Amistat Nº

15

nov

emb

re 2

007

FUNDACIÓ

NETEJA, CUINA I BUGADERIA

Al servei dels residents

• La fundació informa 3

• 24 hores amb 10

Ilde Ramírez

• Reportatge 12

Neteja, cuina i bugaderia

• Entrevista 14

Mariona Hellín

• Convivència 16

Aprenent a la Llar Oxalis

• Voluntaris 18

Sebastián González

el patronatPresidenta d’Honor: S.A.R. la Infanta Elena

Patronat d’HonorMariano Supervía, Inés Benedetti, Amparo Ferrando, Carmen Gil de Biedma

PatronatPresident: Albert Trias Vicepresidenta: Mercè Escrigas Tresorer: Jordi Segarra Vocals: Lourdes Canet, Rosa Sensat, Xavier Matas, Lluís Ibáñez Secretari: Alfredo Briales

EditaFundació privada Llars de l’Amistat CheshireDirector General: Dr. Josep M. ColonC/ Benedetti, 60-6208017 Barcelona (Espanya)

www.llarsamistat.orgfundacio@llarsamistat.orgCoordinadora: Montse Fita

editorial

La vidaLa vida mai és com un s’imagina. Tots somiem i ens il·lusionem i ens

engresquem pensant com seran les coses en el futur. Com ens enamo-

rarem bojament, o com tindrem els fills més preciosos del món, o que

finalment aconseguirem allò que tant hem desitjat a la nostra carrera

professional. La vida és un mirar cap endavant i imaginar en positiu.

Però, sovint, la vida ens posa a prova i tot allò que havíem pensat que

seria perfecte no ho és tant. La vida ens sorprèn i ens desafia. La vida

ens fa lluitar per allò que realment volem. La vida és, també, esforç.

Hi ha casos en què la vida pot semblar molt dolorosa. Molts de vosaltres,

que residiu a les Llars de l’Amistat Cheshire o hi teniu familiars, ho sabeu

prou bé. Un dels moments més durs per a qualsevol persona és quan

ha d’afrontar la pèrdua sobtada de les seves capacitats físiques. Sobretot

si es tracta d’una persona jove que, en la seva plenitud vital, pateix un

accident que estronca totes les il·lusions de futur. La vida es parteix en

dos: hi ha un abans i un després. També la discapacitat que ve des del

naixement suposa un dolor per a l’entorn familiar i una nova situació que

suposarà un esforç continuat per tirar endavant.

Però la vida, malgrat tot, continua i reclama com a necessari un procés

d’adaptació a la nova situació, de replantejament de tots els esquemes

previs, de reenfocament de l’existència. Cal un temps per assumir que

la vida pot canviar sense haver-ho previst. Cal aprendre a viure de nou.

Aquest és un procés llarg en què el suport de l’entorn més proper i

dels professionals juguen un procés crucial. Entre tots, amb esforç, amor,

dedicació i esperances, es construeix una nova realitat.

I, a poc a poc, els somnis i les il·lusions de futur tornen a la vida.

LLARS DE L’AMISTAT CHESHIRE

sumari

Disseny i realitzacióBPMO EdigrupC/ Caballero, 79, 7è 08014 BCNTel. 93 363 78 40 / Fax 93 410 84 15 www.grupobpmo.com

Dipòsit legalB-45328-2002

la fundació informa

3

BenvingudesDes de la revista, volem donar la benvin-guda a Mercedes Sánchez Colmenero, que recentment s’ha incorporat a la Llar Can Llovera.

El Trambaix a les portes de Sant Feliu de LlobregatAntoni Carrión, resident de la Llar Can Llovera, ens informa que des del passat 21 d’abril, el Trambaix compta amb una nova parada (Sant Feliu Consell Comar-cal), que connecta Sant Feliu amb la plaça Francesc Macià. Per als residents de Can Llovera es un mitjà de transport adaptat ideal per anar a Barcelona en tan sols 30 minuts.

La Llar Terres de Ponent va celebrar la Festa de les Famílies envoltats de les decoratives fruites que els residents –junt amb la monitora de tallers Dolors– havien pintat. El Dr. Colon va donar la benvinguda a tots els assistents com cada any, i seguidament el Mac Reivax va sorprendre l’auditori amb diversos

trucs de màgia. La festa va continuar amb una missa i també es van projec-tar fotografies de diferents activitats que havien dut a terme els residents. Durant el dinar feia goig veure tantes famílies juntes. I per acabar una jornada rodona el grup de música Euro Duet va amenit-zar el ball de tarda.

La revetlla de Sant Joan, la nit més curta i més sorollosa de l’any, es va celebrar a les Llars amb diverses festes. A la Llar Terres de Ponent per a aquest dia havien preparat jocs per la tarda. Després, entrada la nit, la música sonava i rialles i felicitat no faltaven aquell vespre. Per Sant Joan el més característic és el foc però, com no gosaven fer una foguera, van decidir demanar un desig que escriu-rien en un full i posarien dins d’un globus que després rebentarien per tornar a recuperar el paper i cremar-lo. Amb l’esperança que els desitjos es fessin realitat es van juntar tots a taula i, seguint la tradició, van gaudir

de la saborosa coca de recapte i la coca de Sant Joan. Ben satisfets i amb bon gust de boca van tirar algun que altre petard per no perdre la tradició de Sant Joan.A la Llar Joan Trias la Comissió d’Acti-vitats va preparar una festa “canyera” amb discoteca, a la qual van ser con-vidats tots els usuaris, inclosos els del centre de dia i les famílies. El resultat va ser fantàstic, i la festa es va perllon-gar fins a altes hores de la matinada. A la Llar Emilio Benedetti, per altra banda, van gaudir d’un bon àpat en companyia de tots els residents i van tenir l’oportunitat de participar en jocs divertits.

