CARLES CLOTET

DANIEL BLANES

GEMMA FERRÉ

DANIELA MACIAS

Gener 2013

1r ESO

Ciències de la Naturalesa, curs 2012/2013

1. El regne dels animals

2. Característiques dels vertebrats

3. Els mamífers

4. Els ocells

5. Els rèptils

6. Els amfibis

7. Els peixos

8. Una analísi científica.

El regne dels animals agrupa organismes pluricel·lulars, eucariotes, amb nutrició heteròtrofa, una gran

sensibilitat i capacitat de desplaçament.

Vertebrats i InverteBrats

ANIMALS VERTEBRATS. Son el que tenen una columna vertebral que forma part d’un esquelet intern

o endosquelet.

ANIMALS INVERTEBRATS. No tenen columna vertebral. N’hi ha que no tenen esquelet com els cucs

i les meduses i d’altres que tenen un esquelet extern (exosquelet), com els insectes i els crustacis.

Altres caracterítiques

Les cèl·lules euca-

riotes tenen el

seu material

genètic a l’interior

d’un nucli, que

està delimitat per

una membrana.

No tots els animals poden desplaçar-se, alguns viuen fixats al

sòl. Com els pòlips o lesesponges.

Un endoesquelet és un esquelet intern del qual forma part una columna ver-

tebral, i un exoesquelet és un esquelet extern. Té endoesquelet el mono i té

exoesquelet el cranc, per exemple.

·Són pluricel-

lulars.

·Tenen cel·lules

EUCARIOTES

·Tenen nutrició

heteròtrofa.

·Son carnívors,

herbívors i om-

nívors.

·Tenen una

gran sensibilitat.

·Són capaços

de desplaçar-se.

Imatge de animal vertebrat

4. Els animals vertebrats

1. EL REGNE DELS ANIMALS

L’oruga és un invertebrat que no té cap esquelet. La Girafa és un vertebrat amb una llarga columna

vertebral.

2. CARACTERÍSTIQUES DELS VERTEBRATS

Tenen un esquelet intern o endosquelet, del

qual forma part la columna vertebral. Els vertebrats es clasifiquen en

quatre grups: els mamíers, els

ocells, els rèptils, els amfibis i els

peixos.

Tenen el cos dividit en tres parts: el cap, el

tronc i la cua

Tenen extremitats articulades que poden

tenir forma de potes, ales o aletes.

Tenen un sistema nerviós molt desenvolupat.

L’element principal és l’encèfal, que es troba

al cap, protegit pel crani. Al cap també es

concentren la major part dels òrgans dels

sentits.

Presenten simetría bilateral. El seu cos es pot

dividir en dues meitats idèntiques per mitjà

d’un únic pla.

.Meitats Simètriques

Si observem externament un vertebrat,

veurem que es pot dividir en dues mei-

tats, dreta i esquerra, son meitats simètri-

ques.

Aquest tipus de divisió tan sols es pot fer

mitjançant un pla, només hi ha dues mei-

tats simètriques. S’anomena simetria bila-

teral.

Tans sols és externa ja que la distibució

dels organs a l’interior del cos no és

simètrica.

Al regne dels animals hi ha altres tipus de

simetria . Alguns invertebrats, com l’es-

trella de mar es pot dividir en meitats

simètriques per mitjà de diversos plans

diferents. És la simetria radial.

Mentre que en els invertebrats podem

trobar diversos tipus diferents de sime-

tria,(bilateral, radial o, fins i tot no pre-

sentar simetria com és el cas de les es-

ponges) tots els vertebrats presenten

únicament simetria bilateral.

Tots els vertebrats presenten únicament simetria bilateral.

És una simetria que només es pot fer mitjançant un pla i, per tant, només hi ha dues meitats simètriques.

No tots els animals tenen aquest tipus de simetria. Alguns invertebrats poden tenir simetria radial o no tenir-ne.

La simetría tan sols és externa. Els vertebrats presenten únicament simetria bilateral.

Com són els mamífers

3. ELS MAMÍFERS

Tenen el cap unit al tronc pel coll, tenen cua i

orelles, tenen quatre extremitats daptades al

tipus de locomoció, poden ser potes aletes o

ales. El cos està cobert de pèl i a la boca hi

tenen llavis i dents. Tenen nombroses glàndu-

les, però les més característiques són les

mamàries que produeixen llet.

