Coordinadora: Clàudia Vila Matamala

Dissenyador de l’espai: Marc Cerrato Muns

Nutricionista: Enric Izquierdo Muns

Zoòleg: Marta Undabarrena Oltra

Data: Gener 2013

1r ESO

Ciències de la Naturalesa, curs 2012/2013

Apartats:

1. Regne dels animals

2. Característiques dels vertebrats

3. Els mamífers

4. Els ocells

5. Els rèptils

6. Els amfibis

7. Els peixos

8. Anàlisi científica

Les caracterís-

tiques princi-

pals dels ani-

mals són:

-Són pluri-

cel·lulars: te-

nen més d’u-

na cèl·lula.

-Tenen

cèl·lules euca-

riotes: amb

nucli i sense

paret cel·lular.

-Tenen nutri-

ció heteròtro-

fa: Poden ser

herbívors, car-

nívors o omní-

vors.

-Tenen una

gran sensibili-

tat: Que la

reben a través

dels òrgans

sensorials.

-Tenen capa-

citat de des-

plaçament: La

majoria es po-

den desplaçar.

El regne dels animals agrupa organismes pluricel·lulars, eucariotes, amb nutri-

ció heteròtrofa, una gran sensibilitat i capacitat de desplaçament.

Els éssers vius es classifiquen en dos grups segons la presencia de columna

vertebral: Els vertebrats que tenen columna i el invertebrats que no en tenen.

El linx ibèric és un animal vertebrat. El calamar gegant és un animal invertebrat.

Què significa

que una

cèl·lula és

eucariota?

Una cèl·lula

eucariota és

aquella que té

el seu materi-

al genètic a

l’interior d’un

comparti-

ment, el nu-

cli, que està

delimitat per

una membra-

na.

AVCTIVITATS SOBRE EL DESPLAÇAMENT I

EL TIPUS D’ESQUELET DELS ANIMALS

Tots els animals són capaços de desplaçar-se? Posa dos exem-

ples d’animals que visquin fixats en el subsòl. (Posa dos imat-

ges d’aquests animals a l’espai de sota)

Pòlip. (Corall groc) Pòlip. (Corall vermell)

Quina és la diferència entre endosquelet i exosquelet?

La diferència entre endosquelet i exosquelet és que endosquelet és

un esquelet intern i exosquelet és un esquelet extern.

El tigre blanc té un esquelet

intern (endosquelet)

El cranc té un esquelet

extern (exosquelet)

Els mamífers són homeoterms, respi-

ren per pulmons i són vivípars. N’hi

han de carnívors, herbívors i omnívors.

Dins d’aquest grup tan ampli hi ha l’

ésser humà .

Els ocells són éssers capaços de volar

mitjançant ales. Respiren per pulmons

i són ovípars. Tenen forma aerodinà-

mica i són homeoterms. Tenen la pell

coberta de plomes, els ossos buits i un

bec corni. Tenen una alimentació molt

variada.

Els rèptils tenen la pell coberta d’esca-

tes. Quasi tots tenen quatre extremi-

tats. Els llangardaixos i les serps mu-

den la pell. Són poiquiloterms. Respi-

ren per pulmons i són ovípars. La ma-

joria són carnívors.

Els amfibis tenen extremitats en for-

ma de potes. Tenen la pell humida,

fina i nua. Les larves respiren a través

de brànquies i el adults a través de

pulmons i de la pell. Són ovípars.

Són poiquiloterms. Fan la metamor-

fosi i d’adults són carnívors.

Els peixos són fusiformes. Tenen ex-

tremitats en forma d’aletes. Tenen la

pell coberta d’escates o denticles. Són

poiquiloterms. Respiren per brànqui-

es són ovípars o ovovivípars i la majo-

ria són carnívors.

Quins són els grups de

vertebrats? Anomena’ls.

Els grups de vertebrats són

els mamífers, els ocells, els

rèptils, els amfibis i els

peixos.

Hi han dos tipus de

simetria, la simetria

bilateral i la simetria

radial. La simetria bila-

teral consisteix en que

el cos extern es divi-

deix en dos meitats

totalment iguals l’es-

querra i la dreta, i en

canvi la simetria radial

consisteix amb més

d’un pla de simetria.

