Any »egón.-ll.1 EpocaV N. f23 Dissabte 5 Abril Cdë 1924

Justícia Social15 ets. SETMANARI/SOCIALISTA

De moment cal posar eí'Aesfeeideari polític per damunt del nos-tre ideari social.

GABRIEL ALOMAR.

Rtôacció: Fi, 11. - BARCELONA•.^^&SSií

CiutadaniaEls treballadors de Catalunya, i particularment els de

Barcelona, s'han guanyat fama d'apolítics. No voten. Nos'interessen per les coses del comú. Dels 150.000 electorsque té la nostra metròpoli, una tercera part—escassament—participa en les lluites del sufragi.

No culpem exclusivament d'aquest fenomen a la pro-paganda anarco-sindicalista. En realitat, creiem que lescauses són de ben diferenta natura. Qui conegui a fonsel nostre poble, sap que no ha de votar. No pot. L'anar-quia de dalt i de baix l'en priva. Perquè ha de votar? Quèha de votar?

El primer sentiment que neix de l'observació del pa-*norama polític d'aquesta terra és la repugnància. La col-lectivitat és una nosa. Cap persona decent, o simplementdiscreta, pot sentir-se solidaritzada amb l'espectacle queconstantment presencia. Per això la generalitat opta perabstenir-se. Així hom evita el perill de que el prenguinper altre. Altrament, aquest apartament de la vida cívicasembla la única garantia de la preservació de l'ideal.

Aquesta lògica ens porta ä dugués conclusions. L'una,que cap poble pot reclamar un dret de major preferènciaal domini dels ideals pnrs, de les idees abstractes. L'al-tra, que cap poble pof tenir menys esperança de purificarels seus costums polítics i d'articular la seva vida pràcti-ca amb els ideals que il·luminen els seus horitzons. Re-sultat absolut: esterilitat. Un poble així, sense sistemanerviós, amb entranyes inconexes, és una monstruositat.E|s seus òrgans d'acció són instruments vils, fatalmentimpotents. Només pot ésser fecundat per un miracle del'Esperit Sant.

Passa en molts països delmats per epidèmies i altresmalestrugances, que hi ha una casta de gent tant escru-pulosament higiènica, tan decididament incorruptible, quees dona pressa a apartar-se del lloc de perill deixant bensentat que res la lliga a la desgràcia pública. Aquestaprecaució, si no pot qualificar-se de santa, no pot negar-seque és perfectament humana. Però, sembla també humàficar-se a les cases infectades, cuidar malalts, enterrar elsmorts i aportar el propi esforç al sanejament de la regióapestada. Confessem, però, que és més difícil, car aixòsuposa un sentiment de generositat no gaire comú i calque aquest sentiment es, combini amb la necessària sa-viesa per a conservar el cos en estat de rigurosa assèp-cia. í

La massa obrera sol ésser generosa, però no coneixprou l'assèpcia delicada de l'esperit. Se sent apta per alsacrifici, però descuida les seves defenses orgàniques. Esper això que molts dels seus directors, oblidant llurs deu-res primordials, li recomanen l'abstenció i li diuen queper les vies civils els seus ideals són inassequibles. Comsi les pràctiques de la vida civil no fossin, per sí soles, unideal en els països barbarsi

Quan s'esdevenen lluites electorals és molt corrent sen-tir aquesta pregunta: «—¿Perquè hem de votar? Què enshan de donar aquests o els altres?» La resposta és moltfàcil: ningú no ens ha de donar res. Som nosaltres els quihem de donar, som nosaltres els qui ens hem de redimiri els qui hem de redimir als altres. Som nosaltres els quihem d'organitzar la primera ambulància sanitaria i hemde sanejar l'ambient i esventar aquest núvol de paràsits.Als altres ja els trobarem. Potser quan ens manqui forçaper a enterrar els morts í aixecar els vius trobarem unsbraços nervuts que ens donaran l'empenta decissiva. Pe-rò no ens en refiem. Fem la nostra feina! Comencem-la!

Tenim davant nostre un llibre per encetar i una càte-dra deserta. En el frpntispici s'hi llegeix la paraula es-tranya en aquest país primitiu: CIUTADANIA. Aprenemla paraula, la doctrina i el mètode. Apropiem-nos-ho. Enl'hora present, ningú no pot endevinar la sortida de una si-tuació humiliant i vexadora perqueningúno coneixelnuclicivil que hauria de sobreposar-se a la força cega i crudel.Nosaltres sabem el remei, el remei únic. No un remei decuranderisme o de miracle. Es el remei constitucionald'anar educant totes les cèl·lules del cos en les pràctiquesde la més alta i pura vida civil. Es el remei de dir a cadatreballador la cosa més vella i més nova que se li pot dir:

Organitza el teu bloc d'homes civils i comença des¿d*mra una acció resoluda d'intervenció en totes les cosesdel comú. Si com a obrer vals més que els altres, és per-què ets més home que els altres. No has de témer les for-ces adverses ni els perills de corrupció. Es pur aquell quevol esser-ne i triomfa aquell que vol triomfar, emprantmitjans prcífics, mitjans civils, que són, ben mirat, elsúnics mitjant humans.

Confiem que els nostres lectors es faran càrrec delesforç que realitza JUSTICIA SOCIAL substituint adarrera hora els articles suprimits per la censura,

amb nou orlílnal aprovat pel censor.

Una cosa grossaEl Banc d'Espanya,—Soc VJUifante blancolEls contribuients.—Gràcies, senyor Afflante..

ELS DOS NACIONALISMES

Un confusionisme perillósCom un corolari a l'Editorial del nú-

mero darrer de JUSTÍCIA SOCIAL,Dlau-nos reproduir alguns paràgrafsä'un article que el nostre company enR. Campalans publicà el mes d'agostde l'any passat amb els mateixos títolsque encapsalen aquestes ratlles.

Ha estat costum a casa nos-tra, confondre en una mateixaparaula, «nacionalisme», l'ex-pressió de dues idees ben dif«*rentes. D'una banda, la clàssicadoctrina'politica nacionalista—essencialment tradicionalista,imperialista i xenòfoba—i d'al-tra banda el moviment reivindi-cador del drets de les naciona-litats sotmeses. Com és ben clar,no tenen res 'que veure les duesnocions que, pels homes d'espe-rit lliberal, són, demés, oposa-des i antagòniques.

El que és més picantes queels causants directes d'aquestconfussionisme, que tants malsha produït a la causa allibera-dora del poble," tancant-li lesportes de la universalització,fossin justamentíuns quants ho-mes curts de vista de la vellaesquerra catalana. Tractant d'e-vitar que dient-se «catalanistes»la massa obrera els confonguésamb el tipus de «ceba», satirit-zat per en «Doys» des de «LaPublicitat» i popularitzat per«L'Esquella» d'aleshores — unabarretina, una falç, uns rosarisi uns escapularis—anaren subs-tituint l'adjectivació primitivaper la de «nacionalistes», ambla qual cosa no veien que eixiendel foc per a caure a les brases.

Avui que, per l'obra-funestadels directors més conspicus delmoviment català, la situació deCatalunya no té parió entre elspobles europeus — que, per avergonya nostra, ja només a l'A-frica i a l'Assia queden per re-soldre plets d'emancipació comel nostre — el confussionismeque origina l'emprat el mot «na-cionalista», és més perillós quemai.

Agafeu la premsa lliberal detot Europa i arreu veureu sor-gir el mot amb la seva funestasignificació : Qui són a Françaels qui s'apleguen sota la ban-dera del nacionalisme? Ahir, elsperseguidors d'En Dreifus; avuiels «camelois du Roí», els ener-gúmens florits de l'«ActionFrançaise»... A l'Itàlia d'ahir,els qui mataren a Cario Cañero;a la d'avui, els ferotges assas-sins de Campagnoli, els victi-maris i carcellers de les farcidesergàstules, els titelles èpics delfeixisme... I a Alemania, quisón? Els occidors de Liebknechti de Rosa Luxemburg, els quiapedregaven a Einstein, els quivessaven la sang de Rathenau,els perseguidors de Harden,

l'«0rgesch», la reacció, la xeno-fòbia...

Difícilment la generalitat delsesquerrans que encara s'ano-menen «nacionalistes», podrancapir l'obstacle formidable quela subsistència de la dita adjec-tivació constitueix pels triomfde llurs ideals. Solament els quides del camp lliberal treballenen l'obra fecunda de difondre el«Vütixement de llurs problemesentre els nuclis germans de l'es-tranger, saben com és feixugala tasca d'esvair els recels í pre-judicis que concita el sentit pe-joratiu amb que ells entenen elmot «nacionalisme».

Ara de poc, el meu admiratamic, glòria de França, el savimatemàtic J. Hadamard, acabad'escriure'm :

«Sí, car amic, tal com us deia»en la meva darrera lletra, pot-»s.er un xic massa sumàriament,»el mot «nacionalisme» em xoca»sempre i no hi ha res que em»permeti d'aprovar el seu ús, ni»fins una causa tan bella i tan»justa com la vostra. No veieu»pas que tot ço que ella té de bell»i de just us l'hauria d'interdir?

»Quin és l'autor dels mals i»de les injustícies <jue us han»colpit, sinó el «nacionalisme»?»De molts anys ha estic fet a no»veure-li engendrar més que to-»ta mena de mal i d'injustícia.

»Vet-ací perquè, com més la»vostra causa és bella, més és»de doldre que l'hi barrejeu.»

Felicitem-nos, doncs, com-panys, del bell gest coratjósd'en Manuel Serra i Moret, acla-rint d'una vegada la confusa pa-raula, en sentar mcgistralment,en un document històric, la de-claració de principis de la «UnióSocialista de Catalunya», únicaforça capaç d'impulsar la terrapels camins de la única llibertatveritable. Que l'amputació seràdolorosa pels febles d'esperit,avessats a solidaritzar-s'hi? Quèhi farem! Un dia o altre hi ha-viem d'arribar i millor és avuique demà. Penseu que les parau-les no són res per elles mateixes.Es la integritat i la puresa delsideals el que cal servar intacte.

I vosaltres, els homes d'es-querra que no haveu vingut en-cara a enfortir les generosesrengleres del Socialisme Català,anomeneu-vos com vulgueu: ca-talanistes Però deixeu el motperillós per a que se'l repeteixinels bons burgesos de la «Lliga»i.,... els minyons ardits del «na-cionalisme incondicionat.»

