Andersen 2013 CATALA

7/25/2019 Andersen 2013 CATALA

1/53

IRENE DE PUIG GrupIREF 20052013 1

Pensament reflexiu icontesdeHansChristianAndersen

Propostadidctica


2/53


Pensament reflexiu icontes de Hans Christian Andersen

Sobrelautor

Novellista, poeta, comedigraf i contista dans. De famlia humil, neix a Odense lany 1805 i mor aCopenhaguen el 1875. El seu pare era un sabater que treballava molt per tenia temps per llegirlicontes i ensenyarli a construir titelles. Als 14 anys amb la dria de ferse escriptor va anar aCopenhaguen, on, desprs de privacions i desenganys, aconsegu d'interessar a personalitats delpas que s'ocuparen de la seva educaci, que finalitz el 1828. Va escriure novelles, (Limprovisador, 1835 o Ser o no ser, 1857) poesia, teatre, una autobiografia, Mit livs eventyr(L'aventuradelamevavida, 1855), i impressions de viatges ja que al llarg de la seva vida va viatjarmolt. Per sobretot fou fams per les diverses sries de contes meravellosos, en total 168, inspiratsen rondalles i llegendes nrdiques, per la majoria inventats per ell, que es caracteritzen per una

gran imaginaci, bon humor i una gran dosi de sensibilitat. Fou un apassionat lector dels romnticsalemanys. Dota els arbres, flors, animals i coses que en constitueixen sovint els temes d'unantropomorfisme meravells ple de colpidora veritat, segons Josep Carner. Els contes,originalment dirigits als infants, tenen diversos nivells de lectura i moltes possibilitatsdinterpretaci. Alguns, com L'aneguet lleig, reflecteixen la seva vida. Traduts a moltes llenges,n'han estat fetes nombroses edicions, i grcies a ells es fu universalment fams tot esdevenint undels clssics de la literatura infantil.

Elscontestriats

Els contes d'Andersen sovint tracten diferents aspectes de la condici humana, de la vida, del

sofriment, de la pobresa, per tamb de la felicitat i de l'autoestima i l'amor. Segurament aquestas una de les raons que han fet que els seus contes siguin clssics de tots els temps.D'entre els molts contes que va escriure, hem triat tres: La princesa i el psol, El vestit nou del'emperador i L'aneguet lleig. Pertanyen a gneres diferents personatges animals, princeses,estafadors i poden donar joc a explorar temes universals molt diversos: valors, prejudicis,criteris, semblances i diferncies, aparences i realitat, veritat i falsedat ...

Llenguatgeipensament

En aquesta guia, proposem un treball a dos nivells, un llenguatge i un altre de pensament. Dosnivells inseparables que s'enforteixen mtuament. A mesura que els nens s'apropien del llenguatge

van augmentant la seva capacitat d'abstracci, d'explicaci i verbalitzaci. Aix els ajuda a ser msconscients dels seus processos mentals, a analitzarlos i a valorarlos.Podem dir que la capacitat lingstica s capacitat de comprendre el mn. Grcies al llenguatgedisposem dels noms de les coses, processem informaci, comparem, definim, ordeneml'experincia i li donem sentit.

Eldilegcomamtode

El llenguatge, per, no s una activitat privada, sin una activitat social que s'aprn i s'exercita endileg amb els altres. El significat es construeix comunitriament i, per tant, com ms oportunitatstingui l'alumnat d'expressar el seu pensament als altres membres del grup, ms possibilitats tindr

de construir social i personalment les explicacions sobre el mn i sobre si mateix.Llegir i escriure, escoltar i parlar sn competncies bsiques que es reforcen entre si a partir deldileg. Aix doncs, us proposem encoratjar el dileg entre els estudiants a partir de l'explicaci o la


3/53


lectura d'un conte. Pots fer que estiguin motivats per parlar, preguntant qu els ha cridat l'atenci,qu els sorprn, com resoldrien una situaci, etc."Crear la necessitat d'usar la llengua dins d'un context compartit. Per parlar cal tenir coses a dir iper escoltar hem d'estar interessats en el que es diu. Quan entenem, necessitem perfilar nostresarguments per defensar una determinada idea o punt de vista, quan ens veiem obligats a tenir encompte les intervencions dels altres, les seves preguntes i les nostres, s llavors quan adquireixsentit la conversa i ens esforcem a utilitzar correctament la llengua. "Xisca Maulet i Maite Sbert, "Pensar i parlar: filosofia a l'aula d'immersi" Escola Catalana, oct.1997.num.343.

Propostad'activitats

Proposar una llista exhaustiva de les habilitats de pensament que es poden exercitar seriaimpossible. Per podem proposar una selecci d'algunes importants i adequades per treballar ambcontes.Per descomptat que el / la mestre / a triar en funci del grup que tingui i el que vulgui reforar.No cal fer tots els exercicis que es proposen, per tenirlos presents pot ajudar a anar enllaant

unes activitats amb altres.Cal recordar que quan es fa un exercici, centrant l'atenci en alguna habilitat de pensament, alhoras'estan exercitant tot un seguit d'altres habilitats, ja que el pensament funciona de maneracomplexa i en xarxa. Aix, per exemple, quan comparem, alhora, fem servir criteris, observem,trobem semblances, classifiquem, etc.

Presentacidelscontes

Abans de la lectura

1. Escriure el ttol a la pissarra i comentar: De qu tractar aquest conte?

2. Ensenyar als alumnes imatges del conte i fer hiptesis sobre el contingut del conte. Preguntarqu creuen que ha de passar a la histria.3. Portar algun element significatiu del conte a classe, un psol, dos necs de joguina que siguindiferents ..., i comenar una conversa sobre l'objecte fent preguntes que acosten l'argument delconte.4. A partir de diverses edicions d'un mateix conte, compararem les diferents propostes esttiques ifarem que s'adonin dels diversos plantejaments i interpretacions que cada edici fa: animalsvestits o no, convencionalitat de les coses que es plantegen, originalitat, colors .. .Durant la lectura1. Realitzar una lectura en veu alta per part de la mestra o en collaboraci amb algun altre mestre/ a o els estudiants.2. Lectura compartida: cada estudiant, sense obligar ning, llegeix un pargraf en veu alta. Es pot

repartir la lectura en funci del narrador i dels personatges i fer una lectura teatralitzada.3. Tamb es poden anar formulant hiptesis de com continuar el conte. Aix mant l'inters per lalectura.4. Explicar a travs d'imatges (fotografies, dibuixos, teatret, ombres xineses, usant un llenol i unfocus per darrere, es mostren les siluetes dels personatges ...)5. Escoltar alguna msica apropiada mentre llegim o expliquem el conte, com Les quatre estacionsde Vivaldi, a mesura que aquestes apareixen en el conte L'aneguet lleig, per exemple


4/53


.

ELSENTITDELCONTE

Aparentment sembla un conte simple i absurd, per el missatge s clar: com se sap quehom pertany a un collectiu o classe?, quins sn els trets definitoris? El tema del criteri,aqu representat per la sensibilitat exquisida de la princesa, s un fet. El patr, el psolen aquest cas, s el qui decanta la balana. La qesti de laparena i lautenticitat, delsemblar i ser, sn temes que es repetiran en els contes d Elvestitnoudelemperadori deLaneguetlleig.

A.PORTADES


5/53


PREGUNTESSOBRELESPORTADES

a.Unaperuna

Eldibuix

1. Qu hi veiem en aquestes portades?

2. A qui representen? Sn els protagonistes de la histria?3. Com ho sabem?4. Quins sentiments expressen?

5. Quins elements del dibuix expressen aquests sentiments?6. s estiu, primavera, hivern o tardor?7. Per qu creus que t o tenen aquesta expressi?8. Quins aspectes de la portada et criden ms latenci?9. Podem dir algunes coses sobre la composici, els colors, els plans, lentorn queemmarca la portada, etc.?10. Quin moment del conte illustra aquesta portada?11. Quin tipus de dibuix tagrada ms i per qu?12. Timagines com seran les altres imatges del conte a partir de la portada?

Elttol

1. Quina diferncia hi ha entre els ttols?2. Ens suggereix el mateix dir la princesa delpsol que la princesa iel psol?3. Amb quin dels dos ttols es coneix ms? (Potser caldr fer un petit treball de recerca abiblioteques o a internet)

b.Totesjuntes

1. Podem comparar les distintes portades pel que fa a descripci, efectisme, motivaci,etc.?


6/53


2. Representen poques diferents segons els vestits i la decoraci?3. Qu tenen de diferent i de com totes les portades?4. Quin dels plantejaments (treballarem tamb amb la portada que obre el conte) etsembla ms original, ms curis, ms modern?

B.ELCONTEIALGUNESVERSIONS

Versi adaptada a partir de la traducci de Josep Carner i Mari Manent. Rondallesd'Andersen, EdJoventut. Barcelona, 1993

Una vegada hi havia un prncep i li calia una princesade bo de bo. Ell va donar ben b la volta al mn pertrobarne una, per sempre tenien alguna cosa queno li acabava dagradar. Hi havia moltes princeses,per ell trobava gran dificultat a descobrir si erenprinceses de bo de bo; sempre trobava alguna cosaque no acabava de fer el pes. Aix s que a la fi se'n vatornar a casa seva, i estava molt tristoi, perqu li caliamoltssim de trobar una princesa de bo de bo.Un vespre hi va haver una tempesta que feia feredat:tronava i llampegava, i l' aigua queia a bots i barrals.Era una nit que esgarrifava.Al mig de la tempesta, alg truca a la porta de la

ciutat; i el rei pare, ell mateix, va anar a obrirla.Era una princesa dreta al defora, per ben xopa per la pluja i la tempesta. Rajava undoll d' aigua del seu cabell i el seu vestit, l' aigua entrava pel cim de les seves sabates isortia pels talons; per ella va dir que era una princesa de bo de bo.Aviat veurem si aix s veritat, pensa la vella reina; per no va dir res. Sen va anarcap al dormitori, va treure tots els llenols, va deixar un psol damunt les fustestravesseres del llit. Aleshores, va agafar vint matalassos de llana i els va posar damuntel psol, i desprs vint matalassos de ploma i els pos damunt els matalassos de llana.I all havia de dormir aquella nit la princesa.Lendem li demanaren com havia dormit. Oh! Terriblement! digu la princesa . Amb prou feines he tancat els ulls en tota la nit! Du sap qu hi havia, al llit. Hauriadit que jeia damunt alguna cosa dura, i tinc tot el cos blau i negre, aquest mat. sterrible!Tot seguit van veure que devia sser una princesa de bo de bo, quan havia sentit elpsol a travs de vint matalassos de llana i vint matalassos de ploma. Ning sin unaprincesa de bo de bo no podia tenir una pell tan delicada.Aix, doncs, el prncep li va demanar de casarshi, perqu aleshores s que va estarsegur que havia trobat una princesa de bo de bo; i el psol fou posat al Museu, ontothom encara pot veurel, si ning no lha robat.I aquesta histria s de bo de bo.


7/53


Unaversimssenzilla

LAPRINCESADELPSOLGui Nria Font. Ed. Crulla, 2003

En un pas Iluny hi ha un prncep que est desesperat perqu busca muller i no en trobacap que li agradi. Ha recorregut tot el mn, ha travessat rius i mars, s'ha endinsat enboscos, ha pujat muntanyes, ha visitat pobles i ciutats de tota mena...

