Núria Farràs i Giol

Tot i ser nat a Barcelona, deben petit, l’Eugeni Xammar i laseva família es van traslladar aCan Xammar de Dalt, la sevacasa pairal de l’Ametlla. EnXammar, juntament amb enJosep Pla i en Gaziel (AgustíCalvet), van revolucionar elmón del periodisme català i dela corresponsalia de guerra. Laimportància d’en Xammarperiodista la podreu copsar siesteu atents als actes que,d’aquest ocubre en endavant,s’aniran esdevenint. El que usproposem nosaltres és conèi-xer l’Eugeni, la persona, tal icom alguns dels nostrescol·laboradors el recorden.

El Doctor Guarch explicaque va conèixer en Xammarquan va arribar a l’Ametlla, jade gran: “Bàsicament hi vaigtenir una relació professionaldoncs, quan va arribar, jatenia l’herpes zòster que el vamartiritzar els darrers anys dela seva vida.” Tal i com elmateix Eugeni explica a lesseves memòries, Seixantaanys d’anar pel món, “quanvaig tornar de treballar deudies a Ginebra em vaig trobarde cop i volta immobilitzat ogairebé per un atac violentd’herpes zòster, una virosicaracteritzada primer per unainflamació purulenta i doloro-sa del costat esquerre, pecto-ral i dorsal [...] que el mateixpot durar cinc dies que cincanys. En aquest precísmoment les meves neuràlgiesduren des de fa dos anys i migi res no indica que tinguingens de ganes d’anar-se’n”.

“Al començament de ser aCatalunya,” recorda el DoctorGuarch “en Xammar va anara visitar en Josep Pla a Mas

Llofriu per intentar reconduirla seva amistat que s’haviarefredat a conseqüència del’acostament del Pla a la polí-tica franquista oficial, però larelació no es va redreçarmassa i això que tothom sapque havien fet moltes cosesjunts. Recordo que explicavacom havien anat plegats aRússia per una estada de 15dies. A mitja estada, en Xam-mar li va dir a n’en Pla que ellja en tenia prou, que ja esta-va avorrit en veure, segonsell, que “els soviets eren unamerda” i, segons ell mateix:“vaig fotre el camp”.

El Doctor Guarch tambéens explica que a curta dis-tància, en Xammar “era unindividu molt trempat amb uncert aire irònic, un humor,diem-ne, un pèl britànic. Defet no xerràvem gaires cosesde l’Ametlla, sinó de coses dela vida quotidiana”. Potseraquest humor britànic de quèparla el Doctor Guarch ens el

pot aclarir la Marta Bayo:“Era un conversador extraor-dinari, amè i divertit. Què dirdel seu aspecte? Impressio-nant. Un home alt, amb elcabell blanc, net, polit, ambcorbatí. Anava vestit ambrobes de colors ocres,xeviots, robes bones, de gen-tleman,comprades segura-ment al Regne Unit. Era fi ielegant. Era tot un senyor.”

La Montserrat Giol el vaconèixer quan ella era petita,

i tenia prop de 9 anys, cap alsanys cinquanta: “El recordo,imponent, amb el seu trajo icorbatí, cabells blancs, granpapada, assegut en un balan-cí de la casa gran i conver-sant, llargament, amb l’oncleClaudi. Em cridaven l’atencióles seves sabates ben enllus-trades, ara en diríem de tallanglès, i sempre amb unacama damunt de l’altra”.

La Marta Bayo també enrecorda el seu caràcter: “No lipodies rebatre cap assevera-ció. El que ell deia anava amissa. No s’hi podia discutir.”Era home d’una gran i vastacultura. “Era un filharmònicfidel, i a mi em feia gràcia

nº

08octubre’13

Aquest any commemorem el 125è aniversari del naixement del periodista ametllatà

El Xammar més proper

Suplement cultural del Diari de l’Ametllaamindola@live.com

Història

A curta distància

Ferran Balles-ter, cooperantmetge al Ca-merun

Història

En els deuanys de la Bi-blioteca, glos-sem la figurade JosepBadia

L’AmetllaAvança

L’arribada del’electricitatal poble

Sumari

sentir-li a dir que en Rubins-tein només tenia la tècnicaals dits però que no hi posavael cor, quan d’altra banda els

diaris l’alabaven com si fos unDéu. L’Eugeni no en podiasentir ni parlar. Per ell el seuDéu en matèria pianística eraen Svjatoslav Richter (ucraï-nès). També em feia gràciaquan sortia amb una de lesseves crítiques inapel·lables:«En Paderevsky, pobret,

només va saber escriureuna sola peça. El seufamós minuet. Pel demés,tot porqueria»”.

La Montserrat Gioltambé recorda que “enXammar era un cul de malseient, va tenir mil feines,va recórrer un munt depaïsos i va aprendre molt,sempre àvid de conèixer,poc amic d’estudiar”. Afe-geix que va ser gràcies alsseus amics que mai li vafaltar feina, ara una tra-ducció, ara un article. Itambé van ser els amicsels que el van recolzar mésquan es va fer gran i vacaure malalt.

La Marta Bayo, nebodad’en Josep Badia i Moret,l’autor de les converses

El periodista i corresponsal Eugeni Xammar/ Família Giol i Draper“L’Eugeni era un con-versador extraordi-nari, amè i divertit.Un home alt, amb el

cabell blanc, net,polit, amb corbatí”

(Continua a la pàgina següent)

“Era un individu molttrempat amb un certaire irònic, un humor,diguem-ne, un pèl

britànic”

Amíndola, octubre de 2013II

amb en Xammar que vanpermetre perfilar el llibreSeixanta anys d’anar pelmón, recorda els dos anysde convivència amb l’EugeniXammar, quan ella en teniatrenta-tres i ell una vuitan-tena. Segons ella, va sercom tenir un avi a la família:“Jo tenia dos nens petits i ellhi tractava, hi xerrava, hijugava i en gaudia”. Tothomcoincideix que era un grangourmand, i feia estades al’Hotel Europa, on el tracta-ven a cos de rei i les mengeseren delicioses. La Martadestaca: “Per Nadal, gaudiatant de l'escudella i el pollas-tre!”

També recorda amb emo-ció “les moltes tardes deconversa entre el meu oncle,en Josep Badia, i l’Eugeni,mentre anaven preparant idesgranant les seves memò-ries, que el meu oncle gra-vava en l’aleshores modernacinta magnetofònica ambcassete, que després li vamanar passant a net entreunes quantes secretàries”.

