaber pren dre en marxa quan passa davant nostresense burocràcies ni pro tocols.

Degut a la meva vocació professional com a gestorde recursos naturals, fa 8 anys vaig apuntar-me a uncurs d’identifi cació de fustes al Museu Marítim de Bar -ce lona i vaig conèixer una gran comunicadora, ja feia8 anys que li seguia l’estela però no coincidíem, unaper sona que ema nava saviesa per tots els porus, sen -zilla i oberta i que em va obrir la porta de la inves tiga -ció i iden tificació de fustes, (tant de boscos, com mo -bles, vaixells, estruc tu res…), un món insólit i que jodesconeixia malgrat haver-me dedicat a la fusteriadurant més de 30 anys, parlo de la Doctora RaquelCarre ras Rivery. Seguint aquesta estela vaig anar aCu ba i en companyia del seu marit vàrem recórrer to -tes les selves, boscos, parcs nacionals i naturals, vaigconèixer gent maravellosa com Alejandro Hartmann i altres, la creu de Baracoa de Colón i el Museo deFuer te Matachín de Baracoa on vaig deixar escrit:“Bus cando el Edén de Shangri-la encontré las selvasde Baracoa.” També vaig veure un fragment del qua -dern de bitàcola de Colom que, quan va desembarcarl’11 de desembre de 1492, deia: “Es la tierra más her -mosa que ojos humanos hayan visto”. 500 anysdesprés puc dir que és ben cert.

També i representant a la Institució Catalana d’His -tòria Natural (ICHN) vam depositar 2 volums del Con -de Morro per a la urbanització de 5 ciutats a Cuba al1790.

Assabentat que la Dra. Raquel venia al Palau Reialde Pedralbes de Barcelona a fer un curs d’identificacióde fustes per a l’Associació per l’Estudi del Moble An -tic, em vaig matricular per ampliar els meus coneixe -

ments durant el mes de setembre, i en finalitzar elscurs li quedaven 3 dies abans de con ti nuar el seu pe -ri ple per Europa: Florència, Milà, Mos cou, Berlín, Ter -vu ren, Girona, València, Granada, Opor to i Madrid, tor -nant a Cuba a finals de novembre.

Posant-ho en comunicació a la propietat de Plansde Ferran inmediatament la van convidar a visitar lesnos tres contrades i es va oferir a donar una confe rèn -cia sobre la investigació dels mobles del Palau Reialde Pedralbes, el patrimoni del Monestir de l’Esco rial i sobre la flora, la fauna, els parcs i la bellesa de Cubaque mai veuen els turistes.

En 5 dies només es va poder avisar a unes quan -tes persones, però la concentració ens va des bordar jaque varen assistir 40 privilegiats que van gaudir d’unaconferència audiovisual magistral durant 2 hores i de laseva saviesa i senzillesa.

El diumenge, i sense descans, va voler conèixer lacultura catalana i va visitar la Fira del Llibre de Bellprat.Espero, si torna a Europa, tornar a gaudir d’una jorna -da com la que hem passat i poder oferir-la i compartir-la amb el poble il·lustre de la Catalunya Central.

La Doctora Raquel Carreras és llicenciada enCièn cies Biològiques per la Universitat de La Habana,1980. Doctora en Ciències Forestals, U. Pinar del Río,1996. Ha cursat 17 postgraus. Ha participat com a po -nent en 35 congressos mundials i na cionals. És pro -fes sora titular de la Càtedra Regional de la UNESCOper l’Amèrica Llatina. Membre del Centre d’Inves ti ga -ció, ciències i tecnologia (CITAR) de la Universitat Ca -tò lica d’Oporto. Professora de la Universitat Politècnicade València. Té 15 publicacions de llibres tècnics sobrefustes. I com la vàrem batejar a l’últim curs d’identi -ficació de fustes: “La Pavaroti de las maderas”, tot unprivilegi i una conferència ma gis tral.

En nom de Plans de Ferran dono les gràcies a totsels assis tents i demano disculpes a tots aquells que novam poder avisar.