Ha vist un munt de princeses, per cap no li sembla autntica. A totes els troba algunacosa que no l'acaba de convncer.

Un vespre de tempesta, alg truca amb insistncia a la porta del palau reial. El rei enpersona va a obrir i troba una noia, xopa de cap a peus i morta de fred, que assegura ques una veritable princesa. El rei li ofereix aixopluc per passar la nit.

A la reina se li acut una manera de comprovar si aquella noia, tal com ella diu, s una

princesa de veritat. Aix doncs, va a la cambra dels convidats, treu tots els llenols del llit iposa un psol damunt de les posts de fusta. Al damunt hi fa collocar vint matalassos dellana i vint matalassos de ploma.

Llavors els criats acompanyen la princesa a la cambra i l'ajuden a pujar en aquell llit tanalt. Ella, que est molt cansada, tanca els ulls i es disposa a dormir.

Lendem al mat, per, la princesa fa molt mala cara. Quan li pregunten com ha passat lanit, diu que no ha pogut aclucar I ull, que est baldada i plena de blaus pertot arreu,perqu al llit hi havia alguna cosa molt dura que no l'ha deixat dormir.

Per fi, doncs, el prncep es pot casar. Ha trobat una princesa de deb; una noia que t la

pell tan delicada que ha notat un psol a travs de vint matalassos de llana i vintmatalassos de ploma.

C.PERCLARIFICARLALECTURA

1. On, quan i com passa lacci?2. Qui s el protagonista daquest conte: el prncep, la princesa, el psol?3. Quina relaci hi ha entre els personatges de la histria?4. En el fons, de qu tracta el conte?5. Podria passar avui?6. Creus que t un final versemblant el conte?

7. Pots imaginar un final ms original? Com seria?

D.ESTRUCTURA

Primria

Ordenar aquests fragments d'abans a desprs. Tamb es pot fer amb les illustracionscorresponents:

a. Un vespre hi va haver una tempesta que feia feredat: tronava i llampegava, i l'aigua queia a bots ibarrals: tanmateix era una nit que esgarrifava.

b. Una vegada hi havia un prncep i li calia una princesa de bo de bo.


8/53


c. Lendem li demanaren com havia dormit.

d. La vella reina agafa vint matalassos de llana i els posa damunt el psol, i desprs vint matalassos deploma i els posa damunt els matalassos de llana. I all havia de dormir aquella nit la princesa.

e. Amb prou feines he tancat els ulls en tota la nit!. digu la princesa

f. Rajava un doll d'aigua del seu cabell i el seu vestit, l'aigua entrava pel cim de les seves sabates i sortiapels talons; per ella va dir que era una princesa de bo de bo.

g. El psol fou posat al Museu, on hom encara pot veurel, si ning no lha robat.

h. Tot seguit veieren que devia sser una princesa de bo de bo, quan havia sentit el psol a travs devint matalassos de llana i vint matalassos de ploma. Ning sin una princesa de bo de bo no podia teniruna pell tan delicada.

E.LATEMTICA

Quin o quins daquest/s temescreus que tracta el conte?

La veritatLa innocnciaLa sinceritatLaparenaLa inseguretat

La pertinenaLes relacions familiarsLa maldatLes classes socials

El maltractamentEls sentimentsLa bondatLa senzillesa

La identitatLautenticitatEls criterisLenveja....................

1.ELCONTE

Pladedileg."Debodebo"Sembla que al conte el prncep ha de trobar una princesa de bo de bo i no una falsa

princesa. Es podria proposar als alumnes de pensar criteris per distingir una cosavertadera duna falsa:- Com podem distingir un arbre vertader dun arbre fals?- Un nom vertader dun nom fals- Una joia vertadera duna joia falsa- Una histria vertadera duna histria falsa- Una joguina vertadera duna joguina falsa- Un rei vertader dun rei fals- Un amic vertader dun fals amic


9/53


2.PERSONATGES

Com reaccionen emocionalment els personatges?Pots detectar algun moment del conte on sigui molt explcit algun dels segentssentiments per part dels personatges principals?

Sentiment Personatge Moment del conteIraTristesaTemorPlaerAmorSorpresaDisgustVergonya

AJUDAIra : fria, ultratge, ressentiment, clera, exasperaci, indignaci, aflicci, acritud, fastigeitg, irritabilitat,hostilitat, violncia, odi, etc.Tristesa: pesar, malenconia, pessimisme, llstima, autocompassi, solitud, abatiment, desesperaci,aflicci, abatiment, esllanguiment, etc.Temor: ansietat, aprensi, nerviosisme, preocupaci, consternaci, inquietud, cautela, incertesa, por,terror, fbia, pnic, etc.Plaer: felicitat, alegria, diversi, orgull, embadaliment, gratificaci, satisfacci, eufria, xtasi, etc.Amor: acceptaci, simpatia, confiana, amabilitat, afinitat, devoci, adoraci, afecte, estima, tendresa,consideraci, predilecci, etc.Sorpresa: commoci, desconcert, admiraci, estranyesa, atordiment, estupefacci, esbalament,meravellament, etc.Disgust: menyspreu, avorriment, aversi, disgust, repulsi, desplaer, desgrat, pena, aflicci, sofriment,turment, empipament, molstia, decepci, malestar, etc.Vergonya: culpabilitat, molstia, disgust, remordiment, humiliaci, penediment, mortificaci, contrici,deshonor, etc.

3.ELTEMA

SemblariserEn el conte la princesa tota xopa no sembla gens una princesa i per aix cal verificar si hos de veritat o no. Aquesta qesti ens porta a preguntarnos per la distinci entre el quesn les coses i les seves aparences

Pladedileg

De vegades passa que les coses o les persones semblen una cosa i en sn una altra?

Pots posar algun exemple de persones o situacions que aparenten una cosa i en sn unaaltra?

Els actors sn com els personatges que representen?

Alguna vegada tu has aparentat ser duna manera que no eres?

Quan et disfresses ets tu o fas veure que ets un altre?

En alguna ocasi thas confs perqu has pres una aparena com a realitat?


10/53


Pots buscar sinnims de realitat?

Pots buscar sinnims daparena?

Tenim maneres de distingir la realitat de laparena?

Compodemsaberqusveritatiquno?Pensa qu has de fer per saber segur aquestes coses:a) Et sembla que sha fet tard i vols saber lhorab) Vols verificar si una joia s autnticac) Dem vas dexcursi i vols saber si dem plourd) Veus una pellcula i vols saber si es referia a un cas real?e) Tagrada fsicament un xicot o xicota i vols saber com sf) Vas de viatge i vols conixer un pas a fonsg) De vegades sembla que hagis somniat una cosa que ha passat?h) Et preguntes si la gent s tant fresca com semblai) Hi havia altres maneres de saber si la princesa del conte era de bo de bo?

4.LESHABILITATSDEPENSAMENT

PER QUINOCONEIXELCONTE

Ferinferncies1. Dels ttols dels contes.

Aquest exercici es pot fer abans de comenar a llegir el conte. Es tracta de respondre a: ques pot inferir de contes que es diuen...: La princesa i el cigr La princesa i lavellana La princesa i el prssec Una princesa de bo de bo La princesa i el prncep La princesa i el psol

Endevinar Si expliquem per primera vegada la Princesa i el psol, femho de manera que els nens i

nenes vagin endevinant la seqncia narrativa segent. Es tracta d'anar explicitant lesexpectatives. A mig conte podem preguntar:

Creus que obriran la porta a la princesa?

Com passar la nit la princesa?

La prova ser suficient per saber que s una princesa? Si tenim a m els dibuixos duna versi grfica, es por anar creant l'expectativa necessriaper a construir el conte a partir dels elements que vagi donant la mestra.

Esbrinarversions Buscar versions en altres llenges, ja sigui en biblioteques o a internet. O tamb en distintscontes illustrats i veure si hi ha diferncies entre les distintes versions.


11/53


HiptesisPensar com shauria pogut solucionar el conflicte que representa saber si s una princesa debo de bo tot buscant criteris raonables sense desmerixer aquells que siguin moltimaginatius.

Observar Per a la observaci, s molt convenient usar els mitjans auditius i els visuals. Ferlos adonardels detalls visuals i sonors. L'element visual, a partir de diversos contes. El sonor, a partird'alguna gravaci que tingueu dels contes o d'alguna cinta de vdeo. Observaci visual. Partir d'un llibre illustrat o unes imatges digitals. Mirar atentament elscolors, les formes, el que s'insinua, etc. Farem una lectura atenta i deixarem que elsestudiants parlin espontniament del que veuen. Poc a poc anirem introduint preguntesdobservaci i interpretaci:

Te limaginaves aix?

Per qu creus que l'ha dibuixat aix?

Creus que s el color que li escau?, etc.

PERQUI CONEIXELCONTE

Buscaralternatives Fer preguntes. Enmig de l'explicaci del conte o en acabar, es pot suggerir al grup depensar qu podria fer la protagonista per no haver de passar la prova del psolSegons l'alternativa que plantegin, seguir interrogant altres possibilitats tot explorant elconte.

Finals alternatius. Triar distints finals pel conte, final cmic, dramtic, extic, inquietant,sorprenent, etc.

Anticiparconseqncies Qu hagus passat si: No hagus plogut Si hagus marxat corrents en veure que no podia dormir Si shagus adonat que hi havia un psol, just abans danar al llit Si hagus dormit tota la nit com un lir

Seleccionarpossibilitats

Qu s possible? Pregunta quines coses serien possibles i quines noms probables en elconte:

s possible que la princesa fos una impostora

s probable que la princesa fos una impostora

s possible que es pugui notar un psol sota tants matalassos?

s probable que es pugui notar un psol sota tants matalassos?

s possible que sigui lnica manera de saber si alg t sang real?

s probable que sigui lnica manera de saber si alg t sang real?


12/53


Es poden fer primer les preguntes de possible i desprs les de probable o a la inversa.Estimular els estudiants a fer preguntes d'aquest estil i anar valorant el que s possible i elque s probable.

Imaginar:idear,inventar,crear

Inventar un nou personatge que es fiqui dins el conte a lestil de les tres bessones. Allargar el final del conte. Tot explicant el que va passar desprs. Aquest final es potallargar noms un xic o pot ser linici de tota una altra histria, com en el cas duna saga.Recordeu que hi ha exemples literaris daquesta forma creativa.

Semblancesidiferncies Quantes menes de matalassos diu el conte que hi posa la vella reina?. De qu sn elsmatalassos? Quina diferncia hi ha entre uns i altres? Avui dia tamb sn aix els matalassos?. De quantes menes en coneixes?. Quines diferncieshi ha entre uns i altres? En com. Buscar semblances i diferncies entre alguns contes dAndersen Per exemple:buscar una semblana i una diferncia entre "L'aneguet lleig" i La princesa i el psol

Interpretar Fer teatre. Desprs de llegir el conte, fer grups i que representin lescena de com dorm laprincesa. Veurem com la mateixa escena pot haver estat entesa i comunicada de maneresdiferents.

ALFINALDELCONTE

Compararicontrastar

Es pot treballar amb: ms bonic, ms llarg, ms divertit, ms mgic, etc., fa ms por que, fams riure que, etc. I tamb amb menys bonic que, menys llarg que, menys divertit que,menys mgic, etc.; fa menys por que, fa menys riure que, etc. Comparar distints contes entre ells. Aquest exercici permet ampliar el nivell decomparacions amb altres contes que els infants coneguin i els dna l'oportunitat d'explicitarles semblances i diferncies.