Com són les funcions dels mamífers

Són homeoterms, que vol dir que són capaços

de mantenir la temperatura del cos constant i

independent del medi. Respiren per pulmons i

tenen una alimentació molt variada. La fecun-

dació és interna i les cries es desenvolupen al

ventre de la mare, és a dir, són vivípars. Les

cries s’alimenten amb llet materna.

Els éssers humans som mamífers. El desenvolu-

pament de l’inteligència i la nostra capacitat

per modificar el medi fan que poguem viure en

qualsevol zona del planeta. No tenim cua. Tenim

quatre extremitats, adoptem una postura dreta

i caminem recolzats sobre les dues cames, és a

dir som bípedes. Tenim poc pèl al cos. Tenim

moltes glàndules sudorípares per refrigerar el

cos quan la temperatura és elevada. Les dones

desenvolupen glàndules mamàries que produei-

xen llet per alimentar als nadons que són molt

indefensos. Tenim el cervell molt més desenvolu-

pat que la resta de mamífers i ens comuni-

quem per mitjà de diferents llenguatges.

Grups de mamífers

Monotremes.

Com l'ornitorinc.

Són ovípars. Te-

nen bec però no

tenen dents

Marsupials. Com

el cangur. Es

desenvolupen a

la bossa marsu-

pial

Placentaris.

Com el gat. Es

desenvolupen al

ventre matern

L’ésser humà. Els mamífers reben aquest nom

perquè tenen unes glàndules

mamàries que produeixen llet per

alimentar a les cries.

Bípede vol dir que l’ésser humà

adopta una postura dreta, i per

tant, camina recolzat sobre les dues

cames.

Les persones fem servir diferents

tipus de llenguatges, el més utilitzat

és el llenguatge parlat. També exis-

teix el llenguatge dactilològic, el

braiile, el de signes, l’escrit, el visual,

etc.

Com són els ocells

4. ELS OCELLS

Tenen el cos aerodinàmic adaptat a volar. El cap

està unit al cos pel coll. Tenen quatre extremitats, les

del darrere en forma de pota, cobertes d’escates i la

majoria amb quatre dits. Les del davant tenen forma

d’ales. El cos està cobert de plomes, formades per

un eix o raquis que s’uneix al cos pel canó i del qual

surten barbes a tots dos costats. Els ossos són vuits i

l’estern rep el nom de barca. Tenen el bec corni i no

tenen dents.

Com són les funcions dels ocells

Poden regular la temperatura corporal, són homeo-

terms. Respirenper pulmons conectats a unes cavi-

tats plenes d’aire anomenades sacs aeris, que els

ajuden a mantener-se volant. Són ovípars, és a dir

es reprodueixen per mitjà d’ous que coven fins que

neix el pollet. L’alimentació és variada i en depèn la

forma del bec.

Becs dels ocells

Aligot. Bec cor-

bat i fort. Caça

preses i n’es-

quinsa la carn.

Oreneta. Bec

curt i de gran

obertura. Cap-

tura insctes

mentre vola.

Bernat. Bec

llarg i punxegut.

Pesca peixos en

aigües poc fon-

des.

Els ocells i els rèptils són ovípars amb fecundació interna. Els ocells coven

els ous fins que neix el pollet, en canvi els rèptils no els coven.

Les caracterítiques dels ocells que els ajuden a volar són que tenen els

ossos buits, i això fa que tinguin un cos més lleuger per facilitar el vol, i

tenen unes cavitats plenes d’aire anomenades sacs aeris que afavoreixen

la respiració i els ajuda a mantener el vol.

Els ocells tenen el bec corni que vol dir que té una textura semblant a la

de una banya.

El passarell menja gra; el pica-soques busca insectes preforant fusta; el

bec d’’alena busca insectes a l’aigua; i l’aligot esquinça carn

Raquis Parts de la ploma

Ànec. Bec pla

i ample. Filtra

l’aigua i en

reté l’aliment.

Gall. Bec curt i

fort S’alimenta

de gra que ha

de trencar.