Gràcies Donya Raquel per la seva amistat.Joan Teruel

1a Trobada Internacionals de cultures a la Catalunya central

OCTUBRE, 2011 27

FOTO CEDIDA

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:02 Página 27

Caminada ornitològica a ForèsEl dissabte 27 d’agost vam fer una caminada orni-

tològica a Forès des de les 9 del matí fins a les 11, a laqual van assistir-hi més de 20 persones. Vam arribarfins a Sant Pere de Sabella, on ens tenien preparat unesmorzar per repostar forces per la tornada. I aquímateix vam observar tres aligots vespers en migració,a més d’orenetes vulgars, merla comuna, tudons i abe-llarols, també vam trobar un cobert on abans hi haviahagut òlibes. El temps també ens va acompanyar, unbon sol.

Més de 50 ornitòlegs de diferentspoblacions es van trobar a SantaColoma de Queralt

El passat diumenge dia 28 d’agost ens vam reunirdurant el matí, de les 9 a la 1 del migdia, a Montargull,més de 50 ornitòlegs de diferents poblacions com San -ta Coloma de Queralt, Vallfogona de Riucorb, Sarral,l’Es pluga de Francolí, Barcelona, Hostalets de Cer vera,Valls, Sant Guim de Freixenet, Tarragona, Reus...

Durant les 4 hores, que formen part del programaPernis de les migracions postnupcials, van passar uns200 aligots vespers en diferents grups, alguns a for çaalçada, però amb bons telescopis es veien molt bé.

Cap a mig matí vam alliberar 3 milans negres que

venien del centre de recuperació de fauna salvatge deVallcalent, on estaven després d’haver-se intoxicat perhaver menjat quelcom en mal estat, ja que aquestaespècie freqüenta els abocadors de les poblacions cer-cant menjar. Aquests milans també són migratoris iamb l’alliberament podran seguir el seu viatge cap al’Àfrica subsahariana i després, l’any vinent, tornaran aEuropa per nidificar.

Cap a la una vam donar per acabada la jornada demigracions.

Afeccionats a les plantesTambé els afeccionats a les plantes van gaudir

d’una xerrada-col·loqui sobre plantes que es troben a lanostra comarca, el seu nom i quina olor fan, entrealtres coses. Esperem poder tornar-hi l’any vinent i sermés persones, ja que creiem que és una afició que vaaugmentant any rere any.

Per part de l’Associació Ornitològica Baixa Se gar -ra continuarem fent el programa Pernis durant 7 set ma-nes més, durant el mes de setembre i mig octubre.

Santa Coloma de Queralt va viure uncomplet programa del Dia Internacionalde les aus.

Dissabte dia 1 d’octubre a la tarda, de les 4 a les9 del vespre, es va organitzar la celebració del dia deles aus amb la Fira Ornitològica amb venda de llibres,guies, postals, adhesius... molts infants van participar-hi pintant diferents espècies d’ocells, i de diferents co -lors, a la seva voluntat; també els més agosarats vanparticipar amb jocs d’ordinador.

Diumenge al matí, de 10 a 2 del migdia, va conti-nuar la Fira Ornitològica, seguida de concursos peridentificar ocells, venda de samarretes de l’organitza-ció, venda de números per sortejar dos quadres, un delReymundi amb la reproducció d’un mussol comú i l’al-tre del Carles Ferre, amb la reproducció d’un bernatpescaire, i també una panera cedida per la Coperal.

Cap a quarts de dues vam anar a l’esplanada delcementiri per fer els alliberaments, aquest any vamtenir quatre xoriguers femella i un astor femella, tots ellsdegudament anellats, perquè, si aquests ocells es tor-nessin a trobar, sabríem que van ser alliberats a SantaColoma de Queralt el dia 2 d’octubre del 2011.Els agraciats en el sorteig van ser el CarlesSugrañes amb el quadre del bernat pescaire, l’Albaamb el quadre del mussol comú i la Mari Luz Gonzàlezamb la panera de la Coperal.

També hi va haver una exposició de plantes sil-vestres autòctones.

Josep M. Mañé

Associació ornitòlogica

Participants de la festa.

FOTOS JOSEP M. MAÑÉ

28 LA SEGARRA

Observant el pas dels ocells migratoris.