Definir Adjectivar.Refer el conte i on diu princesa o prncep posarhi almenys dos adjectius. Perexemple: UNA vegada hi havia un prncep (elegant i honrat) i li calia una princesa(senzilla i feinera) de bo de bo.


13/53


Seriar Vinyetes del conte. Es plastifiquen uns quants dibuixos del conte i susen per a establir laseqncia de la narraci. Aquest exercici es pot comenar amb tres o quatre vinyetes i potanar augmentant fins a deu o dotze, tot ampliant distints moments de lacci.

Buscaridonarraons

Un per qu. El "per qu" est incls en moltes activitats. Els contes sn una font inesgotableper exercitar l'argumentaci i valorar les argumentacions millors. Ens podem fer unqestionari per cada conte, per s millor que els estudiants sacostumin a fer preguntes. Iencara podem usar un bloc estndard de qestions com ara:Per qu ho fa?Per qu ho diuPer qu hi va?

Classificaci raonada (donar raons). Es tracta de repassar els distints personatges delscontes, en primer lloc els protagonistes, ms endavant els secundaris, seguint el criteri:

Magrada perqu....

No magrada perqu....

Em fa rbia perqu....

El trobo divertit perqu....

Em fa riure per qu.....

Relacionsdecausaiefecte El conte a l'inrevs. Explicar el conte, de primer pot ser repetirne un dels coneguts, atravs de les causes i els efectes que aquells produeixen, s a dir, comenant a l'inrevs,per exemple: Una princesa es va casar amb un prncep....

Relacionsdepart-tot Idear un trencaclosques amb una imatge del conte. Construirlo i ferlo. Es poden fertantes propostes com grups hi hagi. Un boc. Mostrar personatges o escenes i relacionarles amb tot el conte. Aix es pot feramb lmines, diapositives, etc. s un bon treball per improvisar i serveix per veure si s'hacomprs i assimilat la narraci. Aquest exercici exigeix capacitat de sntesi i permet anaral tot a partir d'una part.


14/53


RelacionsdefinsimitjansPlantejarse el tema de fins i mitjans en el conte:

El psol s un mitj o un fi?

Per qu serveix el psol?

Quan el psol podria ser una finalitat?

Interpretar Actualitzar. Explicar el conte amb tots els ingredients fonamentals que tingui, per en unespecialment pensat des davui.

ImprovisarTitelles. Amb algun mitj vell s'improvisen titelles i s'improvisen els personatges del conteque es vol explicar. Si conv, se'ls pinta o s'hi afegeixen detalls: llana pels cabells,

llengua amb una cartolina, etc.

Traduccidel'oralalammicaialainversa Escenificar. Representar el conte mentre alg l'explica. Cal coordinar les paraules (lanarraci) amb el gest. Pot ser a partir d'un udio o en viu.

Traduccidel'oralalplsticialainversa Fer un dibuix que representi el conte, s a dir, que tothom sadoni que aquell dibuixpertany a aquell conte. Abans de dibuixar podem discutir quin ha de ser el tema del dibuix.

Conte quadre. Proposar tres quadres per exemplificar el conte i anar augmentant fins quehom vulgui. Argumentar de mica en mica fins que els tinguem tots integrats en una solahistria.

Traduccidel'oralalllenguatgemusicalialtres Escenificar tot el conte buscant una banda sonora adient. Si, per exemple, en feu una versioriental caldr buscar la msica adequada.

Sintetitzar Triar un objecte o una paraula o un dibuix que representi el conte Resumir el conte en una frase. Que cadasc lescrigui en un paper annimament i

triarem la ms adient.

5.TTOL

No sabem si s ms encertat dirne la princesa delpsol com diuen algunes edicionso la princesa iel psol tal com tamb s conegut. Per aix suggerim altres ttols delmateix estil com ara: el prncep del casori o la sogre i el psol. Fer equips i buscardistintes variants de ttols possibles El ttol del conte s ben descriptiu, no hi ha cap adjectiu.

Busquem altres maneres de titular el conte: Valoratius: el psol eixerit


15/53


Classificadors. De com saber si les princeses sn de bo de bo Descriptiu: La princesa que s'ha perdut

6.VERSIONS

Explicar el conte de del punt de vista de la reina. Explicar el conte de del punt de vista del psol. Explicar el conte de del punt de vista dalguns dels criats

7.ACTIVITATSQUESENDERIVEN

Escenificar la situaci de larribada de la princesa per part de diferents grups i

comentar el to dramtic que li imposen uns, el to cmic o alarmista daltres, etc.

Actualitzar el conte

Per qu ha de ser una princesa?

Quin s el paper del psol en aquet conte?

Per qu ha de ser un psol?

Per qu ha de passar en un castell?

Podrem escriure un conte com aquest sense princesa , ni prncep ni psol?


16/53


EL

SENTIT

DEL

CONTE

Clssic que entronitza la innocncia i la sinceritat com a virtuts mximes, per damunt delmn de les vanitats, les aparences i lluny de les llagoteries i les pors que emanen delpoder. Mostra lestupidesa del monarca i la feblesa dels subordinats, que, per no perdre elcrrec, prefereixen mentir i adular. El desenlla de la process, quan la nena proclamala nuesa de lemperador, s un cant a lautenticitat i a la senzillesa, que foragita lestemptacions de les ostentacions i les manifestacions externes dels poderosos.Conte, doncs, que ens parla de la innocncia com a virtut i ens ve a dir que per sobre deles pressions a la fi, la veritat sacaba imposant.

A.PORTADES


17/53



a.Unaperuna

1. Qu veiem a cada portada?

2. Hi ha el protagonista de la histria?3. En quina situaci est?4. En quina actitud?5. Quins sentiments expressa?6. Quin moment del conte illustra aquesta portada?7. Quins aspectes et criden ms latenci?8. Quin sn els personatges que hi surten?9. Quina s lexpressi que tenen?10. Quins aspectes de la portada et criden ms latenci?11.Podem dir algunes coses sobre la composici, els colors, els plans, lentorn queemmarca la portada, etc.?12. Et pots imaginar com seran les altres imatges del conte a partir de la portada?

b.Totesjuntes

1. Podem comparar les distintes portades pel que fa a descripci, efectisme, motivaci,etc.?2. Representen poques diferents segons els vestits i la decoraci?3. Qu tenen de diferent i de com totes les portades?4. Quin dels cinc plantejaments (treballarem tamb amb la portada que obre el conte) et

sembla ms original, ms curis, ms modern?

B.ELCONTEIALGUNESVERSIONS

Versi adaptada a partir de la traducci de Josep Carner i Mari Manent. Rondallesd'Andersen, EdJoventut. Barcelona, 1993

Fa qui sap els anys, hi havia un emperadorque tenia tanta afici pels vestits nous, quehi gastava tots els seus diners.Tant se li'n donava deis seus soldats o delteatre, o de cavalcar per les boscries, si noera per lluir els seus vestits nous. Tenia unvestit per a cada hora del dia; i la gent, enlloc de dir, com esdev tractantse dequalsevol altre rei o emperador: "s a lacambra del Consell", deien sempre, enaquest cas: "L'emperador s al seuvestidor"

La vida era d'all ms joiosa a la gran ciutaton vivia: exrcits d'estrangers venien a


18/53


visitarla cada dia; i, entre ells, una vegada, comparegueren dos estafadors.Ells es feren passar com a teixidors, i digueren que sabien teixir les ms belles teles quees pugui imaginar. No solament els colors i els dibuixos eren d'una bellesa mai no vista,sin que els vestits fets d'aquelles teles tenien la qualitat peculiar d'esdevenir invisiblesdavant de qualsevol persona que fos inepte per al crrec que tenia, o b fos curta de

gambals."Deuen sser esplndids, aquests vestits pens l'emperador. Tot duentlos, ser capade descobrir quins homes del meu reialme ocupen indegudament llurs crrecs. Distingirla gent assenyada deis ximplets. S; no tinc ms remei que comandar que teixeixin per ami un poc d'aquesta tela."Var pagar als dos estafadors un munt de moneda, a l'avanada, per tal que poguessincomenar la seva obra tot seguit.Ells van preparar dos telers, i feren veure que filaven; per no tenien cap cosa damunt lafiladora. Per comenar demanaren una pila de seda de la ms fina, i fil d'or del mspurificat, i posaren una i altra cosa dins les seves maletes, mentre anaven treballant ambels telers buits fins a qui sap quina hora de la nit."M'agradaria saber com aquests filadors se les arreglen amb aquella tela", va pensarl'emperador.Per se es va sentir una mica neguits en reflexionar que qualsevol que fos estpid, o binepte per al lloc que ocupava, no podria veure'n res.Ell creia, certament, que, quant a ell, no li calia tenirne temences; per pens queenviaria de primer alg altre per veure com anava la cosa. Tothom sabia, dins la ciutat,quin poder meravells tenia la tela, i tothom es delia per veure fins a quin punt era ximpleel seu ve. "Enviar el meu vell i fidel ministre cap als teixidors va pensar l'emperador .Ell s l'home escaient per veure el posat de la tela, perqu s home de seny despert, ining no compleix els seus deures millor que ell."

Aix, doncs, el bon ministre capblanc va anar dins la cambra on els dos estafadors seien,treballant amb els telers buits."El Cel em valgui! va pensar el vell ministre, obrint els ulls de bat a bat . Ai, si no pucveure absolutament res! Per tindr gran compte de no dirho."Tots dos estafadors li demanaren que tingus la bondat d'acostarshi una mica ms, i lidemanaren si no li semblava d'un bell dibuix i de colors preciosos.Li assenyalaren el teler buit, i el pobre ministre mira de fit a fit amb tota la fora que vapoder; per no aconsegu veure cap cosa, perqu, naturalment, no hi havia res a veure. "Cels piadosos! va pensar . s possible que jo sigui un ximple? Mai no m'ho hauriapensat, i cal que ning no se nassabenti. No sc escaient per al lloc que em va serconfiat? Mai no dir que no puc veure la tela." B, senyor: que no ens dieu res, de la tela? digu el que feia veure que filava. Oh! s una bellesa! Un encs! digu el vell ministre, tot mirant a travs de les sevesulleres . Quins dibuixos, i quins colors! Dir a l'emperador que s tan precis que no tincparaules.Ens complau de sentirvosho van dir eIs filadors. I desprs anomenaren tots els colorsi descrigueren els especials dibuixos que decoraven la tela.El vell ministre va parar gran esment en les coses que digueren, per poder repetirlesquan retorns al palau i veis l'emperador.Desprs els teixidors seguiren demanant ms diners, ms seda i ms or, per podercontinuar filant; per tot anava a parar a la seva butxaca: ni un cap de fil no va anar dins

el teler. Ells, doncs, continuaren, igual que sempre, filant amb els telers buits.


19/53


L'emperador no trig gaire temps a enviar un altre fidel funcionari per veure com la telaanava avanant, i si estaria llesta aviat. Li va passar el mateix que al ministre: vinga mirari mirar; per, com que no hi havia sin el teler buit, no pogu veure absolutament res. No us sembla que s una bella pea de tela? digueren tots dos estafadors, mostrant iexplicant els bells dibuixos i colors, que era impossible de veure, perqu no existien.

