AN DE SCOLA 2015/2016 M. DANIELA CAROTTA › DOCOLF_POPULERA › docs › 5.L'evoluzion de l… ·...
Transcript of AN DE SCOLA 2015/2016 M. DANIELA CAROTTA › DOCOLF_POPULERA › docs › 5.L'evoluzion de l… ·...
AN DE SCOLA 2015/2016 M. DANIELA CAROTTA
L’é vegnù n muie ciaut
L’era pec èlbres, pecia èga, erbes n muie
autes
L’era n ambient n muie senester per la
scimies. No l’era post per troèr alberch, no
l’era magnadiva assà, l’era n muie de perìcoi.
L besegn de se adatèr a n ambient nemich e
pien di perìcoi l’à soscedà l’ INTELIGENZA e
l’à fat a na vida che la scimies se mude, pian
pian, te l’om!
•L’era amò amò n muie valif a la scimia:
•L jìa sun doi piautes, ma no semper;
•L vivea de regoi;
•L magnèa bagoles, erbes, reijes, eves, insec, vermes;
•L se magnèa la cèrn vanzèda da la besties fieres;
•Per se defener l tirèa sasc e rames biné sù da jabas.
ACà 4–5
milions
De egn
•L’era deldut doipé;
•No l saea amò ciacèr, donca l
vivea amò de regoi;
•L magnèa bagoles, erbes, reijes,
eves, insec, vermes;
•L se magnèa la cèrn de la
besties che l troèa jà mortes;
•L vivea te gropes de 20 o 30
persones;
•L durèa sasc o bachec che l
troèa, ma no l saea i lurèr;
•L saea tor fora la megola dai osc;
Acà 4
milions de
egn
•L’era beleche n om;
•L’era più aut che l’australopitech;
•L’aea l cervel più gran, donca l’era più inteligent;
•L’aea emparà a smachèr la pera per se fèr sù erc e èrmes;
•L’era bon de ciacèr de picola besties con èrmes n muie scempies;
•L’era bon de se fèr sù sostes con rames e foes;
•Fosc l durèa n lengaz fat de sons e moc;
•L ge ensegnèa ai joegn l’èrt de smachèr la pera;
ACÀ 2 milions
De egn
L fajea èrc smacan na pera te l’autra . A chesta vida i
sasc (selesc) i doventèa spic e taenc.
L’homo habilis sbechèa la SELESC
La selesc l’é n sas
dur, ma che se
sbeca sorì.
Coi èrc de selesc la vita de l’homo habilis la era più sorida.
L podea taèr jù strizoles sotiles de cèrn e donca più tendres
da magnèr.
L’homo habilis ge ensegnèa ai joegn a lurèr la selesc.
L’é stat la pruma scola de la storia!
Co la pìcola èrmes l’homo habilis l’é doventà ciaciador.
Sia alimentazion la é doventèda più completa. La cèrn ge à dat più forza e snait.
Timpruma l ciacèa demò de picola besties.
L’homo habilis l’era RAISER: l se tramudèa da n post a l’auter per
chierir da magnèr.
L troèa alberch ti cougoi,
ma l’aea emparà a se fèr sù
uties scempies con rames e foes.
Te l’ AFRICA ACÀ 1,5 MILIONS DE
EGN
•L’era béleche valif de l’om modern.
•L’era più aut e l’aea giames e brac più lonc.
•L’aea l cef più gran e la masseles più pìcoles.
•L’aea emparà a scaèr la selesc da doi mans.
•L saea fèr èrc e èrmes con la pera, i osc e l
legn.
•L’era doventà n bon ciaciador e n bon
pesćiador.
•L’era raiser: l se tramudèa da n post a l’auter.
•L saea fèr sù sostes fortes de rames e foes.
•L’aea n lengaz n muie articolà.
•L’à arjont l’Europa e l’Asia.
L saea scaèr la selesc da doi mans (amigdales)
grotta grotta
L saea fèr sù èrc e èrmes n muie spic e taenc
con la pera, l legn e i osc.
L’era doventà n gran ciaciador. L saea fèr sù,
ensema a si compagnes, la tenetes per ciapèr
besties n muie granes
L besegn de
comunichèr
coi etres à
soscedà l
svilup de n
lengaz
articolà.
Ma soraldut l’à
emparà a ciapèr
l
Timpruma no l’era bon de empeèr l fech, ma
demò de l ciapèr e de l tegnir semper vif.
Dapò l’à emparà a tizèr smacan doi toc de
selesc un te l’auter. La bolifes che crodèa su
mingol de erbes seces e rames sotii
soscedèa la fiames.
