amb el suport:

ANEM JUNTS?PROPOSTES EDUCATIVESENVERS LINICI DELCONSUM DE DROGUES

TRACA s un projecte mancomunat entre els Ajuntaments de Canyelles, Cubelles, Olivella i el Consell Comarcal del Garraf, de prevenci del consum de drogues.

Si un cop llegit el fullet vols compartir alguna experincia o thas quedat amb ganes de saber-ne ms, contacta amb nosaltres:

traca@ccgarraf.cat679869772

Tamb han participat en aquesta histria:

Jaume lvarez, Jessica Amate, Toni Cerd, Salvador Garreta, Enric Muoz, Judith Pardo, Llusa Snchez, Olga Sans, Txell Sastre, Marta Soler i Slvia Villalta.

Text i Promoci: TRACAIllustracions: Gtr, Nil, AupanilComposici: Salva Martells

ANEM A PAMSIntroducci

Actuar de la manera menys agressiva per cada part i ms adequada per ambdues pot ser una bona manera de comenar. Com podem afrontar un confl icte com aquest? Tenim diferents maneres de fer-ho.

Un porro, dos, deu no enganxen, el problema esdev quan necessitem consumir porros per fer accions quotidianes que dentrada requereixen no estar collocats: anar a lInstitut, estar a casa amb els pares, treballar... Si ens acostumem a funcionar sota els efectes de qualsevol substncia sigui la que sigui no podrem afrontar les mateixes situacions sense anar sota els seus efectes.I aix s que s un problema.La millor manera de no tenir problemes amb les drogues ser no prendren, per no ha dsser lnica, donat que hi haur persones que decidiran consumir-ne. Aquest potser ser el cas del teu fi ll.Per davant dopcions morals hem de tenir en compte la seguretat dels nostres fi lls i fi lles. Consumir drogues pot generar riscos desplaaments amb vehicle, mantenir relacions sexuals sense protecci, respostes agressives , i treballar sobre aquests s una bona manera devitar futurs possibles problemes.

Per qu fumen porros, els joves? La gran pregunta. Doncs per provar, per divertir-se, per avorriment, per sentir-se ms grans, per evadir-se Diferenciem dues possibles situacions: per divertir-se que tampoc no cal- o b per evadir-se no els agrada el que han de viure-. Ambdues situacions poden generar problemes, per sobretot la segona. En aquesta hi entren en joc altres factors que com a referents educatius haurem de tenir en compte: no anar a classe, expulsions, males relacions a casa, incomunicaci amb els adultsQuan en una llar apareix el consum de drogues sobretot de porros apareix un confl icte. Pot ser que a la llarga el consum esdevingui un problema, per dentrada el que cal gestionar s el confl icte que es planteja entre un criteri dabstinncia centrat en la preocupaci dels pares i mares i un criteri dexperimentaci centrat en les ganes de provar i potser de repetir dels i les joves amb els que vivim.

NENS, ADOLESCENTS,JOVES O ADULTS?

Reafi rmaci de la identitat, presncia del confl icte i confrontaci amb el mn adult, inestabilitat emocional, importncia del present i del grup diguals, experimentaci, curiositat, atracci per tot all que t a veure amb el risc i all prohibit.

El que necessita un adolescent s sinceritat, respecte, confi ana, empatia i comprensi. Aix com la capacitat desclarir els propis sentiments, sense deixar-se agobiar per aquests.La feina dun fi ll no pot consistir en satisfer les necessitats duns pares, ja que aleshores desenvolupa una conducta en la que nicament ens mostra all que desitgem dell.Una persona est b quan t una bona autoestima basada en lautenticitat dels sentiments propis i no en la possessi de determinades qualitats.La falta de respecte, el control obligatori, la manipulaci i el rendiment sota pressi no ajuden el teu fi ll a desenvolupar-se.Aquells adolescents que han rebut dels seus pares protecci, respecte i sinceritat es convertiran en joves i adults intelligents i sensibles, capaos de sentir empatia, desenvolupar els seus sentiments i prendre les seves decisions.