"Massa conec que no sc un ximple! pens l'home . Aix s que dec sser inepte per al'alta posici que m'ha estat conferida. Ho trobo d'all ms estrany, per he de procurarque ning se no nadoni.Aix s que va dir totes les grcies que tenia la tela que no veia, i els assegur quel'embadalien els bonics colors i l'originalitat del dibuix. s verament precis! digu a l'emperador.Tota la gent de la ciutat parlava d'aquella esplndida tela.Aix doncs, a l'emperador el tempt el gust que tindria de veureIa mentre encara era alteler.Per tant, acompanyat d'una colla de cortesans selectes, entre els quals hi havia els dosfidels funcionaris que ja havien vist abans la tela imaginria, an a visitar aquells dosestafadors tan murris que anaven treballant, tan de valent com havien fet sempre, ambels telers buits. s magnfica! digueren alhora els dos honrats funcionaris. Fixeuvos, Majestat, quindibuix! Quins colors!I assenyalaren el teler buit, perqu es creien que els altres veien la tela ben segur."Du meu! pens l'emperador . No veig absolutament res! Aix s terrible! Sc unximple? Sc inepte per a la corona imperial? Ah! No podia esdevenirme cosa pitjor." Oh! s una bellesa! digu l' emperador . Li dono la meva aprovaci ms alta!I mogu el cap amb satisfacci, tot mirant el teler buit. Res no l'hauria pogut decidir areconixer que no veia res absolutament.

Tot el seguici mir i torn a mirar; per no vei altra cosa que els altres que havien mirat.Tanmateix, per, tots exclamaren, amb Sa Majestat: s una bellesa!I li aconsellaren que es poss un vestit fet d'aquella prodigiosa tela el dia d'una granprocess que precisament estava a punt de celebrarse. s magnfica! Sumptuosa! Excellent! digueren, l'una boca darrera l'altra: tothomn'estava igualment enamorat.L 'emperador don a cada un deIs bergants un orde de cavalleria per a posarse al trau i elttol de Cavallers teixidors.Els estafadors vetllaren tota la nit, en la viglia del dia que havia de celebrarse laprocess, i encengueren setze candeles perqu la gent pogus adonarse que estavendelerosos de deixar enllestit el nou vestit de l'emperador.Feren veure que treien la tela del teler. La tallaren desplegada en laire, amb unes tisoresd'all ms grosses, i l'anaren embastant amb agulles per les quals no havien passat cap fil.A la fi digueren: Ara ja est a punt el vestit nou de l'emperador!L 'emperador, amb els seus cortesans de ms enlairada categoria, an cap al vestitpersonalment; i tots dos estafadors aixecaren un bra enlaire, aix com si estiguessinagafant alguna cosa, i digueren: Veieu? Aqu hi ha els pantalons; aqu hi ha la jaqueta; aqu hi ha la capa... Tot tan lleugercom una teranyina. Es podria pensar que no porta res al damunt, per justament aix s

la grcia.


20/53


S digueren tots els cortesans. Per no pogueren veure res, perqu no hi havia res aveure. Voldr vostra imperial Majestat plaure's graciosament a treures els vestits que porta digueren els impostors , de manera que li puguem posar els nous vestits, aqu davant delgran mirall?

L 'emperador es va treure tot el seu vestit, i els impostors pretengueren anarli donantuna pea de roba darrera l'altra, de les pertanyents al vestit que havien prets fer.Pretengueren estrnyerli quelcom contra la cintura i fer un nus amb quelcom: era la cuadel vestit, i l'emperador don voltes i ms voltes enfront del mirall. Quin posat tan bell que fa Sa Majestat amb el vestit nou! Com li escau! exclama tota lagent del voltant . Quin dibuix i quins colors! s un vestit sumptuosssim! A fora est esperant el tlem que ha daixoplugar la testa de nostra Majestat a laprocess digu el mestre de cerimnies. B, estic a punt del tot digu l'emperador . No m'escau d'all ms b, el vestit?I don un tomb altra vegada enfront del mirall, de manera que sembls estar considerant

les grans coses que duia.Els ajudants que havien d'agafar la cua del vestit es decantaren, feren veure que l'alavende terra amb totes dues mans, i anaren caminant amb les mans enlaire. No gosaven deixarentendre que no podien veure absolutament res.Aleshores l'emperador an fent el seu cam en la process sota el talem sumptus, itothom deia, pels carrers i per les finestres: Que bell que s el nou vestit de l'emperador! Quin cua tan esplndida! I tot li escauajustadssim!Ning no volia que es nots que no podia veure res, perqu aleshores no hauria estat apteper al seu lloc, o b hauria estat un ximple.Cap deIs vestits que abans havia dut l'emperador no havia tingut tant dxit.

Per si no porta res al damunt! digu el seu pare. A partir daqu, una persona va fersaber a l'altra all que la noieta havia dit. No porta res al damunt: un infant diu que no porta res al damunt!

Per si s que no hi porta res, al damunt! crid al capdavall tota la gent.L'emperador es recargol, perqu conegu que era veritat; per pens que "la process,ara, havia de seguir el seu curs" i es mantingu ms estirat que mai, i els ajudants anarenagafant enlaire la cua del vestit invisible.

Unaversisimplificada

ELVESTITNOUDELEMPERADORGui de Nria Font. Ed. Crulla, 2002

En un pas llunya hi viu un emperador molt presumit.Dos enredaires es fan passar per teixidors i diuen a l'emperador que li faran un vestitamb una roba mgica. s una roba molt especial; els enzes i les males persones no lapoden veure.

Els dos enredaires demanen diners, seda de la ms fina i fil d'or. Per no ho fan servir;s'ho guarden a la maleta. Munten un teler i fan veure que teixeixen la roba mgicainvisible.

L'emperador i els cortesans van a visitar els falsos teixidors. Veuen el teler buit, per comque no volen passar per enzes ni per males persones, afirmen que la roba s molt bonica.


21/53


Els teixidors fan veure que emproven el vestit a l'emperador. Li fan creure que s moltelegant i que li escau ben b a la mida. L'emperador no gosa dir que no el veu i explica quequan l'estreni far una gran festa.

El dia de la festa, l'emperador surt de palau i passeja per la ciutat amb el seu seguici. Els

carrers, engalanats, sn plens de gent. Com que ning no vol que el prenguin per enze niper mala persona, tothom afirma que el vestit s meravells i que l'emperador fa moltapatxoca.

De sobte, una nena diu la veritat: que l'emperador va despullat. Tothom li dna la ra.L'emperador, avergonyit, descobreix que els teixidors l'han enganyat i que els seuscortesans sn uns aduladors que noms diuen el que ell vol sentir.

C.PERCLARIFICARLALECTURA

Vocabulari bsic que no s'hagi comprs. Preguntar:

1. Qu es: ser murriun seguiciels cortesantsun tlemuna process

2. Qu vol dir: obrir els ulls de bat a batparar un gran esment

3. Com s descrit el personatge protagonista?

4. Quines relacions s'estableixen entre els personatges de la histria?Entre l'emperador i els bergantsEntre els bergants i el ministre

5. Quines relacions hi ha entre els personatges de la histria? de dependncia, derespecte, dengany, dadmiraci?6. En el fons, de qu tracta el conte?7. On, quan i com passa lacci? Podria passar avui?8. Creus que el conte t un final versemblant ?

9. Pots imaginar un final ms original? Com seria?

D.ESTRUCTURA

Si hagussim de seccionar el conte, en quantes parts el dividirem, segons els escenaris,segons lacci, etc.


22/53


E.LATEMTICA

Quin daquest temescreus que tracta el conte? On ho veus?

La cobdciaLa ignornciaLa innocnciaLadulaciLa sinceritatLa por de ser degradat

LautoestimaLa solitudLa identitatLa vanitatLaparenaLa inseguretatLa pressi social

Pot passar que la vanitat, com en el conte, porti al ridcul?

On s la frontera entre la correcci (en el vestir, per exemple) i laddicci al consum?

Thas trobat alguna vegada acceptant coses que no tagradaven o no volies nomsperqu tot el grup les acceptava?

1.ELCONTE

Quines sn les qualitats o defectes de lemperador? Quines sn les prioritats i les preocupacions de lemperador? Quina s la trampa que li paren els farsants? Per qu creus que menteix el ministre quan va a veure els teixidors? Lemperador fa veure que li agrada la roba que veu al teler per les mateixes raonsque el ministre? Per qu creus que la gent accepta lengany? Tha passat mai que acceptessis una cosa noms perqu tothom laccepta? Se salva algun personatge del conte? Qu ens diu sobre la naturalesa humana? Pots imaginar un argument semblant, per que passs en lactualitat?

2.ELSPERSONATGES

Descriure el que sapiguem i el que imaginem dels personatges:

EmperadorMinistreFuncionariEstafadorsNena


23/53


AJUDA

TretspsicolgicsBuscar entre aquests adjectius algun que vagi b per a usar en la descripci dels personatgesBondads Perseverant Geners Humil

Calmat Solidari Indiferent ObedientTolerncia Ordenat impacient colricPacient voluntaris sincer respectusDelicat amical bondads apassionat.............

Com reaccionen emocionalment?Pots detectar algun moment del conte on sigui molt explcit algun dels segentssentiments per part dalgun dels personatges principals?

Sentiment Personatge Moment del conteIraTristesaTemorPlaerAmorSorpresaDisgustVergonya

AJUDA

Ira : fria, ultratge, ressentiment, clera, exasperaci, indignaci, aflicci, acritud, fastigeg, irritabilitat,hostilitat, violncia, odi, etc.Tristesa: pesar, malenconia, pessimisme, llstima, autocompassi, solitud, abatiment, desesperaci,aflicci, esllanguiment, etc.Temor: ansietat, aprensi, nerviosisme, preocupaci, consternaci, inquietud, cautela, incertesa, por,terror, fbia, pnic, etc.Plaer: felicitat, alegria, content, diversi, orgull, embadaliment, gratificaci, satisfacci, eufria, xtasi, etc.Amor: acceptaci, simpatia, confiana, amabilitat, afinitat, devoci, adoraci, afecte, estima, tendresa,consideraci, predilecci, etc.Sorpresa: commoci, desconcert, admiraci, estranyesa, atordiment, estupefacci, esbalament,meravellament, etc.Disgust: menyspreu, avorriment, aversi, disgust, repulsi, desplaer, desgrat, pena, aflicci, sofriment,turment, empipament, molstia, decepci, malestar, etc.Vergonya: culpabilitat, molstia, disgust, remordiment, humiliaci, penediment, mortificaci, contrici,deshonor, etc.

3.ELTEMA

Un dels temes cabdals del conte s que tothom fa veure que veu la tela o el vestit per porde ser menystingut, per por del que pensaran els altres, lnica vacuna per poder servalent i sincer s ser capa de pensar per un mateix sense tenir prejudicis ni por delopini dels altres, s a dir, poder ser autnom en les prpies decisions i opinions.

Exercici Caracterstiques Caracterstiquesde pensar de pensar per si mateix


24/53


Imaginar coses.Imaginar coses que sapliquen a un mateix.Conixer qu es deriva del que es diu.Imaginar qu se segueix de les prpies premisses.Considerar el que s possible.