Tots els animals verte-

brats tenen simetria

bilateral, alguns inver-

tebrats tenen simetria

radial i alguns com les

esponges no tenen cap

simetria.

Tots els vertebrats presenten simetria bilateral?

Si, tots els vertebrats presentes simetria bilateral.

Explica en què consisteix aquesta simetria.

Consisteix en que el seu cos extern es pot dividir en dues meitats idèntiques per mitja d’un únic pla.

Tots els animals tenen aquest tipus de simetria?

No, per exemple les esponges no tenen simetria.

La simetria també és interna o només és també externa? Coneixes algun vertebrat que no presenti sime-

tria bilateral?

La simetria bilateral només es externa i la radial és interna i externa. Les esponges de mar no tenen sime-

tria bilateral ni radial.

COM SÖN ELS MAMÏFERS

Les principals característiques dels mamífers

són:

-El cap està unit pel coll i la columna vertebral

segueix per la cua. Són els únics vertebrats que

tenen orelles.

-Tenen quatre extremitats. Els terrestres les te-

nen en forma de potes, els aquàtics en forma

d’aletes, i en el ratpenat les anteriors són ales.

-Tenen el cos cobert de pèl.

-A la boca tenen llavis i dents, les dents són dife-

rents depenent de l’alimentació.

-Tenen nombroses glàndules, les més caracterís-

tiques són les mamàries que produeixen llet.

COM SÓN LES FUNCIONS DELS MAMÍFERS

-Els mamífers són capaços de mantenir la tem-

peratura corporal independent que la de l’ambi-

ent que els envolta, (són homeoterms).

-Respiren per pulmons.

-Hi ha mamífers carnívors, insectívors, herbí-

vors, granívors...

-Tenen fecundació interna, les cries es desenvo-

lupen al ventre de la mare (són vivípars) i s’ali-

menten de llet materna.

L’ÉSSER HUMÀ

Les persones som mamífers. Les nostres característiques són:

-No tenim cua i el cap s’uneix al tronc pel coll.

-Tenim quatre extremitats, adoptem una postura dreta, som bípe-

des (caminem recolzats sobre les dues cames)

-Tenim poc pèl al cos.

-Tenim moltes glàndules sudorípares, la seva funció és refrigerar el

cos quan la temperatura és elevada.

-Les dones desenvolupen glàndules mamàries. Després del part

aquestes glàndules produeixen llet del qual s’alimenta el nadó.

-Els nadons són molt indefensos.

-Tenim el cervell molt més desenvolupat que la resta dels mamí-

fers.

-Ens comuniquem per mitjà de diferents llenguatges.

GRUPS DE MAMÍFERS

MONO-

TRMES:

N’és un

exemple l’or-

nitorinc, és

ovípar.

MARSUPI-

ALS:

Es desenvolu-

pen a la bossa

marsupial.

PLACENTA-

RIS:

Es desenvolu-

pen al ventre

matern.

5. Quina característica dels mamí-

fers dona nom al grup?

La característica de que els na-

dons mamen llet materna.

6. Busca en els conceptes clau el

significat del terme bípede.

Animal que té dos peus o dues

potes.

7. Les persones sordmudes no

utilitzen el llenguatge parlat. Es-

menta altres tipus de llenguatge

que fem servir les persones.

Els sordmuts utilitzen signes que

fan amb les mans i així es comuni-

quen amb les altres persones.

ACTIVITATS

COM SÓN ELS OCELLS

-Tenen el cos aerodinàmic, adaptat a volar.

-Tenen quatre extremitats. Les de darrere en forma de pota i

les de davant en forma d’ales.

-Tenen el cos cobert de plomes. Cada ploma esta formada

per un eix o raquis que s’uneixen al cos pel canó del qual

surten barbes a tots dos costats.

-Els ossos són buits això els facilita el vol perquè són més

lleugers, l’estern rep el nom de barca i està molt desenvolu-

pat per poder subjectar els músculs que mouen les ales.

