CANS  El  ca és un mamífer domèmestic de

la família dels cànids. Les  proves arqueològiques  demostren que el gos ha estat en convivència propera amb els humans des de fa com a mínim 9.000 anys, però possiblement des de fa 14.000 anys.Les proves fòsils demostren que els avantpassats dels gossos moderns ja estaven associats amb els humans fa 100.000 anys.N'hi ha aproximadament 800 races  que varien significativament en dimensions, fisonomia i temperament i que presenten una gran varietat de colors i de tipus de pèl diferents segons la raça de gos. 

 Tenen una gran relació amb els humans, servint d'animals de companyia,d'animals de guàrdia, de gossos de caça, de gossos d´aigua, de gossos llegres de gossos pigall, de gossos o de gossos boves.

CAVALLS

El cavallés un mamifer ongulat,una subespècie d'una de les set espècies vivents de la família dels equids El cavall ha evolucionat al llarg dels últims 55-45 milions d'anys, des d'una petita criatura amb diversos dits, fins al gran animal d'un unic dit d'avui en dia. Els humans començaren a domesticar els cavalls vers el 4000 aC i es creu que la seva domesticació ja era estesa el 3000 aC; l'any 2000 aC, l'ús de cavalls domesticats ja s'havia estès pel continent eurosiatic.

 

    LLEOPARDS

    El lleopard és un dels quatre anomenats "moixos grossos" del gènere pantheraÉs un animal solitari, tret de l'època reproductora. El període de gestació dura al voltant de tres mesos i la femella pot tenir entre 1 i 6 cadells. Encara que el més habitual són 2 o 3.

        

 

  

      Les seves preses favorites són els micos, algunes espècies dantílops petits o mitjans, zebres i bous, però, quan els manca aquest tipus de preses, també poden menjar ratolins de camp, altres animals petits i fruita. 

                    Las GirafesLa girafa (Giraffa camelopardalis) és un mamífer cetartiodáctil, nadiu d'Áfica i conegut sobretot perquè és la més alta de totes les espècies vivents d'animals terrestres. Els mascles poden arribar a mesurar de 4,8 a 5,5 m d'altura i pesar fins a 900 kg. El nom comú 'girafa' i primer terme del nom binomial 'giraffa' prové de l'àrab ."ziraafa o zurapha, que significa "alta الزرافةEl segon terme que dóna nom a l'espècie 'camelopardalis' prové del grec καμηλοπάρδαλη camelopardale i del llatí camelopardalis, que significa "camell lleopard. 

 

El tigre (Panthera tigris) és un mamífer de la família dels

felins, dels quatre "grans felins" del gènere Panthera. Els tigres són depredadors Carnívors. El

tigre de Bengala és la subespècie més comuna de tigre,

constituint aproximadament el 80%.Els tigres viuen a boscos i

prats de l'est i el sud-oest d'Ásia. Abans, era un dels animals més

comuns del continent asiàtic, però el segle XX fou el pitjor enemic de

l'espècie; va extingir-los per complet a una zona que extenia del

Caucas fins a un tros de la Xina.

 

                              Tigre Albí.

                    KOALAEl coala mesura entre 61 i 85 cm i pesa entre 4 i 14 kg. La mida del cos i les proporcions d'un animal adult depenen de l'adat, el gènere, l'alimentació i la regió.  Els coales que habiten en climes menys càlids són generalment més grans i tenen el pelatge més fosc i espès que aquells que viuen en climes més càlids. Malgrat aquestes adaptacions generals, hi ha també excepcions. A la fèrtil Victòria (Austràlia), un mascle adult pot pesar fins i tot 14 kg i una femella fins a 11 kg. El pes mitjà d'aquests animals és més baix: 12 kg als mascles i 8 kg en les femelles. Els mascles adults poden ser fins i tot un 50% més grans que les femelles adultes i, a més de tenir la curvatura del nas més pronunciat, la forma del seu cap és una mica diferent de la de les femelles.

