Prop de la meitat dels universitarissurten de la UB

Dos quilòmetres deprestatgeria apleguenels expedientsacadèmics de 300.000exalumnes

Dos nous edificis alcarrer Aribau i canvis al Pati de Lletres

Prop de la meitat dels universitarissurten de la UB

Dos quilòmetres deprestatgeria apleguenels expedientsacadèmics de 300.000exalumnes

Dos nous edificis alcarrer Aribau i canvis al Pati de Lletres

UniversitatLa UniversitatLaB

U

Joaquim M. Puyal

“A mi fer classes m’agrada”Compagina la feina periodística

amb estades de professor invitat

UNIVERSITAT DE BARCELONARevista dels Antics AlumnesNúm. 1 octubre 1997

global de la universitat que creix ràpida-ment. La UB presenta cada any una amplís-sima oferta d’uns 125 cursos de doctorat,160 postgraus i màsters i 85 cursos d’exten-sió universitària, més els de Formació Con-tinuada-Les Heures. Els cursos de doctoratnormalment s’estenen durant dos anys i esdirigeixen sobretot a les persones inclinadescap a l’exercici de la recerca. Els postgrausacostumen a durar un sol any d’estudis i elsmàsters dos anys. Els cursos d’extensió uni-versitària són de durada més limitada.

Els centenars de cursos de doctorat, post-grau, màster, extensió universitària i forma-ció continuada que ofereix la UB poden serconsultats en detall per Internet a les pàginesque hi fan referència dins de la UB Web, al’adreça alectrònica http://www.ub.es

També ocupa la primeraposició en matèria dedoctorats, d’estudiantsestrangers i de proporcióde professorat i personal

a UB registra el percentatge més elevatde diplomats i llicenciats a les universi-tats de Catalunya, concretament el 45 %

dels 39.000 graduats del nostre país durant elbienni 1993-94 i 1994-95, segons les dadesdel Comissionat per a Universitats i Recercade la Generalitat aparegudes en la memòriaEl sistema universitari de Catalunya. Lamateixa primera posició es dóna pel que fa a

estudiants estrangers, dels quals la UB con-centra el 40,6 % dels matriculats al conjuntd’universitats de Catalunya.

Pel que fa al pressupost atorgat per la Ge-neralitat a les universitats públiques de Cata-

lunya, un 35,2 % dels mésde 62.000 milions de sub-vencions corrents durantl’any 1996 correspon a laUB, com també un 18 %dels més de 10.000 mi-lions d’inversions. Delsfons per a recerca provi-nents de l’administraciócentral, autonòmica i euro-pea, obtinguts en com-petència amb altres uni-versitats, la UB en va dis-posar d’un 40,8 %.

Pel que fa al nombre de docents i personald’administració i serveis, la UB compta ambel 39 % de professorat ordinari de tot Cata-lunya i amb el 33 % del personal d’adminis-tració i serveis

3

presentació

El 45 % dels universitaris

catalans es graduen a la UB

L’edifici de Plaça Universitat amb el nou aulari, a l’esquerra

l cursos de tercer cicle són els doctorats,màsters, postgraus i cursos d’extensióuniversitària que s’estudien de forma

complementària i especialitzada desprésd’haver culminat la carrera universitàriahabitual de primer i segon cicle, o també coma posada al dia dels coneixements bàsicsadquirits en el marc d’aquella carrera. S’hihan sumat durant els últims anys els estudisde formació continuada, destinats a profes-sionals en exercici que desitgen actualitzar iampliar coneixements, que la UB ha concen-trat en el centre de Les Heures.

Els estudis d’especialització de tercer ciclei de formació continuada estan adquirintcada vegada més importància en la formaciósuperior de tota mena d’estudiants de qualse-vol edat, amb una incidència en l’activitat

L

E

A la universitat s’hi torna cada vegada més

La Universitat UBRevista de la Universitat de Barcelona-EdicionsUB,SLU per als antics alumnes. Publicació periòdicaBalmes, 21, 2n 2a - 08007 BarcelonaTelèfon 302 64 86 - Fax 403 55 31e-mail EUB-Revista@org.ub.esInternet:http://www.ub.es

Consell editorial: Antoni Caparrós, rector. Enric I.Canela, vicerector d’Economia i Organització. JosepEscolano, gerent. Pedro Fontana, president de BancaCatalana.Directora Coordinadora: Susanna VendrellDirector del Gabinet de Premsa de la UB: Xavier Febrés

Directora de Màrqueting i Patrocini de la UB: Àngela Jover.Disseny: Quod.Producció: BPMO Edigrup.Distribució: Interpas, Associació Ginesta.Publicitat: BPMO Edigrup. Tel (93) 419 51 52

Instantània de l’última cerimònia delliurament dels títols de doctor al Paranimf

Dos quilòmetres deprestatgeria perclassificar ladocumentació acadèmicade cada estudiant des del1840, tot sovint ambfotografies d’època ialguns manuscrits

ls dos quilòmetres de prestatgeries ambdocumentació que guarda l’ArxiuGeneral i Històric de la UB contenen

uns 300.000 expedients de persones que hantreballat o estudiat a la universitat en elperíode que va aproximadament de 1840 a1970. Alguns dels titularsd’aquests expe-d i e n t s

són tanconeguts com

Pompeu Fabra, Enric Pratde la Riba, Francesc Cambó,

Eugeni d’Ors, Josep Pla o Jordi Pujol, delsquals es conserven a vegades velles fotogra-fies i textos manuscrits.

L’arxiu, l’existència del qual es remunta alnaixement de la universitat, conté entre elsseus expedients unes 200.000 fotografies.Per exemple n’hi ha una de Josep Pla enplena joventut i amb un elegant vestit de

l’època. En el seu expedient també hi figurenels formularis que aleshores es tramitavenper accedir a la universitat i certificats ambles qualificacions obtingudes a la Facultat deDret, carrera que va acabar el 1919.

En el cas de Pompeu Fabra es conserva lafitxa de catedràtic de llengua catalana, càrrecque va exercir de 1932 al 1939. Així mateixes guarda un escrit del filòleg amb notes perdesenvolupar el tema d’una morfologia ver-bal a classe. També hi ha un document forçacuriós: un pergamí escrit en llatí per un grupde companys on es felicita Fabra pel seusetanta aniversari. Entre els signants trobemMaria Aurèlia Capmany, Pere Bosch i Gim-pera o Carles Riba.

En el camp de la medicina trobem l’expe-dient d’una figura tan important com elcatedràtic August Pi i Sunyer, creador el1920 de l’Institut de Fisiologia, focus d’irra-diació científica d’abast internacional. Se’nguarden la fitxa de catedràtic i les brillants

qualificacions acadèmiques com a estu-diant. Pel que fa a l’àmbit de l’economia,

l’arxiu conserva la fotografia d’un joveFabià Estapé, exrector de la UB, quan

era estudiant de dret els anys 40.Un dels expedients amb textos

manuscrits del titular és el d’EnricPrat de la Riba, on s’inclou unpetit assaig de l’autor sobre la

naturalesa del mal i un altresobre l’organització religiosa.

A la carpeta de Manuel Milài Fontanals, catedràtic de

literatura de la UB des de1845, trobem un exerci-ci sobre les obligacions

legals dels fiadors redactatper aquest cèlebre historiador de la

literatura quan era estudiant de Dret. Tambées conserven cartells de principis de segleon s’anuncien diversos homenatges que laUB va dedicar-li després de la seva mort el1884.

Dins l’àmbit de la política trobem elsexpedients, entre molts altres, de personali-tats com Jordi Pujol, exestudiant de Medici-na, i Miquel Roca, que va cursar la carrerade dret de 1956 a 1961. En ambdós casos esconserven fotografies dels personatges en laseva època universitària, a més de tota unasèrie de documentació administrativa

4

Un arxiu de300.000 expedientshi

stòr

ia

L’expedient acadèmicde l’escriptor Josep Pla a la Facultat de Dret

E

Les noies han passatdurant els últimscinquanta anys de petitaminoria del 7,5 %d’universitaris a ser avuila majoria d’alumnesmatriculades, amb un62,3 %

l curs 1939-40 l’alumnat femení de laUB, única universitat existent alesho-res a Catalunya, representava un 7,5 %

dels matriculats. En canvi, ara, aquest mateixpercentage de dones ha estat del 62,3 % delsalumnes el curs 1996-97. Les dones són avuimajoria en gairebé tots els ensenyaments itots els estaments de la UB, en una líniad’ascens constant.

El tombant pel que fa a la proporció d’uni-versitàries es va produir durant la dècada

dels anys 80, quan van passar del 47,2 % elcurs 1976-77 al 57,6 % el curs 1986-87.

Ara, durant el curs 96-97, del total delsestudiants de primer i segon cicle de la UBgairebé 40.000 eren dones i poc més de25.000 homes. El percentatge arriba fins al82 % a Ciències de l’Educació i al 75 % a

Ciències de la Salut, però només és d’un 9,8 %a Enginyeria Electrònica. Des del 1994, totesles estudiants de la UB reben el diploma delseu títol redactat en femení, siguin diploma-des, llicenciades o doctores.

Pel que fa al professorat de la UB, el 38,2 %és femení

5

Universitat s’escriu enfemení

dones

Auge dels ‘women studies’Alguns dels grups de recerca constituïts a la UB s’aboquen de manera molt espe-cialitzada als estudis sobre dones. El Centre de Recerca de Dones DUODA prenel nom d’una comtessa barcelonina del segle IX i va néixer el 1995 a partir del’antic Centre d’Estudis Històrics de la Dona. Dirigit per la professora MilagrosRivera, organitza un màster interdisciplinar en estudis de les dones, a mésd’altres tasques d’investigació.

Per altra banda, la Facultat de Filologia acull el Centre d’Estudis Dona i Litera-tura, dirigit per les professores Àngels Carabí i Marta Segarra des del 1995, enca-ra que ja treballava des del 1990 com a seminari de literatura escrita per dones.Organitza cursos d’extensió universitària, congressos internacionals i ciclesd’escriptores contemporànies, alhora que manté acords amb diverses editorials.

A la Facultat de Filosofia, el seminari Filosofia i Gènere d’estudis sobre laproducció filosòfica de les dones, organitza cicles de conferències i fa una tascade recerca i d’anàlisi. Les mateixes investigadores que coordinen el seminariintegren des del 1993 el grup de recerca Tiempo y Memoria, encapçalat per laprofessora de filosofia Rosa Rius.

Pel seu cantó, les professores Mercedes Vilanova, d’Història Contemporània,i Lola G. Luna, d’Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i d’Àfrica, coordi-nen el Seminari Interdisciplinar Dones i Societat (SIMS). Creat el 1988, fa ciclesde conferències per a estudiants de segon cicle amb el nom de Cruïlles del Gène-re i acorda prioritat a temes vinculats amb Amèrica Llatina.

La presència femenina s’imposa a les aules d’avui

Les llevadores donen pas als homesEn sentit invers, algunes carrerestradicionalment femenines com arala de llevadora o infermera obste-tricoginecològica, han conegut unatímida però constant masculinit-zació. La tercera promoció del’actual ensenyament d’infermeriaobstetricoginecològica que es gra-duarà el desembre vinent és de 41persones, entre les quals hi ha treshomes. A la primera promoció s’hiva graduar un sol home i a la sego-na el nombre va augmentar fins aset. Les actuals llevadores seguei-xen l’ensenyament d’infermeriaespecialitzada que va començarl’any 1994, amb una durada de doscursos que cal seguir un cop s’haacabat la diplomatura d’inferme-ria.

E

Des de fa deu anys, cadames s’ofereixen concertsgratuïts al Paranimf queresulten moltconcorreguts, com tambéla posada en escenaoperística a l’aire lliureque clou tradicionalmentel curs musical

quest any es compleix la desena edi-ció del Cicle de Música a la Universi-tat i per celebrar-ho el mes de juny va

actuar al Paranimf Tete Montoliu, en un delsseus últims concerts abans de la sobtadamort d’aquest mestre del jazz, sobrevingudael mes d’agost.

Simultàniament, les representacions de Ilgiovedi grasso de Gaetano Donizetti el 2, 3 i 17de juliol renovaven la tradició d’òpera al Pati deLletres com a brillant cloenda del curs musical.

Alumnes de l’Aula de Cant de Carme Bus-tamante que inicien la seva carrera profes-sional interpreten cada estiu una òpera depetit format al claustre de l’Edifici PlaçaUniversitat, amb un ambient íntim i unabona acústica. “Es tracta de representar òpe-res importants històricament, però poc cone-gudes, perquè demanen un espai reduït i pertant no s’interpreten en grans teatres”, expli-ca Roger Alier, professor de música de la UBi un dels principals promotors de la iniciati-va, conjuntament amb la Delegació d’Activi-tats Culturals que dirigeix el professor Sal-vador Claramunt.

L’obra d’enguany, sota la direcció artísticade Carme Bustamante i la musical de MiguelOrtega, era una òpera bufa amb l’acció situa-da un dia de Dijous Gras. “És una petitafarsa, com una broma”, explica Roger Alier.L’espectacle coincidia amb el bicentenari delnaixement de Donizetti, conegut fonamen-talment per òperes romàntiques com AnnaBolena o Lucrezia Borgia, encara que tambéva conrear l’òpera còmica amb peces tanimportants com Don Pasquale.

Els intèrprets van ser alumnes del conser-vatori del Liceu. D’aquesta manera s’amplia el ventall de cantants, que fins ara eren

només estudiants de l’Aula de Cant deCarme Bustamante, entitat integrada dinsaquest conservatori. “El claustre del Pati deLletres té una acústica fantàstica”, afirmaBustamante, que considera les representa-cions una bona oportunitat perquè treballinels seus alumnes.

En les edicions que s’han fet fins ara sem-pre s’ha registrat un ple total de públic a les600 localitats disponibles per representació.Roger Alier afirma que “les representacionsa la UB han esdevingut una cita important dela temporada operística”.

Fins ara s’han escenificat les òperes LaServa Padrona de Giovanni Pergolesi(1988), Dido i Aeneas de Henry Purcell(1989), Le astuzie Femminili de DomenicoCimarosa (1990), Le Cantatrici Villane deValentino Fioravanti (1991), Soirée Offen-bach de Jacques Offenbach (1992), Il Bar-biere di Siviglia de Giovanni Paisiello(1993), La guerra domèstica de Franz Schu-bert (1994), Il fisosofo di campagna deBaldassare Galuppi (1995) i El gato conbotas (95-96) de Xavier Montsalvatge(1996)

6

Tete Montoliu al Paranimf i òpera al

Pati de Lletresmús

ica

Un moment de l’actuació de Tete Montoliual Paranimf, acompanyat per HoracioFumero al contrabaix i Peer Wyboris a labateria

A

L’última representació d’òpera al Pati de Lletres

7

professors

Ha estat lligat a la UBdurant tota la sevacarrera docent, des queva ingressar-hi com aprofessor el 1942 fins aretirar-se com acatedràtic emèrit

l 9 de maig Martí de Riquer va ser guar-donat amb el premi Príncep d’Astúriesde les Ciències Socials per la seva

àmplia i reconeguda trajectòria dins el campde la filologia romànica.

Martí de Riquer ha estat lligat a la UBdurant gairebé tota la seva carrera docent.

Va entrar-hi l’any 1942 com a professorauxiliar, i va esdevenir catedràtic d’Història

de les Literatures Romàniques el 1950,càrrec que va desenvolupar fins la seva jubi-lació el 1984. Va ser professor emèrit de laFacultat de Filologia des del 1987 fins al1990, any de la seva retirada definitiva coma professor.

Nascut a Barcelona el 1914, és membre dela Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua,de la Reial Acadèmia de la Història i del’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.Va ser senador per designació reial el 1977.