-Tenen el bec corni i no tenen dents.

COM SÓN LES FUNCIONS DELS OCELLS

-Tenen la capacitat de regular la temperatura corporal. (Són

homeoterms)

-Respiren per pulmons, que estan connectats a unes cavitats

plenes d’aire anomenades sacs aeris.

-Són ovípars, es reprodueixen per mitjà d’ous.

-Tenen fecundació interna.

-L’alimentació dels ocells varia segons el bec.

ACTIVITATS

8. Quina diferència hi ha entre la reproducció ovípara dels

rèptils i la dels ocells?

Que en alguns casos els ous dels rèptils es desenvolupen a

l’interior de la femella i els ocells han de covar l’ou perquè

neixi el pollet.

9. Quines característiques dels ocells els permet volar?

Els ocells poden volar gràcies a la barca, està molt desenvo-

lupat per subjectar els forts músculs que mouen les ales.

També poden volar perquè tenen els ossos buits i sacs aeris.

10. Busca en els conceptes clau el significat de corni.

Corni: Que té la textura d’una banya.

BECS DELS OCELLS

ALIGOT:

bec, corbat i

fort.

ORENE-

TA:

Bec curt i

de gran

obertura.

BERNAT:

Bec llarg i

punxegut.

ÀNEC:

Bec pla i

ample.

GALL:

Bec curt i

fort.

22. Relaciona cada tipus d’alimentació amb un dels ocells de les il·lustracions.

a) Esquinça carn: D b) Busca insectes a l’aigua: C

c) Menja gra: A d) Busca insectes perforant fusta: B

23. Copia l’esquema de la ploma següent i escriu el nom de les parts que hi ha indicades:

A) Canó

B) Raquis

C) Barbes

COM SÓN ELS RÈPTILS QUATRE GRUPS DE RÈPTILS

Ofidis:

Serps

terrestres

i aquàti-

ques.

Saures:

Sarganta-

nes, llan-

gardaixos,

camaleons

i dragons.

Quelonis:

Tortu-

gues ter-

restres i

aquàti-

ques.

Crocodili-

ans:

Cocodrils

i caimans.

-Tenen 4 extremitats en forma de pota (menys les serps que no

en tenen)

-El seu cos està cobert d’escates que les protegeixen de la desse-

cació.

-Alguns rèptils com els llangardaixos i les serps quan creixen mu-

den la pell i d’aquest procés se’n diu exuviació.

-Les tortugues tenen closca.

COM SÓN LES FUNCIONS DELS RÈPTILS

-Els rèptils no poden regular la temperatura corporal i això vol

dir que depenen del medi on viuen (són poiquiloterms).

-Respiren per pulmons.

-La majoria son carnívors.

-Tenen dents amb les quals capturen les seves preses, (però les

tortugues tenen un bec corni).

-Moltes serps tenen ullals connectats amb les glàndules que pro-

dueixen verí.

-Són ovípars amb fecundació interna.

-Els ous estan protegits per una closca que evita que es deshidra-

tin.

-Els progenitors dels ous no els coven.

-Algunes serps son ovovivípares (l’ou es desenvolupa a l’interior

de la femella).

ELS DINOSAURES. AQUELLS GRANS RÈPTILS

Busqueu informació de perquè els rèptils d’avui en dia no són tan

grans com els grans dinosaures.

Com que a la prehistòria hi havia molta herba, els dinosaures podi-

en menjar tant com volguessin i per això eren tant grans però com

que ara l’herba no abunda tant com abans no poden menjar tant i

no creixen.

A més algunes persones tenen rèptils a casa seva i això no els per-

met créixer tant.

COM SÓN ELS AMFIBIS Les característiques principals dels amfibis en estat adult són:

-Tenen quatre extremitats en forma de pota. En les granotes les potes del

darrere estan més desenvolupades per fer els salts amb mes força.

-Tenen la pell humida , fina i nua. En alguns casos tenen glàndules amb

verí.

-Les granotes i els gripaus, quan són adults, no tenen cua (són anurs).

-Les salamandres i els tritons tenen cua quan són adults (són urodels).