Una altra d’aquestessecretàries, a part de lamateixa Marta, va ser laCarmina Moncau: “Les noiesque com jo, anàvem a trans-criure les seves memòries,els Seixanta anys d’anarpel món, no sabíem ben béqui era aquell senyor tan alt,tan irònic, tan elegant, unpunt cínic, lúcid i tan diferentde la gent que nosaltresvèiem aleshores a l´Ametlla,tot i que el senyor Badia noes cansava de dir que eramolt important. No va serfins més endavant, haventllegint amb més consciènciales seves memòries, que elvàrem començar a mirarcom una persona rellevant.”

La Carmina va conèixeren Xammar cap a l’anysetanta: “ell vivia a CanFeliu, amb la Lola [de CanValència], que el cuidava. Liagradava una colònia angle-sa, l’Atkinsons, que jo licomprava a la farmàcia del’Ametlla. Si no era aquella,no en volia cap més. Era jamolt gran, i el que a mi emcridava l’atenció bàsicamentés que... tenia una esposafrancesa que no el venia aveure mai... i un herpes zòs-ter que el matava. «Noia»em deia «avui no farem res,aquest herpes zòster emmatarà». L’esposa francesa

que menciona la Carminaera la Francine. Amb ellas’havia casat en segonesnúpcies el 1970, tres anysabans de morir.

La primera esposa d’enXammar ens la recorda laMarta Bayo: “L'Amanda erauna dona molt culta. Joanava a visitar-los amb eltiet, en Pep Badia, a CanFeliu, i com que jo estudiavaa l'escola Suïssa, em parla-ven en alemany. Eren unaparella fantàstica. Es baralla-ven, però s'estimaven molt.L'Amanda era molt aleman-ya. A la tieta i a mi ens haviaconfessat que ella sempreportava totes les seves joiesa la bossa. No la deixavamai. Però és patent que si li

haguessin pres la bossa,haurien trobat un bon botí.Tenia anells, agulles de pit ibraçalets. També era alta iprima com ell, escardalencaamb el cabell blanc pentinaten un monyo. Devia haverestat molt guapa. I també,una gran senyora.”

La Montserrat Giol recor-da la parella de l’Amanda il’Eugeni quan, cap als anyscinquanta, arribaven de l’es-tranger i passaven per Can

Draper a xerrar una estonaamb els seus cosins llun-yans, en Claudi i l’EduardDraper. “La mare ens deia:«no molesteu» i l’oncle:«canalla, canteu». I nosal-tres, educadament, cantà-vem alguna de les cançonsque el pare ens ensenyavaassegut al piano. Ells som-reien i nosaltres marxàvemràpidament a jugar. Men-trestant, l’Amanda enraona-va amb la nostra mare i liensenyava receptes senzillesi nutritives per als infants.Recordo especial- ment lasèmola amb melmelada d’al-bercoc. Aquell senyor, enXammar, feia respecte i laseva conversa semblavaamena i interesant.”

La vida de la parella però,no va ser sempre de color derosa. La Marta ens explicaque “els darrers temps, esconfessava amb la tieta i lideia: «Sabes Mercedes,estoy segura que Eugeniotiene una amante». I noanava gens errada”.

Temps després, l’Amandava morir d’una operació defèmur. “L'Eugeni era de llà-grima fàcil”, continua laMarta, “potser perquè lla-vors, quan jo el vaig conèi-xer, ja entrava a la vuitante-na. El fet és que moltes cosesl'emocionaven. De la matei-xa manera que li agradavamolt riure, també feia esfor-ços per no plorar. Recordoquan l'Amanda va morir. Ellva arribar a casa el tiet des-trossat i plorant com un nen

petit. Em va impressionar iho recordaré sempre”.

Al cap d'un temps enXammar va refer la sevavida amb la Francine, la sevasegona dona. “Es van casara Llerona i van fer un dinaramb els amics més íntims,entre ells el meu oncle JosepBadia i la meva tieta Mercè.Crec recordar que va ser a laMasia. Estava molt enamo-rat de la Francine, amb laqual sembla que feia anysque mantenia un idil·li, imales llengües deien que elfill que ella tenia era de l'Eu-geni. Amb tota la il·lusió li vaposar un pis a París, que enaquella època no era econò-mic. Es va gastar tots els

seus diners i és per això quehavia de seguir treballantfent traduccions, tot i l'edat”.

La convivència entre l’Eu-geni Xammar i la seva sego-na esposa Francine, un copcasats, va durar poc. EnXammar diu a les sevesmemòries que al febrer de1971 va caure i es va trencarel coll del fèmur. Després deser operat a París “vaig des-cobrir, a vuitanta-tres anys,que m’havia casat massa

tard i amb massa pocsdiners. Fou així com vaigprendre la decisió de retirar-me a l’Ametlla dedicat a l’au-tofagia i deixar que la mevadona continués complint laseva feina de funcionària ala UNESCO, a París.”

La Marta recorda que“quan va tenir la mala sortde trencar-se el fèmur, laFrancine el va enviar cap al'Ametlla, a Can Feliu. Noestava preparada per tenircura d'un vell. Es va portarben malament, doncs tam-poc el venia a veure. Emsembla que en aquells dos atres anys va venir una vega-da, però sí que va córrer aenviar un capitoné peremportar-se els mobles, vai-xelles, i tot el que li va sem-blar interessant quan ell vamorir”. En Quim Torra, al seullibre Periodisme? Perme-tin!, també és clar enaquest apecte. Explica queun centenar l’amics fidelsvan assistir al funeral d’enXammar: “Francine va venirde París. L’endemà ja se’ntornava”.

El Doctor Guarch recordaque en Josep Badia, a part decompilar les memòries del’Eugeni “va ser el seu pro-tector en aquests seusdarrers anys de vida, doncsva ser ell qui li va gestionarque un prohom local, enMaties Barres, li fes un vitaliciper la seva casa de Can Feliui, amb això, va poder anarpassant els últims temps”.

Quan, fa uns quants anys,l’Institut d’ensenyament del’Ametlla va començar a par-lar de posar nom al Centre,el Jordi Canudas i la CarminaMoncau van pensar que erael moment de reivindicar elnom de l’Eugeni Xammar.“Eren uns moments que l’A-metlla creixia molt, massa, ivèiem que molta gent quevenia a viure aquí no conei-xien res del nostre entorn,de la nostra gent. Seria unbona manera de parlar-ne iuna bona manera que sortísa la llum una persona massaanys oblidada.”