Nosaltres, per a poder portardignament el nom de naciona-listes hi haviem de posar mas-ses condicions,

CRÓNICA HEBDOMADARIA

Política internacionalEn la cròuica corresponent a la nostra edició de 17 de novem-

bre de l'any passat, dèiem, parlant de Mèxic: «La situació és segu-ra. Ens aventurem a dir-ho en aquests dies en que una crisi mi-'nisterial d'importància ha reviscolat rezeis i ha aleritat Jes pobresesperances del» ínconformats i dels ambiciosos.» '

Al cap de pocs dies llegiem que la revolució havia esclatat aVeracruz i desseguit es va extendre d'una faisó alarmant als'es-tats de Tamaulipas, Chihuahua, Michoacàn i San Luis Pqtos^EÍ,factor principal de la crisi a que fèiem referència, rex-mihistré'de.jFinances, Adolfo de la Huerta, era el cap visible de la rt'vòÏíicio^El secundaven els generals Sanchez, Villa Real i Rau] Made jo.Xa",,lluita es feia intensa i dura i va haver-hi períodes en que 'eïs'.; su-,blevats tingueren positives confiances d'apoderar-se de.la capital,'*'Però la força del President Obregon havia de demostrar-se .^eri']^.guerra com en la pau. La revolució ha sigut dominada,! a nof'eV,d'ara pot donar-se per completament extingida. ,','^'j"

Obregon cessa en l.er de desembre d'aquest any i Jes,¡eleccions^!presidencials han de celebrar-se uns mesos abans, ' Obregon.jeni^Cmorat de la tasca realitzada durant el període de la seva prestdép,- feia i desitjant consolidar-la, havia escullit per successor seu.' al ge-neral Plutarco Elias Calles. De la Huerta era també candidat a lapresidència, i la protecció evident del general Obregon eiivers,'el'seu contridcant, per força havia d'irritar-lo. Vingueren acuis^çiòns^recíproques, de la Huerta va dimitir i va confiar a l'esforç révolu-*',cionari l'èxit que apareixia més que insegur, improbable, en la;'lluita pacífica dels comicis. S'ha dit que els espanyols perjudicats,per les expropiacions de terres apoiaven al capdill revolucionari.També s'ha dit que l'apoiava la companyia petrolera Dohe,nhy-,Sinclair que tanta feina dona als tribunaísnortame'ricans ambl'es-càndol de les seves concessions. Ni una cosa ni altra han sigüCper ara, suficientment aclarides.

El fet és que de la Huerta per a iniciar la seva revolució vahaver de recorrer al brécol dtí toies les revoltes mexicanes. A Ve^racruz, entre els pelaos bolxevistes, el tòpic de la djctadumideií ;general Obregon va poguer encendre el foc. No es estrany :^g,Pescoltessin uns treballadors del moll que enei decurs de'l'^ijy1923 havien fet divuit vagues consecutives i una població urb(anaon tots els llogaters estan associats i ja fa dos anys que nò'pa-guen els arrendaments als propítarís. No és pas que de íà'Hpçrtjfihagués fet pública advocació d'aquests procediments, sirio, qyelcom tots els ambiciosos, va servir-se sense escrúpuls dels elem'entsmés propicis. Els bolxevistes mexicans, com els d'altres països,saben fomentar la reacció i apoiar directar o indirectament a lluís'pitjors enemics. Diem això perquè, per les referències que tenim,de la Huerta representava la més sòlida esperança de revanche .dels desposseïts pel règim socialitzant que des de fa alguns anys !

impera a Mèxic.Aquest règim, com el de Rússia, s'ha ressentit molt dels trac-

tats concertats amb les potències extrangeres particularment ambels Estats Units. En virtut dels pactes amb aquesta nació la consti-tució de 1917 no té efectes retroactius i respecta la propietat priva-da dels estrangers adquirida abans d'aquella data. Les terres per-tanyents a nortam'ericans i que havien sigut repartides entre els in-dígenes, seran restituïdes i indemnitzats els perjudicis suferts, oalmenys, pagades en la totalitat del valor que s'estimi per la Ço-.,missió arbitral. Aquesta Comissió la integren dos representants decada govern els quals elegeixen el President, o, en cas de discòr-dia, el nomenarà el Tribunal arbitral de la Hayal Decidirà i falla-rà sense apel·lació tots els litirgis dérivants de les reformes admi-nistratives o perjudicis ocasionats per actes de govern o movi-ments revolucionaris.

El tractat amb els Estats Units limita l'acció socialitzant a Mè-xic, però representa un gran pas en favor de la pau i l'harmoniaentre els dos grans països del Nort d'Amèrica. Somefrè voluntà-riament els actes interns d'un govern i la revisió i sanció ¿fun or-ganisme de contextura internacional és un avenç remarcable enl'esfera del dret internacional. Si enquadra l'acció socialitzant acertes normes jurídiques tradicionals, per aquest mateix fet esta-bleix la garantia d'aquesta acció i li lleva el perill de la contra-revolució. En la darrera revolta han pogut ja tastar-se els benefi-cis d'aquest tractat el qual ha sigut sens dupte el motiu de la con-ducta amistosa del govern americà envers el govern del PresidentObregon. '

Nosaltres no hem de dissimular la nostra simpatia per aquesthome que ha sapigut col·locar ¿1 seu país a la vanguàrdia de lacivilització i desitjem que per mitjans constitucionals pugui asse-1

gurar la continuitat de la seva obra. Plutarco Elías Calles ha dei-xat ja el ministeri que ocupava per a dedicar-se a la lliure propa-ganda de la seva candidatura. Ignorem les seves condicions degovernant aixís com no ignorem i estimem en tot el que represen-ta la tasca formidable de Vasconcelos en el ministeri d'Instrucciópública. Fins ara el quadre era complet i no sabem si ho serà enl'avenir.

I convé per la salut de Mèxic-entregat generosament a la granobra de la socialització—que tingui en cl poder un govern recte,clarivident i enèrgic. En aquests períodes els conflictes es multipli-,quen diàriament. En donarà una vaga idea l'acord que va pendrela Confederació General de Treballadors en la convenció celebra-brada en 18 i 19 de febrer darrer i que diu textualment:

«Los obreros del Ramo de Hilados y Tejidos no admiïiràn^masrebajas de días de trabajo a la semana, al menos que los indus-triales se comprometan a garantizar el pago de los jornales cor-respondientes a los dias de paro. Si Ias Empresas no aceptan estacondición que es absoluta, se procederà o la incautación de lasfábricas.»

Aquest acord expressa en quin punt de tensió estan totes lescoses a Mèxic i el seny que es necessita per a dur la barca a portapartant-se del perill de la reacció que és, en moltes ocasions, elque inspira tots els excessos.

M. Serra i Moret.

Aquesta ful la és un camp obert, i accepta la col·laboracióde tots els homes d'idealitat generosa. Dels articles sig-

nats en són responsables llurs autors

"mxm

t*4"*l̂ W* J U S T I C I A t S O C I A L

Ctferacions sobre IQ itode capital

uSó» tants els caires que ofe-

reittl··Mt·'&l capitalisme quegairebé oraplena totes les acti-vitats de la dinàmica social.

Es difícil trobar un home delsqme la gent en diu entenlmen-tau, que no pateixi de la dèriadeíftt, d^ifrs, doncs, si així nofos fa no sel tindria per homeben entenimentat. Heu's aquíperquè el« ases de solemnitatirown sempre una atenuant ala seva crassa ignorància quantots diem : *I bé, sí, és molt ta-lòs,, pçrò ha sabut ter diners«...Là guài cosa equival a dir :«Admirem a aquest senyor queen «r dtìiers ha conquerit unHòc digite dels més grans res-pectes». Realment és així, men-tre iTiujme de ciència, tancat alseu laboratori, arrenca amb me-ravelloses descobertes els se-creti de la natura per a ofre-nar-los a l'humanitat, l'home dediners s'apodera d'aquest fruitllegat a tots per l'altruisme delavi i en fa una nova modalitatd'esclavatge, convertint la intro-ducció dels avenços mecànics ala vida productiva, en eines decompetència per a sotmetre lamà d'Obra a la vil condició d'unengranatge més, articulat ambel gran maquinisme de la socie-tat burgesa.

Altrament, l'obra espiritualque plasma el geni creador de1 artista, és escarnida en "mer-cantil·ltzar-la l'home de diners,que en tot hi fa negoci. D'aquíve que el senyor Talòs, privile-giat per la seva condició de ca-pitalista, sigui l'home de lasituació; «11 es diu l'amo, el ve-ritablt àrbitre, puix ha tingutInhabilitat» entenimentada deposseir unes quantes pessetesper a donar-les a canvi .d'unaokra d'art, d'un teler mecànic, obé, en el seu afany de fer nego-ci, a canvi de exauridores horesde treball. I heu's aquí que a lesacaballes d'aquestes operacionsel nostre home es contemplaquedant embadalit i satisfet dela seva obra. És el que ell diu :— «Mercès a la meva munificèn-cia ha fet art l'artista, com tam-bé el savi ha tingut sort de tro-bar-me a mi que li he compratla seva descoberta. Per altrapart, l'obrer manual sort en téde que el facin treballar els meusdiners»...—Així va rumiant l'ho-me, satisfet de creure's impres-cindible, i a l'ensems perquè, afi de comptes, hi ha fet un bonnegociet.

Però nosaltres—que som unamica mal pensats—volem saberel què és això d'un bon negocii diem : — «Quan el senyor Ta-lòs donava diners, per una obrad'art, per un teler mecànic o béper força de treball, ens deiaque feia un canvi (puix deia quecanviava diners per una merca-deria, o bé par força de treball),Eerò seguidament ens diu que

a fet un bon negoci. — Coms'explica això? — Acceptant quetot canvi honest implica igualtatde condicions, entre les cosescanviades, no hi hauria manerade fer cap negoci. Si es canvies-sin 200 pessetes, per una obrad'art el valor intrínsec de laqual (suposant que podés ésservalorat) fos de 200 pessetes,

hauríem fet «implement un can-vi de valors, sense cap mena denegoci. Igualment subsistirà lanoblesa del canvi si s'efectuaentre un teler mecànic i un valoridèntic al seu, i si es paguen 15pessetes per una jornada de tre-ball el valor intrínsec de la qualés també de 15 pessetes conti-nuarà la mateixa simplificació,posant-se de manifest que enaquest ordre d'operacions, capde les dues parts contractantssofreix alteracions en els seusmitjans econòmics. Però comque no és així, ja que entre lesdues parts contractants n'hi hauna que diu que fa negoci, ésevident que en les mercaderiesque canvien existeix un valordiferencial que afavoreix la quetenint-lo més migrat és enlaira-da com equivalent d'un valorsuperior al seu.

Si 10 metres de tela són equi-valents a 5 pessetes o inversa-ment, direm que ambdues ex-pressions, moneda i tela, tenenvalors idèntics. Per a obtenir unbenefici en els productes quansón col·locats l'un enfront del'altre operant-se el canvi, calque sorgeixi una transmutacióde valors (puix que ja hem ditque valors iguals no alteren elproducte) que atribuint a la mer-caderia més migrada un valorque no té, la converteixi en unfals equivalent que permeti fernegoci al seu posseïdor. Per aque això passi, és precís quejunt amb 1 oferta i la demandaes consumi l'acte de compra-venda, operacions ambdues ne-cessàries per a tota transmuta-ció de valors; més com siguique aquestes operacions decpmpra-venda no són catego-ries abstractes de la ment, sinórepresentació de relacions decanvi entre les dues classescontractants, cal que ens endit-zem en el seu coneixemen per atrobar la fórmula la possessióde la qual fa transmutar els va-lars afavorint extraordinària-ment a una d'aquestes classes,fins a elevar-la a la categoriade posseïdora absoluta de tot elcreat.