COM SÓN LES FUNCIONS DELS AMFIBIS -Els amfibis son poiquiloterms i per això no poden viure en llocs freds.

-Els adults respiren per pulmons i també per la pell, i per aquesta raó la pell

sempre ha d’estar humida.

-Els capgrossos viuen a l’aigua i respiren per brànquies.

-La major mart dels amfibis adults son carnívors, i els capgrossos son herbí-

vors.

-La majoria dels amfibis son ovípars però especies com la salamandra son

vivípares

-Els anurs tenen fecundació externa.

-Els urodels tenen fecundació interna.

-Els amfibis son els únics vertebrats que presenten la metamorfosi.

11. Quin tipus de fecundació tenen les granotes, externa o interna?

Les granotes tenen fecundació externa perquè els éssers anurs tenen fecundació externa.

12. Fes una taula amb totes les diferències que té un capgròs i una granota adulta.

13. Busca els conceptes clau de metamorfosi.

La femella pon els ous a l’aigua i el mascle els fecunda. De cada ou surt un capgròs de vida aquàtica amb

brànquies i cua. Es desenvolupen les potes i desapareixen gradualment la cua i les brànquies. La granota

adulta és de vida terrestre, té 4 potes i pulmons.

27. Quins avantatges li proporciona a un amfibi la capacitat de poder respirar per pulmons i a través de la

pell?

Que tant pot respirar dins de l’aigua com fora.

28. En aquests quatre esquemes es representen les diverses formes de metamorfosi d’una granota.

A) Ordena-les temporalment. 1. imatge B 2. imatge D 3. imatge A 4. imatge C

B) Quines fases tenen respiració branquial? La imatge D i A (segona i tercera fase)

C) Quines diferències hi ha entre l’alimentació d’una granota adulta i la d’un capgròs? El capgròs és herbí-

vor i la granota adulta és carnívora.

D) Descriu els canvis que es produeixen al llarg de la metamorfosi.

De l’ou neix un capgròs, al capgros li surten unes petites extremitats ,són les potes i quan acaba de creixer

ACTIVITATS

GRANOTA GAPGRÒS

Les granotes adultes respiren per pulmons i per la

pell. Tenen les potes desenvolupades per fer salts i

no tenen cua. Són carnívors.

Els capgrossos respiren per brànquies. No tenen potes i tenen

cua .Són herbívors. Viuen a l’aigua.

A FONS La femella

pon els ous a

l’aigua i el

mascle els

fecunda.

De cada ou

surt un cap-

gròs de vida

aquàtica, amb

brànquies i

cua.

Es desenvolu-

pen les potes i

desapareixen

gradualment

la cua i les

La granota

adulta és de

vida terrestre, té

quatre potes i

pulmons.

COM SÓN ELS PEIXOS

-Són fusiformes: El seu cos és ample a la zona central i estreta cap als

extrems.

-Les seves extremitats són aletes.

-Tenen el cos cobert d’escates.

-Tenen una línia lateral: Òrgan sensorial que detecta les vibracions del

medi.

-Molts tenen bufeta natatòria: Òrgan en forma de sac que poden omplir

d’aire per saber la fondària on es troben.

-Poden ser condrictis o osteïctis.

COM SÓN LES FUNCIONS DELS PEIXOS

-Són poiquiloterms: no poden regular la temperatura.

-Respiren per mitjà de brànquies: Que estan protegides per l’opercle.

-Quasi tots són carnívors.

-Són ovípars: Amb fecundació interna (ovovivípars) i la majoria amb fe-

cundació externa.

ACTIVITATS:

14. Quina de les aletes d’un peix s’encarrega, principalment, de propulsar l’animal?

L’aleta que s’encarrega principalment de propulsar l’animal és l’aleta caudal.

Ex 15 pàg. 67

Fes una relació entre les principals diferències que hi ha entre els peixos condrictis i els peixos

osteïctis. Posa uns quants exemples de cada grup.