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:02 Página 28

Atletisme

El passat dissabte 17 de setembre es disputa-va, a les pistes d'atletisme de Mataró, la 1a Jornadadel Trofeu Promoció, organitzada pel C.A Laietània ila FCA.

El colomí Adrià Foix participà en els 300 metresllisos classificant-se 3r amb un temps de 38 segons4 dècimes, l’altre participant colomí Jaume Marin vaabandonar per problemes físics la cursa de 3000metres llisos, on era un clar candidat per obtenir unaplaça al podi.

L’Adrià al centre de la foto junt amb els companys d’equip,entrenadors i delegat del C. Atlètic Igualada.

Rosa Bonet 3a classificada a la cursade BTT.

Trofeu Promoció d’atletisme

Cursa del torróDins el marc de la 58a Fira Multisectorial

de Setembre d’Igualada es disputaren cursesen BTT, caminant i cursa atlètica amb sortidai arribada de l’estadi atlètic municipal. Les 3proves comptaren amb la participació debastants colomins, obtenint podi en BTTRosa Bonet, tercera en fèmines en un circuitde 27,5 quilòmetres que vorejava la muntan-ya de la Tossa de Montbui. L’espilenc JuanitoRamos fou 6è en la cursa atlètica, 1r de laseva categoria sobre un recorregut, amb fortsdesnivells i amb ascens a La Tossa, de 17,5quilòmetres. En l’apartat de marxa Xavi Civitsobre el mateix circuit es classificà segon dela general i Fina Martorell tercera en fèmines.

Cursa Fira d’Igualada

FOTOS FREDERIC VALLBONA

Bàsquet

Resultats de Bàsquet

29

El diumenge 9 d’octubre,dins els actes de la Fira delTorró i la Xocolata a la Pedrad’Agramunt, va tenir lloc la22a edició de la cursa atlèticad’aquesta població de l’Urgell.Amb un recorregut de 10 qui-lòmetres per camins de terra,la cursa compta amb moltaparticipació d’atletes colo-mins, entre ells SergiPuiggener, classificat terceren categoria juvenil, SòniaTarragó, també tercera en laseva categoria i Joan Rosich,setè de la general.

OCTUBRE, 2011

SÈNIOR MASCULÍ24/9/11 C.B. ÀGUILES TORREDEMBARRA BC 64 461/10/11 C.B. TREM C.B. ÀGUILES 74 788/10/11 C.B. ÀGUILES C.B. BORGES GARRIG. 53 4316/10/11 AD TORREFORTA C.B. ÀGUILES 47 55

SÈNIOR FEMENÍ1/10/11 C.B. ÀGUILES C.B. LA SELVA 51 468/10/11 C.B. POBLA M. C.B. ÀGUILES 61 5616/10/11 C.B. ÀGUILES TORREDEMBARRA BC 66 45

SOTS-21 MASCULÍ8/10/11 C.B. ÀGUILES C.B. LA SELVA 41 4615/10/11 C.B. VILA-SECA C.B. ÀGUILES 89 42

JÚNIOR FEMENÍ1/10/11 C.B. ÀGUILES TGN BÀSQUET 46 558/10/11 BÀSQUET L’ARBOÇ C.B. ÀGUILES 15 6515/10/11 C.B. ÀGUILES AAEET MASIA BOU 49 51

INFANTIL MASCULÍ8/10/11 C.B. ÀGUILES TORREDEMBARRA BC 83 3315/10/11 AAEET MASIA BOU C.B. ÀGUILES 7 58

INFANTIL FEMENÍ1 /10/11 TGN BÀSQUET C.B. ÀGUILES 57 658/10/11 C.B. ÀGUILES REUS DEPORTIU 73 2312/10/11 C.B. ÀGUILES LESTONNAC-CBT 49 4315/10/11 C.B. ÀGUILES CB VALLS 57 44

PRE-INFANTIL FEMENÍ15/10/11 C.B. ÀGUILES CBT LESTONNAC 38 49

MINI MASCULÍ8/10/11 C.B. ÀGUILES C.B. IGUALADA 54 5116/10/11 C.B. MASQUEFA C.B. ÀGUILES 43 47

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:02 Página 29

A:

30 LA SEGARRA

Conesa

Cursa i caminada a ConesaFOTOS CEDIDES

Unes 300 persones van participar el passatdiumenge 16 d’octubre a la 1a Cursa de Muntanya iCaminada Popular de la Vila de Conesa. El dimecresabans, quan es va decidir tancar les inscripcions ja essobrepassava els 250 inscrits i seguien arribantsol·licituds de llocs tan allunyats com Cerdanyola, SantCugat, Lleida o Peníscola. Finalment és prengué ladecisió de convidar a la participació però fora de llista.