Festa de les Famílies a Terres de Ponent

Revetlla de Sant Joan

4

la fundació informa

Port AventuraCom cada any segueixen tenint lloc les excursions dels usuaris de totes les Llars a Port Aventura convidats per La Caixa. Aquesta és, any rere any, una jornada que resulta d’allò més entretin-guda, ja que poden gaudir dels espec-tacles i les atraccions del parc temàtic. Aprofitem aquestes pàgines per agrair l’atent servei que els residents reben per part dels professionals del parc, la col·laboració dels quals fa possible que puguin pujar a les atraccions.

Espot televisiu

El mes de setembre, la Llar Oxalis va organitzar una fira d’intercanvi d’objectes com a cloenda dels tallers i activitats rea-litzats durant els mesos de juliol i agost. Aquesta va ser una activitat oberta a tots els residents de la Llar amb la finalitat d’intercanviar objectes sense transaccions

econòmiques pel mig. Es tractava de samarretes, penjolls, peluixos, braçalets... que per a l’antic propietari ja no tenien un ús/valor, però que per a una altra per-sona sí podien tenir-ne. D’aquesta forma es va donar sortida a objectes que proba-blement haurien acabat a les deixalleries.

El passat 13 de juliol, els usuaris i famí-lies de la Llar Joan Trias van anar a Montserrat, on van assistir a l’eucaristia, cant del virolai i a un dinar, durant el qual els usuaris van lliurar un ram de flors a la Sra. Maria Vidal de Llobatera, voluntària pionera de la Llar Joan Trias. Al llarg del dia, els usuaris també van tenir l’oportunitat de conèixer la coral Música Europa, amb Ia qual van parlar de la possibilitat d’organitzar una pro-pera actuació a la Llar.

Dia festiu al monestir de Montserrat

Fira d’intercanvi d’objectes

El passat dia 6 de setembre, alguns residents de la Llar Sant Salvador van participar en l’espot que la televió de Tarragona va rodar per anunciar Santa Tecla 2007, Festa per a tothom, i en el qual el Carles Balañá, resident de la Llar, s’adreçava als tarragonins per animar-los a participar en aquestes festes.

5

la fundació informa

Festa d’estiu a Joan TriasAmb motiu de la celebració de la festa d’estiu, la Llar Joan Trias va rebre la visita del exjugador i actual director esportiu del FC Barcelona, Txiqui Beri-guistain. En Txiqui va participar de la festa i va saludar, un a un, tots els usu-aris de la Llar. Finalment va signar en el llibre d’honor.

Un dia amb el Dalai Lama

El passat dia 10 de setembre, usuaris de les Llars Joan Trias, Sant Salvador, Can Llo-vera, La Gavina i Oxalis van participar dels actes de presentació del Dalai Lama del Tibet a la ciutat de Barcelona. Els residents que hi van assistir van gaudir molt especial-ment el moment en què van poder salu-dar personalment el Dalai Lama.

Ja tenim subcampió!Des d’aquestes pàgines, volem fer-vos a tots partícips d’una gran notícia: en Benito Sánchez, de la Llar Joan Trias, es va pro-clamar subcampió de boccia als campio-nats d’Espanya. Enhorabona campió!

Trobada de residents

Com des de fa tres anys, les Llars Joan Trias, La Gavina i Oxalis van organitzar una excursió i dinar al restaurant Can Salvi de Gualba, amb la participació d’usuaris, familiars i personal. D’aquesta forma, es va propiciar un dia de germanor entre les tres Llars de paràlisi cerebral.

El passat dia 7 de setembre la Llar Oxalis de Girona va rebre la visita de la consellera d’Acció Social i Ciutada-nia, Carme Capdevila, acompanyada del director de Serveis Territorials de Girona, Josep Viñas.Per part de la Fundació, el seu presi-dent, Albert Trias, i membres del Patro-

nat li van donar la benvinguda i li van agrair la visita.Al llarg del recorregut la directora del centre, Sílvia Fàbrega, va tenir oportuni-tat d’explicar a la consellera les diferents activitats i tallers que s’hi realitzen, així com d’anar-li presentant els residents i treballadors de la Llar.

La consellera d’Acció Social i Ciutadania visita Oxalis

6

Anem al zooEls usuaris de la Llar Emilio Benedetti van anar al zoo de Barcelona, una visita que es feia per primera vegada des del centre. Un cop al parc, el grup va gaudir d’una bona passejada i de l’espectacle de dofins.

