Animalització. Talps amb corbata i dromedàries cosint a màquina. Jesús Frare.

Els texts que acompanyen cada cartell són aquests:

Camaleó mascle amb la pell de molts colors: “Informa’t dels riscs abans de manipular productes o substàncies tòxiques; demanda que els equips de protecció individual estiguen en bones condicions i utilitza’ls; i exigeix que es vigile la teua salut. Evitaràs malalties com el càncer d’origen laboral”.

Dromedari femella, per la gepa, cosint amb una màquina industrial: “Evita postures estranyes o estàtiques durant un temps perllongat i els moviments repetitius o forçats. Alterna les tasques i realitza pauses. Evitaràs trastorns musculars i esquelètics”.

Ruc mascle, carregat de caixes: “Si manipules càrregues utilitza mitjans mecànics quan siga possible o demana ajuda. Tingues cura del pes i el volum de la càrrega. Evitaràs trastorns musculars i esquelètics”.

Talp mascle, amb vestit i corbata, amb ulleres i davant un ordinador: “Seu bé, guarda la distància adequada amb la pantalla, realitza xicotets moviments i exercicis pels músculs del coll i l’esquena. Fes pauses curtes i freqüents. Evitaràs trastorns musculars i esquelètics”.

Quines coses. Nosaltres, les persones que hem vist massa vegades Bambi, les que humanitzen els animals i volem que puguen votar o anar a judici, veiem una mula amb mono blau, una dromedària cosint (curiosament, l’única femella), un talp oficinista amb ulleres i un camaleó amb camisa. Bo, el camaleó amb camisa i intoxicat per substàncies tòxiques no fa massa l’animal, perquè contaminar és una cosa exclusivament humana. Cert que no és contradictori, perquè el que ens fan és un dibuixet de la idea: els animals humans tenen drets, no com els no humans. Animalitzar sempre ha estat la millor i més senzilla manera de deshumanitzar per a tot aquell que ha volgut justificar la injustícia amb la diferència. Cridar “Jo no sóc un animal!”, sempre ha estat una forma de caure en la trampa de qui està amb l’aigua al coll.“Per què ens tracten com a animals?”, diu un presoner d’un CIE , i altre d’un camp de 1

concentració pels que fugen de la guerra . S’ho pregunten les persones indígenes i els 2 3

netejadors de cotxes mexicans a Los Angeles . Arribà a tot arreu quan ho digué una de les més 4

famoses medallistes de Rio a la seua cèlebre dedicatòria . És el que indigna les feministes que 5

no suporten que es compare la tortura taurina amb la violència de gènere o que se li diga violació 6

a l’inseminació de vaques lleteres . S’ha dit sempre, no és res nou que s’haja inventat aquest 7

anunci: rebaixar els humans al nivell dels animals és la justificació de qui ho fa i la pitjor de les sorts per a qui ho pateix.El que si que és interessant és el que diu aquest anunci d’una forma tan senzilla: no ets un animal, tens drets, reclama. N’hi ha una forma d’injustícia acceptable, perquè és contra una categoria d’individus que és diferent a nosaltres i, sobre tot, està per sota de nosaltres. A nosaltres no ens poden tractar igual que a eixos individus, perquè nosaltres estem per sobre. Nosaltres no suportem tot el pes que carreguen més a sota i no volem caure-hi fins a eixe nivell. Així s’entén millor el racisme desesperat, la xenofòbia poruga, el masclisme acomodat, l’homofòbia desubicada i algunes coses més. Hàbilment, ens han gravat al cap eixa por a perdre “privilegis” que ens alliberen de certes càrregues, com si fora un vestigi de les cosmovisions medievals. Nosaltres, per sort, no som animals. Sabem el que significa ser un animal en mans d’éssers humans com nosaltres.Ens han clavat al cap que la Justícia i la Igualtat és un perill, perquè amb més a repartir només queden engrunes. Malgrat que sabem tot el que podríem repartir si ho poguérem produir lliurement i repartir d’una forma justa, malgrat que sabem tot el que s’acumula en unes poques mans, malgrat que sabem que la pobresa és el combustible de la riquesa. I sabem que els drets a la Vida, la Llibertat i la Llibertat els podem tindre totes i tots. Sense cap dubte, els drets poden créixer fins a ser complerts, fins que arriben a tothom, siga d’on siga, del gènere que siga, de l’edat que siga i de l’espècie que siga, sense posar en perill aquells mateixos drets per a qui ja els té. Tal vegada, només hem d’entendre una cosa tan senzilla com que la

El País, Txema Santana, 12/11/2014, “En Europa nos tratan como a animales porque les asustamos”, http://1

politica.elpais.com/politica/2014/11/12/actualidad/1415821442_006830.html

Público, Elena Herreros, 07/11/2015, ”Nos tratan como animales cuando huimos de la muerte”, http://www.publico.es/2

sociedad/tratan-animales-huimos-muerte.html La Jornada, Blanche Petrich, 09/04/2007, “Nos tratan como a animales", reprochó el municipio de Soledad Atzompa a 3

militares, http://www.jornada.unam.mx/2007/04/09/index.php?section=politica&article=010n2pol

La Opinión, Isaias Alvarado, 05/02/2016, El calvario del ‘carwashero’: “Nos tratan como  animales”, http://4

laopinion.com/2016/02/05/nos-tratan-como-animales-dice-carwashero/

El País, Laura Robayna, 11/08/2016, Rafaela Silva: “Ese mono que tenía que estar en una jaula ahora es campeona 5

olímpica”, http://elpais.com/elpais/2016/08/11/videos/1470906880_145622.html

Espartaka la Rata, redacció, 23/03/2010, Respuesta a la Red Feminista, http://espartakalarata.blogspot.com.es/6

2010/03/respuesta-la-red-feminista.html Animalisme CAT, Jesús Frare, 08/01/2017, No és feminisme, és especisme, http://animalismecat.blogspot.com.es/7

2017/01/no-es-feminisme-es-especisme.html

Justícia no és tan perillosa com ens vol mostrar aquest anunci. Que si els de baix pugen, nosaltres no caurem, només els tindrem al nostre costat. Hem d’entendre que els nostres drets no es guanyen en contraposició o a costa d’altres, com els animals no humans. Només hem d’entendre que els altres animals tenen les mateixes necessitats que nosaltres, que no han de ser bèsties convertides en instruments en funció d’unes necessitats que podem cobrir de moltes altres formes. Sempre les podem cobrir d’altres formes.No m’interessen els pensaments de qui creà aquesta publicitat, ni les seues justificacions, ni si han aconseguit allò que esperaven d’ella. #NoEtsUnAnimal, tens drets, reclama: crec que és el millor resum del món. La propera vegada que el món taurí proteste per les manifestacions al davant de les places de tortures, o quan algú diga que estem pertorbant una forma legal d’explotació animal, li ensenyaré aquest cartell. Li diré que estem reclamant a la manera humana per qui no pot cridar pels seus drets.