ALLS

ÍNDEX

NOMS ORIGEN CARACTERÍSTIQUESVARIETATS PLANTACIÓ

NOMS

Nom científic:Allium sativumCatalà: allCastellà: ajoAnglès: garlic

ORIGEN

L'all neix a l'antic Turquestan des d'on viatja a Xina, Índia, nord d'Europa i les marges de la Mediterrània. La primera cita que es coneix es situa en el 400 aC i pertany a un herbolari xinès. Els Sumeris i els pobles de la Mesopotàmia i reconeixien els seus poders curatius.

Un papir mèdic que data del 1550 a C conté 22 mencions sobre l'all i la seva aplicació en el control de cardiopatia, mossegades paràsits intestinals i tumors.

Entre les personalitats que van contribuir a la seva propagació s'explica Alexandre el Gran Àtila i Gengis Khan. El motiu d'aquesta difusió va ser la seva utilitat com a conservant de la carn i el peix per la seva reducció de grandària i la facilitat per emmagatzemar-lo.

Homer, Miterdates, Heròdot, Aristòtil entre altres recomanaven l'ús de l'all amb virtuts terapèutiques.

CARACTERÍSTIQUES

És molt semblant a la ceba i també produeix un bulb

a partir de les reserves acumulades a la base de les

fulles.

Però el bulb de l'all es diferencia perquè es desfà en

unes unitats elementals anomenades dents. El

nombre de dents per bulb és molt variable, segons

la varietat i les condicions ambientals pot ser des de

2-3 fins a 15 o mes.

CARACTERÍSTIQUES

És una planta bianual, això vol dir que el seu cicle té una duració de dos anys, o sigui, que fins el segon any no fa la flor. Fa unes arrels molt nombroses i curtes, la qual cosa fa que sigui una planta molt ben adaptada al cultiu en l'Horturbà. Per formar el bulb necessita temperatures suaus i una duració del dia llarg.

VARIETATS

Hi ha dos grups de varietats: els alls blancs i els alls rosats. Els alls blancs es conserven millor i se solen consumir secs mentre que els rosats es consumeixen més tendres.

Dins d'aquests dos grups hi ha moltes varietats amb diferent duració del cicle i adaptació al clima.

All rosat

All blanc

PLANTACIÓPLANTACIÓ

Sembrar: De novembre a generRecol·lectar: De juny a juliol

PLANTACIÓ

La plantació es fa a partir de les dents d'all. Cal tenir en compte que l'all acabat de collir pot tenir latència, o sigui, que trigarà un cert temps a germinar.

És una planta que s'adapta molt bé a diferents climes i que tolera bé el fred de l'hivern. Per la formació del bulb necessita temperatures suaus i no li agrada les temperatures càlides de l'estiu. Per tant se sol cultivar de manera que la formació del bulb coincideixi amb la primavera.

En els climes molt freds la plantació es fa a finals d'hivern i en climes més temperats es pot fer a partir del novembre fins al gener. La recol·lecció es farà a partir del juny fins al juliol si es vol l'all sec i abans si es volen collir alls tendres.

PLANTACIÓ

La separació entre les plantes d'all pot ser molt petita, de l'ordre de 10-20 cm.

En el cas de voler collir alls tendres les plantes poden estar més juntes.

Si deixem assecar bé els alls es poden conservar durant molts mesos.

Es pot consumir en forma d'all tendre.

S'associa bé amb enciams, remolatxa i bleda.

Cal evitar que coincideixi amb pèsols o faves.