Com altres anys, durant el mes d’agost, la Llar Emilio Benedetti va acollir residents d’altres Llars per passar unes petites vacances a Barcelona i gaudir del gran ventall d’activitats que ofereix. Acompa-nyats per la Pepi Rodríguez i en Jacques Baurier, bons coneixedors de la ciutat, tots els dies els visitants tenien organitzades sortides, visites culturals, passejades per parcs i jardins, participació en les festes populars dels barris i tast de la gastrono-mia local. Enguany hi van participar en Carles i l’Ana Mari de la Llar Sant Salvador, la Margarita i la Paqui de la Llar Pla d’en Boet, i el Santiago i la Puri de la Llar Terres

Dinar al patiCom l’any passat a la Llar Emilio Bene-detti es va realitzar un dinar-vermut en el qual van participar tots els residents. Amb l’ajuda dels voluntaris i cuidadors es va gaudir d’una bonica festa al pati i d’un temps magnífic.

Com cada any, la festa de portes obertes va tenir lloc a la Llar La Gavina amb la presència de gairebé totes les famílies i amics, l’alcalde d’Alella i una nombrosa representació del patronat de la Funda-ció. Però aquest any cal destacar també la presència de veïns i gent que va voler

conèixer-nos. Aquest any, va actuar la companyia Sense Paraules amb la seva obra Operación Marbella. Cal dir que l’activitat teatral comporta un gran esforç perquè cada vegada els reptes són mes alts. Des de setembre de l’any anterior els nois portaven treballant en l’obra, discutint la idea que volien plasmar, pre-parant els diàlegs, llibrets, construint els decorats i el vestuari, etc. A més a més, a la tómbola popular feta amb ajut de les famílies es van lliurar mes de 400 lots, i a la botiga, aquest any plena d’objectes fets pels nois, la gent va comprar d’allò més. Des d’aquí volem donar les grà-cies a tots, residents, famílies, personal i aquells que han vingut a gaudir d’aquest dia amb nosaltres.

Programa INTERLLARS 2007

Festa de portes obertes

la fundació informa

de Ponent. A tots ells els desitgem que hagin passat unes bones vacances, gau-dint de la ciutat i fet bons amics a la Llar Emilio Benedetti.

7

la fundació informa

Can Coll, masia catalana a la serra de Collserola

Un grup d’usuaris de les Llars La Gavina d’Alella i Joan Trias de Barcelona van visitar Can Coll, una masia museu sobre la vida rural a la serra de Collserola. Un dels avantatges d’aquest museu és el seu elevat grau de accessibilitat. Cal dir, a més, que la persona que ens va guiar i donar totes les explicacions ho va fer molt interessant per a tothom.

Així es com anomenem a la Llar La Gavina la trobada que fem amb totes aquelles persones que en un moment o altre de la seva vida han passat pel centre i, per tant, porten en el seu cor La Gavina. Enguany vam rebre amb un cartell de benvinguda unes 10 persones, alguns residents traslladats actualment a la Llar Joan Trias. Després vam celebrar

Aprofitant el final de l’estiu, els resi-dents de la Llar Emilio Benedetti es van desplaçar fins a la Vila Olímpica

per fer una passejada a prop de les platges de Barcelona i gaudir d’un bon dia de sol.

una barbacoa, el lliurament de diplo-mes commemoratius de l’acte i un ball. Aquesta és una trobada molt emotiva en la qual vells amics aprofiten per expli-car-se les coses que han passat durant l’any. Des d’aquestes línies volem recor-dar-vos que ser gavinero és alguna cosa més que haver estat a la Llar i que, com tots sabeu, sempre sereu benvinguts.

Passeig per la platja

Festa dels ‘exgavineros’

Per molts anys Paquita!!

L a participació en aquestes jornades els va servir per obtenir informació sobre els aven-ços en l’aplicació dels sistemes augmentatius

i alternatius de comunicació i poder-los aplicar als usuaris de paràlisi cerebral que hi ha a les Llars. La idea principal que es va poder treure de les diferents ponències, taules rodones i tallers que es van dur a terme és que totes les persones es comuniquen. Per tant, la comunicació és un dret humà bàsic i el mitjà pel qual tots els altres drets es porten a terme.L’ús dels sistemes augmentatius i alternatius de comunica-ció ha suposat una oportunitat essencial per al desenvolu-pament de la qualitat de vida en nombroses persones, ja que són un grup d’eines i metodologies que permeten la comunicació a aquelles persones que, per diferents motius, no poden utilitzar el codi oral –verbal– i lingüístic.Més informació sobre les jornades: http://acceso.uv.es/jornadas 2007.

Perquè no nomès de pa viu l’home, a la Llar Pla d’en

Boet vam preparar l’aniversari de la Paquita amb

il·lusió. La idea va sorgir dels treballadors, moguts pel

sentiment de simpatia cap a la Paquita. Fer 75 anys

és un triomf a la vida que s’ha de celebrar.

El dia 21 d’agost tots es van apuntar a preparar la festa

sorpresa: residents, treballadors, família i voluntaris.

Carta de la família

“75 anys de la Paquita”

El dia 21 d´agost la nostra estimada Paquita va fer una quan-

titat d’anys envoltada dels seus companys, cuidadores, volun-

taris i de la seva família.

L’alegria que la caracteritza va ser superada com mai des del

primer moment que ens va veure a tots reunits per donar-li

la sorpresa.