Avui l’Institut de l’Ametllaté el nom d’Eugeni Xammar iels nois i noies poden conèi-xer qui va ser aquest amet-llatà intel·ligent, autodidac-ta, culte i expert coneixedordel món en el qual va viure.

(Ve de la pàgina anterior)

“El senyor Badia no escansava de dir que enXammar era molt im-portant, tot i que no-saltres no ens en vamadonar fins anys més

tard”

“Vaig descobrir, alsvuitanta-tres anys,que m’havia casatmassa tard i amb

massa pocs diners.Fou així com vaig

prendre la decisió deretirar-me a l’Ametlla”

Els llibres “Periodisme? Permetin! i Seixanta anys d’anar pel món/ N Farràs

Amíndola, octubre de 2013 III

Ametllatans al món

Josep Maria SuriñachHa viscut en diversos països i ara fa una estada al Golf Pèrsic amb la seva família

Clara Prat i Roig

Ets nascut a l’Ametlla?No. Vaig néixer a la Gar-

riga, de pare ametllatà i maregarriguenca, però sempre heestat molt lligat a l’Ametlla,ajudant al supermercat de lameva tieta a Can Camp,jugant a l’equip de futbol...

Què t’ha portat a viuretan lluny de casa?

De ben petit sempre he tin-gut passió per veure món,conèixer diferents indrets icultures, i al llarg dels anys hetingut la sort de poder viatjarmolt i conèixer molts païsosd’arreu del món. Fa uns tresanys, la meva dona i jo ensvàrem plantejar que tindriasentit per a tots, i sobretotpels nostres fills, Clàudia iMarc, que aleshores tenien 5 i2 anys respectivament, feruna expe- riència internacio-nal que els exposés a culturesi idiomes diferents. Donat quesempre m´ha interessat lacultura àrab, vàrem decidirenfocar la recerca de feina enels països del Golf Pèrsic.

En què consisteix lateva feina?

Treballo a la divisió de ser-veis de generació elèctricad’una multinacional america-na. Concretament, sóc res-ponsable de negoci per Qatar iOman. Els nostres enginyerstreballen amb les principalscentrals elèctriques del país,ajudant els nostres clients aobtenir la màxima producció,eficiència i disponibilitat de lesseves turbines de gas i devapor.

Què és el que més t’a-grada d’aquest país i el quemenys?

Com a fet positiu, Qatar ésun país amb un enorme dina-misme. Evidentment elspetrodòlars ajuden, però calreconèixer que Qatar ha sabutfixar objectius clars a llarg ter-mini. El 2008, a través d’unprocés que va involucrar totala societat civil del país, Qatarva establir una visió nacionalpel 2030, en la que s’establi-ren objectius ambiciosos dedesenvolupament sostenibleen els àmbits econòmic, sociali humà. Aquest document s’haconvertit en el full de ruta queorienta les actuacions i inver-sions de l’Emirat.

En la meva opinió, la granassignatura pendent és lasituació de la mà d’obraestrangera poc qualificada,que malgrat els esforços legis-latius dels darrers anys,segueix patint condicions detreball i de vida molt dures,amb sistemes i pràctiquesque els fan molt vulnerables.

Com es veu des de foratot el que està passant alnostre país? O hi ha undesconeixement total?

En general, al Mitjà Orientla gent està informada del quepassa a Europa. Són cons-cients de la greu situació eco-nòmica que viuen els païsosdel sud d’Europa, i en concretels impacten molt les dadesd’atur en general i d’atur delsjoves en particular. També hiha una certa consciència delprocés independentista deCatalunya (gràcies al Barça,tothom coneix el nom del nos-tre país), tot i que en generalés un tema que els queda

molt lluny i no en solen tenircap preferència al respecte.

Culturalment som dospaïsos molt diferents, t’hacostat molt integrar-te?

A Qatar, els qatariansrepresenten menys del 15%de la població. La majoria delsestrangers o bé són de nacio-nalitats que viuen en comuni-tats tancades, com l’índia, lapakistaní, o la filipina, o bésón persones de pas, quevénen per l’execució de pro-jectes concrets. Així doncs, elsqatarians i els estrangers real-ment no solen mesclar-se,sinó que solen viure en mónsparal·lels. El nostre cercle d’a-mistats està format principal-ment per ciutadans occiden-tals. En qualsevol cas, cal dirque les diferències culturalsentre la cultura àrab i l’espan-yola són molt més petites delque ens podríem imaginar,evidentment per la influènciadels vuit segles de presènciaàrab a la península ibèrica.Això fa que per nosaltresresulti molt més fàcil connec-tar i establir relacions cordials

amb els qatarians que per a lamajoria de nacionalitats euro-pees. Aquest és un avantatgeque els nostres empresarishaurien d’aprofitar per inten-tar fer negocis amb aquestsmercats en forta expansió.

Sovint tendim a veure alsaltres països segons elstopics que s’han creat, comens definiries tu Qatar, queel coneixesdesde l’interior?

Un dels tòpics que m’hasemblat més allunyat de larealitat és el relatiu a lesdones, almenys en els païsosdel Golf Pèrsic: molta gent acasa nostra està convençudaque les dones àrabs estancompletament sotmeses alsseus marits, donant la vesti-menta com a prova irrefutabled’aquesta afirmació.

Les meves observacions “decamp” suggereixen el contrari:tot i que solen exercir-la deforma més privada, les donesàrabs tenen tanta influència enles decisions que afecten lafamília com les catalanes, si només... gaudeixen dels seuspropis estalvis, que no estanobligades a dedicar a les des-peses de la llar, responsabilitatexclusiva del marit; i tambépoden divorciar-se lliurement,fet que és força comú. El vestit,malgrat donar resposta a l’o-bligació de l’Islam d’ocultar elcos femení, és en gran part unelement d’identitat i orgullnacionals i fins i tot darrera-ment s’ha convertit en un ele-ment de moda, amb dissenyscada cop més atractius i ele-gants que combinen amb altís-sims talons i bosses de marca.

Per la teva feina has vis-cut a diferents països,aconsellaries als joves quevisquessin una experiènciacom la teva?