L'irrupció del capitalisme coma únic director i organitzador dela vida producty/a fa que el fac-tor treball quedi relegat a unordre inferior, sense altra fina-litat ni objecte que el produir ri-quesa per a acumular més capi-tal. I malgrat de posseir el tre-ballador, en la força dels seusbraços, un capital latent que esreprodueix per la renovacióconstant del seu esforç, es veupbligat a entregar-lo a mans delcapitalista, per míser estipendid'un salari irrisòriament infe-rior al seu valer equivalent.

Quan el productor oferaix laseva força de treball, apareix elcapitalista, com a compradorque l'adquireix sempre a mésbaix preu del que val, tractant-la com una mercaderia qualse-vol, i el treballador, malgrat deno percebre com a canvi unavalor igual a allò que elakora ocrea, n'ha de fer entrega, per-què sap que de no acceptar ladesigual transacció, no tindrà lapossibilitat de poder renovar laseva força per a oferir-la nova*ment i assegurar-se l'existència.

Sols així, entregant quotidiana-mentUi seva força de treball, ijunt amb ella l'impuls productordel seu pensament, a la voraci-tat del capitalisme, li és possi-ble assegurar-se aquella super-vivència material que tenen elssers més rudimentaris de l'u-nivers.

I bé, d'aquesta relació cons-tant entre capitalista i assala-riat, s'alimenta el capital, acrei-xent-se mitjançant la transmuta-ció de valors abans esmentada,ja que en comprar el capitalistauna força el poder creador de laqual és superior al seu cost, esposa en evidència que hi ha unapart d'aquesta que no és paga-da, fent que passi el seu valor aengroixir el capital, mostrant-seclarament que el seu origen és eltreball no pagat.

L'especulació en el canvi, fo-nament de tot el sistema d'ex-plotació capitalista—és a dir, elprocediment d'adquirir les cosesper menys del valor que real-ment tenen per a tornar-les avendre amb l'esperança delguany,—és el que ha fet des-aparèixer tota equitat en el can-vi entre mercaderies o produc-tes, el qual, si aquests fossinvalorats per la quantitat de tre-ball que en si contenen, acom-pliria un fi noble per la vida delshomes. Però així que és alterataquest fi, tan bon punt es trans-forma el món dels productes enel món de les mercaderies, do-nant com a expressió del seuvalor el signe de canvi, apareixel capitalista la missió del qualja no és el canvi de productesdIgual valor per satisfer la vidaeconòmica dels pobles. Hanpassat ja a la història els vellsmotllos del patriarcalisme pro-ductor. El naixement de la con-centració de la manufactura i dela indústria i després el .maqui-nisme permetent la p/oduccióen gran escala, han ' trencat elsantics procediments en la mane-ra de produir, enfocant la novamodalitat vers la universalitza-ció del sistema capitalista: con-centració del capitalisme i con-trolització de la producció, fentdesaparèixer vertiginosairienttotes les llibertats del productorindependent, fins a transformar-lo en l'obrer assalariat subjectea la tirania del sou. A aquestestat de coses, on s'enfonzentots els valors humans, ens haaconduït el fenomen creat perl'economia burgesa. Ens cal,doncs, conquerir la llibertat delproductor si volem honorar laseva tasca, com a tribut que ren-deix l'humanitat als que la fe-cunden amb l'alenada de la sevapensa i amb l'esforç del seusmuscles.

M. Escorsa

Tota literatura, totapoesia, tota ciència,que sols es proposi di-vertir o interessar, és,per aquest mateix fet,frívola i vana, o, perdir-ho més bé, ja no ticap dret a nomenar-seliteratura,poesía, cièn-cia.

ERNEST RENAN

Ufe Mentsi

El tragecte era llarg i feixuc.Aïreu del vagó eren escampatssacs plens de roba i altres uten-silis casolans. En els seientsdormien beatificameli infantsriaquitics i malaltiços i en llursvestits esquinçats revelaven mu-nftns de mosques que es robe-js/en en la sutzura.7 De quant en quant un tuf pes-

tt,£nt invadia l'atmosfera tèrbo-la del baf de vinassa i tabac quede les boques d'aquells homeseixien. Sortosament, de les es-cletxes dels finestrals entravena voltes halenades d'oratge que

Sirificaven l'ambient enrarit.és,*la xerradiça agre i insubs-

tancial i l'apilonament de tantacarn tufeganta mortificaven engran manera el nostre cervell.Mentrestant, el tren seguia de-vorant terres i més terres ambuna dèria vertiginosa.

A punt estàvem, mon amic ijo,d'abandonar aquell lloc, quanun petit incident ens va posaren relació amb aquella gent d'e-xòtica indumentària.

Una nena d'ups cinco sis anysjue totjust s'havia deixondit, es

mentia tan marejada, que finsUs pelies dels budells va haverijue vomitar. Mig atuïda del\patge i decandida de no menjarfes nutritiu, va esdevenir tandecaiguda que per moments esmoria en braços de la sevamare.

Vàrem apropar-nos-hi i oferintel nostre ajut prenguérem la ne-nn malalta per, després d'aire-jar-la, nodrir-la amb viandesn )stres.

Retornada la tranquilitat alsp ires i la normalitat a aquellinfant, un dels vianants va en-trar en conversa, descobrint-nostot el dolorós pelegrinatge d'unp< ble que missèrrim i abando-nei t cerca el pa de cada dia enel treball d'altres pobles...

IIEl tren galopava desaforada-

tm n per la plana, llençant es-pesses glopades de fum que en-terbolien la transparència ceni|al. Un sotraqueig barroer queens removia les entranyes re-

percutia en els dusos bancs dejusta, saccejant la nostra ossa-menta. I mentrestant, nosaltresseguíem les tristes descripcionsd'aquell home que es veia exi-liat a altres terres on el deixes-sin treballar.

«Tot un poble treballador hemhagut d'abandonar aquells pa-ratges ombrívols i solitaris. Desde sol ixent fins a la posta, lanostra corpora romania corba-da í n terra per guanyar un irri-sori jornal que, lentament ensmatava, per no poguer satisferles nostres humils necessitats.Més, ara que nosaltres havíemdemanat part d'aquelles terres;que volíem emancipar-nos d'a-quell jou embrutidor i crudel,ens han enviat una munió degent armada que ens perseguei-xen a mort. [[Òhi!...»

I amb aquesta imprecació for-midable, eixida del més pregondel seu ésser, acompanyava elgest tràgic de l'home que odia i

3ue només esguarda el momente satisfer la seva sed de ven-

jança.El sol s'ajocava. Vesllums

d'argent filtraven per les esclet-xes del finestral amorosint l'es-tança infectada d'olors putre-factes.

Aparegué el revisor. Ràpit va

donar una mirada a aquells ros-tres lívids ifsoranolents i va es-munyir-se calladament...

I altra volta, prenguent la pa-raula com suara, aquell nàufregdel treball tornava a descriu-re'ns els dolorosos tràngulsque vivien.

«Trenta hores que estem en-gaviats en aquest vagó. Ambels diners únics pel viatge i ambuna migrada provisió d'aliments,havem sortit del poble arrosse-gant les desferres de la nostraexistència. I tot perquè altrespaïsos ens concedeixin una re-muneració, que si bé llinda enuna explotació vergonyosa, noés tan migrada com la dels nos-tres burgesos

I altra volta, amb més grave-tat que suara, llençava un clamamenaçador que descobria totala fel que en son pit guardava.Tota l'iracímdia que una raçamaleïda ha anat acumulant perles injustícies sofertes es con-centrava en el cor bullent d'a-quell pària que anunciava pro-fètic el desgavell d'un poble ...

«Tingueu fe en l'esdevenidord'un poble notí, més just, méshumà i menys pervers. Si no fosper aquesta esperança, la vidade l'obrer no mereixeria la pe-na d'ésser viscuda.»

El tren minvava la rapidesade la marxa. Son panteix demonstre las s'apaibagava lenta-ment, mentre els frens carris-clejaven agudíssimament.

Havíem arribat a final detragecte. Descendírem del trenmon company i jo, seguits detots aquells emigrants. Eren lesonze de h nit i calia .esperarl'endemà per tornar a empen-dre la ruta.

Entràrem a la sala d'espera ien acomiadar-nos d'aquella gentl'home amb qui havíem conver-sai va apropar-se i estrenyent-nos la mà ens va dir:

«—Vosaltres sí, que sou feli-ces! A ben segur que aquestanit la passareu en un bon llitlNosaltres... mireul»

I allargant el braç va senya-lar-nos el sòl d'aquella sala d'es-pera.

Compungits i concirosos và-rem eixir d'allí. En pujar a unómnibus per a que ens conduísa la fonda, vaig notar que moncompany s'aixugava dues llà-grimes. Jo... jo no poguí aclucarPull en tota la nit. El record viud'aquell quadre dolorós »va fe-rir tan els meus sentiments que,quan retut, m'entregava al som-ni, el sol ja extenia la llumarre\i, convidant els homes altreball.

Joan Forment

Pu a aiuäar a lili Ullir Hila * «untin RUH

dittai. — 3. F., 5 ptes. — R. R. C.,5 ptes. — S. C., 2 ptes.—M. C., 2 ptes.- J. C., 25 ptes. — U. S. C., 14 ptes.— F. X. C., 25 ptes. - F. B., 10 ptes.- F. C., 6 ptes.

Vilassar. —E. S., 20 ptes.Sitges. — J. ®., 5 ptes.Vilanova i Geltrú. — Sanabre, 2'50

ptes.Puigreig.—V. B., 5 ptes.Qirona.—M. P., 1*70 ptes.

Total, 138*20 ptes.

A tots el nostre agraïment.

Pel front ûitic s

dels treballadorsCada hora que passa, s'impo-

sa amb major intensitat en lanostra consciència el deure ine-ludible d'aquests moments: laconstitució del front únic delstreballadors. '

La crida que en el nostre ar-ticle «Companys, llenceu aques-tes armes!.,.» férem damunt lesplanes de JUSTÍCIA SOCIALno ha estat encara recullida pelsqui tenen el deure de fer-ho, sisenten l'imperatiu de la sevaresponsabilitat històrica,

InfonenMi un ample sentittolerant i humà, hem d'anar,«tots», al redressament de l'or-ganització obrera, sacrificantper la salut del poble els nostresparticulars punts de vista i obli-dant els petits interessos de sec-ta o de partit.

Ininterrompudament arribenfins a nosaltres, veus píoletà-ries de vells lluitadors, amar-gais pel tràgic espectacle de leslluites fratricides que enverinen-avui tota l'actuació dels nuclisde combat, encoratjant-nos pera prosseguir, la nostra obra degermanor i concòrdia.

Companys] Obrers d'un cqs?tat í de l'altre! Obriu els ulls ala claror! Es l'hora del supretít'armistici. Tingueu un noble gestde superació que pugui redimir-nos a tots!

El! nostres Un go tai¡to p aquest

de irala estat revisat per la: : «Hi llar : :

lli a I« NoMlal! oteesin ¡italM! le rut

I

La «Gaceta-» del dia 24del més darrer publicà larelació de les societats clas-sificades com a Mutualistesobreres que presten serveismédico-farmacèutics a llursassociats amb el reparti-,ment que s'ha fet entre elles'de les 35.000 ptes. destina-des a aquest objecte en elpressupost de l'Estat. Esuna distribució molt cu-riosa.