Nét del dibuixant i pintor Alexandre deRiquer, va reconstruir la història de la sevapròpia saga en l’obra Quinze generacionsd’una família catalana. Va començar la sevaextenssíssima producció als 20 anys ambL’humanisme català. Autor d’una vastíssimai reconeguda obra, destaquen les edicions delTirant lo Banc i del Quijote, i el seu monu-mental treball sobre Los trobadores

El premi Príncep d’Astúries aMartí de Riquer

L’estudi dirigit pelprofessor Rafael Francoal Departament deBioquímica i BiologiaMolecular ha estatpublicat al ‘Journal ofImmunology’

n equip format per investigadors de laUB i de l’Institut Pasteur de París hadescrit per primera vegada un meca-

nisme que podria explicar el funcionamentfisiològic deficient dels limfòcits T –cèl·lulesdel sistema immunològic humà– en els afec-tats per la malaltia de la SIDA.

L’estudi, publicat el 15 d’abril al Journalof Immunology –la revista d’immunologia

més prestigiosa a nivell internacional–, haestat dirigit pel professor Rafael Franco delDepartament de Bioquímica i BiologiaMolecular de la UB. Els investigadors hanobservat que el virus de la SIDA bloquejal’acció d’una molècula de la superfície delslimfòcits T –l’enzim adenosina desaminasa(ADA)– de gran importància en els meca-nismes de resposta immunològica.

En concret, s’hi descriu que el virus de laSIDA inhibeix de manera específica la unióde l’enzim ADA amb una altra molècula dela superfície dels limfòcits anomenadaCD26. D’acord amb allò que el mateix grupd’investigadors ja havia demostrat amb ante-rioritat, la correcta unió entre aquests doselements és necessària per a l’activació delslimfòcits T en el cos humà. Per això, l’efec-te del virus en el sistema ADA/CD26 expli-caria les anomalies funcionals observades enles cèl·lules T dels afectats per la malaltia.Els investigadors han determinat també que

el bloqueig està provocat per una part espe-cífica de la superfície del virus –la proteïnagp120– i aquest bloqueig és independent dela unió del virus amb CD4 (considerada unaproteïna que intervé en el procés d’entradadel virus dins dels limfòcits)

E

U

Aporten noves dades sobre

el virus de la SIDA

Martí de Riquer a la UB, amb l’actualdegana de la Facultat de Filologia EstherArtigas

El professor Rafael Franco

Noves sales de treball ilaboratoris per al segoncampus mèdic de la UB,que compta amb 10.000estudiants de medicina,infermeria, odontologia ipodologia

a Divisió de Ciènciesde la Salut ha ampliatles instal·lacions del

Campus Bellvitge amb larecuperació dins de l’edificide l’aulari d’un espai de mésde 1.600 metres quadrats,que serà destinat a partird’ara a docència i pràcti-ques. S’hi han invertit 226milions de pessetes en obresi 45 milions en equipa-ments, en el marc d’un pro-jecte dissenyat pels arqui-tectes Paloma Bardají i Car-les Teixidor, autors tambédel conjunt de l’Aulari deBellvitge i de l’Aulari de Fi-lologia del carrer Aribau.

El Campus Bellvitge dela UB va ser inaugurat du-rant el curs 1992-93 al cos-tat del complex hospitalari,dins d’una línia de descen-tralització de la Divisió deCiències de la Salut, iactualment acull prop de10.000 estudiants que cursenensenyaments de medicina,infermeria, odontologia i podologia.

En una primera zona s’han habilitat duesaules i tres amplis laboratoris, que estarancoordinats pel cap d’estudis de PodologiaJosé Manuel Ogalla Rodríguez. El primerlaboratori es destina a l’exploració delpacient i s’ha dotat amb una important infra-estructura en equips i instrumental científicper fer estudis biomecànics computeritzatsde gran complexitat. La segona sala es dedi-

ca als tractaments ortopodològics i quirúr-gics, elaboració de motllos de guix i dissenyde pròtesis, com també a un laboratori demicologia destinat a fer anàlisis de fongs. Latercera sala s’ha habilitat per a l’elaboracióde pròtesis de diferents materials (termoplàs-tics, resines, silicones), que s’avaluaran enels laboratoris anteriors.

En una segona zona es troba una nova salamultimèdia amb equips informàtics i audio-viosuals per donar suport a la docència, una

odontoteca amb informació sobre morfolo-gia dentària en general, una aula d’anatomiaradiològica destinada al treball amb la imat-ge diagnòstica i una osteoteca amb col·lec-cions de models anatòmics.

Al costat hi ha la nova sala de disseccióper al conjunt d’estudis de Ciències de laSalut del Campus Bellvitge, amb un ampliespai de prop de 700 metres quadrats dividiten diferents seccions, coordinades pel pro-

fessor Joan Antoni Moya del Departamentde Ciències Morfològiques i Odontoesto-matologia. Hi treballaran dos tècnics coordi-nats per la responsable de la sala, Maria A.Cayuela. Compta amb sales especialmentdissenyades per a la recepció, preparació idipòsit en cambra frigorífica dels cossos. Unlaboratori permetrà fer preparacions espe-cials de les mostres i una sala de controld’audiovisuals podrà retransmetre a dife-rents aules de l’edifici la imatge i so de les

sessions que s’hi facin. Les disseccions esduran a terme en un ampli espai amb cabu-da per a més de 15 lliteres, dotades d’uninnovador sistema d’il·luminació puntifor-me que facilita el treball quirúrgic. Un mo-dern sistema de ventilació assegura la reno-vació constant de l’aire de la sala. Les nor-mes de funcionament del nou equipamentpermetran únicament l’entrada al personalautoritzat

8

inst

al. la

cion

s El Campus

Bellvitge amplia equipaments

Un dels nous laboratoris de Podologia, dedicat a elaboració de motllos i disseny de pròtesis, dins l’edifici del’aulari del Campus Bellvitge

L

Organitzada encol·laboració amb la Fundació Cercled’Economia, haesdevingut un delsprincipals fòrums anualsde les relacions entre elscentres d’ensenyamentsuperior i el mónproductiu

estímul de l’esperit emprenedorentre els estudiants, la necessitatd’unes infrastructures universitàries

que contribueixin a posar les condicions pera la creació d’empreses o fins i tot la creaciódes de la universitat de projectes d’empreses,són idees que van aplegar més de setantapersonalitats en la novena jornada universi-tat-empresa, celebrada el 22 de maig.

Organitzada anualment pel Consell Socialde la UB, la Fundació Bosch i Gimpera i laFundació Cercle d’Economia, va portarenguany el títol Les universitats, font decreació d’empreses. El Director del PlaNacional d’R+D, Fernando Aldana, elComissionat per a Universitats i Recerca dela Generalitat, Joan Albaigés, el rector Anto-ni Caparrós, el president del Consell Socialde la UB, Josep Maria Puig Salellas, i el pre-sident de la Fundació Cercle d’Economia,Carles Tusquets, van cloure la trobada, queha esdevingut un dels fòrums més importantsde relació entre els centres d’ensenyamentsuperior i recerca i el món productiu.

Els assistents a les jornades, que es van cele-brar al Palau de les Heures i al Cercle d’Eco-nomia, van repartir-se en cinc grups de treball.

El matí es va dedicar al treball en aquestsgrups i a la tarda va tenir lloc una taula rodo-na conjunta amb els directors i coordinadorsdels grups, moderada pel periodista JosepMaria Ureta. S’hi van exposar des de leslimitacions que té la universitat com a crea-dora d’empreses fins a les possibles mesuresper avançar en aquest camí. Per una banda es

va posar de manifest que el món universitarité un tarannà i organització diferents als del’empresarial. No obstant això, es van apun-tar vies perquè la universitat fos una font decreació de riquesa econòmica. El vicerectorde recerca Màrius Rubiralta va afirmar que elrepte de la universitat en aquest àmbit és lacreació d’institucions com els parcs científi-cotècnics. El degà d’Econòmiques Joan Tu-gores va incidir en la idea que la universitatha de crear el capital humà necessari per a la

societat i en aquest sentit va proposar que elsalumnes fessin en els plans d’estudi méspràctiques que promoguessin en ells la ini-ciativa empresarial. Alguns grups de treballja van plantejar mitjans concrets perquè launiversitat contribuís a crear empreses, comun fòrum on la universitat presentés propos-tes de possibles empreses que després po-guessin recollir els inversors.

Pel que fa als components dels grups detreball, el de plans d’estudi i creaciód’empreses va ser presidit per Antoni SerraRamoneda (Caixa d’Estalvis de Catalunya),coordinat per Joan Tugores (degà d’Econò-miques de la UB) i format per Joan RamonBorrell (UB), Víctor Canivell (Silicon Gra-phics LTD), Carlos Cascante (ESADE); JoséM. Castán (EUS), Jacint Ginesta (SGAE),

Joan M. Malapeira (UB), Sebastián Rodrí-guez (UB) i Gaspar Rosselló (UB).

El de programes públics i creació d‘empre-ses va ser presidit per Antonio Zabalza (Er-cros SA), coordinat per Ferran Casado (Insti-tut de l’Empresa Familiar) i format per XavierArgulló (Departament de Treball de la Gene-ralitat), Iago de Balanzo (Cambra de Comerçde Barcelona), Pau Guardans (DG del Minis-teri d’Indústria), Santiago Guillén (Institut deTelemàtica Aplicada), Ramon Mas (GeneralÒptica SA), Ramon Parés (Ecoprogres), JoanPujol (Foment del Treball), Francesc Queralt(vicepresident de PIMEC), Toni Remesar(UB), Maravillas Rojo (Ajuntament de Barce-lona), Rolf Tarrach (UB) i Antoni Vila Casas(Prodesfarma).

El tercer grup, sobre infrastructures univer-sitàries i creació d’empreses, va ser presiditpel vicerector de Recerca de la UB MàriusRubiralta, coordinat per Xavier Testar (UB) iformat per Jordi Angusto (Barcelona Tecno-logia), Montserrat Baucells (UB), MiquelBotella (Consorci Zona Franca), ErnestGiralt (UB), Jordi Mercader (Associaciód’Amics de la UPC), Joan Ramon Morante(UB), Francesc Solé Parellada (UPC), JosepM. Surís (Fundació Empresa i Ciència),Eugeni Terré (CIDEM), Emilio Tijero (Erkí-mia) i Joan Francesc Tous (KEMIRA).

El quart, sobre finançament privat, va serpresidit i coordinat per Francesc Raventós(Catalana d’Iniciatives) i format per ManuelArtís (UB), Ignasi Camí (Banc de Sabadell),Jordi Estiarte (Banco Bilbao Vizcaya), JosepMaria Antón (LIPOTEC), Ferran Lemus(Argentaria), Joan Malet (Meroil), ClaudiMans (UB), Jacint Nadal (UB), AlexandrePedrós (UB), Agustí Pla (3i Europe PLC) iJúlia Prats (IESE).

El cinqué grup de treball, sobre patents ipropietat industrial, va ser presidit per LuisFerrau (OHIM), coordinat per Pascual Segu-ra (Centre d’Estudis i Documentació dePatents, UB) i format per Marià Alemany(UB), Joan Bladé (Urquima SA), Josep M.Castelló (Ferrer Internacional SA), MiquelÀngel Cuevas (UB), Joan Josep Guinovart(UB), Eusebi Nomen (ESADE), EnricPedroso (UB), Joan Antonio Peña (Medi-chem SA), Hans Joachim Rothe (Bayer) iJavier Tejada (UB)

9

Més de setanta personalitats en

la novena jornadauniversitat-empresa

empresa

L’

El conseller de la Presidència de laGeneralitat, Xavier Trias, durant la sevaintervenció a la jornada

El catedràtic i degà de laFacultat de Física de laUB va plantejarpreguntes i peticionscrucials davant delpresident Jordi Pujol alPalau de la Generalitat,arran de la concessió dela medalla NarcísMonturiol al mèritcientífic

l catedràtic i degà de la Facultat deFísica Rolf Tarrach va pronunciar l’1de juliol al Palau de la Generalitat un

comentat discurs sobre la situació de la cièn-cia a Catalunya, en nom dels guardonats ambla Medalla Narcís Monturiol al mèrit cientí-fic. El va estructurar en nou qüestions, unaper cada guardonat amb la medalla, i en trespeticions, una per placa concedida a altrestantes institucions, entre les quals hi ha elsServeis Cientificotècnics de la UB. Tot se-guit en reproduïm alguns fragments:

«És per mi un singular honor poderexpressar una doble gratitud: al Govern de laGeneralitat de Catalunya per haver-nos ator-gat les medalles i plaques Narcís Monturiol,i als meus col·legues copremiats per deixar-me transmetre en llur nom aquesta gratitud.Estem orgullosos d’haver merescut aquestspremis.

Vull parlar de ciència i tecnologia, d’on esgenera i transmet, de les universitats, de comi per què es fa, de la investigació i de qui lafa. (…) No vull començar, però, sense recor-dar que molts dels problemes que té la huma-nitat tenen el seu origen en un dèficit d’hu-manitats, i no de ciència o tecnologia. (…)

1. Què és un país sense valors afegits?Fa uns anys, en el debat final al congrés

dels Estats Units sobre el SSC, el super-col·lisionador superconductor, un projecte deconstrucció d’un immens accelerador, amb

un pressupost de 12.000 milions de pessetes–si fa no fa el pressupost anual de la Genera-litat de Catalunya–, es va demanar a un emi-nent físic, Premi Nobel, una sola raó perconstruir el SSC. La seva resposta va ser:“Perquè aquest país mereix ser defensat”.

Tots els països tenen llengua i cultura. Elsvalors afegits són les desviacions, per dalt,per sobre de les mitjanes. Allò que queda pera la posteritat. Allò que els altres coneixend’un país. I això és el que finalment és unpaís al món. A Catalunya tenim Dalí, Gaudí,Miró, Casals, Granados. Al món, però, a mésde Bach i Shakespeare, de Picasso i Dante, hiha Newton, Darwin, Copèrnic i Einstein.

A Catalunya li manca encara el valor afe-git científic, li manquen els científics compa-rables a Dalí, Gaudí i Miró. Els volem.

2. Per a què serveix la ciència bàsica?El primer ministre britànic William Glads-

tone va visitar una vegada el laboratori deMichael Faraday. Faraday li va fer unesexplicacions sobre els seus avenços en lacomprensió de l’electricitat i el magnetisme.Gladstone va preguntar aleshores allò quesempre pregunta un polític a la ciéncia bàsi-ca: “I tot això, per a què serveix?”. Faradayva respondre: “Jo no ho sé, però sé que algunsuccessor de vostè cobrarà impostos sobreactivitats i productes conseqüència del que jofaig”. I tant!

També serveix per tenir el cap clar. Senseanar gaire lluny, els senyors Solana, físic, iMayor Zaragoza, bioquímic, són, o eren, cien-tífics bàsics. Tenen allò que caracteritza el boncientífic: la capacitat de separar el gra de lapalla. I ho fan en benefici de tots nosaltres.

Steven Hawking va respondre a una pre-gunta equivalent: “Hi ha una altra dimensióhumana més enllà del benestar material i quemereix ser conreada”. Deixin-me afegir: laciéncia bàsica permet que una persona comHawking estigui al cim de l’activitat humana.

La ciència bàsica fa que puguin haver-hiavenços tecnològics: serveix per iniciar lacadena d’activitats que finalment desembocaen un nou producte i en un augment de laqualitat de vida. Aquest any el transistorcelebra 50 anys. La mecànica quàntica ensva permetre entendre els semiconductors.Així comença la cadena que, passant pels

transistors i microxips, porta a les computa-dores actuals, ubiqües i imprescindibles.

3. Quin grup d’R+D ha fet el WWW?Avui dia em costa 30 segons entrar a la

pàgina web de la Generalitat de Catalunya,mirar quines convocatòries té el Comissionatd’Universitats i Recerca i saber si estanobertes, tancades o pendents. He guanyat, entemps, un parell d’ordres de magnitud. Abans,el mateix requeria, potser, una hora. Doncs bé,aquesta innovació es va fer al CERN, a Gine-bra, el centre europeu d’investigació bàsicaper excel·lència, l’any 1989, per motius de co-municació entre les grans col·laboracions de-dicades a l’estudi de les partícules elementals.I ho han regalat al món.

Així, la resposta a la pregunta és: cap grupd’R+D independent, si de cas un grup d’R+Dintegrat en una col·laboració de recerca bàsica.

4. Podem planificar la ciència i l’R+Damb eficàcia?

No, amb eficàcia no! És massa complex,no som prou llestos.