Sens dubte. Experimentardiferents països i cultures ensfa créixer com a persones, ensfa més tolerants i adaptables iens dóna una visió més globaldel món. La decisió de marxarfora no és mai fàcil: suposaabandonar l’espai familiar iconegut per enfrontar-se asituacions desconegudes, ple-nes d’incerteses... és un pro-cés amb alts i baixos, en elque sempre hi ha moments enquè et preguntes què caram hifas a milers de kilòmetres dela gent que estimes, conduintsol entre infinits camps de blat

a Colorado, o sopant sol en unrestaurant a Muscat. Però, peraltra banda, és una experièn-cia molt enriquidora.

Dels llocs on has viscuton t’has trobat més a gust ionmenys?

Per a mi, trobar-me a gustestà més en funció de la gentque tinc al voltant que no pasdel lloc en sí. En aquest sentit,prefereixo aquelles cultureson és possible arribar a con-nectar amb la gent, mantenir-hi converses profundes sobreles coses que realment impor-ten i desenvolupar amistatsautèntiques... i per contra emsento menys còmode ambcultures més materialistes, onles relacions tendeixen a sermés superficials i menys sin-ceres.

Durant una temporada,vaig estar vivint a Itàlia i viat-jant amb certa freqüència aNigèria per un projecte. En lesmeves anades i vingudes, emva sorprendre comprovar comels nigerians estaven sempresomrient i bromejant, malgratla pobresa i duresa de les con-dicions de vida del país, men-tre els italians, malgrat viurerodejats d’un nivell de riquesai comoditats infinitamentsuperiors, estaven constant-ment queixant-se. Quan vaacabar el projecte i amb ell elsviatges a Nigèria, vaig trigar

més de mig any en superar elbuit que aquella gent senzilla iriallera van deixar en el meucor.

Què és el que trobesmés a faltar del teu país?

En general, quan estic fora,el que més trobo a faltar és laproximitat amb família iamics. En el cas concret deQatar, també trobem a faltarla bellesa dels païssatgesverds de Catalunya, els rius imuntanyes, i també la possi-bilitat de sortir a passejardurant els quatre o cinc mesosd’estiu en que les temperatu-res i la humitat són extremes it’obliguen a fer vida d’interior.

Ens podries explicaralguna anècdota que t’hagipassat?

El mes de Ramadan passatem va passar una situacióforça graciosa. Durant aquestmes, tinc el costum de mante-nir el dejuni com a mostra derespecte envers els meuscompanys musulmans. Undia, quan faltava una hora perla posta de sol, va entrar almeu despatx un company defeina que és musulmà de cul-tura però poc practicant, i emva dir si el volia acompanyar aprendre un te. Distret, mentreteclejava a l’ordinador, vaigdeclinar amablement dient-lique estava dejunant. Alesho-res, ambdós ens vàrem ado-nar de la contradicció... elcristià dejunant i el musulmàtemptant-lo per que trenqui eldejuni... i ens vàrem fer un tipde riure!

“Vam pensar que seria bofer una experiència interna-cional que ens exposés a

cultures i idiomes diferents ”

“Experimentar diferents paï-sos i cultures ens fa créixercom a persones, ens fa més

tolerants i adaptables”

En Josep Maria Suriñach durant la seva estància a Qatar/ Imma Suriñach

Amíndola, octubre de 2013IV

Garbuix de lletres

- CaixaFòrum i MACBA: “Arte, dos puntos. Barcelona vive el arte contemporáneo”. Al CaixaFòrum fins el 29 de desembre i al Macba fins el 6 degener de 2014. Un confrontament d’obres i documents del passat amb la creació i els llenguatges contemporanis.- Museu del Prado:“Mengs y Azara. El retrato de una amistad” fins el 13 d’octubre de 2013. L’exposició se centra en la relació amistosa entre l’artista i el seu protector,

l’afinitat de les seves idees estètiques i la seva estretaa col·laboració artística.“Velázquez y la Familia de Felipe IV” del 8 d’octubre al 9 de febrer de 2014. A través d’unes trenta obres, l’exposició mostrarà el desenvolupament del

retrat cortesà de Velázquez des del seu segon viatge a Roma el 1649 fins a la seva mort a Madrid el 1660, una època en la qual va crear algunes de les pinturesmés importants d’aquest gènere, com Lasmeninas.- Museu Thyssen-Bornemisza: “Surrealismo y el Sueño” del 8 d’octubre al 12 de gener de 2014. Pintures, dibuixos, collages, escultures i fotografies

d’artistes com André Breton, Salvador Dalí, Paul Delvaux, Yves Tanguy, Renée Magritte, André Masson, Max Ernst, Jean Arp, Claude Cahun i Paul Nougé, entred’altres.

- Palacio Real de Madrid: “ De El Bosco a Tiziano. Arte y maravilla en El Escorial” 150 obres extraordinàries procedents del Patrimoni Nacional.

Us recordem que, a l’edició passada, us vam informar de la retrospectiva que la Fundació Tàpies i el MNAC fan, fins al 3 de novembre, d’Antoni Tàpies i queus tornem a recomanar.

No et pots perdreUna tria d’Anna Gonzàlez

DivertimentsAquest és un dels contes guanyadors ex-aequo al Premi de Sant Jordi de la Biblioteca Municipal

Ana María Pérez Mery

“Des de la finestra enreixada de la seva habi-tació, sobre la quadra de la bòbila,

Doc va veure, aquell matí, a moltes personescobertes amb llargs abrics,

que corrien no se sap a on, però totes en lamateixa direcció”

Bernard Malamud, El hombre de Kiev

Estava amb l’ànim lúgubre dels dies sense soli sense calor. Portava quasi una setmana sensetreure el cap per la finestra i sense voler saberres del món d’allà fora. De cop i volta sentí lanecessitat d’airejar-se, de contactar amb l’exte-rior i saber el que estava passant més enllà deles parets del seu habitacle.

Es refrescà la cara, s’arreglà el cabell, esposà l’antifaç i, agafant al vol el seu mantell,baixà les escales corrent. En arribar al carrer, escobrí amb la caputxa i seguí amb pas ràpid a lagentada.

Ja oïa al lluny les fanfàrries, els crits i lesimprecacions. Es va anar acostant pels carre-rons a la plaça major i, a mesura que avançava,anava escoltant les novetats. Sentia créixer l’e-fervescència a l’ambient, la gent l’empentavaportant-lo quasi en sopols per arribar a temps.

Era just el que necessitava en aquellsmoments: diversió al màxim. Ja es veia ani-mant, cantant i cridant. La música s’escoltavacada cop més i més fort, els grups d’amics can-taven, reien, es saludaven a crits...