Un adolescent s contradictori. Tan aviat vol ajuda com la refusa. Tan aviat desitja apropament com marca distncies. Tan aviat expressa amor i afecte com odi.Quan crida no dna contingut al missatge, sin un seguit dinformacions, ordres o sentiments sobre ell mateix.Ladolescncia s una etapa dexperincies i daprenentatge de la frustraci, de vegades dolorosa de vegades no, per necessria. Normalment es tradueix en confl ictes.s ledat del ritme alternant: grans exaltacions i grans desnims.Convidar els fi lls a prendre part de les decisions familiars s una bona manera de responsabilitzar-los del benestar de tots els membres de la famlia.

PARES, MARES, AMICS...SUPORT O CONTROL?

Un es pensa que s el pare perfecte fi ns que neix el seu propi fi ll. Lhabilitat com a pare sol dependre de lestat dnim.Tots els pares ens hem sentit impotents en alguna ocasi. Hi ha moments en qu dubtem de la nostra capacitat per ser efectius i afectius alhora.No hi ha garanties que els nostres esforos resultin efi caos. Una estratgia que et funciona avui, potser dem ja no. Tots creixem, tots evolucionem.Els cstigs fan que les persones sentim rbia i desig de venjana. Normalment el cstig limposem a partir de reaccions impulsives que solen ser problemtiques i no en moments de sinceritat.La ira s una passi humana i inevitable. Quan no

trobem una altra sortida que lenuig automticament fem coses de les que desprs ens penedim.De vegades no reaccionar permet no haver-se de penedir. Marxar de forma pacfi ca s una gran forma de mostrar la seriositat de la situaci donant un bon exemple dautocontrol.Si les actituds agressives crits, bufetades... funcionessin, noms caldria donar-les una vegada. Si respirem i ens tranquillitzem, segurament no reaccionarem de la mateixa manera.Ser amic i confi dent del teu fi ll implica certa igualtat en la relaci, circumstncia que difcilment existeix entre pares i fi lls.Els pares volem que els nostre fi lls triomfi n. Aquest sol ser un dels principals motius de confl icte, sobretot quan les nostres expectatives no sn realistes. O b quan ens costa separar els nostre desitjos dels dels que tenen els nostres fi lls.

A parlar amb els fi lls saprn parlant amb els fi lls.Si ets adult i consumeixes sigues conscient don i quan ho fas. Tingues present que sota els efectes de qualsevol substncia es modifi ca la percepci de la realitat i tamb dels riscos i latenci sobre els fi lls. Amb les nostres actituds tamb eduquem.Pots expressar el teu desig que no consumeixin drogues, per no podrs anar al darrera seu per impedir-ho. Tenir prudncia, parlar sobre les conseqncies i educar en la responsabilitat sn bones maneres dafrontar el tema.

Sovint els pares destinem molts esforos i energia volent que siguin el que no sn, enlloc dapreciar el que veritablement sn.Deixar-los anar quan volem retenir-los requereix molta generositat i amor.Tota famlia necessita normes. Cal deixar clar quines sn negociables i quines no.Posar les coses per escrit pactes educatius serveix per prendre distncia, aconseguir tranquillitat i un cert temps de refl exi.

Cal demanar perd quan es comet una equivocaci. Aix no resta autoritat. Reconixer els errors pot enfortir la relaci amb els nostres fi lls.Si hi ha un confl icte sigues dur amb el problema si aquest existeix i no amb la persona. Evita etiquetes, perqu es poden complir, cada persona s nica. Si fa coses positives valora-les tamb.

Mantenir la calma, conixer quina relaci t amb el consum, mostrar inters, expressar la nostra opini, informar-nos i demanar ajuda si cal. Sovint aprenen ms del que veuen que no pas del que els diem. Ser-hi, ms que no pas una vigilncia constant, cercar espais per compartir i per comunicar-nos.

LES DROGUES:EL DESIG DE PROVAR

Aconseguir que el jove spiga qui s, a on va i amb qui, en aquest ordre. No hauria de decidir a on va segons amb qui vagi ni qu consumeix segons qui lacompanyi.