De 10.000 idees sorgeixen 100 invents,que porten a 10 innovacions, de les quals unaes materialitza en un producte que produeixbeneficis. Senyor president, em pot vostè dirquina de les 10.000 idees serà la selecciona-da pels sedassos de la tecnologia, de les pro-ves, de la competència, de les finances i delsconsumidors? És molt més probable equivo-car-se que encertar. Per això, i això és unaopinió molt personal, em fan por els progra-mes de recerca europeus, els plans nacionals,els projectes temàtics dirigits. La recupera-ció de recursos econòmics gestionats per ad-ministracions superiors per part de les admi-nistracions d’abast geogràfic més limitat ésuna política econòmica, però no necessària-ment científica. Només és científica si el dedalt sap què fa. Ho sap? (…)

5. Què podem fer aleshores per fomentarl’R+D amb èxit?

Pedro Etxenique, amic, físic, exconsellerd’Educació i Universitats al govern Garai-koetxea, va dir no fa dos anys al Forum-Deusto, mutatis mutandis: ”Existeix unaprofunda connexió entre creixement econò-mic sostingut, alta qualitat de vida i avenç

10

Rolf Tarrach examina la ciència

i la universitat a Catalunya

opin

ió

E

de la ciència i la tecnologia. Però la conne-xió no és lineal, no és directa, no és imme-diata, és incertament i difícilment quantifi-cable, potser no sigui ni tan sols algorítmica,però hi és”.

Què hem de fer, doncs? Detectar capaci-tats i ajudar a desenvolupar-les, assegurarl’excel·lència, la diversitat, l’adaptabilitat ila massa crítica. I deixar la resta al mercat, ala societat i als empresaris.

6. Li correspon un Premi Nobel aCatalunya?

No, si no fem quelcom. Sí, si ho fem.Aviat farà cent anys que s’atorguen els

premis Nobel de Física, Química i Medicina.Amb una mitjana de cinc premiats, farà 500persones. En aquestes àrees Espanya té el 2

per cent de la producció mundial, Catalunyael 4 per mil. Això fa dos catalans premisNobel. On són?

El raonament anterior és fals per duesraons: una, motiu d’alegria; l’altra, motiu depreocupació. La primera és que la ciència acasa nostra ha millorat últimament molt qua-litativament, i no podem utilitzar els bonsquantificadors actuals per als últims centanys. La segona és que tenim pendent larevolució qualitativa. I la comissió Nobelpremia la qualitat, no la quantitat. Espanyaestà mundialment en la posició 12ena en pro-ducció científica, però en la posició 38ena enimpacte científic. Fem soroll, però encara nofem música.

Emprant, per no ferir ningú aliè, la mevaespecialitat, la física, hi ha un abisme entreles prop de 4.000 cites del famós article deSteven Weinberg i les 200 que, segons un

treball d’anàlisi de la física a Catalunya fetper David Jou per a l’Institut d’Estudis Cata-lans, tenen típicament els articles signats peralmenys un català més citats.

No al cofoisme!

7. Què fem, doncs, per merèixer un premi Nobel?

Crear tradició científica, no deixant d’in-sistir-hi mai.

Hi ha dos models que podem seguir, queanomeno neerlandès i nord-americà. El neer-landès és de baix a dalt. Assegurar una edu-cació primària i secundària sòlida, per poderconstruir sobre ella amb qualitat i eficàcia. Elnord-americà és l’empelt per dalt, atraureels millors del món amb una formació post-graduada d’elit. Per raons estadístiques, el

millor xinès és millor que el millor nord-americà.

El resultat d’unes proves que s’han fet enuna cinquantena de països (tots els mésavançats) a nois i noies de 13 anys per ava-luar llur nivell de coneixements en mate-màtiques i ciéncies és: Països Baixos, 541i 560; Estats Units, 500 i 534; Espanya,487 i 517; mitjana global, 500 i 500. Mésval que comencem a preocupar-nos-en!D’altra banda, els Estats Units gasten lleu-gerament per sota del 3 % del PIB en R+D,els Països Baixos l’1,8 % i Espanya el0,8 %. I estem baixant! La situació ésd’alerta! Als Estats Units, en les tres àreesesmentades a la qüestió anterior tenen, finsa l’any 1992, 160 premis Nobel (dels quals35 són naturalitzats), els Països Baixos, 11,i Espanya, 1. No cal presentar més dades,n’hi ha prou.

Per motius ideològics jo proposo queCatalunya segueixi el model neerlandès. Par-lin amb un holandès mitjà i amb un texàmitjà, i veuran per què.

8. Per a què serveixen les universitats?I els pares? No per trobar-li feina al fill,

sinó per educar-lo i oferir-li la formació queli permeti trobar feina per mèrits propis.

Doncs no és gaire diferent per les univer-sitats. No hi són per crear feina. Hi són percrear i transmetre coneixements que perme-tin a la societat crear feina. Per desenvoluparaptituds i esperit crític. Per trobar nouscamins. Per desenvolupar la capacitat de serfeliç sense consumir, amb el saber, la culturai la ciència. Per ensenyar a respectar la diver-sitat i els altres. Per ensenyar a diferenciarentre cost i valor. Per protegir els ciutadansdel déu diner, del xarlatanisme en totes lesseves disfresses i dels horòscops. Per formarelits, sí! Els sembla poc?

Helmut Schmidt, excanceller de la Repú-blica Federal d’Alemanya, explicava fa unasetmana en un article publicat a El País/DieZeit i titulat “Postergado equivale a abando-nado” les seves idees, sempre interessants,sobre la moneda europea comuna. L’articleinsisteix en la importància de la lluita contral’atur i té, cap al final, les següents frases: “ElEstado tiene que tachar de una vez por todaslas subvenciones a los sectores económicosanticuados e incapaces de competir, concen-trándose, en lugar de ello, plenamente en lainvestigación y en la fabricación de produc-tos punteros que todavía no se puedan produ-cir en Asia. Para ello necesitamos natural-mente mejores universidades, universidadesmás efectivas, lo cual equivale a decir que esnecesario que compitan entre ellas”.

9. Com han de competir les universitatspúbliques?

No amb l’ús de la publicitat. No creantnous ensenyaments a tort i a dret. No oferinttots els ensenyaments. Sí destacant en algunsensenyaments i en algunes línies d’investiga-ció. Així les notes de tall altes seran indica-dors d’una demanda alta, i no d’una ofertaestrenyida. Les universitats han de seguir elmodel de la indústria farmacèutica, on elsdiners es fan amb uns pocs productes i laresta d’oferta per compromís i completitud.Al Regne Unit hi ha unes deu universitats,liderades per Oxford, Cambridge i la LondonSchool of Economics, caracteritzades per larecerca que s’hi fa, unes deu amb un caràctermixt docent-investigador i la resta són domi-nantment docents. La investigació de quali-tat requereix una certa concentració.

El govern no ha de fer diferències subven-cionant, sinó subvencionant les diferènciesbasades en mèrit o capacitat.»

11

opinió

Moment del lliurament de la medalla Narcís Monturiol a Rolf Tarrach per part del presidentJordi Pujol

L’interès mediàtic esconcentra en els últimsfàrmacs desenvolupatsper l’equip del professorAlemany contral’obesitat, una malaltiaque afecta el 10 % de lapoblació a tot Espanya

l catedràtic de Bioquímica i BiologiaMolecular de la UB Marià Alemany,que dirigeix una novedosa línia de

recerca sobre l’obesitat, ha estat un delscientífics més esmentats pels diaris durant el1996, segons conclusions de l’Informe Qui-ral 1996, que analitza la presència dels te-mes de medicina i salut en la premsa diària.

Aquest informe ha estat dirigit pel perio-dista Vladimir de Semir i elaborat per lesinvestigadores Maria Roura i Johanna Cá-ceres de l’Observatori de la ComunicacióCientífica de la Universitat Pompeu Fabra.Es tracta d’un estudi quantitatiu i descriptiude 1.273 textos periodístics publicats als dia-ris ABC, Avui, Eco, El Mundo, El País, ElPeriódico de Catalunya i La Vanguardia alllarg del 1996.

La raó d’aquest interès mediàtic són elsúltims fàrmacs contra l’obesitat desenvolu-pats per l’equip del professor Alemany, quepresenten uns avantatges superiors als obtin-guts amb el producte natural –l’oleat d’estro-na, una hormona esteroïdal–i els productes analitzatsamb anterioritat.

Amb el finançament deLaboratoris Salvat, aquestgrup d’investigadors de laUB ultima el desenvolupa-ment d’un fàrmac que puguisolucionar el problema del’obesitat, una malaltia que afecta el 10 % dela població a tot Espanya.

Els resultats obtinguts fins ara per aquestsfàrmacs –coneguts de forma genèrica sota elnom de Merlín– són altament satisfactoris enrates de laboratori i s’espera poder reproduir-

los amb humans tan bon punt comencin elsprotocols de les proves clíniques. Ara comara, els estudis se centren en determinar lapossible toxicitat i efectes secundaris d’aquestproductes i desenvolupar-ne una forma adientper al consum via oral.

El mecanisme d’acció no és gens agressiu

per a l’organisme des del punt de vista far-macològic perquè actua dins dels margesbiològics: en síntesi, el Merlín provoca unadisminució de la ingesta fonamentalmentglucídica, manté la despesa energètica del’organisme i no produeix pèrdues de proteï-

nes. Els investigadors també analitzenactualment si la presència d’estrona en elsaliments es relaciona amb el desenvolupa-ment de l’obesitat. Les recerques de l’equipdel professor Alemnay van ser protagonistesdel reportatge Burning the fat (Cremant grei-xos) que la cadena de televisió BBC Interna-tional va emetre l’any passat dins del presti-giós programa sobre ciència i salut Tomo-rrow´s World, i la revista científica d’abastmundial Scrit li va dedicar una pàgina sen-cera. Marià Alemany va ser guardonat ambel premi Danone 1995 per la seva trajectòriacientífica en nutrició i el passat mes d’octu-bre va rebre el premi Francisco Grande Co-vián, atorgat per la Societat Espanyola deNutrició Bàsica i Aplicada (SENBA). La se-va vessant com a escriptor també ha estatreconeguda amb el premi de novel·la cientí-fica de la Fundació Catalana per a la Recer-ca l’any 1994 pel seu llibre El virus de laglòria

12

Marià Alemany, un dels científics

més esmentats a la premsaactu

alit

at

El professor Marià Alemany

E

L’investigador ha rebut nombrosospremis i també es autor de la novel·la guardonada ’El virus de la glòria‘

Els estudis destinats agerents d’entitatsesportives ja han tingut130 alumnes al llarg desis edicions, mentre queel curs de dret i fiscalitataborda el segon any ambuna ampliació de lesplaces previstes

acord de col·labora-ció signat entre elFC Barcelona i la

UB l’any 1992 es concretaen aquests moments en doscursos a la Facultat d’Eco-nòmiques sobre els diferentsaspectes de la moderna ges-tió econòmica i financeradels clubs esportius.

L’inici del Curs de Gestiód’Entitats Esportives datade 1991. Va ser el primercurs d’aquestes característi-ques que es va crear a Es-panya com a resposta a lacreixent demanda de forma-ció de professionals de l’es-port en temes d’economia igestió d’empreses. Dirigitpel professor del Departa-ment d’Economia i Orga-nització d’Empreses XavierTriadó, ha tingut un total de130 alumnes en les sis edicions que ha por-tat a terme i ha assolit un alt grau d’accep-tació en el món de l’esport a Catalunya,com ho prova el fet que alguns dels seusalumnes han creat empresa pròpia, d’altreshan estat incorporats com a membres d’unafederació i d’altres han emprès reptesimportants dins les entitats de les quals jaeren gerents o directius. Fins avui hi hanparticipat, entre altres, el gerent del TDKManresa, personal de l’àrea d’esports del’Ajuntament de Barcelona, directius del

Tenis Turó i del Tenis Barcelona, i llicen-ciats d’INEFC.

El programa es desglossa en set àrees,amb un contigut eminentment pràctic. Abas-ten tots els aspectes de la gestió d’una entitatesportiva: anàlisi financera, comptabilitat,fiscalitat, instruments i tècniques de gestió,màrqueting esportiu, planificació d’activi-tats esportives i teoria econòmica de l’es-port. Usualment inclou conferències dedirectius del FC Barcelona sobre temesconcrets del programa d’estudis, com aral’assessor jurídic Josep M. Antràs, el secre-tari general Ricard Maixenchs, l’exgerentAnton Parera i el comptable Jaume Parés.

Actualment s’articula com a curs d’exten-sió universitària adreçat a persones sensequalificació acadèmica, i com a curs depostgrau per als llicenciats universitaris.De cara a properes edicions hi ha el projec-te d’oferir el curs via Internet i, d’aquí ados anys, convertir-lo en un màster de doscursos lectius.

L’altre curs, nou de l’any passat, és el deDret, Finances i Fiscalitat en les EntitatsEsportives, dirigit per la professora del De-partament d’Economia i Organització Em-

presarial Anna M. Gil, el primer d’aquestescaracterístiques que s’organitza a Europa. Alllarg de 180 hores lectives, es desenvolupad’octubre a juny dividit en cinc grans blocs:Dret esportiu, que s’ocupa del dret del tre-ball i seguretat social, les relacions entrel’esport i l’administració i les assegurancesesportives; Comptabilitat esportiva; Finan-ces, sobre inversions i elaboració de pressu-postos; Fiscalitat en l’esport; i un bloc deconferències i taules rodones sobre temesd’actualitat com ara les fundacions, la vio-lència en l’esport i la influència dels mitjansde comunicació en l’esport. Entre d’altres,hi han donat conferències el president del

FC Barcelona Josep Lluís Nuñez, el directord’El Mundo Deportivo Santi Nolla, l’exse-cretari general de l’Esport Josep Lluís Vila-seca i el subdirector de Banca Catalana JoanMiras.

En la primera edició s’hi van matricular 18alumnes, dels quals 5 eren llicenciats en dreto econòmiques i la resta estudiants, i es dónala característica que tots ells havien estatesportistes. De cara al curs que ara començaes preveu augmentar el nombre d’alumnesfins a 30

14

Dos cursos de gestió esportiva en col·laboració amb el

FC Barcelona

club

s

El president Josep Lluís Núñez durant una de les seves conferències en el curs de Dret, Finances i Fiscalitaten les Entitats Esportives, a la Facultat d’Econòmiques

L’

L’actual sistemarepresenta un delspercentatges més baixosde tot Europa enfinançament públic del’ensenyament superior i, d’altra banda, nocontempla mecanismesd’avaluació de la qualitat

a universitat pública es defineix princi-palment pel fet que el seu pressupostl’aporta l’administració pública, com

és el cas actualment per a vuit de les deu uni-versitats existents a Catalunya, de les qualsla UB és la més gran i per tant la més dotadapressupostàriament en termes quantitatius.

Però no existeix un model de finançamentde les universitats públiques per part de l’ad-ministració autonòmica de Catalunya, queestà estudiant des de fa alguns anys diferentsmodels que permetin objectivar els meca-nismes de finançament. Les principals difi-cultats es deriven de l’actual context restric-tiu de les finances públiques, que impedeixl’increment de les partides pressupostàries icondueix en la pràctica a un “nivell zero”, enquè les hipotètiques millores d’algunes uni-versitats es basen en l’empitjorament de lesrestants.

L’actual sistema de finançament públictendeix a calcular les partides corresponentsa cada universitat segons el nombre d’estu-diants ingressats. Encara no contempla me-canismes d’avaluació de la qualitat, queserien possibles si tingués en compte la pro-porció d’estudiants graduats, és a dir, la re-sultant de l’ingrés més l’eficiència del procésde formació i els seus fruits.

D’altra banda, Espanya i Catalunya pre-senten un dels percentatges més baixos detota la Unió Europea de finançament públicde l’ensenyament superior en relació al Pro-ducte Interior Brut, en concret un 0,8 % i un0,6 % respectivament, per bé que amb ten-dència a millorar en comparació amb l’inici

dels anys 80, segons han palesat els mem-bres del Gabinet Tècnic de Programació iEstudis de la UB Lorenzo Albardías i DolorsBaena en el seu treball sobre la qüestió, en elllibre Planificación, evaluación y finan-ciación de sistemas educativos. També ho hasubratllat la primera auditoria de qualitat fetaenguany per la Conferència de Rectorsd’Europa en una universitat espanyola, con-cretament la Universitat Autònoma de Bar-celona.

