REALITZAT PER ANTON FORTUÑO SAS

dedicatòria

• 15 – 3 – 10

Que sigui pels teus fills

en meus ulls, teva mirada.

Que teva suau paraula

esclati en meva veu

Que els miris i els parlis

corrent teva gambada

Obrint els núvols tous,

obrint el Sol per ells.

Que sàpiguen quan els estimes

i estimaves,

que sàpiguen que tot tu...

erets i seràs per ells.

El teu AmoR

baixi sempre a mans plenes

i els inundi de la Pau que vas voler.

I també la teva esposa

que avui amb desconsol plora,

sàpiga que us sobreixia

vostre Amor immens-

..........................A.F.S.

Foto

dedicatòria12 – 3 – 10

A recer dels avis vells

Jugaran teus fills dilectes,

Gronxant ses dubtes

I estrenant cants nous.

Seran continuadors

De tasques per tu empreses

I al faldar de ton record

Creixeran com mel d’abelles

Plenets de la dolçor de Pau.

Tu els veuràs

I beneiràs ses fites

Donant el vist i plau

Als arbres nobles que seran

..........................A.F.S.

• Ta senzillesa va fer

amics

• que seguiran els teus

consells.

• Tindràs ta Terra per

abric....

• Ton cant serà

d’ocells.!!!

• A, F. S.

T'he m'has perdut

mentre dormia

el son de la

tranquilitat.

I, ara, no hi haurà

son

que em consoli...

Et trobaré en tot

quan has deixat.

Allí dormiré

tranquil

al teu costat

dimarts 6 d’abril de 2010

L'INTIM AMIC ESCRIU A LA VEU DE FLIX

• EN RECORD DEL MEU INTIM AMIC EN JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA.

• ....................................................................

• ESCRIT DE RAUL SABATÉ PUBLICAT A LA REVISTA LA VEU DE FLIX. Març 2010- copia 4 – 4- 10

• -------------

• Fa uns dos mesos, després d’anar a córrer una mica a la pista d’Ascó, Josep Anton va patir un infart. Tot i que els serveis d’emergència el van reanimar, va estar cinc setmanes lluitant a l’Hospital de Bellvitge. Finalment, fa uns deu dies , ens va deixar a l’edat de 45 anys –( 5 – 3 –10. )

• Penso que si busqués gent de Flix per a que et digués una sola paraula, que si remenés a Ascó, ho demanés al Molar o a la Fatarella, preguntés a Móra o com no, a la seva estimada Torre de l’Espanyol, aquesta paraula on coincidiria tothom és GRÀCIES.

• Gràcies pel temps dedicat amb tantíssims xiquets d’aquesta comarca a ensenyar-los els valors de l’esport, que son els de la vida; constància, superació, saber guanyar i perdre, millorar, observar, disciplina, respecte, orgull,compassió, sentiment de grup. Gràcies per fer d’on som un mon millor. Realment has fet molt més tu per vertebrar aquesta comarca amb una feina modesta que possibles polítiques de territori.

• Amb Josep Anton passava una mica com amb el seu poble, tothom sap on cau i que s’hi fa, però pocs el coneixen bé... També, lligat amb el seu poble, diré que jo sabia que als de la Torre se’ls diu raboses,, per allò que son molt espavilats, i quan vaig conèixer el Josep Anton, ara fa vint-i-quatre anys, vaig entendre que era un nom molt encertat FORTUNYO, com molts el coneixíem també, vivia tant intensament que sembla que tot allò responia a un gran principi : la vida està per viure-la.

• Sembla que res no era casual en la vida de Josep Anton : fins i tot s’enorgullia d’haver nascut un 11 de setembre i sembla que així podia lluitar amb més força per la terra que tant ha estimat, concretament ens deia ell, la terra que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, ja que ell, independent de l’entorn, tenia les coses clares.