Nosaltres, la família que ha viscut a prop d’ella fi ns abans d’en-

trar a formar part de la família de la LLar Pla d’en Boet, ens vam

emocionar de la mateixa manera amb ella i mai podrem agrair

l’amor, interès i dedicació que tots demostreu cap a la nostra

germana i tieta.

Les mancances físiques que ella presenta es veuen superades

per aquesta família que formeu, on us compreneu i gaudiu

de moltes activitats lúdiques i culturals que us uneixen i us

fan créixer.

Gràcies per ajudar perquè la Paquita visqui envoltada de

la seva segona família que tant l’estima. De ben segur que

aquestes són les seves paraules, les que li surten del seu cor.

Montse Sordé Mentruit i família

Sistemes de comunicacióEls dies 11, 12 i 13 de juliol es va celebrar

a València el I Congrés Nacional de

Sistemes Augmentatius i Alternatius de

Comunicació (ESAAC) i les III Jornades

d’Estiu de Tecnologia d’Ajuda, als quals van

assistir les pedagogues Esther Pla de la Llar

La Gavina i Marta Lafarga de la Llar Joan

Trias en representació de la Fundació Llars

de l’Amistat Cheshire.

8

la fundació informaracó d’opinió

9

la fundació informaracó d’opinió

Excursió amb la Fundació Suport a Catalunya en miniaturaGràcies als cursos que usuaris de la Llar Pla d’en Boet reben de la

Fundació Suport, Margarita Grau avui ja pot expressar-se per escrit

correctament, tal com veieu en l’article següent:

“E l Jueves, día 24 de mayo, tuvimos la ocasión, des-pués de cuatro años de hacernos el mismo pro-pósito, de conseguir realizar esta excursión, ya que

en anteriores ocasiones la lluvia lo había impedido”.“Catalunya en miniatura se encuentra en el municipio de Torrelles de Llobregat y este día nos hizo una mañana espléndida. Esta visita la hicimos todas las alumnas del Curs sobre Rodes que cada año organiza la Fundació Suport de Mataró, acompañadas del coordinador del curso y con el grupo de voluntarios y volunta-rias de la mencionada entidad, voluntarios que nos dan las clases cada martes y jueves. También nos acompañaron la directora, la trabajadora social y la educadora de la Llar Pla d’en Boet”.“Hicimos el trayecto desde Mataró en autocar y al llegar a este sitio quedamos admirados de este conjunto en donde el público puede pasear y contemplar los edificios más boni-tos de las comarcas catalanas, las carreteras, los trenes y muchas más cosas”.“Catalunya en miniatura se inauguró el año 1983 para que los turistas y estudiantes pudieran contemplar las cosas bellas que hay en las comarcas catalanas: templos, edificios de Gaudí, el campo de fútbol del Barça (donde escuchamos su himno), la montaña de Montserrat con el canto del virolai, el puerto con el sonido de los barcos que se mueven, el lago de Banyoles con el croar de las ranas, etc. Es un recinto muy bien cuidado donde aprendimos mucho”.“Al mediodía nos sentamos en el restaurante del mismo lugar donde nos sirvieron una buena fideuà y un pollo cocinado al horno con verduritas y un postre de hojaldre con crema. No podía faltar el café o el cortado. Volvimos a la residencia a media tarde todos muy contentos. A todas nos gustó mucho esta salida”.

Margarita Grauresident de Pla d’en Boet

Ilde RamírezL’Ilde, que és burgalesa però catalana d’adopció, fa un any i

mig va decidir deixar casa seva a Alcarràs per venir a la Llar

Terres de Ponent de Mollerussa. Una decisió encertada, ja

que l’esclerosi múltiple que pateix no li impideix gaudir del

ritme actiu i la bona companyia que la casa li ofereix.

10

24 hores amb

09.00 h. L’Ilde s’aixeca cada dia a les 8 h i, com és molt presumida, ens ensenya orgullosa la seva mani-cura, amb les ungles com maduixetes. S’arregla amb cura. La seva habitació és plena de fotografies que l’acompanyen i és que l’Ilde no només té una mare “molt marxosa”, ens explica, sinó que també compta amb el suport dels seus 5 fills.

10.00 h. Aprofitem la tranquil·litat de primera hora per fer gestions. Avui toca desplaçar-se fins al centre per anar a l’òptica. Per la Llar, l’Ilde es mou amb la cadira manual ja que així manté la mobilitat, però quan surt, com que té molt poca força, ha d’agafar la cadira elèctrica.

09.00 h 10.00 h

11.00 h

11.00 h. Tots els matins segueix les classes del taller

de manualitats que porta la Dolors. Enguany el taller

d’estampació de samar-retes ha tingut un èxit

espectacular i les vendes han estat molt engrescado-

res per als “artistes”.

11

12.00 h. Amb la Cris, l’educadora social,

aprofiten el bon temps de l’estiu per jugar a la boccia al pati de la llar.

12.00 h

13.00 h. A l’hora del dinar, l’Ilde comparteix taula amb la Chus, el Pepe i la Rosa. Avui hi ha espaguetis, un plat que sembla que satisfà tothom.