Com són els rèptils

5. ELS RÈPTILS

Són vertebrats terrestres, tot i que n’hi ha que són marins, i que

alguns i passen una gran part del temps a l'aigua. Els rèptils te-

nen quatre extremitats en forma de pota que surten del tronc

lateralment que fa que s'hagin d'arrossegar per caminar. Les

serps no tenen extremitats. Tenen el cos cobert d'escates dures i

unides entre si que els protegeix de la dessecació. Els llangar-

daixos i les serps, quan creixen, muden de pell i es desprenen de l'anterior, procés que rep el nom d'exuviació. Les tortugues tenen,

a més a més, una closca.

Com són les funcions dels rèptils

Els rèptils són animals que no es poden regular la temperatura

corporal, i això fa que aquesta depengui de la del medi. Els ani-

mals d'aquest tipus s'anomenen poiquiloterms.

Respiren per pulmons. La majoria són carnívors. Tenen dents amb

les quals capturen les preses, tot i que les tortugues tenen un bec

corni. Moltes serps tenen ullals connectats a glàndules que pro-

dueixen verí. Són ovípars amb fecundació interna. Els ous estan protegits per

una coberta dura (closca) que evita que es deshidratin, i els pro-

genitors no els coven. Algunes serps són ovovivípares; és a dir, l'ou

es desenvolupa a l'interior de la femella.

Quatre grups de rèptils

Ofidis.

Serps

terrestres i

aquàtiques.

Saures.

Sargantanes, llan-

gardaixos, cama-

leons i dragons.

Quelonis.

Tortugues terres-

tres i aquàtiques.

Els rèptils d’avui en dia no són tan grans com els dino-

saures pequè els rèptils vénen dels amfibis que aban-

donaren l’aigua degut a la sequera. A l’extinció dels

dinosaures només van sobreviure els de menor ta-

many, com ara ocells, cocodrils, llangardaixos i serps

degut a les restriccions d’aliment.

A més els grans dinosaures creixien molt més ràpid

que els rèptils durant la seva primera etapa de vida.

Crocodilians.

Cocodrils i caimans

Gran dinosaure

Els dinosaures. Aquells grans rèptils

Com són els amfibis

6. ELS AMFIBIS

Tots són terrestres, encara que les primeres etapes de a vida

les passen a l'aigua i d'adults viuen en zones humi-

des .Tenen quatre extremitats en forma de pota.En les gra-

notes, les posteriors estan molt desenvolupades, i això els

permet fer salts força grans.Tenen la pell humida, fina i nua.

En alguns casos, tenen glàndules amb verí.

Les granotes i els gripaus no tenen cua en estat adult i s'anomenen anurs. En canvi, les salamandres i els tritons,

tenen cua i reben el nom d'urodels.

Com són les funcions dels amfibis

Són poiquiloterms i per això no poden viure en llocs

fred. Els adults respiren per pulmons i a través de la

pell, i les larves o capgrossos respiren per brànquies.

La major part són carnívors quan són adults i els

capgrossos són hervíbors. La majoria són ovípars i

ponen els ous a l’aigua. Alguns són ovovivípars. Els

anurs tenen fecundació externa i els urodels la te-

nen interna. Són els únics vertebrats que presenten

metamorfosi.

A fons

La femella pon els

ou a l’aigua i el

mascle els fecunda.

De cada ou surt

unj capgròs d evida

aquàtica, amb

branquis i cua.

Es desenvolupen

les potes i desapa-

reixen gradualment

la cua i les bràn-

quies.

Les granotes tenen fecundació externa. Diferències entre capgròs i granota

La metamorfosi és el conjunt de canvis que experimenten molts animals, des que surten

De l’ou fins que es converteixen en adults, com ara de capgròs a granota.

Els amfibis tenen la capacitat de poder respirar per pulmons i a través de la pell. I això fa que

puguin estar fora de l’aigua repirant pels pulmons i també poden viure dins l’aigua perquè

poden transportar l’oxigen a través de la pell.

Primer va l’ou, després hi va el capgròs amb cua i sense potes, després el capgròs

Amb potes i per últim la granota adulta. Tenen respiració branquial mentre es troben en

La fase de capgròs.