• Tots els xiquets que han fet atletisme al col·legi, les que anaven a gimnàstica o a ioga, o molta gent vinculada al futbol comarcal i de les institucions coincidim en que FORTUNYO s’ha fet estimar. Ha estat entranyable i per molts dels que ara pugueu llegir això, una referència en molts aspectes de la vida. Parlant d’ell amb un amic comú que el carisma de Josep Anton rau en que conjugava amb una sola persona a un savi i a un xiquet , de quaranta cinc anys, però un xiquet. D’aquest xiquet tenia la frescor de l’acudit en una resposta o en una idea, o era un xiquet quan sabia preguntar-se el per què de les coses, trencant els dogmes que sovint seguim sense plantejar-nos. Del savi tenia la impressionant capacitat de lluita . d’ELL he après que si caus set vegades, te n’has d’aixecar vuit.

Ell volia córrer, però no pas córrer maratons ni cap prova de resistència, ell volia córrer al100%,al màxim, i fer atletisme de velocitat als anys 80 era propi d’avançats al seu temps. Però això no va ser obstacle i tampoc no ho va ser no tenir cap pista d’atletisme a la vora, ni entrenador, que el club més proper fos a més d’una hora de cotxe... De fet, el grupet t’entreno se’l va fer ell enganyant-nos a uns quants... Tampoc un infortunat accident de moto el va apartar de la seva passió i, de fet, ha arribat als quaranta cinc anys seguint en competició. Del xiquet tenia la sana capacitat de fixar-se amb els detallets. Els qui el coneixíem bé, sabem com era d’insistent fins aconseguir aquell detall que a nosaltres potser ens havia passat per alt... Diuen que ser feliç és justament això, apreciar les petites coses que tens. És per això que simplement parlant una mica amb ell ja ens feia sentir més feliços, i no més cal conèixer a la seva dona Manoli, o a sons fills Aina (12) i Pau (5) per veure que és així.

La seva part de savi es reflectia per la seva clarividència i constància.

Un dia em va dir... T‟he n‟has fixat que no hi ha cap llibre d‟atletisme en català?. Vam estar més d’un any i mig per treure’l a la llum i tres anys més per el segon llibre (Nota.- el primer sobre les arts de córrer i el segon dedicat a les tècniques de salt... una enciclopèdia escrita amb passió per dos atletes catalans que no volien haver d’explicar a d’altres el seu amor per l’atletisme sinó en el seu idioma matern. Anton).I estic molt orgullós de poder dir ara que em va encantar que, els dos junts... pràcticament hi perdéssim diners.

També en l’àmbit laboral va aconseguir dissenyar-se una manera de viure basada en la gimnàstica de manteniment, el ioga, la preparació física, l’atletisme i els esports que diferia de la tradició familiar. Sense renunciar gens a aquesta tradició va poder viure fent allò que de ben jovenet, ja va ser premonitori que es guanyés els primers duros apostant qui corria més en quaranta metres, si ell a peu o un amic en moto

.Mai t’ho he dit, Josep Anton, però et considero un dels millors atletes del mon. Per aquesta consideració no calen pas títols, ni marques mínimes, ni medalles, simplement els teus valors i actituds són els que t’ho fan ser i en la mesura que aquests valors i actituds els sapiguem fer nostres... Si sabem agafar el teu relleu i podem donar-lo a les futures generacions, tu seguiràs amb tots nosaltres per sempre més. –RAÜL SABATÉ I CERVELLÓ .- Transcrit a Word : Anton.

LA FORÇA DE LA VIDA

En una visita de condol, l'autor ens va fer a ma aquest poema que

avui aprofito per entrar en el blog.Gràcies.

Poema escrit per Juan Carles.

17 – 6 – 10 – Data aleatòria.

Aquest dia el va presentar i recitar

davant el grup comarcal de gimnàstica

de la gent gran en el local de la Llanterna de

Mora d’Ebre en la festa de cloenda del curs patrocinat

per el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

L’autor figura com a monitor del grup de

Ribarroja d’Ebre i com tots els altres

components amic i company del nostre

fill Josep Anton. Gràcies en especial a l’autor

L’agraiment més sincer a TOTHOM...Anton.