En un marc de congelació salarial del pro-fessorat i del personal, el pressupost correntde la UB per a l’any 1997 és de 35.917milions de pessetes, un 0,9 % superior al de

l’any anterior; 30.731 milions corresponen adespeses corrents i 5.186 milions a despesesde capital. Més del 70 % es dedica als salarisdel professorat i del personal.

En ser presentat a la Junta de Govern iaprovat pel plenari del Consell Social de launiversitat, el vicerector d’Economia i Orga-nització Enric Canela va qualificar el pressu-post de “fortíssima contenció de la despesa”.De la mateixa manera, el rector Antoni Ca-parrós va manifestar: “Patim una pèrdua enla nostra capacitat de maniobra pressupostà-

ria, atès que el petit augment no és suficientper cobrir l’increment de despeses derivatdels triennis del personal, d’altres incre-ments vegetatius i dels increments de submi-nistraments i manteniment. Això ens ha obli-gat a reduir algunes partides i a presentar unpressupost molt restrictiu, amb reduccionsen molts llocs de cost”.

En síntesi, el pressupost de la universitatpública s’alimenta de les diferents transfe-rències de l’administració pública: transfe-rències corrents, transferències de capitalper a inversions en obres i subvencions aprogrames de recerca. En segon lloc, elfinançament privat de les universitats pú-

bliques és el facilitat pels ingressos de ma-trícules pagades pels estudiants, que repre-senten el 15 % dels ingressos corrents glo-bals, i pels contractes de recerca amb elsector productiu.

Actualment es calcula que l’estudiant dela universitat pública paga amb la matrículael 14 % del cost de la despesa corrent de laUB (docència, recerca i serveis), però elpercentatge seria superior si no es tingues-sin en compte els costos de la recerca asso-ciada

15

Com es finança la universitat pública

economia

L

Entrada a la biblioteca del Campus Vall d’Hebron de la UB

Concentrenl’equipament derecerca d’altatecnologia i elpersonalespecialitzat,amb un sistemade gestióinnovador queha estat valoraten múltiplesfòrumscientífics

1 de juliol la direc-tora dels ServeisCientificotècnics,

Montserrat Baucells, rebiade mans del president de laGeneralitat Jordi Pujol laPlaca Narcís Monturiol1996, atorgada en reconei-xement al suport constant que aquest serveide la UB ha donat a la recerca del nostrepaís.

La seva estructura està basada en la con-centració d’equipament tècnic i personalaltament qualificat per donar resposta a granvarietat de problemes de recerca i desenvo-lupament tecnològic. Els Serveis Cientifi-cotècnics de la UB han estat considerats comun autèntic model de gestió i organització endiversos fòrums científics, entre els quals hiha la II Reunió Plenària de la Xarxa de Ges-tió de Centres d’Instrumentació Científica(GECIC) celebrada a la ciutat de Quito(Equador) el març passat.

Amb una superfície actual que supera els3.000 metres quadrats al Campus Pedralbes,els Serveis Cientificotècnics van ser creats el1987 per donar suport a la recerca de la UBi rendibilitzar-ne l’estructura científica, tot

oferint servei a d’altres institucions públi-ques i a l’empresa privada. Hi treballen untotal de 84 persones i disposen d’una granvarietat de tècniques instrumentals, entre lesquals destaquen la ressonància magnèticanuclear, l’espectroscòpia molecular, la di-fracció de raigs X, la microsonda electròni-

ca, la microscòpia electrònica de transmissiói les tècniques d’anàlisi de superfície, entred’altres.

Durant l’últim exercici, va comptabilitzarun total de 72.000 hores de treball efectiu, deles quals un 20 % corresponia als clientsexterns i el 80 % restant als usuaris internsde la UB (amb una alta participació en con-

venis amb l’exterior, igualment). A títol in-formatiu, el servei prestat durant el 1996 alsinvestigadors de la UB –calculat segons elsbarems com a empresa de serveis– estariavalorat en prop de 1.200 milions de pessetes.

En un futur i dins el marc de les obres deconstrucció del Parc Científic de Barcelona

al Campus Pedralbes de la UB, els ServeisCientificotècnics augmentaran la seva super-fície fins als 16.500 metres quadrats en unaprimera etapa. Seran els primers de totEspanya en tenir un espectròmetre de res-sonància magnètica nuclear de molt alt camp(750 Mhz), entre altres equipaments d’altatecnologia

16

equi

pam

ents Els Serveis

Cientificotècnics, un model reconegut

El president Pujol, flanquejat per la subdirectora Montserrat Roura (a l’esquerra) i per la directoraMontserrat Baucells, el dia del lliurament de la Placa Narcís Monturiol als Serveis Cientificotècnics

L’

Ocupen 3.000 metres quadrats al Campus Pedralbes,en procés d’ampliació

La recerca en medicinaesportiva i l’assistènciaals esportistes es dotende recursos avançats enel marc de les novesdependències acabadesd’estrenar

La nova seu de l’Escola de Medicina del’Esport, situada al Servei d’Esports dela UB a la Diagonal, va ser inaugurada

el mes de maig. Les noves dependènciescompten amb dos despatxos i dues sales, unadedicada a l’assistència a l’esportista i l’al-tra a l’avaluació funcional.També s’ha fet una transfor-mació total de l’espai exte-rior, enjardinant la zona ifacilitant l’arribada d’ambu-làncies.

En paraules del director ifundador d’aquesta escola,el professor del Departa-ment de Ciències Morfolò-giques i Odontoestomato-lògiques de la Facultat deMedicina Domingo Ruano,“es tracta, per l’edifici i perles instal·lacions, d’un delscentres de medicina espor-tiva més importants de Bar-celona”. També presta ser-veis a tots els usuaris delServei d’Esports de la UB,tant individualment comper equips. Actualment s’en-carrega de les tasques delcentre el doctor Jordi Ri-bas.

L’Escola té quatre fun-cions bàsiques: centre do-cent de metges especialis-tes en medicina esportiva, que hi fan unaestada de tres anys; valoració funcional del’esportista, tant amateur com federat;assistència a l’esportista, amb un control i

seguiment de les lesions, i per últim cen-tre de recerca en medicina esportiva, dotatd’un modern equipament (cicloergòmetre,ecògraf, cinta sense fi i analitzador de

gasos) i amb diverses línies d’investiga-ció. Està oberta de 9h a 20h entre setmanai els caps de setmana en horaris de com-petició

17

Nova seu per a la medicina esportiva

més avançada

escola

E

El professor Ruano, a l’esquerra, amb els seus col·laboradors M. Guerra, E. Cuadrado, B. Hidalgo i J. Ribas

Una de les proves en les noves instal·lacions

na sala plena de gom a gom va acolliramb expectació la conferència sobre“Desenvolupament de noves vacunes

sintètiques” de l’investigador colombià Ma-nuel E. Patarroyo, que va tenir lloc l’octubrede l’any passat amb motiu dels actes d’inau-guració de la remodelació de la Facultat deMedicina de la UB. A la sortida, un nombrósgrup d’estudiants pugnava per conversaramb l’autor de la primera vacuna sintèticacontra la malària, una malaltia endèmica queafecta milions de persones de les àrees mésdeprimides del planeta.

L’escena es va tornar a repetir el mesd’abril al Campus Bellvitge de la UB i uncop més a la Facultat de Medicina, quanl’investigador colombià va participar ambaltres especialistes en una taula rodona sobrela investigació en salut internacional, coordi-nada pel degà Josep A. Bombí. I per terceravegada, el 5 de juliol, quan Patarroyo va apa-drinar, conjuntament amb la senadora Victò-ria Camps, el jurament hipocràtic dels alum-nes de Farmàcia que es llicenciaven.

L’actual director de l’Institut d’Immuno-logia de Bogotà (Colòmbia) va cedir la pa-

tent de la seva primera vacuna química con-tra la malària a l’Organització Mundial de laSalut (OMS), tot i no rebre suport de lesprincipals autoritats sanitàries. Durant lesseves estades a la UB, sempre ha agraït lesmostres de suport rebudes de tot Catalunya i

en especial de l’equip del metge PedroAlonso, del Servei d’Immunologia del’Hospital Clínic, amb qui continua treba-llant per millorar l’eficàcia de l’SPF66 (laseva primera vacuna sintètica contra lamalària)

18

Tres visites del científic colombià

Manuel E. Patarroyo

cien

tífic

s

Manuel Patarroyo envoltat pels estudiants de Farmàcia que acabaven de fer el juramenthipocràtic en la cerimònia de llicenciatura

U

Primera patent als Estats Units

Una empresa nord-americana pagarà el 10 % de les sevesvendes anuals per un procedimentdesenvolupat per l’equipdel professor Pedroso al Departament deQuímica Orgànica

l mes de gener la UB va rebre 10.000dòlars en concepte dels primers royal-ties d’explotació del contracte de lli-

cència de patent establert entre la universitati una empresa nord-americana, la GlenResearch Corporation, per a l’explotació alsEstats Units d’un procediment general depreparació d’oligonucleòtids cíclics –petitescadenes tancades d’àcids nucleics– i com-postos intermedis desenvolupat per l’equipdel professor Enrique Pedroso al Departa-ment de Química Orgànica.

Segons explica Pascual Segura, directordel Centre d’Estudis de Documentació dePatents de la UB, moltes de les invencionsgenerades pel personal d’aquesta universitates patenten a nom de les empreses amb lesquals hi havia contractes previs que així hoestipulaven. Les altres invencions normal-ment s’acullen a la Normativa de Patents ise’n sol·licita patent a nom de la UB, a tra-vés d’aquest CentreEl professor Enrique PedrosoE

Llicenciat en Filologia ala UB, ha fet de professorinvitat en diversosperíodes de la sevacarrera professional itreballa en una tesidoctoral sobrellenguatges de masses

uè ha quedat mésgravat en la sevamemòria dels estu-

dis de llicenciatura fets ala UB?

Uf! Tantes coses... i mol-tes no estrictament relacio-nades amb el record, di-guem-ne, intel·lectualitzat,sinó més aviat amb l’àrea ded’impacte sobre la sensibili-tat. Des del punt de vistaacadèmic tinc bona memòriad’alguns destacats precep-tors com els doctors Badia,Bastardes, Blecua, Comes,Gomà, Marsà, Vila Valentí,Vilanova... i molts d’altres.L’alumne que jo era hi reco-neixia una categoria acadè-mica i, en general, humana.Des del punt de vista so-ciològic l’impacte del recordde la universitat en lluita definals dels seixanta és ines-borrable: la vitalitat delsmoviments marxistes i l’an-tifranquisme, la “conscienciació” de la majo-ria silenciosa i la implicació d’alguns fills dela burgesia en el compromís polític, el Pati deLletres ple de cartells i l’arenga vibrant d’enPaco Fernández Buey, les invasions dels gri-sos etzibant cops de porra a tort i a dret al’interior de la Facultat fins que el rector vanegociar la inviolabilitat de l’àrea lectiva... Oaquell migdia que algú va llençar el bust deFranco per la finestra. Tot això se’m barrejaamb lectures de textos de Ionesco, aprovats

generals polítics, bidells que entraven a donarl’hora al “doctor”, el bar –càlid– amb unenllustrador vellet que va haver de plegar per-què es va quedar sense feina, instàncies debona conducta al rector per evitar pèrdues dematrícula, reunions i assemblees, interrup-cions de les classes “per informar”, i una altramúsica, una altra cigarreta, uns altres vestits,una altra manera de relacionar-nos amb lesnoies que, de cop, van agafar la iniciativa, ensvan enamorar lliurement i ens van ensenyar afer anar el ciclostil i a traginar octavilles... Desdel punt de vista personal, puc dir que els amics

que vaig fer en aquella època ho han estat jatota la vida. Alguns ara són destacats profes-sionals o artistes. D’altres, professors d’aques-ta mateixa Universitat de Barcelona, com hoera el ja desaparegut Santiago Mollfulleda.

Quins motius l’han portat a compaginaruna intensa activitat professional ambels estudis especialitzats de doctorat i lacorresponent feina de recerca?

Després de gairebé trenta anys de feina

pràctica en el terreny de la comunicació demasses jo notava que em calia fer un procésde reflexió sobre l’activitat i els seus condi-cionants. Fruit d’aquesta necessitat vaig co-mençar a provar d’analitzar diversos aspectesd’alguns llenguatges de masses. D’altra bandaaixò m’anava bé pel meu propi govern com aprofessional davant del micro o de la càmera.En aquell punt, i com a conseqüència d’unainiciativa d’en Xavier Febrés, que ens va pro-posar al doctor Sebastià Serrano i a mi de feruna llarga conversa per ser publicada a lacol·lecció de llibres Diàlegs a Barcelona, vaig

retrobar en el meu interlocutor el vell amicque en el seu moment també m’havia fet deprofessor. Em va animar a sistematitzar lafeina, ordenar les notes, matricular-me alscursos de doctorat i a més va acceptar de diri-gir una tesi que he començat a fer ja de gran ique no sé ben bé quan acabaré.

Quan ha acceptat en repetits momentsdonar classe a la UB com a professor invi-tat, com ha vist l’experiència docent?

20

Joaquim M. Puyal “A mi fer classes

m’agrada”entr

evis

ta

Joaquim M. Puyal retorna al claustre de l’Edifici Plaça Universitat

Q

De fet la meva experiència docent a la Uni-versitat de Barcelona va començar el curs1972-73. En acabar els estudis vaig ser con-tractat al mateix temps que la doctora Emma

Martinell com a PNN pel Departament deLlengua Espanyola, de l’aleshores Facultat deFilosofia i Lletres. Vaig ser dos anys professord’aquesta casa. L’activitat més significativad’aquella època va ser la feina com a ajudantd’en Sebastià Serrano en l’àrea de la lingüís-tica matemàtica i la lògica aplicada a l’anàlisidel llenguatge.

Ara faig classes d’una manera menys regu-lar i col·laboro també amb altres universitats,però és cert que tornar a aquest vell edifici,

que la fortuna ha volgut que fos sempre onm’ha tocat treballar, és molt agradable. A mifer classes m’agrada. Tenir contacte amb elsalumnes és molt gratificant i, en general, la

gent que es matricula als cursos de teoria dela comunicació, a mi, m’interessa.

Quina impressió té de l’evolució de la uni-versitat i de la UB en particular des del seuprimer contacte fins ara?

Em permeto recordar que gairebé tot haevolucionat molt en els darrers trenta anys.Per tant, és impossible establir compara-cions si no tenim en compte el conjunt delcanvi global. D’altra banda tampoc no co-

nec tan a fons el moment present com perpoder pontificar res. Ara bé, com a impres-sió, que és el que vostè em demana, segura-ment diria que en general el nivell de com-

petència en la transmissióde la informació és més alt,és a dir, que la universitatcom a emissor ha millorat.Probablement, com a con-seqüència de la massifica-ció, el nivell d’aprofitamentde la informació és mésirregular, però això no voldir que avui no hi hagimolts alumnes que si van afora a fer un curs de docto-rat, per exemple, ja no estroben en situació de clardesavantatge com passavaabans. I bé, si m’ho permetli diré una cosa. Jo crec quela universitat no ha arribatencara al punt d’incidènciaque li pertoca en el conjuntde la societat. La instituciói els seus símbols hauriende ser més presents en l’ac-tivitat social i civil. Perprestigi i –permeti’m dir-hoaixí– perquè s’hauria deposar, en certa manera, “demoda”. Vull dir, per enten-dre’ns, que el que diu el

rector o un professor destacat és important iaquesta veu s’ha de sentir més sovint i ambmés força als mitjans i als fòrums d’opinió.A més, quan dic que s’hauria de posar demoda, vull dir que aquesta incidència en lasocietat hauria de seguir un camí semblantal que ha fet el Barça, per exemple. Ja sé quela comparació li pot semblar inadequada aalgú, però per més títols que guanyin elsCeltics de Boston tothom sap què és la Uni-versitat de Harvard. Oi que m’entén?

