Amb motiu de l'Any Espriu 2013 -en commemoració del centenari del seu naixement-,ePUBCat us presenta una edició integral de l'obra d'un dels escriptors més importants dela literatura catalana i figura clau del segle XX. Una bona excusa per apropar-se a l'obrad'aquest escriptor, narrador i poeta, possiblement no suficientment conegut per molta gent.Salvador Espriu, un personatge auster i exigent amb la seva obra, presenta un mónpersonal, líric i reivindicatiu alhora, amb una gran preocupació per preservar els mots i persalvar la llengua, en uns moments en què estava especialment amenaçada.Aquest volum dedicat al Teatre i recull les obres Fedra (1936), Antígona (1939), PrimeraHistòriad'Esther (1948), RondadeMortaSinera (1966), UnaaltraFedra,siusPlau (1978) iLesVeusdelCarrer (1980).

Salvador Espriu

Obres CompletesTeatre

ePUB v1.0Calamanga24.06.13

Títoloriginal:Obrescompletes.TeatreAutor:SalvadorEspriuAnyde1a.publicacióenidiomaoriginal:2013Dissenydeportada:Calamanga

Aquestvoluminclouelssegüentsllibres:Fedra(1936)Antígona(1939)PrimeraHistòriad'Esther(1948)RondadeMortaSinera(1966)UnaaltraFedra,siusPlau(1978)LesVeusdelCarrer(1980)

Editordigital:Calamanga(v1.0)ePUBCatbaser1.2www.epubcat.net

Antígona(1939)

Pròleg

Quan elsmeus personatges començaren a parlar, una nit demarç, famés de vuit anys, amb lacorrecció que llurs noms grecs els imposaven, no havia arribat encara a la nostra província—i norecordosinitansolshaviaestatescrita—lafamosa«Antígona»d'Anouilh.Vaigllegirlamevaobra,totseguitd'enllestida,aunsquantsamics,entreellselmeupare,quejaésmort,enPalauFabre,quearaésaParís,enfosepCruset,quetambéésfora,pelscampsd'Andalusia,il'estimatEnricBagué,quenos'hamogutd'aquí.Després,lavaighaverdetancarenuncalaix—perquètotshemaprèsqueésellloconaquestescosespodenmadurarmillor—,enmigd'altrescaptius,unbontrosmésbàrbars,alainsignificança dels quals no escauria la purificació d'un baptisme hel·lènic. Ara que m'assabentenpapers i revistesd'unnobilíssimnouentusiasmeper les llengüesmortes,mirode treurea la llumelmeuexercici,sempredeiustificaciódifícil,comaltresd'anàlegs,desprésdeSòfocles,ipotserdeltotimportú,desprésd'Anouilh.Peròéscomprensiblequeintentiairejarelmeucalaix,escolatuntempstangenerósdequarantena,iqueelspàl·lidspersonatgessurtinaprendreunamicaelsol.

ElpossiblelectoradvertiràdeseguidaqueellsijoestimemTebes,lafontDirce,elriuIsmenos,elcelblau.Sí,estimemTebes,talcomés,ambEtèoclesiPolinices,ilamemòriadelsaltiusdinastes,iladiscòrdiaperdurabledelsapassionatsdel'unidel'altrepríncep.Estimemlaciutatdelsbeocisivolemquesiguieterna,adesgratdelspressentimentsdeTirèsias,elcualmou,pesarós,elcap iensprediuqueseràdestruïda.Peròellésceci,encaraqueexpertenelcritielpresagidelsocells,ignoralaclarorde lesestrelles.Proucomprenem, tanbécoml'endevt,quecalsepultar iperdonar,quecalprocurarcomplirlalleimoral,entreelscadmeustanescarnida.Lalleimoral,aquestaflameta,dèbil,vacil·lant,tanmateix inapagable. Mai no pararíem de mostrar el sacrifici de la princesa, la lliçó del seu altexemple.Però,criminosacomés,estulta,turbulentairicademalesriqueses,queTebesnosigui,encàstig,destruïda.Perquèhiha la font,elcel,el riude tots, ipobresbeocisquenoen tenengens laculpa.

Josócd'unavella icansadaraçaquehaperegrinat ihaescoltat.Algunsde lamevasangsaben,anticssenyorscaptaires,comésbodereposariacollir-seal'ombradelspòrticsdeTebes.Estrangers!Desprésdeldesertidelaset,unamàfallargaunaconquillaplenadel'aiguadelaciutat.I,enbeure,nopreguntes si has d'agrair el benefici al seguidor d'Etèocles o al partidari del Promotor de baralles.Nomésdesitgesquedar-teiesborrarambsomnislafatigadelcamí.

Ietplau,encara,quanetdesvetlles,deconversar,d'horabaixa,ambIsmene,l'adoloradaEurídiceiaquellesduesnodrisses,rivalsdeIocastaenl'amord'Edip,sifavensaatorgarcrèditaunaerudiciómordaç. S'atansarà Creont, amb els seus consellers, i proferirà de tard en tard una sentència justa.Aconseguidalacoronaambtantsesforços,ambtantsconsellsperversos,ettrobesalafi,desenganyatCreont,afanyant-teafer,desdelsetialmàgic,unbéjainútil.Latevalleicondemnalaprincesa,mataelteufillHèmon,enfonsarà—hodiuTirèsias—Tebes.Itunoanhelesarasinóelqueésconvenientalssúbdits,etsbenintencionat,voldrieslapauil'oblitdelsodis.Tot,tot,excepteconsentiraenterrarPolinices —escèptic com ets, sense cap amor per la glòria d'Etèocles—, simplement perquè etcontemplesheureupresonerdelteuconsellipresideixesunaperillosíssimaveritatoficial.

MursdelpalaudelsLabdàcides,boiresdelacaigudadela tarda.Antígonahamarxatalsuplici,seguidad'Eumolp,elgeperutquepotserconeixipracticaritusmisteriososdelmeupoble.Elsditsdelaprincesaerenmassadelicatsperalapols,tanaspra,iésversemblantdecreurequealgúlavaajudarenlasevapietat.EnshocontarenApoliodoriPausànias,hosentíremenrondarpelscarrersilaplaçadeTebes?Entotcas,partirenjunts,allurdestí,l'esclauiladama.Ilatristesaavança,amblatenebra,casesipalauendins,mentrenosaltres,temorososdelsvaticinisdeTirèsias,delstriomfadorspassosde

lafosca,preguemaldéusecretdelnostreculte,abansdedormir-nosdenouiquisapsipersempre,perlavidailagrandesadelaciutat.