Figuren en la relació dot-ze mutualitats domiciliadesa Madrid a les quals s'as-signen més de 38.000 pes-setes.

Entre tot Catalunya i Ma-llorca només han estat afa-vorides amb subvenció cincmutualitats, a les quals co-rresponen 10.714'28 ptes.

El total de les societatssubvencionades és de 96, ientre elles no n'hi ha ni unade Barcelona.

Que estan endarrerits elsobrers de Catalunya! Sem-bla impossible.

Fulletons de JUSTICIA S O C I A LJ abril 1924

C R Í T I C A

El TeatreBow«»,—«X l'aigua!», marina d'A-

peties Afes/rM.-L'ApeHes Mestres,l'iufadígable poeta de les coses hú-mlla, és un expert autor de marinesgràcili i vives, plenes de plasticitat.«A l'aigua!», la marina estrenada sua-ra, és una continuació de l'obra d'A-pel·les Mestres. Amb un argumentsenzUl, senzillissim, el poeta ensaguanta tot un acte per la gràciad'uu diàleg alat, viu, impregnat dedo l'alè mariner.

Rosario Pino, en ei Teatre Poliora-ma.—Batre les companyies espanyo-les que actuen » la nostra ciutat, es-mentarem la dirigida per l'eminent

actriu Rosario Pino, la qual desprésdesprés d'haver-se acomiadat ja defi-nitivament de l'escena ha tornat anuístrar al públic com són notablesencara, los seves dots de gest i de dic-ció, i el seu talent de comprensió ar-tística, per més que ja el cançamentdels anys la traeixi, tan sols sigui enla veu adés tan matitzada.

Giovanni Grasso, al Teatre Barcelo-na.—Aquest notable actor sicilià quetants admiradors deixà en la sevapassada actuació a Barcelona, llavorsque vingué amb Mimí Aguilà Ferrau,s'ha presentat novamewt al nostre pi'i-blic al front d'una companyia medio-cre en inig de la qual resalta mésencara la seva personal valúa.

Entre les obres representades es-mentarem «La filia di Jorio» del prín-cep D'Annunzio, «Morte Civile», «Ma-lia», «L'Aria del continente», «VidiPagliaccio», «Tesoro d'Isacco», «Notteseuz alba», i «Feudalismo» la versióde «Terra Baixa», al marge de la qualens cal fer qualque anotació necessà-ria. K» primer lloc -deixant de banda

la nostra adversiò absoluta per lesadaptacions, les quals tenen la virtutde destruir l'ambient, tan impor-tant per nosaltres com l'acció, car ésprecisament ço que dóna la persona-litat a l'obra—direm que l'adaptaciódel drama guimeranià deguda a An-gelo Montagna demostra una incom-prensió lamentable de la nostra terra.Estem eu un pais on

pot-ser una mica més, però al cap d'avallsi fa no fa com arreu del món. Però ala mostra montanya ni a la nostra te-ra baixa, els amos no peguen mate-rialment garrotades seques als seusmossos, ni aquests s'avindrien a re-bre-les! Tampoc tenim costum els ca-talans de tocar guitarres i panderetesper un tres i no res

A pesar, doncs, de l'engunia que ensfeia aquell horeu Sebastià esdevingutuna mena tit» domador de feres, i a-quells pagesos amb gorro frigil, és delloar la crtsaciíí magnífica que el se-nvor Grasso sab fer del Manelic, en-

carnant-lo amb un realisme esfereï-dor que no traspassa mai però els lí-mits de ço artístic.

En general, s'han distingit tambéforça en la majoria de les obres—ul-trr el senyor Grasso—la senyora Ver-ginia Ballertrieri, i el senyor C. Tro-vato.

Sis conferencies diverses de /acintoBenavente, al teatre Goya, amb P as-sistència de tota r aristocràcia. —Des-prés de molta propaganda a base decartells redactats com l'encapçala-ment d'aquesta nota, ba donat unesken poc concorregudes disertación»sobre teatre el cèlebre literat. Nosal-tres, poc entusiasta« d'una part de laproducció de Benavente, si bé respec-tuosos amb l'altra—deixant d'eàcatir-ne l'originalitat—alcem La veu dela nostra protesta per la grolle-ria amb que, sinó com a literat, al-menys com a hoste ha sigut tractatper part de la prempa barcelonina.Periòdics tan equànimement grisoscom «Las Noticias» o tan europeït-zant« «om «La Publicitat» han escupit

a la cara de l'autor de «Los interese«creados». No és que siguem nosaltresqui abonem la literatura, ni les ideespolítiques, ni la vida privada del con-ferenciant, ni l'avinentesa d'havervingut a Barcelona. Màrius Aguilar,el brillant periodista, ha escrit en unBeo de «El Dia Gràfico», del dia 23 demarç, les més escalentes paraules so-bre aquesta qüestió, que ha donatferça més a parlar que les mateixesridícules conferències, buides i abur-rideg, del senyor Benavente.

ED»

El CinemaRoseta, ta cantant del carrer,

per Mary Picktort.—La gràcil i vivanineta Mary Pickfort ens ha presentatun cop més els seus encisos d'artistasubtil i sentimental que posseixeu larara qualitat del mestratge dins elseu gènere. «Koset«, la cantant delcarrer», film esplèndidament ben pre-

sentat i ben dirigit, és una obra sen-timental i picaresca molt suggestiv»,potser la millor pel·lícula de MaryPiokfort.

Xls enemies de I» iena,—La no-vel·la de Vicente Blasco Ibáñez, l'es-criptor da moda a tot el món segonsla premsa gràfica espanyola, a desgrat «de la seva veritable mitjania, ha es-tat filmada per una casa americana,naturalment. Com a pel·lícula, «Elienemic de la dona» és més que dis-creta. Està sumptuosameut presenta-da, interpretada per dos bons artistescom són Lionel Barrymore i AlmaRubens, i l'argument de l'obra es &simpàtic. Ara, té un defecte capital :la presentació s'ho menja tot.

Altres noticies,-Al Teatre Talla,l'antic music-hall «L'As», hi actuauna bona companyia de conjunt diri-gida pels artistes Mèlia i Cebriau, queés magníficament ben acollida pelpúblic. En parlarem carn es mereix.

J U S T I C I A SOCIAL S.'d'Abrll de 1804

Les veus amigues

iEn la meva qualitat d'afiliat

al Partit Socialista Obrer Espa-nyol era veig impulsat a emetrelliurement la meva opinió res-pecte a l'actuació de la «UnióSocialista de Catalunya» i laque deuria ésser i representarel seu òrgan en la premsa. JUS-TÍCIA SOCIAL. Es 'més. Coma socialista i català, les mevespassions s'arboren i s'exalta elnieu esperit a l'uníson d'un co-rrent de germanor en nostra te-rra, pel redemptor ideal del So-cialisme, ;

La «Unió Socialista» donà aconèixer la seva'còncepció ideo-lògica i expressà els seus senti-ments d'amor i defensa pel po-ble català en nom del qual sa-ludà al «Comitè Nacional» denostre Partit i el de la .Interna-cional Socialista, com a reco-neixement de convivència, en laseva memorable AssembleaConstituent del 8 de juliol de1923. Als quatre mesos de laseva constitució produeix a Ca-talunya la sensació gallarda iinestimable, pròpia d'un partitben constituït i d'arrelament en

. la opinió, de publicar en lapremsa el seu paladí, amb elsuggestiu nom de JUSTÍCIASOCIAL, setmanari socialista.

Per a molts socialistes espa-nyols i especialment pels resi-dents a Catalunya es rebé ambamargor i amb profunda dolor1 aparició de la nova entitat, la«unió», i el seu òrgan en lapremsa, creient que es tractavad'un nou sector divisionista inacionalista, disposat a apro-fundir més encara els confusio-nismes suicides, propis d'un po-ble ineducat, subjecte i sotsméssens protesta a totes les fluctua-cions

cient socialista ha d'ésser cons-tant, actiu i estudiós per a ca-pacitar-se de la missió que elpervindre li assenyala. La fé hade precedir i reflexar-se en totsels seus actes, tant en la familiacom en les organitzacions polí-tico-socials i culturals.

Joan Duran

Per a altres la honradesa isolvència, d'anys ha conegudesamb la brillant actuació socia-lista dels membres inspiradorsde la «Unió», feien vibrar en lesnostres venes l'impuls de lapròpia sang de germans, aixo-plugats en el mateix emblemasocialista, precedits pel seu no-ble afany d'integrar el nostrepoble a les modernes normesprogressives, encegant amb ple-na responsabilitat els seus mo-viments reivindicadors, que de-uen ésser de llibertat, econòmi-ca i humana, acabant d'una ve-gada amb

, els desa-certs, mercantilismes, coaccionsi violències que dins els matei-xos Sindicats obrers s'ha exer-cit i amb l'apatia i indiferènciapel" l'acció cooperatista. Deste-rrar, en una paraula, falsos con-vencionalismes i erigir-se dig-nament, donant la cara i el cor,a la consciència ciutadana delpoble català. Heu's-aqui tot unideari que ens mereix tota clas-se de respectes a l'ensems queens atrau i suggestiona.

Amb la mentada actitud espec-tant que tots aquells que militemen el Partit Socialista Obrer Es-panyol, s'ha anat desenrotllantla «unió» i profusament a anatesfrondrant allò que era dolenti corcat, infonent saba fecunda,i costums de concòrdia i mora-litat des del-portaveu JUSTÍCIASOCIAL, està clar, dins la me-sura obligada per un règim deprèvia censura militar.

Ha caiguí que transcorregues-sin vuit mesos de vida modesta,imposada per les circumstàn-cies, per a que s'esfumessin to-tes les sospites i recels que, gra-tuïtament, havien nascut al vol-tant de la «Unió». Aquesta, ambla lluminosa roentor dels idealssocialistes evapora el verí queemmetzina el bon sentit i il·lu-mina el camí que el proletariatdeu seguir per a millorar avuila seva condició, i per a com-pletar demà la seva emancipa-ció.

Davant la realitat dels fets,que tenen més força i estimaque les paraules, la meva since-ra impressió és, que ens anemconsiderant cada jorn més ager-toanat? eU socialites espanyols

i els de la «Unió Socialista deCatalunya», augurant-se per aben aviat una probable fusió detots, a la qual es podria arribarmolt bé mitjançant una revisiódels punts d'albir que ens sepa-ren i l'adopció d'acords d'im-mediata realització o com a as-piració especial que les necessi-tats del poble català aconsellenportar per lema. Tenint en comprte que la nostra aspiració su-prema i comú és el triomf delSocialisme científic i revolucio-nari, estimo accessori, i per tantsubjecte a estudi i meditació, ladeterminació dels camins quemés ràpidament puguin con-duir-nos a conseguir els nostresanhels. Crec que l'actitud deprudència i vacil·lació, però res-pectuosa, en que els socialistesespanyols (Secció catalana)—im'escau trobar-me entre ells—,hem adoptat al crear-se la«Unió Socialista de Catalunya»ha estat conscient, franca i lleial.Hem cregut amb això mantenirintacta la moralitat de nostrepartit, hem vacil·lat per no do-nar un pas en fals, per a evitarque es marcís la puresa del nos-tre entranyable ideal socialista,i hem «ecapacilat, en fi, devantla por 4'ésser víctimes d'uns mi-rallets oportunistes que sota untítol atraient í enlluernador ensportessin vers un nacionalismearcaic i guerrer, o a la constitu-ció d'un altre d'aquesta d'es-querra, indefinits, que serveixenper a entretenir la consciènciaciutadana, fer un xic de soroll ienlairar uns quants homes, sen-se resoldre res, com malhaura-dament fins ara ha succeit—-quequan hi ha hagut necessitat demostrar el seu braó, els lídershan fugit sigil'losament i cobar-da, deixant el poble indefensa mercè de la reacció.