13.00 h

15.30 h

15.30 h. Els dimarts i dijous té lloc el taller de relaxació on els assistents aprenen a respirar i meditar amb les indicacions de la Minerva i la recreació d’un ambient adient amb encens, música i una il·luminació molt especial.

17.00 h. Cada tarda, durant les sessions de

fisioteràpia amb la Minerva, l’Ide fa exer-

cicis amb les mans per aprendre a controlar-les.

17.00 h

18.00 h. Abans de sopar ens dedica una estona per ensenyar-nos la seva primera pintura Agricultura ecològica, que va guanyar el 4t premi dels nous genis d’enguany. Després es retira a fer el seu trencaclosques..

18.00 h

19.30 h. Com cada vespre, abans d’entrar a sopar, s’ajunta amb els companys i la Cris per repassar l’actualitat a la premsa.

19.30 h

21.00 h. Just abans d’anar a dormir fa uns mots

encreuats, una activitat que la distreu, mentre

espera la trucada d’algun dels seus 5 fills per expli-

car-li i preguntar-li com ha anat el dia. És un moment molt familiar, que espera

amb il·lusió.

21.00 h

24 hores amb

reportatge

Al servei dels residents

tracto com si fos la meva”. Vuit anys també d’experiència i la mateixa satisfacció per treballar pels residents és la que aporta la Montserrat Agustí a la Llar Terres de Ponent de Mollerussa. Tot i que la seva funció principal és la de la neteja, també se n’ocupa de tenir la roba a punt. “Per a mi és com treballar a casa i em sento molt bé amb tota la gent de la Llar”. Davant de la llarga trajectòria de la Rosa, la Maria Teresa i la Montserrat, la Fatoumata Kruballx només fa un any que treballa a la Llar Pla d’en Boet de Mataró realitzant tasques de neteja, si bé dóna un cop de mà amb la bugaderia.

Una convivència estretaPrecisament, el contacte diari amb els residents ha generat un gran nombre de vivències i de moments entranyables que totes elles no obliden. Tot i que totes es mostren encantades pel tracte amb els residents, el que sí és cert és que aquest contacte varia subs-tancialment en funció de les seves tasques diàries. En el cas de la Rosa, tot i reconèixer que abans els deixaven venir molt més per la cuina, comenta “que no tinc massa temps per relacionar-m’hi”.

NETEJA, CUINA I BUGADERIA

A part del personal especialitzat encarregat de l’atenció sanitària, psicològica, física

i social, a les Llars també hi trobem uns professionals que porten a terme una

tasca molt important: cuidar-se dels serveis de neteja, cuina i bugaderia.

S i bé cada Llar manté la seva pròpia organització i disposa d’infraestructures diferents pel

que fa a serveis bàsics com ara la cuina, la bugaderia i la neteja, el que sí és cert és que en cada cas hi ha darrere un equip de professionals abocats en la seva feina diària. Molts d’ells ja són autèntics veterans, com és el cas de la Rosa Barreira, que porta dotze anys a la Llar La Gavina d’Alella. Se n’ocupa de la cuina i assegura que tracta els residents “com si fossin els meus propis fills”. El mateix li passa a la Maria Teresa Morcillo, que es fa càrrec de la bugaderia. En els seus vuit anys d’experiència entre la Llar Emilio Benedetti i la Llar Joan Trias, sap perfectament la importància que donen els residents a la seva roba i per això “la

12

Treball en equipAquest sentiment de companyia que caracteritza totes les Llars és el resultat d’una intensa tasca de formació duta a terme entre tots els professionals que formen part del seu equip humà. De fet, la formació de treball en equip i de relacions humanes encap-çala les accions formatives. Immerses totalment en aquesta filo-sofia, tant la Maria Teresa, com la Rosa, la Fatu i la Montserrat ho tenen molt clar. “Som un equip i el més important és facili-tar la feina als altres i que ells també facin més fàcil la nostra”, explica la representant de La Gavina. Es tracta de fomentar la convivència de l’equip humà per tal que el treball conjunt surti el millor possible, amb els residents com a primers beneficiats. Per exemple, explica la Rosa, “a vegades tenim unes disputes impressionants pel cafè, ja que a alguns d’ells no els convé gaire. Però, per altra banda, en moltes ocasions t’acabes posant a la seva pell i veus que cal entendre’ls. Ells mateixos viuen la seva pròpia guerra i cal ajudar-los en el que sigui possible”. Potser per això la Maria Teresa tampoc amaga que els dóna de tant en tant “algun d’aquests capricis que em demanen”.