Al mig de la plaça havien aixecat un gran esce-nari i començaven a veure’s bengales i a oir-secoets que augmentaven el guirigall. En el centredel prosceni actuaven pallassos i saltimbanquisper fer més amena l’espera de la part forta del’espectacle.

La música s’aturà bruscament.

Començà una cadència de timbals que ritma-ven la marxa d’una desena de persones: els ano-menats col·laboradors que, amb la seva vesti-menta rutilant i caperutxes, desfilaven i esposicionaven al fons de l’escenari.

Aviat els seguiren altres personatges cobertsamb túniques de forts colors adornats amb gra-nadures, picarols i sonalls estridents. S’amaga-ven rere unes màscares grises i agitaven mara-ques, castanyoles i matraques produint unasaragata atroç. Al pujar a l’escenari, rodejaren el

cercle de tamborets allà preparats i, guiats pelgran mestre, prengueren seient i restaren espe-rant.

Després d’un moment de silenci expectant,començaren a sentir-se un altre cop el retrunyirdels timbals i la música que anava sent corejadaper la gentada, acompanyant-la amb un exigentrepic de peus i mans.

Cada col·laborador va fer-se càrrec del seuapadrinat, obligant-lo a beure d’una gran copaverda. Després tornaren als seus llocs a esperarels efectes del beuratge hilarant que els haviensubministrat.

Mentre el pallasso i els seus ajudants seguienactuant, la gent enardida cridava i reclamava alsexecutors actuar ja.

Els col·laboradors es prepararen, instaren alsacusats a despullar-se de les seves túniques icomençaren a treballar: els donaven toquets adalt i a baix, els recorrien el cos, les aixelles, laplanta dels peus, la panxa. Les mans pujaven ibaixaven, els acusats es retorçaven, es contorça-ven, s’agitaven, reien, reien, reien, inspiravenaire amb desesperació, la música s’acceleravamés, i més, i més. I ells reien, reien...

La música assolí el seu apogeu, decaigué i s’a-pagà.

Emmudiren les rialles, només se sentia l’esbu-fec, l’alè ofegat, l’última ranera dels ajusticiats i...el silenci.

La multitud es dissolgué, ara en un mutispesarós, arrossegant els peus.

Els col·laboradors s’acostaren a presentar elsseus respectes als emèrits mentre aquests escongratulaven d’haver eliminat del seu territoriespectacles sagnants.

Il·lustració: Patrícia Astorga

Amíndola, octubre de 2013 V

A curta distància

Ferran Ballester

Carmina Moncau

Ferran Ballester, metge-geriatre,viu a l’Ametlla des de l’any 1985 ifa 20 anys que viatja assíduamental Camerun per aportar-hi la sevaexperiència. Segons ell, és unaventurer amb un componentegoïsta, seduït per ser útil: “la gentens belluguem per plaer. El meuprimer plaer és la medicina i allà,com a metge, em sento imprescin-dible”.

Després de diferents viatges decooperació a Nicaragua, Guatema-la, Chiapas, Veneçuela i l’Amazo-nia, vaig descobrir l’Àfrica. Un mis-sioner amic que havia estat 30 anysal Camerun em va posar en contac-te amb un deixeble seu a Nakon-samba. Allà havia muntat una ONGper a nens abandonats: la Kentaja.

Al Camerun, la majoria d’homessón polígams: com més dones imés fills, més mà d´obra. Quanuna dona és repudiada, ha de mar-xar de la casa familiar amb els fillsque no són productius. Ha de bus-car feina o potser un altre home i,conseqüentment, abandona elsnens, que són acollits en aquestaorganització.

La meva primera impressió?Arribar al poble de Bakú i començara passar visita des de les 9 del matífins a les 6 de la tarda ininterrom-pudament durant un mes. Alesho-res, no hi havia cap més metge nipersonal sanitari. Calia tractar el

pal·ludisme, dolors articulars,infeccions de tota mena…

Supervivència? Poca. En casosgreus, si el cap de la tribu hi estàd’acord, paga les despeses del’hospital a Duala, i això vol dir:cada una de les visites, el llit, elsllençols, els medicaments, la nete-ja, el menjar…

Al poblat hi ha un curandero i unbruixot. El primer fa servir remeisnaturals i el segon tractamentsespirituals. La majoria de gent sónanimistes i, per tant, professenculte als seus ancestres i a la natu-

ra. Aquesta religiositat els uneixmolt, no es barallen, i no tenenambició d’avançar; tampoc noveuen bé que alguna altra personade la tribu, que no sigui el cap, hopretengui. El que està establert is’ha fet sempre és el que preval.

El més positiu? L’alegria quetenen de viure, la felicitat que irra-dien i el saber disfrutar delmoment. Els seus valors són moltdiferents dels del nostre món: elsentit de la vida, el de la mort, el defamília, el de comunitat… L’impor-tant és el dia a dia i la supervivèn-cia; per això, per a un europeu esfa difícil, en una estada llarga, nopoder parlar de les coses que enspreocupen a nosaltres però que allàsón irrellevants.

A l´Àfrica, les principals ONGsón dirigides per l’Església. El 90%dels serveis sanitaris i d’educacióque funcionen bé són a càrrec demonges o missioners. L’hospitalmés important del Camerun és eldels Germans de Sant Joan de Déu.La majoria d’aquests cooperantssón gent revolucionària i molt llui-tadora que s’impliquen de ple enels problemes dels poblats.

A Bakambé se’m va morir unanena de pneumònia, possiblementcom a conseqüència del pal·ludis-me. Arrel d’aquest succés vaig ferveure al cap de la tribu la necessi-tat de tenir un centre d’atenció pri-

mària, encara que fos molt elemen-tal. I vàrem fer un pacte: jo porta-ria un microscopi i material sanitarii ell buscaria una persona llesta queho pogués fer servir i a qui jopogués anar ensenyant, de mica enmica, les coses més bàsiques, fins itot fer sutures.

Des d’aleshores, cada any hiporto reactius, material sanitari imèdic divers, antibiòtics... Enaquest petit centre, doncs, es fanara

diagnòstics de pal·ludisme, paràsitsen femta, controls d’hipertensió, dediabetis, d’embarassos i tambécura de ferides. Un fet curiós ésque no es parla de mortalitat infan-til perquè no hi ha cap estadística.Un nen no existeix fins que no elmatriculen a l´escola i això pot serals 7 o 8 anys.