21

entrevista

Joaquim M Puyal va estudiar Filosofia i Lletres a laUB a partir del 1966 en l’especialització de FilologiaRomànica. En llicenciar-se, l’any 1971, va ser contractatcom a professor no numerari a la mateixa facultat perimpartir l’assignatura de Matemàtiques per a Lingüistesdurant dos cursos. L’activitat professional que desenvolu-pava des de l’any 1967 a Ràdio Barcelona i des del 1972també a TVE no li va permetre mantenir la dedicació uni-versitària. Tot i això va seguir els primers cursos de docto-rat a la UB i va cursar tota la llicenciatura en Ciències dela Informació a la UAB.

La seva tesi de llicenciatura, sobre terminologia futbolís-tica en castellà, aplicada posteriorment a la llengua catala-na amb l’ajuda dels professors Alfred Badia i Jordi Mir, li vaser de gran utilitat quan el 1976 va iniciar les transmissions

de futbol en català. Ha desenvolupat diversos programes degran èxit a la televisió, tant en la faceta de director-presen-tador com en la de creador de formats i productor executiu.

A finals dels anys 80 i durant el deganat del professorGabriel Olivé a Filologia, es va reincorporar com a pro-fessor invitat a la UB per impartir algunes classes icol·loquis. L’elaboració del llibre de converses amb elprofessor Sebastià Serrano de la col·lecció Diàlegs a Bar-celona, aparegut el 1991, va propiciar la decisió d’acabarels estudis de doctorat sota la direcció del doctor Serrano,en les classes del qual ha participat sovint des del curs1992-93. Va ser contractat com a professor invitat per laFacultat de Ciències de la Informació de la UAB el curs1994-95. Ha establert col·laboracions diverses amb altresuniversitats del país.

Retrobada amb el professor i lingüista Joan Solà al Pati de Lletres

aspirina pot actuar frenant la proli-feració cel·lular, fet que explicariala menor incidència d’alguns càn-

cers en persones tractades amb aquest fàr-mac, segons un estudi dirigit pels investi-gadors Ramon Bartrons i Joan Gil, delDepartament de Ciències Fisiològiques dela UB, publicat el mes de gener en la pres-tigiosa revista nord-americana Journal ofPharmacology and Experimental Thera-peutics.

Tot i que els experiments s’han fet única-ment amb cultius cel·lulars, els resultatscorroboren l’existència d’una relació epide-miològica, constatada anteriorment per moltsarticles en la literatura científica interna-cional, entre la utilització de tractamentsamb aspirina i la reducció del risc d’incidèn-cia de càncer de còlon i recte.

La recerca s’ha dut a terme en el marc d’unconveni de col·laboració amb l’empresa Quí-

mica Farmacèutica Bayer, gestionat per laFundació August Pi i Sunyer, i ha comptatamb el suport de la marató que TV3 va orga-nitzar el 1994 per tal de recollir fons per a larecerca contra el càncer. L’equip d’investiga-

dors treballa actualment en una àmplia líniade recerca bàsica centrada en temes diversoscom la leucèmia limfàtica, oncogens, factorssupresors tumorals, apoptosi i regulació me-tabòlica22

actu

alit

at Descriuen més efectes beneficiosos

de l’aspirina

La diplomatura de Turisme

s’integra a la universitat

L’

D’esquerra a dreta, Ramon Bartrons, Esther Castaño, Mireia Dalmau i Joan Gil

a UB ha començat aoferir enguany unnou ensenyament,

acabat de crear amb ranguniversitari pel Ministerid’Educació amb el nom dediplomatura de Turisme.De les 920 places de pri-mer curs en sis universitatscatalanes d’aquesta novadiplomatura, la UB és laque n’ofereix un majornombre, fins a 350 places,gràcies a la fusió de la jaexistent Escola Superiord’Ensenyaments Universi-taris de Gestió Hotelera,adscrita a la UB, amb el

Centre d’Estudis Turístics i HotelersCETT.

L’Escola Superior d’Ensenyaments Uni-versitaris de Gestió Hotelera, situada al’edifici remodelat de l’antic hotel Miramarde Sitges, havia estat pionera des del 1991en impartir una titulació universitària prò-pia de la UB en gestió hotelera, de la matei-xa manera que el CETT impartia a la Valld’Hebron de Barcelona els estudis de tèc-nic d’empreses i activitats turístiques, nointegrats fins ara en el sistema universitariglobal.

La nova diplomatura serà dirigida per laprofessora Amèlia Díez, directora des del1991 de l’escola adscrita a la UB

L

Amèlia Díez amb Gaspar Espuña a l’entrada del CETT

La recerca superior mésavançada s’estàdesenvolupant enaquesta mena de parcs,on cohabiten el sectorpúblic i el privat

l Comissionat d’Uni-versitats i Recerca dela Generalitat ha a-

nunciat una segona injecciófinancera de 1.440 milionsde pessestes al campuscientifico-tecnològic de Pe-dralbes de la UB i de laUPC, dels quals 900 mi-lions de pessetes s’inverti-ran durant el període 1997-99 per a la construcció delParc Científic de Barcelona,a través de les subvencionssol·licitades pels governsautònomic i central al FonsEuropeu de Desenvolupa-ment Regional (FEDER).

El FEDER ja havia ator-gat una primera inversió de950 milions de pessetes enel mateix projecte l’any an-terior. D’altra banda, l’ad-ministració central i l’au-tonòmica van aportar durantel 1996 un primer finançament de 600 mi-lions de pessetes, que van permetre comen-çar les obres de construcció actualment encurs.

El Parc Científic de Barcelona represen-tarà un pol d’excel·lència de la recerca uni-versitària de Catalunya, en col·laboració ambinstitucions polítiques, científiques i finance-res, com també amb empreses del sector pri-vat. Ocuparà gradualment l’espai alliberatpel trasllat de diverses facultats de l’edificide Les Cúpules i el seu entorn (actuals facul-tats de Geografia i Història i Filosofia), ambun total de 50.000 metres quadrats previstos.El finançament de la primera fase de cons-trucció fins a l’any 2000 s’eleva a 4.250

milions de pessetes, dels quals la majoria jahan estat atorgats.

En el marc d’aquesta primera fase, per unabanda, han començat les obres de construc-ció dels nous mòduls que han d’acollir l’am-pliació dels Serveis Cientificotècnics i labo-ratoris de recerca experimental i, de l’altra,s’ha iniciat la remodelació de la Torre D del’edifici de Les Cúpules, on s’instal·larà lanova seu de la Fundació Bosch i Gimpera i

del seu Centre d’Innovació-Les Cúpules,com també grups de recerca en cièncieshumanes i socials que no necessitin equipa-ments pesants. La resta de mòduls que esconstruiran en la fase següent i les altrestorres de l’edifici es destinaran igualment alaboratoris de recerca i espais de recercatemporal, respectivament.

La creació de la Fundació Parc Científicde Barcelona, que a partir d’ara dirigirà eldesplegament del projecte, va ser aprovadaper la Junta de Govern de la UB, pel conselldirector de la Fundació Bosch i Gimpera,pel consell d’administració de Caixa de Ca-talunya i pel plenari del Consell Social de laUB. El patronat, d’un màxim de 25 mem-

bres, serà presidit pel rector Antoni Ca-parrós. Aquest patronat aprovarà el pressu-post de la fundació i la composició del seuconsell executiu, el qual nomenarà el direc-tor del Parc Científic.

La participació d’una entitat financera enels òrgans directius del projecte s’inscriu enel model internacional més consolidat durantels últims anys per a aquesta mena de parcscientífics o tecnològics, en els quals s’està

desenvolupant la recerca superior mésavançada en un marc de coexistència entre elsector públic i el privat. Per exemple, el bancABN AMRO participa en el Zernike SciencePark associat a la universitat de Groningen(Holanda) i, de la mateixa manera, el Bar-clays Bank al University of Warwich Scien-ce Park, pròxim a la ciutat de Birmingham.La participació d‘aquestes entitats financeresen l’administració dels parcs, com tambéd’altres empreses del sector privat (Ikea al’Ideon Center AB de la Universitat de Lunda Suècia o bé Coopers&Lybrand al ja esmen-tat de la universitat de Warwich), en contri-bueix al bon funcionament de manera impor-tant

23

Segona injecció econòmicade mil milions

al Parc Científic

projecte

E

Els primers treballs de construcció del Parc Científic, al voltant de l’edifici de Les Cúpules al Campus Pedralbes

Fortes inversions per ales assignatures querequereixen l’úsd’ordinadors, com tambéen sales d’informàtica delliure accés i enprogrames de gestió

a UB ha invertit els tres darrers anys227 milions de pessetes per renovar lesaules i sales d’informàtica. Les aules,

que sumen un total de 58 i contenen uns1.000 ordinadors en xarxa, són per impartir-hi assignatures que requereixen suport in-formàtic. Les 14 sales existents són de lliu-re accés perquè els alumnes hi puguin estu-diar i fer pràctiques.

La nova seu de l’Escola de Bibliotecono-mia al carrer Melcior de Palau (Sants) i laFacultat de Medicina han estat els centreson s’ha fet una tasca més rellevant de reno-vació, tot aprofitant les obres que s’hi hanportat a terme. També s’ha fet una inversióimportant en el nou Campus Vall d’Hebron.A la Divisió II de Ciències Econòmiques,Jurídiques i Socials s’han creat noves aulesi s’han posat al dia les que estaven en activi-tat, alhora que s’han aplicat millores a lesaltres facultats.

El creixement de la xarxa informàtica dela UB ha permès que actualment hi hagi gai-rebé 5.000 ordinadors en xarxa, correspo-nents als diversos col·lectius i unitats de launiversitat (professors, estudiants, serveis).Això ha estat possible mitjançant la ins-tal·lació de cablatges estructurats des d’uns250 punts de distribució. A tots els edificisremodelats o de nova construcció s’han im-plantat sistemes PDS de veu/dades que sim-plifiquen les instal·lacions i estan dimensio-nats per facilitar el creixement i la mobilitatde la xarxa. Les connexions entre campus ientre edificis s’han construït mitjançant sis-temes propis (habitualment fibres òptiques) ollogats a Telefònica. Es preveu a molt curttermini posar en marxa un sistema troncalbasat en tecnologia ATM que ha de millorarde forma ostensible la capacitat de transport

informàtic entre els campus, i en una faseposterior entre els edificis i dins d’aquests.

Un altre camp de treball és la informàticade gestió, en la qual s’ha invertit en elsdarrers quatre anys més de 300 milions depessetes per millorar el funcionament admi-nistratiu de la nostra universitat. S’hanposat en funcionament els projectes GIGA(Gestió Integrada de Gestió Acadèmica),VTLS (Gestió de Biblioteques), SICUB(Sistema d’Informació Comptable de la UB),

XIPER (Xarxa d’Informació de Personal) iGREC (Gestió de Recerca). El programaGIGA es va crear per respondre a lesnecessitats informàtiques generades perl’aprovació dels nous plans d’estudi i per-met, des de totes les facultats i escoles, lagestió de tots els alumnes i dels diferentsensenyaments que s’hi imparteixen. Per ala gestió de les biblioteques s’ha adquirit elpaquet integrat VTLS, comú a totes les uni-versitats catalanes, i també un ordinadorHewlett Packard 3000 987/150. Pel seucantó, el SICUB ha significat la descentra-lització a nivell de divisions de la gestióeconòmica de la UB. El XIPER contemplala gestió de personal i nòmina i està desen-volupat íntegrament pel Centre d’Informà-tica de la UB. Finalment, el GREC permet,entre d’altres, la gestió de projectes, conve-

nis, convocatòries, ajuts a la recerca i currí-culums d’investigadors.

Pel que fa a la informàtica de recerca, elCIUB ha renovat 20 servidors Unix en apro-ximadament tres anys, gastant en aquest con-cepte 40 milions els dos darrers anys. Durantel 1996 el Centre d’Informàtica va destinar10 milions de pessetes a cofinançar adquisi-cions de maquinària amb els diversos depar-taments i grups de recerca. El mateix any esvan emprar 12 milions per finançar l’accés

d’investigadors de la UB al Centre de Super-computació de Catalunya (CESCA), consor-ci que té per objectiu que investigadors iempreses puguin fer càlcul d’altes presta-cions, integrat per la Generalitat, la FundacióCatalana per a la Recerca, la UB, la UAB, laUPC, la UPF, la Universitat de Girona, la deLleida i la Rovira i Virgili.

El manteniment de totes les instal·lacionsinformàtiques ha fet que el Centre d’Informà-tica de la UB destinés el 1996 uns 39 milionsa manteniment de hardware i 22 en softwaredins la informàtica de recerca. En el capítold’informàtica de gestió, el Centre ha destinatuns 20 milions en manteniment de hardwarei 13 milions a software. Amb tot, val a dir queles renovacions del parc informàtic de la UBhan permès una disminució de les despesesen manteniment

24

La informàtica arrela a

la universitatsist

emes

Les aules i sales d’informàtica es multipliquen en el panorama universitari

L

l grup de recerca sobre vins i caves quedirigeix a la UB la catedràtica de Nutri-ció i Bromatologia Carmen de la Torre

treballa des del 1982 amb l’objectiu d’acos-tar el món de la recerca universitària al sec-tor vitivinícola privat. El grup de Carmen dela Torre, presidenta del Comitè d’Experts deNutrició i Salut de l’Office Internationale dela Vigne et du Vin, col·labora amb prestigio-sos centres de recerca internacionals i parti-cipa en projectes d’investigació de finança-ment tant privat com públic.L’experiència dels investi-gadors ha estat de gran va-lor a l’hora d’assessorar elmón de l’empresa en múlti-ples qüestions sorgides alllarg de tot el procés pro-ductiu. La combinació entreel món de la recerca univer-sitària i l’empresa vitiviní-cola ha donat com a resultatuna millora de la qualitatdels processos tecnològics idel producte que arriba alconsumidor.

Les primeres tasquesd’aquest grup de recerca dela UB es van iniciar ambl’estudi de les varietats au-tòctones de raïm blanc delPenedès (macabeu, xarel·loi parellada) i una de novaintroduïda més tard a la denominació d’ori-gen del cava, la chardonnay. La col·laboracióamb el grup Freixenet des del 1984 hapermès elaborar una base de dades sobre lacomposició i qualitat dels vins escumosos,gràcies a les tècniques desenvolupades pelsinvestigadors en l’anàlisi dels diferents com-ponents (sucres, proteïnes, àcids orgànics,compostos volàtils, etc.) i de les propietatsorganilèptiques (distingibles a través delssentits).

D’altra banda, el 1987 el professor delDepartament de Microbiologia Josep Sanchova incorporar-se com a docent a l’EscolaSuperior d’Agricultura, adscrita a la UPC,arran d’una comissió de serveis concedidaper la UB. D’aleshores ençà i en col·labora-ció amb el professor d’Enologia de l’Escolai director tècnic del grup Codorniu, Juan

José de Castro, ha contribuït a definir lesdirectrius del Departament d’Indústria Agro-alimentària de l’esmentada escola de cara alsector del vi i el cava. Entre les accions ence-tades, destaquen la creació el 1987 del pri-mer màster en viticultura i enologia de totEspanya, la reorganització dels contingutsacadèmics en els plans d’estudi i l’assessora-ment continu a diferents empreses del sector.Membre de la comissió docent d’un progra-ma europeu Erasmus sobre enologia, el pro-

fessor Sancho continua actualment la tascade recerca en el món del vi i del cava alDepartament de Microbiologia de la UB.

La preocupació dels investigadors per lapreservació del medi ambient també és pre-sent en aquesta col·laboració. El grup derecerca sobre biotecnologia ambiental quecoordina el professor Joan Mata al Departa-ment d’Enginyeria Química treballa des del1992 en la minimització dels residus(majoritàriament líquids) que produeix elsector del cava. El treball d’aquests investi-gadors especialitzats en el tractament biolò-gic de residus orgànics i industrials ha con-tribuït a reduir l’impacte dels abocamentsresiduals.