B.,23abril1947.

PERSONATGES

Antígona.Ismene.Eurídice.Euriganeia.Astimedusa.Etèocles.Creont.Tirèsias.Eumolp.Ènops.Periclimen.Deípilos.Àstacos.Missatger.Elcapdelsguardes.Geronts,guardes,guerrers.

Cortinabaixada.ElPròlegsurtidiu:

ElPròleg.—Enaltretempselvostreamic,noacostumodepresentar-mejadavantvosaltres:notrobaréambfacilitatlamevaantigaveu.Perònoéstampoc,persort,freqüentqueunagosaratsensenomproviadesenrotllardenouuntemaexhauritperGrècia.Demanariaperdóperaaquestatrevit,comabanss'estilava,silasevafolliamateixanoeldisculpés.Aquestdeureacomplert,hed'ajudararala vostra memòria amb una àrida exposició d'escola. Us suplico de dissimular aquesta novaimpertinènciadel'autor.

RecordareuqueLaios,reideTebes,filldeLabdac,delllinatgedeCadmos,escasàambIocasta,germanadeCreont.Elmatrimonieraestèril,iLaiosdesitjavavivamenttenirdescendència.Apol·lo,desdelseuoracledeDelfos,liprohibídesatisferaquestanhel:elfillquetinguéselmatariaicausarialaruïnadeTebes.Laios,nofentcasdelapredicció,engendraEdipiatreuaixí,damuntd'ellilasevacasa,l'odideldéu.Temorencdeladesgràciaquel'amenaça,elreiordenaalafid'abandonarelnascutalboscialanit.Edipés,però,salvaticreix,vigorósisubtil,llunydeTebes.

Undia, trobantelparedesconegutenuncamí,elmata,al llargd'unabaralla.Arribata laciutatd'origen i vencedor de l'Esfinx, devoradora d'homes, es casa, per consell de Creont, amb la reinavídua,lasevapròpiamare.Tenenfills:AntígonaiIsmene,EtèoclesiPolinices.Alcapdetemps,ésrevelat,tanmateix,aEdipelseudoblecrim.Iocastaespenja,elfillincestuósestreuelsulls.Reclòsenun racó del palau, sense amor, solitari, Edip, cansat de suportar els mals tractes d'Etèocles i dePolinices,maleeixelsseusfillsbarons:d'ellheretaran,tansols,ladiscòrdiailaguerra.Mortelpare,elsdosgermans,reisunanyl'un,unanyl'altre,segonspacte,deTebes,esdisputenelpoder.Polinicesésdesposseïtdelsseusdrets iesdirigeix, fugitiu,aArgos,onesdevégendred'Adrast, senyorde lavila.Planejaallílasevavenjança.Obtél'ajutdelseusogreid'altrespríncepsicaminaambunexèrcitcontraTebes.Envesteixambsiscampionslesportesdelaciutat.Setguerrerscadmeuslesdefensen,entre ellsEtèocles.Els dos germans es trobendavant per davant, lluiten i es donen l'un a l'altre lamort.Caigutssensedescendència,Creont,elnourei,manahonorarlamemòriad'EtèoclesiprivaquePolinices,enemicdeTebes,trobirepòssegonselsritus.Quidesobeeixiaquestprecepteperdràlavida.Antígona,lagermana,enterradenitselcosmigmenjatpelsvoltors.Descoberta,éscondemnadapercrimcontralaciutat.Tirèsias,l'endeví,intentainútilmentsalvar-la.

Finsaquí,elsfets.Escolteuara,sivoleu,lesraonsdelspersonatges.

(Se'nva.)

ACTEPRIMER

(InteriordelpalaudelsLabdàcides,aTebes.ParlenEurídice,Euriqaneia,AstimedusaiEumolp.)

Astimedusa.—DiuenqueAntígonahavistPolinicesperacabarlalluita.

Eumolp.—Nosésiésveritat.

Euriganeia.—Moltsguerrershancaigut.ATebesnoquedensinómaresivells.Seremaradestruïtsdeltot.

Astimedusa.—Quinesparaules!ElsdéusestimenTebesivolenquesiguieterna.

Eumolp.—Apol·loensésadversdesdefaanys.

Eurídice.—Elseuodinoduraràsempre.

Euriganeia.—Noensatraureml'Arquer.Veigarribarlaruïnadelaciutat.

Astimedusa.—Parlestenebrosament,comunaErínia.

Eurídice.—Haperdutselsfillsalaguerra.

(Euriganeiaplora.)

Astimedusa.—Peròelsteusielsmeusviuen.Isóntanjoves!...Noéstardperasalvar-nos.

Euriganeia.—Sí!Plorareutambéelsfills.ResnoaturaràlairadePolinices,elpoderd'Adrast.

EurIdice.—Laciutatésmortaalsteusulls,hocomprenc.Elteudesesperendevinaidesitjaelmalqueenshadevenir.

Astimedusa.—Eldestípotcanviar.

Eumolp.—Nofeumassacasdelesprediccions.ElmateixTirèsiasnoencertasempre.

Astimedusa.—Te'nriusdetot.Elsdéusetpodencastigar.

Eumolp.—Ésimprobable.Nom'heumiratmaibé?

Astimedusa.—Recordaqueparlesdavantd'unaprincesa.

Eumolp.—Lameva esquena ho recorda sempre. La meva llengua té menys memòria, sobretotquanusvoldistreure,comara.

Eurídice.—Etsràpidarespondre.T'hedeperdonar,perquèfasriure.

Eumolp.—Voldrianoplorartansovint.

Eurídice.—VulguesqueTebess'alliberidelsargius.

Astimedusa.—Lasortpotvariar.Nohihasolamentvellsidones,alaciutat.Nofaltaràcoratgeperadefensar-la.

Eurídice.—Elconselldelmeumaritésambnosaltres.Elvalord'Etèoclesensprotegeix.