Desnutrició? A les ciutats mésgrans sí que n’hi ha, però al mónrural no. Tenen petites parcel·lesper cultivar i planten tubercles,sobretot el “nyam”. Consumeixenmolts hidrats de carboni. La quetreballa la terra, gairebé sempre,

és la dona.

La majoria de poblats no tenenaigua ni llum i, en època de pluges,molts d’ells queden aïllats. Aquestsdarrers anys, però, ha canviat unamica la vida de la població. S’hatrobat petroli i ho explota unacompa-nyia francesa. Sembla serque els francesos varen alliberar elpaís, però no pas el seu subsòl. Apartir d’aquest moment, el governha anat millorant, poquet a poquet,la xarxa elèctrica.

L’aigua, però, continua sent l’e-lement indispensable per a sobre-viure. L’aigua potable és imprescin-dible, però no està a l’abast detothom i la majoria de gent beuaigua contaminada dels rius.

El proper viatge el faré durantel mes de novembre, que és l’èpocaseca; els Monsons duren de març asetembre i, aleshores, la pluja éscontínua, tot es floreix i hi ha humi-tat dintre i fora de les cases. Es famolt difícil viure en aquestes condi-cions.

Aquesta vegada també portaremmaterial i controlarem que funcionitot allò que vàrem deixar. No farétantes visites i donaré classes alpersonal sanitari perquè ells puguinexercir i valorar els pacients.

En Ferran Ballester amb el personal sanitari a qui ensenya al Camerun/F Ballester

La seva vocació de metge l’ha portat a col·laborar periòdicament amb comunitats del Camerun

“Vam fer un pacteamb el cap de la

tribu: jo portaria ma-terial sanitari i ell

buscaria una personallesta que el pogués

fer servir ”

“A les ciutats mésgrans sí que hi ha

desnutrició, però alspobles rurals, no.Tenen petites par-

cel·les on cultivar ali-ments ”

Amíndola, octubre de 2013VI

El Carrer Nou - Carrer Torregassa

JoanGuarch

A la foto antiga del 1920, aproximadament, es veu el carrer Nou sense asfaltar amb els arbres fora de les voreres i, a la dreta, on en la foto moderna es veuen lescaixes d’estalvis, en l’antiga hi ha l’entrada a l’era i a la casa de Can Cariteu. Una mica més amunt, a l’ombra, hi ha el que va ser la peixateria d’en Garbaitxo.

Joan Guarch i Calvet

El maig del 1847 fou nomenat rector de l’Ametlla Mn Simó Mayol, fill delmetge Roc Mayol. Era natural de Piera i durant molts anys del seu rectorats’absentà de l’Ametlla, que estigué portada pels vicaris. Morí i fou enterrat al’Ametlla el 1867.

El cens, que féu en la llibreta de compliment pasqual del 1850, ens fa saberque l’Ametlla tenia unes 150 cases (veïnatges o veïns) i uns 830 habitants.

A l’Ametlla d’aquell temps hi havia el nucli de la Sagrera, que s’articulava al’entorn de la Plaça Vella on hi havia la secretaria municipal, el metge, l’apote-cari, l’estanc, el forn, una barberia, una fusteria, el ferrer, l’escola i l’església,amb el cementiri a peu de campanar. Per sota les voltes de la plaça, el carrerMajor travessava tres carrers, el de Dalt (actual Emma), el del Mig (actualpoeta Maragall) i el de Baix (actual Gaudí). Al nucli de la Sagrera hi trobemmasies tan importants com Can Xammar de Dalt, Can Xammar de Baix, CanViver i Can Coromines. En aquest nucli hi podem afegir les cases que Mn Simóconsiderava de Sant Nicolau i les Casetes que van fins a Can Barretó i Ca l’A-renys.

Al Raval de Dalt hi havia cases com Can Mir, can Xacó i una altra de lesgrans masies: Ca l’Antoja (actual nucli a l’entorn de la farmàcia i les galeries).

El Raval de Baix anava des de Can Partegàs, Can Xorra, Can Suari, CanSuleret, fins a Can Camp, Can Draper, Can Reixach i Can Diví, a les que podemafegir el nucli que Mn Simó considerava el Pinar, amb Can Guineu, Can Pane-des, Can Seniqueda i Can Bigoti.

El Veïnat del Mas Dorca comptava amb Can Pagès, Can Jaumira, Can Marí iCan Rosari.

El Veïnat de Mas Fabrera tenia un altre nucli de grans masies com Can Plan-dolit, Mas Fabrera, Can Parellada i Can Plantada.

El Veïnat de Can Fàbregues era el que formaven cases com Can Forns, CanPalau, Can Feliu, Can València, Can Cabanya (Can Carlons?), Can Careta i CanFàbregues, a les que podem afegir el que Mn Simó en deia el veïnat de CanMoret, l’actual barri de Bonaire. Aquest veïnat es correspon amb el nucli habi-tat des del segle IX (llogaret de Kabanas) i que al segle XVI se’n deia el barride les tres cases.

A primer cop d’ull

Foto: Arxiu Històric municipal de l’Ametlla, 1920 Foto: Joan Guarch

Vista aèria del Raval de Baix l’Ametlla, anys 50/Arxiu Municipal

Cens de població i nucli del pobleEl 1850 el rector Simó Mayol va fer un cens de les cases de l’Ametlla: n’eren unes cent cinquanta

Fets i curiositats del segle XIX

Llegenda de les cases del Raval de Baix de l’Ametlla

1. Can Vicari 9. Can Domènech

2. Can General 10. Can Cirera

3. Can Melitre 11. Can Sastre

4. Can Lluch 12. Can Peó

5. Can Partagàs 13. Can Peret

6. Can Recader 14. Can Suari

7. Can Xorra 15. Can Tiano

8. Can Mingo A: Actual Escola Bertí

Amíndola, octubre de 2013 VII

Marta Bayo i Badia

En Pep Badia va néixer al'Ametlla del Vallès el dia deCorpus de l'any 1905 mentrepassava la processó pelscarrers del poble. Va ser elsegon de cinc germans, tresnois i dues noies. Els seuspares: Josep Badia i CarolinaMoret, filla de Can Xic. Depetit, va ser un noi molteixerit. A l'escola sobressor-tia en els estudis per sobredels altres marrecs. Enaquella època, també feiad'escolanet amb MossènLluís que, al veure'l tanintel·ligent, hi tenia moltesxerrades i el va marcar molt.Fins i tot, l’oncle sempreexplicava que Mossèn Lluísse li va morir als braços. Vatenir un gran ensurt i això elva impressionar de debò.