El cava és un vi escumós natural de grada-ció alcohòlica moderada que ha esdevingutun producte fonamental en l’estructura agrí-

cola i econòmica del Penedés, la comarca ons’elabora prop del 99 % dels vins escumososnaturals de tot Espanya. La qualitat del pro-ducte final depèn de múltiples factors, des dela tecnologia agrícola als conreus passant perl’acurat control de les tècniques físicoquími-ques utilizades a les caves.

El suport científic al món del cava incloul’estudi dels factors climatològics que afec-ten la qualitat del raïm i s’estén a tot el pro-cés productiu posterior a la verema. Desprésdel premsat (que pot ser progessiu o seqüen-cial), s’obté el most que experimentarà unaprimera fermentació amb llevats, en gransdipòsits d’acer inoxidable a temperatura con-trolada per tal de poder conservar les subs-tàncies aromàtiques.

Tan bon punt acabada aquesta primera fer-mentació es passa al cupatge (barreja de di-ferents percentatges de vins) i, després d’unasèrie de processos fisicoquímics, s’obté elvi base, punt de partida de l’elaboració delcava. S’hi tornen a afegir llevats i sucre. Ellíquid s’embotella amb tap del tipus coro-na i comença la fase d’elaboració del viespumós, feta segons el mètode champe-noise.

Les ampolles passen a la cava i s’emma-gatzemen en posició de rima o horitzontal auna temperatura aproximada de 16 grausdurant un mínim de nou mesos. A continua-ció, són remogudes suaument en els tradi-cionals pupitres o en altres sistemes per pre-cipitar tots els sediments en el coll del’ampolla.

Després d’aquest període de criança, vel’operació de degollament per poder separarel pòsit format mentre les ampolles eren capper avall en els pupitres de les caves. Un copeliminat el pòsit, s’afegeix el licor d’expedi-ció i es tanca amb tap de suro. Per aconseguirels diferents tipus de cava comercials (elbrut, el sec i el semisec) s’afegeix licor d’ex-pedició que conté diferents percentatges desucres.

El producte acabat s’emmagatzema a lamateixa temperatura de les caves per assegu-rar-ne una bona conservació. Quan es destapiel cava a taula, formarà una escuma de per-sistència sensible (per acció del gas carbònicproduït en les fermentacions), acompanyadad’un despreniment continu de les bombolle-tes que aprecia el consumidor

25

La UB brinda

al món del cava la seva recerca

actualitat

La professora Carmen de la Torre al seu laboratori

E

S’incrementalleugeurament elpercentatge des del’última enquesta, ambpuntes de 94,9 % al’ensenyament deGeologia i de 23,5 %al d’Investigació iTècniques de Mercat

egons el tercer estudi sobre el tema ela-borat pel Servei de Llengua Catalana,amb dades del curs 1995-96, un 62,3 %

de les classes s’imparteixen en català a laUB, amb un increment d’1,2 punts respecteal curs 1992-93.

Per primer cop els resultats es presentenper ensenyaments i s’hi inclouen els centresadscrits i els ensenyaments propis, a més deles classificacions per centres, departamentsi divisions que ja s’havien fet en anteriorstreballs. L’estudi ha estat impulsat pel Vice-rectorat de Relacions Institucionals i PolíticaLingüística i s’ha fet amb la col·laboraciódels caps d’estudis, de les comissions de nor-malització lingüística dels centres i dels pre-sidents de les comissions acadèmiques de lesdivisions. Per verificar i completar la infor-mació, becaris de les comissions de norma-lització lingüística de cada centre han obser-vat directament la llengua en què s’impartienles classes.

El treball mostra que la divisió amb mésdocència en català és la de Ciències del’Educació, amb un 80,2 %, seguida per lade Ciències Experimentals i Matemàtiques,amb un 76,5 %. Per contra, la divisió amb unpercentatge inferior és la de Ciències Jurídi-ques, Econòmiques i Socials, on un 37,4 %de la docència es fa en català.

Geologia és l’ensenyament amb més clas-ses en català, un 94,9 %, seguida d’EducacióInfantil, amb un 91,5 %. A l’altre extrem hiha Investigació i Tècniques de Mercat, ambnomés un 23,5 %. Pel que fa als centres, elspercentatges van del 94,9 % de Geologia al31,6 % de l’Escola Universitària d’Estudis

Empresarials. Aquestes xifres per centrespoden relacionar-se amb les de l’últim estu-di fet (curs 1992-93), malgrat que aleshoreses van recollir les dades per centres i no perensenyaments, cosa que pot afectar lleugera-ment l’exactitud de la comparació. Són ma-joria els centres que han incrementat l’ús delcatalà en la docència: alguns dels exemplesmés destacats són Pedagogia (d’un 60,4 % aun 71,7 %) i l’Escola Universitària de For-mació del Professorat d’EGB (d’un 59,1 % aun 84,1 %).

En els ensenyaments propis, les xifresoscil·len entre el 100 % de docència en catalàa Enginyeria Geològica i el 33,3 % a Inves-tigació Privada i a Criminologia i Política

Criminal. De tots els centres adscrits,dos, l’Escola Universitària Jaume Balmes il’Escola Universitària de Biblioteconomiai Documentació, imparteixen totes les clas-ses en català, mentre que el percentatge infe-rior de classes en català és el de l’EscolaUniversitària d’Infermeria Sant Joan de Déu,amb un 57,9 %.

El primer estudi sobre la llengua en ladocència es va fer el curs 1991-92 mitjan-çant una enquesta on es preguntava al pro-fessorat en quina llengua impartia les clas-ses. El curs 1992-93 es va fer l’únic estudique existia fins ara amb dades obtingudes apartir de l’observació directa dels grups declasse

26

El 62% de les classes

es fa en català

norm

alit

zaci

ó

Estudiants a les instal·lacions del Campus Vall d’Hebron

S

ls primers cursos d’estiu propis de laUB, que van tenir lloc del 7 al 20 dejuliol a l’Edifici de Plaça Universitat,

van registrar un balanç altament positiu; hodemostren els 800 matriculats en un total de21 cursos o la important assistència ciutada-na als actes ludicofestius.

Per a l’any vinent les expectatives sónbones, més encara amb el projecte conjuntUB i Universitat de Sarajevo, agermanadesdes del 1994 i amb un important bagatged’accions de solidaritat. Ara volen establiruna universitat internacional d’estiu a lacapital bosniana. Va ser el rector de la Uni-versitat de Sarajevo qui, juntament amb elrector Antoni Caparrós i el primer tinentd’alcalde barceloní Joan Clos, va obrir laprimera edició d’Els Juliols, a més de par-ticipar com a docent en el curs dirigit pelcatedràtic Pere Vilanova sobre la situacióactual de Bòsnia-Hercegovina. La cloenda,

que va congregar uns 700 assistents, va anara càrrec del conseller de Cultura Joan Maria

Pujals, que va impartir la conferència “Denou, Hamlet”

Es tracta d’una aportacióvoluntària que tambéserveix per avaluarl’interès dels alumnes eniniciatives de cooperació

n total de 12.085 estudiants de la UBhan pagat al moment de matricular-se500 pessetes més per destinar-les a la

Fundació Solidaritat UB. El curs passat era elprimer que es donava aquesta possibilitat alsestudiants, els quals havien d’indicar la inten-

ció de fer el donatiu tot omplint la caselladestinada a aquest efecte en els impresos dematriculació.

A més de l’ajut financer dels donatius,aquesta campanya ha servit per conèixerl’interès dels alumnes en temes de solidaritati cooperació. La iniciativa inclou els estu-diants de primer i segon cicle dels centresde la UB, els de doctorat i els que cursen es-tudis propis de la Divisió II. Està previst quel’experiència tingui continuïtat els propersanys.

La Fundació Solidaritat UB, creada elmarç de 1996, pretén ampliar i enfortir lacooperació de la universitat amb el Tercer

Món i promoure el voluntariat social entreels estudiants. La UB hi participa amb dife-rents ONG de l’àmbit universitari que tenenuna llarga experiència en cooperació, comara Món-3, Associació Catalana de Profes-sionals per a la Cooperació amb Nicaragua iCentreamèrica i la Fundació CIDOB

27

L’any vinent,

la universitat d’estiu a Sarajevo

Més de 12.000 estudiantsdonen en matricular-se

500 pessetes

a la Fundació Solidaritat UB

cooperació

E

U

Joan Clos, el rector Nedzad Mulabegovic i el professor Pere Vilanova en la inauguració delscursos a l’Edifici Plaça Universitat

El logotip de la Fundació Solidaritat UB

Els avantatges creixentsde la col·laboració entrela universitat i l’empresa,exposats pels seusprotagonistes

er afrontar nous reptes, la FundacióBosch i Gimpera de la UB ha promogutla creació del Centre d’Innovació-Les

Cúpules (CIC) en el si del Parc Científic deBarcelona, un entorn especialment privile-giat per potenciar les relacions entre univer-sitat i empresa. Dirigit per Xavier Testar, técom a objectius bàsics fomentar la trans-ferència de tecnologia des de l’àmbit univer-sitari a les empreses, promoure l’esperit em-prenedor i les sortides professionals delstitulats universitaris i afavorir la creaciód’empreses a partir de les activitats de recer-ca que es fan a la universitat.

Francesc Santacana, economista i directorgeneral de la Fundació Bosch i Gimpera desdel 1986, ens comenta a continuació quinaés l’aposta. La visió de l’empresari quecol·labora amb la universitat està representa-da per l’enginyer Jordi Esteve, conseller de-legat de LUCTA S.A.

Francesc Santacana«Tinc la impressió que la universitat hau-

ria de representar un paper més central en ladifusió tecnològica atès que en aquest tipusd’institucions es concentra una bona part delprocés de creació de coneixements científicsi tècnics del país. Segurament el problemadeu ser la manera com es difonen aquestescapacitats cientificotècniques des dels cen-tres de recerca fins donar les respostes quesiguin més adients a les necessitats de lesempreses. Aquest és un procés no tancat que,sens dubte, exigirà a les universitats alguntipus de reforma per tal que puguin donar unservei que és relativament nou.

El Centre d’Innovació-Les Cúpules (CIC)vol ser l’instrument de la UB per facilitaraquest procés de difusió tecnològica. Del’experiència de la Fundació Bosch i Gimpe-ra es desprèn que tant les grans empresescom les més petites no tenen gaires proble-

mes relacionats amb la difusió tecnològicade la universitat, és a dir, en aquestes empre-ses ja existeixen vies de col·laboració, tot ique també poden millorar. En canvi, pel quefa a la mitjana empresa, els seus proble-mes tecnològics no sempre obtenen respos-tes satisfactòries. De fet, són aquest tipusd’empreses que no disposen de grans depar-taments d’R+D les que sovint requereixensolucions concretes per als seus problemes.Aquest és el gran repte que pretén solucionarel Centre d’Innovació-Les Cúpules. Neixamb la voluntat de ser una mena de finestre-ta única per a les empreses en relació alstemes tecnològics.»

Jordi EsteveL’enginyer industrial Jordi Esteve Ventós

és l’actual conseller delegat de LUCTA SA,empresa catalana dedicada des del 1949 a lafabricació d’essències i aromes per a indús-tries del sector cosmètic, alimentari i far-macèutic. Aquesta empresa està portant aterme un projecte de col·laboració amb la UB,gràcies a un contracte amb el Centre d’Inno-vació-Les Cúpules i amb la participació del’equip del professor Manel Puig del Departa-ment de Física Aplicada i Electrònica.

«Els principals avantatges de la col·labo-ració amb la universitat són, en primer lloc,

la possibilitat d’aprofitar una sèrie de capaci-tats específiques de recerca molt avançada dequè disposen les universitats. Les empresesestan obligades a fer més recerca aplicada enuna quantitat important de camps i els ésdifícil tenir prou massa crítica d’R+D bàsica.

En segon lloc, és importantíssim que launiversitat conegui i tingui en compte lesnecessitats efectives de la indústria en elsseus plans d’estudis i activitats de totamena, per tal de formar els alumnes demanera que es puguin inserir a la vida pro-fessional amb la màxima eficàcia i eficiènciaen benefici d’ells mateixos, de l’empresa ide la societat.

Ja fa anys que venim establint col·labora-cions amb diferents universitats espanyoles iestrangeres per a temes específics. Fins araels resultats han estat bons i són cada vegadamés pràctics i realistes. Possiblement és de-gut al fet que la col·laboració entre universi-tats i empreses ha permès una mena d’osmo-si de filosofia d’unes a les altres.

Tenim un projecte en marxa a la UB quesembla desenvolupar-se amb tota normalitati plena satisfacció. El resultat final se sabràquan en rebem les conclusions. Encara quesigui prematur, volem avançar que el projec-te sembla que es porta de forma satisfactòria,amb gran professionalitat.»

28

La universitat,motor de la innovació

tecnològicaempr

esa

P

Francesc Santacana Jordi Esteve

La llicenciatura deQuímica rebaixa l’ingrésd’estudiants perrecomanació del plad’avaluació portat aterme

quest curs la UB ofereix un total de14.098 places de primer curs en elconjunt dels seus 72 ensenyaments

de primer i segon cicle, incloent-hi els ads-crits, segons els límits d’accés d’alumnes denou ingrés aprovats per les autoritats respon-sables del govern autonòmic i central.

Les xifres de places de primer curs en cadaensenyament segueixen la tònica dels anysanteriors, amb l’excepció de la llicenciaturade Química, que experimenta una disminucióde 400 a 360 alumnes de primer en funció deles recomanacions derivades del pla d’avalua-ció portat a terme en aquest ensenyament.

En cada ensenyament de llicenciatura,diplomatura o enginyeria, les places de pri-mer curs previstes són les següents:

29

La UB ofereix 14.000 places de primer cursen 72 ensenyaments

diferents

ingrés

A

L. Pedagogia (250) D. Educació Social (160) Mestre-Ed. Infantil (130) Mestre-Ed. Primària (130) Mestre-Llengua Estrangera (130) Mestre-Ed. Física (130) Mestre-Ed. Musical (130) Mestre-Ed. Especial (130) D. Biblioteconomia i Documentació (160) L. Psicologia (600)L. Filologia Clàssica (80)L. Filologia Hebrea (80)L. Filologia Àrab (80)L. Filologia Catalana (145)L. Filologia Hispànica (145)L. Filologia Romànica (80) L. Filologia Francesa (80)L. Filologia Italiana (80) L. Filologia Portuguesa (50)L. Filologia Anglesa (145)

L. Filologia Alemanya (80) L. Filologia Eslava (80) L. Filologia Gallega (50)L. Filosofia (350) L. Geografia (200) L. Història (575) L. Història de l’Art (200)L. Lingüística (2n cicle, 80) L. Psicopedagogia (2n cicle, 120)L. Antropologia Social i Cultural(2n cicle, 80)L. Belles Arts (350)L. Biologia (450) L. Física (300) L. Química (360)L. Matemàtiques (300) L. Geologia (110) E. Química (80) E. Geològica (compartit amb laUPC, 60) L. Bioquímica (2n. cicle, 60)

E. Electrònica (2n cicle, compartitamb la UAB, 40)L. Medicina (224)L. Odontologia (114)L. Farmàcia (425) D. Infermeria (300) D. Podologia (60) L. Ciències i Tecnologia dels Ali-ments (2n cicle, 50) L. Dret (985) D. Gestió i Administració Pública (120) L. Economia (350) L. Administració i Direcció Empreses (565) D. Ciències Empresarials (900) L. Sociologia (160)D. Estadística (95) D. Relacions Laborals (500)L. Investigació i Tècniques de Mercat (2n cicle, 80)

L. Ciències Polítiques (2n cicle, 80) L.C. Actuarials i Financeres (60)Títols propis: Dietètica i Alimentació (70) Criminologia (180) Investigació Privada (80)Estudis Immobiliaris (80) Empresa Internacional (80) Tributari i Comptable (80)Centres adscrits:Dret Abat Oliva (240) Administració d’Empreses AbatOliva (160)Economia Abat Oliva (1r cicle, 80) Treball Social (230)INEFC (150)D. Infermeria N. Sra. del Mar (85) D. Infermeria St. Joan de Déu (120) D. Infermeria Sta. Madrona (80) Diplomatura de Turisme (350)Cinema i Audiovisuals (50)

A petició de laUniversitat de l’Havana,la UB imparteix elprimer doctorat en lamatèria amb titulaciód’una universitatestrangera per aprofessors i dirigentscubans

l primer programa de doctorat amb titu-lació d’una universitat estrangera al’Havana va començar el mes de juliol

amb la participació de la UB, a petició de lesautoritats acadèmiques cubanes i en el marcdel conveni de col·laboració existent entreles dues universitats, per tal d’ensenyar eco-nomia de mercat a professors i dirigents polí-tics de l’illa.