Considerar el que s possible per compte propi.Tenir pensaments que et passen pel cap.Posar junts els pensaments i treuren alguna cosa.Imaginarse per qu alg altre pensa tal com pensa.Imaginar les prpies raons per creure el que es creuPensar com tothom pensa.Trobar una manera de pensar que s completament prpia.Elaborar un problema.Elaborar un problema propi.

(Podries posar aquest quadre a la pissarra o dalguna manera que es veis b, i podriesencoratjar cada persona de la teva classe a afegir un conjunt addicional decaracterstiques a aquesta llista.)

4.LESHABILITATSDEPENSAMENT

PERPETITSSINOCONEIXENELCONTE

Ferinferncies1. Dels ttols dels contes.

Aquest exercici es pot fer abans de comenar a llegir els contes. Es tracta de respondre a:qu es pot inferir de contes que es diuen...: El vestit vell de lemperador El barret nou de lemperador El vestit de lemperador nou El vestit del nou emperador

Endevinar Si expliquem per primera vegada: Elvestitnoudelemperadores poden fer algunes pausesdramtiques, i preguntar a mitja explicaci: Alg sadonar que estan ensarronant a lemperador? Ens podem ajudar amb una versi grfica; es por anar creant l'expectativa necessria per aconstruir el conte a partir dels elements que vagi donant la mestra.

EsbrinarversionsEsbrinar quants finals t el mateix conte en distintes versions. Noms cal portar uns quantscontes a laula i veure com el fan acabar. Diuen el mateix els personatges, acaba en el mateixpunt?Tamb es pot buscar a Internet amb llenges diferents, llenges que els estudiants de laulaconeguin i puguin llegir i traduir.


25/53


HiptesisPensar com shaurien pogut solucionar alguns dels conflictes que presentem: Que lemperador no fos presumit Que hagussim descobert abans els farsants Que la criatura no hagus dit res?

Observar Observaci visual. Partir d'un llibre illustrat. Mirar atentament els colors, les formes, elque s'insinua, etc. Farem una lectura atenta i deixarem que els estudiants parlinespontniament del que veuen. Poc a poc anirem introduint preguntes dobservaci iinterpretaci:

Te limaginaves aix el palau, lemperador?

Per qu creus que l'ha dibuixat aix?

Creus que s el color que li escau?, etc. Observaci auditiva. A ms de les preguntes sobre largument i lacci, podem fer

preguntes sobre la banda sonora, les msiques, els sorolls que se senten, les veus delsprotagonistes, etc.Recomanem la versi del conte que es troba en el recull: Unamdecontes, vol.2

PELSQUI CONEIXENELCONTE

Buscaralternatives Fer preguntes. En els moments dramtics o claus del conte es pot suggerir al grup depensar qu podria fer el protagonista per no ser enredat. Per exemple, preguntar pel vestit aalg que fos totalment sincer.

Segons l'alternativa que plantegin, seguir interrogant altres possibilitats tot explorant elconte. s bonic de veure que hi ha moltes maneres de plantejar l'acci, per a la fi el conte suna tria de totes les possibles. Nous finals. Triar distints finals pel conte, un final divertit, un de trist, un dalegre, un desorprenent, un de misteris, etc.

Anticiparconseqncies Qu hagus passat si..............? Qu creus que hauria passat?Podem repassar les accions dels protagonistes tenint en compte el punt de vista de lesconseqncies, tot fent preguntes com ara: Si linfant que va cridar que el rei anava nuhagus vist el vestit abans de la process

Seleccionarpossibilitats Qu s possible?. Pregunta quines coses serien possibles i quines noms probables a cadaconte.

s possible que aquesta histria pogus passar de veritat?

s probable que aquesta histria pogus passar de veritat?

s possible que lemperador no es malfis?

s probable que lemperador no es malfis?

s possible que hi hagi persones tan presumides?

s probable que hi hagi persones tan presumides?s possible que la criatura que crida no tingus ra?


26/53


Imaginar:idear,inventar,crear Inventar un final ms llarg tot preguntantnos: Com seguir el reialme desprs daquestepisodi?

Canviar lemperador?

Dimitir el ministre? Com reaccionar la gent?

Formularconceptesprecisos

Quan ja spiguen b el conte, tornarlo a explicar usant paraules que vulguin dir el mateix,usant sinnims, com per exemple:Fa qui sap els anys, (Fa molt i molt de temps)hi haviaun emperador (un rei, un mandams, un poders, etc..) que tenia tanta afici pels vestitsnous (les marques, la moda, la vestimenta, etc.) que hi gastava tots els seus diners (duros,euros, peles, dinerons...).

De cada conte. Dibuixar o buscar en dibuixos ja fets o fotografies els termes clau de cadaconte i fer que els relacionin amb el conte corresponent:

Fil i agulla / palau Barret demperador / tela

PosarexemplesicontraexemplesConeixes alg que:. Sigui tan presumit com lemperador?.Sigui tan sincer com una criatura?Evidentment es tracta de fer explicar el per qu de la semblana, amb la qual cosa obtenimuna conversa on es barregen les bones raons i les analogies. En com. Buscar semblances i diferncies entre els contes daquesta petita collecci,

primer entre dos, desprs entre tots tres, etc.. Per exemple: buscar una semblana i unadiferncia entre "L'aneguet lleig" i La princesa i el psol i El vestit nou de lemperador: lasemblana pot ser que a tots tres hi surten persones i la diferncia que en un hi hafonamentalment humans i en i l'altra hi ha ms animals.

Interpretar Fer comdia. Desprs de llegir una part d'un conte, fer dos grups i que representin l'escena.Ens adonarem com la mateixa escena ha estat compresa i sobretot interpretada de maneresben diferents.

AL FINAL DEL CONTE

Compararicontrastar Comparar els personatges del conte. Es pot treballar amb: ms divertit, ms ruc, ms vanits, ms estpid, ms llest, ms honrat,etc., que fa ms por que, fa ms riure que, etc.

DefinirBuscar l'oposat

Loposat de presumit s

Loposat de vanits

Loposat de poruc


27/53


Loposat de mentider

Loposat destafador

Seriar Ordenar imatges. Es plastifiquen uns quants dibuixos del conte, i susen per a establir laseqncia de la narraci. Aquest exercici es pot comenar amb tres o quatre vinyetes i potanar augmentant fins a deu o dotze tot matisant lacci.

Buscaridonarraons Justifica perqu noms una nena diu la veritat a lemperador.

Opini raonada. Es tracta de repassar el conte i respondre amb arguments:

Magrada perqu....

No magrada perqu....

Em fa rbia perqu....

El trobo divertir perqu....

Em fa riure per qu.....

Raonamentcondicional Capgirar. Es tracta d'inventar noves situacions hipottiques dins el conte, de manera queens dugui a raonar qu passaria si algun dels elements dels contes queds capgirat. Perexemple, qu hauria passat si alg hagus parlat sincerament amb lemperador?; si un delsestafadors sen peneds de lengany ?

Relacionsdecausaiefecte El conte a l'inrevs. Explicar el conte comenant pel final, s a dir, comenant a l'inrevs:Aix, HI havia un emperador que es passejava amb calotets. A partir dels efectes,explicarne les causes.

Relacionsdepart-tot Un boc. A partir duna imatge del conte construir un trencaclosques. Es pot fer en petitsgrups. Cada grup ha de fer una proposta de trencaclosques diferent i lha de donar alsaltres perqu muntin la vinyeta.

Relacionsdefinsimitjans Per qu serveixen els contes? Si ho creieu convenient, es pot preguntar als infants i joves dequ sn mitj els contes, a travs de preguntes com ara:

Els contes serveixen per a divertir?

Els contes serveixen per aprendre?

Els contes serveixen per fernos adormir?

Els contes serveixen per a distreure i passar l'estona?

Els contes serveixen per treure la por?

Els contes serveixen per estar atents i callats?


28/53


Interpretar Canviar de lloc i temps. Explicar el conte amb tots els ingredients fonamentals que tingui,per en un altre marc, relacionantlo amb un altre ambient i una altra poca; per exemple sipasses avui dia i aqu.

Improvisar Recursos per a improvisar:

Amanida de rondalles: barrejar els personatges dels tres contes: Qu en fem dunaneguet, una princesa i un emperador?

Que un nen comenci a explicar un dels tres contes dAndersen, un altre introdueix unpersonatge important d'un altre conte i segueix la narraci aix.

Traduccidel'oralalammicaialainversa Escenificar. Que un grup representi el conte amb mmica mentre un altre grup lexplica. Cal

coordinar les paraules (la narraci) amb els gestos. Tamb es pot fer a partir d'una gravacien udio o en viu.

Traduccidel'oralalplsticialainversa Dun mn a un dibuix. A partir d'un conte fer un dibuix que el representi, s a dir, quetothom sadoni que aquell dibuix pertany a aquell conte. Abans de dibuixar, podem discutirquin ha de ser el tema del dibuix.

Traduccidel'oralalllenguatgemusicalialtres Musicar. Escenificar el conte per parts: linici, la visita del ministre, la visita de lemperador,quan vesteixen lemperador, la process, etc. Tot buscant les msiques adients queacompanyin cada escena.

Sintetitzar Maneres d'ajudar a identificar els elements essencials : Dun conte illustrat triar una vinyeta que resumeixi el conte i justificar la tria. Subratllar el conte tot remarcantne els elements ms importantsi traient els aspectes superficials. En rotllana alg comena el conte sencer i laltre lha dexplicar ms breument. Resumir elconte cada vegada una mica ms fins que en quedi una frase. Dibuixar en dues vinyetes el conte

Trobar un mot

5.TTOL

Primria. Buscar un altre adjectiu que no sigui NOU i discutir el sentit que tindria elconte amb la nova titulaci. Quin li escauria ms, quin ens confondr, quin resulta msoriginal, etc.


29/53


6.VERSIONS Explicar el conte des del punt de vista de l'emperador o b des del punt de vista delsestafadors

7.ACTIVITATSQUESENDERIVEN

Inventar un nou conte.Aquest s un exercici que implica moltes destreses i, per tant, s complex i alhora moltinteressant. Per a ferho amb cert ordre es podrien seguir les pautes segents: Definici dels personatges Tria del o de la protagonista Representaci grfica del/la protagonista Crear possibilitats darguments Tria dun argument bsic

Seqenciaci de lacci Finalment la mestra redacta el text amb el consens general.


30/53


ELSENTITDELCONTE

A ms de ser un conte per a petits, laneguet lleig s un conte per adolescents i una faulaper adults. T tot el potencial emotiu necessari per a ferlo atractiu, per tamb laintelligncia per dirnos coses sobre els prejudicis, sobre lautorealitzaci, sobre elsofriment que cal per a trobarse a si mateix, sobre com sn difcils les relacions deconvivncia, especialment quan tot ens sembla advers I no tenim capacitat de reaccionar Iens sentim atrapats I el mn ens cau a sobre literalment. Ens parla del sofriment, lapressi de lentorn, el desencant, dels complexos, de la innocncia i tamb de la pacincia,

la constncia, la resistncia i la capacitat dillusionarnos.

A.LESPORTADES

Comapuntdepartida,femunaanlisidalgunesde lesportadesqueillustrenelcontede

laneguetlleigque,espotampliarapartirdaltresedicions.