Tenia el deure la «Unió» deprovar la seva fé socialista, elseu amor i desinterès per lacausa obrera, el seu altruismeper la educació ciutadana. Aquíestan els números de JUSTÍCIASOCIAL que responen afirmati-vament! La seva lloable i gallar-da conducta s'ha fet acreedorade tot aplaudiment i a l'estímulde tota consideració. Els socia-listes espanyols no estem enella, però ens uneixen els prin-cipis fonamentals i per la sevaraó li declarem la nostra simpa-tia i solidaritat. Superada ambèxit la prova, crec que el dubtes'ha de transformar ja en cor-dial companyonia. Uns i altresdevem correspondre'ns, sinócom a afiliats a un mateix par-tit, com a simpatitzants, per in-vocar tots un mateix ideal: elSocialisme. Crec que aquestaopinió la compartim tots o lamajoria dels socialistes espa-nyols i igualment és de suposarque es pronunciin per ella totsaquells que militen en la «UnióSocialista de Catalunya».

Esguardant les coses des delpunt de vista que jo les conce-beixo i vesllumant futurs acon-teixements, ens interessa a totsajudar ah^b els mitjans econò-mics de que disposem, les pu-blicacions de la nostra premsa.Com a òrgan central del Partit«El Socialista», i com a òrgande Catalunya, JUSTÍCIA SO-CIAL. Qualsevol manifestaciód'indiferència per a l'adquisiciód'aquestes indispensables fullesinformatives i d'ensenyamentem sembla un contrasentit, o ta'vegada, una manca de penetra-ció del valor moral í materialque té pels ideals la difusió dela propaganda constant dels lí-ders socialistes.

Actualment, davant l'inquie-tud de tots els Estats de l'Antici Nou Món, on s'agiten i es des-fan els règims decrèpits, insen-sibles a les necessitats moder-nes, no es capeix pugui haver-hiun sol socialista o simpatitzantalfabet que no adquireixi laprempsa del seu partit. Avui noté cap valor anomenar-se socia-lista i restar passiu i indiferentdevant les lluites ^ociáis quetendeixen a l'abolició d'odiososprivilegis. El veritable i cons-

IEn un follet que Leniu publicà en

1SH9, editat pel Soviet do Petrograd,avui Leningrad, arnb el títol do *E1problema essencial de la nostra èpo-ca.— L'infantilisme d'esquerra i l'ej-perit petit burgès» exposa la primeraetapa de la revolució russa, la tascade transformació de la qual que noanit tan enllà (tom molts d'aquí creuen,sinó quo era o és un pas por anar mésendavant, una fasse intermitja o pre-paratòria, única actualment possible.Traiem les dades de la obra de N. Le-nin «Kl capitalismo.de listado y elImpuesto en especie», trad, espanyo-la de Juan Andrade—Biblioteca Nue-va. Madrid.

Kscriu Ilitch Uljanov, «No hi haningú (sucarà, em sembla, que neguiel caràcter transitori de l'estat econò-mic actual de Uussia.

No es troba un sol comunista capaçde negar que l'expressió «RepúblicaSocialista deis Soviets» reflexa la vo-luntat del poder deis Soviets de rea-litzar aquesta transició cap al socialis-me, però al mateix temps ningú pre-tén qualificar de «Socialista» el règimeconòmic actual».

Els russos van cap al socialisme; en-cara no hi són. No ¡jutgem aquí el ca-mí que han seguit.

Lenin vol anar vers el capitalismede l'Estat. «El capitalisme de l'Estatconstituiria un progrés amb relacióa l'estat de coses de la nostra Republikca soviètica. Si, per exemple, tingués-sim establert aqui en sis mesos el ca-pitalisme d'Estat, seria un èxit enor-me í la millor garantia de que ambun any tindríem a Rússia el socialis-me consolidat definitivament i inven-ciblemeut.» ¡

«M'imagino la noble indignació=segueix Lenin—amb que alguns estaparan la cara davant d'aquestes\&raules.... ¿Com? En la República delsSoviets, el capitalisme d'Estat serjaun progrés? No és això veritablement,traicionar el socialisme? Això es pre?5Ísament¡el que és necessari d'examUlar amb més detall» Citarem, abans

de tot, un exemple concret de capita-isrne ¿d'Estat. Ningú ho ignora, a-

quest exemple ós Alemanya. Aquestpaís ens presenta la última paraulade la grau tècnica i de la organitzaciócapitalista modernes, però baix la do-minació de l'imperialisme ¡unker i bur-ge's. Suprimiu los paraules subralla-des, poseu en lloc de l'Estat militaris-ta, aristocràtic, burgès i imperialista,també un Estat, però d'altra caràctersocial, d'altra contingut de classes,ITïstat sovietista, es a dir, un Estatproletari, i tindreu el conjunt de con-dicions que suposa el socialisme.»

«El socialisme es inconcebible sen-se la tècnica dol gran capitalisme,basada en la última paraula de la cièn-cia contemperànea, sense una orga-nització governamental perfectamentregular, subordinant les desenes demilions d'habitants a l'estricta ob-servació d'una norma única de pro-ducció i repartiment. Es allò que nos-altres, els marxistes hern afirmatsempre, i »s inútil perdre ni tan solsdos segons, discutint amb gent que

teol nacional de la producció i dol re-gsrtïment.»

«La petita burgesia resisteix & totaintervenció, registra o control gover-namental, vingui de l'Estat capita-lista o de l'Estat socialista... L'espe-culador, el traficant del petit comerç,el defraudador do monopolis : heu'saquí el nostre principal enemic inte-rior, l'adversari del l'oder dels So-viets... L'aparièucia del capitalismefi'Estat (monopoli de grans, control

jpobre els patrons privats, cooperati-pes burgeses) està destroçada, ja so-pre un punt, ja sobro un altre, pelspapei·iiladors, i el principal objected'especulació és el blat dels pagesos...

«Si fa vint-i-cinc anys que als pe-tits burgesos francesos, els millors iniés sincers revolucionaris, »e'ls po-dia disculpar el que esperessin triom-far de l'especulació guillotinant al-guns índividuus escollits, o bé fulmi-nant declaracions, avui aquçst proce-diment francès d'alguns dels nostressocialistes d'esquerra revolucionaris,desperta sols el disgust o cl menys-preu dels revolucionaris conscients.»

Aquesta experiència viva del poblerus dou alliçonar-nos n tots i fer-nospensar.

C. Rofcs

Coses del futur » J*í :"••$ '•#>•••',?. imi í• ' . - - . . . - ' . . A * * j

La Revolució Social

CRÒNIQUES XILENES

Dues plagues que planen da-tnunt tota ITiumanitat, especial-ment damunt dels estamentshumils, són l'alcoholisme i laprostitució, vicis esgarrifososque agoten l'home, fent-lo esde-venir bèstia, fent-li perdre saluti voluntat i trasmetent als fillsuna naturalesa emmetzinada queacaba en tuberculosi, bogeria oepilèpsia, » .

L'alcohòlic i el degenerat sóneixorc de la raça i, indirecta^ment, la causa dels molts malsque el poble pateix, car l'embru-timent el fa instrument dòcil ales mans del patró o cacic alqual serveix.

El socialisme ha de lluitaramb aquestes plagues, tal comho fa per millorar la condiciódels treballadors i assolir una

•plena justícia social i humana.'Per això, a Xile j a l'Argenti-

na—a causa potser de que hibuidin cada dia barcades d'emi-grants de l'Europa--on l'alcoho-«sme i la morfina, junts amb laprostitució fan estralls, ,vèiemels socialistes treballant inces-santment per a arrencar el pobledel burdell, de la taberna i delCabaret, va formant societats detemperança, esportives i d'es-

'feargiment, per l'obrer í la famí-lia, predicant a les places públi-ques i vigilant que els patronsque tenen «pulpería»—una me-na de cooperativa on proveeixals treballadors de les fàbriques,mines, salnitreres, ete.—no ven-guin més vi que el que cal pel¿consum i que no trafiquin ambdones, com alguns havien fet.

Recordem una tarda, a la pla-ça de la Victòria—la més for-mosa de Valparaiso—a la horadel passeig de la «creme», queuna colla d'obrers escoltava aun d'ells, dret dalt d'un banc,com protestava en nom dels so-cialistes xilenes que tres carre-ters haguessin estat acomiadatspel patró ä causa d'haver-se ne-gdt a visitar una taberna

De pocs anys a aquesta part la Hu-manitat ha caminat bon troç pel ca-mí de la seva emancipació moral, tant,que avui dia es pot dir ja que entreles col·lectivitats humanes s'ha arribata un grau màxim de coordinació tperfecció idealista, la qual cosa és undels factors més ' important per a larealització de les grans coses.

I és que avui dia nò sou ja les min-ces aspiracions 'dels partits i credospolítics, els odis de raça i les vellescreences abstractes per les que els ho-nies durant segles i regles s'han ba-rallat el mateix que feres allò que fafurgar els cervells, no! Allò que mouels homes, que agita les col·lectivitatshumanes, és'iriés gran, és més sublim,són les idees nobles,, els Ideals d'E-mancipació, de Llibertat: és lu Revo-lució Social.

En tots els grans moviments revo-lucionaris l'immensa majoria de lesgents no més hi veu allò que podrieradir-ne efectes teatrals, la lluita delsprimers dies, les barricades, etcètera;però això aviat s'acaba perquè la san jtambé s'estronca; i és que sols desprésde l'enderrocament del vell règim, ésquan comença la veritable obra de la¿evolució. '

Veus-aquí, per manca de conscièn-cia del poble, el que ha passat en totsels grans moviments revolucionaris:

Derrotat el vell règim els soldats espassen als sublevats, els esbirros dél'ordre s'amaguen sota terra i els au-tocrates agafen les maletes i se'n vana l'estranger.

Llavors els assenyalats per a instau-rar el nou regim corren als Ministe-ris a ocupar els sitiais abandonats, esposen una cassaca plena de galens,

i s'assageu devant delmirall de dònar.ordres amb aires greusi magistrals per a imposar-se als vellacompanys de taller o de fabrica.

Els nou s-dictadors es reuneixen encomitès o parlaments revolucionaris'tallí s'hi troben gents de déu o vint es-coles diferentes que corresponen atantes altres maneres de compondrel'extensió dejdeiires amb la Revolució;tots són republicans, radicals, mode-rats, socialistes, que, forçosament reu-nits, en comptes de fer obra revolu-cionària perden miserablement eltemps discutint Idees diametralmentoposades.