Eumolp.—Elsmomentssóngreus,però.Tirèsiashaadvertitelreid'esperaravuil'atacsupremdelesforcesenemigues.Podriaserlafi.

Astimedusa.—Insensataguerraquetantadestruccióensportes!Insensatabarallaentregermans!

Eumolp.—Lanostraciutatguerrejàsemprellargament,senseprudència.OblidareulesgeneracionsperdudesdavantPlatees?...Tebesésnomésunpobledepagesosbeocis.

Eurídice.—JudiquescomunhabitantdelCeràmic.

Eumolp.—SócesclauigeperutaTebes.Puccontemplarelsfetssensepassió.

Asiimedusa.—Tunotensresaperdre.Ningúnopensaràafer-temal.Sicauscaptiu,civertiràselsnoussenyorsiseràsbentractít.Potsseraixíespectadordeladesgraciíquearribi.

Euriganeia.—L'espasad'Adrastferiràelsdefensors!Laflamacremaràlaciutat!SeremvenudesalsmercatsdeMicenes.

Eurídice.—Calla!

Euriganeia.—Els meus fills han mort. Els vostres també moriran. Les boques estrangeresprofanaranlafontdeDirce.Lanostragrandesapassarà.

Eurídice.—Calla,t'homano!

Astimedusa.—Eldéuparlahostilmentpelsseus llavis.Ai, lanostrasang!Ai,siAntígonanohaconvençutPolinices!

(EntraEtèocles.)

Etèocles.—Perquècrideu?Perquèheudeplorarsempreacrits?

Astimedusa.—ApoHoensanunciadesgràcies.

Etèocles.—Siarriben,lessuportaremambcoratge.

Euriganeia.—Ai,casadeCadmos!

Eurídice.—Noescoltiselsplanysd'aquestadona,princep.Estàenfollidaperlamortdelsfills.

Etèocles.—Erenjovesicaiguerenambhonor.Noelsoblido.

Euriganeia.—L'horadelsLabdàcidess'apropa!Elsprecsd'AntígonanoaturaranPolinices.

Etèocles.—Quèparlad'Antígona?

Eurídice.—Nofaciscasd'aquestadona.Nosapelquediu.

Etèocles.—Quèparladelamevagermana?Responeu-me!

Eumolp.—ContenquehavistPolinicesperquèparilalluita.

Etèocles.—Latraïciórondasempreelpoder.(AAstimedusa.)BuscaAntígona.

(Astimedusasurt.)

Eurídice.—Nocastiguislatevagermana.

Etèocles.—Joséelqueemproposo.

Eurídice.—Recordaqueéstambégermanade

Polinices.Hagifetelquehagifet,recordaaixò.

Etèocles.—Nosócaraelgermà,sinóelrei.Emdeufidelitat.M'haviad'obeir.

Eumolp.—Mira...

Etèocles.—Callaquanelspríncepsparlen.

EurIdice.—Siemvolsescoltar...

(EntraAntígona.)

Etèocles.—Notinguispor.Sortiuara.

(AEumolp.)QueCreontvinguiaquídeseguida.

(Eumolpsurt.)

Euriganeia(anant-se'nambEurídice).—Tebes,ciutatdediscòrdies!Dosgermansesdisputavenlacorona,germansdepareidemare.Itotselsnostresmoriren,acausadelsquiesdisputavenlacoronadelaciutat.

(Lesduesdonessurten.)

Etèocles.—Aquestaveuemfaestremir.

Antígona.—Téraó,sinoordeneulapau.Quèvolies?

Etèocles.—HasvistPolinices?

Antígona.—Sí.

Etèocles.—Ésuncrimcontralaciutat.

Antígona.—Quèéslavostraguerra?

Etèocles.—Hasparlatambelmeuenemic.

Antígona.—Heparlatambelmeugermà.

Etèocles.—Haspassatsensedir-meresalcampcontrari.

Antígona.—Sit'haguéscomunicatelmeupropòsit,hohauriesimpedit.

Etèocles.—Sí!Tebessabràaraquel'hastraïda.

Antígona.—Quinesgransparaules!Sabràqueheintentatsalvar-la.

Etèocles.—T'hasvistambPolinices.Quèséjoelquelihasrevelat?Noempucjafiarnidetu.

(S'asseu,ambungrangestdefatiga.)

Antígona.—Pobrepetitgermà,reideTebes!

Etèocles.—Sí, sóc rei, únic rei deTebes. I no vull que em diguis «petit germà», amb llàstima.(Transició.)Quecansatestic!

Antígona.—Petitgermà!(S'atansasomrientilipassalamàpelcabell.)Recordes?...Etportavaabanyaral'Ismenos,jo,lagermanagran,itemiasempreque,jugant,t'ofeguessis.EtbarallavesjaambPolinices.

Etèocles.—Elltenialaculpa.Tu,però,l'estimavesmés.

Antígona.—Heestimatigualmenttotsdos.

Etèocles.—EstimavesmésPolinices.

Antígona.—Eraelpetit,peròlamareetpreferia.Ellnohopodiasofrir.Emfeiapena.

Etèocles.—Sí,lamarem'estimavamolt.Tenialesmansllargues,suaus...Faanysqueésmorta.

Antígona.—Nolapotsquasirecordar.

Etèocles.—Recordo,encanvi,massabéelpare.Ensmaleí,ell,carregatdecrims.

Antígona.—Erauncecsensepau.NofóreupietososambEdip.

Etèocles.—Nohomereixia.Elrecordoambhorror.

Antígona.—Nol'hasvistplorar.

Etèocles.—Diguéqueenspartiríemlasevaherènciaambl'espasa.Enshemdecombatrearafinsalamort.

Antígona.—Lavostraambicióusperdé.Etdominava,atumésqueaPolinices.

Etèocles.—M'acusesieldefenses.L'estimesmés,nohoneguis.

AntIgona.—Nohavíeuderegnarunanyl'un,unanyl'altre?Hasrespectatelpacte?

Etèocles.—Sihodiusaixí,elltéraó.Jonodesitjava,però,totelpoder:moltagentodiàdeseguidaPolinices.Elsmeuspartidarisilasevainjustíciam'obligarenaactuar.

Antígona.—Elltétambépartidaris,alaciutat.