31/53



1. Qu hi veiem?2. Laneguet est trist i/o content?3. Com ho sabem?

4. Quins elements del dibuix expressen aquests sentiments?5. Quan nosaltres estem tristos o contents quin posat tenim?6. Podem saber si una persona est trista o contenta segons el gest o lexpressi?7. Quin moment del conte deu ser?8. On s laneguet?9. s estiu, primavera, hivern o tardor?10. Per qu creus que t aquesta expressi?11. Quins aspectes de la portada et criden ms latenci?12. Podem dir algunes coses sobre la composici, els colors, els plans, lentorn queemmarca la portada, etc.?13. Podem comparar les distintes portades pel que fa a descripci, efectisme, motivaci,etc.14. Quin moment del conte illustra aquesta portada?15. Si el conte es digus lnec lleig, et despertaria els mateixos sentiments?

B.ELCONTEIALGUNESVERSIONSTraducci de Josep Carner, Editorial Joventut

EL camp era aleshores un b de Du. Corria l'estiu. Elblat era daurat, i les civades encara eren verdes. El

fenc era amuntegat damunt les riques prades de lesfondries, per on feia via la cigonya, tot parlotejant enegipci, el llenguatge que li havia ensenyat la seva mare.Al volt del camp i la prada hi havia boscos que nos'acabaven mai i enmig deIs quals dormien estanysprofunds. S, l'encontrada era verament delitosa. Al'indret ms assolellat hi havia una casa vella, voltadad'uns fossats que s'endinsaven fora; i grans fulles derepalassa brollaven de les parets de la casa fins arranmateix de l'aigua. Algunes eren tan grans que uninfant podia aixoplugarse sota d'elles. Entre lesfulles, l'arrecerament era tan gran com al cor d'unaboscria; i all hi havia una nega asseguda damuntson niu. Precisament estava covant sos aneguets; per

gaireb estava cansada de seure, de tant de temps que la cosa durava. Altrament, teniamolt poques visites, perqu les altres negues s'estimaven ms nedar d'ac dall deIsfossats que no pas de remenar les anques all dalt, sota les fulles de repalassa, parlotejantamb ella.A la fi un ou darrera l'altre comena a petar. "Xip, xip!", feien. Tots els menuts havienentrat a la vida, i empenyien el cap enfora."Cuac, cuac !", digu lnega. I tots ells comenaren de fer: "Cuac !" tan fort com saberen, i

miraven a llur volt a totes bandes, entre les fulles verdes. Llur mare els deixa mirar tantcom els vingu de grat, perqu el verd s bo per als ulls.


32/53


Que n's, de gran, el mn, verament! digueren tots els menuts. Perqu, tanmateix,tenien molt ms d'espai per a moure's que no pas quan eren a dins la closca. Que us penseu que s aix, tot el mn? digu la mare. S'estn una pila a l'altra bandadel jard, i agafa fins i tot el jard del rector; per no he arribat mai tan enll. Suposo queja sou tots aqu.

I va alarse . No, veig que encara no hi son tots: l'ou ms gros encara jeu aqu. Perquant de temps n'hi haur? I torn a asseure's damunt el niu. B, com va la cosa? digu una nega vella que havia vingut a ferli una visita. Aquest ou no acaba mai respongu l'oca asseguda . La closca no es vol petar; permireuvos els altres: sn els aneguets ms formosos que mai hagi vist; exactament igualsa llur pare, el pocapena! Mai no se'l veu per casa. Deixeume veure l'ou que no es vol petar digu la vella nega . Podeu estar ben seguraque s un ou de gall dindi! Una vegada em van estafar aix, i vaig tenir maldecaps icabries sense fi ni compte amb els menuts, perqu us puc ben dir que l'aigua elsesgarrifa. No hi hagu manera: vaig cloquejar i aferrussarm 'hi, per no en vaig treureres. Deixeume veure l'ou! S, s un ou de gall dindi! Deixeulo de banda, i ensenyeu elsaltres menuts a nedar. El covar una mica ms: he covat tant de temps que b puc continuar fins a la fira deSant Joan. Com us plagui digu nega vella, i se nan. A la fi l'ou gruixut va petar. "Xip!, xip!",digu el menut. I es llana enfora. Que n'era, de gros i de lleig! Lnega se'l mirava. s un aneguet monstruosament gros digu : cap deIs altres no s'hi retirava. Ser,tanmateix, un ou de gall dindi? Ben aviat ho esbrinarem: a l'aigua anir a raure,baldament l'hi hagi de tirar a puntades de peu jo mateixa.L ' endem, el dia era gloriosament bell; i el sol resplendia damunt totes les fulles derepalassa. La mare nega, amb tota la seva famlia, se nan cap als fossats.

Xaf!, es llana dins l'aigua. "Cuac!, cuac!", digu. I els aneguets s'hi deixaren caure l'undarrera l'altre. L'aigua els esquitxa damunt les testes, per es redrearen de bell nou isuraren bellament. Llurs potes s'engegaven totes soles, i no n'hi mancava cap; fins i tot elgros, lleig i cendrs, nedava amb ells. No, no s gall dindi fu ella . Mireu que bellament fa anar les cames i que test esmant! s el meu menut! Al capdavall no s pas tan mala cosa, quan hom se'l mira ambaquella atenci. Cuac!, cuac! Veniu amb mi, i us conduir al mn i us presentar al corraldeIs necs; per romaneume sempre ben a la vora, perqu ning no us pugui trepitjar, itingueu compte amb el gat!Desprs se n'anaren cap al corral deIs necs. Hi havia en dansa un paors aldarull, perqudues cries lluitaven per un cap d'anguila, i a la fi va ser el gat qui l'hagu. Aix s com van les coses en aquest mn digu la mare deIs necs. I es llepa el bec,perqu el cap d'anguila el volia ella. Feu anar les cames digu ; feu per manera de cloquejar degudament, i decanteu el colldavant aquella nega vella d'all. s la de ms alta categoria de totes; t sang espanyola ales venes, i aix explica el seu volum; i, veieu?, t un parrac vermell al volt de la cama; aixs una cosa prodigiosament bella i la ms extraordinria marca de distinci que un necpugui tenir. Aix mostra clarament que no se la pot deixar de banda, i que mereix ssercontemplada, tant per les bsties com pels homes. Cloquegeu, ara! No gireu els peus cap adins: un aneguet ben educat conserva les cames ben separades, com fan son pare i samare. Aix. I, ara, decanteu els colls i digueu: Cuac!

Feren all que se'ls havia comandat; per els altres necs que hi havia pel volt van mirarlos, i van dir, en veu dall ms alta:


33/53


Ara veieu. D'aqu endavant ens les haurem d'haver amb aquesta trepa. Com si ja nofssim massa! Ai, senyor! I que n' s de lleig, aquest aneguet! No el podrem pas tolerar!I un nec an envers ell i li mossega el coll Deixeulo fer digu la mare : no fa cap mal. Ben segur que no; per s tan desmanegati estrafolari! digu el mossegaire . Cal aporrinarlo.

s una bella fillada talment digu la vella nega que duia el parrac al volt de la cama .Tots sn de bella presncia, fora d'aquest: aquest s d'una mostra desgraciada. s unallstima que no el pugueu tornar. Aix s impossible, Vostra Gracia digu lnega mare . No s gentil, per s unacriatura com un tros de pa, i neda tan bellament com qualsevol deIs altres. s ms: crecque tanmateix puc arriscarme a afegir que jo penso que millorar d'aqu endavant, opotser amb el temps es far ms petit. Era massa gran dins l'ou: aix s que no ha sortitamb gaire bon posat. I desprs li don tustets al coll i l'amanyaga A ms, s un mascle digu ; aix s que la cosa no t tanta importncia. Em penso que ser molt fort, i nodubto que sobrir cam en aquest mn. Els altres aneguets sn molt bonics digu la vella nega. Ara feu com si estigussiu acasa vostra; i, si trobeu el cap d'anguila, podeu portarme'!.Desprs daix se sentiren ben b a casa llur. Per el pobre aneguet que havia estat eldarrer a sortir de la closca, i que era tan lleig, fou mossegat, emps i vctima de la riotadeIs necs i de les gallines. s massa gros deien tots. I el gall d'indi que havia nascut amb els esperons posats, i pertant es creia ben b un emperador, s'estarrufa tot com un vaixell a plena vela, s'adreacap a ell, i gorgola fins a esdevenirne tot cara vermell. El pobre aneguet estavaesmaperdut, i no sabia per on girarse; estava desesperat perqu era tan lleig, il'escometia tot el corral.Aix pass el primer dia, i desprs les coses empitjoraren i empitjoraren. El pobre aneguet

fou empaitat i pataquejat per tothom: fins i tot sos germans i germanes el malmenaven, isempre estaven dient: Tant de bo que el gat us engraps, cosa fastigosa! Fins i tot la seva mare deia: Voldria, en nom de Du, que fssiu a unes quantes milles de distncia.EIs necs el mossegaven, les gallines el picaven, i la noia que els nodria li clava puntadesde peu.EII que s? que va fugarse i va volar de damunt del clos, i els ocellets fugiren esglaiatspels aires. s perqu sc tan lleig pens el pobre aneguet, tot cloent els ulls. Per tanmateixcontinu corrent. Desprs arrib a un gran aiguamoll on vivien els necs salvatges. Estavatan cansat i tan atut, que romangu all tota la nit.Al mat els necs salvatges comparegueren volant a inspeccionar llur nou company. Quina mena de criatura sou? demanaren, mentre l'aneguet es girava d'una banda al'altra i els saludava tan b com podia. Sou terriblement lleig! digueren els necs salvatges . Per daix tant se'ns en dna,mentre no us caseu amb famlia nostra.Pobre miny! N o havia pas pensat en casori: tot el que necessitava era el perms d'estarse entre els joncs i beure un poc de l'aigua de l'aiguamoll.Romangu all dos dies sencers. En acabat vingueren dues oques salvatges, les qualspertanyien al sexe mascul. No feia gaire temps que havien eixit de la closca, i, per tant,eren bastant impertinents.