El capgròs té una alimentació hervíbora i menja plantes aquàtiques, algues i detritus. La granota és carnívora i menja insectes, larves i

petits vertebrats.

Al llarg de la metamorfosi el capgròs es torna marró i li comencen a créixer les potes del darrere, més endevant li creixen les davanteres,

se li fa petita la cua i es desenvolupen els pulmons. Creix fins a ser una granota.

La granota adulta

és de vida terres-

tre, té quatre potes

i pulmons.

Capgròs Granota

Vida aquàtica Vida terrestre

Brànquies Pulmons

Amb cua Sense cua

Sense potes Quatre potes

Com són els peixos

7. ELS PEIXOS

Tenen el cos més ample a la zona central que als

extrems, són fusiformes. Les seves extremitats són

aletes, que són dorsals, pectorals, ventrals i una cau-

dal. Tenen el cos cobert d’escates o denticles. Presen-

ten una línea lateral que detecta les vibracions del

medi. Molts tenen una bufèta natatòria que poden

omplir d’aire per poder controlar la fondària on es

troben.

Com són les funcions dels peixos

No es poden regular la temperatura, són poi-

quiloterms. Respiren per mitjà de branquies

que están al darrere de la boca. Gairebé tots

són carnívors. Són ovípars amb fecundació

externa, però alguns tenen fecundació inter-

na i són ovovivípars.

Grups de peixos

Osteïctis. El

barb, el lluç,

la sardina,

l’orada, etc.

L’aleta que s’encarrega principalment de propulsar el peix és l’aleta caudal.

Els peixos condrictis no tenen bufeta natatòria. Tenen l’esquelet cartilaginós,

la boca en posición ventral, i la pell coberta de denticles, gairebé tots són

marins i grans depredadors. Mentre que els osteïctis tenen bufeta natatòria,

l’esquelet ossi, la boca en posició frontal, la pell coberta d’escates. I viuen en

tots els ambients aquàtics. Són condrictis el tauró, el tauró martell, el rap, la

manta, etc. Són osteïctis el barb, el lluç, la sardina, l’orada, etc.

Les escates d’un rèptil són dures i están unides entre sí. Les escates d’un

peix no són tan dures i es munten les unes sobre les altres.

Condrictis.

Tauró blanc,

tauró Mar-

tell, el rap,

la manta,

etc.

La closca dels ous protegeix l’interior de l’ou de les agressions me-

càniques i de la dessecació, també limita el creixement de l’embrió.

Està formada per un materialcoriaci dur pero és porosa, aquesta po-

rositat permet l’intercanvi de gasos amb l’exterior.

Els ocells coven els ous perquè quan els ponen l’embrió no està for-

mat del tot i necessiten una temperatura elevada per al seu total

desenvolupament. En canvi els rèptils no els coven perquè els ous es

retenen dins de la femella fins que es completa el desenvolupament

de l’embrió i en algunes espècies la posta d’ous concorda amb la

desclosa.

Sabem si l’embrió que hi ha en un ou és d’un rèptil perquè té dits a

l’extremitat superior i una cua molt llarga. És la cria d’un vertebrat

perquè té un esquelet intern amb columna vertebral, el cos dividit en

cap, tronc i cua, i les extremitats articulades.

A l’interior de l’ou hi ha un sac amb vitel que serveix per nodrir a

l’embrio. A més té un altre sac que té la funció d’acumular les subs-

tàncies de rebuig. Aquests dos sacs están relacionats amb la funció

de nutrició dels éssers vius.

UNA ANÀLISI CIENTÍFICA

Forma de les

extremitats

Recobriment

de la pell

Homeoterm/

poiquiloterm

Tipus de

respiració

Tipus ali-

mentació

Tipus de

reproducció

Mamífers Potes, aletes,

ales

Pèl Homeoterm Pulmons Molt variada Vivípars

Ocells Potes i ales Plomes Homeoterm Pulmons Molt variada Ovípars

Rèptils Potes Escates Poiquiloterm Pulmons La majoria

són carnívors

Ovípars

Amfibis Potes Nua Poiquiloterm Pulmons i a

través de la

pell

Carnívors Ovípars

Peixos Aletes Escates o

denticles

Poiquiloterm Brànquies La majoria

són carnívors

Ovípars