Etèocles.—Hihahomes,perarreu,enemicsdeleslleis.Aquestssón,aTebes,elsseuspartidaris.

Antígona.—Ellpensaelmateixdelsteus.Parleuigual,ambparaulescontràries.Novindràlapau.

Etèocles.—N'hihaurà,siPolinicesesretiraambl'exèrcitargiu.Jonol'odio.Elrebriaprivadament

il'abraçaria:noelveigdesdefatemps,ihavíemjugatjunts,depetits.Iocastafoutambélasevamare.Jonopuc,però,comapríncep,parlamentarnipactarambl'enemicdeTebes,sinoessotmetabansalmeupoder.

Antígona.—És inútil de suplicar a favor de la pau. Tebes ha de seguir el seu destí. Que nos'acompleixielquelavellaensanunciava.

Etèocles.—Quecansatestic!

(Pausa.EntraCreont.)

Creont.—Príncep...Antígona...L'esclaum'hatrobatquanjaetbuscava.

Etèocles.—Necessitoelteuconsell.

Antígona.—Elseuconsell!

Creont.—El tenssempre,peròhasdesaberabans lesdarreresnotícies.Adrasthacomençat jaaatacar elsmurs. I estaremaquí, comdones?Éshora de coratge, nodeparaules. Seria llàstimaqueAdrasts'apoderésavuid'unaciutattanantiga.

Etèocles.—Aixònoserà!

Creont.—Elscarrosretrunyenentorndelaciutat.Elsrenillsdelscavallsessentendesdel'àgora.Lesfletxesxiulenperdamuntelsmurs.ElsargiusataquenalavegadalesSetPortes.

Etèocles.—Correm!Aplegarétotselshomesisortiréalcamp.

Creont.—No.Noarrisquisd'uncoplasortdelaciutat.Adrasthaencarregat,altrament,asetheroisdistintsl'escomesacontralesSetPortes,unapercadaheroi.

Etèocles.—Sapsquinshatriat?

Creont.—AssenyalàPretosalseugendreTideu.Oposa-liunguerrerdistingit.

Etèocles.—Benpensat.Oposaremsetguerrersalscampionsd'Adrast.Quiescolliriesperaaquestportal?

Creont.—Melanip.Ésvalent,d'anticllinatge.

Etèocles.—Sigui.QuicaminacontralaportaElectra?

Creont.—Ungegant.JuradecremarTebesivendrelesdonesalmercatdeMicenes.

Etèocles.—Polifoniesésdelasevamida.QuiatacaelpasdeTramuntana?

Creont.—Partenopeu,l'arcadi.

Etèocles.—QueActorevitilaprofanaciódelatombad'Amfíon.Alportald'AtenaOnka?...

Creont.—Hipomedont,moltestimatd'Adrast.

Etèocles.—Hipèrbiosdefensaràlasagradaverge,iMegareu,elteufill,Neïte.Aquihandesignatperalaportasegüent?

Creont.—AAmfiarau,l'endeví.

Etèocles.—Eldestíobligaaquesthomedecostumspacíficsaacceptarunalluitaque,certament,avorreix.NomenoLàstenesper a aquestaporta.El campióenemicde ladarrera?... (Creontvacil·lalleugerament.)Parla.

Creont.—Polinices.

Antígona.—Quidius?

Etèocles.—Elmeugermà?

Creont.—No,t'hoprego.Nosiguistuquidefensiaquestpas.

Antígona.—PerquèEtèocles?...Quinhorror!

Creont.—Noetpucaconsellaraixò.

Antígona.—Eríniad'Edip!Ungermàlluitantcontral'altre!

Creont.— Fes-me cas. Que ningú no digui: «Creont aconsellà la impietat». Et sentiràs cridar:«Covard!». T'assenyalaran amb el dit i et cridaran «covard», pels carrers. José, però, que no etscovard, tothomsapquenohoets.LluitariesambPolinices,sinofospelmeuconsell.Nocombatiscontralatevasang!

Antígona.—Calla!Etèoclesnohaparlatencara.

Creont.—Ajuda'm,Antígona.(AEtèocles.)Escolta-la,sinoemvolsescoltar.Nolluitisdavantelsetèportal!

Etèocles(esclatant).—Quim'hoprivarà?Quiemcridarà«covard»?Anem!Sentojadesd'aquíelsorolldelesespases.

Antígona.—Atura't,Etèocles!Volsqueelnostrellinatgeacabiavui?

Etèocles.—Noempotsretenir.Hedeseguirelmeudeurederei.(ACreont.)Simoro,protegeixlesmevesgermanes.

Creont.—Lesestimocomsiemfossinfilles.

(Surten.)

Antígona.—Elsdéusextingiranavuilanostraraça!Ai,perquèhevistlallum?Quifoscec,comelpare,pernoveureaquestdia!Quihaguésmort,comlamare,pernoviureaquestdia!

(Llargapausamusical.EntraAstimedusa.)

Astimedusa.—La lluita s'hageneralitzat a l'entorndeTebes i ensés favorable,per ara...Plores,Antígona?

Antígona.—Noésres...Vénsdeveureelcombat?

Astimedusa.—Delluny:elperillobligaarecular.ElgegantqueatacalaportaElectraespantadeveritat.L'odio,perquèprometéd'esclavitzar-nos.

(EntraEurídice.)

Eurídice.—Parleudelgegant?Unllampl'haferit,johohevist.ElpasdeTramuntanaestàtambélliure.

Astimedusa.—SàpiguesquehandefensatambèxitlasagradaOnka.

Eurídice.—Tebesnoseràjapresa!HihapaudavantNeïte.

Astimedusa.—Làstenespotreposar:l'adversaripertanyalregnedelsmorts.

(Pausamusical.EntraIsmene.)

Ismene.—Quant neguit,Antígona!Melanip ara queia, amb l'enemicLa calma s'havia restablertaleshoresalsaltresportals,exceptealsetè.

Antígona(anhelosament).—Quèhipassava?

Ismene. — Dos guerrers lluitaven sense repòs, coberts de ferides. La sang impedia que elsreconeguessin.Ningúnosabianiendevinavaquieren,almeucostat.Unmateixbassalotdesangelshaengolitsalafi.

