Els animals vertebrats Gener 2013

1r ESO Ciènces de la Naturalesa, curs 2012/2013

Gerard Farré Sala

Núria Prat Lanza

Oriol Martorell Junyent

Carlos Piguet Rincon

1. EL REGNE DELS ANIMALS

2. CÀRACTERÍSTIQUES DELS VERTEBRATS

3. ELS MAMÍFERS

4. ELS OCELLS

5. ELS RÈPTILS

6. ELS AMFIBIS

7. ELS PEIXOS

El regne dels animals agrupa organismes pluricel·lulars, eucariotes, amb nutrició heteròtrofa, una gran

sensibilitat i capacitat de desplaçament.

Una característica que permet classificar els animals en dos grups és la presència

de columna vertebral Segons aquesta característica hi ha:

Animals vertebrats. Són els que tenen una columna vertebral que forma part d'un esquelet intern

o endosquelet.

Animals invertebrats. No tenen columna vertebral. N'hi ha que no tenen esquelet, com els cucs i

les meduses, i d'altres que tenen un esquelet extern (exosquelet), com els insectes i els crustacis.

ACTIVITATS DELS ANIMALS

Què significa que una

cèl·lula és eucariota?

Que el seu material

genètic és a l’inte-

rior d’un comparti-

ment, el nucli., que

està delimitat per

una membrana.

Tots els animals són capaços de desplaçar-se? Posa dos exemples d’animals que

visquin fixats en el subsol.

Quina diferencia hi ha entre endoesquelet i exoesquelet? L’endoesquelet és un

esquelet intern i l’exosquelet és un esquelet extern.

Són pluri-

cel·lulars. Estan

formats per moltes

cèl·lules que s’es-

pecialitzen a fer

una funció concre-

ta.

Tenen cèl·lules

eucariotes ( amb

nucli) sense paret

cel·lular.

Tenen nutrició

heterótrofa. Tots

els animals s’ali-

menten de éssers

vius o de restes

d’éssers vius. Se-

gons l'origen de

l'aliment, poden

ser carnívors (si

l'aliment és d'ori-

gen ani-

mal),herbívors (si

és d'origen vege-

tal) o omnívors (si

és tant d'origen

animal com vege-

tal).

Tenen una gran

sensiblitat. Pre-

senten una gran

capacitat per de-

tectar els canvis

que es produeixen

en el medi. Aques-

ta información la

reben a través

dels òrgans dels

sentits.

Tenen capacitat

de des-

plaçament.La ma-

joria es poden

desplaçar, i això

els permet buscar-

se l'aliment, fugir

d'un perill, etc.

Imatge d’un òs bru, animal vertebrat

4. Els animals vertebrats

1. EL REGNE DELS ANIMALS

Imatge de la serp, un animal invetebrat

2. CARACTERÍSTIQUES DELS VERTEBRATS

Tenen un esquelet intern

o endosquelet, del qual forma part la columna vertebral.

Quins són els grups de vertebrats?

-Mamífers

-Ocells

-Rèptils

-Amfibis

-Peixos

Tenen el cos dividit en tres parts: el cap, el tronc i la cua, tot i que alguns no tenen cua.

Tenen extremitats articulades,

que poden tenir forma de potes, ales o aletes. En alguns casos, com per exemple les serps, no tenen extremitats.

Tenen un sistema nerviós molt

desenvolupat, que els permet tenir un comportament complex. L'ele-ment principal d'aquest sistema és l'encèfal, que es troba al cap, protegit pel crani. Al cap també es concentren la major part dels òrgans dels sentits.

Presenten simetria bilateral. El

seu cos es pot dividir en dues mei-tats idèntiques per mitjà d'un únic pla.

A fons. Meitats simètriques

Un vertebrat es pot dividir en dues meitats,

dreta i Esquerra, és a dir són meitats simètri-

ques.

Aquest tipus de divisió només es pot fer amb

un pla i, per tant, d’això s’anomena simetria

bilateral.

La simetría només és externa.

Aquesta no és l’única simetria, n’hi han mol-

tes més. Per exemple la simetria radial,

quan un animal com l’estrella de mar es divi-

deix en diferents plans.

Tots els vertebrats presenten simetria bilateral? Si, tots.

Explica en què consisteix aquesta simetria. Quan es divideix un vertebrat i només es pot fer en un pla es produeix la simetria bila-

teral.

Tots els animals tenen aquest tipus de simetria? No, alguns invertebrats la tenen radial o fins i tot no en tenen.

La simetria també és interna o només és també externa? Coneixes algun vertebrat que no presenti simetria bilateral?

Les persones som mamífers. El desenvolupament de la intel·ligència i la nostra capacitat per modificar el medi segons les nostres necessitats fan que siguem capaços de viure en qualsevol zona del planeta.

Les característiques més destacades de la nostra espècie són aquestes:

·No tenim cua i el cap s'uneix al tronc pel coll.