De bon matí una trentena de voluntaris vancomençar els pre pa ratius perquè tot sortís senseerrades. Arribaven els participants més matiners is’anaven compro vant els llistats, s’entregaven elsdorsals, es començaven a prepa rar els entrepans i unabona colla de conesins es desplaçava a les zo nesd’avituallament, a les cruï lles de camins o a prendreposi cions per fer unes bones fotogra fies que deixessinconstància de tan nombrosa participació.

A les nou en punt es donava la sortida sota laporta inflable de la Diputació de Tarragona i tots elsparticipants es posaren en marxa. Al davant elscorredors, i darrera els que volien fer una bona cami -na da per camins del terme de Conesa.

Tan sols havien passat poc més de cinquantacinc minuts quan arribava el primer classificat, i poc apoc van anar arribant primer els corredors i acontinuació els caminadors.

Un cop de tornada al poble els esperava un bonentrepà i una bossa amb obsequis.

Durant l’espera per l’entrega de premis, tothomanava comen tant el bonic recorregut per corriols icamins de bosc pel qual havia transcorregut la cursa,i prometien tornar l’any vinent per gaudir de la granquantitat de colors que en aquesta època ens mostrala natura.

Després l’entrega de trofeus, que pels corredorsva quedar així:

1r classificat masculí, amb 0:55:37, Josep M.Pijoan de Blancafort.

2n classificat masculí, amb 0:58:31, Joan Rosichde Santa Coloma de Queralt.

3r classificat masculí, amb 0:59:07, Hèctor Colomde Santa Coloma de Queralt.

1a classificada femenina, amb 1:16:57, SòniaTarragó de Santa Coloma de Queralt.

2a classificada femenina, amb 1:25:02, ImmaFigueres de Santa Coloma de Queralt.

3a classificada femenina, amb 1:25:56, CristinaAlonso de Salou.

1r classificat masculí local, amb 1:25:16, FerranBadal de Conesa.

Degut a que no va participar cap fèmina local a lacursa es decidí atorgar el trofeu a la caminadora localde menys edat, la Duna Canals.

També aquest cap de set mana les furgonetesVolkswagen ompliren el camp de futbol en la sevacelebració de final de tem porada, que com altres anyshan volgut compartir amb nosaltres.

Per tancar la matinal, el Club Camper deCatalunya oferí a tots els presents un espectacle declown que va fer les delícies de grans i petits, queasseguts pel terra descansaven de la cami nada.

Des d’aquí agrair al Club Atlètic Santa Colomal’organit zació de la Cursa i als voluntaris conesins perles tasques de logística que portaren a terme.

Redacció Conesa

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:02 Página 30

31OCTUBRE, 2011

El passat dissabte 24 de setembrevàrem realitzar la presentació de tots elsequips, en total 9: Babys, prebenjamí,benjamí “B”, benjamí “A”, aleví, infantil,cadet, femení i 1r equip; en total 135jugadors/es i 23 entrenadors.

Seguidament hi va haver el partit dela tercera jornada de tercera catalana entre la U.E.Santa Coloma i el Roda de Barà, partit dominat pelsvisitants, clars aspirants al títol aquesta temporada. Elresultat del partit fou de 0 a 3.

A la mitja part del partit del 1r equip varen realitzarun partit els Babys, sempre fa molta gràcia.

PREBENJAMÍ Jornada 1 – Pobla de Claramunt – UESCQ. Excel·lent primer quart (0-3), un penals i dos

descuits en defensa van ser els culpables de l’empatfinal, resultat: 3 a 3.