Els peixos condrictis, com el tauró, no tenen bufeta natatòria, tenen l’esquelet cartilaginós, la boca

en posició ventral i la pell coberta de denticles. i els osteïctis, com els barbs, tenen bufeta natatòria,

l’esquelet ossi, la boca en posició frontal i la pell coberta d’escates. Quasi tots els peixos condrictis

són marins i grans depredadors mentre que els peixos osteïctis viuen en tots els ambients aquàtics.

Ex 29 pàg. 71

Els rèptils i els peixos tenen el cos cobert d’escates.

Quines diferències hi ha entre les escates d’un rèptil i les escates d’un peix?

Les escates d’un peix estan col·locades com les teules d’una teulada, i les dels rèptils estan unides

entre si i els protegeix de la dessecació.

GRUPS DE PEIXOS

El tauró és un peix condric-

tis.

El peix Clupea harengus és

un peix osteïcti.

Ex 31 pàg. 71

Quina és la funció de la closca?

La funció de la closca és evitar que l’animal que hi hagi a dins es deshidrati.

Ex 32 pàg. 71

La closca està formada per un material coriaci dur, però és porosa. Quina funció té aquesta porositat?

a) Permetre que l’embrió pugui veure l’exterior.

b) Permetre l’intercanvi de gasos amb l’exterior.

c) Permetre que l’ou pugui augmentar de mida.

RESPOSTA: la lletra b) permetre l’intercanvi de gasos amb l’exterior.

Ex 33 pàg. 71

Els ocells coven els ous fins que neixen els pollets. Per contra, els rèptils no els coven.

Quina deu ser la ser la causa d’aquesta diferència.

........................................................................................................................................................................

Ex 34 pàg. 71

En el dibuix de dalt a la dreta es representa un ou. És d’un ocell o d’un rèptil.?

És d’un rèptil ja que no te ales, sinó potes.

Ex 35 pàg. 71

Quines característiques d’un vertebrat pots reconèixer en la formació de la cria del dibuix?

Al dibuix es pot reconèixer la columna vertebral.

Ex 36 pàg. 71

A l’interior de l’ou hi ha un sac amb vitel (substància nutritiva). Quina funció té?

La funció que té és nodrir (alimentar) l’animal mentre està dins de l’ou.

Ex 37 pàg. 71

A més del sac vitel·lí, dins dels l’ous hi ha un altre sac associat a l’embrió.

Amb un quina de les funcions següents creus que pot estar relacionat aquest sac?

A) Acumular les substàncies de rebuig.

B) Proporcionar escalfor a l’embrió.

C) Deixar espai per permetre que l’embrió es mogui.

La A) acumular les substàncies de rebuig.

Ex 38 pàg. 71

Amb quina funció dels éssers vius estan relacionats aquests dos sacs?

A la funció de nutrició.

Ex 40 pàg. 72

Copia la taula següent i completa-la amb les característiques de cada un dels cinc grups animals verte-

Forma de les

extremitats

Recobriment

de la pell

Homeoterm/

poiquiloterm

Tipus de res-

piració

Tipus d’ali-

mentació

Tipus de re-

producció

Mamífers Amb forma

de potes, els

aquàtics ale-

tes i els ratpe-

nats ales.

Cos cobert de

pèl.

Homeo-

terms.

Per pulmons. Alimentació

molt variada.

Vivípars i se-

xuals.

Ocells Les extremi-

tats posteriors

tenen forma

de potes i les

anteriors són

ales.

Cos cobert de

plomes.

Homeo-

terms.

Per pulmons. Alimentació

molt variada.

Ovípars i se-

xuals.

Rèptils Amb forma

de potes i les

serps no en

tenen.

Pell coberta

d’escates sol-

dades.

Poiquilo-

terms.

Per pulmons. La majoria

carnívors.

Ovípars i se-

xuals.

Amfibis Amb forma

de potes.

Pell humida i

nua.

Poiquilo-

terms.

Els adults

respiren per

la pell i per

pulmons i les

larves per

Els adults són

carnívors.

Ovípars i se-

xuals.

Peixos Amb forma

d’aletes.

Pell coberta

d’escates o

denticles.

Poiquilo-

terms.

Per brànqui-

es.

La majoria

són carnívors.

Ovípars i se-

xuals.