 

                       Conills

Els conills són un grup de mamífers de la família dels leònids que no es correspon amb cap tàxon en particular. El terme conills és un nom comú i els animals que s'anomenen conills es reparteixen en deu gèneres diferents tots els de la família Leporidae tret de Lepus.En general, els conills són animals petits que no superen el mig metre, amb una cua molt curta i unes orelles molt llargues. Tenen unes potents potes posteriors que utilitzen per desplaçar-se corrent i saltant. Són exclusivament herbívors i utilitzen el seu fi olfacte i els seusbigotis per buscar aliment.

                   Lleopard        

El llepoard és el campió d'entre els atletes felins. La majoria de felins es poden estirar pesos fins a cinc vegades més pesats que els atletes humans del mateix pes. Però el lleopard ho pot fer fins a set vegades el seu pes. Caldrien tres aixedacors de pes olímpics per poder jugar a estirar la corda amb un lleopard. Aquesta força descomunal es demostra quan un lleopard caçador afortunat trepa un arbre amb un antílop a les seves mandíbules, per menjar-se-la tranquil·lament. 

 

Papallones

Les papallones viuen actualment en tots els continents, des del nivell del mar fins a les més altes muntanyes i des dels tròpics fins a les regions àrtiques. Per aquesta raó i per que són ben conegudes són uns del millors organismes bioindicadors.Es caracteritzen per tenir unes ales cobertes d'escates que poden ser de molts colors. La vistositat d'algunes d'elles les ha fet famoses arreu del món. Cal dir, però, que no totes les papallones són de colors bonics i llampants. Per exemple, les papallones nocturnes solen ser més petites, de colors apagats i discrets.

CONILLEls conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrdis que no es correspon amb cap tàxon en particular. El terme "conill" és un nom comú i els animals que s'anomenen "conills" es reparteixen en deu gèneres diferents (tots els de la família Leporidae tret de Lepus).En general, els conills són animals petits que no superen el mig metre, amb una cua molt curta i unes orellesmolt llargues. Tenen unes potents potes posteriors que utilitzen per desplaçar-se corrent i saltant. Són exclusivament herbívors i utilitzen el seu fi olfacte i els  seusbigotis per buscar aliment.Tot i que n'existeixen molts en estat salvatge, algunes varietats de conill han estat adoptades pels humans com a animal de granja, com a aliment, o com a animal de compan

LLOP

El llop (Canis lupus) és un mamífer de l'ordre dels carnívors. Té una gran semblança amb el ca (Canis lupus familiaris), amb les orelles un poc més dretes, el morro més punxarrut, una mandíbula molt forta i urpes més llargues

GAT PERSA

El gat persa és una raça de gat que prové del gat d'andora turc.Pèrsia (actual Iran) i Turquia. Els primers gats perses van ser introduïts a Itàlia des de Pèrsia a la dècada de 1620. La branca persa es va desenvolupar a partir del 1800 i els gats perses actuals van sorgir a Anglaterra. Són gats relacionats amb l'aristocràcia (el 75% dels gats de pedigrí registrats són perses). El gat persa es caracteritza per tenir una cara ampla i plana, i amb un abundant pelatge generalment blanc.

  EL CAMALEO

El camaleó és el nom comú de diverses espècies de rèptils saures de la família dels camaleònids, englobades en el gènere Chamaeleo.És conegut per la seva capacitat de canviar de color (mimetisme), quan se senten amenaçats i en resposta a canvis de temperatura, llum, color i altres alteracions ambientals. Aquest canvi de color és degut a l'acció d'hormones que afecten a unes cèl·lules pigmentàries especials presents a la pell. No obstant això, els camaleons no sempre canvien de color per adaptar-se al medi que els envolta.

PANTERA NEGREExisteix certa confusió amb les paraula pantera i lleopard. D'una banda, Panthera és un gènere de fèlids que inclou quatre espècies, els esmentats lleopard i jaguar, així com els lleons ( Panthera leo ), els tigres ( Panthera tigris ).D'altra banda, hi ha el gènere Leopardus , que inclou diverses espècies de felins americans, entre elles l'ocelot ( Leopardus pardalis ). El nom del gènere va ser escollit per la seva semblança superficial amb el lleopard pel que fa al color i clapejat del pelatge, no obstant això, convé recordar que el lleopard pertany a un altre gènere ( Panthera ).