Jornada 2 – UESCQ – San MauroPartit tranquil, amb molta diferència de futbol, tal i

com reflexa el resultat final, 8 a 0.Jornada 3 – Igualada – UESCQUn penal aturat amb el 0 a 0 pel nostre porter de

la Unió. Amb molt esforç per part dels nostres vàremtenir com a premi el resultat final, amb un partit moltigualat. Resultat: 0 a 2.

BENJAMÍ “B”Jornada 1 – Gelida – UESCQPartit on el resultat no demostra com va anar el

partit, ja que ells van tenir poques ocasions, però lesvan fer, en canvi, els nostres, moltes ocasions. Ens vafaltar sort de cara a porteria ja que el partit va ser moltigualat. Resultat: 7 a 2.

Jornada 2 – UESCQ – MasquefaPartit no disputat per la baixa de l’equip contrari de

la competició.Jornada 3 – Sant Llorenç d’Hortons – UESCQ

Partit jugat al camp del Gelida ja que al camp del’Hortonenc estan finalitzant les obres. Bon partit delsbenjamins de primer any. Hem anat quasi tot el partitper davant, realitzant un joc vistós i efectiu, contra unequip amb la majoria de jugadors de segon any.

BENJAMÍ “A”Jornada 1 – Base Espirall les Clotes – UESCQPartit no disputat per la baixa de l’equip contrari de

la competició.Jornada 2 – UESCQ – Sant SadurníPartit tranquil on s’han pogut treballar les coses

que realitzem durant els entrenaments de la setmana. Jornada 3 – Vilanova del Camí - UESCQ Partit on ha costat molt entrar en joc, el primer i

segon quart. El tercer i el quart ben portats, fins i totvàrem parar un penal. Resultat final: 1 a 2.

ALEVÍJornada 1 – Odena – UESCQ

Un partit difícil, però ben treballat, sobretot lesdues últimes parts. Resultat: 10 a 1.

Jornada 2 – UESCQ – CarmePartit controlat per l’equip local, tot i que el Carme

disposava d’algunes pilotes i les va aprofitar, però alfinal amb el joc de la U.E. vam acabar guanyant elpartit. Resultat: 3 a 2.

Jornada 3 – Masquefa – UESCQEls primers minuts van ser molt intensos, l’equip

local es va col·locar per davant amb diferència, tot iaixò els de la U.E. van saber aguantar i realitzar algungol. Resultat: 6 a 2.

INFANTILJornada 1 – UESCQ – CalafPartit no disputat per la baixa de l’equip contrari de

la competició.Jornada 2 – Vilanova del Camí – UESCQPartit fàcil per la U.E., l’equip contrari compta amb

11 jugadors justos i mal compenetrats, com si fos laprimera vegada que juguen junts. Els nostres co -mencen a realitzar algunes jugades bones, les qualsestem treballant als entrenaments. Resultat: 1 a 11.

Jornada 3 – UESCQ – Hostalets de PierolaEl resultat final no reflecteix el joc de l’equip, ja que

la segona part va ser de total domini per part de laU.E.; no varen entrar les nostres clares ocasions.Resultat: 0 a 4.

CADETJornada 1 – Base Espirall les Clotes – UESCQ

Partit no disputat per la baixa de l’equip contrari dela competició.

Jornada 2 – UESCQ– PieraPrimer partit disputat pels nostres jugadors, amb

un rival difícil de jugar. Als jugadors de la U.E. els faltenmés partits. Resultat: 2 a 2.

Jornada 3 - Sant Sadurní – UESCQEns han robat el partit, ja que l’equip rival no ha

jugat a res i s’ha quedat els tres punts després quenosaltres intentéssim jugar. Els jugadors varen acabarun pèl tocats.

Nota: Aquestes cròniques les realitzen els mateixos entrenadors.

Futbol

Ctra. d’Igualada, 1343420 Santa Coloma de Queralt (Tarragona)

Tel. 977 88 04 70 Fax. 977 88 12 50

U E

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:02 Página 31

BERCONTRES

segarra octubre esther 2011:Maquetación 1 1/11/11 12:02 Página 32