Escolteu, company digueren : sou tan lleig que tenim una veritable flaca per vs:voleu aplegarvos amb nosaltres i sser un ocell de pas? Hi ha un altre aiguamoll per


34/53


aqu a la vora, i hi ha algunes oques salvatges molt boniques, totes elles gentilsdamiselles que saben dir: Cuac! Sou prou lleig per a fer fortuna entre elles.En aquell moment se sent en l'aire: "Pam!, pam!", i les dues oques salvatges caiguerenmortes entre els joncs, i l'aigua s'enrog de sang. "Pam!, pam!", seguiren fent lesescopetes; i esbarts sencers d'oques salvatges eixiren del joncar, i els trets feren noves

vctimes entre elles.Hi havia una gran cacera, i els caadors eren amagats al volt de l'aiguamoll: alguns eren,fins i tot, asseguts a les branques deIs arbres que estenien llur ufana damunt l'aigua. Elfum blau s'alava com nvols entre els arbres obacs, i s'escampava per damunt l'estanyol.EIs gossos d'aiges rodaven d'ac dall per l'aiguamoll, xap!, xap! Els joncs i les canyes esdecantaven sota llur pas per totes bandes. La situaci era terriblement alarmant per alpobre aneguet. Recargola son cap, fentli dar un tomb i ajocantlo sota l'ala, i justamentaleshores un gosss basards aparegu arran mateix d'ell: la llengua li penjava enfora dela boca i sos ulls miraven perversament de fit a fit. Obr el gran abisme de la seva boca atocar de l'aneguet, mostr son dental agudssim. .. l... xap., xap., se nan sense tocar lo. Oh! Grcies a Du sospira l'aneguet . Sc tan lleig que fins i tot el gos no volmossegarme! Desprs romangu tot arraulit mentre els trets xiulaven entre les mates, ibala darrera bala rend els aires.No vingu el retorn de la calma fins a una hora molt tardana del dia, per fins i totaleshores el pobre aneguet no gos aixecarse; esper algunes hores ms abans de miraral seu voltant, i desprs fug de l'aiguamoll tan rabent com pogu. Passa a travs de campsi prades, i feia un vent tan fort, que hagu de maldar de valent per a fer via.Pels volts de la nit arriba a un pobre caban. Era un cobert tan miserable que no podiadecidir com es deixaria caure: aix s que romania dempeus. El vent xiulava tanferotgement al volt de l'aneguet que li calgu asseure's damunt la cua per a resistirlo; i elvent vinga bufar i ms bufar. Desprs l'aneguet vei que la porta havia perdut un golfo, i

penjava tan torta que ell podia arrossegarse cap a dins de la casa a travs del forat; id'aquesta manera penetr dins la cambra. All vivia una vella amb el seu gat i la sevagallina. El gat, que ella anomenava Fillet,podia arquejar el seu dors, fer un rebuf i llanarguspires elctriques: s' entn si se li amanyagava el pel a la inversa. La gallina tenia unescametes menudes i breus, i per aix era anomenada Gallinetacamacurta.Ponia bons ous,i la vella n'estava tan enamorada com si li hagus estat filla.En sser mat, l'estrany aneguet fou descobert tot seguit, i el gat comena a botzinar i lagallina a cloquejar. Qu diables passa! fu la vella mirant al seu voltant. Per els seus ulls no filaven gaire, ies va pensar que l'aneguet era un gros nec que s 'havia escapat . Heus ac una grantroballa digu : ara tindrem ous dnega, si no s un mascle! Cal esbrinarho.Tingu l'aneguet a prova per espai de tres setmanes, per els ous no van comparixer. Elgat era el cap de la casa, i la gallina era la mestressa, i sempre parlaven de "nosaltres i elmn ", perqu es creien que representaven la meitat del mn, i una meitat que era ben bla millor.L 'aneguet pensava que tamb es podria tenir una altra opini, per la gallina no la hideixava exposar. Podeu pondre? demana la gallina. No! Voleu tenir la bondat de posarvos un segell a la boca, doncs? I el gat digu: Podeu arquejar el dors, tirar un rebuf, o treure guspires? No.

Aleshores valdria ms que us reservssiu les vostres opinions quan parla la gent deseny. L 'aneguet s'estigu en el rac, criant mal humor, i va comenar a pensar en l'aire


35/53


lliure i el sol. El domin un desig invencible de surar per l'aigua, i a la fi no pogu menysd'assabentarne la gallina. En nom de Du! Per que us capfiqueu? pregunt ella . No teniu res a fer: vet aqu perque us passen pel mag aquestes cabries. Poneu uns quants ous o apreneu de tirar unrebuf, i tot aix se us nanir del cap.

Per s tan delits, de surar damunt l'aigua! digu l'aneguet; i tan delits de sentirlacom llisca damunt el cap quan us tiren a fons! Quin divertiment tan galds! digu la gallina . Em penso que us heu begutl'enteniment. Demaneuli al gat com pensa sobre aix. s la criatura de ms seny queconec. Demaneuli si li plau, de surar per l'aigua o de capbussars'hi. De mi, no en parlem.Demaneuho a la nostra mateixa mestressa, la vella: no hi ha ning, en tot el mn, msintelligent que ella. Que us penseu que en t ganes, de surar per laigua o d'anarhi persota?No m'heu comprs digu l'aneguet. B, si no us comprenem nosaltres, qui ho podr fer? Suposo que no us considerareu pas

ms intelligent que el gat o que la vella: de mi no cal ferne esment. No feu el ximple,criatura, i agrau a la vostra planeta tot el b que us hem prodigat. No heu pogut viure enaquesta cambra tota calenta, i amb una companyia vora la qual poden haver aprs algunacosa? Per sou un beneit, i no ve de gust dacoblarse amb vs. I podeu creure que no vullsin el vostre b, i us canto les veritats franques: no hi ha via ms segura per a conixerquins sn els nostres amics. Feu per manera, doncs, de pondre alguns ous, o d'ensinistrarvos en el rebuf, o de llanar guspires. Em penso que sortir cap al mn de fora digu l'aneguet. Oi! Feuho, positivament! digu la gallina.Aix s que l'aneguet se nan, i sur per damunt de l'aigua i s'hi capbuss; per totacriatura vivent el mirava de rell per la seva lletjor. Vingu el temps tardoral: les fulles

deIs boscos esdevenien grogues i brunes; el vent les prenia, i donaven tombs de dansa. Elcel tenia posat d'una gran fredor, i s'hi aturaven els nvols, feixucs de neu i calamarsa. Uncorb, damunt el clos de rama, cantava un trist regany, de tant de fred. Feia esgarrifarnoms de pensarhi; el pobre aneguet es trobava, veritablement, en un mal trencacolls.Un capvespre, el sol es ponia amb hivernenca resplendor, quan un esbart de bellsocellassos eixiren fora de les mates. L 'aneguet mai no havia vist cosa ms bella: erenblancs que enlluernaven, amb llargs colls onejants. Eren cignes, i feien un crit peculiar, totestenent llurs magnfiques ales esbarjoses, i volant de les contrades fredes cap a les terresms calentes i la mar lliure. Pujaren amunt, tan amunt! I el lleig aneguet esdevingusingularment neguits: don tombs i ms tombs dins l'aigua, com una roda, estirant enl'aire el seu coll com si volgus seguirlos. I aleshores fu un crit tan penetrant i taninconegut, que ell mateix va esglaiarse'n en gran manera. Oh! No podia oblidar aquellsocells formosos, aquells ocells felios; i tan aviat com van sser fora de l'esguard es vacabussar fins arribar a fons, i quan torn a eixir estava totalment fora de test. No sabiaquins eren aquells ocells, o a on volaven; per tanmateix se sentia atret per ells com maino ho havia estat per cap criatura de la terra. Gens ni mica no els envejava: com se lihauria pogut acudir el simple desig d'sser semblant prodigi de bellesa? Son cor hauriaestat pIe dagrament si hagus aconseguit, noms, que aquells grans necs l'haguessintolerat en llur companyia. Pobre i lleig animal!L 'hivern fou d'un fred tan terrible, que lnec no tingu ms remei que donar volts perl'aigua per evitar que es glacs; per cada nit el trau dins el qual nedava an fentse ms i

ms petit. Desprs gla tan fort que tot el gla del damunt va petar, i l'aneguet hagu debellugar les cames contnuament perqu el gla; no es clogus al seu voltant. A la fi estava


36/53


tan cansat que ja no podia fer cap ms moviment, i comenava de glaarse al cor mateixdel gla.A primeres hores del mat pass un camperol i el va veure. Va adrearse cap al gla; i vaferhi un forat, martellejantlo amb el seu esclop, que era d'all ms feixuc; i portl'aneguet a casa, a la seva dona. All no trig a reviscolarse. Els infants volien jugarhi,

per l'aneguet cregu que es proposaven malmenarlo, i, en son esglai, es llan a dins elperol de la llet, i la llet esquitx tota la cambra. La dona xiscl i ala les mans enlaire.Desprs l'aneguet an d'un vol dins el barralonet de la mantega, i caigu dins l'atuell de lafarina i en va sortir. Imagineu vos qu semblaria, en aquella hora! La donas'escridassava, i prova d'ensopegarlo amb les tenalles, i els infants caigueren l'un damuntl'altre volent atraparlo, i xisclaven i reien. Per sort la porta era oberta, i l'nec fug cap ales mates i la neu novament caiguda, i all s'atur gaireb exhaust.Per fra massa trist d'esmentar totes les privacions i misries que hagu de passaraquell hivern tan aspre. Quan el sol comena de resplendir i donar escalf altra vegada,l'aneguet an a l'aiguamoll i es trobava entre els joncs. Les aloses cantaven, i havia vingutla primavera gentil.Aleshores, de cop i volta, al les seves ales, i elles es mogueren amb molta ms fora queno pas abans, i el duien enfora vigorosament. Abans que sabs on era, es trob dins ungran jard on les pomeres eren al pIe de la florida, i l'aire era tot embalsamat de lils, lesllargues branques deIs quals protegien les vores alteroses del llac. Oh! Que n'era, dedelitosa, la frescor de la primavera!Davant mateix d'ell contempla tres bells cignes blancs que avanaven al seu encontre,d'unes mates estant. Amb llurs plomes, que feien un dol murmuri, nedaven lleumentdamunt l'aigua. L'aneguet reconegu els ocells majestuosos, i el domin una estranyamelangia. Volar devers ells, devers els ocells reials, i ells m'esbocinaran perqu jo, que sc tan

lleig, goso datansarmhi. Per tant se val; ms m'estimo que ells em matin que no pasque els necs em mosseguin, les gallines em piquin, o la dona de les gallines em doni unapuntada de peu, o em calgui passar tanta de misria a l'hivern.Aix s que vol cap a l'aigua devers els cignes sobirans. Ells el veieren, i es precipitarendevers ell amb les plomes estarrufades. Mateume, oh!, mateume! digu la pobra criatura. I decantant el seu cap devers l'aigua,espera la seva mort. Per quina cosa vei, reflectida en l'aigua transparent?Vei a sos peus la seva prpia imatge; per ja no era un ocell matusser i d'un grisombrvol, tot lleig i desmanegat: ell tamb era un cigne! No hi fa absolutament res quesiguem nats en un corral d'necs, si heu eixit d'un ou de cigne!

Se sent ben jois de totes les misries i tribulacions que havia passat: ara haviaesdevingut ms apte per a donar preu a la seva bella fortuna, i a tota la bellesa que lidonava la benvinguda.Els cignes grans nedaven i nedaven al seu voltant, i l'amanyagaren amb llurs becs. Algunsinfantons comparegueren al jard amb grana i trossos de pa, que llanaren a l'aigua; i elms petit crid: "N'hi ha un de nou !" Els altres infants feren, en joiosa cridria: " S, n'havingut un de nou !" I picaren de mans, i dansaren per aquells topants, corrent darrera llurpare i llur mare. Desprs tiraren el pa a l'aigua, i un d'ells digu que "el nou era el msbonic, perqu era tan jove i tan bell". I els vells cignes decantaren llurs caps i li ferenhomenatge.Ell se sent tot avergonyit, i amag el cap sota l'ala; no sabia qu pensarne. Era feli engran manera, per gens envanit; un bon cor mai no s'envaneix. Pens com havia estatperseguit i menyspreat, i ara els sentia dir a tots que era el ms forms de tots els ocells


37/53


formosos. Els lils decantaven llurs tanys a dins mateix de l'aigua, al davant seu; i el solresplendent escalfava i alegrava, i ell feia murmurar les seves plomes i alava en l'aire soncoll esvelt, dient en son cor, tot pIe de joia: "Mai no havia somniat tanta de ventura quanera l'aneguet lleig!"