El lleó (Panthera leo) és un mamífer carnívor de la família dels fèlids i una de les quatre feres del gènere Panthera. Els mascles excepcionalment grans arriben a 250 kg de pes,[2] cosa que en fa el segon fèlid vivent més gran després del tigre. Els lleons salvatges viuen a l'Àfrica subsahariana i a Àsia, amb una població en perill greu al nord-oest de l'Índia, havent desaparegut del nord d'Àfrica, el Pròxim Orient i l'oest d'Àsia en temps històrics. Fins a finals del Pleistocè, fa aproximadament 10.000 anys, el lleó fou el mamífer terrestre gran més estès després dels humans. La seva distribució cobria la majoria d'Àfrica, gran part d'Euràsia, des de l'oest d'Europa fins a l'Índia i a Amèrica, des del Yukon fins al Perú.

 LLEO BLANC                              

GUINEU ÀRTICA

   La guineu àrtica també s´anomena com a guineu polar,guineu blanca,guineu de les neus,el seu principal aliment consisteix de petits mamífers i aus,encara que la seva presa preferida es lemming.La guineu posseeix unes orelles petites i un pelatge  li permet protegir-se a l'hivern.

JAGUAR NEGRE

L'edat màxima que pot arribar a viure un jaguar és de 22 anys. El jaguar és capáç d'arribar als 85 quilòmetres per hora ja que és un animal molt veloç.

Com tots els fèlids el jaguar és un carnívor obligat, s'alimenta únicament de carn. És un caçador oportunista i la seva dieta inclou 87 espècies. El jaguar pot arribar a pesar 150 quilos i pot arribar a medir 3 metres de llargari.

TAURONS Els taurons son animals de la familia dels peixos que presenta un

esquelet cartilaginos.Respiren per 7 o 8 branquies.Es calcula que existeixen a prop de 470 especies repertides en mes de 80 generes.El tauro balena  pot arribar a pesar 800kg.Els taurons son animals grans i mengen persones

OSOS  POLARSL'ós blanc (Ursus maritimus) és un mamífer de la família dels úrsids que habita les regions ártiques del món, per la qual cosa també es coneix com a ós polar. L'apel·latiu maritimus del seu nom fa referència a l'habilitat de desplaçar-se i caçar tant sobre el glaç com nedant. És el carnívor terrestre vivent més gros en que els mascles adults fan uns 2,5 m de llarg i un pes de 400 a 600 kg (el récord guinessel té un exemplar caçat el 1960 que pesava 880 kg). L'ós blanc es considera un animal en perill d'extinció. Només queden uns 25.000 exemplars en tot el món. L'impacte del canvi climàtic afecta al seu hàbitat de les regions polars i les previsions apunten que amb pocs anys el gel de la banquisa àrtica es pot fondre permanentment i l'ós polar pot extingir-se a causa de l'escalfament de la zona.

Les potes de l'ós blanc són curtes amb unes urpes que estan adaptades per caminar sobre les condicions ambientals de la zona àrtica i completament recobertes de pèl per tal de no relliscar per la neu. El pèl de l'ós blanc és llarg i espès tot i què es va esgrogueint a mesura que van creixent. A més a més, sota el seu pèl dens s'hi troba una capa de greix de 10 a 15 cm que acumula a mesura que menja i l'ajuda a tenir energia i forces quan és difícil de trobar menjar.

El tigre siberià (Panthera tigris altaica), també conegut com tigre d'Amur, de Manxúria, altaic, de Corea o del Nord de la Xina, que habita als extrems orientals de Sibèria, allà on està actualment protegit. Considerat la subespècie major, amb una llargada del cap i del cos des de 190 a 230 cm (la cua fa 60-110 cm de llargària) i un pes d'uns 227 qilógrams en els mascles, el tigre siberià també destaca per la seva capa gruixuda, distingida per un matís daurat més pàl·lid i menys ratlles negres. El tigre siberià més pesant del món arribava als 384 kg, però segons Vratislav Mazak aquests gegants no es confirmen mitjançant referències fiables.De tota manera, un tigre siberià de sis mesos pot ésser més gran que un lleopard que ja ha acabat de créixer.