Antígona.— Ai, Ismene, missatgera de mort! Has vist com morien els nostres germans, fillsd'Edip!

Ismene.—Ai,elsmeusullsquehohanvist,labocaquehohacontat!

Eurídice.—QueaquestdiaarribésperaTebes!Queaquestasangesvesséssotalaindiferènciadelsol!

Astimedusa.—Prínceps,joushecriat,ushefetdemare.Poguessinelsmeusanysredimirlavostrajoventut!

Antígona.—Avanceujuntsperribesllunyanes,atravésd'unmateixriudesang.

Ismene.—Germansdepareidemare,últimsdelllinatgedeLaios:elsmeusullshanvistelvostrecrim!

Eurídice.—Sota el cel indiferent, sota la crueltat de la llum jeuen uns cossos sense vida.Unesombresentenebreixenlesaigüesnegres.

Astimedusa.—Elsacrificid'unavella,quielvoldria?Príncepsquehecriat,fillsdellinatge:ningúnousretornaràdelesribesdelsmorts!

(EntraEumolp.)

Eumolp.—Nohededonar lanotícia: comprencpelvostreplanyque sabeu ja lamortdel rei.Tebes és lliure. Adrast ha fugit. Els vaticinis de destrucció no s'han realitzat del tot. Et saludo,Eurídice,reina.

Eurídice.—Creontésrei?

Eumolp.—Lasevaparaula,queeraconsell,ésarallei.

Eurídíce.—Ondeixaveselmeumarit?

Eumolp.—Arribaràdeseguida.Haparlatjacincvegadesalpoble.Nopottrigar.

(Lesdonescontinuenlalamentació.)

Antígona.—Polinices,sembradordebaralles:latevavidas'haextingitenunalluitacruel.

Ismene.—Propd'onjugavesdepetitambelteugermà.Propdelafontonjugàveudepetits.

Astimedusa.—Altres aigües us banyen, queno les sagrades deDirce ni les clares de l'Ismenos,fecundadoresdelaterratebana.Prínceps,elsmeusfills:lamevavellesaussobreviu!

AntIgona.—Iplorarépersempre,plorarépersemprelasangd'Edipelpare,sangdeCadmos,sangvessadad'Etèoclesilateva,Polinices.

(EntraCreont,voltatdegeronts,deguerrersidepoble.)

Creont.—Eurídice, estimades filles... Som lliures per l'esforç d'Etèocles: ploreu el rei. Nolamenteu,encanvi,lamortdelmaleïtenemicdeTebes,odiósalsdivinsprotectorsdelaciutat...Oh,elpoder,Eurídice!Quinpesperalesmevesvellesmans!Emdec,però,albenestardelmeupoble...Calaraprepararelsfuneralsd'Etèocles,unsfuneralsdignesd'ellidelaraçadeCadmos.ImanotambéquePolinicessiguiexposatnualsocellsialanit.

Antígona.—Oh,aixòno!

Ismene.—No,t'hoprego.Aixòno!

Creont.— Per què no, Ismene? Per què no, Antígona? Han de dormir a la mateixa tomba elpromotor de baralles i el príncep de l'autèntica glòria? He parlat, i la meva paraula és ara llei:Polinices,enemicdeTebes,seràofertalafamdelsgossosidelsvoltors.Quiintentienterrar-loseràprivatdelsolimoriràlentamentenunacova.Iara,vellsipobledeCadmos,honoreuambmielnomd'Etèocles.

(S'eleva un cant funerari que exalça les glòries d'Etèocles i dels antics Labdàcides. Ismene íAstimedusas'hiafegeixen.Apocapoc,l'escenaesbuida.QuedaAntígonasola.)

Antígona(lentament).—Polinices,filld'Edip,elmeugermà...

(Ploraensilenci.)

TelóPausat

ACTESEGON

PartPrimera

(ErmalsvoltantsdeTebes.Alfons,elcosabandonatdePolinices.Llumsllunyanesdelesguardesquevigilenl'acomplimentdelainterdicciódeCreont.Nitdetempesta.EntrenTirèsiasiEumolp.)

Tirèsias.—Peronguieselsmeuspassos?

Eumolp.—Perunllocdesolat,atravésd'unanitfosca.

Tirèsias.—Noviusenlamevanit,alatenebrapobladatansolspelscritsdelsocellsilamaledicciódivina.Elmeudoésbenmiserable.Hed'escoltarirevelartothoralescalamitatsdelsaltres.

Eumolp.—Etstemutdelsprínceps.

Tirèsias.—M'odien.Elsmeuaugurisharmonitzenraresvegadesambelquevolen.

Eumolp.—Eldinerinterpretasovintmillorquelestevesorelles.

Tirèsias.—Sóccec,peròelmeubraçésencarapotent,sacrilegiLatevallenguaésunaserp.

Eumolp.—Fujo.Nom'agradenelscopsalespalpentes.

(S'apartaunespasses.)

Tirèsias.—Té! Que la meva ira t'aconsegueixi. Callés per sempre, el teu verí... T'he tocat?Respon!...Contesta'm,contesta'm!Onets?Noemdeixisenlamevanit!...Diguesonets...

Eumolp.—Alteucostat.Niaixònopotsendevinar?

Tirèsias.—Etspervers,peròetnecessito.Lamevafillam'hadeixat.M'hedefiararadetu.

Eumolp.—Tolera,doncs,queparlicomvulgui.Noetllegeixobéelvoldelsocells,lescarnsdelesvíctimes?Noetcondueixofidelmentpelscamins?

Tirèsias.—Caminsd'unavellesatrista.Anuncioalaforçaladesgràciadelsaltres.Noséresdemi.

Eumolp.—Elsdéusperdenelsquiestimen.

Tirèsias.—Servir-loséselmeuúnicconsol.

Eumolp.—Ieldinerdelsprínceps.Confessa-hosenseenuig.

Tirèsias.—Algunallumhadepenetrarlamevatenebra...Quinahorribleolorésaquesta?

Eumolp.—ElcosdePolinices.Somalseudavant.

Tirèsias.—Perquèm'hiportes?Unalleinoelprivadelapietatdelsplorsidelatomba?Notemsqueelsguardesensdescobreixin?