Unaaltreversidelaneguet

LANEGUETLLEIGNria Vil i Enric Larruela. Ed. Baula

Hi havia una vegada una nega que estava installada covant al peu dun salze. Els ousestaven a punt d' esclatar i tenia moltes ganes de poder veure els seus petits.Per fi, un ou es va esbotzar, de seguida ho van fer tots els altres.Quac, quac va dir l'nega com a benvinguda.

EIs aneguets, d'un groc daurat, es van desprendre de la seva closca i van mirar a totesbandes, obrint uns ulls com unes taronges.Que gran s el mn van dir, astorats.S' estn fins molt lluny, ms enll de l'estany i del bosc... Ja ho veureu, un dia eldescobrireu va explicarlos la seva mare.Va mirar els seus aneguets i els va comprar: Sou tots aqu?Es va aixecar. No, l'ou ms gros encara era sencer. Llavors va covarlo una mica ms.Com ests? li va preguntar una nega vella, que venia a ferli una visita. .B. Mira quins petits ms bufons!Un aire de dignitat va passar per la seva mirada.Noms em queda un ou gros que no s'acaba de trencar.

A veure va dir l'nega vella. Oh, i tant, s un ou de polla ndia. Jo en vaig covar un,tamb. I que malament ho vaig passar amb aquell polI! Tenia por de l'aigua i mai no em vavoler seguir per l'estany. Seria millor que el deixessis i portessis els altres a nedar!No el vull abandonar, ara. s a punt d'esclatar... Com vulguis va fer la vella nega, i se'nva anar. Qui, qui, qui va fer el petit alant el cap.L'nega es va quedar parada quan el va veure tan lleig i tan gros:Quin nec ms enorme! No s'assembla gens als altres... D'entrada, s gris. Potser s unpolI de gall dindi. Ho haurem de comprovar...Com que feia bo, lendem l'nega va decidir de dur los a banyarse. Plaf! Ja la tenim dinsde l'aigua, seguida per tots els aneguets i tamb de l'aneguet gris.Almenys sabem alguna cosa: no s un polI de gall dindi! s ben meu, aquest petit, benmeu. s una mica diferent deIs seus germans, aix s tot. Per neda b i s'aguanta igualque els altres. Quac, quac, veniu, nens. Us vull presentar la cort deIs necs.. No us mogueudel meu costat i vigileu el gat.Van arribar a l'estany on hi havia tots els necs nedant.Bellugueu b les potes, i aneu inclinant el coll davant la gran nega, all baix. s la msimportant de totes nosaltres. Mireu, porta una cinta vermella a la pota. s la distinci msalta per a un nec. Aix vol dir que ning no se la menjar i que cal tenirli consideraci.Alerta, nens! Sigueu educats. Aneuhi, somrieu i digueu: Quac.Els petits van obeir, i els necs, al seu voltant, els miraven i exclamaven:Heu vist? N'hi ha un de realment espants. s massa lleig, no el volem.

Llavors, una nega va llanarse al seu damunt i li va mossegar el coll.Deixa'l, va dir la seva mare defensantlo. No ha fet cap mal a ning.


38/53


No, per s massa gros, i d'un color molt lleig. L'hem de castigar.Per aix no s pas culpa seva, pobret! Ara deixeu nos. Ja n'hi ha prou.T uns nens molt bonics, aquesta nega va dir l'nega vella de la cinta vermella. Totsbonics, excepte un, que no acaba de tenir bon aspecte. Ah! Si es poguessin tornar a fer, elsnens tarats.

Aix no pot ser, Majestat va dir la mare deIs aneguets. Potser no s gaire maco, per sintelligent i afectus. I neda millor que els seus germans. Espero que quan sigui granmillorar, aix s que pot ser.En tot cas, els altres sn adorables va dir la vella. Mentrestant, el pobre aneguet, massagros, massa lleig, massa diferent, era la riota de tothom. EIs altres necs es reien d'ell. Lesgallines el miraven amb menyspreu. El gall dindi, que es tenia per un emperador, inflavales plomes i l'empipava. L'empaitava fent gluglus colrics. El pobre aneguet no sabia onrefugiarse. EIs seus germans i germanes tamb cridaven:Corre, que el gat se't menja! Corre, que el gat se't menja! L'aneguet rebutjat no podiams. Noms desitjava una cosa: anarse'n lluny, molt lluny. Llavors, va desplegartmidament les ales i va volar per damunt les bardisses.Quan el veien passar, els ocellets que hi havia a les branques fugien volant: De deb quesc tan lleig que els faig por?, va pensar amb tristesa.Va arribar fins als aiguamolls on vivien els necs salvatges. Baldat, es va aturar i va passartota la nit amagat entremig deIs canyissars.L' endem, els necs el van descobrir: Mira! Qui s aquest estranger?El nostre amic els va dir bon dia, i es va presentar.Ets horrors li van dir els necs salvatges, per pots quedarte amb nosaltres, si vols,sempre que no et casis amb ning de la nostra famlia.L'aneguet lleig no pensava pas casarse i va estar molt content que el deixessin tranquil.S'hi va estar dos dies, a la vora deIs aiguamolls. Desprs dues oques salvatges s'hi van

adrear:Escolta, saps? Ets lleig per ens agrades. Vals acompanyarnos i tornarte ocellmigrador? Viatgem molt lluny; veurs el pas.Tot d'una va sentir: Pam! Pam! I les dues oques van caure en rod. Van sonar ms trets.Tota la colla dnecs salvatges va volar.EIs caadors passaven. Envoltaven els aiguamolls i van deixar anar els gossos perqubusquessin la caa. El pobre aneguet, espantat, intentava amagar el cap sota l'ala quan ungos enorme, amb la llengua penjant, els ulls espurnejats, se li va acostar. El va mirar unsinstants, i se'n va anar sense ni tocarlo.Quina sort! Sc tan lleig que fins i tot el gas no m 'ha volgut mossegar! Va jeure tranquil

mentre les bales xiulaven i els gossosanaven atrafegats.La calma va arribar quan es feia de nit, per el pobre aneguet no gosava bellugarse. Vaesperar el mat, va deixar els aiguamolls, va crrer a travs deIs camps i deIs prats. Cap alvespre, va arribar a una cabana. Va veure un lloc entre les parets del mur, i s'hi va ficar.All hi vivia una pagesa gran, acompanyada d'una gallina i d'un gat. Cloc, cloc va fer lagallina quan va veure l'aneguetMeu, meu va dir el gat .Qu s? va dir la dona.

No s'hi veia gaire b i es pensava que hi havia una nega grossa perduda.Millor! va dir, tindr ous d'nega! Tant de bo que no sigui mascle!Van deixar que l'aneguet es queds, per de seguida es van adonar que no ponia ous.

Com s,no saps pondre? li va dir la gallina. No.I doncs?


39/53


Espero que, com a mnim, spigues estarrufarte o roncar com jo! va dir el gat.El gat i la gallina no se'n sabien avenir! Qu era, aquell animal tan estrany?L'aneguet, en el seu rac, estava malhumorat. S'empipava. No tenia ni el sol, ni l'aire fresc,ni l'estany. I aix ho va dir a la gallina.Per s que s tan agradable de lliscar per l'aigua, nedar i submergirse al fons de

l'estany!Paraula! Tu no ests bo! Ning no pot fer aix. Ni el gat, ni la nostra mestressa, ni jo. Etsrealment curis! .Ning no em pot comprendre va sospirar l'aneguet. Em sembla que men haur d'anar;no hi puc estar ms, aqu.Doncs vste'n! I se'n va anar.La tardor va arribar. Les fulles es tornaven grogues, comenaven a caure i el vent les feiavoleiar per totes bandes. L'aire era ms fred, hi havia ms nvols. A les bardissesdespullades, els corbs grallaven. El pobre aneguet, tot sol, tremolava.Un vespre, va veure un gran vol d'ocells que sortia de les mates. Mai no n'havia vist de tanbonics. Eren d'un blanc immaculat, amb uns colls llargs ondulants.Obrien les seves ales per volar cap al sol. Volaven tan alts que l'aneguet estavaimpressionat.Mai no oblidaria aquells ocells meravellosos! Els va seguir amb la mirada fins que vandesaparixer darrere els nvols. No sabia com es deien per els trobava bonics i liagradaven molt. Li hauria agradat tant d'assemblars'hi.Desprs va venir l'hivern i va fer molt de fred. L'aneguet havia de nedar sense pararperqu l'aigua que l'envoltava no el gels. Per, cada dia, el forat on nedava es tornavams petit. Per fi, esgotat, va quedar pres dins del gel. Un pags que passava el va veure. Vatrencar el gel amb l'esclop i va portar l'aneguet a casa seva, on la seva dona el vareanimar. Com que no sabia on era, es va posar a volar per l'habitaci, embogit, i va fer

caure un bol de llet. La pagesa el va empaitar amb l'escombra. El va treure i l'aneguet esva trobar a la neu.L'hivern continuava i el pobre aneguet va sobreviure amb penes i treballs. Per fi, un bondia, el sol va escalfar ms, els borrons es varen obrir i van aparixer les primeres violetes.Era la primavera. Llavors l'aneguet lleig va desplegar les ales, que el van dur a un hort totpIe d'arbres florits. Els lils perfumaven l'ambient, i les branques carregades de penjollses reflectien a l'aigua del llac. Quin goig que feia tot! I vet aqu que, de cop, tres granscignes blancs van sortir de les bardisses i van anar cap a ell. Va reconixer els grans ocellsblancs que nedaven pel llac. Eren tan lleugers i aeris!Anir fins al llac a veure'ls. Segurament m'esbroncaran per gosar d'acostarm'hi. Perm'estimo ms patir les seves picades que ser perseguit pels necs, les gallines o els gallsdindis. Es va llanar a l'aigua i va nedar cap a ells. Va sorprendre's quan els cignes, enveure'l, s'hi van acostar.Vinga, piqueume va dir el pobre aneguet inclinant el cap.Va ser llavors que va veure's reflectit a l'aigua. No va veure pas un ocell gris sin... uncigne! Un cigne! S'havia tomat un cigne! EIs grans ocells blancs van nedar cap a ell i vanacariciarli el bec.Alguns nens s'hi acostaven i els tiraven molles de pa. Un d'ells va exclamar:Mireu! N'hi ha un de nou.Tots els nens es varen posar a picar de mans i a saltar. Deien que el nou era el ms bonic,tan jove i tan gracis. EIs cignes vells s'inclinaven davant d'ell i el nostre aneguet lleig va

ser el ms feli de tots.


40/53


Encaraunaaltreversi

LANEGUETLLEIG

Merc Escard i Bas. La galera, 1997

s l'estiu. El blat s daurat i la civada, verda. Entre les fulles de repalassa, arran d 'unacasa vella, hi ha una nega asseguda damunt del seu niu. Est molt cansada: fa tant quecova! A la fi, un darrere l'altre, els ous comencen a obrirse: Crec, crec... Crec, crec...Quac, quac diu l'nega als aneguets que treuen el cap. Quac, quac responen ells, iafegeixen meravellats.:Que ns de gran el mn! Lnega, quan s'aixeca, descobreix que hi ha un ou diferent deIsaltres, ms gran i ms gruixut, que no acaba de trencarse.Deu ser un ou de gall dindi diu l'oca ms vella del corral. Una vegada em van enganyar i

me'n van posar un. Si s aix, no ned

Andersen 2013 CATALA

Documents

Transcript of Andersen 2013 CATALA