·Tenim quatre extremitats. Les superiors són els braços. Les inferiors

són les cames i tenen com a funció principal el desplaçament. Adop-

tem una postura dreta única en el regne animal i caminem recolzats

sobre les dues cames, és a dir, som bípedes.

·Tenim poc pèl al cos.

·Tenim moltes glàndules sudorípares. La funció principal d'aquestes

glàndules és refrigerar el cos quan la temperatura és elevada.

·Les dones desenvolupen glàndules mamàries. Després dels parts,

aquestes glàndules produeixen llet amb la qual s'alimenten els na-

dons.

·Els nadons són molt indefensos. Al contrari que alguns altres mamí-

fers, quan neixem necessitem que tinguin cura de nosaltres.

·Tenim el cervell molt més desenvolupat que la resta de mamífers,

tant pel que fa a la mida com a la complexitat.

·Ens comuniquem per mitjà de diferents llenguatges. La nostra comu-

Com són els mamífers

3. ELS MAMÍFERS

La majoria són terrestres, tot i que n’hi ha que són marins i vola-dors. Les característiques principals són les següents: ·El cap està unit al tronc pel coll i la columna vertebral es prolonga en la cua. Són els únics vertebrats que tenen orelles. ·Tenen quatre extremitats adaptades al tipus de locomoció. · Tenen el cos cobert de pèl, que els serveix d'aïllant termic . · A la boca tenen llavis i dents. Les dents són diferents depenent del tipus d’alimentació. · Tenen nombroses glàndules, com les glàndules sudorípares o les que secreten greix. Però les mes característiques són les glàndules mamàries, que produeixen llet.

Com són les funcions dels mamífers

Els mamífers són capaços de mantenir la temperatura del cos cons-

tant i independent del medi que els envolta. Aquest tipus d'ani-

mals s'anomenen homeoterms.

Respiren per pulmons, i això fa que els marins hagin de pujar a la

superfície per respirar. Tenen una alimentació molt variada. Hi ha

mamífers carnívors, insectívors, herbívors, granívors, etc.

Tenen fecundació interna i les cries es desenvolupen al ventre de la mare; és a dir, són vivípars. Després del part, les cries s'alimen-ten amb llet materna.

Grups de mamífers

MONOTREMES

Són ovípars. Tenen

bec però no tenen

dents.

MARSUPIALS

Es desenvolupen

a la bossa marsu-

pial.

PLACENTARIS

Es desenvolupen

al ventre matern.

L’ésser humà.

5. Quina característica dels mamífers dóna nom a grup? El nom de mamífers és degut a la presència de mames en les femelles d’aquest grup. 6.A quina característica fa referència el ter-me bípede? Fa referència al nombre de peus o potes. Un bípede és un animal que té dos peus o potes. 7. Les persones sord-mudes no utilitzen el llenguatge parlat. Assenyala altres tipus de llenguatge que fem servir les persones. Utilitzem el llenguatge escrit, el llenguatge cor-poral i el llenguatge amb signes, entre d’altres.

Com són els ocells

4. ELS OCELLS

Els ocells són vertebrats terrestres, tot i que alguns que passen una gran part del temps a l'aigua. La majoria tenen la capacitat devolar, però també n'hi ha que no volen, com els estruços.

Les principals caracterísitques comunes a tots els ocells són aques-

tes:

·Tenen el cos aerodinàmic, adaptat a volar. El cap està unit al cos

pel coll, que en alguns ocells és molt llarg, com per exemple en el

cas de les cigonyes.

·Tenen quatre extremitats. Les del darrere tenen forma de pota, es-

tan cobertes d'escates i, en la majoria dels ocells, tenen quatre dits.

Les del davant tenen forma d'ales.

·Tenen el cos cobert de plomes. Cada ploma està formada per un

eixo raquis, que s'uneix al cos pel canó i del qual surten barbes a

tots dos costats.

·Els ossos són buits. Això fa que tinguin un cos molt lleuger per faci-

litar el vol. L'estern rep el nom de barca i està molt desenvolupat per

subjectar els forts músculs que mouen les ales.

Com són les funcions dels ocells

Els ocells, igual que els mamífers, tenen la capacitat de regular la

temperatura corporal. Són animals homeoterms.

Respiren per pulmons, que estan connectats a unes cavitats plenes

d'aire anomenades sacs aeris. Aquests sacs afavoreixen la respira-

ció i els ajuden a mantenir-se volant.

Els ocells són ovípars; és a dir, es reprodueixen per mitjà d'ous,

que han de covar fins que neix el pollet. Tenen fecundació interna.

L'alimentació dels ocells és variada i en depèn la forma del bec.

Becs dels ocells

ALIGOT Bec corbat i fort. Caça preses i n’esquinça la carn.

ORANETA Bec curt i de gran obertura. Captura insec-tes mentre vola.

BERNAT

Bec llarg i punxe-

gut. Pesca peixos

en aigües poc

fondes.

8.Quina diferencia hi ha entre la reproducció ovípar dels rèptils i la dels ocells?