Plaer, experimentaci i diversi sn les motivacions ms usuals dels joves, per davant de levasi, la relaxaci o la superaci de problemes que sn generalment els motius adults per consumir.El contacte amb les drogues pot limitar-se a una primera experimentaci, convertir-se en un hbit ms o menys ocasional, o b generar una dependncia. Dependr de lestat dnim, dels amics, de la relaci amb la famlia, dels diners de que disposi, de les habilitats que tingui...Lexperimentaci caldria integrar-la en un marc general de leducaci familiar basada en la confi ana i la responsabilitat. Amb normes, compromisos, lmits i conseqncies.Els lmits han de ser realistes i coherents amb lestil deducaci que donem als nostres fi lls. Les normes shan de complir, si no, ha dhaver-hi conseqncies reals. Els ultimtums o les grans amenaces esclavitzen qui les pronuncia.No voler-sen adonar fa que no actuem. Paralitza i pot agreujar la situaci.Fomentar el sentit de la responsabilitat signifi ca donar

opcions ms que no pas ordres. Prendre decisions enforteix la personalitat.Cal fer-los responsables de les conseqncies de les seves accions. De les bones i de les dolentes. Dambdues se naprn.Qui vol consumir drogues vol drets per fer-ho. Cal treballar, tamb, sobre els deures: s igual dimportant. Els fi lls han de ser conscients que hi ha moments que sn menys adequats i ms arriscats que daltres per consumir. s important a on parlar i en quin moment fer-ho. Tamb mirar-los als ulls, tocar-los, comenar a parlar a partir duna situaci positiva. Cal deixar parlar i saber escoltar la conversa sencera i no nicament all que volem sentir.Evitem acusar, amenaar, interrogar i donar consells que no ens demanen. No s el mateix preguntar que interrogar.Opcions drstiques com pegats de detecci del consum, anlisis de sang..., trenquen compromisos de confi ana i complicitat. Com parlem desprs dels resultats?

SOBRE DROGUES,ALGUNES COSES QUE CAL SABER... O NO

Les drogues poden alterar la nostra percepci, el nostre estat dnim i la nostra conducta. Tamb la nostra actitud envers el mn. Hi ha persones que senganxen a les pantalles.Les drogues sn substncies qumiques naturals o sinttiques que incorporades al nostre organisme a travs de la sang arriben al cervell, modifi quen el seu funcionament i generen alteracions de la sensibilitat i la conscincia efecte psicoactiu .

Els efectes de les drogues sobre el nostre cos depenen de:

Qu es consumeix: la substnciaQui ho consumeix: persona, sexe, edat, estat dnim,...El lloc on es consumeix: de festa, al parc...

Les drogues inicialment poden produir plaer, per a mesura que es van consumint aquest disminueix. Per recuperar-lo la persona ha daugmentar la dosi. Aix sanomena tolerncia.Amb ls continuat totes les drogues poden provocar dependncia.De drogues nhi ha de legalitzades alcohol, tabac i alguns medicaments i de no legalitzades cnnabis, cocana,.... Hi ha substncies, com el tabac, que gaireb no colloquen, per aix no vol dir que no siguin perjudicials per a la salut.

Disminueixen la sensaci de cansament i de ganaPertorbadores del sistema nervis central: allucingens LSD, mescalina , derivats del cnnabis, drogues de sntesi.

Modifi quen el funcionament del cervell, alterant la percepci dels sentitsPoden provocar allucinacions visuals, auditives o sensorials

Les drogues illegals no passen cap control de qualitat, per aix s molt difcil coneixen exactament la composici.Les drogues produeixen uns efectes sobre qui les consumeix: depressors ralenteixen , estimulants acceleren i allucingens alteren la percepci dels sentits .Depressores del sistema nervis central: alcohol, opiacis i tranquillitzants.

Disminueixen la resposta del sistema nervis centralProvoquen relaxaci i poden induir la sonDifi culten la coordinaci motora i poden resultar analgsiques

Estimulants del sistema nervis central: anfetamines, cocana ,estimulants menors, com el tabac, caf...

Acceleren el funcionament habitual del cervellProdueixen eufria i donen energia, podent provocar taquicrdies i insomni

Les drogues no sn totes iguals ni causen totes els mateixos efectes o possibles problemes risc de fumar cnnabis, risc de consumir cocana, de beure alcohol, .... Centrem-nos en aquelles que consumeixen i en els seus efectes.

LALCOHOL, ELS PORROSI EL TABAC

El consum excessiu i continuat perjudica el fetge, el pncrees i lestmac. Tolerar grans quantitats dalcohol s un indicador de consum de risc. La dependncia de lalcohol s una de les ms greus que es coneixen.