I, mentrestant, el poblo sufreix. Esparalitza el treball, s'anul·la el comerçi com que la emissió del paper mone-da del nou govern no és acceptat pelcamperols, escassegen els queviuresi comença la misèria i la fam; comen-ça el caos. Més, amb aquesta abnega-ció que U és habitual i que en mo-ments de prova, com en 1848 i 1871,es converteix en sublim heroisme, elpoble sofreix i espera i té paciència.

Llavors el reaccianari murmura al'orella de l'obrer: «Va bé la teva obra,mai havíem vist tanta misèria», finsque ve uirdia que diu descaradament:«Vaja, prou, a'han acabat les contenir,placions, o us rendiu o us ametra-llen». L'obrer,; desanimat psr la des-?moralització dels que pretenguerenredimir-lo, s'abandona i allavors la

reacció burgesa es mostra altivf,. reft :litzaiit el consabut coj^ãtolftait^ÁmiiHgolia a milers düiomes, s^omplenen <les presons i altra volta els-' " v. . . . continuen les seye«ìtor|$es|d',ejd- ;plotació i disbauxa. \

Una volta extingida la lluita per aenderrocar el vell règim, que és elpreludi de la Revolució, los1 multitud« .no han aabut far consolidar la sevaobra, no han sabut anar endavant 1hou's-aquí el fracàs. * ; . ; , . . '

La Revolució francesa fou la con-questa dels drets de l'home, la Revo-lució social serà la consagració de la "tllibertat econòmica. ' L'esqutaia d'a?- Jquesta obra, els albors de la'q·vial·.esvesllumen, són: els sindicats de res- <

- l

sistència, el control obrer, i en resum, torganització del treball! bastida en els !principis del comyjiismo col·lectí-, 'vista.

Moltes vegades hem vist on elsgrans rotatius com els o.stadisíe» Bur-gesos tractant de les •'poas'itiiMtati dfel'adveniment do la Revolució socialafirmeu amb iguoscenta eaadorositatque: «En tal cas, degut a l'imbeçiütatdo les multituds la 'Humanitat dege-neraria cap als ternps dels bàrbars.»'

Això, segles enrera, potser hauria, ,estat veritat, però avui no; són fàuíesaixò de que las multituds ño. son ap- •tes per,a regir els seueproçisdeBtms,;,.,Aneu a un captiu i preguuteu-H ef 'què ós la llibertat i no necessitarà pai N 5>teories ni filosofemos per $. respon-,,dre-us.'

Quan això succeeixi~i'no parlentVI »de domà ni de demà passat-*veuran, ,els tècnics i els estadistes burgesoscoin els obrers no són tan babéoM •'com sembla. Veuran com no es para? •-,litzarà el ' treball ni sobrevíndrà eltant predit cataclisme. S'erraran ite *'•*• 'mig a mig els qui creuen aquest ab-surde, car, justament en els prí-mers dies dels gWern'à" revólúclomv-* *ris és quan es porten, a, cap les majorsaudàcies del poble.

Dotats com estan els obrers 'd'e Fen- ».perit de iniciativa quan posseeixin là !;necessària consciència per a • l'aéom-pliment de la seva missió, 'aportaran ;

en la organització de la vida de lá fífJ '•"tura Humanitat tots aqwus-estufllS'l 'iniciatives que els suggereixi la'seVa 'pensa, i en comptes d'estancar-se ei». ;

el rutinarisme i mantenir una desè-* ;

quitat. social criminal com anillen*"dia, s'expandiran per tots els*camin» •de l'èxit fins a arribar a la realitzaciód'una Societat Tdeâl, óíf'que "els'ho-rnea no es Batran coni & feres, ,en quèno hi baiíffip cagiei ni privilegis iUexplotats ui explotadors, en opes'haurà acabat per sempre més l'ocio-sitat i la vagància perquè tota elsiho-mes estaran subgectes, per un impe_ratlu de consciència, al mateix med^de vidai es dedicaran al treball j labò-~>rant així eternament per a acostart-sepoc a poc a l'assoliment del majorbenestarle hi raça humana digni-ficada. f r .

Salvador Majó.

uu„ ov,6^.=, ^^ — „„ „._ gai a .visual- una taDerna que.no han comprès aquesta veritat (com amagada amb el nom de casaels anarquistes i una bona meitat dels de menjars i pensió, ell tenia Isocialistes revolucionaris d'esquerra), l aquell socialista deia que un

«El socialisme és igualment incon- a|cop adínS( després de fer-loscebible si el proletariat no té el poder t,eure a des(Jir sortf una alcabo-de l'Estat. La.Història ha donat uai- ta,convidant-los a «bailar conxement en 1918 a dos parts distintes „^35 ninas>)( j en un aitre uoc

de socialisme... Alemanya i Rússia en hi funcionava una timba de JOCimo„*.,i,a„„k™«„M„Mn„t „„..d« on anavcn a arar ds1918 són l'encarnació evident, una, deles condicions materials econòmioues,i socials; l'altra, de les condicions po-lítiques del socialisme.»

«La victòria de la revolució proletà-ria a Alemanya, trencaria al primercop la clofolla imperialista i realitza-ria la victòria del socialisme uni-versal.»

«Si 1«, revolució alemanya tarda aesclatar llaurem de seguir l'escola delcapitalisme d'Estat dels alemanys...»

<Si hi ha entre els anarquistes o so-cialistes reyolueionaris d'esquerra al-gú capaç de pensar que no som nos-altres els revolucionaris els que de-vem seguir l'escola de l'imperialismealemany, cal dir llavors : desgraciadala revolució que prengués seriosamenta una tal gent...»

«L'element que domina avui a Rús-sia és el capitalisme del petit burgès.D'aquest capitalisme una sola i únicaruta condueix cap al gran capitalis-me d'Estat i cap al socialisme. Aques-ta ruta passa per una sola estació in-termitja que es diu «Estadística i coii-

a parar elsquartos que restaven a les but-xaques dels obrers.

I eldest digué de tres carre-ters, pares de familia, negant-sea ésser menais al catau d'irnfa-mia i de vici, els feu perdre eltreball. I fou debades que elscompanys fessin quatre dies devaga i denunciessin els fets. Nise'ls tornà a admetre ni es clau-surà el «negoci»; l'opinió, però,j£ 'Sabia a que atendre's.

Així, havem de fer els sòcia--listes de Catalunya: vetllar peltreballador, arrencar-lo dels llocsdel vici. Gar els efectes de l'al-coholisme i de la prostitució,armes que els opressors mane-gen en contra del poble, tornenpàries miserables, eunucs de"l'esperit, als homes forts i cultesque poden ésser la salvació delproletariat.

Carlota Goteres.

Valparaíso (Xile).

Per a correspondre a l'in-terés dels nostres lectors iprosseguint la nostra tascade millorament de JUSTÍ-CIA SOCIAL, anirem am-pliant cada dia el cercledels nostres corresponsalsarreu del món.

Un mes fa, el nostre amicComorera inaugurava bri-llantment la rúbrica «Crò-niques Argentines», i en elnúmero d'avui comença lesseves «Cròniques Xilenes»la distingida escriptora so-cialista na Carlota Goteras,de la qual tindrem assíduacol·laboració.

Des del número pròximinaugurarem la rúbrica«Cròniques de França», dela qual ha volgut encarre-gar-se el conegut assagista

poeta francès Albert Sch-

nostre company René Lyr,x

podem anunciar als nostres -lectors que, gairebé festa- •blert de la seva malaltia,espera poder prçssggufrben aviat les seves lletresde Brussel·les; començadesen el nostre número primer.

Cada jorn amb major for^ça, doncs, podrem repetirqueJUSTÍCIA SOCIAL

és la Revistadel poble

. '. ''-f::-. •: : ,

Comet trtííj *hétérodoxe f,El que ni voldríem sospitar.Deia el terrible i gai malèvol

— «Només hi ha una profundévoluptaf veritable: la joia inte-n- .sa, frenètic?!, que acorda la do-lor d' altri, sempre deixa nostfebell egoisme satisfet.»

No?—Ah\ Menchsljche, All^u-» ^W^LU nu^^ *„«,_*i ~w~ , menchslichel ,neeberger, cordial estudiós Però, només per eixa sol Ja v/-de les coses de Catalunya i da seria imponderablement ex-benemèrit traductor dels j pendida, belìissìm escenari delsnostres poetes. nosfres egoistes fets heroics. ;

Per noves rebudes delí BftANtx

J U I T I O I A •OOtAX. 5 «• Kar« 1084

HI número pròximEludi I mm

Per S. Sarrà Serravinynl*

iTOlUfclllliilper A. Sdraeebtrger

U iflítit fe l'artper Ramon Pla i Coral

U tritili i l'irtiitiper J. Llorens 1 Artigas

U obl MBtrülper Joan Codina

llUfri i ui idnptn!• tu iHnratlmi

per R. R. í C.

i articles i treballs de GabrielAlonar. Cristòfor de Domènec,Serra i Morct, Campalans i altres.

Als nucrlptoR de foraEl manteniment d'un

periòdic com el nostr?comporta u n sacrificiconstant. L ' anormalitatactual fa més dura encarala vida de JUSTÍCIA SO-CIAL

Preguem a tots, viva-ment, vulguin ajudar aTèxit de la nostra obra re-mesant-nos Timport de lessuscripcions que s ' ensdeuen.

Treballador!Signes digne de la teva condi-

do hanuuialCom a home, t'has de sentir

datada i laborar amb el soda-lisine per l'adveniment d'unasodctat millor.

Com a productor, t'has d'a-plegar dina les organitzacionsobreres, i treballar pel millora-ment immediat dels tens ger-

Us nthü momilsFem present als nostres

corresponsals que les li-quidacions deuen pracíi-car-les cada fi de mes. Alsnegligents que no ho efec-íuin els gii arem, carre-gant-los una pesseta perJes despeses.

No admetem retorns depaper. Per això facturemels exemplars a 10 ets.

Què fas pel milloramentde la nostra societat? Comcontribueixes al manteni-ment de la premsa socia-

lista i obrerista?

L'Aiù4Elalìì6M;laiEtalÉoya"

U Un Oí UELM i MUT

La conferencia que sobre eltema «El Socialisme contempo-rani a Europa» desenrotllà eldissabte passat a l'«Ateneo So-cialista» el nostre company EnManuel Serra i Moret, assolíuna desacostumada trascenden-cia.

Pocs homes coneixem de tanvigorosa fortitut espiritual comel nostre amic, capaços de mos-trar al poble amb tan austerapuresa la intimitat del seu pen-sament, i de comunicar els seusjudicis—plaents o amargs pelauditori—amb tan honest des-preci a la gloriola de l'aplaudi-ment i als fàcils èxits de l'opor-tunisme.

Avesats com estem a rebrel'afalag dels falços liders que—moguts solament per un afanyde popularitat i encimbellament—parlen a les nostres passionsmés que a la nostra reflexió, carno cerquen el nostre alliçona-ment sinó que pidolen l'adhesiónostra a canvi d'amoixar el sen-timentalisme de les masses, el toinusitat d'en Serra i Moret, enssobta i ens desconcerta de pri-mer antuvi. Però ens fa pen-sar

I és que en Serra i Moret ésdel tremp dels veritables con-ductors de pobles. Esguardacom una cosa efímera la fragili-tat de l'instant que passa i abra-ça totes les coses amb humanís-sima visió franciscana, però«sub especiera eternitatis.