 

 TIGRE SIBERIÀ  Els tigres viuen a boscos i prats de l'est i el sud-oest d'Àsia. Abans, era un dels animals més comuns del continent asiàtic, però el segle XX fou el pitjor enemic de l'espècie; va extingir-los per complet a una zona que extenia del Caucàs fins a un tros de la Xina i els reduí críticament a la costa Pacífica, deixant-ne només a zones comptades i reduïdes de l'Índia,

 ÓS PANDA

   El panda gegant ha sigut un objectiu de la caça furtiva per als locals des de fa molt de temps i per estrangers des que es va presentar a Occident. A partir dels anys 30, els estrangers no van poder caçar pandes a la Xina per culpa de la Segona guerra xino-japonesa i de la Guerra Civil xinesa, però els pandes van continuar sent una a font de pell fina per als xinesos. El boom de població a la Xina després de 1949 va afectar molt l'hàbitat dels pandes, i les subseqüents fams van fer que augmentes molt la caça d'animals salvatges, inclosos els pandes. Durant la Revolució cultural, tots els estudis i activitats de conservació als pandes es van aturar. Després de la reforma econòmica xinesa, la demanda de pells de pandes de Hong Konk i Japó van provocar la caça il·legal per la venda al mercat negre, que les autoritats locals del moment generalment toleraven.

Encara que el Parc Nacional Wolong fou establert pel govern de la Xina el 1958 per salvar la població en declivi de pandes, es van fer pocs avenços en la conservació dels pandes, degut a la inexperiència i el coneixement insuficient de l'ecologia. Moltes persones creien que la millor manera de salvar els pandes era engabiar-los. Per tant, al mínim símptoma de declivi, engabiaven els pandes, i patien condicions de vida terribles. 

BALENES

     

Una balena és qualsevol cetaci del subordre dels misticets (Mysticeti) (balenes amb barbes).Segons la definició anterior les balenes pertanyen als gènere Balaena (balenes pròpiament dites). La famosa "balena blava" és en realitat un rorqual (Balaenoptera musculus) i amb més de 30 metres de llargària i un pes de 140 tones és l'animal més gran que mai hagi existit.

LLEO

 

El lleó (Panthera leo) és un mamífer carnívor de la família dels fèlids i una de les quatre feres del gènere Panthera. Els mascles excepcionalment grans arriben a 250 kg de pes, cosa que en fa el segon fèlid vivent més gran després del tigre. Els lleons salvatges viuen a l'Àfrica subsahariana i a Àsia, amb una població en perill al nord-oest de l'Índia, havent desaparegut del nord d'Àfrica, el Pròxim Orient i l'oest d'Àsia en temps històrics.

ELS GOSSOSDE RESCAT 

 Els gossos de rescat ajuden gent que es troba en situacions difícils, com ara les persones que estan a l'aigua després d'un naufragi. Els gossos de cerca, en canvi, busquen persones desaparegudes, perdudes a terres salvatges, escapades de centres geriàtics, cobertes per allaus de neu, enterrades a sota d'edificis que s'han ensor

 

MOIXOSEl gat o el moix + (Felis silvestris catus) és un petit mamífer catnívor terrestre. Ha conviscut amb els humans des de fa uns 9.500 anys, una data molt anterior a estimacions prèvies, que dataven la domesticació d'aquesta espècie a fa 3.500-8.500 anys.Els gats tenen dents altament especialitzades per matar les preses i arrancar-ne la carn. Les premolars i les primeres molars  formen conjuntament les carnisseres  de banda i banda de la boca, que s'encarreguen de tallar la carn com si fossin tisores. Tot i que els cànids i altres carnívors també presenten aquesta característica, està molt més desenvolupada en els fèlids. La llengua felina té unes papil·les afilades, com si fossin punxetes, que li serveixen per aguantar les preses i arrancar-ne la carn. Aquestes papil·les són petits ganxos que apunten cap enrere i que contenen cretina.També les fan servir per a empolainar-se.