Eumolp.—Hanbuscatrefugicontralacorrupcióilatempesta.Nos'atrevirien,d'altrabanda,aferrescontraTirèsias.

Tirèsias.—Novull,nidelluny,transgredirlalleideCreont.

Eumolp.—T'hodemano,potser?Etdicd'enterrarPolinicesod'honorar-lo?

Tirèsias.—Desgraciatfilldereis!...Quèetproposes?

Eumolp.—Desitjo,alcontrari,quelatevaautoritatm'ajudiaconvèncerAntígona.Ellavoldonarlapauaaquestcos,segonselsritus.

Tirèsias.—ComgosadesobeirCreont?Poliniceseral'enemicdeTebes.

Eumolp.—PeraAntígonaerasolselseugermà.Elvolenterraraquestanit.Ésobstinada,itemoperella.Lesmevesreflexionsnohanpogutdissuadir-la.Potsertupodràs.

Tirèsias.—Nopucrescontral'insensatsentimentd'unadona.Deixaquelapietatesrecolzi,uncopmés,enelcrim.Plou,ielsmeusanysvacil·len.Torna'malmeurepòs.

Eumolp.—Quinviolenttorb!Elsvoltorsnoabandonen,tanmateix,lapresa.

Tirèsias.—Guia'malamevasolitud.

Eumolp.—Coms'acarnissendamuntPolinices!Devorenambpresses.Arribenalsossos:nosentselsoroll?Lacarnpenjadelsbecsmassaplens.

Tirèsias.—Anem!Imatgesd'espantmanenjaenlamevatenebra.Comcridenaquestsocellsenmigdeltro!Quandescansaré?Hed'escoltarnovamentlesveusdelafosca?

Eumolp.—Quèendevinesenllàdeltemps?

Tirèsias.—Ai,aquestasang!Quipotpenetrarlesintencionsdelsdéus?Polinicesfouculpable,éscert, però és també un crim als ulls divins no perdonar els vençuts després de la mort. I una lleiinviolabledefensaaquestcrim!AquestasangperdràTebes.

Eumolp.—Lavisióemcommou.

Tirèsias.—ElssofrimentsdeTebesnoacabaran,perquèesavorriblenohaverenterrataquestcos.Peròlalleihointerdiu:s'had'acomplir.Apartem-nosjadelllampidelsocellsfatídics.

(EntrenAntígona,IsmeneiEuriganeia.,)

Antígona.—Elsocellsil'oloravisenonéselcos.Ara,torneu-vos-en.

Ismene.—Vullseguirlatevasort.

Euriganeia.—Heperdutelsmeusfills.Sóccommorta.Ushecriat.Deixa'mquedar.

Ismene.—Sóclasevagermanailateva.Elquefacis,faré.

Euriganeia.—Desitjoreunir-meambunesombres.Resnopotaugmentarelmeudolor.

Eumolp(aTirèsias,).—VetaquíAntígona,amblagermanaiEuriganeia.

AntIgona.—Quiparlaenlanit?

Tirèsias.—Tirèsias.Perquètorbeulesveusdelcel?

Ismene(apart).—L'endeví!Aquestvellm'horroritza.EmrecordaEdip.

Tirèsias.—Noemresponeu?Quèveniuafer,sotalatempesta?

AntIgona.—Vincaenterraruncos.EldePolinices,elmeugermà.

Tirèsias.—Ihasdisposatqueaquestest'acompanyin?

AntIgona.—No.Elsmanavadetornar-se'n.

Tirèsias.—Desconeixeslallei?PolinicesintentàdestruirTebes.

AntIgona.—Perdé.Sihaguésguanyat,seriaara,atoteslesboques,unpríncepadmirable.

Tirèsias.—Conduíestrangerscontralapàtria.

Antígona.—Foudesposseïtdelseudret.Aixòexplicaelseuodi.

Tirèsias.—AcusesEtèocles?

Antígona.—Tothomellloa.Aaquest,encanvi,ningúnoelplora.

Tirèsias.—EtèoclessalvàTebes.

Antígona.—Qui lamentarà més que jo la seva pèrdua? Era gran al consell i a la guerra. PeròPoliniceseratambéelmeugermà,elfillpetitdeIocasta.

Tirèsias.—Destructordelapau!

Antígona.—Si hagués vençut, l'honoraríeu ara com al seu restaurador. Únicament jo plorariaEtèocles.

Eumolp.—Ésinútilderetreureelsefectesconegutsdel'èxit.

Antígona.—Etstambéaquí?

Eumolp.—Peracomplirelquem'ordenisiescoltar-vos,sotalatempesta.

Antígona.—Etslliured'anar-te'n.

Eumolp.—Nopucabandonarelvellniatu.Sivéns,etmostraréelcamídetornada.

Antígona.—Elconec.Emquedo.

Tirèsias.—Norespectaràslallei?

Antígona.—Emdecprimeraleslleiseternes.

Tirèsias.—Elteurangnoevitaràelcàstig.

Antígona.—Jahosé.Nihopretenc.Notemolamort.Heestatsemprevoltadademort.Hesabutdes de sempre que no envelliria, que no coneixeria l'amor d'un marit i dels fills. Caminoinexorablemental'ombra.Lamaledicciód'unaraçaplanadamuntmeu.

Tirèsias.—ArrossegaràsIsmeneenlatevacaiguda?

Antígona.—Noésuninfant.Sapelqueliconvé.

Ismene.—Si!Lanitm'espanta,aquestanitdeltro,plenadeterrors.Novullquedar,però,l'últimadelnostrellinatge.Sihemdemorir,moriremjuntes.

Antígona.—Miraelquefas.Note'npenedeixis,després.

Ismene.—Ai, germana!Les ales dels voltors freguen elmeu rostre!No reconecPolinices, enaquestcospodrit.Nopucsuportaraquestavisió.

AntIgona.—Perquènote'ntornes?Ningúnot'hopriva.

Ismene.—Perquènoreflexionesdenouelquevasafer?

AntIgona.—Totestàpensat.

Ismene.—Escoltaelmeuprec,Antígona.Escolta,unavegadamés,elmeuprec.Ésterriblefer-seculpabledesacrilegicontralaciutat.

Antígona.—Vacil·lesara.Semblavesdecidida...