Quan ja va ser un xicotfet, va voler estudiar magis-teri, cosa que va fer a Barce-lona. De dia treballava (va ferde lampista en la instal·laciódels espàrrecs i la il·lumina-ció meravellosa de la primeraExposició Internacional deBarcelona a Montjuïc de l'any1929) i de nits estudiava pertreure's el títol.

Amb la carrera acabadava trobar plaça a Puigreig.Abans d'anar-hi, es va casara l'Ametlla amb la Mercè PratPuig de Can Mestre Miquel.Es portaven 8 anys però ell

sempre deia que se la vabuscar jove perquè així, devell, el cuidaria. Per desgrà-cia no va ser així, perquè laMercè va morir de càncer als68 anys i ell va sobreviure-lafins als 91. Va morir l'any1996 també al mes de juny.Llàstima, doncs: amb l'espe-rit jove que el caracteritzava,ell volia arribar a l'any 2000.

Una vegada instal·lat aPuigreig, va treballar ambtant d'encert com a directorde l'escola, que encara avuiel recorden. La Mercè esdedicava al parvulari. Esconfeccionaven el material,

que copiaven del sistemaMontessori elaborant els car-tonets amb dibuixos a mà,per tal que els nens apren-guessin el català. Va ser unaèpoca meravellosa per a totsdos. A Puigreig no el vanoblidar pas doncs li van dedi-car una plaça, la plaça delmestre Josep Badia. Però vaarribar la guerra civil i ho vadestrossar tot.

A l’acabar la guerra vaestar presoner a França i,

posteriorment, amagat aBarcelona durant dos anys.Amb Franco, i després d’unsanys tant durs, no va volerseguir amb la seva vocacióde mestre al no poder fer-hoen català, i va posar un nego-ci totalment oposat als seusideals, juntament amb el seugermà petit, en Carles Badia.

Es va jubilar als 50 anys ien va estar deu gaudint delseu temps de lleure, el cine-ma amateur, la música, coma gran melòman que era, iescrivint poesia i filosofia i,sobretot, xerrant i muntanttertúlies amb els amics. Feiagust de sentir-lo parlar.

I el més important, vaescriure la biografia dictadade viva veu pel seu amicentranyable, l'Eugeni Xam-mar, que va resultar ser unade les obres que més el vansatisfer. Aquells anys decomunió diària amb el granperiodista i humanista que fouXammar, penso que van serels més feliços de la seva vida.

Inquiet com era, als 60anys encara va obrir una aca-dèmia a Granollers on vapoder reprendre les sevesclasses fins als 84 anys, fentde mestre, que era la sevavocació.

Durant aquests anys,podem dir que dels 50 als91, no va parar d'indagar icercar documents que par-lessin de l'Ametlla, dels seusorígens, de la seva orografiai de la seva història.

Com tots sabeu, com acronista local, té editats unreguitzell de llibres que podeutrobar a la biblioteca. De fet,la seva il·lusió era que se n'a-rribés a construir una, seguintla seva dèria de quan erajove, doncs l'any 26 ja va serdels que van fundar i iniciar laprimera biblioteca, anomena-da Amics del llibre. Sempreva treballar a favor de la cul-tura, del poble i la lectura.

També he de dir que eraun bon poeta i per tal que entingueu una petita mostra ustranscric un poema que a mim'agrada molt:

Aquest any se celebra el desè aniversari de la Biblioteca Municipal del poble, que porta el seu nom

La Biblioteca de l’any 1928 /Arxiu Municipal de l’Ametlla del VallèsJosep Badia va treba-llar com a mestre finsla guerra i als seixantaanys va reprendre la

seva vocació

Història

Josep Badia i Moret

Retrat de Josep Badia /Pintor: Josep Maragall

GLOSSA DEL VALLÈS

Jo vinc de terres eixutesContrada de l’alt Vallès;Terres d’ocre, decoradesAmb esquitxos de blau-verd.

Vinc d’un paisatge claríssim,De roldons i romanins,De saulons amb claps de vinyaI planells amb blats molt prims.

Me’n sé de cor les albadesI els perfums del cap-el-tard.El cant de la mallerengaI el color d’un camp llaurat.

En cada arbre, en cada pedraHi ha el record d’un fet diversI a cada casa m’esperenAmb els braços ben oberts.

De les llars que fan sardanaA l’entorn d’un campanarUs en diria els misterisSense aturar-me a pensar.

Pel color de la teulada,Per les voltes del porxal,Pels clavells de la finestraI l’amplitud del portal,

Us puc dir qui és la mestressaI l’amo i el terrassà;Amb quin greix fan l’escudellaI amb quin gest llesquen el pa.

Vinc d’un terrer que somniaSota els Cingles de Bertí.Si me n’allunyo algun dia,Torneu-m’hi, que hi vull morir.

Josep Badia i Moret

Amíndola, octubre de 2013VIII

Els cronistes del nostre poble, Josep Badia, Mn Antón Bassoles, Mn. Joan Bellavista i altres ens han anataportant les dades generals de la vida del nostre poble. Amb tot, i també en honor a ells, volem aportar unavisió més concreta dels grans moments de canvi experimentats per l’Ametlla amb aportacions sobre aspec-tes concrets de la vida quotidiana fetes des de la visió particular d’un bon col·laborador, en Josep Calbó.

L’Amíndola és el suplement cultural del Diari de l’Ametlla. Es publica trimestralment.Direcció i coordinació: Joan Guarch i Núria Farràs. Consell de redacció: Núria Farràs, JoanGuarch, Carmina Moncau i Clara Prat. Col·laboradors en aquest número: Núria Farràs i Giol,Família Giol i Draper, Clara Prat i Roig, Imma Suriñach, Ana María Pérez Mery, Patricia Astorga,Anna Gonzàlez, Carmina Moncau, Ferran Ballester, Joan Guarch, Marta Bayo, Crisant Tengo,Josep Carbó i Barbany.Maquetació: Núria Farràs amb el suport Àrea de comunicació de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès.

La direcció de l’Amíndola vetlla perquè tots els articles siguin respectuososamb tothom, però no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors.