I així, du les seves paraulesdel cor als llabis, conscient dela responsabilitat del seu mes-tratge i del deure de fidelitatamb el propi pensament.

I quan s'ha esmortuit l'adolo-riment que el foc de la seva lò-gica contundentment colpidorana produit en les nostres entra-nyes afectives i els ulls, ence-gats de moment per la brutalclaror massa forta, recobre» laserenor i la força per a esguar-dar cara a cara la realitat—tris-ta o amable—tal com sigui, enstrobem, potser a desgrat nostre,que les seves idees en han gua-nyat el cor.

La manca d'espai ens privade poder inserir en aquest nú-mero les notes recullides, en laprofunda i molçuda peroraciód'en Serra i Moret. Direm, no-més, que en la sala d'actes del'«Ateneo Socialista», plena degom a gom, s'hi aplegaren dis-sabte passat les figures mésprestigioses de l'obrerisme bar-celoní.

** *

'.f.W i un Josep U i Sala

Fins la pròxima edició deJUSTÍCIA SÇCIAL no podemcomentar les interessants confe-rències que els nostres com-panys Dr. Muntanya i Josep Ri-cart i Sala dongueren dissabtedarrer a la Casa del Poble deSitges i al Centre la «Unió d'Es-querres» d'Hospitalet, respecti-vament.

Abdós actes es vegeren moltconcorreguts, assolint una ex-cel·lent acollida les disertacionsdels nostres amics.

Fulletons de JUSTICIA S O C I A L3 Abril 1924

CAPÍTOL VIII

De les Comissaries de la Unió40. Per a la direccció inmediata

dela diferente departaments de l'Estatatribuïts al Sovnarkom de la Unió, escreen 10 Comissaries, esmentades enl'article 97 de la present Constitució,i que funcionen en virtut dels regla-menta establert» pel Tsik de la Unió.

50. Lea Comissaries de la Unió esdivideixen en:

a) Comissaries generals de la Unió,úniques per a tota la Unió;

b) Comissaries unificades de laUnió.

61. Són Comlsaariea generals de laUnió lea de:

Afer extrangers:Guerra i Marina;

Comerç exterior;Vios de Comunicació;Correus i Telègrafs.53. Són Comissaries unificades de

la Unió les següents:El Consell Suprem de l'Economia

nacional;La Comissaria d'Aprovisionament;La dol Treball;La de Hisenda o finances;La d'inspecció obrera i canaparola.53. Les Comissaries generals de

la Unió tenen en les Repúbliques fe-derades llurs delegats de poder, di-rectament subordinats a elles.

54. Els orgues de les Comissariesunificades de la Unió, que executenllurs decissious en el territori de lesRepúbliques federades, són les dife-rentes Comissaries corresponents enaqueixes Repúbliques.

55. Al cap de les Comissaries del·i Unió hi han els membres del Sov-narkom—comissaries de la Unió.

56. Adjunt a cada comissari i baixla seva presidenta, es crea un col·le-gi, els membres del qual els nomenael Sovnarkom de la Unió.

Noves i documentsANOLATER1U-E1 nou pressupost.

El pressupost que presenta el com-pany Snowdeu, ministre de Finan-ces, ofereix una redúcelo en les des-peses dé 35.338.U5 lliures esterlinos,iguals a 1.306.685.722.42 pessetes.Aquesta radiicelo s'accentua partieurlarment en despeses de l'exèrcit 1 del'armada i altres coses supèrflues. Encanvi s'augmenten les consignacionsper a ciències, art i educació popularen sumes considerables. Per exem-ple, al British Museum, se li senyalen301.193 lliures esterlines, en lloc de291.816; per a la National Gallery,31.497, en lloc de 31.027; per a la Na-tional Portrait Galleiy, 7.823, encomptes de 7.649; per al Wallace Col-lection, 11/743, en lloc de 11.132; pora Investigacions científiques, 281.450,en lloc de 188.721; per a investiga-cions Industrials, 328.281, en Hoc de277.343, i per a universitats 1 «ol·legtssuperiors, 1.272.970, en comptes de,1.199.200 lliures esterlines.

Per cert q u« en la sessió del Parla-ment del dia 14, en discutir-se la re-baixa del pressupost do guerra, elgovern socialista va sofrir accidental-ment una derrota en proposar el per-llongament de la sessió. 234 diputatsvotaren en contra i 207 a favor. Elsconservadors cridaren «dimissió», pe-rò Mac Donald va declarar que aques-ta votació no afectava essencialmentla marxa general de la política, i quono hi havia dimissió per ara.GRÈCIA.—Canvi d* govern.

El dia 7 de març el regent de Grè-cia va rebre una delegació militar laqual va demanar la immediata desti-tució de la monarquia. En vista delcurs de violència que prenien els es-deveniments i per a evitar una novadictadura militar, el ministeri Kafan-daris, snccesor 1 representant de Ve-nizalos, va dimitir oi dia 9.

Papanastasius, líder republicà, haformat govern amb els homes se-güents : General Conduis, ministrede la Guerra; Capito de navili Hadji-kiriakos, de Marina; Aravantinos, del'Interior; Bakalbessi, d'Agricultura;Isalas, de Comunicacions; Pazis, dePrevisió social i Economia nacional;Stamulis, de Justícia; Llcnberopulos,d'Instruccié pública, 1 el propi Papa-nastasius, Afers estrangers. Aquestgovern es presentà a l'Assemblea eldia 20 de març.

Papanastastus és diputat per Arcà-dia. Fou socialista primer, 1 lliberaldesprés, formant part del gabinet pre-sidit per Venizelos des de 1917 a 10*).Més tard abandonà a Venizelos, ajun-tant-se amb la fracció militar que pro-pugna per l'establiment de la Repú-blica. No té majoria al Parlament,però és probable cfue els lliberals l'a-poin per tal d'evitar dittadures mi-litars.

Venizelos Ha abandonat Grècia i re-torna a França convençut de l'inefi-càcia del seu esforç. Ha declarat quees retira de la política per tempsindefinit.

ProoluMoló de U República.El dia 24 de març", l'Assemblea na-

eional, p»r unanimitat i amb gran en-tusiasme, va fer la proclamació1 de la"República declarant la caducitat dela dinastia dels Gluesksburg i la don-;

fiscació de llurs bens. \, Encara que el dia 15 d'abril ha de.

celebrftr-se el plebiscit popular, és dopreveure que la República serà con-firmada pel poble. Entre tant conti-nuarà exercint la regència l'almirallCouduriotis, però, ja na en nom delrei deposat, sinó en nom de la sobi-rania del poble.

El govern de Papanastasius ha fettreball per a reconciliar tots els sec-

57. El Comissari té dret a decidirpersonalment sobre totas les qües-tions de competència de la Comissa-ria corresponent, donant-»e coneixe-ment al seu col·legi. En cas de des-acord respecte de qualsevol decisiódel comissari, el col·legi, o els seusmembres separadament, poden do-nar part al Sovnarkom de la Unió sen-se suspendre la execucié de la deci-sió.

58. Les declssions dels diferentscomissaris de la Unió poden ésser re-vocades per la Mesa del Tsik i pel Sov-narkom de la unió.

59. Les decisions preses per leicomissaries de la Unió poden éssersuspeses p( Is ïsiks o per les Mesesdels tsiks de les Repúbliques federardes, en cas de Incompatibilitat ambla Constitució de la Unió, amb la le- ,gislacló de la Unió o amb la legislacióde les Repúbliques federades. Aques-ta suspensió es comunica inmediata-ment pels ïsiks o per les Meses dels,tsiks de les Repúbliques federades alSovnarkom de la Unió i al eomlssarlcorresponent de la Unió. " - :•

tors de la política grega. Acordadauna amnistia general, oi coronel Me-taxas, capdül do la darrera revolu-ció, ha retornat a Grècia, havent-seiniciat un corrent d'armonia entretots els partits, inclòs una gran partdels elements realistes.

Es preparen grans festes popularsper a celebrar la proclamació de la

[i Eepúbllca.HONDURAS.—Hort d'un dictador.

El president López Gutiérrez quedesprés de les eleccions presidencialsd'octubre, contra ço que disposa Uconstitució d'Honduras, havia per-llongat el seu mandat, ha sigut mortpels revolucionaris. López Gutiérrez,que no podia ésser reelegit, volia quees votés a un arnie seu per a la Presi-dència, a fl d'assegurar-se l'eleccióen 1928. El seu candidat era el senyorBonilla, en contra del qual varen llui-.tar el gAiaral Carias, conservador, iel lliberal Joan Àngel Arias, sense

'que cap dels tres obtingués en elParlament la suficient majoria. Ales-•hores, el dictadar López Gutiérrez,contra tot dret, va decidir que conti-nuaria en la Presidència fins que foselegit el seu successor.

El general Carias i oi sus partidarisvaren sublevar-se contra aquesta me-sura dictatorial, i dies passats el ge-neral Serrano Cabrai va derrotar lestropes de López Gutiérrez, apoderant-se de la Presidència de la República.El dictador aconseguí fugir, però cap-turat més tard pels revolucionaris, hasigut afusellat malgrat les gestionsdels nordamericana els quals handesembarcat tropes amb el fi de sal-var les vides i hisendes dels es-trangers.

TURQUIA.- El Califat i el Govern.El Califa deposat, Abdul Mejid, ha

fixat la seva residència a Suïssa onha declarat que ell continuarà exer-cint les funcions pròpies de la sevadignitat de cap espiritual de la fe mu-sulmana. Per altra part els musul-mans no estan pas conformes ambque el rei d'Hedjaz, Husseim, es pro-clami Califa, en tant que França i Ità-lia volen fer surar llurs candidats.França prêté que sigui nomenat Ca-lifa el Soldà del Marroc, Mulei Yusef.Sembla que es convocarà un Congrésde l'Islam per a resoldre en definitiva

, qui ha d'ésser el futur Califa i el llocde la seva residència.

Com signi que l'Assemblea d'An-gora va rebutjar la proposició del Go-vern demanant que no s'apliqués laextradició a la família imperial, elgabinet Ismel Patxà va presentar ladimissió havent-li sigut confiada no-vament la constitució de govern, elqual queda format amb els mateixoshomes llevat de les carteres de Justí-cia i d'Instrucció pública afectadesper les refatmos recentment acorda-des. Ismet Patxà ocupa la Presidèn-cia i el ministeri d'Afers estrangers.

El vot femení.Segons l'article 10 de la nova Cons-

titució que discuteix la Gran Assem-'blea d'Angora, tots els turcs majorsde 18 anys tenen dret al sufragi. Se-gons l'article 11, s'han d'haver com-plert 30 anys per a ésser elegit dipu-tat. L'Assemblea ha acordat conside-rar incloses les dones en el dret a vo-tar, però les exclueix de la condiciód'elegibles.IUGOSLÀVIA. - Mert d-un socia-

lista.El dia 11 de març va morir a la ciu-

taj d'Agram, Guillem Bukseg, famóslíder obrer de lugsolàvia el qual ha-Tia desempenyat la cartera d'Alimen-tació en un dels darrers ministerisfreíldits per Patxik.