Sempre a puntEl treball en equip facilita les feines del dia a dia, si bé en alguns casos com la cuina cal dedicar-hi una especial atenció, des de la configuració del menú adequat per a cada resident per part d’un equip de dietistes fins a l’elaboració i el procés d’emplatat. Per exemple, de les cuines de les Llars surten des de plats triturats fins a aquells sense sal o els destinats als residents que han de seguir una dieta. “És fonamental estar molt alerta perquè cada persona mengi allò que li toca”, comenta la cuinera de la Llar La Gavina. Però més enllà de la necessitat de seguir al peu de la lletra les instruccions de l’equip mèdic i que no falli res abans de portar els plats a taula, la Maria Teresa apunta que la clau sempre

Les tasques de neteja, bugaderia i el servei de cuina esdevenen fonamentals per al dia a dia de les Llars

passa per “cuinar amb molt d’afecte”. De fet, afegeix la Rosa, “jo cuino exactament igual que ho faig a casa”. Quant a la bugaderia, i malgrat l’exigència que suposa tenir cura de la roba de tots els residents, la feina a les Llars ha millorat en els darrers anys en gran mesura grà-cies a la implantació de les últimes tec-nologies en aquest sector. Com explica la Montserrat, “disposem de bones màqui-nes que ens faciliten la nostra feina”. El problema continua sent, “la pèrdua de roba i tenir organitzats els armaris” reco-neix, però, la Montserrat. No obstant això, matisa la Maria Teresa, “la incorporació de màquines com les que tenim ens ha permès guanyar molt de temps i apro-fitar-lo per aconseguir tenir els armaris molt més organitzats”.Com passa amb la cuina i la bugaderia, la neteja també resulta un servei molt important per als residents. De fet, apunta la Maria Teresa, “no existeixen gaires dife-rències respecte de la neteja d’una casa, tot i que en aquest cas és molt més gran. Es tracta de desinfectar-ho tot molt bé, sobretot els banys”.

13

reportatge

“L’esport m’ha ajudat a superar-me”

Com vas interessar-te per l’esgrima en cadira de rodes?L’any 1992 vaig participar com a voluntària en els Jocs Paralím-pics de Barcelona, on vaig poder conèixer els diferents esports que es practiquen, entre els quals l’esgrima en cadira de rodes. De fet, va ser una noia que coneixia que em va animar a provar-ho. A més, tinc la sort de tenir molt a prop de casa la Sala d’Armes Montjuïc, l’única de Catalunya amb una secció d’esgrima en cadira de rodes. De seguida, l’ambient de la sala em va captivar i m’hi vaig sentir molt còmoda.

Quines diferències hi ha entre l’esgrima de peu i l’esgrima de cadira de rodes?En cadira de rodes, entren en joc bàsicament la tècnica de l’arma, la rapidesa i tenir reflexes. Per això també agrada força als tiradors que practiquen esgrima de peu. Cal dir que a la sala competim tots contra tots: és a dir, que els esgrimistes de peu també s’asseuen a la cadira de rodes per a competir amb nosaltres. A nivell tècnic, la cadira de rodes està enganxada a terra per unes fixacions i no es pot moure, el moviment per tocar al contrari, es estirant el tronc i el braç. A l’hora de pun-

Mariona Hellín (Cabrera de Mar,

1970) pateix espina bífida de

naixement. Durant anys, la seva

única activitat esportiva eren les

tasques de rehabilitació i natació

que afavorien el seu estat de

salut. Però la Mariona és avui

l’actual campiona d’Espanya

d’esgrima en cadira de rodes,

un títol que ja ha obtingut en

cinc ocasions. A més, el seu

currículum inclou títols com el

diploma olímpic guanyat en els

Jocs Paralímpics de Sydney 2000

en la competició de floret per

equips o l’or obtingut en la Copa

del Món a Pisa el mateix any

en espasa per equips. Aquesta

és la seva història de passió per

l’esport i superació quotidiana.

14

entrevista

tuar, en la modalitat d’espasa només es pot tocar de cintura cap amunt, portem un faldó per tapar les cames, i quan hi toques no s’encén el llum. També hi ha la modalitat de floret (on es puntua només quan es toca la jaqueta elèctrica) i la modalitat de sabre, que pots tocar de punta com l’espasa i el floret o de tall. En cadira de rodes tan sols ho practiquen els nois.

I requereix molt entrenament?Depèn de les èpoques. Ara només hi vaig un o dos dies a la setmana a fer classe i els dijous faig competició, però quan ens preparàvem per anar als Jocs de Sydney entrenàvem quatre dies a la setmana, de vegades cinc. A més, jo he de compensar l’esforç a l’hora de competir amb entrenaments de recupera-ció, amb natació a l’aigua, per pal·liar els mals d’esquena.

Als Jocs Paralímpics de Sydney vas guanyar un diploma olímpic en la competició de floret per equips. És la fita de la qual et sents més orgullosa?Evidentment, és la més significativa. Però també em va fer molta il·lusió guanyar la plata en espasa per equips a la compe-tició europea de l’any 1995 a Blackpool, a Anglaterra, perquè era tot just quan començava a competir a nivell internacional.

Això et dóna motivació per seguir endavant, malgrat el mal d’esquena i totes les dificultats.

Què t’ha aportat la pràctica de l’esport?Et fa veure fins a on pots arribar, et fa conscient de les teves prò-pies limitacions i veus la quantitat de persones amb discapacitats que hi ha. A mi m’ha ajudat, a part d’obrir-me més a la gent, a superar-me una mica a mi mateixa, a tirar endavant, a espavilar-me sola i a posar-me a prova constantment. L’esport et dóna molta satisfacció quan vas assolint objectius dia a dia. I, quan competeixes i guanyes, és una sensació increïble.