Si voleu col·laborar amb l’Amíndola o publicar algun conte,article o fotografia, poseu-vos en contacte amb la redaccióal correu electrònic amindola@live.com

L’arribada de l’electricitat

L’Ametlla avança

Joan Guarch i Calvet

El 20 de juny de 1915 l’Ajuntament aprovà la sol·licitud presentada per l’empresa Estaba-nell i Pahisa per instal·lar el Servei d’Energia Elèctrica.

Una vegada més el Dr. Bassa s’oferí a ser el responsable del Servei Elèctric a l’Ametllai la Central Transformadora fou instal·lada al costat del Cafè-Teatre. Es va fer una xarxa dis-tribuïdora des de la Sagrera al Raval de Baix. El nou sistema d’il·luminació fou adoptat perla majoria de les famílies, malgrat que algunes es mantingueren fidels als llums d’acetilè iles espelmes.

El 1916, l’Ajuntament, predicant amb l’exemple, i a càrrec de les finances municipals,va instal·lar enllumenat públic en els llocs més cèntrics i transitats.

El 21 de març del 1959 tingué lloc la darrera innauguració delServei d’Energia elèctrica al Barri de Mas Dorca amb l’assistènciadel President de la Diputació i les autoritats locals.

L’autor d’aquest crònica, amb 12 anys hi assistí. Acostumat jade petit a l’energia elèctrica, no podia concebre que encara hi ha-gués un món tant antiquat sense llum elèctric. Una nova menta-litat havia arrelat a la consciència de la nova societat. Tal comacaba en Josep Calbó:

“Gaudim plenament d’aquest bé preuat de l’energia elèctrica,respectem-la i conservem-la sense abusar-ne.Que en aqueststemps d’una certa foscor invisible que ens envaeix, no ens apa-guin mai els llums del nostre poble”.

Il·luminació penjada dels edificis, anys 30 /Foto: Arxiu Municipal

Josep Calbó i Barbany

L’empresa subministradora, Estabanell iPahisa, feia arribar l’energia elèctrica desde la central o transformador, situada alslímits dels termes municipals de la Garrigai l’Ametlla, a una central receptora, si-tuada al Passeig Torregassa 19, cantonadaamb, l’avui, carrer Josep Carreras.

Dins de l’àmbit privat, a les cases méscèntriques, s’anaven fent les instal·lacionselèctriques d’una manera pausada i ambuna certa lentitud, segons la situació eco-nòmica de cada llar.

Aquí, segons el Padró d’habitants del’any 1916, ja comptàvem amb un ins-tal·lador d’electricitat. Es tractava del jovelampista Valentí Baixeras Girbau, veí i do-miciliat a, l’aleshores, carrer Granollers 4,edifici posteriorment restaurat i, fins fapoc, seu del BBVA. Se suposa que, enaquells temps, el jove lampista fou un pio-ner en el ram de l’electricitat.

Una de les vivendes on en Baixeras vafer la instal·lació fou, precisament, a casadels meus pares uns quants anys abansde néixer jo. Durant la meva infantesa elshavia sentit comentar l’abans i el desprésdels avantatges de gaudir de la novaenergia. Segons comenta- ven, el mun-tatge elèctric fou ben senzill: fil prim decoure impermeabilitzat i folrat de cotóblanc, aplicat al sostres i parets i fixat permitjà d’uns aïlladors de porcel·lana ambclau inclòs. Dels interruptors per encendrei apagar els llums en deien aixetes. El por-tabombetes, d’un llautó molt fi i acabatamb un cercle de porcellana blanca, faci-

litava la col·locació de la bombeta, gairebésempre d’una mínima potència: així nogastaven tant. Afegir-hi una làmpada ocomplement com a lluïment… ni pensar-hi! Era cosa de rics.

En aquell temps, la majoria de gent vi-víem de la pagesia i, malgrat tenir ja lluma la vivenda, la intensitat era tan tènue quela majoria, després de sopar i, sovint resarel rosari a la vora del foc, anàvem a dormirben d’hora, com les gallines. A casa, a labombeta hi teníem un pàmpol (campana oglobus de material lleuger per recollir lallum sobre un indret) de llauna blanca coma pantalla i gràcies. Els“enchufes” que anysdesprés,amb la normalització lingüística,adoptaren el nom d”endolls”, eren gairebéinexistents ja que, pràcticament, no hihavia res per “enchufar”.

A més de l’electrificació de les casesparticulars, l’Ajuntament també va portara terme el sistema d’enllumenat públicdels carrers més cèntrics. Amb un mínimpressupost es va optar per una ins-tal·lació senzilla i més aviat escassa: pocsfanals pels que, de fet, necessitava la po-blació. Els fanals constaven d’un braç deferro més o menys decoratiu, que s’ados-sava a les parets de les façanes o en palsde fusta; a l’extrem i de cara al carrer, elportabombetes, un pàmpol de protecció ipantalla, la bombeta corresponent i laconnexió a la xarxa elèctrica. Normal-ment, i en un sentit pràctic, aquests bra-ços-llum eren col·locats a les cantonadesdels edificis i així s’aprofitava un mateixllum per a dos carrers.

Als anys trenta, amb l’adveniment de

la República, es va ampliar i renovar l’enllumenat dels carrersi places del poble. Es va optar per un nou sistema [imatge]:un cable d’acer d’un cert gruix subjectat entre façana i façana,que creuava el carrer i del qual penjava , al bell mig, un artís-tic fanal metàl·lic cilíndric, de xapa i banyat de porcellana decolor verd fosc. La bombeta estava amparada per un globus devidre blanc protegit, al mateix temps, per una xarxa de filfe-rro molt prim. En cas d’avaria, amb l’ajut d’una escala de gat(en aquest cas, tota de fusta i transportable, gairebé d’ús ex-clusiu per aquest afer), s’accedia a l’extrem del cable que s’a-llargassava un bon tram avall de la façana.

Aquest enllumenat no va donar gaire bons resultats ja que,en alguns casos, el pes dels fanals i el vent provocaven l’afluixa-ment dels cables i, quan passava algun vehicle d’una certa alçada,el globus de vidre en rebia les conseqüències. La renovació d’a-quest sistema es va fer essent alcalde Joan Lluch Viaplana (1953-1962) amb l’important suport econòmic d’un mecenes local.

Els nous llums públics consistien en un pal de formigó d’unstres metres d’alçada, amb l’ànima de ferro. Al cim, un tub deferro arquejat pintat de color plata d’on penjava una pantallad’al·lumini rectangular que tenia en el seu interior una bom-beta blanca d’una potència considerable.