Home de gran mentalitat i d'estric-ta solvència vnornl hnvin merescut no1an sols la confiança dr l« obrers delseu pais sino dols directors del movi-ment internacional obrar, La l'edera-*ció Internacional Sindicnl va confe-rir-li dos anys enrera la delicada mis-sió de fer sobre el terreny una com-pleta informació de les qüestions1

obreres de Rumania.

FRANC.A.-si·ooiOB· legislatives.S'ha senyalat el diumenge, dia 11

de maig, per a celebrar les eleccionslegislatives, com sap el lector, a Ale-manya, les eleccions tindran lloc eldia 4, o sigui el diumeuge anterior.No crelnm pas errada la opinió deVandervelde qui diu que això és unaestratagema de les dretes franceses.Hom espera que en virtut de la situa-ció especial d'Alemanya, els naciona-listes obtindran la victòria la qual hade repercutir necessàriament en elrésultat de les eleccions franceses.

El dia 11 de maig és la .festa doJoana d'Arc. Les dretes invoquen jaaqueixa figura mitológica per a asse-gurar el triomf del bloc nacional.Nosaltres però confiem en la victoriàelectoral de les esquerres. Poincaréha tornat u formar govern i pot asse-gurar-se allò de que a cada bugada,espera un llençol.

Les eleccions anteriors varen tenirlloc a França en 16 de novembre de1919, quedaot aleshores composta laCambra popular en la forma següent:Esquerra republicana, 133 diputats;progresistas, 130; radicals socialistes,83; Acció lliberal, 72; socialistes uni-ficats, '68; radicals, 60; conservadors,31; republicans socialistes, 37 i socia-listes dissidents, 6.

ALEMANYA.-Un proletari més.El govern del Reich ha concedit

autorització a Pex-kronprlnz per aviure a Berlin amb la seva familia icercar una col·locació renumerídora.Aquest subjecto té l'intenció de dedi-car-se a la venda do maquinaria agrí-cola.

PERSIA.-üB altra vittima.El Sha de Pèrsia que es troba de

via<£je per Europa ha sigut també de-posat pel Parlament. Tots els lídersdels partits populars 1 els més presti-giosos ministres i ex-miniatres varenreunir-se per a proclamar la Repúbli-ca, però l'oposició del clero i de partdel poble va fer que es modifiquésmomentàniament el programa. Aixísdoncs el Parlament, després de desti-tuir el Sha, ha proclamat al seu fillhereu que té no mes deu anys, acor-dant la constitució d'una agènciadurant la mener edat del nou Sha.

Segons les dades que venen de Pèr-sia es probable que abans d'arrivar agran el nou Sha haurà de presenciarla proclamació de la Republicà.

Don Joan Salas AntonEn la llista de regidors, designats go

vernativament, que dimarts darrer foucomunicada a la premsa hi figura el se-nyor Salas Anton que fins ara de pochavia militat en el Partit SocialistaObrer d'Espanya.

COOPERATIVADE CONSUM

C A. de D. del C. i de la I.Enti ta t Obrera

QUEVIURES de totes classesCAMISERIA

PERFUMERIAPÀNYERIA

Repartiment a domiciliPer a tots els socis del Centre

Primeres HotíoDs Bonomia PolifilaC H A R L E S G I D EVersió castellana de /. l'ardu

Preu: 1W Pt.es,

UviDt-proW d'una Uel de [ooperatives} . S A L A S A N T Ó N

Preu: 0'15 Ptes.Publicacions de Propaganda de

Acciò CooperalisiaEncàrrecs: Aurora, 11 bis.

SETMANARI SOCIALISTA

JustíciaJocúxl2 , a è p o c a

CIÈNCIES - LITERATURA - ARTS

REDACCIÓ:

del Pi, 11, • BAfilELOlUADMIN^TRACIÓ:

Maniai Bajía, liorna, lì. • mi 'REDACTORS i COLXABOBADOBS:

Mil llMir-Sun i Moni. • loup CUBI-poudi - Uluí MIIMI - Dr, ligniti MiriCtistófo ih iinèiit-t. rinn di Citant 'J. lliriiiJi»rtioii-f. Enili Miri-J. Pulìi Firn!« - li. tomi« liru • rnttnc I.Ciuli • "Dpi" • ninni Lliln • Br.'Montini!fai« Villdtptni • Rubino Miniti • MiniiilGiUi • Bene Lyr • Join Cinomi - llfrid Gi-Ilirl • Dr. Unirli Injerí - Im» Hurt liliMinuti [SCORI • Join M." Pullulili1. homi i Mini« • Rifu! Cinpilm • h>-MP M." Tillidi - Joii MoitHint - Catti ta-lita • Pm Borgt • F. Cilidii • Jous M.* diSucri-]. Ioni i formt • Ninni «tintín Sä-urt - Ir. Comi hin • Igniti IgMn - DochGuinar! - Bili! Dito» - Join tonimi -Bilijuébri • 1. lifolt Cití - J. Friaetì - JuniCirdiH BHU i Mi-Puli Pg|idn-Ion On.

Dr. Jo»? toori» - Dr. J. btiJilli toi.

PREUS D'ABONAMENT:Catalunya i Províncies:

Trimestre, 2'50 pies. - Mig any, 4'5Û ptet.Un any, 8 ptes.

Estranger:Mig any, 575 ptes.Un any, lû'50 ptes.

JUSTICIA SOCIAL es Tunic periodicsocialista que es publica a Cata-lunya. Team el deure d'ajudar-lo.

suscmviu-vos-Hipersonalment a la redacció o aT administració, o bé trametentTimport de T abonament a l'admi-nistrador, amb segells de correu,

gir postai, etc.

deN. C. Q., G/rona.—Agraim inttrís. Es publicarà

quan ligui possible.J.F.o.,Z/e/ií«..-=ld. id.S. S. S., Sabadell.-Covteitem per Iltfra. Molt

molt agraïts pel article l per la cooperacióvoluminosa.

I, F., £«JS»i«/.«Agralts.C. C. M., Canet de Mar.-QTnües company. Eixir*

molt aviat.E. F. P., Cttiel de Mar.-El company C. us espera

avui a les quatre al seu Domicili. Salut.). Bordas. Cfu/a/.-Plourie'msaludar-voi a la Ri-

dacelo quan us vingui be.NOTES:-fremem a tols els que ens escriguin

vulguin donar-nos nom i adreça. No cor-respondrem els escrits anònims. L'origi-nal literari acceptat haurà d'esperar unliarg torn pel excés «'original. U nostraRedacció és oberta al públic els dissabtesa la tarda i els difous a U nit. *

Manresa.—í. P.—Rebudes 8, suscrip. any.Bo^C?i?E*Si~R- »--Wem 8. Import suscrinctó

anual es 10'50. Carreguem al vostre compte, 2r50.La Bisbal.—]., F.-Agrairem vulgueu cobrar sus-

cripcions companys.Tiana.—]. N.--Rebudes 4 ptes. falten O'M per a

suscripció semestre.Vilassar de Dalt— R. C.-ldem 5, paquets uns

al n.« 21. AI seu favor 0'90.Bilb*o,-\ M.-ídem8, suscripcló un any.Niw-Yorliaty.-Í.V.-íaem 35ptes. «-suscrip-

ción» mig any.Sttaes.-l. S.-Idem 8, id. un any.*»3».~J. F.-Idem 17¡ 10 paquets Hns n,'20. El

restant pro JUSTICIA varis companys.B«rcfîona.«E. V.~liem 2'50, suscripció trim.

IlU». BlBl.lOTBBU.-LuiVMfcA, IS.-MM '

60. Els comissaris de la Unió sónresponsables davant del Sovnarkom,del Talk de la Unió i de la seva Mesa.

CAPÍTOL IXDerOgpú

61. Al fi d'unificar els esforços re-volucionaris de les Repúbliques fede-rades en la lluita contra la revoluciópolítica i econòmica, amb l'espionatgei el baiididatge, es crea, adjunt alSovnarkom de la Unió, una Direcciópolítica unificada de la Unió, el presi-dent de la qual forma part del Sov-narkom de la Unió amb veu consul-tiva.

62. L'Ogpú de la Unió dirigeix l'a«-tivitat dels seus orgrues Ificals per mit-jà dels seus delegats adjunts als Sov-narkoms de les Repúbliques federa-des en virtut d'un reglament especialaprovat per la llei.

63. La vigilància d« la legalitatdels actes de POgpú de la Uuió és decompetència del procurador del Tri-bunal Suprem de ia Unió en virtut deun reglament especial del Tsik de laUnió.

CAPIT0L XDe les Repúbliques federades

64. En els limita del territori decada Republic« federada, l'orgut su-

prem del poder és »1 Congrés dels Soviets de la República i en els Intervalldels Congressos el seu Comitè Cen-tral Executiu., 65. Les relacions entre ela orguesauprems del poder de les Repúbliquesfederades i els orgues suprema dela Unió es fixen per la present cons-titució.

06. ElsTsiks de les Repúbliquesfederades eligeixen de llur si les Me-aes les quals en el període comprèsentre les sessions dels Tsika són elaorguea suprems d«l poder.

67. Els Tsiks de les Repúbliquesfederades constitueixen llurs orguesexecutius: ele Sovnarkoms, que com-prenen:

El President del SovnarkomEl VicepresidentEl predident del Conoell Suprem de

l'Economia nacional.El Comissari d'Agricultura.El de FinancesEl d'AprovisionamentEl de TreballEl de l'InteriorEl de JustíciaHI de la Inspecció obrera i campe-

rolaEl d'Higiene públicaEl de Previsió SocialI alxlmateix, amb veu consultiva 1

deliberativa, segons la decisalo delsTsik» da lea Republique» fedwiuie«,

els delegats dels Comissaris de laUnió per a Afers extrangers, Guerra iMarina, Comerç Exterior, Vies de Co-municació, Correus i Telègrafs.

68. El Concell Suprem de la Eco-nomia naciodal í els comissaris d'A- 'provisionament, Finances, Treball iInspecció obrera i camperola de lesRepúbliques federades, subordinatials Tsiks 1 als Sovnarkoms de les Re-públiques federades, executen lea or-dres directives de les Comissaries co-rresponents de la Unió.

69 El dret d'amnistia, com aixima-teix el dret de gracia i de rehabilita-ció dels ciutadans condemnats pelsorgues judicials i administratius deles Repúbliques federades, estan re-servats als Tsiks de les mateixes Re-públiques.

CAPÍTOL XIDe les armes, de la bandera i de la cv

pttaldela Unió70. Les armes de la Unió són una

falç i un martell sobre un globus en-voltat de raigs amb un lema en les si«llengües designades en l'article tyr.«Proletaris de tota els paissos, uniu-vos». Sobre les armes hi ha una estre-lla de cinc puntea. -

71. La bandera de la Unió és decolor vermell fort o de vermell pàlidamb lea armes nacionals.

T2, Korea tol» capital de i* Unió.