El catedràtic d’Economia de la UB i diri-gent sindical Benjamí Bastida és el coordi-nador d’aquest doctorat en Economia Inter-nacional a la Universitat de l’Havana, de dosanys de durada. Més de trenta matriculatscubans es formaran en comerç internacional,política econòmica, econometria, desenvolu-pament i creixement, macroeconomia i mi-croeconomia.

Les classes tenen lloc al Centre d’Investi-gació en Economia Internacional de la Uni-versitat de l’Havana, en períodes docentsd’un mes de durada. Cada mes, dos profes-sors diferents de la UB, amb la col·laboraciótambé de professors de la Universitat Autò-noma de Barcelona i de la Universitat deValència, ofereixen cadascun una assignatu-ra de 30 a 40 hores de classe.

Els organitzadors del curs han arribat a unacord amb l’empresa hotelera Tryp, que faci-lita l’estada dels professors a l’hotel HabanaLibre a un preu reduït. El curs va ser inaugu-rat pel degà de la Facultat d’Econòmiques dela UB, Joan Tugores, que el mes de juliol vaimpartir les primeres classes.

L’acord sobre aquest curs va ser adoptatdurant la visita del rector de la UB, Antoni

Caparrós, a la Universitat de l’Havana elmes de març, durant la qual també es vanexplorar altres iniciatives de col·laboracióacadèmica en el marc del conveni existent.El rector Antoni Caparrós es va reunir ambel rector de la Universitat de l’Havana, JuanVela, amb el rector de l’Institut Superior Po-litècnic de la capital cubana, Antonio Romi-

llo, i amb l’alcalde del’Havana Conrado MartínezCorona, a qui va fer arribaruna invitació de l’Ajunta-ment de Barcelona, ciutatagermanada, per tal quevisiti la capital catalana.

D’altra banda, el directorde la Fundació Bosch i Gim-pera de la UB, Francesc San-tacana, va viatjar a l’Havanael mes de juny per participaren la creació del Centred’Estudis de Transferènciade Resultats de la Recerca(CETRI) de la Universitat del’Havana. L’interès de laUniversitat de l’Havana peraprofitar l’experiència de laFundació Bosch i Gimperaen matèria de transferènciade tecnologia entre universi-

tats i empreses havia estat subratllat durantl’estada del rector Caparrós. Com a primeraactivitat, el nou centre universitari havaner vaorganitzar el seminari sobre relacions univer-sitat-empresa amb professors i empresariscubans, en el qual va participar el director dela Fundació Bosch i Gimpera de la UB i altresrepresentants d’aquesta entitat

31

internacional

Ensenyar economiade mercat

a Cuba

Benjamí Bastida, catedràtic i sindicalistaEl coordinador del curs de doctorat sobre economia demercat per a professors i dirigents cubans a la Univer-sitat de l’Havana és professor del Departament de Polí-tica Econòmica de la UB des del 1974 i catedràtic desdel 1990. Alhora, Benjamí Bastida ha exercit de diri-gent de Comissions Obreres, la formació més votada enles eleccions de representants sindicals del professoratde la UB. El professor Bastida és especialista en el pro-cés de transició econòmica a l’Europa central i orien-tal, tema sobre el qual imparteix un doctorat i coordina un equip de treball.

Paral·lalement a la tasca docent i investigadora, ha estat present en leseleccions sindicals de la Junta de Personal Docent de la UB des de la sevacreació el 1985, sempre amb Comissions Obreres. Com a cap de la llista mésvotada, va ser president de la Junta de Personal Docent de la UB del 1990 al1994. Les últimes eleccions sindicals de professorat de la UB van tenir lloc elnovembre de 1994 amb una participació de 22,17 % dels professors.

E

El professor BenjamíBastida

Els rectors Juan Vela i Antoni Caparrós a l’entrada de laUniversitat de l’Havana

l cinc títols propis dela UB implantats a laDivisió II de Ciències

Jurídiques, Econòmiques iSocials han consolidat laseva oferta de nova fórmulauniversitària després de dosanys d’existència, tot es-perant la graduació de laprimera promoció el junyvinent, al capdavall dels tresanys d’estudis. Es tractadels nous graduats en cri-minologia, en investigacióprivada, en estudis immo-biliaris i de la construcció,en tècnica tributària i comp-table i en empresa interna-cional.

Més de les tres quartes parts dels 600 estu-diants de primer curs que es matriculen alconjunt d’aquestes cinc titulacions, hi arri-ben com a primera opció de les seves prefe-

rències expressades en la sol·licitud d’accésa la universitat. Des del primer any d’activi-tat, es va cobrir el màxim previst de placesdisponibles, amb una demanda en primeraopció de més de 800 alumnes.

La implantació d’aquests estudis en règimde títol propi de la UB ha impulsat una polí-tica d’acostament a les necessitats de forma-ció de la societat d’avui, traduïda en múlti-ples convenis amb col·legis professionals oempreses del ram que fan costat a la iniciati-va, com també experts contractats a tall deprofessors externs. La gestió acadèmica ieconòmica d’aquests estudis, no subvencio-nats per l’administració pública com els clàs-sics oficialment homologats, s’ha fet d’unamanera molt similar a la gestió ordinària ino a través d’una fundació mixta, la qualcosa ha permès uns preus de matrícula moltcontinguts, que oscil·len entre les 130.000 i280.000 pessetes per curs.

La creació d’aquests nous títols propis res-pon a un plantejament innovador de la Divi-sió II de Ciències Jurídiques, Econòmiques iSocials (que engloba les Facultats de Dret iEconòmiques i l’Escola d’Empresarials)sobre els buits de l’oferta universitària enrelació a la demanda social

32

Els estudis propis es consoliden com a nova

fórmula universitària

Més volada al programa de convivència entre estudiants

i avis

actu

alit

at

La Facultat de Dret és una de les implicades en la iniciativa

l programa Vivim a l’Eixample de con-vivència entre estudiants i gent gran alspisos d’aquests avis, rebatejat aquest

curs amb el nom de Viure i conviure, amplial’àmbit territorial i el nombre de beneficiarisdesprés dels resultats favorables del primerany de l’experiència.

La UB ha estat la universitat que ha parti-cipat amb un nombre més elevat d’alumnes,un total de vuit, en la primera edició del pro-grama organitzat per la Caixa de Catalunya,l’Ajuntament de Barcelona, i les universitats

de Barcelona, Pompeu Fabra i Ramon Llull.La iniciativa vol ajudar a solucionar les ne-cessitats de companyia i ajut en les feines

domèstiques de la gent gran i les d’allotja-ment dels estudiants.

Dels 54 estudiants que ho van sol·licitar,el primer any n’hi van participar 21. Dels 64avis sol·licitants, 19 van ser seleccionats,tots residents al districte de l’Eixample, i 20van restar pendents per al curs que aracomença, que comptarà amb un mínim de60 parelles avi-estudiant. Els estudiants quehi participen reben un ajut de 100.000 pes-setes per any i la gent gran de 10.000 pesse-tes mensuals

L’àvia Concepció Hernández a casa seva ambl’estudiant de la UB Andrea Oliveiras

E

E

aquí a pocs mesos farà 25 anys del’inici dels programes de recerca dela UB a les Illes Medes, l’arxipèlag

empordanès d’extraordinari interès biològicper la diversitat d’espècies i d’ambients queaplega.

Els primers estudis descriptius de lescomunitats marines es van iniciar el 1973,per culminar deu anys més tard amb la publi-cació de la monografia Els sistemes naturalsde les illes Medes, elaborada pel catedràticd’Ecologia de la UB Joandomènec Ros i pelsinvestigadors Ignasi Olivella i Josep M. Gili,ara al Departament d’Agricultura, Ramade-ria i Pesca de la Generalitat i al CSIC, res-pectivament. El 1984 es va publicar la pri-mera cartografia de les Medes –amb un delsprimers mapes del fons marí de la Medi-terrània–, considerada un autèntic marc dereferència per a treballs posteriors.

A partir de la llei sobre conservació de laflora i fauna del fons marí de les Medes, el1990 s’hi va establir un règim específic perconservar el medi natural en una zona ano-menada d’àrea protegida (418 hectàrees) iuna altra d’estrictament protegida (93,5 hec-tàrees). Ara les Medes constitueixen el parcnatural marí més gran de tot Catalunya i undels més importants de la Mediterrània.

El professor del Departament d’EcologiaJavier Romero havia encetat els anys 70 unalínia d’estudi de l’espècie Posidonia oceani-ca, fanerògama marina amb un importantpaper ecològic com a productor de matèriaorgànica, refugi d’animals i indicador biolò-gic de la qualitat mediambiental. La praderiade posidònia, que ocupa una àrea submarinade prop de 7 hectàrees, presenta en aquestsmoments un cert grau de degradació a causadels sistemes inadequats d’ancoratge d’em-barcacions –actualment modificats arran deltreball dels investigadors– i a la pèrdua dequalitat general de les aigües litorals. A curttermini es presentarà la primera cartografiaespecífica de posidònia a les Medes, elabora-da amb la col·laboració del degà de la Facul-tat de Geologia, Jordi Serra.

Una part important del treball de recercaque es fa les Medes és obra d’un grup de pro-fessors i d’antics alumnes de la UB dins elmarc del programa de seguiment del patri-moni natural d’aquestes illes promogut pel

Departament d’Agricultura, Ramaderia iPesca de la Generalitat a partir del 1990. Pelque fa als antics alumnes, Marc Marí s’hacentrat en la població de llagostes (Palinuruselephas), Bernat Hereu en les garotes (Echi-nus acutus), Quim Garrabou i Enric Sala enel corall vermell (Corallium rubrum), i RafaComa i Emilià Pola en la gorgònia vermella(Paramuricea clavata), coordinats pel pro-fessor Mikel Zabala del Departament d’Eco-logia. Quim Garrabou també està fent unaanàlisi de les sèries temporals de les comuni-tats submarines a través de les imatgesfotogràfiques obtingudes des del 1977, queaportarà dades importants sobre registre glo-bal i canvi climàtic, entre d’altres.

Una altra fita destacable la van aconseguirl’estiu de 1996 el professor Zabala, del De-partament d’Ecologia de la UB, i l’investiga-

dor Antoni Garcia, del CSIC. Es tracta deldescobriment del procés de la reproducciódel nero mediterrani (Epinephelus margina-tus), que pot obrir noves perspectives davantl’esgotament dels recursos pesquers, aspecteestudiat actualment pel professor FrancescCastelló al Departament de Biologia Animalde la UB. Els investigadors van poderconstatar que el ritual reproductor del neros’esdevé durant l’època estival i té com abase la forta territorialitat dels mascles. Tot ique ja s’havia descrit la reproducció del neroen aigües més càlides, fins l’any passat espensava que no es reproduïen en la concanord-occidental mediterrània a causa de latemperatura de l’aigua.

Aquest programa de seguiment anual delmedi natural de les Medes és unic a tota laMediterrània i ha permès valorar l’efectereserva (resultats de les mesures de protec-ció) i l’efecte freqüentació (impacte dels vi-sitants). El Pla de Gestió de les Medes haacceptat algunes de les recomanacions delscientífics en el tema de limitació del nombrede visites i amarratge de les embarcacions,entre altres.

Quant a la part emergida, l’any 1991 esvan iniciar estudis poblacionals de la colòniade gavians de potes grogues (Larus cachin-nans) i d’ardeids com ara l’esplugabous (Bu-bulcus ibis) i el martinet blanc (Egretta gar-zetta), coordinats pel professor del Departa-ment de Biologia Animal Xavier Ruiz. A lesMedes hi ha una de les colònies més impor-tants d’aquests ocells marins, que podenvehicular per alimentar-se un total de 2 tonesper dia de matèria, procedent principalmentdels abocadors. Les colònies d’ocells gene-ren gran quantitat d’excrements que, enactuar com a adob orgànic, contribueixen ala riquesa del medi. El cens de gavians de lesMedes el fa anualment l’investigador MarcBosch, del Departament d’Ecologia de laUB, i l’estudi dels ardeids el fa VittorioPedrocchi, del Departament de BiologiaAnimal.

A títol de conclusió, val a dir que el segui-ment científic fet a les Medes ha esdevingutuna eina eficaç per a l’avaluació de la gestióefectuada, i s’ha convertit en un model aseguir per altres àrees protegides de la costamediterrània

33

La recerca de la UB

a les Illes Medescompleix 25 anys

medi am

bient

D’

Un investigador de la UB estudia la colòniade gavians de les Medes (Foto VittorioPedrocchi)

Fa vint anys que JoanHernández Pijuan sumal’experiència de lacreació artística al seuensenyament acadèmic

o és gaire corrent que un reconegutartista de primera fila sigui degà d’uncentre universitari, com ho és Joan

Hernández Pijuan de la Facultat de BellesArts de la UB des del 1993. Es tracta del’única Facultat de Belles Arts existent en elsistema universitari de tot Catalunya, proce-dent de l’antiga Escola de Belles Arts SantJordi, que operava en el mateix edifici queara ocupa com a facultat universitària alCampus Pedralbes.

La llicenciatura universitària en BellesArts, de quatre anys de durada com qualsevolaltra carrera, aplega en aquests moments 125professors i 2.500 alumnes, dels quals 350s’hi incorporen cada any a primer curs.Compta amb els departaments de Pintura,Dibuix, Escultura, Disseny i Imatge, i lasubunitat d’Història de l’Art. Joan HernándezPijuan ja era professor des del 1977 de l’anti-ga Escola de Belles Arts Sant Jordi, que es vatransformar en facultat universitària el 1980.

Com es pot ensenyar l’art? Com veu la fun-ció d’una Facultat de Belles Arts i el tipusd’ensenyament que s’hi ha d’impartir?

L’art en si no es pot ensenyar. A més, allòque és creació artística no ho determina launiversitat, sinó en tot cas la societat. El quepodem fer nosaltres és donar una sèrie debarems, intentar accelerar els processos peraproximar-se a la creació. Aquesta aproxi-mació es fa a partir de la realització de l’ob-jecte artístic, una realització que alhora ésuna manera que l’estudiant es conegui ellmateix i el món que l’envolta.

En el fons, la nostra manera d’ensenyar éspròxima a la d’altres carreres, com Filosofia.En el nostre cas hi ha més marge d’improvi-sació, ja que l’alumne ha de fer jugar la sevasensibilitat. Els tallers de la Facultat han deprocurar despertar la creativitat dels estu-

diants, encara que això no passi després entots els matriculats. S’ha d’intentar desvet-llar el coneixement a partir de l’objecte artís-tic, tot intentant que l’estudiant diferenciïaquest objecte d’altres conceptes com el d’ar-tesania.

Què aporta a la seva la gestió enfront de laFacultat de Belles Arts el fet que vostèsigui un artista reconegut?

He arribat al deganat per motius dife-rents al de ser un artista conegut. Possible-ment l’edat i l’experiència van jugar unpaper important per ser escollit. En tot cas,com a degà he intentat donar llibertat alsdepartaments en el si de la Facultat. Tambéhe volgut deixar clar que, malgrat el vessantteòric de Belles Arts, és la pràctica que dónaa l’alumne el coneixement al qual feia re-ferència abans. A més, la creativitat que aquís’intenta despertar pot funcionar després endiversos nivells. Per exemple, es veu que arales empreses informàtiques no busquen per-sones que només sàpiguen fer funcionar unordinador, sinó que a més siguin creatius.

Ara fa exactament trenta anys que vostèés professor d’aquest centre. Com a crea-dor, què li suposa la relació diària amb elsestudiants? Quines singularitats té la rela-

ció mestre-alumne en el cas de l’ensenya-ment de Belles Arts?