A més, et dóna un marc de relació amb altres persones.És cert. A mi, per exemple, m’agrada molt competir per equips, perquè fas molta pinya i t’ajudes molt. Comparteixes moltes expe-riències i vivències, tant al club com quan et desplaces per fer competicions nacionals o internacionals. També el fet d’anar al club et serveix per sortir de casa i a relacionar-te. És clar que és més còmode quedar-se a casa veient la tele, però s’ha de sortir. Només cal tenir ganes de tirar endavant i, si cal, demanar ajuda.

Practiques un esport minoritari i a més en cadira de rodes. No deu ser fàcil trobar el suport adequat...No, no ho és. A nivell institucional, caldria millorar les ajudes a tots els esports, sobretot als minoritaris, que tenen molts pocs recursos. I a nivell social i de mitjans de comunicació, tenir en compte que no tot és futbol. Cal fer una tasca de divulgació.

Quin desig esportiu tens ara?El meu desig seria que hi hagués molta gent amb discapacitat que s’animés a provar un esport, i així intentar aconseguir un objectiu. Cal tenir en compte que amb les adaptacions espor-tives necessàries, una persona amb discapacitat és igual que qualsevol altra. Però aquesta és la condició que s’ha d’acceptar. jo ara tinc clar que s’ha de gaudir de la vida, de totes les opor-tunitats que es presenten.

Per saber més sobre l’esgrima en cadira de rodesActualment hi ha tres categories d’aquest esport (A, B i C) en què es classifiquen els esgrimidors segons la discapacitat. Per conèixer més a fons aquest esport i com practicar-lo:• Federació internacional d’esgrima en cadira de rodes: www.iwfencing.com• Federació Espanyola d’Esports de Minusvàlids Físics: http://www.fedmf.com/• Federació Catalana d’Esports de Minusvàlids Físics: www.fcemf.org• Club d’Esgrima Sala d’Armes Montjuïc: http://www.esgrimasam.org/

15

entrevista

La convivència també s’aprèn

convivència

La fisioterapeuta, Ana Rosa Jiménez, la monitora del taller, Esther

Geli, la cuidadora, Lucía Simón, i les residents Imma i Gemma

de la Llar Oxalis de Girona es reuneixen per parlar i reflexionar

sobre quins són els avantatges i els inconvenients de conviure i

compartir. Les conclusions són moltes: algunes crítiques i també

propostes positives van sortir d’aquesta trobada.

16

Amistat: Què implica la vida al centre?Gemma: Per a mi, venir a viure a la residència va significar assolir la meva independència. A casa els pares et pro-tegeixen molt i, en canvi, aquí no t’ho donen tot mastegat, t’has d’espavilar i buscar recursos. És una cosa que tots els residents hauríem de tenir present. Aprendre a pensar que no es tracta només de tu, sinó d’un grup de perso-nes i cal fer el millor per a tots, no per a un mateix. Aquí puc viure la meva vida, tinc més temps per organitzar-me i fer les coses que m’agraden. Imma: A mi em va passar una mica el mateix. A casa em sentia molt lligada i controlada, i ara puc fer la meva respec-tant els companys i treballadores. Esther: Aquí he madurat professional-ment i he après a treballar en equip, a dur

a terme iniciatives. Recordo que quan vam començar érem pocs i ara que

el centre està ple la convivència costa molt més. L’ideal seria tre-

ballar amb grups petits, per poder mantenir l’ambient familiar. Amistat: I quines són les claus per a una bona convivència?Imma: És important posar de la nostra part, ser tolerant, pacient i

també guardar les formes. Recor-dar que no estem sols.

Lucía: Intentem que hi hagi un odre, una bona organitza-ció i una bona comunicació entre tots i, si hi ha algun pro-

blema, poder tractar-lo. El res-pecte és el més important.

Esther: El problema és que molts vénen de casa, on són el centre d’aten-

ció, i no saben esperar el seu torn, ni compartir. Dues actituds bàsiques per conviure. A això s’hi afegeix una falta d’iniciativa per a la gestió del temps de lleure. De vegades ens trobem que els residents no saben què fer quan s’acaben els tallers, ni sols ni en grup.Lucía: És per això que quan tenim temps procurem xerrar o fer-los participar de les nostres activitas, com anar a buscar bolquers perquè es mantinguin actius.

Amistat: Però teniu costum de parlar dels problemes que sorgeixen?Lucía: La veritat és que no us comuniqueu gaire entre vosal-tres. A partir de les 17 h cadascú va al seu aire. Podríeu fer més coses junts perquè mira que n’hi ha que tindríeu afinitats! Nosaltres intentem potenciar les relacions i xerrar amb tots.Ana Rosa: Però també heu d’aprendre a escoltar-vos els uns als atres quan parleu, perquè moltes vegades no ho feu, parleu tots alhora.Gemma: Quan veus que no t’escolten, perds l’interès i lla-vors ja no ho intentes més.Esther: Doncs es tracta de respectar els torns de paraula, dema-nar que t’escoltin, treballar-ho amb grups petits afins els uns amb els altres. Aprendre a conversar.Amistat: I què heu après?Gemma: Al principi d’entrar al centre tenia una mica de por pel que em podia trobar. He vist que tinc companys que necessiten més ajuda que jo i que la convivència serveix perquè ens ajudem