L podea empeèr l fech ence col sfreèr doi pìcoi
bachec de legn dur e sut. L sfreament sciudèa i
legnes che ge tachèa fech a la erbes seces o a la
fòrfola.
Co la descorida del fech, la vita de l’om la è
stata de segur più sorida!!
Col fech l’à podù fèr sù èrmes e èrc più
forc e tegnices.
L’à podù enlumenèr la net e lascèr lò de aer
tema del scur. L’à descorì l piajer de ciacolèr
entornvìa a n bel fech ciaut.
L’é stat bon de tegnir dalonc la besties
fieres.
L’à tacà a ciacèr col fech. L sperdea la besties col fech e l les spenjea ti straverc .
L’à podù se chejer la cèrn per la magnèr più tendra e la digerir miec.
Cef più gran= più post per l
cervel
DONCA
più
INTELIGENZA
Magnador de cèrn
cheta e donca più
tendra
La masseles
doventa più
pìcoles
Col fech l’à podù fèr la creida. L’ aea emparà
a ge dèr a la creida la forma de n còcol o de
n piat e dapò l la meteà a chejer soravìa fech.
L’homo erectus l’era amò raiser. L cognea
se tramudèr da n post a l’auter per chierir da
magnèr.
L troèa alberch ti cougoi.
O l se fajea sù de scempia uties de rames
e foes.
Col fech l’à podù se sciudèr e se tramudèr
ence ti posć più freic.
L besegn de
magnadiva à
spent l’homo
erectus a
arbandonèr
l’Africa e a se
tramudèr te
l’Europa e te
l’Asia.
La glaciazions aea giacià l mèr. Se aea fat ponc naturèi anter la
teres, donca l’homo erectus à podù arjonjer teritories n muie
dalonc ence se amò no l cognoscea la navigazion.
I viajes dureà egn e egn. I omegn se sposteà pian pian a pe
percheche amò no i aea enventà la roda. Endèna l viac morìa jù
i veies e nascea i bec e chi che ruèa te l’Europa o te l’Asia l’era i
fies di fies de chi che l’ era partì da l’Africa.
Acà 200 mile egn l’om aea arjont
béleche dut l mond
La descorida del fech e l besegn de se adatèr al
tempram freit e a n ambient n muie nemich à azelerà….
L’om per soraviver à cognù projetèr en
seghit de neva strategìes e svilupèr
Se à mudà te
= SAPIENTE, bon de
pissèr e rejonèr!
•L’era oramai n muie valif a l’om modern.
•L’era piutost aut: i omegn i era auc presciapech 165 zentimetres, la fémenes les era mingol più pìcoles.
•La masseles les era desvalives de cheles de la scimies e l cef l’era doventà più gran.
•So corp l’aea manco pei.
L’homo sapiens
saea fèr sù èrmes e
èrc n muie tegnices
con la peres, i osc, l
legn e i nerves de la
besties.
L’era n bon CIACIADOR e
PESĆIADOR
L vivea te gropes n muie organisé, olache duc fajea
sia pèrt: i omegn jìa a ciacia e la fémenes binèa sù
bàgoles, fruc e reijes.
L lengaz l’era oramai evolù e n muie articolà.
L’era amò RAISER
L’ homo sapiens se tramudèa da n
post a l’auter. L ge jìa dò a la
armentarìes de la besties per les
ciacèr
L stajea ti
cougoi…
Indossava vestiti fatti
di pelliccia o di pelli
di animali per
difendersi dal freddo.
o te ìtenes fates sù de rames,
foes, pels de besties
Per la pruma outa te la storia l’om à svilupà l CULT
DI MORC.
L’om oramai l pissèa, l rejonèa, l’aea
SENTIMENC. No l’era più na bestia, ma
delbon n OM!
L’homo sapiens
à tacà a sepolir
i morc e a
ornèr la fosses
con fiores,
èrmes, colènes
e roba che la
era stata del
mort.
I pièa l corp del mort sun costei, desche l dormissa e i lo metea te fosses ciavèdes tel crep o te la tera.
L’ homo sapiens più
de nonzech l’é stat
L’OM DE
NEANDERTHAL
Del 1957 i à troà so resć te la Germania.
L’om de Neanderthal l’era n muie fort e l’é stat bon
de soraviver ti paìjes freic del nord de l’Europa de
gra a so gran INTELIGENZA.
Amò anchecondì,
no se sà co e
perché, i omegn de
Neanderthal da
zeche ora i se à
desfantà.