M‟agafo a la terra,

M‟aferro a la vida,

M „enlairo cap al cel...

Respiro “sabiduria”

Córrer per la meva

sang

La saba, font de vida

Flueix l‟alegria

Tot just quan ella

arriba.

Omple d‟energia

El meu cor des

d‟aquest dia.

Brolla la felicitat

D‟avui fins l‟eternitat

Neix la flor de la vida

Fruit de la meva

llavor.

Enlluerna els meus

ulls

Quan espetega

l‟amor.

..................Juan

Carles

QUAN EL CAMÍ...D’ANTON FORTUÑO SAS

26 -3 -10

Quan el camí

que teniem trillat

que sabíem el seu traç

creient, innocents,

que tot en bé seguia...

ens ha sorprés

penya -segat

i el cel ha trontollat

en esvalot intens

i la dalla ha segat

el blat que verd creixia.

Com seguiré el camí,

pobre de mi,

si he perdut

la companyia....

Quan difícil

ara cada pas

Quan fa un instant

tot ben planer

ho tenia.

I ara retorna lleuger i

buit

buscant-ne el record

que empremta va deixar

a cada pas

seient o caminant,

parlant o be callant

seguint sa fèrtil ruta

L‟ocell retorna al niu

per acaronar-ne el caliu

que abans tenia...

i que el feia viure.

Sols troba el brot i flor

del cirerer volgut

que ell collia.

30 - 3 -10

Estàs lluny

o això em figuro,

Cobert per la boira

que no parla i

t‟encongeix

et dibuixes en un marc

que engoleix i

arrambla

figures i destins

Encen el foc

que marxi

l‟escabellosa

i retorni la pau

amb sol de bon matí

foto - assumpta -

1 – 4 – 10

Fulla del llibre

de ma vida plena

has saltat del arbre

que t‟acollia amb be...

Entre blanc de núvol

i de neu impol·luta

vols conservar-te

sempre

ja en nostre hivern.

Tu que verda

donaves a mes ulls,

vida,

que incisiva de parla

explicaves teus

anhels,

ara, fora de l‟arrel

que joiosa saba et

conduïa

seràs empesa, un

dia,pel vent ?

................

Un dia vindrà el sol

I la neu desfeta

Et deixarà volar

per Terra i Riu

com un ocell

foto de - assumpta - de Secrets

Compartits

7 - 4 - 10

Ocellet valent

has perdut la barca

amb tes pertenences....

Et queda la bova

d'immensos records

que et sostindran potes

del teu, ara, neguitós viure.

Ocellet valent

mira el riu com no para...

Seus instants son breus

però s'uneixen

a molts altres moments

que el deixen viure.

..........

La sempre generosa Carme

de Col·lecció de Moments

hi possa el seu preciós granet.

-------

Ocellet valent

no oblides la barca,

ni tampoc el rem

.I des de la boga

mires els moments,

i la vida i l'aigua

i altres viatgers.

foto de la Montse Subirats

8 – 3 – 10

Damunt la cadira

he deixat la cuirassa.

col·lectius militaristes

que em tenen cruspida

la realitat de l‟ànima.

Anava tapat amb ella,

m‟he l‟he treta,

l‟he deixada...

Em presentava com molts

amagant meva façana.

Ni ulls, ni veu té l‟artefacte,

ni pensa...!!

Sols sentiments

empeltats i col·lectivitzats.

Jo que vull el pensament

per pensar...

i els sentiments per sentir,

barrejant-los si s‟escau

per parlar, per llagrimejar.

Ara soc individu

que se‟n en riu de la cuirassa

que ens posen per no pensar

i per sentir el que ens manen.

foto de la Zel de Ara

mateix.

9 – 4 – 10

Jau pedra hirsuta,

l‟ona damunt teu balla

i et conforma figura...,

pit, braços i cara.