els uns als altres, ens interessem els uns pels altres.Imma: És saber estar pels altres. Saber donar i rebre alhora. Ana Rosa: Sí, perquè n’hi ha que sempre donen i d’altres que sempre reben i això no pot ser. Els que treballem aquí cal que fomentem aquestes actituds i donar con-sells perquè a ells els fa falta. Lucía: Els cuidadors estem per ajudar als resients, per a tot el que necessitin. Però per fer de cuidadora t’ha d’agradar molt la teva feina perquè, si no, es nota i l’ambient se’n ressent. Les coses s’han de fer de cor. Imma: Els residents som persones que ens costa parlar i moure’ns, però persones, amb tots els sentiments que això comporta…Gemma: I si necessites alguna cosa i veus que passen pel teu costat fent com que no et veuen fa molt de mal. Nosaltres també hem de tenir un xic més de paci-ència amb el personal del centre, saber que si no vénen és perquè estan enfeina-des i quan puguin t’atendran. Però hi ha dies que t’aixeques del llit i penses que ho engegaries tot a rodar. Ja se sap: hi ha dies bons i dolents per a tothom. Imma: Per sort, a conviure també s’aprèn, tot i que mai no acabes de saber-ne del tot.

Imma: “A conviure també s’aprèn i mai no acabes de saber-ne del tot. És saber estar pels altres. Saber donar i rebre alhora”

1917

convivència

Un exemple a seguir

voluntaris

18

El dia a dia a les Llars resulta

molt més alegre amb

l’arribada dels voluntaris. En

el cas de Can Llovera, el que

hi porta col·laborant més

temps, des del 1999, és

en Sebastián González, un

andalús que es caracteritza

pel seu bon humor i que s’ha

convertit en un membre més

de la Llar de Sant Feliu.

D iu que té 76 anys, però la seva vitalitat i esperit positiu n’hi resten uns quants. Segurament aques-tes qualitats i l’optimisme que respira fan que quan

Sebastián arriba a la Llar, els residents l’envoltin de seguida. I és que ell ja s’ha convertit en un membre més d’aquesta família. De fet, el seu vincle amb Can Llovera s’inicia amb l’ar-ribada dels primers residents: “Vaig oferir-me per si de cas necessitaven alguna cosa i des d’aleshores no he faltat ni un dia”, explica. Actualment, visita la Llar tots els migdies per donar un cop de mà amb els dinars, si bé fa uns anys ajudava també amb els sopars. És per això que tothom a la Llar el cataloga com a “voluntari exemplar”, en gran mesura per la seva capacitat d’ha-ver-se adaptat al seu dia a dia. Precisament, aquesta ràpida adaptació l’ha portat, comenta, “a fer per ells el que no vaig fer mai pels meus fills, fins i tot massatges a la cara”. En tot cas, conclou, “el que realment importa és que ells estiguin bé”. Per a ell és una gran satisfacció ajudar els residents i reconeix que se sent “molt ben acollit tant per part de la direcció com

SEBASTIÁN GONZÁLEZ

voluntaris

19

per part de la resta del personal de la Llar”. Potser per aquest motiu no entén “que no hi hagi més voluntaris” i reconeix que “molts vénen uns dies i es cansen aviat”. Tot i això, anima que altres persones segueixin els seus passos “perquè tots ells s’ho mereixen i qualsevol cosa que els dónes te l’agraeixen molt”.De moment, i malgrat que en Sebastián amenaça de jubilar-se, ben aviat explica que ja es veu arribant a la Llar amb el seu propi bastó per continuar ajudant els que s’han convertit en una part més de la seva família. Fins i tot els residents matei-xos, comenta, “se’n riuen de mi quan els dic que em retiraré com a voluntari... No s’ho creuen”.

Mil i un recordsMés enllà dels dinars i sopars, Sebastián ha participat durant aquests anys en tota mena d’activitats que s’han organitzat a la Llar: “Abans ens disfressàvem per Carnestoltes i sortíem al carrer”. Confessa que seria bo tornar a implantar aquesta festa tan divertida i encara riu quan parla de les dues vegades “que em vaig disfressar de dona i ningú em va conèixer, o també de pallasso o El Zorro”. I és que més de vuit anys a la Llar han donat per a moltes anècdotes. Per exemple, Sebastián també recorda l’actuació d’un mag que “encara em pregunto com feia aquells trucs” o les sortides que ha fet acompanyant els resi-dents, per exemple, fa uns mesos a Vic.

“Fins i tot els residents mateixos se’n riuen de mi quan els dic que em jubilaré com a voluntari... No s’ho creuen”

Parlant de la seva trajectòria a la Llar, tampoc pot evitar recordar-se d’aquells residents que ja han mort i explica com una d’elles, la Begoña, li havia comen-tat que s’assemblava molt al seu pare i que era molt bo amb ella. “Crec que mai he plorat tant com quan va morir”, comenta.Aclareix que no cal “tenir cap experiència ni habilitat en concret” per donar un cop de mà com a voluntari i anima les perso-nes a apropar-se a la Llar i a ajudar com fa ell. “Per a tots ells –mirant els residents– és molt important que gent de fora els aporti una mica d’alegria”, explica.

Un lloc on créixer juntsLlars de l’Amistat

Un lloc on compartir nous reptes,on viure il·lusions, on construir un demà...