L temp de la pera lurèda
L mond l’é dominà
da l’ HOMO
SAPIENS SAPIENS
= Doi outes sapient
L sà pissèr, rejonèr, se troèr strategìes per fèr fora i problemes e soraviver.
Su la Tera l’era amò la gran
glaciazion.
La giacia corìa gran pèrt de la teres e
olache no l’era neif e giacia l’era n muie
freit.
L besegn de soraviver à guzà l’inteligenza
de l’om. L’à cognù se pissèr en seghit
strategìes per no morir de freit e de fam.
L’aea arjont na tecnica ecezionèla
tel frabrichèr èrc e èrmes semper
miores e percacenc.
L saea fèr sù còcoi, scudeles e piac de
creida che l’ ornèa con dessegnes e
decorazions.
L’era bon de concèr la pels per fèr
sù guanc, ìtenes, tendes, ciuzé,
contegnidores,….
L’era n ciaciador e n pesćiador n muie bon.
L’aea emparà a fèr sù ciates e
bèrches per passèr via ruves e
leghes.
L vivea te tribù olache duc aea so dover. L’ era
amò RAISER e l se tramudèa en seghit per troèr
magnadiva.
L cherdea te la MAGÌA.
Te ogne tribù l’era n strion che
pratichèa la magìa.
I rituèi magics servìa per
garatèr la ciacia, per scarèr la
magagnes, per parèr demez i
spiric catives, e c.i. (e coscì inant)
Con l’homo
sapiens
sapiens nasc
l’ ÈRT L depenjea per
contèr coche la era
jita la ciacia o per
la garatèr e tegnir
dalonc i perìcoi.
L depenjea
sui parees
di cougoi
con
colores
naturèi
Acà 11 mile egn, l’é fenì la gran glaciazion.
Dedant a l’om se averjea na NEVA ERA!
De segur l’é
stat la fémenes
che à descorì
l’agricoltura…
…e desche duta la descorides, ence
l’agricoltura la é stata descorida ADINFAL (PER CAJO)!!!
L’om no aea più de besegn de se tramudèr per
troèr magnadiva, ma l coltivèa la piantes.
No l’a più cognù esser raiser,
l’ à podù doventèr STÀBOL!
L’à tacà a fèr sù
ìtenes semper più
beles, tegnices e
sorides.
L les fajea sù una
apede l’autra.
L’é nasciù coscita i prumes VILAJES.
copyright copyright copyright copyright
L’à enventà
la RODA.
L’om à tacà a arlevèr la besties. Ades no l’era più
de besegn de jir a ciacia per magnèr. La besties
l les arlevèa e l les copèa per magnèr.
La besties ge dajea ence lèna, eves, lat e l les
durèa per coltivèr i ciampes.
L’om l’é doventà n agricoltor e n arlevador!
L cian l’é stat l prum animèl a vegnir mesteà.
Fosc l’é per chest che ence anchecondì l’é l
mior amich de l’om!!!
La vita ti vilajes la era n muie
organisèda.
L’arlevament de la feides dajea l met de
aer la LÈNA….
….che vegnìa filèda e
tesciuda col telé
La tera dajea magnadiva: l’om primitif à
tacà a la considerèr na DIVINITÀ.
Per la Mère Tera i fajea rituèi magics, i ge
sporjea sacrifizies e i fajea zerimonies.
L’om a tacà a durèr
la creida per fèr sù
statues che aea n
segnificat magich e
religious.
LA VERGINE DI WILLENDORF
L’era na statua en onor de la Mère Tera che dajea la vita e la bondanza del regoi.
Acà prescipaech 7.000 egn l’om à descorì i
metèi
L RAM l’é stat l prum metèl a esser
descorì percheche l colèa a tempradura
no massa auta.
Più tèrt, per fèr più dur e tegnic l ram i
omegn à metù ensema l ram col stagn e
i à enventà l BRON.
Tinultìma l’é stat
descorì l FER che aea de
besegn de
tempradure n
muie aute per
colèr, donca
servìa forgn che
sciudèa n muie.
Coi metèi i fajea
dededut: ponte
de frizes, lances,
spades, badii,
còcoi, fauc,
zapes, asces,
ornamenc…
Acà presciapech
5.000 egn l’om à
sentù l besegn
de aer n strumen
per poder tegnir
adiment dut chel
che sozedea.
L’à enventà la SCRITURA
Con l’invenzion de la
SCRITURA fenesc la
PREISTORIA
e taca via