Els porrosAl fumar-se...pocs minuts desprs comencen a sentir-se els efectes, que poden durar entre dues i tres hores.En una primera fase poden provocar excitaci i eufria. Qui en consumeix es torna ms xerraire i riu amb facilitat. Desprs ve una fase de relaxaci amb somnolncia i la sensaci que el temps passa lentament.Efectes fi siolgics: augment de la gana, sequedat de boca, ulls brillants i envermellits... Pot produir taquicrdies, somnolncia i descoordinaci de moviments.

LalcoholEl consum dalcohol pot produir una sensaci estimulant i deufria, de relaxaci, desinhibici i augment de la sociabilitat.Els efectes depenen de factors com la graduaci i la quantitat consumida, el pes, gnere i edat del consumidor i tamb de la tolerncia adquirida.En els joves predomina lanomenat patr de consum nrdic, grans consums concentrats durant el cap de setmana menors dedat per la tarda, majors dedat per la nit , contraposat al que es coneix com a model mediterrani, associat a un consum de petites dosis de baixa graduaci i acompanyat daliments.Els riscos de lalcohol es vinculen sobretot a situacions en qu disminueix lestat de conscincia i per tant la percepci del risc. El seu consum est directament vinculat amb els accidents de trnsit i el fet de mantenir relacions sexuals espordiques sense protecci.

Fumar porros a diari pot:Alentir el funcionament psicolgic de la persona, entorpint processos daprenentatge i provocant falta de concentraci i oblitsDifi cultar la coordinaci motoraGenerar reaccions de pnic i ansietatEn persones predisposades pot desencadenar trastorns psiquitricsBarrejar porros i alcohol augmenta les possibilitats de patir una lipotmia

Jugant a ser metges: els porros no curen, el que contenen pot alleugerir els efectes adversos de determinades malalties.Alleugereix efectes adversos de la quimioterpia en malalts de cncer.Alleugereix dolors musculars derivats de lesclerosi mltiple.

Incentiva la gana en pacients amb SIDA.Pot alleugerir smptomes del glaucoma i altres afeccions.

El tabacAl cap dun cert temps de consumir tabac els fumadors comencen a sentir plaer pel seu sabor i pel seu aroma. Tamb pels efectes de la nicotina, quan en som dependents ens pot semblar que ens serveix per calmar els nervis o b per estimular-nos.Es tracta duna substncia molt addictiva, la majoria de persones, a liniciar-se en el seu consum, no contemplen aquesta possibilitat i al cap de sis mesos nestableixen un hbit. Amb el temps un es va adaptant a la nicotina i per aix saugmenta la quantitat inhalada.Els principals riscos del tabac sn la dependncia al seu consum i la possibilitat de desenvolupar malalties respiratries i cardiovasculars.

relaxen i millora la respiraci, augmenta la capacitat pulmonar. Entre les 2 setmanes y els 3 mesos: millora la circulaci, la funci pulmonar augmenta fi ns un 30%. Entre els 3 i 9 mesos: disminueix la tos, la congesti, la fatiga i la falta daire, es redueixen els riscos dinfeccions. Al complir-se 1 any: Disminueix un 50% el risc de malalties cardaques. Als 5 anys: El risc de patir malalties cardaques s igual al del no fumador, disminueix un 50 % el risc de contraure cncer de pulm. Als 10 anys: El risc de patir un cncer de pulm s igual al del no fumador.

Per si vols deixar de fumar...Canvis que es produeixen en lorganisme desprs de lltim cigarret:Passats 20 minuts: la pressi arterial es normalitza, el pols tamb, la temperatura de peus i mans augmenta i es normalitza. Desprs de 8 hores: la quantitat de monxid de carboni en sang disminueix a nivell normal, la quantitat doxigen en sang retorna als nivells habituals. Passades 24 hores: disminueix el risc de patir un infart. A les 48 hores: el sistema nervis sadapta a la falta de nicotina, milloren els sentits del gust i lolfacte. A les 72 hores: el bronquis es

DE LA SOSPITAA LA REALITAT...Possibles respostes a gransdescobriments

Reaccionar desproporcionadament pot produir una gran prdua de confi ana i efectes contraproduents. Les drogues, legals o illegals, no sn inncues. El ms important, per, s que siguem conscients de les conseqncies del seu consum. Cal garantir en el possible la seguretat per si es produeix el consum.