Ismene.—Defalleixo davant la tempesta i la nit, davant l'olor repugnant d'aquest cos, davantaquestsocellscarnissers...

Antígona.—Retornaalpalau,ambEuriganeia.

Euriganeia.—T'hededeixar?

Tirèsias.—Anemtambénosaltres.Hemparlatprou.

Eumolp.—Joemquedo.

Antígona.—Tu?

Eumolp.—T'ajudaré.

Tirèsias.—Noempotsdeixarenlamevanit.

Eumolp.—Ajunta'tamblesdones.

Ismene(apart).—M'espanta.SemblaEdipcec.Elprefereixo,però,alshorrorsd'ara.

Antígona(aEumolp).—Sapselquet'espera,siensdescobreixen?

Eumolp.—Sí.

Antígona.—No,nopucacceptarelteusacrifici.

Eumolp.—Quiemplorarà?Tansolstuforesbonaperami.

Antígona.—Etteniaalavorait'ignorava.Vine,espantaelsocells.Seremaratresenunasolitud.

Ismene.—Nopuc,tristaporuga,niviolarlalleinitriomfardelsmeustemors.

Euriganeia.—M'hederesignaraviure.

Tirèsias.—AdvertiréCreontdelsmeuspresagis.

(Elstresdarrerssurten.)

Antígona.—Elventallunyalapluja.Lesestrellesmirenamorosamenttotalanit.Semblenelsullsde Iocasta, semblen els ulls dolços de Iocasta, innombrables i potents, que ens esguarden des delmisteri.EllapreferiaEtèocles,peròaquestcosés,tanmateix,eldelseufill,Polinices,elseufillpetit.Saps?...Joelvestiaieldespullava,demenut,ielbressolavacomunanina.M'agafavalestrenesiemfeia mal... Allunya els ocells, allunya els ocells malignes!... La nit passa de pressa. Tebes aviatdespertarà...UllsdeIocasta,nomireuara!Quelaterracolguiaqueststrossos!Onéslatevabellesa,Polinices, el més estimat de tots els joves de Tebes? On és la teva gentilesa, príncep, causant debaralles,malaconsellat?...Queelsritust'atorguinelrepòs,queaquestamaret'aculli!Besaenl'ombraelsullsdolçosdeIocasta!...

Unaveu(desdedintre).—Quiesplanyaquí?

Eumolp.—Elsguardess'handesvetllatiensvolten.Fuig,Antígona!

Antígona.—Tantseval.Jaéstard.Seguiréelmeudestí.

Eumolp.—Corre!Etguiaré.Nil'indretnilanitnotenensecretsperami.Salva't!

(Entrenunsguardes.)

El cap.—Qui es mou en la fosca? Sigueu qui sigueu, no defugireu la vigilància del rei.(Reconeixentlaprincesa.)Antígona!(Vacil.la,peròesrefàdeseguida.)VineambmidavantCreont.

Teló

PartSegona

(Interior del palau dels Labdàcides, a Tebes. Parlen Creont, Ènops, Periclimen, Deípilos iÀstacos.)

Creont.—Lamevasang,lavoluntatd'Etèoclesielsvostresvotsm'elevarenambtriplemajestataaquestamagistratura.M'ajudareuagovernararaambelvostreconsell.

Ènops.—Latevaprudèncianoelnecessita.

Deípilos.—Intentesaviatfer-teamicdelesorellesreials.

Ènops.—M'atribueixeselsteusdesignis.Noaconseguiràshumiliar-medavantelpríncep.

Creont.—Pau! L'hora de la lluita és passada. Desterraré el culpable de fomentar divergènciescontràriesalaunióialressorgimentdelaciutat.

Periclimen.—Escoltemdetusentènciesjustes.

Creont.—Usconeciemconeixeu.Necessitodel'esforçdetotsperareferTebes.

Periclimen.—Comptesambelnostreajut.Enspotsmanar.

Astacos.—EImeufillMelanipcaiguédefensantunadelesportes.Aquestasangparlapermi.

Creont.—EtsbenbéunveteràdePlatees.HementerratMelanipalcostatd'Etèocles.

Astacos.—Elsoldatreposapropdelcapità:nopodiaesperarmillorllitdemort.Quelamemòriad'Etèoclessalvipersemprelaseva!

Creont.—PuguinelsteusfillscontinuarelteunomilaglòriadeMelanip!...Parla,Deípilos.

Deípilos.—Lesparaulesqueescoltoofeguenlamevaveu.Demà,però,menjarem?

Ènops.—Elteuesperitnoimitacertamentelvoldel'àguila.Hemdedeliberaravuisobreaixò?

Deípilos.—Tebes té fam tots els dies.L'exèrcit argiu tallà les oliveres de la plana.La ciutat hasofertelfociladestrucciódelaguerra.Nohemcultivatelcampdesdefatemps:aquesthivernnotindremblat.Dequèmenjarem?

Ènops.—Perquèpreguntes?Soluciona!

Creont.—Pau! Que difícil és conviure a Tebes! Tens raó, Deípilos. Examinarem demà aquestsproblemesdavanttotselsgeronts.Honoremavuielscaiguts.

(EntraEurídice.)

Eurídice.—Nohedetorbarelconselldelshomes.Nopucsuportar,tanmateix,lasolitud.

Creont.—Quèetturmenta?

Eurídice.—Nohetemutmai,comsaps,particularmentelsdéus.Nosóc,persort,comTirèsiasoEuriganeia,afavoritsperApol·lo.Temoara,però,ladesgràcia.Perquèhaurédeixatelmeupalau?...

Sento en la nit els passos vacil·lants d'Edip, veig l'ombra sangonosa de Laios, rebo la mirada deIocastaenlafosca...Quinaraça,aquestsLabdàcides!

Creont.—No usurpem cap dret, tranquil·litza't. Porto la pau a Tebes i refaré la seva riquesa.Casaré,altrament,elnostrefillHèmonambAntígona.

Eurídice.—Emparentaremdenouambaquestafamília?Ladesgràciaéscerta!

(EntrenTirèsiasiIsmene.)