 

serps 

Les serps  o serpentes (Serpentes) són réptils cárnivors allargats i mancats de potes. Se les pot distingir de les sargantarse sense potes per la seva manca de parpelles i d'orelles externes. Com tots els escatosos, les serps són vertebrats ambniotes ecoterms coberts per escates. Com les sargantanes, de les quals evolucionaren, tenen un crani d'articulació laxa, i la majoria poden dislocar el marxi-lar inferior per tal d'ingerir preses molt més grans que el seu propi cap. Per tal d'acomodar el seu cos estret, els òrgans parells de les serps (com ara els royons) es troben l'un al davant de l'altre en lloc d'estar al costat, i només tenen un pulmon funcional. Algunes espècies conserven una pelvis amb un parell d'urpes vestigials a banda i banda de la cloaca. 

ratolins

Els ratolins  (Mus) són petits mamifers. de l'ordre dels rosegadors. El ratolí comú de casa o  rat furet a Catalunya del Nord (Mus musculus) és cosmopolita. Els ratolins també són considerats mascotes i algunes varietats, en particular algunes soques albines i d'altres altament consanguínies, són criats per a la recerca científica en biologia. Malgrat això, els ratolins poden constituir-se en plagues nocives, arruïnant collites i gra emmagatzemat i espargint malalties a través dels seus parásits i femtes. 

  

Peixos

Els mascles poden assolir 11 cm de llargària totalÉs hermafrodita i monogam.Viu a zones de clima tropical i associat als esculls de corall, a 1-15 m de fondària i en simbiosi amb les anemones Es troba des de l'est de l'Ocea indic (incloent-hi les illes Andaman i Nicobar, Tailandia, Malaiasa i el nord-oest d'Australia) fins a Singapur, Indonesia, les Filipines, Taiwan i les Illes Ryukyu

Canaris

 

El pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis), conegut també com a gorrió d'ala blanca a les illes i teuladí torredà al País valencia, és un ocell menut passariforme.És un ocell resident d'alta muntanya per sobre dels 1.500 m en el sud d'Europa, Àsia Central i oest de Xina. Fa els nius en forats a terra i ponen de 3 a 4 ous.El pardal d'ala blanca fa de 16.5-19 cm de llargada els dos sexes són semblants.

CocodrilSón rèptils que viuen en les àrees tropicals Àfrica, Àsia,America i Australia. Són excel·lents nedadors. Tendeixen a viure en rius de corrent lent i s'alimenten d'una àmplia varietat d'animals, preferentment vius. Una espècie, el cocodril mari(Crocodylus porosus) que és el major dels cocodrils de l'actualitat, viu tant en aigua dolça com en estuaris salats i s'endinsa amb freqüència en el mar, el que li ha permès colonitzar moltes illes d'Austràlia i totes les costes des de l'Índia fins a Austràlia. El cocodril marí no és l'únic en endinsar-se en el mar, però si el que ho fa amb més freqüència. Així, el cocodril de nil(Crocodylus nyloticus) ha creuat el mar per a colonitzar diverses illes de l'ocea indic(entre elles Madagascar); i el cocodril america(Crocodylus acutus) ha arribat nadant fins a la majoria de les illes del Carib.

. 

 

TigreEl tigre de bengala o reial tigre de Bengala (Panthera tigris tigris), que habita a parts de l'india, , nepal,Buhtan imianmar. Viu a diversos hàbitats: prats, boscos tropicals i subtropicals, matollars, boscs caducifolis humits o secs i manglars. Els mascles solen pesar de 205 a 227 kg i les femelles uns 141 kg.    

Els conillsEls conills són un grup mamifer de la família dels leporids que no es correspon amb cap taxon en particular. El terme "conill" és un  nom comú i els animals que s'anomenen "conills" es reparteixen en deu generesdiferents.

La orada Es troba al Mar Mediterranea i a les costes de l'est del nord de l´ocea Atlantic. Creix fins uns 60 cm de longitud.És un peix hermafrodita protàndric, és a dir que neixen tots mascles i quan fan uns tres anys (amb aproximadament 600 grams de pes) esdevenen femelles.

Els peix pallasso Els mascles poden assolir 11 cm de llargària totalÉshermafrodita i monogámViu a zones de tropical (46°N-17°S, 92°E-147°E), associat als esculles de collar, a 1-15 m de fondària i ensimbiosi amb les anemones  heractis heteractis giganteca .Es troba des de l'est de lOcea  gigantec. (incloent-hi les illes andaman i nicabr, tailandia. Malaisa,i el nord-oest d'Australia) fins a Singularp.És una especieforça popular en aquarifila i és criat .