Hi ha comportaments que poden posar de relleu consums dalguna substncia, per tamb poden ser reaccions associades a ladolescncia:

Canviar damicsIncrementar el nmero de sortidesNegar-se a compartir loci familiarAgressivitat, faltes de respecte...DesmotivaciMentides...

Com actuar quan ens trobem en una situaci que evidencia un consum?

Calma... qu has fet malament? ResPotser no s el millor moment per parlar-ne... potser a lendemDemostra preocupaci enlloc denfadar-teNo exageris la teva reacci davant del consum. No sn els mateixos els riscos associats a un consum experimental que els associats a un dhabitual. Adequa la teva reacci al nivell real del fet

Expressa la teva opini, el teu punt de vista davant del fetDemana ajuda si no tens clar qu dir-li

No tens per qu saber-ho tot... Dir no ho s permet agafar distncia preguntem?, busquem informaci junts?,...-. Aix ens pot ajudar a valorar ms objectivament el possible consum i a determinar la manera dactuar.I si et pregunta si tu ho has fet alguna vegada? ...Ves-hi pensant.Planifi ca aquest tipus de converses. Normalment parlar de sexe o de drogues pot fer que et sentis incmode, anar-hi pensant pot fer sorgir la conversa tenint presents els desitjos i les necessitats de totes les parts.Dir els teus motius et permetr replantejar-te les coses o b reafi rmar-te. Pots mentir o b ser honest. Has de poder explicar per qu consumeixes o per qu no ho fas. No cal que et justifi quis ni que busquis complicitats.Com a pares podem educar sobre el desig de consumir, podem facilitar informaci, opini,....per en tot cas tenint present que ser ell qui gestionar aquesta informaci i decidir si consumir o no.

LA LLEI TAMBHI JUGA ELSEU PAPER:

A Espanya no est penat el consum propi i/o la tinena de drogues illegals, per s quan es duu a terme en espais pblics Llei Orgnica 1/1992 sobre protecci de la seguretat ciutadana . Aquesta llei estableix sancions econmiques de 300 a 30.000 per consumir drogues illegals en llocs pblics carrer, bars, transports pblics..., per llenar en aquests llocs els estris emprats per consumir-les o per portar drogues que sn per al propi consum.Actualment existeixen normatives especfi ques en alguns municipis sobre el consum de drogues legals (alcohol) al carrer.No existeix una llei especfi ca pels menors dedat, ja que sentn que aquests no han de consumir drogues.Portar al damunt petites quantitats de substncies illegals no s sancionable penalment, per s administrativament.El cultiu, lelaboraci i el trfi c de drogues illegals estan

tipifi cats al codi penal com a delicte, aix com qualsevol activitat que tendeixi a promoure, facilitar o afavorir-ne el cultiu.Lautocultiu s un tema complex i no exempt de riscs a nivell legal.

Davant duna sanci a un menor per tinena o consum, podem:

Pagar-la No pagar-la i esperar que sigui major dedat i sen faci crrec ell Fer que saculli a un programa de mesures educatives, si existeix aquesta possibilitat

Si decideix consumir, hauria dassumir les conseqncies del seu consum.

AIX SACABAA tall de conclusions

Amor? Qu s aix?La cura del dolor ms natural que existeix.William S. Burroughs

Qu ens cal per relacionar-nos amb el nostre fi ll?Afi nitatIntimitatDonar-nos

El vincle amb els fi lls es dilueix per:No veurelsNo trucar-losNo cuidar la relaci

El vincle amb els fi lls es perd per:La indifernciaEls prejudicisNo comunicar-nosEvitar temes on hi ha desacord

Aix doncs:Parlem amb claredatEntenguem les frases desafortunades dites en un context concretEvitem les males interpretacions

La relaci shauria de fonamentar en:Tenir bona salut i mala memria. No utilitzar coses que ja han passat per fer retretsSer capaos de perdonar el greuges

Com et sents com a adult? Quina relaci tens amb el teu fi ll? Quina relaci voldries tenir amb el teu fi ll? Quina relaci hi ha entre els adults referents? Qu en penses de les drogues, quines drogues prens, qu penses dir al teu fi ll sobre el consum de drogues?