Els ocells han de covar els ous fins que neixen els pollets, i els rèptils es reprodueixen per mitjà d’ous que no han de covar i que estan protegits per una coberta que els evita la deshidratació. 9.Quina característica dels ocells els permet volar? Els ocells poden volar perquè tenen un cos aerodinàmic, ales, una estructura lleugera (deguda al fet que els ossos són buits) i l’estern molt desenvolupat. No tenen exosque-let.

ÀNEC Bec pla i ample. Filtra l’aigua i en reté l’aliment.

GALL Bec curt i fort. S’alimenta de gra que ha de trencar.

Com són els rèptils

5. ELS RÈPTILS

Encara que hi ha una gran varietat de formes, les principals característiques

dels rèptils són les següents:

Tenen quatre extremitats, en forma de pota que surten del tronc late-

ralment, la característica que fa que s’hagin d’arrossegar per caminar.

Les serps no tenen extremitats.

Tenen el cos cobert d’escates dures i unides entre si, característica que

els protegeix de la dessacació. Els llargandaixos i les serps, quan crei-

xen, muden la pell i es desprenen de l’anterior, procés que rep el nom

d’exuviació. Les tortugues tenen, a mes a mes, una closca.

Com són les funcions dels rèptils

Els rèptils són animals que no es poden regular la temperatura corporal, i això

fa que aquesta depengui de la del medi. Els animals d’aquest tipus s’anomenen

poiquiloterms.

Respiren per pulmons i la majoria són canrívors. Tenen les dents amb les quals

capturen les preses, tot i que les tortugues tenen un bec corni.moltes serps

tenen ullals connectats a glàndules que produeixen verí.

Són ovípars, amb fecundació interna. Els ous están protegits per una coberta

dura (closca) que evita que es deshidratin, i els progenitors no els coven. Algu-

nes serps són ovovivíperes; es a dir, l’ou es desenvolupa a l’interior de la feme-

lla.

Quatre grups de rèptils

Ofidits:

Serps terrestres i

aquàtiques.

Saures:

Sargantanes, llar-

gandaixos, cama-

leons i dragons.

Quelonis:

Tortugues terres-

tres i aquàtiques.

El final del Cretaci veié l'extinció de la megafauna reptiliana del Me-

sozoic. Dels grans rèptils marins, només en queden les tortugues mari-

nes, i dels dinosaures, només en sobrevisqueren els pe-

tits teròpodes emplomallats, en forma d'ocells, amb més de 9.000 espè-

cies. La fi de “la edat dels rèptils" deixà via lliure a “la edat dels mamí-

fers". Malgrat això, els rèptils encara són un component principal de la

fauna, especialment als climes tropicals. Hi ha unes 8.200 espècies

vivents de rèptils (de les quals gairebé la meitat són serps).

Cocodrilians:

Cocodrils i caimans.

Tiranosaure rex

Els dinosaures. Aquells grans rèptils

Com són els amfibis

6. ELS AMFIBIS

Les caractarístiques principals dels mamífers, en estat adult, són aques-

tes:

Tenen 4 extremitats, en forma de pota. En les granotes, les pos-

teriors están molt desenvolupades i això els permet fer salts força

grans.

Tenen la pell humida, fina i nua. En alguns casos, tenen glàndules

amb verí.

Les granotes i els gripaus no tenen cua en estat adult i s’anomenen

anurs. En canvi,les salamandres i els tritons, tenen cua i reben el nom

d’urodels.

Com són les funcions dels amfibis

Els amfibis són poiquiloterns, i per això no poden viure en llocs freds.

Els adults respiren per pulmons i també a través de la pell, i per aquesta

raó la pell sempre ha d’estar humida. Les larves, anomenades capgros-

sos, són aquàtiques i respiren per brànquies.

La major part dels amfibis són carnívors quan són adults. Els capgrossos,

però, són herbívors.

La majoria són ovípars i ponen els ous a l’aigua. Algunes espècies com la

salamandra, són ovovivípares. Els anurs tenen fecundació externa, men-

tre que els urodels la tenen interna. Els amfibis són els únics vertebrats

que presenten la metamorfosi, es a dir, un conjunt de transformacions

que es produeixen des de que surt l’ou fins que són adults.

A fons

La femella pon els

ous a l’aigua i el

mascle els fecunda.

De cada ou surt un

capgròs de vida

aquàtica, amb

brànquies i cua.

Es desenvolupen

les potes i desapa-

reixen gradualment

la cua i les bràn-

quies.

11) Quin tipus de fecundació tenen les granotes, externa o interna?

- Les granotes tenen una fecundació externa, ja que dipositen els ous dins l’aigua.

12) Busca els conceptes clau del terme netamorfosi:

- La metamorfosi es el conjunt de transformacions que es produeixen desde que es pon el ou fins que l’animal és adult.

La granota adulta

ja es de vida terres-

tre: té quatre potes

i pulmons.