Crec que he après més ensenyant que quanjo era alumne. El fet d’estar en contacte ambgent jove m’ha mantingut sempre al correntdels seus interessos. L’ensenyament en untaller no és com el d’una classe on s’impar-teix la matèria des d’una taula, sinó que hi hauna part molt important de diàleg. De vega-des a l’alumne no li surt el que està fent i ami això també em passa. En tot cas, jo el quetinc és una experiència al darrere.

Com ha canviat l’actitud dels alumnes deBelles Arts durant els últims anys? Vostèva estudiar Belles Arts quan aquest ense-nyament encara no tenia estatus universi-tari. Com han evolucionat els estudis desd’aleshores?

Per mi estudiar era una forma de poderpintar tot el dia. També va ser molt importantel fet d’estar voltat per gent amb les mateixespreocupacions. Ara s’ensenya des de baremsde major llibertat. En aquells moments ha-vies de fer allò que el professor deia i avui esparteix més de l’alumne, dels seus interes-sos. Hi ha més llibertat per al professor i pera l’estudiant, hi ha més proximitat. I la gentjove té, a nivell global, una millor preparacióque quan jo estudiava

34

Pintor i degàd’una Facultat

de Belles Artsentr

evis

ta

El pintor i degà Hernández Pijuan en un dels tallers de la Facultat de Belles Arts

N

estudiant de tercer curs de DretXavier Lechuga va guanyar el IIIConcurs d’Oratòria de les Facultats

d’Econòmiques i Dret, després de vèncerl’estudiant d’Econòmiques Guillermo Gi-nebreda en el debat final que es va celebrarel 9 de maig a l’Aula Magna d’Econòmi-ques.

Aquest any catorze estudiants de laFacultat de Dret i quinze d’Econòmiquess’han presentat al concurs, que recull latradició d’aquestes competicions en presti-gioses universitats d’arreu. Integraven eljurat la diputada Pilar Rahola, l’actor JoanPera, el professor Jordi Suriñach i la pre-sentadora de TV3 Imma Pedemonte. Elmoderador va ser el periodista EduardBerraondo.

Xavier Lechuga es va enfrontar amb Gi-nebreda en un debat sobre el tema “Els dretsde retransmissions esportives: intervenció de

l’Estat?”. Ginebreda va fer la seva interven-ció en castellà i Lechuga la va fer en català.El guanyador va rebre 50.000 pessetes i el

finalista 25.000. Les entitats organitzadoresvan ser la Comissió de Cultura de Dret i elClub de Debat d’Econòmiques 35

Un estudiant de Dret

guanya el concursd’oratòria

Creen un programa

de prediccióper al món bursàtil

actualitat

L’estudiant Xavier Lechuga, en primer terme, durant el concurs, amb el jurat integrat perJoan Pera, Pilar Rahola, Eduard Berraondo, Jordi Suriñach i Imma Pedemonte

L’

es xarxes neurals po-den facilitar la presade decisions estratègi-

ques en el mercat financer,tal com revelen els treballsdels professors Lluís Garri-do i José Ignacio Latorre alDepartament d’Estructura iConstituents de la Matèria,a la Facultat de Física de laUB.

Aquests investigadors hancreat un programa pilot depredicció per al camp bur-sàtil basat en les anomenades xarxes neu-rals, uns models de simulació d’intel·ligèn-cia artificial dissenyats a partir dels concep-tes bàsics de la mecànica estadística queresulten de gran interès en el camp de la pre-

dicció d’esdeveniments. El físic experimen-tal Lluís Garrido ha estat un dels pionersinternacionals en l’aplicació de xarxes neu-rals en la física experimental de partículeselementals, en astrofísica o bé en aplica-

cions concretes com ara la compressió dedades i el tractament d’imatges.

Inspirades en el model de les neurones delteixit nerviós, les xarxes neurals s’adapten acada temàtica concreta, tenen capacitat d’inte-grar noves variables contínuament i són un clarexemple de sistema dinàmic amb capacitatd’autoaprenentatge. A banda de representaruna eina de suport informàtic en la presa dedecisions, les xarxes neurals tenen altres aplica-cions com són la classificació de la informaciói el reconeixement de patrons. Atesa la sevacapacitat per optimitzar els recursos i gestionarla informació, el físic teòric José Ignacio Lato-rre remarca que les xarxes neurals són de poten-cial interès tant en el mercat financer i empre-sarial (exploració de grans bancs de dades)com dins d’altres àmbits com ara la medicina isalut (diagnòstic de malalties, etc.)

L

Lluís Garrido (a l’esquerra) amb Ignacio Latorre

La Facultat de Filologiaguanya els nous espaisconstruïts i n’alliberad’altres per facilitarl’ampliació imodernització de laBibilioteca de la PlaçaUniversitat

a renovació, actual-ment en obres, de lesinstal·lacions de la Fa-

cultat de Filologia i de la seucentral de la Biblioteca de laUB a l’Edifici Plaça Univer-sitat farà que el perímetre dela galeria del primer pis delPati de Lletres es convertei-xi en noves sales de lectura ique els despatxos de profes-sorat que hi havia fins ara estraslladin al segon edifici enconstrucció al carrer Aribau,connectat amb el nou aularidel xamfrà Granvia-Aribauinaugurat el 1994.

La decisió d’atorgar aFilologia les tres plantes denova construcció que s’aixe-caran al solar de l’antic cine-ma Central del carrer Aribauha permès solucionar ladoble necessitat d’ampliar la Biblioteca iemprendre l’adeqüació dels espais de laFacultat. D’una banda, la seu central de laBiblioteca s’expandirà i s’especialitzarà, grà-cies a unes obres patrocinades en part per laCaixa de Catalunya. D’altra banda, el nourepartiment d’espais facilitarà la remodelacióde les instal·lacions de la Facultat de Filolo-gia.

L’edifici en construcció al carrer Aribauserà compartit per la UB amb l’empresaBalanyà, que hi instal·larà quatre sales decinema de 200 localitats cadascuna a les duesprimeres plantes. La Facultat de Filologiaocuparà les tres plantes superiors.

El 1995 van començar els estudis geotèc-nics per localitzar el traçat dels túnels subter-ranis de la RENFE i preveure en conseqüènciales obres de sondeig de fonaments. Es tractad’una obra complexa, atès que els pilars hau-ran de passar a través de dos túnels ferroviarisexistents en el subsòl. La construcció pròpia-ment dita té una durada prevista de 12 a 18mesos. El projecte és dels arquitectes EnricMir per part de l’empresa Balanyà i de CarlesTeixidor i Paloma Bardají per part de la UB.Aquests dos últims són els mateixos arqui-tectes de l’aulari de Filologia del xamfrà Ari-

bau-Granvia, inaugurat el 1994, amb el qual elnou edifici mantindrà una unitat externa iinterna.

L’edifici representarà 1.700 metres qua-drats construïts, dels quals 1.145 seran desuperfície útil. El pressupost de la UB comp-ta amb una reserva de crèdit de 280 milionsde pessetes per a aquesta obra, el cost de laqual es reparteix amb l’empresa Balanyà.

Tot seguit, la Biblioteca podrà ocupar elsespais alliberats per Filologia a la planta pri-mera del Pati de Lletres. Representa un guanyde 2.220 metres quadrats, als quals caldràsumar els 663 metres quadrats d’altells per apunts de lectura, igual com s’han dissenyat

recentment a la Biblioteca de Catalunya o a lanova biblioteca del Campus Vall d’Hebron.El conjunt d’obres d’expansió i modernitza-ció de la Biblioteca ha estat encarregat al’arquitecte Josep M. Botey. Impliquen igual-ment la renovació dels dispositius de segure-tat i la instal·lació d’aire condicionat a totesles sales. Ja s’ha dut a terme la remodelaciódel dipòsit de la Biblioteca, sis plantes d’es-tructura metàlica construïdes el 1930, queacullen 22.000 llibres cadascuna al llarg de6,5 quilòmetres de prestatgeries.

L’Edifici Plaça Universitat és obra de

l’arquitecte Elies Rogent. Va ser construït del1863 al 1868 sobre la superfície de dues illesde cases de l’Eixample, a l’espai de les Ron-des alliberat per l’enderrocament de l’antigamuralla. A més del Rectorat i el Paranimf alnucli central, l’edifici s’organitza al voltantde dos claustres bessons. El Pati de Lletresacollia la Facultat de Filosofia i Lletres i elPati de Ciències els diversos ensenyamentscientífics. Fins a l’especialització i descentra-lització d’aquests ensenyaments, que va co-mençar el 1956 al nou Campus Pedralbesamb la inauguració de les facultats de Farmà-cia i de Dret, la totalitat de l’activitat univer-sitària es concentrava a l’edifici de la PlaçaUniversitat

36

Dos nous edificis al carrer Aribau i

canvis al Pati de Lletres

cam

pus

Planell de la façana dels dos edificis nous al carrer Aribau-Granvia, connectats interiorment amb la seuhistòrica de la UB

L

Un conveni amb l’Institutd’Empresa Familiarajudarà els estudiants jatitulats que desitgincrear la seva pròpiaempresa en algunabranca d’activitatrelacionada inicialmentamb la recercauniversitària

romoure la capacitatempresarial entre elsestudiants i incentivar

la creació d’empreses, totenfortint les relacions entreel món acadèmic i l’empre-sarial, és l’objectiu del con-veni signat per la UB ambl’Institut d’Empresa Fami-liar, mitjançant el qual s’aju-darà els graduats perquèesdevinguin creadors d’em-preses.

Les activitats s’articularana través d’un programa ano-menat PRODEM (Promociód’Empreses) ideat pel Cen-tre d’Innovació-Les Cúpulesde la Fundació Bosch i Gim-pera per afavorir la creacióde spin off (empreses sorgi-des de l’entorn universitari)i també per incrementar elmercat de patents procedentsd’aquest mateix entorn.

Els graduats que hi esti-guin interessats faran prime-rament un breu curs sobre les condicions bàsi-ques de l’activitat com a empresari perquèpuguin avaluar les seves aptituds en aquestàmbit. En una segona etapa, treballaran durantun any o més en una unitat de recerca aplica-da de la UB que col·labori amb empreses através de contractes de transferència de tecno-

logia. En aquesta fase, rebran assessoramenten matèria d’activitat empresarial per part del’Institut de l’Empresa Familiar.

Finalment, si la idea o projecte del graduatarriba a constituir-se en empresa a través del’experiència tecnològica i empresarial adqui-rida al llarg del procés, el programa li facili-tarà contactes amb empreses de capital riscperquè obtingui el finançament necessari.

Una altra iniciativa per fomentar l’esperitemprenedor dels estudiants és la del Depar-tament de Bioquímica i Biologia Molecular,dirigit pel catedràtic Joan J. Guinovart, d’in-corporar un curs específic de creació i gestiód’empreses dins un programa de doctoratcientífic per primer cop a Espanya. Es tractade la primera acció engegada pel Centre

d’Innovació-Les Cúpules de la FundacióBosch i Gimpera de cara a la formacióempresarial dels alumnes de la UB. Seràimpartit pel responsable de la seva àrea far-macèutica, Emilià Pola, i tindrà un valor detres crèdits acadèmics.

Per altra banda, i amb l’objectiu de posar

en contacte els alumnes amb el món empre-sarial, Formació Continuada-Les Heures estàorganitzant des del passat mes d’abril el Ser-vei d’Inserció Laboral (SIL). Aquest serveiestà adreçat a persones que ja han finalitzatels estudis a Les Heures. Entre les activitatsdel SIL figuren ajudar els antics alumnes enl’elaboració del currículum, orientar-los enentrevistes de feina o informar els empresarisde quin tipus de professionals poden trobarentre les persones formades a Les Heures.

De moment, el servei només s’ha posat enmarxa per als exalumnes de l’MBA Interuni-versitari i l’MBA en Empreses Agroalimen-tàries. Això suposa treballar amb uns 130 exa-lumnes. Un cop hi hagi més experiència itemps de rodatge es vol ampliar la iniciativa a

alumnes d’altres estudis. Ja s’han enviat mésde 2.000 llibres informatius sobre el SIL adiverses empreses i s’han començat a recollircurrículums dels exalumnes. Paral·lelament,durant els mesos de juny, juliol i setembres’ha fet una sèrie de reunions informativesamb empreses de diferents sectors

37

Per fomentarla capacitat

empresarial dels universitaris

empresa

L’edifici del Palau de les Heures, on es concentren els estudis de formació continuada de la Fundació Bosch iGimpera

P

El biòleg i genetista de laUB creu necessari acostarel públic jove a laprestigiosa institució,tant en el vessanthumanístic com en el científic

l catedràtic de Biologiai genetista de la UBJaume Bertranpetit va

ser el comissari de l’exposi-ció sobre la història de l’Ins-titut d’Estudis Catalans inau-gurada pel president JordiPujol i oberta fins el 31d’octubre a la seu d’aquestainstitució arran dels seusnoranta anys d’existència.

Actualment l’Institut d’Es-tudis Catalans està format per130 membres, numeraris oemèrits. El primer presidentva ser, l’any 1907, el catedrà-tic de la UB Antoni Rubió iLluch.

Jaume Bertranpetit, mem-bre numerari de l’IEC, jaintenta en la seva activitatquotidiana difondre les acti-vitats de l’Institut a travésde la relació amb els alum-nes de la universitat. Consi-dera important que les per-sones joves coneguin latasca de la institució, tant pel que fa a lesdisciplines humanístiques com a les cientí-fiques. Des d’aquest punt de vista, l’exposi-ció té un caire fonamentalment didàctic.Consta de poc text i en canvi té abundantstestimonis visuals com fotografies, pecesdel patrimoni artístic de l’Institut i docu-ments de diverses èpoques.

Al llarg de l’exposició s’hi troben fotogra-fies de la inauguració de la Biblioteca deCatalunya, dels bombardeigs durant la guer-

ra civil o de reunions de membres de l’IEC acases privades durant el franquisme. Tambéhi ha mostres del treball fet per la institucióen àmbits com la recuperació de pinturesromàniques catalanes o la normativitzaciódel català.

Dels 130 membres que té actualment l’ins-titut, 36 són professors de la UB:

Antoni Maria Badia i Margarit (emèrit,filologia catalana), Jaume Bertranpetit (bio-logia animal), Josep Carreras i Barnés(ciències fisiològiques, humanes i de lanutrició), Enric Casassas i Simó (emèrit clí-

nica analítica), Josep Castells (química orgà-nica), Núria de Dalmases (història de l’art),Mercè Durfort (biologia cel·lular, animal ivegetal), Manuel Font i Altaba (emèrit, cris-tal·lografia i mineralogia), Josep Maria Fonti Rius (emèrit jubilat, història del dret, dretromà i dret eclesiàstic de l’estat), Joan Bas-tardas (emèrit, filologia clàssica), EmiliGiralt (història contemporània), Josep Gon-zález-Agapito (teoria i història de l’educa-ció), Joaquim Gosálbez (biologia animal),

Ricard Guerrero (microbiologia), Xavier Lli-mona (biologia vegetal), Marc Mayer (filolo-gia llatina), Carles Miralles (filologia grega),Joaquim Molas (filologia catalana), JosepMoran (filologia catalana), Pere de Palol(emèrit, arqueologia, prehistòria i històriaantiga), Ramon Parés (microbiologia), Anto-ni Prevosti (filosofia teorètica i pràctica),Joaquim Rafel (filologia catalana), SalvadorReguant (geologia dinàmica), Oriol Riba iArderiu (emèrit, geologia dinàmica, geofísi-ca i paleontologia), Antoni Riera (històriamedieval, paleografia i diplomàtica),

Manuel Riu (història medieval, paleografia idiplomàtica), Encarna Roca (dret civil),Joan Domènec Ros (ecologia), Pere Santa-nach (geologia dinàmica, geofísica i paleon-tologia), David Serrat (geologia dinàmica,geofísica i paleontologia), Josep Vaquer(àlgebra i geometria), Joan Veny (filologiacatalana), Joan Vernet (emèrit, filologiasemítica), Josep Vigo (biologia vegetal) iJoan Vilà i Valentí (geografia física i anàlisigeogràfica regional)

38

Jaume Bertranpetit munta l’exposició sobre l’Institut d’Estudis Catalans

inst

ituc

ions

E

Jaume Bertranpetit a l’exposició