Tirèsias.—Ducalreiaugurisdedolor.Moltdoloresdevindrà,sinoenterresaquellcos.Creont(aparí).—L'endevíjaamenaça...Il'hederespectar.Quedurssónelsdeuresderei!

Tirèsias.—Sil'enterres,afavoriràslapaui l'oblitdelsodis.Sinohofas, temelsdéus!Creont(apart).—Cridaaixídurantanysinos'hacansatencara...(Alt,aTirèsias.)NopucescarnirlamemòriadelscaigutsperTebes,Tirèsias:preguntaelsmeusconsellers.Nopuctransformartampocenunamorúniclesinnombrablesrancúniesqueagitenlaciutat.Hed'enutjararaelsdéusoelslleialsaEtèocles.Ésmillord'atraure'selsdéus,peròésmésjustd'acontentarelsservidorsfidelsdeTebes.NodonarélapauaPolinices.

Tirèsias.—Aquestasangcauràdamuntlatevacasa.Escoltalamevaveu!

Eurídice.—Escolta-la!Janoreposo.

Creont.—Ésinútil.Heparlat.

(Entraunmissatger.)

Missatger.—UnnoutumultesdesvetllaaTebes.Antígona,ajudadad'Eumolp,cobriadeterraelcosdePolinices.Elsteusguardeselshansorpresos.

Veus(dintre).—Antígona,Antígona!

Missatger.—Elpoblehasabutdeseguidalanovaidemanaqueelsperdonis.Voltaambtorxeselpalau.

Veus(dintre).—Antígona!

Missatger.—Vetaquíelsculpables.

(EntrenAntígonaiEumolp,enmigdeguardes.Elmissatgersurí.)

Creont(aAntígona).—Acosta't.(Antígonaarribadavantelrei.)Perquèhasfetaixò?

Antígona.—Nom'hededefensar.Acceptoelcàstig.Intercedeixotansolsafavord'Eumolp,quem'obeí.

Eumolp.—No,t'hoprego.M'alliberofinalmentdelsvostrescopsidelesvostresrialles.Sétotselsnomsqueamaguenlasolituddel'home.Nohed'aprendreresmés.

Tirèsias.—Quedoperdutenlamevatenebra!Creont(aAntígona).

—T'hasalçatsempreencontrameu,hasdubtatsempredelmeuafecte.M'odies.

Antígona.—Jano.Els teus consells foren, tanmateix, fatals a lameva casa.Ara ja ets rei: potsdescansar.

Creont.—L'altivesadelatevaraçatiranitzalatevaraó.ElsLabdàcidesnoteniumesura.

Antígona.—Nohempogutmaiviurehumanament.

Ismene.—Aniréambtu,Antígona!Quèfariasensetu?

Antígona.—Oblidaràs,Ismene,pobraespantadissa.Queda't.Noetvullaraalmeucostat.

Creont.—Etdestinavaalmeufill:t'hedelliurarambdoloralamort.Sigui!

Veus(dintre).—Antígona!

Tirèsias.—Nosentslarevolta,rei?ElteuconsellhaperdutelsLabdàcides.LatevalleienfonsaràTebes!

Eurídice.—Tinguesllàstimad'Antígona!

Ismene.—Compadeix-tedenosaltres!

Veus(dintre).—Antígona,Antígona!

(Creontvacil·la.)

Creont(alsconsellers).—Quèaconselleu?...

Deípilos.—Nopotsexceptuarningúd'obeirleslleis.

Astacos.—HonoralavoluntatdelscaigutsperTebes.

Periclimen.—Nosalvaràsaquestadona.

Veus(dintre).—Antígona!

Ènops.—NoetpotssentirmisericordiósambquiatraucontratuelspartidarisdePolinices.

Antígona(ambungrancrit).—Tansolstugosariesacusar-med'aquestcrim!Sócnetad'aquestaculpa.Lamevasangm'ordenavaarrencaraquellcosdelafamdelsvoltors,perònopertorbarélapaudeTebes,tannecessària!(ATirèsias.)Quelestevesprediccionsnos'acompleixin!(Esdirigeixapocapocalfonsdel'escena,decaraal'àgora.Lesveusdeforavancessant.Antígonaparlaalpoble.)Tornaalescases,pobledeCadmos!Morojustament iambalegria.Privadade la llum,enlamevaesperalenta,etrecordaréfinsal'últimahora.RecordaréelscampsdeTebes,lafontdeDirce,aquestceltanblau... Que lamaledicció acabi ambmi!Honora, poble, el teu príncep i oblida el que et divideix.Treballa,unitienpau,perlagrandesadelaciutat.

(RetornaicaminaambEumolp,enmigdeguardes,alseudestí.Lesveuscomencendenou,peròarasenseira,ambmoltatristesa:)

Veus(dintre).—Antígona,Antígona!

TelóPausat

B.,1-8març1939.

SALVADORESPRIUiCASTELLÓ(SantaColomadeFarners,10dejuliolde1913–Barcelona,22de febrer de 1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors,juntament amb Josep Pla i JosepMaria de Sagarra i de Castellarnau, de la prosa catalana de lesfórmulesnoucentistes.

Laproduccióliteràriad'Espriuésextensa,peròcaldestacarelsllibresdepoemesElcementirideSinera,El caminant i el mur iLa pell de brau, probablement la seva obramés coneguda, en quèdesenvolupa lavisióde laproblemàticahistòrica,moral i sociald'Espanya.Al llargde lasevaobrapoètica(d'estilmodernista),Espriudesenvolupaunmónpropi,identificatamb"Sinera",queéselnomd'Arenysllegitalrevés.Primerahistòriad'Estheréslasevaprimeraobradramàtica,qualificadaperl'autorcomuna"improvisacióperatitelles",pelseucaràctergrotesc.MéstardvaescriureUnaaltraFedra,siusplau,apeticiódel'actriuNúriaEspert.

LesmusicacionsdepoemesseusfetesperRaimonhancontribuïtmoltadifondrelasevaobra.CalremarcarlesCançonsdelarodadeltempsielpoemaHemirataquestaterra,magníficacontemplaciódeCatalunyamitjançantelpaisatged'ArenysdeMar.El2013,centenaridelseunaixement,escelebraaCatalunyal'AnyEspriu,ambdiversosactescommemoratiusireivindicatiusdelasevafigura.