Neixes a nova vida,

aixecaràs l‟estàtua

i seràs verge

impol·luta

presidint mar i platja.

T‟encimbellaràs com

nosaltres

seguint destí de qui et

mana...

Quan sigui el temps

el tsunami maleït

et rebentarà pit i cara

i seràs en el retorn

pedra ajaguda,

sense goig,

a la platja.

ESTIC SOL I QUIET...POEMA D‟ANTON FORTUÑO

FOTO TERE BALAÑÀ

9 – 4 – 10

Estic sol i quiet

en la solanada.

No em sento pas sol

a orella canta arbrada

oliveres, alzines i pins

i el soroll de la gatada

que miola per telades

senyalant el seu govern

de zel prop ja la vesprada.

Que no vingui l‟escurçó,

que no vingui la ventada,

que no vingui el rou gelat,

que no vingui a cap casa...

M‟han deixat molt mal record

M‟han destrossat cos i ànima.

ERA EL FANAL BEN PROP...

POEMA D‟ANTON FORTUÑO

FOTO ASSUMPTA PIJUAN

Era el fanal ben prop

penjant paraules a l'orella

llençant guspires de goig

i xarrupeig d'ocell que vetlla

desgranant el panís groc

com pa en boca que omplena

desoris de terme i conhort

amb l'amic que li diu pena.

Ai fanal, en llum color

dia i nit em meravella

teva veu plena de sons

guiam temps, ma fe en tu és cega

PARLA AMB TU…

• 1 – 11 – 10

• Parla de tu el vent que diu paraules

• Que les transporta en seu camí...

• Parla de tu el sol groc que calenteja

• La quietud i la peuada de l‟esperit...

• Parla amb tu la orquídia blanca

• I la rosa immarcescible de cristall...

• Parla amb tu el perfumat silenci

• D‟unes flors que cultivares: teus treballs.

• Parlen amb tu l‟agraïment de cares netes

• A les que ensenyares a estimar.

• A estimar el que tu, dilecte, portaves

• Per donar....

• Avui retornen les flors

• Que vares cultivar.

• ----- Anton.----

Fa vuit messos…

• Avui dia cinc de novembre del 2010 fa vuit mesos que el nostre fill ens va deixar. Ser

circumspectes i neutrals explicant facetes de la seva vida se’m fa impossible, podeu comprendre.

Intentaré fer de narrador i no de pare.

• En la seva làpida davall del nom pel qual se’l va reconèixer en vida i ara quedarà per la seva

eternitat, hi figura un epitafi escrit per mi. Vull fer incís en els dos primers versos.

• Reconquerires cognom

• Fortunyo anava pel mon.

• Ell va reconquerir el cognom que els seus ancestres transmetien a la descendència fins que el

decret de nova planta va castellanitzar a sac el que tenia al davant.

• El seu caràcter neguitós, lleial, convençut de que tenia una Pàtria – Catalunya- quan en la

democràcia es va poder tornar el que se’ns havia arrabassat, feu els convenients passos per

retornar al estatus vertader.

• Nascut en la memorable data de 11 de setembre se’n enorgullia i sempre per ell la catalanitat

començava i seguia per família, poble, comarca, pàtria, mon... univers. Res de racisme, al

contrari, reconèixer el valor MARE del lloc de naixement, sigui en la persona que sigui. Per a ELL

també el volia.

• Aquesta feta marca i retorna als seus descendents al lloc que mai havien tingut que perdre.

• Per la família tota, és un vertader orgull i així ho confesso que l’arbre genealògic que tenim que

sabem de nostres arrels des d’el mil cinc-cents setanta cinc, seguirà en la normalitat ja en la

figura d’ELL i el seus fills Aina i Pau.

• El treball de recerca per assegurar la seva jugada em demostra que per damunt de tot les seves

fites principals tenia les idees clares i feia per aconseguir l’objectiu. GRÀCIES FILL.- Anton.